Examen de Fundamentos Artísticos Selectividad Cataluña 2023 · Setembre Serie 2

PRIMERA PART

[6 punts: 2 punts per cada qüestió]

Observeu a la pantalla del vostre mòbil el tuit que acabaeu de rebre (imatge de la dreta).

Qüestió 1

En aquesta escena de la pel·lícula The Truman Show (1998), el protagonista troba una escala que condueix cap a la sortida del fals món real en el qual viu, ja que és el protagonista d'un reality show des que va néixer. Descriviu les relacions que observeu entre les dues imatges de l'esquerra i expliqueu quatre característiques formals del Surrealisme presents en l'obra de René Magritte. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

Qüestió 2

Expliqueu el context de l'època en què es va desenvolupar l'obra de Magritte, tot esmentant dos esdeveniments que van succeir durant aquest període. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

Qüestió 3

Observeu atentament les imatges següents, corresponents a tres obres. Ordeneu-les cronològicament i indiqueu quina pertany a la tendència surrealista de la pintura de Magritte.

1.

1r (més antiga): 2n: 3r (més moderna):

2.

A

B

C

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l'any i el títol.

A l'esquerra, de dalt a baix, portades dels singles Take me out (2004), This fffire (2004) i Michael (2004), i del disc You could have it so much better (2005), de la banda escocesa de rock indie Franz Ferdinand. Al centre, de dalt a baix, pòster d'Aleksandr Dovjenko per a la pel·lícula de Dziga Vertov Xestaia txast mira («La sisena part del món») (1926) i una de les obres d'El Lissitzky de 1923 per a la sèrie «Proun», un acrònim de les paraules russes que signifiquen «Projecte per a l'afirmació d'allò nou». A la dreta, de dalt a baix, Klinom krasnim bei belikh! («Colpegeu els blancs amb la falca vermella!») (1919), d'El Lissitzky, i Knigui po vsem otrasliam znania («Llibres en totes les branques del coneixement») (1924), d'Aleksandr Dovjenko.

Qüestió 4

Expliqueu quatre característiques formals i/o conceptuals de l'obra d'Aleksandr Dovjenko i El Lissitzky que s'aprecien a les portades dels singles i del disc de la banda de rock indie Franz Ferdinand. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

Observeu les imatges següents. Fixeu-vos també en l'any i el títol.

A l'esquerra, de dalt a baix, portades dels singles Take me out (2004), This fffire (2004) i Michael (2004), i del disc You could have it so much better (2005), de la banda escocesa de rock indie Franz Ferdinand. Al centre, de dalt a baix, pòster d'Aleksandr Dovjenko per a la pel·lícula de Dziga Vertov Xestaia txast mira («La sisena part del món») (1926) i una de les obres d'El Lissitzky de 1923 per a la sèrie «Proun», un acrònim de les paraules russes que signifiquen «Projecte per a l'afirmació d'allò nou». A la dreta, de dalt a baix, Klinom krasnim bei belikh! («Colpegeu els blancs amb la falca vermella!») (1919), d'El Lissitzky, i Knigui po vsem otrasliam znania («Llibres en totes les branques del coneixement») (1924), d'Aleksandr Dovjenko.

Qüestió 5

Expliqueu raonadament si considereu que hi ha una influència de l'avantguarda russa dels anys vint en l'estètica gràfica de la banda escocesa de rock indie Franz Ferdinand. Escriviu un màxim de vuitanta paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes sobre les imatges.

SEGONA PART. Trieu UNA de les dues opcions: A o B.

Opció A

[4 punts en total]

Observeu atentament les imatges següents.

1.

Identifiqueu el moviment al qual pertany la pintura Movement in Squares, de Bridget Riley. [0,25 punts]

2.

Per a la representació de la pregunta 3, haureu de prendre com a referent una obra o un autor/a del moviment al qual pertany la pintura de Bridget Riley. Indiqueu quin referent triareu i també tres característiques que tindreu en compte quan feu la representació. [0,75 punts]

3.

