Part 2 · Análisis Musical II PAU Baleares Extraordinaria 2026

Part 2. Comentari i crítica musical

Llegiu el text següent i responeu a 2 de les 3 preguntes proposades, relacionades amb els elements musicals (formals, interpretatius, estilístics, etc.) implícits. (2 punts)

Es valorarà la capacitat de comprensió del text, l'anàlisi i la reflexió crítica, i l'ús de coneixements musicals i contextuals.

Melodies actuals de la Sibil·la

Joan Parets i Serra

19 des. 2010

El Centre de Recerca i Documentació Historicomusical de Mallorca té catalogades cinc sibil·les que actualment es canten a Mallorca: Manacor/A. Noguera, Lluc/B. Torres, Campos, Felanitx, Petra/J. Font; les podeu trobar al llibre de Francesc Vicens El cant de la Sibil·la a Mallorca. Un fenomen emergent (2004). Segons les darreres estadístiques, la d'Antoni Noguera es canta en més de 50 parròquies de Mallorca, i la de Bartomeu Torres, en 7 parròquies. Aquests dos models, Noguera/Torres, foren editats dins un context de forta controvèrsia intel·lectual. Sembla que era per una forta rivalitat existent entre els dos mestres.

El primer imprès modern que es coneix d'una transcripció del cant de la Sibil·la és la versió de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria que inclou a Die Balearen (1871). Aquesta variant estableix un fort paral·lelisme amb la transcripció que Bartomeu Torres i Trias (1840-1908) va incloure a l' Àlbum musical de compositors mallorquins (1894) i que segurament és anterior a la de l'Arxiduc, perquè l'aprèn d'un autògraf de Joaquim Sancho i Canyellas (1796-1863), mestre de capella de la Seu.

La segona transcripció és d'Antoni Noguera i Balaguer (1858-1904) i apareix a la seva Memoria de cantos, bailes y tocatas populares de la isla de Mallorca (1893). Aquesta versió serà reproduïda per Felip Pedrell, Joan Amades i Manuel Sanchis Guarner.

Els impressors posteriors van incorporant variants melismàtiques respecte a aquestes dues de Noguera i de Torres. Les més significatives per la seva rellevància social són les que incorporà Bernat Julià i Rosselló a Cantos religiosos (1955), amb dues transcripcions, la de Noguera, perquè era la variant més estesa, i la de la parròquia de Felanitx. I, en segon lloc, les que edità Miquel Julià i Prohens a Nadal a Mallorca (1968): la de Noguera, la de Lluc i les de les parròquies de Felanitx i Campos. Finalment, el Cançoner musical de Mallorca de Josep Massot i Planes (1876-1943), que no es publicà fins a l'any 1984, proposa quatre versions, estructuralment molt relacionades amb les esmentades, però amb petites variants melòdiques.

La seva influència és tal que, avui en dia, dins els cercles especialitzats, es parla de dues úniques variants: la d'Antoni Noguera, de la Seu, de la Part Forana, de Manacor, simple i santa..., que es canta d'una manera majoritària arreu de Mallorca; i la de Bartomeu Torres, de Lluc, de la part de muntanya, carregada amb molts de gorgoritos.

Dia 16 de novembre de 2010 sempre serà una data importantíssima per a la història de la música diocesana i mallorquina. A Nairobi (Kenya) la nostra Sibil·la, símbol d'identitat de la nostra terra, fou declarada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Triau i responeu a 2 de les 3 preguntes següents:

1.

El text parla d'una versió «carregada amb molts de gorgoritos » i d'una altra «simple i santa». Quines decisions interpretatives (timbre, articulació, ornamentació) ha de prendre un cantant per adaptar-se a cadascun d'aquests models? Justificau la resposta.

2.

Quins elements melismàtics i adaptacions posteriors es varen incorporar al cant de la Sibil·la, i quina importància social tenen aquestes variants? Justificau la resposta.

3.

Imaginau que heu de crear una nova versió contemporània del cant de la Sibil·la respectant-ne l'essència. Quins elements en mantindríeu (melodia, mode, textura...) i quins podríeu transformar per adaptar-la a un context actual? Justificau la resposta.