Part 2 · Análisis Musical II PAU Baleares Ordinaria 2026

Part 2. Comentari i crítica musical. Llegiu el text següent i responeu a 2 de les 3 preguntes proposades, relacionades amb els elements musicals (formals, interpretatius, estilístics, etc.) implícits. (2 punts)

Es valorarà la capacitat de comprensió del text, l'anàlisi i la reflexió crítica, i l'ús de coneixements musicals i contextuals.

Bilbao. Palacio Euskalduna. 4-X-2025. Miren Urbieta-Vega, soprano. Landarbaso Abesbatza. Euskadiko Orkestra. Director: Stefan Blunier. Obres de Berlioz i Ravel

Asier Vallejo Ugarte

Amb el fulminant cessament de Robert Treviño als tribunals, l'Euskadiko Orkestra iniciava amb Berlioz i Ravel una temporada en què és més necessari que mai sostenir el pols, donar-ho tot per centrar la mirada en la música (allò que és veritablement important) i deixar palès que disposa d'una base sòlida per afrontar les adversitats del camí. Un dels desitjos del nord-americà en assumir la titularitat de l'orquestra era precisament que tots els músics fossin capaços de garantir sempre el millor d'ells mateixos, independentment de qui es trobés al capdavant. Ara és el moment de veure si aquell propòsit es compleix en una temporada amb diversos mestres convidats que la dirigeixen per primera vegada, un d'ells el suís Stefan Blunier, vinculat en els seus inicis a la Beethoven Orchestra Bonn i actualment titular de la Sinfónica do Porto Casa da Música.

Herminie (1828) del jove Berlioz no va suposar una prova de foc per a l'orquestra. Mai no l'havia interpretada, però tampoc no semblà despertar-hi la sensació de descobriment de les primeres vegades. Va ser la segona de les cantates que el compositor va presentar al Premi de Roma i hi va emprar el tema de la idée fixe que després traslladaria a la Simfonia fantàstica, però encara no era l'encisador de serps consumat que esdevindria amb el temps, aquell compositor amb sistema planetari propi a qui gairebé mai no va faltar singularitat. El que ens va mostrar l'orquestra fou un exemple de música vocal accessible i convencional, estructurada en tres àries diverses però planes, mandroses, sense gaires arestes, que només van assolir una certa alçada de vol gràcies a l'elegància del cant i a la veu rodona, cabalosa i sempre ben projectada de Miren Urbieta-Vega.

A ningú no se li escapava que Daphnis et Chloé era el gran reclam de la vetllada i tampoc no vam trigar a veure (malgrat un inici una mica dubitatiu) que a l'orquestra li resultava infinitament més estimulant el món de Ravel. Amb un so més nítid i intens, els músics van perfilar els temes essencials de l'obra amb una claredat que podíem lligar a la cultura hel·lènica, «a la Grècia dels meus somnis, que s'assembla molt a la que van imaginar i pintar els artistes francesos de finals del segle XVIII», reservant matisos durs per a la Dansa grotesca i una maquinària de rellotgeria per als clams dels pirates. També les veus del cor Landarbaso de Renteria van aportar color i atmosfera. Amb aquests elements, Blunier hauria fet quallar una versió superior si hagués espremut més a fons el potencial expressiu de l'obra, si hagués refinat més el traç en parts com la glosa del pastor Lammon i si hagués destacat més algunes d'aquelles minucioses harmonies, inapreciables a primera vista, en què es demostra que en els detalls rau la diferència.

Triau i responeu a 2 de les 3 preguntes següents:

1.

La crítica destaca que l'orquestra aconsegueix un «so més nítid i intens» en Ravel que en Berlioz. Quins elements del timbre i de l'orquestració poden explicar aquesta diferència segons el text? Justificau la resposta.

2.

La soprano Miren Urbieta-Vega és descrita com a elegant, amb «veu rodona, cabalosa i ben projectada». Quins aspectes tècnics i expressius de la veu contribueixen a aquesta percepció? Justificau la resposta.

3.

La crítica menciona la «maquinària de rellotgeria» en els passatges dels pirates. Quins elements rítmics i de precisió poden generar aquesta sensació mecànica i coordinada? Justificau la resposta.