Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DE LA MEDICINA. ESTUDI DE L'ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL COS HUMÀ 1 Grau en Medicina Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'anatomia de l'extremitat superior per a Medicina: articulacions, músculs, innervació del plexe braquial, vascularització i topografia clínica.

APREN.AI Índex Articulacions 1 Cintura escapular i espatlla Articulació esternoclavicular Articulació acromiclavicular La volta coracoacromial Articulació glenohumeral: superfícies i estabilitzadors passius Bosses sinovials, estabilitat dinàmica i mobilitat Pseudoarticulació escapulotoràcica 2 Colze i articulacions radiocubitals El complex articular del colze Eixos mecànics i valg fisiològic Aparell lligamentós i estabilització del colze Articulació radiocubital distal i dinàmica de pronosupinació 3 Canell i articulacions de la mà Organització funcional i articulacions del canell Articulacions intercarpianes, mediocarpiana i túnel carpià Segment de suport: articulacions carpometacarpianes i intermetacarpianes Segment de mobilitat digital: articulacions metacarpofalàngiques i interfalàngiques Musculatura 4 Cintura escapular i espatlla Classificació general de la musculatura escapular Músculs extrínsecs anteriors Músculs extrínsecs posteriors i posterolaterals Múscul intrínsec superficial: Deltoides Músculs intrínsecs profunds i manegot dels rotatoris Biomecànica de l'abducció i balanç funcional 5 Braç Organització compartimental del braç Compartiment ventral: flexors del braç i de l'avantbraç Compartiment dorsal: extensors del braç i de l'avantbraç 6 Avantbraç dorsal i lateral Organització general de la musculatura dorsal i lateral Grup dorsoradial superficial Grup dorsal superficial Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 1 Grup dorsal profund Aparell extensor digital i retinacle extensor 7 Avantbraç ventral Organització general de la musculatura ventral Primera capa: grup epitroclear superficial Segona capa: flexor superficial dels dits Tercera capa: flexors profunds Quarta capa: pronador quadrat Punts de pas crítics: túnel carpià i corredors osteofibrosos Patró d'innervació de la musculatura ventral 8 Mà Organització general de la musculatura de la mà Regió palmar mitjana: organització per plans i musculatura Eminència tenar: musculatura del polze Eminència hipotenar: musculatura del cinquè dit Mapa de la innervació motora intrínseca de la mà Innervació 9 Plexe braquial i branques col·laterals Arquitectura i formació del plexe braquial Topografia del trajecte: del coll a la fossa axil·lar Branques col·laterals supraclaviculars Branques col·laterals infraclaviculars 10 Nervis terminals i territoris sensitius Organització general dels nervis terminals Nervis cutanis medials Nervi musculocutani Nervi medià Nervi cubital Nervi radial Nervi axil·lar Taula sinòptica dels grans nervis terminals 11 Vascularització — Sistema arterial i drenatge venós Arbre arterial: des de la subclàvia fins a l'axil·la Artèria braquial i branques de l'avantbraç Vascularització de la mà: arcs palmars i dorsals Drenatge venós: xarxa profunda i superficial 12 Topografia clínica de l'extremitat superior Fossa axil·lar: arquitectura i contingut vasculonerviós Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 2 Conducte braquial: trajecte pel braç Fossa del colze: canals bicipitals medial i lateral Regions topogràfiques distals: punts clínics clau al canell 13 Resum per repassar Articulacions i elements d'estabilització passiva Musculatura: insercions crítiques i funcions motores Innervació motora i territoris sensitius Vascularització i espais topogràfics clínics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 3 1 Cintura escapular i espatlla EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els tipus articulars i graus de mobilitat de les articulacions de la cintura escapular. Identificar els lligaments clau d'estabilitat passiva a les unions esternoclavicular, acromiclavicular i glenohumeral. Explicar el paper anatòmic de la volta coracoacromial i el concepte mecànic de la pseudoarticulació escapulotoràcica.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com s'aconsegueix que l'espatlla sigui l'articulació més mòbil del cos sense luxar-se contínuament davant qualsevol moviment? La cintura escapular és el conjunt d'estructures òssies i articulars que uneixen l'esquelet apicular de l'extremitat superior a l'esquelet axial del tronc. Aquest complex articular combina una gran mobilitat multiaxial amb mecanismes passius i actius de subjecció.

Articulacions 1 Cintura escapular i espatlla 2 Colze i articulacions radiocubitals 3 Canell i articulacions de la mà Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 4 ESQUEMA Complex articular de l'espatlla Articulació esternoclavicular L'articulació esternoclavicular constitueix l'únic punt real d'unió òssia entre l'extremitat superior i el tronc. S'estableix entre l'extremitat esternal de la clavícula, la incisura clavicular del manubri de l'estern i una porció del primer cartílag costal. Es classifica morfològicament com una articulació sinovial en sella de muntar (o per encaix recíproc). A l'interior de la càpsula s'interposa un disc articular fibrocartilaginós.

Aquest disc divideix la cavitat sinovial en dos compartiments independents i compensa les incongruències de les superfícies òssies. Aquesta disposició permet dos eixos principals de moviment propis: l'elevació-descens en el pla frontal i l'antepulsió-retropulsió en el pla sagital. A més, el disc aporta un cert grau de rotació axial afegida. Esquema anatòmic de l'articulació esternoclavicular i lligament costoclavicular. La càpsula articular està reforçada per quatre elements lligamentosos principals: Lligament esternoclavicular anterior: reforça la cara anterior de la càpsula.

