Part 3 - b · Historia de la Filosofía PAU Baleares Extraordinaria 2022

Comparau la teoria del coneixement de Kant amb la teoria del coneixement de D. Hume.

Solución: Segons els criteris oficials d'avaluació (Part 3): - Mostrar un coneixement de les teories del coneixement de Kant i Hume (1 punt). - Establir i explicar les relacions de semblança, diferència i influència (1 punt). - Ordre expositiu, claredat i precisió en l'exposició (0,5 punts). Eixos principals de comparació: 1. Punt de partida i influència: Kant reconeix explícitament que la lectura de Hume el va «despertar del somni dogmàtic». Ambdós coincideixen que tot coneixement comença amb l'experiència sensible i neguen que la metafísica pugui ser una ciència empírica objectiva. 2. Divergència sobre l'origen i fonamentació dels conceptes (com la causalitat): - Hume defensa un empirisme radical segons el qual tots els nostres continguts mentals provenen d'impressions o idees. Rebutja el caràcter necessari de la causalitat objectiva, reduint-la a un hàbit psicològic o costum basat en la conjunció constant, la qual cosa el condueix a un escepticisme moderat. - Kant respon que, si bé el coneixement comença *amb* l'experiència, no tot prové *de* l'experiència. La causalitat no prové de l'hàbit, sinó que és una categoria pura *a priori* de l'enteniment necessària per poder construir i pensar qualsevol experiència objectiva. 3. El subjecte i els judicis sintètics a priori: - Per a Hume, només hi ha relacions d'idees (analítiques a priori, que no informen del món) i qüestions de fet (sintètiques a posteriori, contingents). - Kant supera aquesta bifurcació defensant l'existència de judicis sintètics *a priori* (base de la ciència: matemàtica i física), possibles gràcies a les formes a priori de la sensibilitat (espai i temps) i les categories de l'enteniment aportades activament pel subjecte cognoscent («gir copernicà»).