Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes

I 0 flashcards i 11 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DE LA MEDICINA. ESTUDI DE L'ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL COS HUMÀ 2 Grau en Medicina Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'histologia de l'aparell digestiu: cavitat bucal, glàndules salivals, esòfag, estómac, fetge, pàncrees i intestins amb taules i esquemes clau.

APREN.AI Índex Cavitat bucal 1 Organització general i mucosa oral Organització anatòmica i funcions principals Estructura histològica de la paret bucal Estrats de l'epiteli i graus de queratinització Tipus de mucosa bucal 2 Llavis, galtes, genives i paladar Estructura histològica i organització del llavi Musculatura, vascularització i innervació labial Histologia de les galtes Histologia de les genives Organització del paladar: paladar dur i paladar tou 3 Amígdales, llengua i papil·les gustatives Teixit limfoide orofaringi: l'anell de Waldeyer Organització estructural i muscular de la llengua Morfologia i funció de les papil·les linguals Citologia del botó gustatiu i recepció química 4 Dents i aparell d'inserció Organització anatòmica de la dent Teixits durs mineralitzats: esmalt, dentina i ciment Teixits tous: polpa dental i aparell d'inserció 5 Glàndules salivals — Classificació, sistema ductal i glàndules majors Classificació general de les glàndules Composició química i funcions de la saliva Organització histològica del parènquima: acins i cèl·lules mioepitelials Sistema ductal i transformació hidroelectrolítica de la saliva Glàndules salivals menors i majors Tracte digestiu 6 Patró estructural de la paret i histologia de l'esòfag Model general de la paret del tub digestiu Histologia específica de l'esòfag 7 Estómac, cèl·lules glandulars i unions d'esfínters Organització estructural de la paret gàstrica Arquitectura de la mucosa i fossetes gàstriques Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 1 Citologia de les glàndules oxíntiques Variacions regionals de la mucosa gàstrica Histologia de les unions i esfínters 8 Pàncrees exocrí — Acins, conductes i secreció Organització general i citologia acinar El sistema ductal i la secreció alcalina Diagnòstic diferencial: pàncrees exocrí i glàndula paròtide 9 Fetge i vesícula biliar — Sinusoides, hepatòcits i vies biliars Arquitectura vascular i la tríada portal Sinusoides hepàtics i espai perisinusoïdal de Disse Citologia de l'hepatòcit i polaritat funcional Models d'organització funcional hepàtica Vies biliars intrahepàtiques Histologia de la vesícula biliar 10 Intestí prim — Especialitzacions d'absorció i immunitat Amplificació de la superfície d'absorció Organització estructural de la paret i de la làmina pròpia Poblacions cel·lulars de l'epiteli intestinal Immunitat mucosa: teixit limfoide associat al budell (GALT) Diagnòstic histològic diferencial: duodè, jejú i ílium 11 Intestí gros — Colon, apèndix i conducte anal Organització general i funcions de l'intestí gros Histologia del colon L'apèndix cecal com a òrgan limfoide El conducte anal i la unió anorectal 12 Resum per repassar Cavitat bucal, dents i glàndules salivals Tracte digestiu: esòfag i estómac Pàncrees, fetge i vesícula biliar Intestí prim, intestí gros i conducte anal Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 2 1 Organització general i mucosa oral EN ACABAR SABRÀS Descriure les divisions anatòmiques i les funcions digestives de la cavitat bucal. Distingir les capes i estrats histològics de la mucosa oral. Diferenciar els epitelis queratinitzat, paraqueratinitzat i no queratinitzat segons les seves característiques citològiques. Classificar els tres tipus funcionals de mucosa bucal relacionant-los amb la seva ubicació.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què la geniva suporta la fricció contínua d'aliments durs sense desprendre's ni sagnar fàcilment en comparació amb l'interior de la galta? La cavitat bucal constitueix la primera porció de l'aparell digestiu i la part principal de l'aparell estomatognàtic. Funciona com a porta d'entrada del bol alimentari i desenvolupa processos mecànics i químics indispensables per a la digestió.

Cavitat bucal 1 Organització general i mucosa oral 2 Llavis, galtes, genives i paladar 3 Amígdales, llengua i papil·les gustatives 4 Dents i aparell d'inserció Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 3 ESQUEMA Aparell digestiu: mapa general Organització anatòmica i funcions principals La boca s'organitza en dues zones anatòmiques delimitades per les arcades dentals (alveolars maxil·lars i mandibulars): Vestíbul bucal: espai anterior en forma de ferradura comprès entre els llavis, les galtes i la cara externa de les dents. Cavitat bucal pròpiament dita: espai intern delimitat per les arcades dentals.

La paret anterior correspon als llavis; les parets laterals, a les galtes; la paret superior, als dos terços de paladar dur i un terç de paladar tou amb l'úvula palatina central; la paret inferior, al terra muscular i la llengua; i la paret posterior connecta amb l'orofaringe a través de l'arc palatoglòs i l'istme de la gola, flanquejat per les amígdales. Quan la boca reposa tancada, la llengua ocupa pràcticament tot aquest espai. Entre les funcions fonamentals d'aquest territori destaquen: Digestió mecànica: masticació mitjançant les dents i trituració coordinada amb la llengua per augmentar la superfície de contacte de l'aliment.

Digestió química: inici del trencament de glúcids i lípids mitjançant enzims salivars, com la lipasa lingual. Percepció sensorial i protecció: humidificació de l'aliment per percebre'n el gust, neteja de les estructures dentals i síntesi de defensines per frenar colonitzacions microbianes. Deglució: fase voluntària inicial que impulsa el bol cap a la faringe, on continua la fase involuntària.

Cavitat bucal Mucosa, dents, llengua i glàndules Mucosa oral i límits Epitelis i organització de capes Regions perifèriques Llavis, galtes, paladar i genives Llengua i amígdales Papil·les gustatives i defensa Dents i periodonci Esmalt, dentina i polpa Glàndules salivals Acins serosos, mucosos i conductes Tracte digestiu tubular Esòfag, estómac, intestí prim i gros Glàndules annexes Fetge, vesícula biliar i pàncrees Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 4 COMPROVA-HO 2 Quina estructura anatòmica marca la separació exacta entre el vestíbul bucal i la cavitat bucal pròpiament dita?

Estructura histològica de la paret bucal La paret interna de la cavitat bucal està recoberta per una membrana humida adaptada al fregament continu. Aquesta paret consta de dues capes bàsiques i una de profunda de suport: COMPROVA-HO 3 Per quina raó la unió entre l'epiteli i la làmina pròpia bucal no és llisa sinó fortament ondulada? Estrats de l'epiteli i graus de queratinització A mesura que les cèl·lules mare proliferen a la base, migren cap a la superfície, maduren i acaben descamant-se. Segons el grau de fregament i la funció, l'epiteli pla estratificat presenta diferents graus de diferenciació cel·lular.

DEFINICIÓ L'epiteli paraqueratinitzat és una variant d'epiteli escamós estratificat en què les cèl·lules de l'estrat corni superficial retenen nuclis picnòtics condensats, mostrant un estrat granular poc definit. Estrat epitelial No queratinitzat Paraqueratinitzat Queratinitzat (ortoqueratinitzat) Corni (superficial) Cèl·lules planes viables, citoplasma bàsic, nucli ovalat Capa còrnia, citoplasma àcid, nuclis picnòtics Capa còrnia queratinitzada, citoplasma molt àcid, anucleat Epiteli pla estratificat: teixit superficial d'origen ectodèrmic, format per múltiples capes de cèl·lules unides estretament per actuar com a barrera mecànica.

