Part 2 - d · Historia de la Filosofía PAU Baleares Ordinaria 2024

d) Explicau els tipus de judicis en I. Kant.

Solución: A la *Crítica de la raó pura*, Kant analitza les condicions de possibilitat del coneixement científic a través de l'estudi dels judicis. El coneixement s'expressa en judicis (proposicions que uneixen un subjecte i un predicat), els quals es classifiquen a partir de dos criteris diferents: 1. Segons la relació entre el subjecte i el predicat: - Judicis analítics: El predicat està contingut en la noció del subjecte (ex.: «tots els cossos són extensos»). Són judicis explicatius: no afegeixen informació nova, però la seva negació és una contradicció lògica i són universalment certs. - Judicis sintètics: El predicat afegeix informació nova que no estava continguda en el subjecte (ex.: «tots els cossos són pesants»). Són judicis extensius: amplien el nostre coneixement del món. 2. Segons la relació amb l'experiència: - Judicis a priori: La seva veritat és independent de l'experiència sensible; són universals i necessaris (ex.: «el tot és més gran que la part»). - Judicis a posteriori: La seva veritat depèn de l'experiència sensible; són particulars i contingents. 3. Els judicis de la ciència: Judicis sintètics a priori: Abans de Kant es considerava que tots els judicis analítics eren *a priori* i tots els judicis sintètics eren *a posteriori*. La gran aportació de Kant és demostrar l'existència dels judicis sintètics a priori: - Són sintètics perquè són extensius i amplien el coneixement. - Són a priori perquè tenen validesa universal i necessària, no depenent de comprovar empíricament cada cas. Aquests judicis són els que constitueixen les ciències vertaderes (la matemàtica i la física pura, com «la línia recta és la distància més curta entre dos punts» o «en tots els canvis del món corporal la quantitat de matèria roman invariable»).