Articulacions veritables Unió sinovial amb càpsula Articulació esternoclavicular Sella de muntar amb disc Articulació acromiclavicular Artròdia amb lligaments coracoclaviculars Articulació glenohumeral Enartrosi multiaxial molt mòbil Pseudoarticulacions Plans de lliscament miofascial Articulació escapulotoràcica Pla subescapular i serrat anterior Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 5 Lligament esternoclavicular posterior: reforça la regió dorsal de la càpsula. Lligament interclavicular: uneix els extrems medials de totes dues clavícules per sobre de la vora superior de l'estern.

Lligament costoclavicular: s'estén des de la cara inferior de la clavícula fins al primer cartílag costal i la primera costella. És el principal estabilitzador de l'articulació esternoclavicular. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència mecànica té el trencament complet del lligament costoclavicular? Articulació acromiclavicular L'articulació acromiclavicular connecta l'extrem lateral de la clavícula amb la cara medial de l'acròmi de l'escàpula. És una articulació plana (artròdia) que presenta petites facetes articulars ovalades cobertes de cartílag. Permet desplaçaments curts de lliscament en sentit horitzontal i vertical, acompanyats d'una rotació axial limitada.

La subjecció articular depèn de dos sistemes: Estabilitzadors intrínsecs: els lligaments acromiclaviculars superior i inferior, que reforcen directament la càpsula fibrosa. 1 Estabilitzadors extrínsecs: els lligaments coracoclaviculars, situats a distància de la línia articular entre l'apòfisi coracoide i la clavícula. Mantenen la suspensió i la distància vertical entre els ossos. Es divideixen en dues bandes: Lligament trapezoide: disposat en situació anterior i lateral, dirigit cap a la línia trapezoide de la clavícula. Lligament conoide: d'orientació posterior i medial, fixat al tubercle conoide clavicular.

2 Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 6 Diagrama de l'articulació acromiclavicular, lligaments coracoclaviculars i volta coracoacromial. La lesió combinada d'aquests lligaments coracoclaviculars desestabilitza la unió, fent que l'extrem distal de la clavícula perdi la seva posició i quedi desplaçat superiorment. La volta coracoacromial Entre l'apòfisi coracoide i l'acròmi s'estén el lligament coracoacromial. Aquest lligament constitueix una banda ampla i resistent que conforma el sostre de la volta coracoacromial, disposada directament per sobre de l'articulació glenohumeral. ERROR FREQÜENT Confondre el lligament coracoacromial amb un estabilitzador articular.

Aquest lligament uneix dos relleus que pertanyen al mateix os (l'escàpula). Per tant, no creua cap interlínia òssia mòbil ni frena moviments entre ossos diferents. La seva funció és purament biomecànica: formar el sostre osteofibrós protector per sobre del cap de l'húmer i del manegot dels rotatoris. COMPROVA-HO 3 Per què el lligament coracoacromial no actua com a fre mecànic articular? Articulació glenohumeral: superfícies i estabilitzadors passius L'articulació glenohumeral (o articulació de l'espatlla) és una articulació sinovial esfèrica (enartrosi). Relaciona el cap esfèric de l'húmer amb la cavitat glenoide de l'escàpula, ambdues entapissades per cartílag hialí.

El cap humeral està orientat cap amunt, medialment i presenta una retroversió de 20 a 30 Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 7 graus respecte a l'eix diafisari. La cavitat glenoide és plana i orientada lleugerament cap amunt. Per augmentar la concavitat i l'àrea de contacte, la vora òssia de la cavitat glenoide està vorejada pel rodet glenoïdal (labrum). Aquest anell de fibrocartílag dens incrementa la superfície articular i serveix d'ancoratge per a la càpsula articular i els lligaments.

La membrana fibrosa de la càpsula s'insereix al coll anatòmic de l'húmer i està reforçada anteriorment per tres lligaments glenohumerals: Lligament glenohumeral superior: s'estén cap al tubercle menor. Lligament glenohumeral mitjà: és el més gruixut i oblic dels tres. Entre el lligament superior i el mitjà es troba sovint el foramen oval, per on la cavitat articular comunica amb la bossa sinovial subtendinosa del múscul subescapular. Lligament glenohumeral inferior: té forma d'hamaca amb una banda anterior i una banda posterior separades pel recés axil·lar. En moviments d'abducció, aquesta estructura es tensa i subjecta el cap de l'húmer com una hamaca, evitant-ne el desplaçament inferior.

Superiorment, el lligament coracohumeral s'estén des de la base de l'apòfisi coracoide fins a la tuberositat major (i fibres cap a la menor), reforçant la porció més cranial de la càpsula articular. Dissecció anatòmica de la cavitat glenoide i els lligaments glenohumerals. La cara posterior de la càpsula articular manca de reforços lligamentosos propis; la seva integritat depèn directament de les estructures tendinoses adjacents. Bosses sinovials, estabilitat dinàmica i mobilitat A través de perforacions de la càpsula fibrosa sobresurten diverses bosses sinovials que redueixen el fregament entre els tendons i les estructures osteofibroses.