Els filaments intermedis del citoesquelet li confereixen resistència a la tracció mecànica. 1 Làmina pròpia o còrion: teixit connectiu lax d'origen mesenquimàtic (derivat de la cresta neural) que conté fibroblasts, macròfags, vasos sanguinis i limfàtics, fibres nervioses i receptors per al tacte i el dolor. Exerceix funcions de suport, nutrició, defensa, regulació tèrmica i endocrina. 2 Membrana basal: zona d'ancoratge ondulada que uneix l'epiteli avascular amb el còrion vascular. Presenta una làmina basal rica en polisacàrids i proteïnes com la laminina, i una làmina reticular amb abundants fibres de col·lagen.

L'ondulació entre les crestes epitelials i les papil·les del còrion incrementa la superfície d'intercanvi de nutrients i l'adherència mecànica. 3 Submucosa: capa profunda de teixit connectiu dens present en determinades zones mòbils. Conté vasos de gran calibre, nervis, teixit adipós i glàndules salivals menors. Si manca, el còrion s'ancora de manera immòbil al periosti ossi subjacent.

4 Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 5 Estrat epitelial No queratinitzat Paraqueratinitzat Queratinitzat (ortoqueratinitzat) Granular Absent Poc desenvolupat Molt desenvolupat, cèl·lules grans amb grànuls citoplasmàtics Espinós Capa intermèdia, cèl·lules mal delimitades amb vacúols Cèl·lules ben delimitades, sense vacúols, molt concentrades Cèl·lules ben delimitades, desmosomes evidents (tonofilaments), molt concentrades Basal Contorns rodons, citoplasma bàsic, nucli voluminós proliferatiu Contorns poligonals, citoplasma bàsic, nucli voluminós Contorns poligonals, citoplasma basòfil, nucli voluminós ERROR FREQÜENT Confondre un epiteli paraqueratinitzat amb un de no queratinitzat per la presència de nuclis en la superfície.

En l'epiteli paraqueratinitzat hi ha un estrat corni diferenciat i els nuclis són petits, condensats i picnòtics, mentre que en el no queratinitzat les cèl·lules superficials no tenen queratinització i presenten nuclis ovals viables sense capa còrnia. Tipus de mucosa bucal La cavitat bucal presenta tres categories principals de mucosa segons les seves exigències mecàniques i funcionals: Mucosa mastegadora: sotmesa a forces abrasives intenses durant la masticació. Presenta un epiteli paraqueratinitzat o queratinitzat, crestes epitelials profundes i un còrion dens o semidens ric en feixos de col·lagen. La mucosa és ferma i de coloració blanquinosa a causa del gruix epitelial.

Es troba a les genives (on no hi ha submucosa i s'uneix directament a l'os) i al paladar dur (on sí que hi ha submucosa). Per a l'estudi detallat d'aquestes estructures, vegeu «Cavitat bucal — Llavis, galtes, genives i paladar». Mucosa de revestiment: recobreix zones distensibles i mòbils no exposades a desgast extrem. Té un epiteli no queratinitzat més prim, papil·les i crestes escasses, i un còrion lax o semilax amb fibres elàstiques i abundant irrigació (que li confereix un aspecte vermellós o rosat). Presenta una submucosa ben desenvolupada amb teixit adipós i glàndules salivals menors.

Es localitza a les galtes, la cara interna dels llavis, el paladar tou, el terra de la boca i la cara ventral de la llengua. Mucosa especialitzada: adaptada a la funció sensorial gustativa. Està restringida als dos terços anteriors de la cara dorsal de la llengua. El seu epiteli és paraqueratinitzat o no queratinitzat i forma les papil·les linguals amb corpuscles o botons gustatius intraepitelials; el còrion es troba íntimament fusionat amb els teixits subjacents. Per a la morfologia de les papil·les i el teixit limfoide associat, vegeu «Cavitat bucal — Amígdales, llengua i papil·les gustatives».

Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 6 Microfotografies que comparen les mucoses mastegadora (A), de revestiment (B) i especialitzada (C). COMPROVA-HO 4 Per què la mucosa de revestiment té un to vermellós mentre que la mucosa mastegadora és més pàl·lida o blanquinosa? IDEES CLAU La cavitat bucal es divideix anatòmicament en vestíbul bucal i cavitat bucal pròpiament dita per mitjà de les arcades dentals. La mucosa oral consta d'un epiteli escamós pluriestratificat d'origen ectodèrmic recolzat sobre una làmina pròpia vascularitzada provinent de la cresta neural.

L'epiteli ortoqueratinitzat és completament anucleat a la capa còrnia i té un estrat granular destacat, mentre que el paraqueratinitzat conserva nuclis picnòtics. La mucosa mastegadora és dura, queratinitzada o paraqueratinitzada i s'ancora amb fermesa (genives i paladar dur). La mucosa de revestiment és distensible, no queratinitzada i posseeix submucosa prominent (galtes, llavis, terra bucal i paladar tou). La mucosa especialitzada es localitza al dors de la llengua i allotja els corpuscles gustatius. Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quina diferència citològica clau permet distingir l'estrat corni d'un epiteli bucal queratinitzat del d'un de paraqueratinitzat? 6. En quina regió de la mucosa mastegadora no existeix submucosa i quina conseqüència mecànica comporta? CAVITAT BUCAL 2 Llavis, galtes, genives i paladar EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques histològiques de les tres zones del llavi humà. Comparar l'estructura mucosa de la geniva marginal i de la geniva adherida. Diferenciar la citoarquitectura i la fixació submucosa del paladar dur respecte al paladar tou. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per què els llavis tenen un color vermell tan visible si estan recoberts pel mateix tipus bàsic d'epiteli que la pell?

Estructura histològica i organització del llavi Els llavis són plecs musculofibrosos mòbils que limiten l'orifici bucal. S'estenen des dels solcs nasolabials i les narines fins al solc mentolabial. Tots dos llavis convergeixen lateralment a les comissures labials. El llavi superior exhibeix una depressió vertical a la línia mitjana coneguda com a filtre. Des del punt de vista funcional, actuen com a vàlvules d'obertura i tancament gràcies a l'activitat de l'esfínter muscular, participant en la parla, la succió de líquids i la retenció de l'aliment dins la boca.

Histològicament, el llavi es compon de tres zones de revestiment clarament diferenciades d'exterior a interior: Zona cutània externa: Presenta una estructura de pell prima recoberta per un epiteli pla estratificat queratinitzat. La dermis subjacent està constituïda per teixit connectiu dens irregular col·lagenós, on s'allotgen fol·licles pilosos, glàndules sebàcies i glàndules sudorípares. Zona de vermelló: Constitueix la vora lliure o zona de transició mucocutània. El seu epiteli és escamós estratificat amb una queratinització molt tènue. Es caracteritza per la presència de papil·les dèrmiques altes molt vascularitzades que s'interdigiten profundament amb l'epiteli.

La sang dels capil·lars es transmet visualment a través de l'estrat epitelial translúcid, fet que atorga la coloració vermella característica. Aquesta zona conté glàndules sebàcies aïllades no funcionals, però manca de glàndules sudorípares i de pèls; la lubricació depèn de la saliva procedent de la cavitat oral. Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 8 Zona mucosa interna: Tapissada per epiteli pla estratificat no queratinitzat humit i de to rosat. Descansa sobre una làmina pròpia de teixit connectiu dens irregular amb menor densitat fibril·lar.

