Examen de Historia de España Selectividad Cataluña 2024 · Juny Serie 5

Exercici 1

El desastre d'Annual

Dice el teniente coronel de infantería Fernández Tamarit, en el folio 1205, haciendo un rápido examen de la situación moral y material del territorio [el Protectorat espanyol del Marroc], que la pobreza de medios era grande: en Annual, base futura de un avance, no había hospital de campaña, sino dos malas tiendas tortuga. El día 16 de junio [de 1921] hubo numerosas bajas y para su transporte tuvo el declarante que prestar todas las camillas del Tercer [Batalló] de África y 180 hombres que las llevaran hasta Izumar. Muchos días faltaba leña y había que comer ranchos en frío; otros días escaseaba el pan o las raciones del ganado, y los elementos sanitarios eran deficientísimos en Annual; y en alguna posición que otra, nulos.

En resumen: hemos sido, como de costumbre, víctimas de nuestra falta de preparación, de nuestro afán de improvisarlo todo y no prever nada y de nuestro exceso de confianza; y todo ello constituye, a juicio del declarante, una grave responsabilidad que el país tiene el derecho de exigir a todos; porque si es cierto que autoridades, incluso exministros, han visitado el territorio y encontrado todo perfectamente y que el Mando ha felicitado por los resultados alcanzados, que después se desplomaron como un castillo de naipes, no lo es menos, por desgracia, que la oficialidad, en su misión de preparar el instrumento que ha de usarse para combatir, ha olvidado que [...] obtuvo ventajas materiales, prometió solemnemente dedicar todos sus esfuerzos, en primer término, a mejorar la condición del soldado y la capacidad del Ejército, y ha dejado de cumplir esta promesa en perjuicio de la Patria, que necesita, no un Ejército que se sacrifique, sino un Ejército que triunfe, preparándose en los períodos de paz, porque en la guerra no se aprende nada.

Todo este cuadro lamentable de falta de medios y preparación al resumir, cuyos pedidos de elementos la Comandancia General los subraya y realza con tinta roja —folios 561 y siguientes—, y que en otras circunstancias sería de hacer notar su desatención, prueban, al contrario, en opinión de este Juzgado, cuánta temeridad no encerraba, a conciencia de su falta, comprometerse en aventurada empresa sin justificado apremio de su realización en el juicio del Alto Mando.

Font: Expediente Picasso. Informe instruït pel general de divisió Don Juan Picasso sobre les responsabilitats de l'actuació espanyola al Marroc durant el juliol del 1921. Ministeri de la Guerra, 1921. Madrid.

Pregunta 1

a)

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

b)

Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

c)

Expliqueu la conclusió a la qual s'arriba en el text. [1 punt]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

a)

Expliqueu les causes de l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, les polítiques repressives que va aplicar, la seva obra de govern i les causes del final d'aquest règim polític. [2,5 punts]

b)

Expliqueu la crisi del 1917 i, en general, l'etapa que va transcórrer entre aquell any i l'inici de la dictadura de Primo de Rivera, sense explicar les causes de l'arribada d'aquesta dictadura. [2,5 punts]

Exercici 1

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

a)

Expliqueu les causes de l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, les polítiques repressives que va aplicar, la seva obra de govern i les causes del final d'aquest règim polític. [2,5 punts]

Exercici 1

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

b)

Expliqueu la crisi del 1917 i, en general, l'etapa que va transcórrer entre aquell any i l'inici de la dictadura de Primo de Rivera, sense explicar les causes de l'arribada d'aquesta dictadura. [2,5 punts]

Exercici 2

La violència a la rereguarda de Catalunya Bisbat · Nombre de sacerdots (1936) · Nombre de sacerdots morts (a partir del 19.07.36) · Percentatge

Barcelona · 1.251 · 277 · 23,3

Tortosa · 515 · 316 · 61,2

Girona · 900 · 195 · 21,5

Vic · 652 · 180 · 27,1

Tarragona · 404 · 136 · 32,4

Lleida · 410 · 270 · 65,8

Urgell · 548 · 107 · 19,5

Solsona · 380 · 60 · 15,7

Total · 5.060 · 1.541 · Mitjana: 30,45

FONT: Josep Maria SOLÉ I SABATÉ i Joan VILLARROYA I FONT (dir.). Breu història de la Guerra Civil a Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Edicions 62, 2005, p. 158.