La més rellevant en relació directa amb l'articulació és la bossa subtendinosa del múscul subescapular. A l'espai superior s'ubica la bossa subacromial (entre l'acròmi i el múscul supraespinós), connectada amb el teixit cel·lular subcutani acromial. Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 8 La congruència òssia glenohumeral és mínima. La seva estabilitat activa depèn principalment del manegot dels rotatoris (format pel subescapular, supraespinós, infraespinós i rodó menor; vegeu «Musculatura — Cintura escapular i espatlla») i del tendó del cap llarg del bíceps braquial (vegeu «Musculatura — Braç»). Aquesta articulació multiaxial és la que posseeix més llibertat del cos humà.

Executa moviments de flexió, extensió, abducció, adducció, rotació medial, rotació lateral i circumducció. La innervació prové de branques del fascicle posterior del plexe braquial i dels nervis supraescapular, axil·lar i pectoral lateral (vegeu «Innervació — Plexe braquial i branques col·laterals» i «Innervació — Nervis terminals i territoris sensitius»). La vascularització deriva de les artèries circumflexes humerals anterior i posterior i de l'artèria supraescapular (vegeu «Vascularització — Sistema arterial i drenatge venós»). COMPROVA-HO 4 Quina estructura lligamentosa evita que el cap de l'húmer rellisqui cap avall durant l'abducció del braç?

Pseudoarticulació escapulotoràcica La pseudoarticulació escapulotoràcica no posseeix superfícies articulars cartlaginoses, càpsula ni lligaments. Es tracta d'un pla de lliscament funcional fisiològic entre la cara anterior de l'escàpula (recoberta pel múscul subescapular) i la paret toràcica posterior (separada pel múscul serrat anterior; vegeu «Musculatura — Cintura escapular i espatlla»). Permet el desplaçament ampli de l'escàpula respecte a la graella costal mitjançant tres patrons de moviment: Translació vertical: elevació i descens escapular. Translació lateral: abducció (campanada externa) i adducció escapular.

Bàscula o rotació: orientació cranial o caudal de la cavitat glenoide durant l'elevació del braç.

Articulació Tipus morfològic Estabilitzador clau Moviments principals Esternoclavicular Sella de muntar (amb disc) Lligament costoclavicular Elevació-descens, antepulsió-retropulsió, rotació Acromiclavicular Plana (artròdia) Lligaments coracoclaviculars (conoide i trapezoide) Lliscament horitzontal i vertical, rotació axial lleugera Glenohumeral Esfèrica (enartrosi) Lligament glenohumeral inferior i manegot rotator Multiaxial: flexió-extensió, abducció-adducció, rotacions, circumducció Escapulotoràcica Pseudoarticulació (pla muscular) Musculatura toracoscapular (serrat anterior, subescapular) Translació vertical, translació lateral i bàscula escapular Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 9 IDEES CLAU La cintura escapular fixa l'extremitat superior al tronc, amb l'articulació esternoclavicular com a única unió òssia axial directa.

L'articulació esternoclavicular és una sella de muntar dividida per un disc articular i ancorada sobretot pel lligament costoclavicular. L'estabilitat vertical de l'articulació plana acromiclavicular depèn dels lligaments extrínsecs coracoclaviculars: trapezoide i conoide. El lligament coracoacromial forma el sostre de la volta protectora de l'espatlla, però no estabilitza cap articulació perquè uneix parts de la mateixa escàpula. El cap humeral presenta una retroversió de 20 a 30 graus respecte a la diàfisi. El lligament glenohumeral inferior s'organitza en forma d'hamaca per acollir el cap de l'húmer i prevenir-ne la luxació en abducció. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quin angle de retroversió presenta el cap humeral respecte a la diàfisi? 6. Com es distribueixen anatòmicament els lligaments coracoclaviculars trapezoide i conoide? 7. Quines superfícies musculars formen l'espai de lliscament de la pseudoarticulació escapulotoràcica? ARTICULACIONS 2 Colze i articulacions radiocubitals EN ACABAR SABRÀS Distingir el tipus articular i la funció biomecànica de les tres articulacions del complex del colze. Explicar la formació del valg fisiològic i els seus estabilitzadors lligamentosos primaris. Descriure la dinàmica de pronosupinació i les insercions del lligament triangular a l'articulació radiocubital distal.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Per què quan girem el palmell de la mà cap amunt o cap avall el colze no canvia d'orientació? El complex articular del colze La regió del colze agrupa tres articulacions diferents que comparteixen una única càpsula articular comuna i la mateixa cavitat sinovial. Aquesta continuïtat estructural fa que funcioni com una unitat mecànica integrada amb dos graus de llibertat principals: la flexió-extensió i la pronosupinació. Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 10 Articulació humerocubital: s'estableix entre la tròclea de l'húmer i l'escotadura troclear del cúbit. Morfològicament i funcionalment és una trocleartrosi (ginglim).