La submucosa subjacent conté glàndules salivals menors de secreció mixta (seromucosa) amb predomini mucós, a més de petits cúmuls limfoides. Tall histològic de la mucosa interna labial amb glàndules salivals menors. Si analitzem el llavi en secció transversal d'exterior a interior, hom distingeix tres estrats principals: l'estrat cutani extern, l'estrat muscular intermedi (ocupat principalment pel múscul orbicular de la boca) i l'estrat mucós profund. Els frenells labials són plecs mucosos de vores lliures situats a la línia mitjana que connecten la geniva vestibular amb la mucosa interna labial, acompanyats ocasionalment per petits frenells accessoris a l'alçada dels premolars.

PROCÉS Transició tissular en el llavi 1 Pell externa Epiteli queratinitzat amb pèls i glàndules sebàcies i sudorípares 2 Zona vermelló Transició poc queratinitzada amb papil·les vasculars altes sense pèl 3 Mucosa interna Epiteli no queratinitzat amb glàndules salivals menors mixtes COMPROVA-HO 8 Quina peculiaritat histològica explica el to vermellós de la vora vermelló del llavi?

Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 9 Musculatura, vascularització i innervació labial La mobilitat labial requereix dos grups musculars antagònics coordinats pel múscul orbicular dels llavis: Grup funcional Disposició de les fibres Músculs principals Músculs constrictors Forma d'anell esfinterià al voltant de l'orifici oral Múscul orbicular dels llavis i feixos procedents de músculs veïns Músculs dilatadors Distribució radial externa cap a l'obertura bucal Elevador de l'angle de la boca, depressor de l'angle de la boca, depressor del llavi inferior, elevadors lateral i medial del nas, elevador del llavi superior, zigomàtic major, zigomàtic menor i platisma La irrigació prové de les branques labials superiors i inferiors de l'artèria facial.

El llavi superior rep també aportacions de la branca infraorbitària, mentre que l'inferior rep suport de l'artèria mentoniana. Aquests vasos s'anastomosen àmpliament a la línia mitjana formant la corona arterial labial. El retorn venós drena cap a la vena facial. La sensibilitat del llavi superior depèn de les branques labials superiors del nervi infraorbitari (procedent del nervi maxil·lar), mentre que la del llavi inferior prové de les branques labials inferiors del nervi mentonià (ram del nervi mandibular). La innervació motora de tota la musculatura labial correspon al nervi facial.

El drenatge limfàtic mostra un patró regional clar: la limfa del llavi superior i de les parets laterals de l'inferior desemboca als nòduls limfàtics submandibulars, mentre que la regió medial del llavi inferior drena directament als nòduls limfàtics submentonians. Histologia de les galtes Les galtes formen les parets mòbils laterals de la cavitat bucal i comparteixen la composició estructural bàsica del llavi, prescindint de la zona de vermelló. Externament estan cobertes de pell fina amb fol·licles i glàndules cutànies. Internament estan folrades per mucosa de revestiment (vegeu «Cavitat bucal — Organització general i mucosa oral»). L'epiteli intern és pla estratificat no queratinitzat.

Se sosté sobre un còrion o làmina pròpia de teixit connectiu dens fibroelàstic. La submucosa està molt desenvolupada i és rica en fibres elàstiques, vasos sanguinis, nervis, lòbuls de teixit adipós i glàndules salivals bucals menors. Aquestes glàndules exocrines poden ser seroses (amb secreció fluida rica en proteïnes) o mucoses (amb secreció viscosa rica en glicoproteïnes, d'aspecte més fosc en tincions habituals). Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 10 Esquema histològic de la galta amb submucosa i múscul buccinador.

L'esquelet muscular de la galta està constituït pel múscul buccinador, el qual empeny l'aliment des del vestíbul oral cap a les superfícies oclusives dentàries durant la masticació. Superficial a aquest múscul es troba el cos adipós de la galta, una estructura grassa especialment voluminosa en nadons que evita el col·lapse de les galtes durant la succió forçada. La irrigació prové de les branques bucals de l'artèria maxil·lar, i la innervació sensitiva depèn de les branques bucals del nervi mandibular. COMPROVA-HO 9 Quina funció mecànica compleix el cos adipós de la galta en la primera infància?

Histologia de les genives Les genives cobreixen els processos alveolars del maxil·lar i de la mandíbula, envoltant la base de les peces dentàries. Estan formades per una fibromucosa que suporta la fricció de la masticació. Es divideixen en dues zones anatòmiques i funcionals contigües: Geniva marginal (o lliure): Porció que envolta la dent a manera de collaret sense estar fixada directament a la superfície dentària ni al periosti. Queda delimitada de la geniva fixa pel solc marginal, una suau depressió que manca de queratina. Presenta una coloració rosada que depèn directament de l'espessor del seu recobriment i del grau de vascularització subjacent.

Geniva adherida: Continuació apical de la geniva marginal. Presenta un epiteli escamós queratinitzat ferm i una superfície d'aspecte llis o puntejat. El seu teixit connectiu dens (làmina pròpia) està fermament ancorat tant al ciment radicular com a l'os alveolar subjacent mitjançant feixos densos de col·lagen, mancant completament de submucosa lliure. Organització del paladar: paladar dur i paladar tou El paladar constitueix el sostre de la cavitat bucal i separa la boca de les fosses nasals. Durant la deglució, es mou cap amunt i enrere contra la paret faríngia per tancar la comunicació nasofaríngia i evitar la regurgitació de l'aliment.

Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 11 Estructura microscòpica del paladar dur amb epiteli queratinitzat i làmina pròpia. El paladar dur ocupa els dos terços anteriors del sostre bucal i té una base òssia formada pels processos palatins dels maxil·lars i les làmines horitzontals dels ossos palatins. Està revestit per mucosa mastegadora d'epiteli pla estratificat queratinitzat i un còrion ric en fibres de col·lagen. A la línia mitjana longitudinal se situa el rafe palatí, on la mucosa s'ancora directament al periosti ossi sense cap capa submucosa intermèdia.

Al terç anterior del rafe es localitza la papil·la incisiva (o palatina), formada per una densa acumulació de fibres col·lagenes, d'on parteixen transversalment les rugositats palatines (plecs mucosos amb eixos de teixit connectiu dens). Les regions laterals del paladar dur presenten submucosa especialitzada: cèl·lules adiposes a la zona anterolateral i glàndules salivals menors mucoses a la posterolateral. El paladar tou correspon al terç posterior. Manca d'esquelet ossi i té gran mobilitat. La seva estructura interna està formada per l'aponeurosi palatina (cartílag fibrós amb xarxes denses de connectiu) i feixos de múscul esquelètic.

Està recobert per mucosa de revestiment amb epiteli pla estratificat no queratinitzat que pot contenir botons gustatius aïllats. El seu còrion és molt vascularitzat, té un perfil basal llis sense papil·les i conté fibres elàstiques abundants que limiten amb una submucosa laxa plena de glàndules mucoses pures. A l'extrem posteroinferior penja l'úvula, una prolongació muscular que intervé en la fonació i en el tancament de la via aèria durant la deglució.

