Ejercicio 3.d · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Extraordinaria 2024

TEXT 2

1 Dimarts, 4 d’octubre de 2022. Institut El Castell d’Esparreguera. La Carme entra a la sala d’actes

directa i decidida. Té ganes de començar. «I gràcies. Sempre que pugui vindré encantada al Castell», em

va escriure uns mesos abans. Davant seu, més de cent alumnes de segon de batxillerat comencen a fer

silenci. Em sorprèn que la majoria estiguin preparats per prendre’n notes. «El 96% de la humanitat parla

5 el 4% de les llengües», «Durant el segle XXI desapareixeran el 95% de les llengües» i altres afirmacions

inicials capten l’atenció dels alumnes. La majoria d’ells parlen castellà a casa i la llengua de comunicació

entre ells al centre és, també, el castellà. Observo les cares. N’hi ha de cansament i d’indiferència, però la

majoria són d’estranyesa, desprenen interès. La Carme va desplegant arguments sòlids, no se li escapa

cap escletxa.

10 L’hora passa volant i arribem al final. Diu que la situació és delicada, però que hi podem fer

alguna cosa. Com és habitual, fa broma amb el fet que tothom la veu tan pessimista. Insisteix que ha

exposat dades. «Jo soc realista», diu. Acaba explicant, doncs, que com a catalanoparlants hem de procurar

fer del català una llengua de convivència, demanar la solidaritat d’altres parlants i comprometre’ns a no

canviar de llengua. S’obre el torn de preguntes. Penso que ara vindran comentaris inapropiats posant en

15 dubte la condició minoritzada del català o sobre la llibertat de parlar el que vulguem. Però no, no és així.

Van sortint comentaris i reflexions prou bons. Fins i tot un alumne parla sobre el poc català que li apareix

a TikTok. Aplaudiments finals, sona el timbre i tots cap a classe de nou.

«Però vols dir, Alba, que el català desapareixerà?» Això em preguntaven els alumnes el dia

següent en classe. Els semblava incomprensible que una llengua, matèria i vehicle d’estudi al llarg dels

20 seus anys de formació, pogués arribar a desaparèixer. «Si la cosa va fer forat, tot això que tindrem», va

respondre’m la Carme en el correu d’agraïment. No crec que la visita convertís cap alumne en un

defensor acèrrim del català, però vull pensar que va ajudar a canviar certs prejudicis i potser va capgirar

algunes tendències lingüístiques.

La Carme vivia així: fent forat, cada dia, incansablement i arreu. Practicava un academicisme de

25 trinxera. Sempre estava disposada a trepitjar diverses realitats per despertar consciències, fos presentant

un llibre, fent una conferència en un institut o participant en una taula rodona. La ferma voluntat

divulgativa i dialogant ha fet que esdevingui una personalitat coneguda i estimada al país. Ella va portar

l’atenció i la lluita fins als darrers dies de la seua vida. Gràcies, Carme, descansa en pau.

Adaptat d'Alba Granell, docent de Llengua catalana i literatura: «Gràcies Carme» ( Núvol, El digital de cultura-ara.cat. Barcelona, 03/09/2023)

d) Significació del Llibre de meravelles dins de l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]