Examen de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 1

Exercici 1

[2,5 punts en total]

A Catalunya, els principals riscos geològics estan associats a fenòmens o processos generats per la geodinàmica externa, com les inundacions, els despreniments i les allaus, i per la geodinàmica interna, com els terratrèmols.

Els esfondraments i les subsidències són dos fenòmens externs molt presents al nostre territori, la formació dels quals depèn, entre altres factors, de les característiques litològiques del substrat.

En el mapa de Catalunya adjunt es representen molts dels municipis i zones afectats per esfondraments i subsidències.

1.1.

Ompliu les caselles en blanc de la taula següent indicant el material geològic, la susceptibilitat a la formació d'esfondraments o subsidències, o la raó per la qual el material geològic pot afavorir (o no) la formació d'esfondraments o subsidències, segons el que correspongui. [0,5 punts]

Material geològic

Susceptibilitat (alta/mitjana/baixa/nul·la)

Per què pot afavorir (o no) la formació d'esfondraments o subsidències?

Granit

Alta

Quan es redueix la quantitat d'aigua que conté es compacta gradualment, i això causa esfondraments o flexions.

Té una alta solubilitat i pot formar cavitats per l'acció de l'aigua, fet que provoca col·lapses sobtats.

1.3.

Els esfondraments i les subsidències són fenòmens que poden ser afavorits per diversos processos naturals i antròpics. Expliqueu com cadascun dels processos indicats a la taula següent contribueix a l'aparició d'aquests fenòmens. [1 punt]

Procés

Com contribueix a l'aparició d'esfondraments i subsidències?

Activitat tectònica

Presència d'aigües subterrànies

Desglaç del permagel

Mineria

Exercici 1

[2,5 punts en total]

A Catalunya, els principals riscos geològics estan associats a fenòmens o processos generats per la geodinàmica externa, com les inundacions, els despreniments i les allaus, i per la geodinàmica interna, com els terratrèmols.

Els esfondraments i les subsidències són dos fenòmens externs molt presents al nostre territori, la formació dels quals depèn, entre altres factors, de les característiques litològiques del substrat.

En el mapa de Catalunya adjunt es representen molts dels municipis i zones afectats per esfondraments i subsidències.

1.2. Observeu atentament el mapa geològic següent i, a sota, feu el tall geològic A-A' (recordeu que cal posar-hi l'orientació i l'escala). Tot seguit, marqueu sobre el mapa les zones amb més possibilitats de patir col·lapses o esfondraments. [1 punt]

Les erupcions volcàniques, els sismes i els processos orogènics són fenòmens vinculats a la geodinàmica interna de la Terra, especialment als moviments de les plaques tectòniques.

Cada any es registren al món una mitjana de quinze terratrèmols d'una magnitud superior a 7,0.

La magnitud d'un sisme, però, no és suficient per a determinar el nombre de víctimes que pot causar. Factors com la profunditat del sisme, el tipus de moviment i l'aparició d'esllavissades o tsunamis, així com les condicions meteorològiques, poden agreujar-ne les conseqüències. A més, elements com el tipus de construccions, la concentració d'infraestructures, la densitat de població i el grau de preparació de la comunitat també són determinants a l'hora de mesurar l'impacte d'un terratrèmol.

Traducció i adaptació fetes a partir d'un text publicat a Euronews [en línia]. <https://www.euronews.com>

2.1.

Completeu el nom de les dues plaques tectòniques que falten en el mapa següent i pinteu-lo utilitzant els colors indicats:

Vermell: les zones amb una probabilitat més gran que s'hi produeixi vulcanisme.

Blau: les zones amb una probabilitat més gran que hi hagi terratrèmols de magnitud elevada.

Verd: les zones amb una probabilitat alta de terratrèmols i vulcanisme.

[0,5 punts]

placa

placa

2.2.

Al text es parla de magnitud i de profunditat d'un terratrèmol. Completeu la taula següent responent a les qüestions plantejades.

[1 punt]

Les erupcions volcàniques, els sismes i els processos orogènics són fenòmens vinculats a la geodinàmica interna de la Terra, especialment als moviments de les plaques tectòniques.

Cada any es registren al món una mitjana de quinze terratrèmols d'una magnitud superior a 7,0.

La magnitud d'un sisme, però, no és suficient per a determinar el nombre de víctimes que pot causar. Factors com la profunditat del sisme, el tipus de moviment i l'aparició d'esllavissades o tsunamis, així com les condicions meteorològiques, poden agreujar-ne les conseqüències. A més, elements com el tipus de construccions, la concentració d'infraestructures, la densitat de població i el grau de preparació de la comunitat també són determinants a l'hora de mesurar l'impacte d'un terratrèmol.

