Examen de Historia de la Filosofía Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 1

Exercici 1

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l'opció que heu triat (que es formulen després del text).

OPCIÓ A

L'educació és un àmbit en què és legítim que es relaxi l'habitual deferència a la llibertat d'elecció: aquí, els governs faran bé d'exigir que els infants tinguin certs funcionaments, i no només capacitats. Per què és aquest cas diferent de molts altres? És diferent només quan estem pensant en infants, els quals tenen les capacitats de lliure elecció encara immadures i són susceptibles de sucumbir a les pressions dels pares perquè treballin en lloc d'estudiar (atès que depenen econòmicament d'ells i tenen molt poques opcions per a poder evitar aquesta situació). L'educació és un factor tan fonamental a l'hora de donar accés a un ampli espectre de les capacitats que pot tenir un adult que fer que sigui obligatòria durant la infància és una mesura justificada per l'espectacular expansió de capacitats que propicia de cara a moments posteriors de la vida. Pel que fa als infants, doncs, el compromís de l'estat amb les capacitats futures dels seus ciutadans, unit al seu profund interès a comptar amb ciutadans informats i capaços, justifica un enfocament governamental agressiu que converteixi l'educació primària i secundària en obligatòria [...]. En el cas de l'educació d'adults a qui caldria obtenir més educació de la que van tenir en el seu dia, l'enfocament correcte seria recórrer a la persuasió.

Martha C. NUSSBAUM, Crear capacitats, capítol 8

Pregunta I.

Feu un breu resum d'aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s'estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.) [2 punts]

Pregunta II.

Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas): [1 punt]

Pregunta III.

Considereu la següent afirmació del text: «L'educació és un àmbit on és legítim que es relaxi l'habitual deferència a la llibertat d'elecció: aquí, els governs faran bé d'exigir que els infants tinguin certs funcionaments, i no només capacitats.» Expliqueu quin és el sentit d'aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de Martha C. Nussbaum; indiqueu quina justificació ofereix Nussbaum per a aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nussbaum que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

OPCIÓ B

Tot i que la sequedat de la gola no sempre ve, com és habitual, del fet que beure és necessari per a la salut del cos, sinó de vegades d'una causa del tot contrària, com és el cas dels hidròpics, és de totes maneres molt millor que ens enganyi en aquesta circumstància que no pas que ens enganyés sempre, quan el cos està ben disposat [...].

Aquesta consideració m'és molt útil no només per a reconèixer tots els errors a què la meva naturalesa està sotmesa, sinó també per a evitar-los, o per a corregir-los més fàcilment. Sé que allò que els meus sentits m'indiquen sobre el que és bo o és nociu per al cos és més sovint veritat que no pas fals; puc gairebé sempre examinar una mateixa cosa amb molts sentits; i puc, a més, utilitzar la meva memòria (que connecta el present i el passat) i el meu enteniment (que ara ja ha descobert totes les causes dels meus errors). No haig de témer, doncs, que hi pugui haver falsedat en les coses que els meus sentits em representen habitualment. [...] De cap manera no haig de dubtar de la veritat d'aquestes coses, si després d'haver apel·lat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d'aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres. Perquè, del fet que Déu no és enganyador, se'n segueix necessàriament que jo en això tampoc no m'enganyo.

René Descartes. Meditacions metafísiques, VI

Pregunta I.

Feu un breu resum d'aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apareixen i en la relació que s'estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament, entre noranta i cent trenta paraules.) [2 punts]

Pregunta II.

Expliqueu breument el significat que tenen en el text el mot i l'expressió següents (responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas): [1 punt]

Pregunta III.

Considereu la següent afirmació del text: «De cap manera no haig de dubtar de la veritat d'aquestes coses, si després d'haver apel·lat als meus sentits, a la meva memòria i al meu enteniment per a examinar-les, cap d'aquestes facultats no em diu res que repugni al que em diuen les altres.» Expliqueu quin és el sentit d'aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de René Descartes; indiqueu com aquesta afirmació es justificaria a partir de les propostes de Descartes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Exercici 2

[2 punts]

Considereu el punt de vista següent:

«Suposem el cas d’una persona de vint anys que disposa de recursos que li permeten no haver de treballar. Si a aquesta persona li ve de gust dedicar tot el dia a dormir, prendre el sol, anar de festa i, sobretot, a mirar vídeos intranscendents de gatets o de persones que s’entrebanquen a TikTok, no hi ha cap impediment moral perquè ho faci.»

Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es destacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar aquest punt de vista a partir de les idees d’un d’aquests autors/es, i després com creieu que caldria avaluar-lo a partir de les idees de l’altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

Exercici 3 [2 punts]

OPCIÓ A

Considereu l'afirmació següent: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.»

Indiqueu si esteu d'acord o en desacord amb aquesta afirmació. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.

Exercici 3 [2 punts]

OPCIÓ B

Considereu les afirmacions següents:

«Hi ha motoristes a qui els agradaria poder conduir la moto sense dur casc, per a tenir una visió més àmplia, notar de ple el vent als cabells i fruir de la sensació de llibertat. Les conseqüències de portar o no portar casc recauen, bàsicament, en la persona que el porta (o no el porta). Per tant, la societat no hi hauria d'intervenir, i no hi hauria d'haver lleis que obliguin els motoristes (i ciclistes, i conductors/es de patinets) a portar casc.»

Indiqueu si esteu d'acord o en desacord amb allò que s'expressa en aquest grup d'afirmacions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista que decidiu defensar.