Guia de manera estricta els moviments de flexió i extensió al voltant de l'eix transversal en el pla sagital. Articulació humeroradial: uneix el còndil humeral (capítol) amb la cúpula radial (fòvea del cap del radi). Correspon estructuralment a una enartrosi (articulació esferoide). No dirigeix cap moviment de forma autònoma, sinó que acompanya tant la flexió-extensió dictada pel cúbit com la rotació dictada pel radi. Articulació radiocubital proximal: posa en contacte la circumferència articular del cap del radi amb l'escotadura radial del cúbit (cavitat sigmoide menor). És una trocoide que permet la rotació axial en un eix longitudinal durant la pronació i la supinació.

Els moviments bàsics resultants són dos: la flexió-extensió, que aproxima o allunya la mà respecte al tronc, i la pronosupinació, responsable d'orientar el palmell de la mà. En posició anatòmica de referència, l'avantbraç es troba en completa supinació, amb el palmell mirant cap endavant. COMPROVA-HO 9 Per quina raó mecànica l'articulació humeroradial no pot fer circumducció malgrat tenir superfícies d'enartrosi? Eixos mecànics i valg fisiològic La tròclea de l'húmer no és un cilindre horitzontal pur, sinó que presenta una marcada obliqüitat anatòmica. Aquesta asimetria genera que l'eix transversal del moviment de flexió-extensió no sigui perpendicular a la diàfisi humeral.

Com a conseqüència d'aquesta inclinació troclear, quan el colze s'estén completament, l'eix longitudinal de l'avantbraç es desvia cap enfora respecte a l'eix del braç. Aquesta angulació lateral rep el nom de valg fisiològic del colze, visible clarament en extensió i supinació. DEFINICIÓ El valg fisiològic és la desviació angular externa natural de l'avantbraç respecte al braç durant l'extensió completa, produïda per l'orientació obliqua de la tròclea humeral. COMPROVA-HO 10 En quina posició de l'extremitat es fa evident el valg fisiològic i quina estructura òssia el causa?

Aparell lligamentós i estabilització del colze L'estabilitat articular depèn de potents reforços que tanquen la càpsula pels seus marges laterals i mantenen acoblades les superfícies durant el moviment: Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 11 Lligament Organització anatòmica Funció mecànica Lligament col·lateral medial Format per tres fascicles: anterior, mitjà i posterior. Principal fre contra les forces en valg (obertura medial). Lligament col·lateral lateral Format per tres feixos: anterior, mitjà i posterior. Principal fre mecànic contra les forces en var (obertura lateral).

Lligament anular del radi Banda fibrosa que envolta el coll i cap del radi; s'insereix als marges anterior i posterior de l'escotadura radial del cúbit. Reté el cap radial contra el cúbit permetent-ne el gir axial; rep fibres dels col·laterals. Lligament quadrat Làmina fibrosa estesa des de la vora inferior de l'escotadura radial del cúbit fins al coll del radi. Reforça la càpsula per la base inferior i limita la rotació extrema del cap radial. ERROR FREQÜENT Confondre l'estabilitzador medial amb el lateral. Recorda sempre que el lligament col·lateral medial és el fre del valg (tensió en estrès cap enfora), mentre que el col·lateral lateral neutralitza el var (estrès cap endins).

Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 12 ESQUEMA Articulacions i lligaments del colze COMPROVA-HO 11 Quins dos lligaments s'encarreguen específicament de mantenir la posició del cap radial a la seva articulació proximal? Articulació radiocubital distal i dinàmica de pronosupinació A l'extrem inferior de l'avantbraç, la relació entre els dos ossos es resol a través de l'articulació radiocubital distal. Es localitza entre el cap arrodonit del cúbit i l'escotadura cubital situada a la cara medial de l'epífisi distal del radi. Està envoltada per una càpsula articular notablement laxa que garanteix l'amplitud del recorregut rotacional.

L'element fonamental d'aquest complex és el lligament triangular (o disc articular de fibrocartílag). Aquesta estructura presenta una disposició anatòmica clau: S'origina a la base de l'apòfisi estiloide del cúbit. Complex del colze Càpsula articular única Art. Humerocubital Trocleartrosi, flexió-extensió Art. Humeroradial Enartrosi acompanyant Art.

Radiocubital proximal Trocoide, pronosupinació Estabilitzadors col·laterals Frens en pla frontal Lligament col·lateral medial Fre principal del valg Lligament col·lateral lateral Fre principal del varo Estabilitzadors radials Contenció del cap radial Lligament anular Envolta el cap del radi Lligament quadrat Sota l'escotadura radial Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 13 S'estén transversalment i s'insereix al marge inferior de l'escotadura cubital del radi. Exerceix de base o sòl articular que tanca per sota la cavitat radiocubital distal, evitant el contacte ossi directe del cúbit amb els ossos del carp (vegeu «Articulacions — Canell i articulacions de la mà»).

Durant el cicle de pronació i supinació, el comportament d'ambdós ossos és completament asimètric: El radi és l'únic que es mou de forma activa, girant i creuant per sobre de la diàfisi cubital. Per contra, el cúbit roman estàtic respecte a aquest eix. Aquesta immobilitat cubital es deu al fet que la seva unió al colze és una tròclea pura rígidament bloquejada, que només admet flexió i extensió i impedeix qualsevol gir sobre si mateix. COMPROVA-HO 12 On s'insereix el lligament triangular i quin paper té respecte al cúbit distal? IDEES CLAU El colze conté tres articulacions (humerocubital, humeroradial i radiocubital proximal) contingudes dins d'una única càpsula sinovial.

