Exercici 1 · Biología Selectividad Cataluña Juny Serie 5 2024
Tema: Evolució · Del examen Juny Serie 5 (2024)
Enunciado
BLOC 1
Exercici 1
L'any 2021 es va completar un estudi sobre la influència del medi urbà en les poblacions d'animals salvatges. Concretament, es van comparar les poblacions de mallerenga carbonera ( Parus major) de nou ciutats europees amb poblacions similars de zones rurals del seu entorn.
1.
Per explicar els canvis observats en el comportament d'aquest ocell a les ciutats, els investigadors van plantejar dues hipòtesis alternatives: [1 punt]
— Hipòtesi 1: Els canvis de comportament es deuen a la «flexibilitat del fenotip» d'aquests ocells, és a dir, a maneres d'actuar que adquireixen quan aprenen a viure a la ciutat.
— Hipòtesi 2 (alternativa): Els canvis de comportament són una resposta a la selecció natural sobre alguns gens.
En l'estudi de l'any 2021, es van seleccionar nou zones. A cada zona, una part de les mallerengues vivia en un medi urbà i una altra part, en un medi rural. El mapa següent mostra les nou zones estudiades. En el requadre de cada zona s'indiquen els gens amb freqüències al·lèliques més diferents entre la població de mallerengues rural i la urbana.
Dos dels gens que mostren més diferència de freqüències al·lèliques entre població rural i urbana són CDH18 i HRT7. El gen CDH18 intervé en la comunicació sonora entre mallerengues i el gen HRT7 intervé en la regulació dels nivells d'estrès i de por. Els diferents al·lels d'aquests gens influeixen en el comportament de les mallerengues.
Escriviu un text en què justifiqueu, a partir de les dades presentades, quina hipòtesi haurien d'acceptar els investigadors i quina haurien de rebutjar. Expliqueu també quin procés s'ha produït a les poblacions de mallerengues per donar lloc a aquests resultats.
2.
La mallerenga carbonera ( Parus major) es distribueix per tot el continent europeu. Malgrat ocupar un territori extens, les freqüències dels al·lels de la majoria dels seus gens varien molt poc entre les diferents poblacions del continent europeu. [1 punt]
a)
Per què la distribució geogràfica i la poca variabilitat genètica de les mallerengues carboneres fan que sigui una espècie adequada per a aquesta recerca?
b)
En aquesta recerca també es va valorar si les diferències genètiques entre les poblacions urbanes i les rurals eren degudes a la deriva genètica. Els investigadors ho van descartar perquè van trobar que els nivells de diversitat genètica entre els individus de les poblacions rurals eren semblants als nivells de diversitat genètica entre els individus de les poblacions urbanes.
Expliqueu què és la deriva genètica i justifiqueu quin efecte hauria tingut si s'hagués produït en aquest cas.
3.
A la zona de Barcelona s'ha comparat la població de mallerengues del parc de la Ciutadella (zona urbana) amb la població d'aquests ocells a Collserola (zona rural). Fent aquesta comparació, s'ha observat que gairebé no hi ha flux genètic entre aquestes dues poblacions i que, a més, les diferències al·lèliques entre totes dues estan augmentant. S'ha proposat que s'està produint un fenomen d'especiació. [1 punt]
a)
Quan es podria considerar que les dues poblacions han esdevingut espècies diferents?
b)
Quin tipus d'especiació s'hauria produït en aquest cas? Justifiqueu la resposta.

Solución
Según los criterios oficiales de corrección
1. Hipòtesi acceptada:
Solución: Hipòtesi 2 (o bé: aquests canvis de comportament són una resposta a la selecció natural sobre alguns gens)
1. Justificació de la hipòtesi acceptada:
Solución: Si hi ha hagut canvis en la freqüència d'alguns gens és molt probable que hagi actuat la selecció natural (o algun altre procés evolutiu que comporti aquest tipus de canvis).
1. Hipòtesi rebutjada:
Solución: Hipòtesi 1 (o bé: els canvis de comportament són deguts a la «flexibilitat del fenotip» d'aquests ocells, és a dir, a maneres d'actuar que adquireixen quan aprenen a viure a la ciutat)
1. Justificació de la hipòtesi rebutjada:
Solución: Un comportament adquirit durant la vida d'un individu no comporta canvis en el seu genoma.
1. Explicació del procés que s'ha produït en les poblacions de mallerengues per donar lloc a aquests resultats:
Solución: Les mallerengues que s'estableixen a les ciutats pateixen una selecció natural diferent a les que viuen en el medi rural. En el cas dels ocells urbans els individus que, per exemple, tenen menys por es veuen afavorits perquè pateixen menys estrès innecessari (sorolls, persones, vehicles, etc.). En el medi natural, en canvi, la por els ajuda a fugir de depredadors que, en canvi, a la ciutat no existeixen. Així, per exemple, els individus portadors del gen HTR7 es veuen afavorits i es poden alimentar i reproduir amb més facilitat a la ciutat. La selecció natural actua positivament sobre aquests individus que poden transmetre els seus gens a la descendència. Així la freqüència d'aquest gens augmenta a les poblacions de mallerengues que viuen a les ciutats.
2. a) Per què la distribució geogràfica i la poca variabilitat genètica de les mallerengues carboneres fan que sigui una espècie adequada per a aquesta recerca?
Solución: Perquè té una àmplia àrea de distribució, fet que permet comparar resultats en zones diferents [0,2 punts]. També té força uniformitat (o poca variabilitat genètica) a nivell global i, per tant, en cas de mostrar canvis en alguns gens es poden atribuir a processos com és el cas de l'adaptació al medi urbà. [0,2 punts]
2. b) Expliqueu què és la deriva genètica i justifiqueu quin efecte hauria tingut si s'hagués produït en aquest cas.
Solución: La deriva genètica és un procés de canvi de la diversitat genètica d'una població a causa de l'efecte de l'atzar (o bé no relacionades amb la selecció natural) [0,2 punts], que es produeix en poblacions petites [0,2 punts]. En aquest cas, si alguna les poblacions que es comparen hagués estat afectada per la deriva genètica, hi hauria diferències entre el nivell de diversitat genètica de les mateixes. [0,2 punts]
3. a) Quan es podria considerar que les dues poblacions han esdevingut espècies diferents?
Solución: Podríem considerar que les poblacions de mallerengues urbanes i rurals han esdevingut dues espècies diferents si apareixen mecanismes d'aïllament reproductiu entre elles (o bé si aquestes no es poden reproduir entre elles per donar descendència fèrtil).
3. b) Quin tipus d'especiació s'hauria produït en aquest cas? Justifiqueu la resposta.
Solución: Aquest procés d'especiació seria de tipus al·lopàtrica [0,3 punts], ja que les dues poblacions han evolucionat en espais diferents aïllats geogràficament (ambient urbà i ambient rural) [0,3 punts]. O bé: Aquest procés d'especiació seria de tipus simpàtrica (per hàbitats diferents) [0,3 punts], ja que les dues poblacions han evolucionat en espais contigus sense una barrera geogràfica destacable que les separi. [0,3 punts]
La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium
Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.
‹ Ejercicio 6.1 - Evolució · Juny Serie 1 2024 · Exercici 2.3 - Evolució · Setembre Serie 3 2024 ›
Más ejercicios de Evolució
- Exercici 1 - Evolució · Setembre 2026
- Exercici 2 (apartat c) · Juny Serie 1 2025
- Exercici 2 - Evolució · Setembre Serie 3 2025
- Exercici 3 - Evolució · Setembre Serie 3 2025
- Ejercicio 6.1 - Evolució · Juny Serie 1 2024
- Exercici 2.3 - Evolució · Setembre Serie 3 2024
- Exercici 4 - Evolució · Setembre Serie 3 2024
- Exercici 3 - Ecologia · Juny Serie 1 2023
- Exercici 3 - Evolució · Juny Serie 1 2023
- Exercici 3 - Evolució · Juny Serie 5 2023
Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat