Ejercicio 1 - Comprensió del text · Lengua Catalana Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal ordinari Serie 2 2026

Les acaballes de l’estiu són un moment indefugiblement nostàlgic. Penso en tots els estius que han passat i en totes les tardors que els han seguit i la consciència del pas del temps, d’una manera previsible, m’aboca a una enyorança abstracta, inconcreta. Penso en els estius de la meva infantesa, en l’avorriment i en la solitud d’una estació que se suposava que havia estat esperant tot el curs. Potser els estius són la primera frustració que tastem com a infants i una drecera per entendre que les coses bones mai són tan bones com te les has imaginades. O que les coses bones de veritat no te les has pogudes imaginar, perquè ha estat la imprevisibilitat que les ha fet més agradoses. En la perspectiva d’un setembre per estrenar hi havia una certa sensació de descans, de retorn a la llar després del descarrilament, de ritme i de previsibilitat. Vaig ser la mena de nena que esperava el final de les vacances tant com n’havia esperat el començament. En aquests dies de transició en què el temps queda suspès, d’infant, mires endavant —amb ganes o sense— i, d’adult, mires enrere. El temps de les figues brinda aquesta nostàlgia flonja, madura, de trànsit.

Montserrat DAMESON. «El temps de les figues». Núvol [en línia] (26 agost 2025)

Després de llegir el text, responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

1. Comprensió lectora

Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.

[3 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts. En les qüestions d'opció múltiple, es descomptaran 0,16 punts per cada resposta incorrecta; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.1.

Per què, a l'autora del text, el final de l'estiu li provoca nostàlgia?

1.2.

Per a què creu l'autora que serveix la frustració que els estius provoquen en els infants?

1.3.

Quines d'aquestes coses associa l'autora al mes de setembre?

1.4.

Què és «el temps de les figues», segons el text?

1.6.

Definiu breument el sentiment de nostàlgia, que centra la reflexió del text.