L'articulació humerocubital és una trocleartrosi de flexió-extensió, mentre que la radiocubital proximal és una trocoide de rotació. L'obliqüitat anatòmica de la tròclea humeral genera el valg fisiològic de l'avantbraç durant l'extensió completa. El lligament col·lateral medial compta amb tres fascicles i és el principal fre del valg; el lligament anular i el quadrat contenen el cap radial. A la pronosupinació, el radi gira i creua sobre el cúbit fix, recolzat distalment pel lligament triangular (disc articular). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Per què el cúbit no pot fer moviments de pronosupinació durant la rotació de l'avantbraç? 14.

Quina és la funció i les insercions del disc articular (lligament triangular)? Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 14 ARTICULACIONS 3 Canell i articulacions de la mà EN ACABAR SABRÀS Classificar funcionalment les articulacions del canell i la mà segons el seu tipus morfològic i eixos. Explicar l'organització dels lligaments del carp i la constitució anatòmica del túnel carpià. Descriure la mobilitat d'oposició de l'articulació trapezometacarpiana del polze en comparació amb les carpometacarpianes medials.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 15 Per què el polze humà pot tocar la punta de tots els altres dits mentre que els dits 2n a 5è es mouen de forma paral·lela i rígida a la base? Organització funcional i articulacions del canell L'extrem distal de l'extremitat superior s'organitza en tres segments funcionals complementaris: el segment d'unió amb l'avantbraç (articulacions radiocarpiana, mediocarpiana i intercarpianes), el segment de suport als dits (articulacions carpometacarpianes i intermetacarpianes) i el segment de mobilitat digital (articulacions metacarpofalàngiques i interfalàngiques).

L'articulació radiocarpiana és una diartrosi de tipus condília que connecta l'epífisi distal del radi i la cara inferior del fibrocartílag triangular (per a la seva anatomia, vegeu «Articulacions — Colze i articulacions radiocubitals») amb la primera fila del carp: escafoide, semilunar i piramidal. El pisiforme queda exclòs d'aquesta transmissió directa de forces. Els lligaments que reforcen aquesta càpsula s'agrupen en estructures ventrals, dorsals i col·laterals. A la cara anterior, els lligaments ventrals es divideixen en radiocarpians i cubitocarpians; ambdós contingents presenten feixos curts i llargs que dibuixen patrons en forma de V.

A la cara dorsal destaca el lligament radiocarpià dorsal (o radiopiramidal). Lateralment, l'estabilitat depèn dels lligaments col·laterals radial i cubital, considerats extrínsecs perquè s'ancoren fora dels límits estrictes del carp. Funcionalment, la radiocarpiana permet moviments en dos eixos: flexió-extensió i abducció-adducció (desviació radial i cubital). Durant l'adducció la mà es desplaça medialment cap al marge cubital, mentre que en l'abducció la vora externa de l'escafoide topa ràpidament contra el marge radial, fet que limita la seva amplitud.

Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 15 Secció coronal mostrant les cavitats articulars radiocarpiana, mediocarpiana i carpometacarpianes. COMPROVA-HO 16 Per quina raó el moviment d'abducció de la mà té menor recorregut que el d'adducció a nivell radiocarpià? Articulacions intercarpianes, mediocarpiana i túnel carpià Les articulacions intercarpianes uneixen els ossos d'una mateixa filera mitjançant superfícies planes (artròdies). Aquestes unions posseeixen lligaments ventrals, dorsals i interossis.

Els lligaments interossis perifèrics no se situen al centre de l'os, sinó que es desplacen a les vores de les superfícies articulars, recoberts de cartílag i integrats a la càpsula. La seva funció és garantir fermesa i estabilitat, permetent petits moviments d'adaptació en rebre càrregues. L'articulació mediocarpiana connecta la filera proximal amb la distal. Correspon a una articulació de tipus bicondília amb una doble curvatura oposada: a la porció central la concavitat mira cap a baix, mentre que als dos extrems la concavitat mira cap a dalt. Aquesta disposició comparteix una cavitat articular comuna amb les intercarpianes.

L'aparell lligamentós mediocarpià reflecteix una clara asimetria anatòmica: els lligaments ventrals són notablement més gruixuts i resistents que els dorsals, que són més laxos i tènues. Això fa que l'estabilitat anterior del carp sigui molt superior a la posterior. A la cara palmar destaca el lligament radiat del carp, que s'expandeix des de l'os gran cap a la resta d'elements carpians veïns. A la regió dorsal se situa el lligament arquejat posterior, que s'estén des del piramidal fins al trapezoide, trapezi i escafoide. Els lligaments col·laterals intrínsecs uneixen l'escafoide amb el trapezi (radial) i el pisiforme i piramidal amb l'hamat (cubital).

L'arquitectura osteofibrosa del carp transforma el seu solc anterior en un conducte tancat gràcies a una robusta banda fibrosa: el retinacle flexor (o lligament transvers del carp). Aquest element s'ancora radialment al tubercle de l'escafoide i tubercle del trapezi, i cubitalment al pisiforme i al ganxo de l'hamat (per al seu contingut tendinós i nerviós, vegeu «Musculatura — Avantbraç ventral»). Immediatament per sobre hi ha fibres més superficials i laxes que formen el lligament carpià palmar; ambdós components integren el lligament anular.

Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 16 ESQUEMA Segmentació articular funcional de la mà ERROR FREQÜENT Confondre els ancoratges ossis del retinacle flexor costa punts. Recorda que el retinacle s'insereix estrictament en quatre punts d'elevació òssia: el tubercle de l'escafoide i del trapezi pel cantó radial, i el pisiforme i l'hamulus (ganxo) de l'hamat pel marge cubital. No s'insereix directament sobre el semilunar ni sobre l'os gran. COMPROVA-HO 17 Quina transcendència mecànica té la diferència de gruix entre els lligaments ventrals i dorsals del carp?

Segment de suport: articulacions carpometacarpianes i intermetacarpianes Les articulacions carpometacarpianes (CMC) del segon al cinquè dit i les articulacions intermetacarpianes formen la base estructural fixa del palmell. Es tracta d'articulacions planes (artròdies) caracteritzades per una gran rigidesa funcional i moviments gairebé nuls: El segon metacarpià articula principalment amb el trapezoide, recolzant-se també en el trapezi i l'os gran. El tercer metacarpià s'articula de manera exclusiva amb l'os gran. El quart metacarpià contacta amb l'hamat i comparteix recolzament amb l'os gran. El cinquè metacarpià s'uneix únicament a l'hamat.

Unió a l'avantbraç Canell i ossos del carp Radiocarpiana Condília, flexió-extensió i desviacions Mediocarpiana Bicondília amb lligament radiat Suport metacarpal Carpometacarpianes i intermetacarpianes Trapezometacarpiana Sella de muntar i oposició CMC 2n-5è dits Artròdies rígides de suport Mobilitat digital Articulacions dels radis digitals Metacarpofalàngiques Condílies amb plaques palmars Interfalàngiques Tròclees de flexió-extensió pura Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 17 Aquestes peces estan fermament lligades per lligaments ventrals, dorsals i interossis.

Aquesta cohesió fa que els metacarpians medials responguin en bloc davant els moviments transmesos des de l'avantbraç. A nivell distal, els caps dels metacarpians queden units a través del lligament intermetacarpià transvers profund, el qual ancora fermament les plaques palmars entre si i impedeix que els radis metacarpians se separin sota càrrega. Esquema de les connexions articulars carpometacarpianes i intermetacarpianes de la mà. En marcat contrast amb la rigidesa dels dits trifalàngics, l'articulació trapezometacarpiana del polze és una diartrosi en sella de muntar (articulació per encaix recíproc).

Cada superfície presenta una curvatura convexa en una direcció i còncava en la perpendicular. La seva peculiaritat rau en la seva disposició espacial: es troba girada cap a la regió palmar i dirigida medialment formant un gir de 60 graus. Com a conseqüència, els seus eixos de mobilitat no coincideixen amb el pla frontal pur, sinó que es defineixen com a anteroposterior i lateromedial. Els lligaments que reforcen aquesta càpsula són l'oblic anterior, l'oblic posterior, el dorsoradial i el palmocubital (estès des de la cara palmar del trapezi cap a la regió medial del primer metacarpià).

Encara que les articulacions en sella són biaxials (permeten flexió-extensió i abducció-adducció), la incongruència parcial de les superfícies possibilita una rotació axial accessòria. Això culmina en el moviment d'oposició o de pinça, seqüència que s'inicia amb una abducció, continua amb una flexió i una rotació interna passiva, i finalitza amb rotació interna activa i adducció. Aquesta dinàmica comporta un important desgast articular al llarg de la vida. COMPROVA-HO 18 Què fa mecànicament possible el moviment d'oposició si la sella de muntar és en principi una articulació biaxial?

Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 18 Segment de mobilitat digital: articulacions metacarpofalàngiques i interfalàngiques Les articulacions metacarpofalàngiques (MCF) uneixen els caps arrodonits dels metacarpians amb les bases de les primeres falanges. Són articulacions de tipus condília que permeten moviments de flexió-extensió i d'abducció-adducció; manquen de rotació activa independent perquè no hi ha músculs disposats per a aquest eix. A la cara ventral presenten una estructura de reforç fonamental: el fibrocartílag glenoïdal o placa palmar.

Aquesta peça s'ancora rígidament a la base de la falange distal de l'articulació i puja cap a cranial pel terra articular, augmentant la concavitat receptora. Diagrama sagital del fibrocartílag glenoïdal o placa palmar digital. Els lligaments col·laterals de les MCF es bifurquen en dos components: un feix metacarpofalàngic pròpiament dit i un feix metacarpoglenoïdal, que es fixa directament al fibrocartílag palmar. A la metacarpofalàngica del polze s'hi afegeixen de forma constant dos petits ossos sesamoïdals a la cara palmar.

Per la seva banda, les articulacions interfalàngiques (IF) són tròclees funcionals (amb superfícies bicondílies) que restringeixen el moviment a un únic eix de flexió-extensió. Cada dit compta amb dues interfalàngiques (proximal i distal), excepte el polze, que en té només una. Comparteixen la mateixa organització fibrocartilaginosa que les MCF: una placa palmar al terra articular i lligaments col·laterals dividits en feixos falangofalàngics i falangoglenoïdals, la tensió dels quals varia segons el grau de flexió.