Característica Paladar dur Paladar tou Posició i mobilitat 2/3 anteriors; fix i immòbil 1/3 posterior; mòbil i flexible Suport anatòmic Ossos maxil·lar i palatí Aponeurosi palatina i múscul esquelètic Tipus d'epiteli Pla estratificat queratinitzat Pla estratificat no queratinitzat Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 12 Característica Paladar dur Paladar tou Submucosa Absent al rafe; adiposa anteriorment i mucosa posteriorment Laxa i contínua, rica en glàndules mucoses Aspecte clínic Pàl·lid i fermament adherit a l'os Vermell intens, flexible i lliscant ERROR FREQÜENT Confondre el tipus de fixació submucosa del paladar dur amb la del paladar tou.

El paladar dur està ancorat directament al periosti a la línia mitjana (rafe palatí) sense submucosa, mentre que el paladar tou disposa d'una submucosa laxa amb múscul estriat que li confereix mobilitat funcional. COMPROVA-HO 10 Quina diferència histològica existeix entre la línia mitjana del paladar dur i les seves zones posterolaterals? IDEES CLAU El llavi presenta tres regions: cutània (queratinitzada amb annexos), vermelló (poc queratinitzat amb papil·les altes vasculars) i mucosa (no queratinitzada amb glàndules salivals). La musculatura labial s'organitza en constrictors esfinterians centrats en l'orbicular dels llavis i dilatadors de disposició radial innervats pel nervi facial.

La geniva marginal és lliure i envolta la dent separada pel solc marginal, mentre que la geniva adherida està fortament ancorada a l'os i ciment radicular. El paladar dur està recobert per mucosa mastegadora queratinitzada adherida al periosti ossi sense submucosa al rafe palatí. El paladar tou i l'úvula tenen suport de múscul esquelètic i aponeurosi, recoberts per epiteli pla estratificat no queratinitzat amb glàndules mucoses abundants. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quins elements glandulars i anexials manquen a la zona de vermelló respecte a la pell de la galta o del llavi extern? 12. Com es distribueixen les glàndules i el greix a la submucosa del paladar dur?

Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 13 CAVITAT BUCAL 3 Amígdales, llengua i papil·les gustatives EN ACABAR SABRÀS Distingir les amígdales de l'anell de Waldeyer pel seu epiteli i presència de criptes. Identificar les quatre classes de papil·les linguals segons la morfologia i queratinització. Descriure els tipus cel·lulars que constitueixen el botó gustatiu i el seu cicle de renovació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 És cert que només percebem el sabor dolç a la punta de la llengua i l'amarg a la part posterior? Teixit limfoide orofaringi: l'anell de Waldeyer A l'entrada de la faringe s'organitza un conjunt defensiu de teixit limfàtic conegut com a anell de Waldeyer.

Aquestes estructures, més o menys encapsulades, filtren la limfa, atrapen patògens de l'aire o dels aliments i participen en la immunitat local mitjançant la producció d'anticossos. El seu teixit limfoide s'organitza al voltant d'invaginacions epitelials característiques. Tall histològic de teixit amigdalar amb nòduls limfoides i invaginació en cripta. L'anell limfàtic comprèn tres conjunts principals d'amígdales, cadascun amb una localització anatòmica i un patró histològic ben definits: Amígdales palatines: se situen entre els pilars del vel del paladar, a l'orofaringe.

Estan cobertes per un epiteli estratificat pla i destaquen per la presència de nombroses criptes profundes envoltades Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 14 de nòduls limfoides amb centres germinatius actius. Amígdales linguals: es localitzen a la base de la llengua, per darrere de la V lingual. Són elements petits però abundants, també revestits per un epiteli estratificat pla amb invaginacions en forma de criptes. Amígdales faríngies: es troben com una massa única i imparell a la porció nasal de la faringe (rinofaringe).

A diferència de les anteriors, estan recobertes per un epiteli pseudoestratificat cilíndric ciliat típic de la via respiratòria i no desenvolupen criptes veritables. COMPROVA-HO 14 Quina amígdala de l'anell de Waldeyer no té criptes i quin és el seu epiteli? Organització estructural i muscular de la llengua La llengua és un òrgan eminentment muscular dividit morfològicament en dues zones: una porció posterior o arrel, que correspon al terç posterior fix, i una porció lliure anterior denominada cos, que en comprèn els dos terços anteriors fins al vèrtex. Ambdues regions queden delimitades per un solc en forma de fletxa o xebró anomenat V lingual.

Secció panoràmica de la llengua mostrant mucosa, submucosa i feixos musculars estriats. La massa interna de la llengua està formada per múscul esquelètic estriat disposat en feixos orientats en tres plans espacials diferents (longitudinal, vertical i transversal). Aquesta disposició tridimensional tan intricada atorga una gran flexibilitat per moure el bol alimentari, iniciar la deglució i articular Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 15 paraules. Entre els feixos musculars s'interposen teixit adipós, vasos sanguinis, estructures nervioses i glàndules salivals menors.

Histològicament, la paret de la llengua exhibeix dues superfícies totalment contrastades: Cara ventral: presenta un epiteli estratificat pla no queratinitzat, prim i uniforme, sobre una làmina pròpia amb teixit connectiu lax, vasos sanguinis, limfàtics i abundants glàndules salivals. És una zona sense papil·les. Cara dorsal: coberta per una mucosa especialitzada (vegeu «Cavitat bucal — Organització general i mucosa oral») amb un epiteli parcialment queratinitzat o paraqueratinitzat que s'eleva formant les papil·les linguals. La làmina pròpia i la submucosa es troben fortament entrellaçades i adherides a l'estroma muscular.

Terc posterior dorsal: darrere de la V lingual no hi ha papil·les linguals; en canvi, la mucosa presenta abundants nòduls limfoides associats a mucoses (MALT) que formen les amígdales linguals, acompanyats d'adipòcits i glàndules mucoses. COMPROVA-HO 15 Per què la musculatura de la llengua s'orienta en tres plans de l'espai? Morfologia i funció de les papil·les linguals Les papil·les linguals són projeccions de la làmina pròpia cobertes d'epiteli que sobresurten a la cara dorsal dels dos terços anteriors de la llengua. Es divideixen en quatre tipus principals, amb funcions mecàniques o sensorials específiques.

Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 16 Micrografies comparatives dels quatre tipus principals de papil·les linguals humanes. Tipus de papil·la Morfologia i distribució Revestiment epitelial Botons gustatius Funció principal Filiformes Còniques i primes; ordenades en línies paral·leles a la V lingual per tot el dors. Epiteli pla molt queratinitzat. Absents. Fricció mecànica, formació del bol alimentari i sensibilitat tàctil. Fungiformes Forma de bolet amb base estreta; disperses entre les filiformes (punta i vores). Epiteli pla estratificat lleument queratinitzat. Presents a la superfície apical. Percepció del gust i sensibilitat mecànica.

Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 17 Tipus de papil·la Morfologia i distribució Revestiment epitelial Botons gustatius Funció principal Caliciformes (o circumval·lades) Molt voluminoses, en forma de cúpula envoltada per una profunda fossa o vall (6- 14 al llarg de la V lingual). Epiteli pla estratificat. Molt abundants a les parets laterals de la vall. Percepció gustativa; associades a les glàndules de von Ebner. Foliades Plecades en sèries de fulles paral·leles a les vores posterolaterals de la llengua. Epiteli pla estratificat no queratinitzat. Presents a les parets laterals (molt actives en lactants). Recepció gustativa primerenca; involucionen parcialment en l'adult.

