Exercici 2 · Artes Escénicas Selectividad Cataluña Juny Serie 4 2025

Exercici 2

[3 punts]

Elaboreu una proposta de posada en escena (de tres-centes cinquanta a quatre-centes cinquanta paraules) del fragment del text teatral transcrit a continuació. Tingueu en compte els aspectes següents:

els elements principals de la materialització escènica en relació amb el discurs dramàtic (diàleg, acotacions i referències de temps i espai en el diàleg);

els personatges i les coordenades de temps i espai;

la concreció d'altres aspectes de l'escenificació que considereu pertinents.

EL PARE: Ja no cal patir més. No hi ha cap perill...

L'AVI: A mi em sembla que no acaba d'estar bé...

EL PARE: Per què ho dieu, això?

L'AVI: Li he sentit la veu.

EL PARE: Però si els metges garanteixen que podem estar tranquils...

L'ONCLE: Ja saps que al teu sogre li agrada inquietar-nos inútilment.

L'AVI: Jo no hi veig com vosaltres.

L'ONCLE: Doncs s'ha de refiar dels qui hi veuen. Aquesta tarda feia bona cara. Dorm profundament, i no enveninarem el primer capvespre de repòs després de... Em sembla que tenim dret a descansar, i fins i tot a riure una mica, sense por.

EL PARE: És veritat. D'ençà del que ha passat és la primera vegada que em sento a casa meva, voltat dels meus...

L'ONCLE: Quan la malaltia entra en una casa diries talment que hi ha un estrany a la família.

EL PARE: Però aleshores també t'adones que tret de la família més val no comptar amb ningú.

L'ONCLE: Tens molta raó.

L'AVI: Doncs per què no m'heu deixat veure la meva pobra filla, avui?

L'ONCLE: Sabeu prou bé que el metge ho ha prohibit.

L'AVI: No sé què he de pensar...

L'ONCLE: És inútil que us amoïneu.

L'AVI (indicant la porta de l'esquerra): No ens sentirà?

EL PARE: Parlarem baix. A més, la porta és gruixuda, i hi ha la germana de la caritat amb ella; si fèiem massa soroll ens ho diria.

L'AVI (indicant la porta de la dreta): I ell, no ens sentirà?

EL PARE: No, no.

L'AVI: Dorm?

EL PARE: Suposo que sí.

L'AVI: Ho hauríem d'anar a veure.

L'ONCLE: M'amoïna més que la teva dona, aquesta criatura. Fa setmanes que va néixer i gairebé ni s'ha bellugat. No ha fet ni un sol plor, fins ara. Com si fos de cera.

L'AVI: Potser serà sord, i mut... Vet aquí què són els matrimonis consanguinis...

Maurice MAETERLINCK. La intrusa. A: Quatre variacions sobre la mort.

Trad. de Jordi Coca. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1984, p. 27 i 28.