Examen de Análisis Musical Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 1

Exercici 1

[2 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Aquest exercici consisteix en l'audició de cinc fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d'un petit interval, tornareu a escoltar els cinc fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els cinc fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

.

Exercici 2

[3 punts en total]

Aquest exercici consisteix en l'audició d'una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d'un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop.

Abans d'escoltar la peça, llegiu atentament les qüestions que hi ha a continuació.

A) Qüestions analítiques

[1 punt: 0,25 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Una vegada feta l'audició, trieu la resposta correcta per a cada qüestió.

1.

El compàs d'aquesta obra és

)

2.

El tempo d'aquest fragment és

)

3.

El tema d'aquesta obra conté

)

4.

Tant l'inici com el final d'aquest fragment són de modalitat

)

B) Anàlisi estructural i estilística

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

1.

Feu una proposta de l'estructura musical que té aquesta peça. Podeu emprar lletres majúscules per a les parts principals i minúscules per a les variacions. També podeu elaborar un musicograma o un gràfic aclaridor. En el cas que feu servir abreviatures, cal que n'indiqueu el significat.

2.

Identifiqueu l'obra i relacioneu-la amb un moviment estètic i amb el moment històric al qual pertany.

Exercici 3

[3 punts: 1 punt per cada qüestió]

Aquest exercici consta de dues peces musicals i consisteix a comparar-les. Una d'elles ja l'heu escoltat a l'exercici 2. En primer lloc, escoltareu la nova peça musical de l'exercici 3. Seguidament, tornareu a escoltar la peça musical de l'exercici 2. I, finalment, escoltareu una repetició de la nova peça musical de l'exercici 3.

Responeu a les qüestions següents tenint en compte que les dues obres pertanyen a èpoques, gèneres o corrents estètics diferents.

1.

Indiqueu l'ordre cronològic d'aquestes dues peces i justifiqueu-lo segons les harmonies, el ritme o altres recursos del llenguatge musical que serveixin per a definir-ne l'estil i l'època a la qual pertanyen.

2.

Quina de les dues obres té més contrastos dinàmics? A partir de l'anàlisi auditiva, expliqueu les característiques musicals que fan més complexa aquesta peça en comparació amb l'altra. Podeu valorar-ho a partir de la dinàmica, l'harmonia, la textura, el timbre o el tempo.

3.

Una de les maneres d'expressar l'emoció és enriquir les ornamentacions, modificar el tempo o ampliar les digressions de l'harmonia. Aquestes dues obres presenten repeticions internes. Compareu-les entre si, segons si són més complexes o més uniformes. Hi ha alguna diferència formal entre l'una i l'altra?

Exercici 4

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

L'estiu del 1973, el grup de rock progressiu Gong va actuar a la basílica de Montserrat. L'actuació va ser breu, tot just mitja hora, en un horari discret (després de dinar) i sense publicitat. En van fer un petit film, Gong a Montserrat, en el qual l'espectador pot veure, estupefacte, com després de vagar per les agulles rocoses de perfil lunar, un grapat de hippies, amb estrambòtics barrets cucurutxo acabats en una petita hèlix, aterren al presbiteri i toquen davant la Moreneta una música elèctrica i complicada, engalanada amb les misterioses seqüències del sintetitzador VCS3 i la veu còsmica i ultrareverberada de Miquette Giraudy.

Alguns grups de prog tenen música que podem imaginar interpretada en una església. No és el cas de la música que feia Gong el 1973: un rock complex, sorollós, amb elements d'improvisació jazzística i de rock dur, amb dissonàncies i distorsions. Daevid Allen va implorar a les energies del temple l'acceptació d'aquella contribució musical «electroespiral» agenollant-se per a presentar els seus respectes a la Moreneta. És d'agrair que el públic es quedés respectuosament al seu lloc fins al final del concert.

Gong —encapçalat per l'australià Daevid Allen, un dels fundadors de Soft Machine, que amb Pink Floyd havia liderat l'escena underground londinenca— va ser un dels grups més importants i influents del rock progressiu europeu, un gènere que el 1973 es trobava en el seu moment àlgid. En una època en què les grans estrelles del rock residien en grans viles, amb un tren de despesa i luxe descontrolat, sobta l'austeritat dels Gong, que vivien amb parelles i fills en una mena de casa de colònies enmig del bosc a la Borgonya, en un règim de comunitat de béns implacable. La revista Time havia dit que els monestirs havien estat una gran influència per als hippies, i James Pike, bisbe de Califòrnia, havia declarat fins i tot que aquells joves de cabells llargs evocaven els primers cristians.

Gong reflecteix el camí espiritual hippy d'una manera molt personal, proposant la música com un instrument de canvi del món («acupuntura còsmica») i explorant el contacte amb una divinitat mare connectada amb la Terra. Tenint en compte la gran importància de la música a Montserrat, no és estrany que Daevid Allen volgués actuar-hi. L'estrambòtic món mitològic de Gong era una provocació antisistema a partir de l'ús de l'absurd i la imaginació desbocada, una actitud no gaire allunyada de dadaistes, surrealistes i hippies. Gong encarnava l'esperit creatiu i brivall del Maig del 68.

A les acaballes del franquisme era una onada d'aire fresc que encarnava l'anhel d'una societat diferent. L'actuació il·lustra l'esperit d'uns temps extraordinaris d'obertura i experimentació en un context molt difícil. Montserrat, com a pol de llibertat humana i política, com a centre musical i artístic, va ser capaç d'acollir-la. Per un breu moment, els músics hippies del planeta Gong i els monjos del monestir de la música van conviure en un Montserrat on tot era possible.

Adaptació feta a partir del text de Salvador AVIÀ I FAURE. «La no tan inversemblant trobada de Gong i Montserrat». Serra d'Or, núm. 779 (novembre 2024), p. 54-55

1.

Per quina raó un grup de rock progressiu va triar en aquell moment el monestir de Montserrat per a fer-hi una performance tan peculiar?

2.

Per al grup Gong, quina funció tenia la música? Quina mena de sintonia mostraven amb altres moviments socials en temps del franquisme? Com es va rebre el seu concert?