Exercici 2 · Artes Escénicas Selectividad Cataluña Juny Serie 5 2026

Exercici 2

[3 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,3 punts]

Elaboreu una proposta de posada en escena (de tres-centes cinquanta a quatre-centes cinquanta paraules) del fragment del text teatral transcrit a continuació. Tingueu en compte els aspectes següents:

els elements principals de la materialització escènica en relació amb el discurs dramàtic (diàleg, acotacions i referències de temps i espai en el diàleg);

els personatges i les coordenades de temps i espai;

la concreció d'altres aspectes de l'escenificació que considereu pertinents.

HELMER: Parles com una criatura. No entens en quina societat vius...

NORA: No, no l'entenc, tens tota la raó. Però ara me'n vull ocupar. Cal que sàpiga qui de tots dos té raó: la societat o jo.

HELMER: Estàs malalta, Nora. Tens febre. Gairebé em sembla que has perdut el seny.

NORA: Mai no m'havia sentit tan lúcida ni tan segura de mi mateixa com aquesta nit.

HELMER: I amb aquesta lucidesa i aquesta seguretat, deixes el teu marit i els teus fills?

NORA: Sí, ho faig.

HELMER: Això només té una explicació.

NORA: Quina?

HELMER: Que ja no m'estimes.

NORA: No, justament.

HELMER: Nora! I ho dius així...?

NORA: Em sap greu, Torvald. Sempre t'has portat bé amb mi. Però no hi puc fer res: ja no t'estimo.

HELMER (esforçant-se per contenir-se): Quan dius això, et sents també prou lúcida i segura?

NORA: Sí, completament lúcida i segura. És per això que no em vull quedar aquí.

HELMER: I em pots explicar com he perdut el teu amor?

NORA: Sí, ho puc fer. Ha estat aquest vespre. Quan no s'ha realitzat el prodigi. He vist que no eres l'home que em pensava.

HELMER: Explica't millor. No t'entenc.

NORA: Ho havia esperat amb tanta paciència durant aquests vuit anys. Déu meu, sabia molt bé que els prodigis no es donen cada dia. I vet aquí que em cau al damunt tota aquesta pila de coses terribles. I jo tenia un ferm convenciment: ara es realitzarà el prodigi. Quan la carta d'en Krogstad era dins la bústia, no se'm va acudir ni un sol moment que poguessis cedir a les exigències d'aquest home. Tenia el ferm convenciment que li respondries: fes-ho conèixer a tothom qui vulguis! I després que ell ho hagués fet...

HELMER: Sí, què hauria passat? Després que jo hagués lliurat la meva pròpia muller a la vergonya i l'oprobi...?

NORA: Després d'això —així ho vaig creure fermament—, tu desafiaries l'opinió pública, ho carregaries tot damunt teu i diries: soc jo el culpable.

HELMER: Nora!

NORA: Et penses que mai hauria acceptat aquest sacrifici per part teva? No, és clar que no. Però quin pes haurien tingut les meves explicacions davant les teves? Aquest era el prodigi que jo esperava i la perspectiva del qual m'omplia de por. I per evitar-ho, estava disposada a acabar amb la meva vida.

HELMER: Amb molt de gust treballaria per tu dia i nit, Nora. Per tu suportaria tota mena de privacions i sacrificis. Però no hi ha ningú que sacrifiqui el seu honor per l'ésser estimat.

NORA: Centenars de milers de dones ho han fet.

Henrik IBSEN. Casa de nines. Trad. de Feliu Formosa. Barcelona: Institut del Teatre, 1997, p. 115-117