Ejercicio 1.d · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Extraordinaria 2021

TEXT 2

1 Què vol dir, però, que és una llengua minoritzada? Segons Àngela Cotano és una llengua que,

malgrat ser la pròpia d’un territori, els seus àmbits i funcions d’ús es veuen restringits per unes

circumstàncies socials determinades. És un terme popularitzat per Vicent Aracil i molt conegut a la

sociolingüística catalana.

5 I com és que el txuvaix és una llengua minoritzada? És ben senzill: perquè no gaudeix de plena

normalitat d’ús degut a una política lingüística d’imposició d’una altra llengua, en aquest cas el rus.

Txuvàixia es va annexionar a l’Imperi Rus l’any 1552 sota Ivan IV “el Terrible”, però ha estat sobretot

des de l’època d’Stalin i la seva política de russificació que el txuvaix ha reculat.

En sociolingüística distingim entre la llengua dominant (el rus, en aquest cas) i la minoritzada (el

10 txuvaix). La minorització de llengües té un horitzó molt difícil d’evitar molts cops, que és la substitució

lingüística, és a dir, que la llengua que s’hi havia parlat normalment en el passat deixa de parlar-s’hi i se’n

parla una altra. En aquest procés s’hi distingeixen diverses etapes:

1. La bilingüització de la població parlant de la llengua minoritzada.

2. El trencament de la transmissió lingüística, és a dir, que els pares deixen de parlar la llengua

15 minoritzada als fills i ho fan en la dominant.

3. Últims parlants, es produeix quan ja només queden unes poques persones competents en la llengua

minoritzada i d’edat avançada i sense possibilitat de tindre descendència.

En el cas del txuvaix ens trobem a mig camí entre el segon i el tercer pas. Els infants encara senten

la llengua dels avis però no la parlen perquè els pares ja no els l’han parlada a casa.

20 Malauradament, la situació del txuvaix és la situació de tantíssimes altres llengües. Algunes en

fases més avançades, d’altres en fases prèvies. Segons Michael Krauss només el 10% de les llengües

parlades actualment seguiran parlant-se quan arribem al segle XXII. Cal que totes les comunitats

lingüístiques de llengües minoritzades siguin conscients del problema i que es pot aturar si s’hi posen.

A més, resulta evident que aquest problema va directament relacionat amb la globalització i queda clar

25 que, per a aturar-la, s’ha d’actuar localment per a fer un canvi global.

Ernest MONTSERRAT, “El Txuvaix com a paradigma de la substitució lingüística” Linguo-resistència (http://linguoresistencia.weebly.com/bloc/el-txuvaix-com-a-paradigma-de-la-substitucio-linguistica-i) [21/12/2014]

d) Resumeix el contingut del text 2 amb una extensió aproximada de 6 línies (1 punt).