Ejercicio Opció B - Exercici 1 (1.1, 1.4) - Comprensió lect… · Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña Juny Serie 5 2021

Aquest diumenge, a les tres de la matinada, les busques del rellotge faran marxa enrere i la pressa ens concedirà una treva nocturna d’una hora. Podrem dormir una hora més, però, segons alguns científics, dormirem pitjor. L’expert en medicina del son Javier Albares explica que el canvi d’hora provoca un jet-lag en el rellotge intern del cos humà, que triga dies o setmanes a adaptar-s’ hi. És un dels diversos motius que pesen contra una mesura horària cada cop més qüestionada i que ja albira el seu final a Europa.

Des que el 1974 es va implantar a Espanya, el ritual bianual del canvi d’hora ja és un gest ordinari per als ciutadans (a la primavera avancem l’hora i a la tardor l’endarrerim), però el consens institucional sembla indicar que el d’avui pot ser un dels óltims canvis. La Comissió Europea ha plantejat eliminar els canvis i fer- ho ja l’any que ve, tot i que aquest divendres la Unió Europea (UE) ha anunciat que estudia allargar encara el canvi d’hora fins al 2021.

El canvi horari es fa actualment en una vuitantena de països, amb l’objectiu de maximitzar l’aprofitament del sol i estalviar energia. Tot i això, molts experts parlen dels impactes negatius en l’àmbit social i de la salut.

La Generalitat va emetre un informe a favor de l’eliminació del canvi d’horari en què s’advertia de les alteracions fisiològiques que provoca. Entre aquests problemes destacava sobretot els problemes a l’hora de dormir: les patologies associades al son s’acosten a nivells epidemiològics.

El canvi d’hora, assegura Albares, trastoca el compàs del rellotge intern del nostre cos i, per tant, els cicles de son. Es tracta de l’anomenat ritme circadiari, en què el nostre organisme sincronitza les seves funcions amb l’entorn a partir d’estímuls com la temperatura ambiental i, sobretot, la llum: segons la il·luminació, el cos s’activa o descansa. Aquest desajustament, que es nota més en infants i ancians, afecta molt la qualitat del son i provoca alteracions cognitives, cardiovasculars o metabòliques. El símptoma més evident, argumenta, és un rendiment més baix a l’escola o la feina.

Tot i això, les opinions no són unànimes. El professor de ciències de la salut Diego Redolar defensa que, des del punt de vista de la neurociència, l’impacte que té canviar una hora és mínim. La foscor afavoreix l’inici del son, però no és un factor ónic: les persones invidents mantenen els ritmes circadiaris igualment. El professor també explica que l’acumulació de substàncies com l’adenosina en el cervell és un desencadenant del son.

Els problemes horaris se sumen a altres fenòmens que perjudiquen el son, com ara l’excés de llum en hores nocturnes o l’ós de mòbils i tauletes abans de dormir. «Hem de recuperar el valor del son. Durant anys s’ha fet un discurs que dormir és de covards i s’ha demostrat que no, que per ser creatius, no tenir estrès i viure millor cal que el cervell descansi», defensa Fabián Mohedano, promotor de la plataforma Reforma Horària.

La Comissió Europea proposava que l’óltim canvi obligatori es produís al març del 2019, tot i que la presidència de torn de la UE ara vol posposar-ho dos anys més. A partir de llavors, cada país podria decidir si mantenir l’horari d’estiu o tornar a passar-se definitivament al d’hivern a l’octubre.

Adaptació feta a partir del text de Joan BARCELÓ. «El canvi d’hora ens treu la son». Ara [en línia] (26 octubre 2018)

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader

Fals

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què la mesura del canvi bianual d'horari és cada cop més qüestionada. [0,5 punts]