Ejercicio Bloc 2 - Opció B - Pregunta 1 · Lengua Catalana y Literatura II PAU Baleares Extraordinaria 2022

Opció B

La tia Carme no sabia que en Joan era a la universitat, de fet la dida m’havia dit que no sabia res de nosaltres. No m’ho havia cregut, jo. Bona estava ella, per no saber-ne res!

Quant de temps feia que no ens havíem parlat? Jo l’havia vista un parell de vegades, però havia fet com si no la veiés. No volia parlar amb ella. I supòs que ella tampoc no volia parlar amb mi. S’havia quedat Son Pont i una casa, ¿no en tenia prou? Quant de temps feia, d’això? Ni me’n recordava. Feia una altra vida, ara, i m’agradava. Havia fet tots els possibles per oblidar aquell temps i me n’havia sortit. Ara era una altra dona, amb un negoci que anava molt bé, un fill a la universitat, algun amic de tant en tant. No volia recordar totes les coses desagradables, tristes, que m’havien passat. Volia ser feliç i ho era.

Vaig sacsejar el cap. No hi volia pensar. Sense adonar-me’n m’estava omplint l’ànima d’agitació. De ràbia. La meva família! No ho eren, la meva família. Jo era la Joana E. per a ells, sempre ho havia estat. Quan vivien els meus pares havien dissimulat, fins i tot m’havien fet bona cara, però després sempre m’ho havien recordat. Expòsita. Ara la meva família eren només el record que tenia dels qui m’havien fet de pares i d’en Miquel, i en Joan. Ningú més. Però…

—Bé, i què penses fer? —me va demanar el meu fill—. Supòs que no penses anar a s’enterrament, eh? De fet, no són sa teva família…

—Ara mateix pensava això! Però… mira, si tu m’hi acompanyes, hi aniré!

—Mumare! Ets més loca! —va dir en Joan, i es va posar a riure.

Me’l vaig mirar. Ja no s’assemblava com abans a en Miquel. No duia bigoti ni barba. Ara no estava de moda. I era més alt que ell. Però tenia la mateixa rialla, i la mateixa manera d’agafar la forquilla i la ploma, el mateix posat quan fullejava un llibre.

—Au, per què no partim idò?

—M’hi acompanyes?

—Clar que sí. Tenc ganes de veure aquella gent! Deixa’m telefonar, i anirem a comprar es passatges.

L’endemà, al funeral, vàrem deixar la família estaferil·lada*. No se’n sabien avenir que hi hagués anat, sobretot no se’n sabien avenir que no m’hagués vestida de negre.

Maria-Antònia Oliver, Joana E (1992)

(Premi Prudenci Bertrana 1991, fragment)

* estaferil·lat, -ada: adj. dial. 1 Molt espantat, astorat. 2 Atònit, esbalaït.

( Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Ed. Enciclopèdia Catalana, edició en línia http://www.diccionari.cat)

1. Posa un títol que reflecteixi el contingut d'aquest text. Raona'l (màxim 3 línies) [1 punt].