A la base de la vall que envolta les papil·les caliciformes s'obren els conductes de les glàndules de von Ebner, unes glàndules salivals menors purament seroses. La seva secreció fluida renta contínuament el solc per eliminar les substàncies sabroses residuals, preparant els receptors per a nous estímuls químics. ERROR FREQÜENT Confondre les papil·les filiformes amb estructures sensitives gustatives. Les papil·les filiformes són les més nombroses de la llengua, però tenen una funció estrictament mecànica i tàctil gràcies a la seva capa còrnia de queratina; mai contenen corpuscles gustatius.

ESQUEMA Classificació de les papil·les linguals Citologia del botó gustatiu i recepció química Els botons o corpuscles gustatius són estructures intraepitelials ovoides responsables de detectar els sabors. El cos humà en conté uns 10.000, que no només es localitzen a les papil·les linguals (fungiformes, caliciformes i foliades), sinó també en menor mesura al paladar tou, la faringe i l'epiglotis.

Mecàniques Sense botons gustatius Filiformes Molt queratinitzades i còniques Gustatives Amb corpuscles sensorials Fungiformes Forma de bolet a punta i vores Caliciformes Voluminoses a la V lingual Foliades Plecades als marges posterolaterals Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 18 Al vèrtex apical de cada corpuscle s'obre una petita obertura anomenada porus gustatiu, a través de la qual les cèl·lules sensorials entren en contacte amb els soluts de la saliva.

Dins de cada botó gustatiu es distingeixen quatre tipus cel·lulars que representen diferents estadis funcionals i de diferenciació: PER RECORDAR-HO El mite del «mapa lingual» (dolç només a la punta, amarg només a la base) és fals. Cada botó gustatiu pot respondre a més d'un dels cinc gustos bàsics (dolç, salat, àcid, amarg i umami). Tot i que certes regions presenten un llindar de sensibilitat lleugerament menor per a determinades molècules, tota la superfície lingual amb corpuscles és capaç de detectar qualsevol sabor. COMPROVA-HO 16 Quin paper tenen les cèl·lules basals del corpuscle gustatiu en el manteniment del sentit del gust?

IDEES CLAU L'anell de Waldeyer està integrat per les amígdales palatines, linguals i faríngies; aquesta última és imparell, no té criptes i presenta epiteli respiratori pseudoestratificat. El cos de la llengua conté feixos de múscul esquelètic entrecreuats en tres dimensions, cosa que li confereix una mobilitat òptima per a la parla i la masticació. Les papil·les filiformes són les més abundants, estan cobertes d'epiteli molt queratinitzat i tenen funció mecànica sense botons gustatius. Les papil·les caliciformes s'alineen a la V lingual i disposen de glàndules de von Ebner que drenen una secreció serosa a la seva vall per netejar els receptors.

El botó gustatiu conté cèl·lules neuroepitelials sinàptiques, de suport, intermèdies i basals de regeneració, amb capacitat de respondre als cinc sabors bàsics arreu de la llengua. Cèl·lules neuroepitelials (o clares): són les veritables cèl·lules sensorials receptores. Emeten microvellositats cap al porus gustatiu per reconèixer els estímuls químics i estableixen sinapsis a la base amb fibres nervioses aferents. 1 Cèl·lules de suport (o fosques): cèl·lules allargades que envolten les neuroepitelials; tenen una funció d'aïllament i neutralitzen metabòlits o tòxics que puguin alterar la transmissió.

2 Cèl·lules intermèdies: cèl·lules en procés de maduració amb microvellositats apicals però que encara no presenten grànuls ni maquinària secretora completa. 3 Cèl·lules basals: cèl·lules mare petites situades a la làmina basal del botó. Tenen una alta capacitat proliferativa i es diferencien progressivament en cèl·lules fosques i, posteriorment, en cèl·lules clares. Aquesta reserva assegura que els corpuscles es renovin completament cada dues setmanes aproximadament. 4 Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 19 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Com es distingeix histològicament una amígdala palatina d'una amígdala faríngia? 18.

Quina és la funció de les glàndules de von Ebner i a quin tipus de papil·la s'associen? CAVITAT BUCAL 4 Dents i aparell d'inserció EN ACABAR SABRÀS Distingir les regions anatòmiques de la dent i la distribució dels seus teixits durs i tous. Comparar l'esmalt, la dentina i el ciment segons composició química, cèl·lules secretores i capacitat regenerativa. Descriure l'organització histològica de la cavitat pulpar i els mecanismes d'ancoratge periodontal mitjançant les fibres de Sharpey. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què una fractura o càries profunda a l'esmalt no pot regenerar-se per si sola, mentre que la dentina subjacent sí que pot continuar formant-se?

Organització anatòmica de la dent Les dents són estructures especialitzades de la cavitat bucal responsables de la masticació mecànica dels aliments mitjançant processos de trituració i esquinçament. Cada dent es troba allotjada dins de les cavitats o processos alveolars del maxil·lar i de la mandíbula. Des d'un punt de vista macroscòpic, es distingeixen tres regions corporals clares: Corona: és la part visible que sobresurt de la geniva. Presenta un nombre variable de prominències o cúspides segons el tipus de dent. Coll: constitueix la línia o zona de transició que connecta la corona amb l'arrel.

Arrel: correspon a la porció no visible inserida fermament als alvèols ossis mitjançant prolongacions radiculars. El nombre d'arrels varia segons la dent considerada. Estructuralment, la dent està formada per una combinació de teixits durs mineralitzats (esmalt, dentina i ciment) i teixits tous (la polpa dental i l'aparell periodontal que l'envolta). Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 20 Esquema de l'estructura histològica i regions anatòmiques de la dent humana.

ESQUEMA Components tissulars de la dent Teixits durs Estructures mineralitzades protectores i de suport Esmalt 99% hidroxiapatita, origen epitelial, corona Dentina 70% hidroxiapatita, conté túbuls dentinaris Ciment 40% hidroxiapatita, avascular, cobreix l'arrel Teixits tous Estructures conjuntives de suport, nutrició i ancoratge Polpa dental Connectiu lax ric en vasos i nervis Lligament periodontal Fixa el ciment a l'os alveolar Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 21 COMPROVA-HO 20 Quines són les tres regions anatòmiques macroscòpiques d'una dent i quina d'elles s'allotja a l'alvèol ossi?

Teixits durs mineralitzats: esmalt, dentina i ciment Els teixits mineralitzats formen l'armadura rígida de la dent. Cadascun presenta característiques biològiques, percentatges de mineralització i orígens embrionaris distints. 1. Esmalt dental L'esmalt recobreix externament la corona dental. És el teixit més dur de l'organisme gràcies al seu 99% de contingut inorgànic, format per fosfat càlcic en forma de cristalls d'hidroxiapatita. El seu gruix és més pronunciat a les zones de contacte exposades directament a les forces masticatòries.

Histològicament, l'esmalt està organitzat en unitats estructurals anomenades prismes d'esmalt, que consisteixen en varetes densament empaquetades de cristalls d'hidroxiapatita orientades obliquament respecte a la superfície de la dent. En els talls per desgast, s'evidencien unes bandes fosques conegudes com a estries de Retzius, que reflecteixen les línies de creixement aposicional durant el desenvolupament dental. Durant l'odontogènesi, es forma inicialment un preesmalt ric en matriu orgànica (amb un 30% de glicoproteïnes) que posteriorment es mineralitza. Les cèl·lules productores són els ameloblasts.

L'esmalt és l'única estructura calcificada originada a partir d'un epiteli (ectoderma) i no pas del teixit conjuntiu. Com que els ameloblasts es perden durant l'erupció dental, l'esmalt no té capacitat de regeneració ni reparació. 2. Dentina La dentina constitueix la massa principal de l'interior de la dent, situada profundament respecte a l'esmalt a la corona i al ciment a l'arrel. Enclou una cambra interna ocupada per la polpa. Té un grau de mineralització del 70% d'hidroxiapatita, sent menys dura que l'esmalt però més calcificada que l'os o el ciment. A diferència de l'esmalt, la dentina deriva del mesoderma i és secretada pels odontoblasts.

Aquestes cèl·lules cilíndriques altes formen una monocapa contínua a la perifèria de la cambra pulpar (a la frontera dentina-polpa). La dentina en si és acel·lular; no conté cossos cel·lulars en la seva matriu mineralitzada, sinó nombrosos túbuls dentinaris (canalicles radials) que alberguen les prolongacions citoplasmàtiques dels odontoblasts. Les estries observables a la dentina corresponen a les onades rítmiques de secreció d'aquests odontoblasts. La matriu orgànica acabada de sintetitzar, situada entre el cos dels odontoblasts i la dentina calcificada, rep el nom de predentina. Aquesta capa poc tenyida encara no ha patit el procés de mineralització.

Gràcies a la persistència dels odontoblasts viables a la polpa, la dentina es pot anar renovant i sintetitzant al llarg de la vida. Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 22 3. Ciment dental El ciment és una capa mineralitzada que envolta la dentina exclusivament a la regió de l'arrel. Posseeix una composició molt anàloga a la de l'os (aproximadament un 40% d'hidroxiapatita càlcica i un 50-55% de components orgànics com col·lagen i proteoglicans, a més d'aigua), però se'n diferencia perquè és completament avascular.

La seva missió essencial és ancorar fermament la dent a la paret de l'alvèol dental mitjançant feixos oblics de fibres de col·lagen anomenats fibres de Sharpey, que creuen l'espai periodontal.

Teixit mineralitzat Origen embrionari Contingut inorgànic Cèl·lula responsable Capacitat regenerativa Esmalt Ectoderma (epitelial) 99% hidroxiapatita Ameloblasts Nul·la (sense cèl·lules post- erupció) Dentina Mesoderma (conjuntiu) 70% hidroxiapatita Odontoblasts Contínua durant tota la vida Ciment Mesoderma (conjuntiu) 40% hidroxiapatita Cementòcits / cèl·lules mesenquimàtiques Present (similar a l'os, avascular) ERROR FREQÜENT Confondre l'origen embrionari i la capacitat regenerativa de l'esmalt i la dentina. Recorda que l'esmalt és d'origen epitelial/ectodèrmic i els ameloblasts degeneren després de l'erupció, fent impossible la seva regeneració.

La dentina, en canvi, té origen mesodèrmic i manté els odontoblasts a la vora pulpar actius durant tota la vida, la qual cosa permet la formació contínua de nova matriu dentinària. COMPROVA-HO 21 Quina diferència estructural i funcional principal hi ha entre els prismes d'esmalt i els túbuls dentinaris? Teixits tous: polpa dental i aparell d'inserció A més dels teixits durs, l'òrgan dental requereix components tous per a la seva nutrició, sensibilitat i fixació mecànica als maxil·lars. Polpa dental La polpa dental ocupa la cavitat pulpar o cambra central delimitada per les parets de dentina. Està constituïda bàsicament per un teixit connectiu lax molt vascularitzat i ricament innervat.

Els vasos sanguinis, limfàtics i els feixos nerviosos penetren a la cavitat pulpar a través d'una obertura situada a l'àpex de cada arrel, anomenada orifici radicular (o foramen apical). Histològicament, la polpa s'organitza en diverses zones concèntriques des de la vora cap al centre: Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 23 Membrana periodontal i subjecció alveolar La membrana periodontal (o lligament periodontal) és l'estructura de teixit conjuntiu fibrós situada entre el ciment de l'arrel i l'os alveolar (vegeu també la inserció de la mucosa a «Cavitat bucal — Llavis, galtes, genives i paladar»).

Aquest espai està densament innervat i altament irrigat per vasos sanguinis de diversos orígens. Com s'ha descrit, les fibres de Sharpey s'estenen obliquament des del ciment radicular cap a la paret de l'alvèol ossi, conferint una suspensió amortidora que absorbeix les pressions durant la masticació. COMPROVA-HO 22 Com penetren els elements neurovasculars a la cavitat pulpar i quin tipus de fibres nervioses conté la polpa? IDEES CLAU La dent està formada macroscòpicament per corona, coll i arrel, allotjant-se aquesta darrera dins dels alvèols maxil·lars o mandibulars.

L'esmalt és el teixit més dur del cos humà (99% hidroxiapatita), té origen ectodèrmic i és incapaç de regenerar-se un cop feta l'erupció. La dentina té un 70% de contingut inorgànic, deriva del mesoderma i es regenera contínuament gràcies als odontoblasts situats a la perifèria de la polpa. El ciment cobreix l'arrel, és avascular i fixa la dent a l'alvèol mitjançant les fibres de Sharpey del lligament periodontal. La polpa dental és un teixit connectiu lax vascularitzat i innervat que penetra per l'orifici radicular apical. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. Per quina raó l'esmalt dental no té cap capacitat de reparar-se després d'una lesió o desgast? 24.

Què és la predentina i com es relaciona amb els odontoblasts? Zona odontoblàstica: capa perifèrica formada per la monocapa de cossos cel·lulars dels odontoblasts, en íntim contacte amb la predentina. 1 Zona subodontoblàstica o acel·lular: banda pobra en cèl·lules, immediatament subjacent als odontoblasts. 2 Zona rica en cèl·lules: conté una elevada densitat de fibroblasts i cèl·lules mesenquimatoses indiferenciades. 3 Nucli o part central de la polpa: estroma central format per teixit connectiu lax, solcat per vasos sanguinis de gran calibre, xarxes limfàtiques i fibres nervioses sensorials i simpàtiques.

4 Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 24 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 25. Quin tipus d'epiteli caracteritza de forma típica la mucosa de revestiment bucal? 26. Quin estrat epitelial es troba totalment absent en un epiteli oral no queratinitzat? 27. En quina de les següents estructures es localitza de forma natural la mucosa mastegadora? 28. Quina és la funció dels tonofilaments a les cèl·lules de l'estrat espinós de la mucosa? 29. Quin epiteli recobreix la vora de vermelló del llavi humà? 30. Quin nervi aporta la innervació motora als músculs de les galtes i llavis? 31.

Quina característica distingeix el rafe de la línia mitjana del paladar dur? 32. Quina estructura muscular principal forma la paret mòbil de les galtes?

Estratificat escamós sempre paraqueratinitzat a) Estratificat escamós no queratinitzat b) Estratificat escamós ortoqueratinitzat c) Estratificat cilíndric amb cilis d) Estrat basal a) Estrat espinós b) Estrat granular c) Membrana basal d) Cara ventral lingual a) Terra de la boca b) Geniva c) Paladar tou d) Sintetitzar enzims digestius com lipasa a) Detectar molècules químiques gustatives b) Generar la pigmentació de la mucosa c) Unir cèl·lules donant resistència mecànica d) Estratificat cilíndric ciliat a) Estratificat escamós ortoqueratinitzat dens b) Estratificat escamós no queratinitzat c) Estratificat escamós poc queratinitzat d) Nervi trigemin a) Nervi hipoglòs b) Nervi glossofaringi c) Nervi facial d) Manca de submucosa sobre el periosti a) Posseeix glàndules seroses riques en amilasa b) Té una submucosa amb adipòcits c) Està cobert per epiteli no queratinitzat d) Múscul masseter a) Múscul pterigoidal intern b) Múscul buccinador c) Múscul genioglòs d) Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 25 33.