Traducció i adaptació fetes a partir d'un text publicat a Euronews [en línia]. <https://www.euronews.com>

2.3. El risc associat als fenòmens naturals depèn de tres grans factors que es poden relacionar matemàticament. Completeu la taula següent indicant aquesta relació matemàtica i els tres factors que hi intervenen, i identifiqueu dos elements del text de l'inici de l'exercici que estiguin vinculats amb cadascun dels factors.

[1 punt]

Factor

Dos elements del text vinculats amb cada factor

Relació matemàtica entre els tres factors

El dipòsit controlat de la Vall d'en Joan va estar en funcionament des del 1974 fins al 2006. Aquest espai, situat al Garraf, va acumular els residus municipals procedents de trenta-tres poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona. La taula següent inclou dades sobre la gestió dels residus municipals en aquest dipòsit controlat.

Gestió dels residus municipals · 1972 · 1987 · 1995-1996 · 1999 · 2003 · 2006

Municipis servits · 1 · 28 · 33 · 33 · 33 · 33

Població servida (habitants) · 1 746 142 · 2 841 156 · 2 904 941 · 2 904 940 · 3 056 505 · 3 113 460

Total de generació de residus municipals (tones) · 584 000 · 1 031 875 · 1 290 417 · 1 449 714 · 1 611 483 · 1 638 074

Total de resta final (tones) · 1972 · 1987 · 1995-1996 · 1999 · 2003 · 2006

Incineració · — · 285 659 · 316 616 · 307 891 · 407 733 · 334 814

Dipòsit controlat de la Vall d'en Joan · — · 577 257 · 965 318 · 917 042 · 853 060 · 833 878

Altres dipòsits controlats · — · — · 8 483 · 58 516 · 64 032 · 82 262

Altres · 584 000 · 168 959 · — · 166 265 · 286 658 · 387 120

3.1. Responeu a les qüestions següents. [1,5 punts]

a)

A partir de les dades de la taula anterior, calculeu, per a cada any, quin percentatge de residus respecte al total de residus municipals ha acabat al dipòsit controlat de la Vall d'en Joan i quin percentatge s'ha incinerat.

1987

1995-1996

1999

2003

2006

Percentatge de residus enviats al dipòsit controlat de la Vall d'en Joan

%

%

%

%

%

Percentatge de residus incinerats

%

%

%

%

%

b)

Elaboreu un únic gràfic de línies en què es mostri l'evolució d'aquests dos percentatges al llarg dels anys.

c)

Esmenteu i expliqueu dues causes que podrien justificar la disminució general de la gestió dels residus mitjançant el dipòsit controlat de la Vall d'en Joan i el sistema d'incineració al llarg d'aquests anys.

El dipòsit controlat de la Vall d'en Joan va estar en funcionament des del 1974 fins al 2006. Aquest espai, situat al Garraf, va acumular els residus municipals procedents de trenta-tres poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona. La taula següent inclou dades sobre la gestió dels residus municipals en aquest dipòsit controlat.

Gestió dels residus municipals · 1972 · 1987 · 1995-1996 · 1999 · 2003 · 2006

Municipis servits · 1 · 28 · 33 · 33 · 33 · 33

Població servida (habitants) · 1 746 142 · 2 841 156 · 2 904 941 · 2 904 940 · 3 056 505 · 3 113 460

Total de generació de residus municipals (tones) · 584 000 · 1 031 875 · 1 290 417 · 1 449 714 · 1 611 483 · 1 638 074

Total de resta final (tones) · 1972 · 1987 · 1995-1996 · 1999 · 2003 · 2006

Incineració · — · 285 659 · 316 616 · 307 891 · 407 733 · 334 814

Dipòsit controlat de la Vall d'en Joan · — · 577 257 · 965 318 · 917 042 · 853 060 · 833 878

Altres dipòsits controlats · — · — · 8 483 · 58 516 · 64 032 · 82 262

Altres · 584 000 · 168 959 · — · 166 265 · 286 658 · 387 120

3.2. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents. [1 punt]

OPCIÓ A

Entre els anys 2002 i 2010 es va dur a terme la restauració paisatgística del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan, la qual va quedar finalista l'any 2014 a la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona. Actualment és un espai que es pot visitar. Des de l'entitat que organitza les visites al recinte, us demanen que elaboreu una taula per a poder explicar quines característiques té un dipòsit controlat.

Completeu la taula següent esmentant dues qualitats que ha de tenir un terreny per a poder-hi construir un dipòsit controlat segur i tres elements o mesures que ha d'incloure el dipòsit per a evitar possibles impactes ambientals.

