Examen de Análisis Musical Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 4

Exercici 1

[2 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Aquest exercici consisteix en l'audició de cinc fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d'un petit interval, tornareu a escoltar els cinc fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els cinc fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

.

Exercici 2

[3 punts en total]

Aquest exercici consisteix en l'audició d'una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d'un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop.

Abans d'escoltar la peça, llegiu atentament les qüestions que hi ha a continuació. Mentre l'escolteu, seguiu el text en anglès, del qual teniu una traducció al català.

[Text de la peça]

When I am laid, am laid in earth,

may my wrongs create

no trouble, no trouble in thy breast;

remember me, remember me, but ah! forget my fate.

Remember me, but ah! forget my fate.

[Traducció al català]

Quan jegui, quan jegui sota terra,

que els meus errors no causin

cap mal, cap mal en el teu pit;

recorda'm, recorda'm, però ah!, oblida el meu destí.

Recorda'm, però ah!, oblida el meu destí.

A) Qüestions analítiques

[1 punt: 0,25 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.] Una vegada feta l'audició, trieu la resposta correcta per a cada qüestió.

1. El compàs d'aquesta obra és

2. La partitura es va compondre com a acompanyament del cant, sobre

3. Aquesta obra es caracteritza, pel que fa a l'harmonia, perquè

4. En la relació entre el text i la música, el compositor se centra en dues paraules:

B) Anàlisi estructural i estilística

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

1.

Feu una proposta de l'estructura musical que té aquesta peça. Podeu emprar lletres majúscules per a les parts principals i minúscules per a les variacions. També podeu elaborar un musicograma o un gràfic aclaridor. En el cas que feu servir abreviatures, cal que n'indiqueu el significat.

2.

Identifiqueu l'obra i relacioneu-la amb un moviment estètic i amb el moment històric al qual pertany.

Exercici 3

[3 punts: 1 punt per cada qüestió]

Aquest exercici consta de dues peces musicals i consisteix a comparar-les. Una d'elles ja l'heu escoltat a l'exercici 2. En primer lloc, escoltareu la nova peça musical de l'exercici 3. Seguidament, tornareu a escoltar la peça musical de l'exercici 2. I, finalment, escoltareu una repetició de la nova peça musical de l'exercici 3.

Responeu a les qüestions següents tenint en compte que les dues obres pertanyen a èpoques, gèneres o corrents estètics diferents.

1.

Indiqueu l'ordre cronològic d'aquestes dues peces i justifiqueu-lo segons les harmonies, el ritme o altres recursos del llenguatge musical que serveixin per a definir-ne l'estil i l'època a la qual pertanyen.

2.

Tenint en compte el text i el caràcter musical de les dues obres, quina és més dramàtica i patètica? Justifiqueu la resposta.

3.

El timbre i la riquesa sonora han canviat al llarg del temps, i també poden variar segons els diferents estils musicals o els usos i les funcions que té la música. Compareu les dues obres pel que fa al timbre instrumental i vocal i identifiqueu l'acompanyament instrumental de les versions que heu escoltat.

Exercici 4

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

La diversitat, l'equitat i la inclusió s'han convertit en una de les prioritats més importants a curt i llarg termini del sector cultural institucional americà. En un context demogràfic en què s'espera que la població blanca del país sigui minoritària el 2045, les organitzacions culturals s'estan esforçant per fomentar les seves relacions amb comunitats que històricament han estat excloses i marginades de certs cercles institucionals i expressions d'art, com l'òpera, la dansa, el teatre o la música simfònica. Així doncs, actualment la prioritat és que tant audiències com artistes d'aquestes organitzacions puguin reflectir la diversitat de la societat americana pel que fa a l'ètnia, l'edat, l'orientació sexual, la discapacitat, la procedència geogràfica i la classe social; i a la vegada que les persones se sentin integrades com una part important de la concepció i l'execució de les arts.

A tall d'exemple, als Estats Units la definició de diversitat cultural se centra predominantment en la integració d'ètnies minoritàries en l'àmbit cultural institucional. El moviment social Black Lives Matter va ser el detonant per a prendre mesures i transformar un sector institucional cultural dominat per desigualtats racials entre artistes, audiències i Administració, i caracteritzat per una marginació sistèmica de persones d'ètnies no blanques caucàsiques.

Un segon pas consisteix a oficialitzar la promoció de la diversitat dins de les institucions culturals. Posem per cas la Metropolitan Opera, que el 2021, per primera vegada en la història d'aquesta institució cultural, va fitxar l'advocada afroamericana i exdegana d'estudiants a la Universitat Harvard, Marcia Sells, com la nova directora de Diversitat. La funció de Sells ha estat des d'aleshores desenvolupar, gestionar i impulsar noves iniciatives i estratègies que promoguin la integració de la diversitat en l'àmbit econòmic, artístic, administratiu, educatiu i promocional.

Un altre aspecte que cal considerar se centra en la importància de la programació artística. Sense anar gaire lluny, les institucions culturals més destacades dels EUA ja presenten, periòdicament, obres i repertori creat per artistes vius que pertanyen a comunitats històricament poc representades, i que tracten temes i valors amb què certs sectors de la societat es poden sentir identificats. Per exemple, el compositor afroamericà Terence Blanchard va representar el 2021 al Met l'obra Fire shut up in my bones, que narra la història d'un jove negre d'origen pobre que va patir abusos sexuals. Un altre cas és el de la compositora mexicana Gabriela Ortiz, que el 2022 va estrenar l'obra Altar de cuerda, a càrrec de la Filharmònica de Los Angeles, en la qual al·ludeix al poder de la música per a superar els traumes.

S'ha demostrat que per a atreure audiències diverses, cal que els artistes siguin, també, diversos. En resum, prendre iniciatives que estan funcionant als Estats Units i poder-les implementar a Catalunya amb la finalitat d'obrir una porta a la diversitat en les arts suposaria donar una oportunitat als col·lectius més silenciats i vulnerables, reflectir el mosaic cultural existent en la nostra societat, reconèixer la riquesa cultural que aporta la diversitat i afavorir la integració.

Adaptació feta a partir del text d'Albert Martínez Fernández. «Diversitat a les arts: quatre propostes que obren camí». Revista Musical Catalana, núm. 383 (setembre-desembre 2024), p. 18-20

1.

Esmenteu dos exemples concrets de tractament de la diversitat que proposa el text i expliqueu sobre quins aspectes incideix cadascun.

2.

Per què es considera necessari que la diversitat i la inclusió siguin les fites principals de la cultura als Estats Units? Es pot aplicar aquest objectiu de manera semblant a Catalunya? Justifiqueu la resposta.