Quin tipus de papil·la lingual manca completament de corpuscles gustatius? 34. Quin epiteli caracteritza l'amígdala faríngia a l'anell de Waldeyer? 35. Quina cèl·lula del botó gustatiu actua com a cèl·lula mare regeneradora? 36. Quina afirmació descriu correctament la percepció dels sabors a la llengua? 37. Quin percentatge aproximat de material inorgànic presenta l'esmalt dental? 38. Quines cèl·lules mantenen la capacitat de produir dentina durant tota la vida adulta? 39. Quin tipus de fibres connecten el ciment radicular amb l'os alveolar? 40. Per quina estructura anatòmica penetren els vasos i nervis a la cambra pulpar?

Caliciforme a) Fungiforme b) Filiforme c) Foliada d) Pseudoestratificat cilíndric ciliat a) Estratificat pla no queratinitzat b) Estratificat pla queratinitzat c) Simple cilíndric amb microvellositats d) Cèl·lula intermèdia a) Cèl·lula basal b) Cèl·lula neuroepitelial c) Cèl·lula de suport d) El gust umami requereix papil·les filiformes a) Tots els sabors es perceben per tota la llengua b) El dolç s'activa exclusivament a la punta c) L'amarg només es detecta a la base d) 40% a) 99% b) 50% c) 70% d) Ameloblasts a) Fibroblasts pulpars b) Cementòcits c) Odontoblasts d) Túbuls dentinaris a) Estries de Retzius b) Fibres de Purkinje c) Fibres de Sharpey d) Solc gingival a) Túbul dentinari b) Orifici radicular c) Coll dental d) Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 26 5 Glàndules salivals — Classificació, sistema ductal i glàndules majors EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes de secreció glandular merocrina, apocrina i holocrina.

Identificar les diferències histològiques entre acins serosos, mucosos i mixtes. Explicar la transformació de la saliva primària en secundària als conductes estriats. Comparar les tres glàndules salivals majors segons el tipus d'ací i conducte excretor. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Com aconsegueixen les glàndules salivals que la saliva secretada tingui una tonicitat inferior a la del plasma sanguini? Les glàndules són agrupacions de cèl·lules especialitzades en la síntesi i l'alliberament de substàncies químiques. Des del punt de vista embriològic, les glàndules salivals deriven de la proliferació de l'ectoderma cap al mesènquima subjacent.

Aquests òrgans glandulars presenten una organització dividida entre el parènquima funcional i l'estroma de teixit conjuntiu que els dóna suport estructural. ESQUEMA Aparell Digestiu i Glàndules Salivals Classificació general de les glàndules Les glàndules es poden classificar atenent a diversos criteris fisiològics i morfològics bàsics: Segons la via d'abocament del producte: Endocrines: aboquen les substàncies directament al torrent sanguini, sense conductes excretors. Exocrines: sintetitzen i alliberen els seus productes cap a superfícies internes o externes mitjançant conductes excretors.

Cavitat bucal Mucosa, dents i estructures orals Glàndules salivals Classificació, acins i sistema ductal Glàndules majors Paròtide, submandibular i sublingual Sistema ductal Intercalars, estriats i terminals Tracte digestiu Esòfag, estómac i intestins Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 27 Mixtes: combinen ambdues modalitats, alliberant certs productes a la sang i d'altres mitjançant conductes (vegeu «Pàncrees exocrí — Acins, conductes i secreció» pel cas pancreàtic). Segons el mecanisme d'extrusió cel·lular: Merocrines (o ecrines): alliberen el contingut per exocitosi sense patir cap pèrdua ni lesió cel·lular. Les glàndules salivals pertanyen a aquest grup.

Apocrines: la cèl·lula perd una porció del seu citoplasma apical juntament amb la secreció, com s'observa en determinades glàndules sudorípares. Holocrines: la cèl·lula sencera es desintegra i constitueix ella mateixa el producte secretat, com succeeix a les glàndules sebàcies. Segons el nombre de cèl·lules: es distingeixen les unicel·lulars (cèl·lules aïllades intercalades com les cèl·lules caliciformes) i les pluricel·lulars (conjunts organitzats que poden presentar o no ramificacions). Segons la naturalesa química del producte: glàndules seroses (líquid aquós ric en proteïnes i enzims), mucoses (secreció viscosa rica en glúcids i mucines) i mixtes (combinació de mucina i proteïnes).

Composició química i funcions de la saliva La saliva és un fluid clar, insípid i viscós. Aproximadament el 99% d'aigua en compon la base aquosa, acompanyada d'electròlits com clorur, bicarbonat i fosfat, a més de moc, lisozims, leucòcits, restes cel·lulars epitelials descamades i residus de la dieta. En l'estroma conjuntiu de suport s'allotgen limfòcits i cèl·lules plasmàtiques responsables de secretar localment immunoglobulina A (IgA).

Les funcions fisiològiques de la saliva inclouen mantenir constantment humida la mucosa bucal (vegeu «Cavitat bucal — Organització general i mucosa oral»), lubrificar el bol alimentari per facilitar la masticació i deglució, netejar intrínsecament la cavitat bucal, iniciar la hidròlisi enzimàtica dels midons gràcies a l'amilasa (ptialina) i protegir les estructures dentàries davant de les càries (vegeu «Cavitat bucal — Dents i aparell d'inserció»). COMPROVA-HO 42 Quina diferència mecanística existeix entre la secreció de les glàndules salivals i la de les glàndules sebàcies?

Organització histològica del parènquima: acins i cèl·lules mioepitelials L'estroma conjuntiu encapsula la glàndula i emet septes fibrosos que divideixen l'òrgan en lòbuls i lobulets, transportant vasos sanguinis, nervis, mastòcits, macròfags i leucòcits. El parènquima funcional s'organitza en dues porcions: la porció secretora (constituïda pels acins) i la porció excretora (sistema de conductes ramificats). Els acins constitueixen les unitats morfofuncionals secretores. Segons la seva citologia es classifiquen en: Acins serosos: cèl·lules de morfologia piramidal amb nucli esfèric de localització basal.

El seu citoplasma apical conté abundants grànuls de secreció proteica (ptialina, lisozima, peroxidasa, cistatines, histatines i proteïnes riques en prolina) que tenyeixen intensament el citoplasma. Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 28 Acins mucosos: formats per cèl·lules d'aspecte clar i espumós amb nuclis aplanats i comprimits contra la làmina basal. Sintetitzen mucines molt glicosilades (riques en àcid siàlic i sulfat). Acins mixtes: formats per una porció mucosa central coronada per una agrupació serosa perifèrica en forma de mitja lluna, coneguda com a semilluna serosa.

A la perifèria de cada ací i rodejant els primers segments ductals es localitzen les cèl·lules mioepitelials. Aquestes cèl·lules d'origen epitelial contenen microfilaments d'actina i miosina. En contraure's activament, comprimeixen l'ací per impulsar mecànicament el producte secretat cap a la llum dels conductes. Imatge histològica i diagrama dels conductes salivals intralobulillars. Sistema ductal i transformació hidroelectrolítica de la saliva El trajecte que recorre la secreció salival des del seu origen acinar fins a la cavitat bucal segueix una jerarquia ordenada de conductes: Conductes intercalars: estan connectats immediatament a l'ací.

Són tubs estrets revestits per un epiteli cúbic simple baix, envoltats per cèl·lules mioepitelials i membrana basal. S'encarreguen del transport passiu de la saliva primària acabada de generar. Són especialment llargs a les glàndules seroses. 1 Conductes estriats: sorgeixen de la confluència dels intercalars dins del lobulet (conductes intralobulillars). Presenten major calibre i estan formats per un epiteli cilíndric simple amb invaginacions basals mitocondrials i nuclis rodons centrals. 2 Conductes excretors terminals (interlobulillars i lobars): discorren pels septes de teixit connectiu fora dels lobulets.

Inicialment estan formats per epiteli cilíndric simple, però a mesura que conflueixen i augmenten de diàmetre, l'epiteli es transforma en pseudoestratificat. 3 Conducte excretor principal: vas de gran calibre que recull tota la secreció glandular i desemboca directament a la mucosa de la cavitat bucal. 4 Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 29 La cèl·lula del conducte estriat conté profundes invaginacions de la membrana plasmàtica basal disposades en paral·lel amb mitocòndries allargades.

Aquesta ultraestructura aporta l'energia necessària per al transport actiu d'ions: absorbeix sodi i clorur i intercanvia altres ions, de manera que la saliva passa de ser isotònica a hipotònica abans d'arribar a la boca. PROCÉS Flux i modificació de la saliva ERROR FREQÜENT Confondre el tipus d'epiteli i la funció dels dos conductes intralobulillars és una errada habitual. Recorda: el conducte intercalar té epiteli cúbic simple i només transporta passivament la saliva primària; el conducte estriat té epiteli cilíndric simple amb invaginacions basals mitocondrials i altera activament la composició iònica transformant la saliva en hipotònica.

COMPROVA-HO 43 Quina modificació fisiològica té lloc a la llum del conducte estriat i gràcies a quina característica cel·lular es produeix? Glàndules salivals menors i majors Les glàndules salivals menors (o accessòries) són petites agrupacions acinars no encapsulades situades a la submucosa labial, vestibular, palatina i lingual (a excepció de les genives i la part anterior del paladar dur; vegeu «Cavitat bucal — Llavis, galtes, genives i paladar»). Aporten entre el 5% i el 10% del volum salival mitjançant una secreció contínua predominantment mucosa a través de conductes curts.

Les glàndules salivals majors (o principals) són tres parells d'òrgans voluminosos ben individualitzats: Ací glandular Síntesi de saliva primària isotònica rica en proteïnes o moc 1 Conducte intercalar Transport passiu a través d'epiteli cúbic simple 2 Conducte estriat Reabsorció activa iònica mitocondrial transformant la saliva en hipotònica 3 Conductes interlobulillars Confluència cap a vasos excretors de major diàmetre 4 Conducte principal Abocament de la saliva secundària a la cavitat bucal 5 Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 30 Glàndula paròtide És la glàndula salival de major volum, de forma piramidal invertida, ubicada entre la pell i el múscul masseter.

Histològicament és exclusivament serosa, amb abundants adipòcits en el seu teixit connectiu i conductes intercalars molt desenvolupats i allargats. Sintetitza ptialina, lisozima, peroxidasa, IgA, proteïnes riques en prolina i agents antimicrobians com histatines i cistatines. Drena a la cavitat bucal mitjançant el conducte de Stenon. Microfotografia d'acins serosos i cèl·lules mioepitelials parotídies. Glàndula submandibular Situada a la porció posterior del terra de la boca, és una glàndula mixta amb un clar predomini serós (90% serosa i 10% mucosa).

Presenta una càpsula conjuntiva ben desenvolupada i s'hi observen nombrosos acins mixtes amb semillunes seroses; els acins mucosos purs són rars. Produeix una pel·lícula protectora de mucines molt glicosilades que recobreix els teixits orals durs i modula l'adhesió bacteriana. Drena a través del conducte de Wharton, que desemboca als costats del fre de la llengua. Imatge histològica de la glàndula submandibular amb semillunes seroses. Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 31 Glàndula sublingual És la més petita i profunda de les glàndules majors, situada sota la mucosa del terra bucal.

Presenta una arquitectura mixta amb clar predomini de secreció mucosa, aportant només el 2-5% del volum salival. Posseeix una càpsula de teixit connectiu poc definida, els conductes intercalars i estriats són molt escassos o poc desenvolupats, i manca d'un conducte excretor únic encapsulat, drenant mitjançant múltiples conductes de petit calibre. Glàndula major Naturalesa secretora Conducte principal Característiques distintives Paròtide Serosa pura (100%) Conducte de Stenon Més gran; conductes intercalars llargs; presència notable d'adipòcits. Submandibular Mixta (90% serosa, 10% mucosa) Conducte de Wharton Càpsula gruixuda; presència conspícua de semillunes seroses.

Sublingual Mixta (predomini mucós) Sense conducte únic principal La més petita; conductes intercalars i estriats escassos; càpsula poc definida. COMPROVA-HO 44 Quina glàndula major presenta semillunes seroses abundants i per quin conducte drena el seu producte? IDEES CLAU Les glàndules salivals són òrgans d'origen ectodèrmic amb secreció exocrina de tipus merocrina. El parènquima salival es divideix en acins secretors (serosos, mucosos o mixtes amb semillunes de Giannuzzi) i un sistema de conductes excretors. Les cèl·lules mioepitelials proporcionen capacitat contràctil al voltant dels acins i conductes inicials.

Els conductes estriats presenten un epiteli cilíndric simple amb invaginacions basals mitocondrials que transformen la saliva primària isotònica en saliva secundària hipotònica. La paròtide és exclusivament serosa i drena pel conducte de Stenon, la submandibular és mixta amb un 90% serós drenant pel conducte de Wharton, i la sublingual és mixta de predomini mucós sense conducte únic terminal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45. Quina funció mecànica exerceixen les cèl·lules mioepitelials i on estan situades? 46. Com varia la concentració osmòtica de la saliva entre l'ací i el conducte estriat? 47. Quin tipus de secreció caracteritza a cadascuna de les tres glàndules salivals majors?

Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 32 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48. Quin tipus de secreció cel·lular presenten les glàndules salivals segons el mecanisme d'extrusió? 49. Quin epiteli revesteix de manera característica els conductes estriats? 50. Com es defineix la proporció secretora de la glàndula submandibular? 51. Quin és el conducte excretor principal de la glàndula paròtide?

Endocrina pura a) Merocrina b) Holocrina c) Apocrina d) Cilíndric simple amb invaginacions basals a) Estratificat pla no queratinitzat b) Pseudoestratificat ciliat c) Cúbic simple baix d) 100% serosa a) 90% mucosa i 10% serosa b) 50% serosa i 50% mucosa c) 90% serosa i 10% mucosa d) Conducte de Rivinus a) Conducte de Wharton b) Conducte de Stenon c) Conducte col·lector lobar d) Histologia de l'Aparell Digestiu: Apunts i Esquemes 33 6 Patró estructural de la paret i histologia de l'esòfag EN ACABAR SABRÀS Distingir les quatre túniques fonamentals del tub digestiu i els seus components. Diferenciar les glàndules esofàgiques pròpies de les cardials segons la seva capa.

Identificar la transició muscular per terços a la muscular externa de l'esòfag. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Com s'aconsegueix que l'esòfag iniciï una deglució voluntària ràpida però acabi empenyent el bol alimentari de forma purament involuntària? La paret del tub digestiu s'estructura seguint un patró concèntric comú des de l'extrem…