Ejercicio Primera part · Historia Contemporánea Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal ordinari Serie 1 2025

PRIMERA PART: Llegiu els textos A i B i responeu a les tres qüestions següents.

[4 punts en total]

Text A. El primer vol espacial tripulat.

Entre els grans noms de la carrera espacial, n’hi ha un de més conegut que el de molts astronautes. Es tracta de la Laika, la gossa que va anar a bord del satèl·lit Sputnik 2 i es va convertir així en la primera criatura de la Terra que va arribar a l’espai. El viatge va demostrar la possibilitat de sobreviure a una posada en òrbita, però li va costar la vida. Era l’any 1957 i l’URSS es preparava per celebrar el 40è aniversari de la revolució bolxevic. El 4 d’octubre els soviètics van aconseguir posar en òrbita el primer satèl·lit artificial de la història, l’ Sputnik 1, però les pressions de la carrera espacial reclamaven una proesa una mica més espectacular: calia portar una persona a l’espai; però això encara era massa perillós. Tot i que el llançament de l’ Sputnik 1 havia permès als soviètics anotar-se la primera victòria de la carrera espacial, el dirigent Nikita Khrusxov volia una cosa encara més espectacular per presumir de les proeses de la Unió Soviètica davant el món en l’aniversari de la Revolució. Les directrius eren clares: calia dur a terme la missió el novembre d’aquell any, i per això no hi havia temps de preparar una nau en condicions de ser recuperada, sinó un satèl·lit com l’ Sputnik 1, és a dir, que fos posat en òrbita i posteriorment es cremés en precipitar-se a l’atmosfera. L’objectiu de la missió era recollir dades sobre les constants vitals de la Laika per a observar la reacció d’un organisme viu en una missió espacial. Tot i que el sacrifici de la Laika va ser objecte de crítiques, en aquell moment l’atenció estava centrada en la carrera espacial i l’objectiu de l’ Sputnik 2 —comprovar que un ésser viu podia sobreviure a la posada en òrbita— havia estat aconseguit. En general, la comunitat científica no va mostrar gaire preocupació per la seva mort, sinó que la va considerar com un sacrifici necessari per al progrés de la carrera espacial.

Traducció i adaptació fetes a partir d’un article publicat a https://historia.nationalgeographic.com.es/a/laika-perra-que-llego-cielo_15813

Text B. Apollo 11, la missió que va portar l'ésser humà a la Lluna.

La carrera espacial va ser una de les tantes manifestacions de la Guerra Freda, un conflicte econòmic, polític i ideològic encapçalat pels Estats Units d’Amèrica (EUA) i la Unió Soviètica (URSS). En aquest context, les dècades dels cinquanta i els seixanta van ser especialment importants, ja que durant aquest període es van registrar alguns dels fets més rellevants de la història de l’exploració espacial. Així, durant uns anys, va ser l’URSS l’estat que va prendre avantatge, en aconseguir, amb èxit, llançar un satèl·lit i enviar les primeres missions tripulades a l’espai. Però, davant d’aquests esdeveniments, la reacció dels nord-americans es començava a gestar i, el 1969, va cobrar forma en la proesa de l’ Apollo 11, la primera i única missió, fins llavors, que havia portat l’ésser humà a la Lluna. Des del 1961, el president nord-americà, John F. Kennedy, s’havia compromès a portar astronautes a la Lluna. La possibilitat d’aconseguir aquest somni era el programa Apollo, un projecte espacial dels Estats Units que va donar continuació als anys seixanta a les missions Mercury. El programa Apollo va estar compost per catorze missions diferents, i la número onze va ser la que va marcar una gran fita per a la història espacial. No obstant això, de manera general, l’Administració Nacional de l’Aeronàutica i l’Espai (NASA, per la seva sigla en anglès) enumera els punts següents com els objectius comuns de cadascun d’aquests viatges: establir la tecnologia necessària per a satisfer altres interessos nacionals a l’espai; aconseguir la preeminència dels Estats Units a l’espai; dur a terme un programa de recerca científica de la Lluna, i desenvolupar la capacitat humana per a treballar a l’entorn lunar.

La històrica missió de l’ Apollo 11 es va enlairar des de cap Canaveral, Florida, el 16 de juliol de 1969, amb el comandant Neil Armstrong, el pilot del mòdul de comandament Michael Collins i el pilot del mòdul lunar Edwin Aldrin a bord. Segons dades de la NASA, el moment va ser vist a la televisió per més de sis-cents cinquanta milions de persones.

Traducció i adaptació fetes a partir d’un article publicat a https://www.ngenespanol.com/el-espacio/apolo-11-la-mision-que-llevo-al-ser-humano-a-la-luna

1.

Seleccioneu dues afirmacions bàsiques del text A; procureu que com a mínim una sigui de caràcter historicopolític.

[1 punt]

2.

Seleccioneu dues afirmacions bàsiques del text B; procureu que com a mínim una sigui de caràcter historicopolític.

[1 punt]

3.

Partint dels textos A i B, sintetitzeu el que va ser la Guerra Freda: detalleu-ne les dates més importants i els elements característics, i relacioneu-la amb la carrera espacial.

[2 punts]