Desenvolupeu, a partir del referent que heu indicat en la pregunta 2, una nova representació que reculli les característiques del moviment al qual pertany la pintura de Bridget Riley. Elaboreu, concretament, una perspectiva d'una escultura, d'una instal·lació, d'una performance, d'una escenografia o d'un espai habitable.

Feu l'exercici utilitzant qualsevol tècnica seca en l'espai DIN A3 central d'aquest mateix quadern (pàgines 8 i 9). Podeu fer els primers esbossos de la nova representació a les pàgines 12 i 13 (que no es corregiran). La segona imatge de la pàgina anterior us pot servir de referència, però no es pot copiar.

Tingueu en compte les observacions següents:

La interpretació de les imatges és lliure. Es valorarà la capacitat imaginativa per a transformar una imatge a partir de les característiques del moviment artístic i de l'obra o l'autor/a que heu triat com a referent. [1 punt]

Cal posar una atenció especial a mantenir les característiques formals del moviment al qual pertany la pintura de Bridget Riley. [1 punt]

Es valorarà la voluntat de combinar text amb ideogrames, grafismes o microdibuixos a l'hora de desenvolupar la proposta. Podeu fer intervenir qualsevol altre element en la vostra representació. Adeqüeu el vostre treball de creació al temps de què disposeu. [1 punt]

Opció B

[4 punts en total]

Llegiu atentament el text següent.

Estudiar els sistemes admesos pels constructors que ens han precedit en el temps és el mitjà segur per a aprendre a construir nosaltres mateixos, mes cal extreure d’aquest estudi alguna cosa més que simples còpies. Així, per exemple, reconeixem que en els principis estructurals [...] de l’edat mitjana hi ha elements excel·lents puix que permeten una gran llibertat d’execució, una gran lleugeresa i al mateix temps elasticitat. Això vol dir que si volem utilitzar els materials nous que ens ofereix la indústria, com el ferro colat o la planxa, cal acontentar-se reemplaçant els arcs de pedra per arcs de ferro colat o de planxa? No, podem adoptar els principis, i si en adoptar-los canviem el material, la forma també ha de canviar.

[...] Hem de desenvolupar les aplicacions d’aquests materials nous i mostrar com, conservant els excel·lents principis admesos per constructors pretèrits, ens veiem empesos a modificar les formes de l’estructura [...]. No hi ha, en línies generals, més de dues estructures: l’estructura passiva, inerta, i l’estructura equilibrada. Més que mai ens veiem portats a no admetre tan sols aquesta última, tant per raó de la naturalesa dels materials utilitzats com per motius econòmics que cada dia són més imperiosos. [...]

Convencem-nos, una vegada més, que l’arquitectura no pot revestir formes noves si no les va a buscar en una aplicació rigorosa d’una estructura nova. [...] Tot ús dissimulat d’un mitjà no podria conduir a formes noves. [...] Apoderem-nos simplement dels mitjans proporcionats pel nostre temps, apliquem-los sense fer-hi intervenir tradicions que no són viables avui dia i només llavors podrem inaugurar una nova arquitectura.

Traducció d’un extracte del llibre Entretiens sur l’architecture («Col·loquis sobre l’arquitectura») (1863), d’Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc, publicat en el llibre de P. Hereu, J. M. Montaner i J. Oliveras, Textos de arquitectura de la modernidad (1999), p. 152-153.

1.

Identifiqueu el moviment artístic al qual pertany el text i encercleu-hi tres paraules o conceptes clau que ho justifiquin. [0,25 punts]

2.

Relacioneu una obra d’aquest mateix moviment i el seu autor/a amb les paraules o els conceptes clau del text que heu indicat en la pregunta 1. [0,75 punts]

3.

Expliqueu el context sociocultural del moviment artístic al qual pertany el text. Escriviu un màxim de cent vint paraules i, si ho considereu oportú, completeu el text amb petits dibuixos aclaridors i amb esquemes. [3 punts]