Examen de Historia de España Selectividad Cataluña 2022 · Juny Serie 5

Exercici 1

El catalanisme

El programa del catalanisme en totes les seves manifestacions no pot ésser més que un: rompre les lligadures que tenen la nostra regió agarrotada i subjecta, substituint-les pels suaus i dolços llaços d'afecte que la germanor fa néixer.

[...]

No tot el que és nostre és immillorable, ni estem gairebé en cap ram a l'altura que han atès la major part dels països cultes. I això ningú ha de reconèixer-ho ni proclamar-ho més alt que els que tenim a honra dir-nos catalanistes. L'endarreriment en què ens trobem; la degeneració del nostre caràcter; la debilitat de la nostra vida intel·lectual i moral són la legitimació del nostre catalanisme. Si no estiguéssim endarrerits, degenerats i dèbils, no tindríem cap necessitat de proposar-nos emprar mitjans extraordinaris i gairebé extrems per a avançar, regenerar-nos i enfortir-nos. [...] El sentiment catalanista ens diu que l'organització actual de l'Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les institucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions, en general, i a Catalunya, en particular, recobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avançats, i aspira a destruir aquella organització, suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints, sinó oposats als que avui la sostenen.

Font: Valentí ALMIRALL. Lo catalanisme. Barcelona, 1886.

Pregunta 1

a)

Descriviu el tipus de font i sigueu de què tracta. [0,75 punts]

b)

Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

c)

Expliqueu el fragment següent, contingut en la font: «El sentiment catalanista ens diu que l'organització actual de l'Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les institucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions, en general, i a Catalunya, en particular, recobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avançats, i aspira a destruir aquella organització, suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints, sinó oposats als que avui la sostenen.» [1 punt]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

a)

Expliqueu les dues tendències fonamentals del catalanisme fins al 1901 fent esment del pensament i dels escrits dels seus dos autors principals. [2,5 punts]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

b)

Expliqueu els fets rellevants del catalanisme des de l'inici de la Restauració fins al 1898 inclusivament. [2,5 punts]

Exercici 2

Pregunta 1

a)

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

b)

Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

c)

Descriviu i comenteu el contingut de la font. [1 punt]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

a)

Expliqueu quins ajuts internacionals rebé cadascun dels dos bàndols enfrontats en la Guerra Civil espanyola. Expliqueu específicament què foren les Brigades Internacionals i la Legión Cóndor. [2,5 punts]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

b)

Compareu l'evolució política de les dues zones en les quals quedà dividida Espanya durant la Guerra Civil. [2,5 punts]

Exercici 3

Llei de contractes de conreu del 1934

El president de la Generalitat de Catalunya fa notori a tots els ciutadans que el Parlament ha aprovat la següent

LLEI DE CONTRACTES DE CONREU

[...]

Capítol V

Dret d’adquisició

Article 43. El conreador de terres, a títol de contracte agrícola, té el dret d’adquisició del seu domini mitjançant l’abonament del seu valor al propietari i el compliment dels preceptes d’aquest capítol. [...]

Article 44. Per a l’exercici dels drets d’adquisició, és necessària la concurrència conjunta dels requisits següents:

Primer. Que es tracti de terra conreada en virtut de contracte d’explotació agrícola, regulat per aquesta llei.

Segon. Que els dits contractes s’hagin mantingut per un període de més de divuit anys.

Tercer. Que la subsistència del conreu, base del dret d’adquisició, sigui pel treball directe del que vulgui fer ús d’aquest dret, o pel dels seus ascendents o descendents directes, germans, cònjuges o afillats de dret. [...]

Barcelona, 11 d’abril de 1934.

Lluís Companys

Font: Llei de contractes de conreu. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 102 (12 abril 1934), p. 229-236.

Pregunta 1

a)

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

b)

Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

c)

Expliqueu l'article 44 de la Llei de contractes de conreu, contingut en la font. [1 punt]

Exercici 3 – Pregunta 2.a

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

a)

Expliqueu què fou la Llei de contractes de conreu del 1934, quines situacions pretenia resoldre i per què fou un tema de conflicte intern a Catalunya i amb el Govern central. Expliqueu què foren els Fets d’Octubre del 1934 i quines conseqüències tingueren per al Govern de la Generalitat i per a l’autonomia catalana. [2,5 punts]

Exercici 3 – Pregunta 2.b

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

b)

Expliqueu l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932 i l’obra de govern de la Generalitat fins a la Guerra Civil. [2,5 punts]

Pregunta 1

a)

Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

b)

Digueu quin és el context històric de la font. [0,75 punts]

c)

Descriviu i comenteu el contingut de la font. [1 punt]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

a)

Expliqueu per què el règim franquista va ser una dictadura: qui exercia el poder i de quins poders gaudia. Expliqueu TRES de les institucions o lleis que s’aprovaren sota el mandat de Franco. [2,5 punts]

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions següents:

b)

Expliqueu la política exterior d’Espanya durant la Segona Guerra Mundial, així com la situació en la qual es trobà després de la derrota d’Alemanya i Itàlia el 1945. Expliqueu la primera política econòmica que aplicà el règim franquista. [2,5 punts]