Articulació Tipus articular Eixos i moviments principals Elements estabilitzadors clau Radiocarpiana Condília (biaxial) Flexió, extensió, abducció, adducció Lligaments ventrals en V, radiocarpià dorsal, col·laterals Mediocarpiana Bicondília Flexió i extensió accessòries Lligament radiat palmar, lligament arquejat dorsal Trapezometacarpiana Sella de muntar (encaix recíproc) Flexió-extensió, abducció-adducció, oposició Lligaments oblics, palmocubital, gir anatòmic de 60º Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 19 Articulació Tipus articular Eixos i moviments principals Elements estabilitzadors clau Metacarpofalàngiques Condílies (biaxials) Flexió, extensió, abducció, adducció Plaques palmars, lligaments metacarpoglenoïdals Interfalàngiques Tròclees (uniaxials) Flexió i extensió pures Plaques palmars, lligaments falangoglenoïdals COMPROVA-HO 19 Quina diferència estructural i funcional bàsica hi ha entre una articulació metacarpofalàngica i una interfalàngica?

IDEES CLAU L'articulació radiocarpiana és una condília estabilitzada per lligaments en V a la cara palmar i connecta el radi i el fibrocartílag triangular amb l'escafoide, semilunar i piramidal. L'estabilitat del carp és asimètrica: els lligaments ventrals (com el radiat) són molt més potents que els dorsals (com l'arquejat posterior). El retinacle flexor tanca el canal carpià fixant-se a l'escafoide i trapezi lateralment, i al pisiforme i hamat medialment. La trapezometacarpiana és una sella de muntar girada 60 graus cap a palmar que fa possible l'oposició del polze.

Les plaques palmars o fibrocartílags glenoïdals amplien les superfícies articulars de les MCF i IF i reben l'ancoratge dels lligaments col·laterals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 20. Quins ossos del carp participen directament en la formació del túnel carpià com a punts d'inserció del retinacle flexor? 21. Com es classifiquen morfològicament les articulacions metacarpofalàngiques en comparació amb les interfalàngiques? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 22. Quin és el lligament principal que impedeix la luxació de l'articulació esternoclavicular?

Lligament coracoclavicular a) Lligament esternoclavicular anterior b) Lligament costoclavicular c) Lligament interclavicular d) Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 20 23. Quina disposició té el lligament conoide respecte al lligament trapezoide? 24. Per què el lligament coracoacromial no es classifica com a estabilitzador articular? 25. Com actua el lligament glenohumeral inferior durant l'abducció del braç? 26. Quin tipus funcional d'articulació és la radiocubital proximal? 27. Quina estructura anatòmica constitueix el fre principal contra l'estrès en valg del colze? 28. Què origina el valg fisiològic de l'avantbraç en extensió? 29.

Quin paper mecànic té el cúbit durant la pronació de l'avantbraç? 30. De quin tipus morfològic és l'articulació radiocarpiana? 31. Quin lligament principal reforça la cara ventral de l'articulació mediocarpiana des de l'os gran? 32. Quina orientació espacial presenta l'articulació trapezometacarpiana del polze?

Anterior i lateral a) Posterior i medial b) Anterior i medial c) Posterior i lateral d) Només s'activa en hiperextensió a) Es troba fora de la càpsula b) Connecta dues estructures del mateix os c) Manca de fibres col·làgenes denses d) Es relaxa per permetre la rotació a) Comprimeix la bossa subacromial b) Tiba exclusivament el tubercle menor c) Forma una hamaca que sosté l'húmer d) Enartrosi a) Condília b) Trocoide c) Trocleartrosi d) Lligament col·lateral medial a) Lligament quadrat b) Lligament anular c) Lligament col·lateral lateral d) Obliqüitat de la tròclea humeral a) Torsió de la diàfisi cubital b) Laxitud del lligament anular c) Inclinació de la cúpula radial d) Gira sobre el radi a) Roman immòbil com a eix b) Transmet el moviment al carp c) Es desplaça lateralment d) Tròclea a) Articulació condília b) Sella de muntar c) Artròdia plana d) Lligament col·lateral radial a) Lligament arquejat dorsal b) Lligament radiat del carp c) Lligament intermetacarpià transvers d) Paral·lela als metacarpians medials a) Girada 60 graus a palmar b) Girada 90 graus cap a dorsal c) Orientada estrictament en el pla coronal d) Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 21 33.

Quina estructura uneix distalment els caps dels metacarpians evitant la seva separació sota càrrega? Lligament radiat anterior a) Lligament transvers profund b) Lligament arquejat posterior c) Retinacle flexor del carp d) Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 22 4 Cintura escapular i espatlla EN ACABAR SABRÀS Classificar els músculs de la cintura escapular segons el seu origen extrínsec o intrínsec. Identificar els quatre components musculars que formen el manegot dels rotatoris i la seva funció estabilitzadora. Descriure les tres fases mecàniques de l'abducció de l'espatlla i els grups musculars implicats.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què no podem aixecar el braç completament fins a dalt només movent l'articulació de l'espatlla? L'estudi muscular de l'extremitat superior comença per l'arrel que connecta el tronc amb el braç: la cintura escapular i l'espatlla. La coordinació precisa entre aquests músculs permet suspendre el membre, orientar la cavitat glenoide a l'espai i dotar l'húmer d'una amplitud de mobilitat inigualable en cap altra articulació del cos.

