Ejercicio Opció A · Filosofía Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal ordinari Serie 2 2026

1. Exposeu en una o dues línies la idea principal del text.

Solución: L'ésser humà no té una naturalesa ni una essència donada prèviament per Déu o cap instància transcendent («l'existència precedeix l'essència»), per la qual cosa no hi ha determinisme: l'ésser humà és radicalment lliure i responsable de si mateix.

2. Resumiu el contingut del text i assegureu-vos d'especificar clarament quines són les idees més importants que s'hi expressen.

Solución: 1. Inexistència de naturalesa fixa: En no haver-hi Déu ni determinisme, l'existència precedeix l'essència; l'ésser humà és pura llibertat. 2. Absència d'excuses: No hi ha ordres morals objectives ni valors externs que justifiquin o legitimin les nostres conductes; estem sols davant les nostres decisions. 3. Condemnats a ser lliures: L'home està condemnat perquè no s'ha creat a si mateix, però és absolutament lliure i responsable de tot allò que fa un cop llançat al món. 4. Rebuig del poder de la passió o dels signes: Les passions no són excuses que ens arrosseguen (som responsables d'elles) i els suposats signes del món els interpretem i desxifrem nosaltres mateixos. 5. Autocreació continuada: L'home ha d'inventar-se a si mateix a cada instant sense suport ni socors extern.

3. Expliqueu raonadament la teoria de la llibertat de Sartre en relació amb la seva ontologia fenomenològica («l'existència precedeix l'essència»).

Solución: Per a Sartre, en els objectes fabricats l'essència precedeix l'existència (el concepte precedeix la cosa). En canvi, en l'ésser humà (el per-a-si), primer existeix, sorgeix en el món, i només després es defineix mitjançant les seves eleccions i actes. Això implica que l'home no té una naturalesa donada ni per una instància divina ni per un determinisme natural: és un projecte continu. La llibertat no és una propietat afegida sinó la condició ontològica fonamental de l'ésser humà, la qual cosa comporta l'angoixa de la responsabilitat total i el rebuig de la mala fe (buscar excuses en el destí o les passions).

4. Compareu les idees del text amb la teoria d'un altre autor/a o amb les teories d'altres autors.

Solución: Es pot comparar Sartre amb Kant o amb Aristòtil: - Amb Kant: Per a Kant la llibertat és un postulat de la raó pràctica, i la raó pura pràctica té una llei moral universal prèvia (l'imperatiu categòric) que guia la voluntat autònoma. Per a Sartre, en canvi, la llibertat és la condició ontològica bàsica de l'ésser humà i no hi ha cap llei moral prèvia ni naturalesa racional fixa que determini els nostres valors. - Amb Aristòtil: Per a Aristòtil l'essència humana precedeix l'existència particular i l'ésser humà té una naturalesa teleològica orientada cap a una finalitat pròpia (la felicitat o *eudaimonia* mitjançant la virtut racional). Per a Sartre no hi ha cap telos ni finalitat donada: l'ésser humà s'autocrea sense essència prèvia.

5. Expliqueu de quina manera creieu que és vigent la problemàtica filosòfica que exposa l'autor. Justifiqueu la resposta.

Solución: La problemàtica de la llibertat i la responsabilitat radical és plenament vigent avui en dia: - Enfront dels debats contemporanis sobre el determinisme biològic (neurociències, genètica) o tecnològic (algoritmes de xarxes socials i intel·ligència artificial), el pensament de Sartre ens recorda la nostra capacitat inalienable de triar i no delegar la nostra consciència en automatismes. - D'altra banda, en una societat amb una oferta infinita d'estils de vida i models de consum, la necessitat de dotar de sentit la pròpia vida sense dogmes previs mostra tant l'angoixa de la llibertat com la temptació de caure en la «mala fe», culpant la societat o les circumstàncies de les nostres pròpies decisions.