Qualitats que ha de tenir el terreny per a poder-hi construir un dipòsit controlat:

Elements o mesures que ha d'incloure el dipòsit controlat per a evitar possibles impactes ambientals:

El dipòsit controlat de la Vall d'en Joan va estar en funcionament des del 1974 fins al 2006. Aquest espai, situat al Garraf, va acumular els residus municipals procedents de trenta-tres poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona. La taula següent inclou dades sobre la gestió dels residus municipals en aquest dipòsit controlat.

Gestió dels residus municipals · 1972 · 1987 · 1995-1996 · 1999 · 2003 · 2006

Municipis servits · 1 · 28 · 33 · 33 · 33 · 33

Població servida (habitants) · 1 746 142 · 2 841 156 · 2 904 941 · 2 904 940 · 3 056 505 · 3 113 460

Total de generació de residus municipals (tones) · 584 000 · 1 031 875 · 1 290 417 · 1 449 714 · 1 611 483 · 1 638 074

Total de resta final (tones) · 1972 · 1987 · 1995-1996 · 1999 · 2003 · 2006

Incineració · — · 285 659 · 316 616 · 307 891 · 407 733 · 334 814

Dipòsit controlat de la Vall d'en Joan · — · 577 257 · 965 318 · 917 042 · 853 060 · 833 878

Altres dipòsits controlats · — · — · 8 483 · 58 516 · 64 032 · 82 262

Altres · 584 000 · 168 959 · — · 166 265 · 286 658 · 387 120

OPCIÓ B

Tot i que el dipòsit controlat de la Vall d'en Joan es va clausurar l'any 2006, encara s'hi produeix biogàs.

a)

Segons les dades de l'empresa gestora, l'any 2022 es van produir, a partir del biogàs generat, $27\,039{,}10\text{ MWh}$ d'energia elèctrica. Calculeu quantes persones es podrien abastir d'energia si cada habitant consumeix $3\,899{,}81\text{ kWh}$.

habitants

b)

Tenint en compte que el gas principal que forma el biogàs és el metà, completeu la taula següent i justifiqueu la resposta.

Es tracta d'un risc, un impacte directe o un impacte indirecte?

Exercici 4 [2,5 punts en total]

Els 118,4 litres de pluja caiguda aquest octubre, segons dades oficials de l'Observatori Fabra (Barcelona), fan que aquest sigui ja l'octubre més plujós des del 2018 (aleshores van ser 195,6 litres). La pluja d'aquest 2024 ja frega, a falta de dos mesos sencers, la mitjana anual. Si es mantenen les pluges, l'any 2024 podria suposar la fi de la sequera. Malgrat tot, la modificació de les variables climàtiques s'està produint amb una velocitat i una intensitat sense precedents a causa del canvi climàtic, i l'alteració dels patrons habituals provoca una freqüència més gran de fenòmens inusuals i extrems.

Adaptació feta a partir d'un text publicat a Betevé [en línia]. <https://www.beteve.cat>

4.1.

La sequera es defineix com una deficiència prolongada de precipitació respecte a la mitjana anual durant un període de temps llarg. Marqueu al gràfic següent els períodes de sequera de tres o més anys de durada i els pics corresponents a pluja anormalment elevada (per sobre de 900 L/m²). A continuació, completeu la taula de sota identificant el nombre de sequeres de tres o més anys de durada i el període de retorn corresponent calculat en dos períodes d'anys diferents. [0,5 punts]

1914-2024 (110 anys) · 1994-2024 (30 anys)

Sequeres (≥ 3 anys) · Període de retorn (anys) · Sequeres (≥ 3 anys) · Període de retorn (anys)

· anys

· · anys

4.2.

Al text inicial de l'exercici es diu que el canvi climàtic comporta una freqüència més gran de fenòmens inusuals i extrems. Completeu la taula següent amb quatre característiques concretes observables al gràfic de l'apartat anterior que confirmin la tendència esmentada en relació amb el canvi climàtic. [1 punt]

Característiques concretes del gràfic relacionades amb el canvi climàtic

4.3.

L'octubre del 2018 i el novembre del 2024 hi va haver a Catalunya episodis de fortes pluges torrencials, un fenomen característic del clima mediterrani. Completeu la taula següent amb els trets d'aquest clima. [1 punt]

Característiques del clima mediterrani

Estació de l'any · Temperatures elevades / suaus / variables · Pluges (en un climograma típic): màxim / mínim / mínim absolut

Primavera · Variables

Estiu

Tardor

Hivern

Sí

No