Pregunta 1

a)

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

b)

Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]

c)

Identifiqueu els dos bisbats amb el nombre més gran de sacerdots morts i compareu-ne els percentatges amb el del conjunt de Catalunya. [1 punt]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

a)

Expliqueu l'esclat de la Guerra Civil a Catalunya i la violència revolucionària. Comenteu també què va ser el Comitè de Milícies Antifeixistes i com va evolucionar la situació política i econòmica al Principat fins als Fets de Maig del 1937, sense explicar aquests fets. [2,5 punts]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

b)

Expliqueu els Fets de Maig del 1937 i l'evolució política i militar de la Guerra Civil a Catalunya fins que la guerra es va acabar. [2,5 punts]

Exercici 3

La tradició catalana

Ell [Déu] solament té poder de crear i restaurar els pobles […]. Mes venint al cas particular del regionalisme, la raó i l’experiència ens demostraran que la religió ha d’ésser la restauradora, i que sens ella és impossible fer cosa de durada i sòlida. Havem fet notar la importància que el sentiment té en el regionalisme, de manera que, apagada aquella afecció de l’ànima, la regió per si mateixa es desvaneix. El sentiment de la naturalesa es troba també en l’amor regional; mes aquell cerca son complement natural en el pensament religiós, i en ell troba l’eficàcia pràctica per a arreglar la vida. Amem la vall en què nasquérem, la vila en què veiérem la primera llum, l’encontrada del nostre origen; mes aquesta amor quedarà vençuda per les magnificiències del luxe i la seducció dels plaers, si dit sentiment d’amor al país nadiu no està consagrat per la religió.

Font: Josep Torras i Bages. La tradició catalana: Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català. Barcelona: La Ilustración, 1892.

Pregunta 1

a)

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

b)

Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

c)

Expliqueu la idea principal que conté la font. [1 punt]

Exercici 3 - Pregunta 2.a

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

a) Expliqueu el catalanisme catòlic conservador, la seva figura més important i DOS dels fets principals del catalanisme fins al 1898. [2,5 punts]

1.

2.

Exercici 3 - Pregunta 2.b

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

b) Expliqueu raonadament DUES de les causes del sorgiment del moviment catalanista durant el segle XIX. [2,5 punts]

1.

2.

Exercici 4

Evolució de la població activa espanyola durant el franquisme

Any

Agricultura

Indústria

Serveis

1940

50,5 %

22,1 %

27,4 %

1950

47,6 %

26,5 %

25,9 %

1960

39,7 %

33,0 %

27,3 %

1970

29,1 %

37,3 %

33,6 %

1975

21,7 %

38,0 %

40,3 %

Font: Carlos BARCIELA LÓPEZ, M. Inmaculada LÓPEZ ORTIZ, Joaquín MELGAREJO MORENO i José Antonio MIRANDA ENCARNACIÓN. La España de Franco (1939-1975): Economía. Madrid: Síntesis, 2001, p. 307.

Pregunta 1

a)

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

b)

Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]

c)

Comenteu l'evolució de la població activa agrària, de la industrial i de l'ocupada en serveis entre el 1940 i el 1975. [1 punt]

Exercici 4

Pregunta 2. Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

a)

Compareu les dues polítiques econòmiques que va aplicar el règim franquista al llarg de la seva història i expliqueu quins efectes van tenir sobre la població. [2,5 punts]

Exercici 4

Pregunta 2. Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

b)

Compareu l'oposició antifranquista durant les dues grans etapes de la història del règim de Franco. [2,5 punts]