Examen de Análisis Musical II PAU Baleares 2024 · Ordinaria

Part a: discriminació auditiva

[4 punts]

Consta de quatre audicions amb cinc preguntes cada una. Cada resposta correcta té una puntuació de 0,2 punts, cada resposta incorrecta té una penalització de -0,1 punts i les preguntes no contestades tenen una puntuació de 0 punts.

Cada audició es repetirà dues vegades. El procés per a cada audició és el següent: 1 minut per llegir les qüestions, reproducció de l'audició per primera vegada, 2 minuts per contestar, reproducció de l'audició per segona vegada i, finalment, 1 minut per acabar de contestar.

Audició 1

1. Quin tipus de textura musical hi predomina?

2. Majoritàriament, la relació música-text és...

3. Identificau-ne l'agrupació musical

4. L'àmbit de la melodia és...

5. A quin estil pertany l'audició?

Audició 2

6. Quin tipus de textura musical hi predomina?

7. El gènere musical és...

8. En quin idioma està el text?

9. El recurs compositiu principal és...

10. A quin estil pertany l'audició?

Audició 3

11. Quin tipus de textura musical hi predomina?

12. Quina estructura melòdica té?

13. Quin ostinato hi apareix?

14. L'agògica i la dinàmica són...

15. A quin estil pertany l'audició?

Audició 4

16. Els instruments que sonen són de la família de...

17. Quin tipus d'inici té la melodia?

18. El compàs...

19. L'estructura formal és...

20. A quin estil pertany l'audició?

Justificació de les respostes a les preguntes 5, 10, 15 i 20

Part b: anàlisi d'un fragment musical (Opció A)

[3,5 punts]

Realitzau l'anàlisi formal del fragment proposat a l'opció A ( Annex 1). Se n'han d'analitzar, com a mínim, els aspectes següents: timbre, ritme, melodia, forma, harmonia, textura i dinàmica.

Es valorarà la correcció en l'ús del llenguatge, els coneixements i la qualitat d'aquests, l'aplicació terminològica i la utilització dels elements formals (acords, procediments harmònics, cadències, etc.) del fragment escollit.

Annex 1. Opció A de l'anàlisi del fragment musical

Sarabanda de la sonata núm. 7 op. 5 — A. Corelli

Part b: anàlisi d'un fragment musical [3,5 punts]

Realitzau l'anàlisi formal del fragment proposat a continuació (Opció B: Haydn, Arietta With Variations). Se n'han d'analitzar, com a mínim, els aspectes següents: timbre, ritme, melodia, forma, harmonia, textura i dinàmica.

Es valorarà la correcció en l'ús del llenguatge, els coneixements i la qualitat d'aquests, l'aplicació terminològica i la utilització dels elements formals (acords, procediments harmònics, cadències, etc.).

Part c: terminologia — Opció A

Qualificable amb 0,25 punts per cada resposta correcta. Màxim per les deu paraules encertades: 2,5 punts.

A.1.

Completau amb la paraula adequada els espais del text següent:

El

és un gènere que combina la influència de les marxes europees amb els ritmes africans i crea una música plena d'energia i originalitat. Un dels seus trets distintius és l'ús de les

,

que consisteixen a accentuar les notes febles del compàs, amb la qual cosa s'aconsegueix un efecte de contrast i sorpresa. El tempo sol ser

,

és a dir, ràpid i animat, cosa que reflecteix l'esperit optimista i modern de l'època. La textura típica d'aquest gènere és la

,

on la mà dreta del pianista toca la melodia principal i la mà esquerra toca els acords i els baixos. En aquest cas, la melodia té un inici

,

és a dir, que comença abans del primer temps del compàs, la qual cosa li dona impuls i anticipació.

A.2.

Triau 5 definicions de les 10 següents i digau a quin terme fan referència (podeu respondre les que vulgueu; es comptabilitzaran fins a 5 encerts com a màxim):

: composició musical dedicada a un petit conjunt d'instruments en què cada part està pensada per ser interpretada per un sol instrumentista. El terme suggereix una peça per a almenys dos músics i, malgrat que teòricament no n'hi ha un límit màxim, en la pràctica són inusuals les obres per a més de sis instruments.

: final que acaba amb una nota forta o accentuada, aquell que acaba en el temps fort del darrer compàs.

: successió de notes d'un acord que sonen de forma separada i ordenada.

: forma de música vocal secular típica del Renaixement (segles XV-XVI) i del primer Barroc (1600-1750). A diferència de les formes estròfiques que es repeteixen cantades amb la mateixa música, la majoria d'aquestes peces estan compostes de manera que el compositor expressa les emocions contingudes en cada línia i en paraules individuals del poema que es canta.

: textura musical formada per diverses veus o línies musicals que es mouen al mateix ritme i que formen acords.

: inici que coincideix amb el primer temps fort del compàs sense cap nota anterior.

: forma musical instrumental que consisteix en la interpretació d'una obra per part d'un conjunt orquestral. Sol tenir quatre moviments amb diferents caràcters i formes musicals a l'estil de la forma sonata.

: successió d'acords que produeixen una sensació de conclusió o de suspensió en una frase musical.

: forma musical constituïda per tres parts o seccions: exposició, desenvolupament i recapitulació. Aquesta forma musical és molt utilitzada en el primer moviment de les sonates, els concerts i les simfonies clàssiques.

: és una successió lineal de notes musicals que està estretament relacionada amb el ritme i l'harmonia, compta amb sons de diverses alçades i adquireix un rol protagonista en el marc d'una peça.

Opció B

B.1.

Completau amb la paraula adequada els buits del text següent:

Dissabte passat, l'

de Palma va oferir un concert memorable a l'auditori de la ciutat. Estava formada per un gran conjunt d'instruments de corda, vent i percussió. Sota la batuta del mestre Garcia, els músics varen interpretar amb mestratge la

núm. 5 de Beethoven, una composició musical per a orquestra dividida en diversos moviments o parts, a la manera clàssica de la

.

El primer moviment, amb el famós

musical de quatre notes que es repeteix al llarg de tota la peça com una unitat musical essencial que forma part d'una melodia i que té un sentit complet, va ser executat amb força i precisió, i creà un clima de tensió i drama.

El segon moviment, més tranquil i líric, va contrastar amb l'anterior amb la bellesa de les seves melodies i els matisos de l'orquestra.

El tercer moviment, un scherzo, va destacar pel tempo emprat.

El quart i darrer moviment, un allegro con brio, va ser el més vibrant i emocionant, amb un ús magistral del

per part del director, tècnica musical que consisteix a alterar el tempo o la durada de les notes, per donar més expressió o sentiment a la interpretació.

El públic, que va omplir l'auditori, va aplaudir amb entusiasme en acabar el concert, en reconeixement a la gran feina de l'orquestra i el director. Va ser, sens dubte, una nit inoblidable per als amants de la música.

B.2.

Triau 5 definicions de les 10 següents i digau a quin terme fan referència: