Ejercicio 3.f · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Ordinaria 2022

TEXT 2

1 Amparo i Salvador es van conéixer en un ball d'estiu a principis dels cinquanta. Ella aprenia a cosir

per poder treballar en la botiga de roba on el seu pare feia de dependent; quan Amparo acabava la feina

anava al ball que es feia al carrer amb les companyes de costura. Salvador treballava a Barcelona, però

havia vingut a casa dels seus pares de vacances. Ell parlava valencià en el seu entorn familiar, però usava

5 el castellà en altres casos. Amparo, encara que sentia constantment el valencià en boca dels seus pares i

també quan estiuejava a Castelló de Rugat, no el parlava. Així que van començar la relació en castellà,

llengua que van mantenir durant tota la seua vida de parella i que van transmetre als seus fills.

Amparo havia nascut a Russafa el 1933. Els seus pares, Amparo i Antonio, parlaven valencià entre

ells. La seua mare, Amparo (que, en realitat, es deia Inés de los Desamparados, cosa que va descobrir el

10 dia que va anar a preparar els papers per casar-se) va nàixer el 1910 a València; el que seria el seu marit,

Antonio, va veure la llum el 1905 a Castelló de Rugat (la Vall d'Albaida). Amparo i Antonio parlaven a

les seues quatre filles en castellà. Quan els vaig preguntar per què, no em van saber respondre. Potser les

circumstàncies de l'època, el costum que s'imposava en el seu entorn, el de la capital i, posteriorment, la

guerra civil, el franquisme... Res que tinguera a veure amb una postura meditada, una decisió conscient

15 relacionada amb la idea d'obrir portes a les seues filles en una societat que s'expressa en castellà.

Salvador havia nascut al Cabanyal el 1927. Els seus pares, Mariana i Salvador, eren tots dos del

Cabanyal. El Cabanyal, tot i que actualment és un barri de la ciutat de València, aleshores era considerat

un nucli urbà independent del cap i casal. Encara ara, els seus habitants diuen que van a València a

comprar, referint-se al centre de la capital, i mantenen un sentiment diferenciat molt fort que es manifesta,

20 també, en un major manteniment del valencià com a vehicle de comunicació habitual. Mariana venia peix

al mercat i Salvador era ebenista. Parlaven valencià entre ells i també als seus quatre fills.

Dels quatre valencianoparlants que van donar origen a aquesta genealogia lingüística, ara queden pocs

valencianoparlants. [...] Amparo i Salvador són els meus pares. Aquesta és, doncs, la història lingüística

de la meua família, una història que no és gaire sorprenent en terres valencianes. Aquesta es una història

25 de substitució lingüística.

Maria Josep CUENCA, Història d'una família valenciana, València, Tàndem, 2004, p. 28-29.

f) Fes un text semblant al de Maria Josep Cuenca sobre l'ús que fa del valencià alguna família que conegues. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]