Part c - Opció A · Análisis Musical II PAU Baleares Ordinaria 2024

Part c: terminologia — Opció A

Qualificable amb 0,25 punts per cada resposta correcta. Màxim per les deu paraules encertades: 2,5 punts.

A.1.

Completau amb la paraula adequada els espais del text següent:

El

és un gènere que combina la influència de les marxes europees amb els ritmes africans i crea una música plena d'energia i originalitat. Un dels seus trets distintius és l'ús de les

,

que consisteixen a accentuar les notes febles del compàs, amb la qual cosa s'aconsegueix un efecte de contrast i sorpresa. El tempo sol ser

,

és a dir, ràpid i animat, cosa que reflecteix l'esperit optimista i modern de l'època. La textura típica d'aquest gènere és la

,

on la mà dreta del pianista toca la melodia principal i la mà esquerra toca els acords i els baixos. En aquest cas, la melodia té un inici

,

és a dir, que comença abans del primer temps del compàs, la qual cosa li dona impuls i anticipació.

A.2.

Triau 5 definicions de les 10 següents i digau a quin terme fan referència (podeu respondre les que vulgueu; es comptabilitzaran fins a 5 encerts com a màxim):

: composició musical dedicada a un petit conjunt d'instruments en què cada part està pensada per ser interpretada per un sol instrumentista. El terme suggereix una peça per a almenys dos músics i, malgrat que teòricament no n'hi ha un límit màxim, en la pràctica són inusuals les obres per a més de sis instruments.

: final que acaba amb una nota forta o accentuada, aquell que acaba en el temps fort del darrer compàs.

: successió de notes d'un acord que sonen de forma separada i ordenada.

: forma de música vocal secular típica del Renaixement (segles XV-XVI) i del primer Barroc (1600-1750). A diferència de les formes estròfiques que es repeteixen cantades amb la mateixa música, la majoria d'aquestes peces estan compostes de manera que el compositor expressa les emocions contingudes en cada línia i en paraules individuals del poema que es canta.

: textura musical formada per diverses veus o línies musicals que es mouen al mateix ritme i que formen acords.

: inici que coincideix amb el primer temps fort del compàs sense cap nota anterior.

: forma musical instrumental que consisteix en la interpretació d'una obra per part d'un conjunt orquestral. Sol tenir quatre moviments amb diferents caràcters i formes musicals a l'estil de la forma sonata.

: successió d'acords que produeixen una sensació de conclusió o de suspensió en una frase musical.

: forma musical constituïda per tres parts o seccions: exposició, desenvolupament i recapitulació. Aquesta forma musical és molt utilitzada en el primer moviment de les sonates, els concerts i les simfonies clàssiques.

: és una successió lineal de notes musicals que està estretament relacionada amb el ritme i l'harmonia, compta amb sons de diverses alçades i adquireix un rol protagonista en el marc d'una peça.