Musculatura 4 Cintura escapular i espatlla 5 Braç 6 Avantbraç dorsal i lateral 7 Avantbraç ventral 8 Mà Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 23 ESQUEMA Musculatura de la cintura escapular Classificació general de la musculatura escapular Per entendre l'organització d'aquests músculs, establim una divisió funcional i topogràfica bàsica entre estructures extrínseques i intrínseques: Músculs extrínsecs: presenten almenys una inserció a l'esquelet axial (tronc, columna vertebral o costelles) i l'altra a la cintura escapular o a l'húmer. Es reparteixen en grups anteriors, posteriors i posterolaterals.

Músculs intrínsecs: s'originen i s'insereixen exclusivament en elements de la mateixa cintura escapular o de l'húmer proximal; constitueixen la musculatura pròpia de l'espatlla. Es divideixen en un pla superficial i un pla profund. Esquema de classificació general dels músculs de la cintura escapular.

Músculs extrínsecs Connecten tronc i cintura escapular Extrínsecs anteriors Pectorals major i menor, subclavi Extrínsecs posteriors Trapezi, dorsal ample, romboides Extrínsec posterolateral Serrat anterior Músculs intrínsecs Propis de la regió de l'espatlla Intrínsec superficial Múscul deltoides Intrínsecs profunds Manegot rotator i rodó major Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 24 Músculs extrínsecs anteriors Aquest compartiment ventral uneix la caixa toràcica amb la clavícula, l'escàpula i l'húmer proximal, cobrint el pla pretoràcic i la paret anterior de la regió axil·lar (vegeu «Topografia clínica de l'extremitat superior»).

El pectoral major és l'element més superficial i voluminós d'aquest conjunt. Presenta tres porcions ben diferenciades pel seu origen: la porció clavicular a la meitat medial de la clavícula, la porció esternal a la cara anterior de l'estèrnum, i la porció costal als cartílags de les costelles veritables. Totes les fibres convergeixen en ventall per inserir-se a la cresta del tubercle major de l'húmer (llavi lateral del solc intertubercular). En aquesta inserció terminal es creuen: les fibres superiors acaben a la part inferior de la cresta i les inferiors a la zona superior. Rep innervació dels nervis pectorals medial i lateral.

En conjunt, és un potent adductor i rotador intern de l'húmer; de manera aïllada, la porció clavicular col·labora en la flexió, mentre que la porció esternocostal estesiona el braç prèviament flexionat i actua com a múscul accessori de la inspiració. En el pla profund trobem dos músculs clau: Subclavi: petit múscul situat sota la clavícula. Neix a la unió de la 1a costella amb el seu cartílag costal i s'insereix al solc de la cara inferior de la clavícula. Innervat pel nervi subclavi, estira l'espatlla cap avall, desplaça la clavícula en sentit medial per estabilitzar l'articulació esternoclavicular i, si fixa la clavícula, eleva la 1a costella.

Pectoral menor: múscul aplanat i triangular cobert pel pectoral major. Neix a les superfícies anteriors i vores superiors de les costelles 3a, 4a i 5a, ascendint cap a l'apòfisi coracoide de l'escàpula. Innervat pel nervi pectoral medial, estira l'espatlla cap avall i tracciona l'escàpula cap endavant. Forma part de la paret anterior axil·lar. COMPROVA-HO 35 Quina disposició anatòmica singular adopten els feixos del pectoral major abans d'arribar a l'húmer? Músculs extrínsecs posteriors i posterolaterals Ocupen la regió dorsal del tronc i el lateral de la graella costal, governant la mobilitat i la subjecció de l'escàpula sobre el tòrax (vegeu «Articulacions — Cintura escapular i espatlla»).

Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 25 Taula de músculs extrínsecs posteriors de la cintura escapular. En el pla superficial dorsal destaquen dos grans músculs: Trapezi: ampli múscul triangular innervat pel nervi accessori (parell cranial XI) i branques ventrals de C3-C4. Es divideix funcionalment en tres feixos: el feix descendent (va de la línia nucal superior, cresta occipital i apòfisis espinoses cervicals al terç lateral de la clavícula; eleva l'escàpula), el feix transvers (va de les vèrtebres C7-T3 a l'acròmi; addueix l'escàpula cap a la línia mitjana) i el feix ascendent (va de T4-T12 a l'espina escapular; descendeix l'escàpula).

Dorsal ample: gran làmina muscular que s'estén pel dors inferior. Té orígens vertebrals (apòfisis espinoses de les últimes toràciques i lumbars, i lligament supraespinós), ilíacs (cresta ilíaca), costals (4 últimes costelles) i escapulars (angle inferior de l'escàpula). Totes les fibres convergeixen cap a la cresta del tubercle menor de l'húmer (cara anterior). Innervat pel nervi toracodorsal, actua com a potent extensor del braç en flexió, adductor i rotador intern de l'húmer, a més de participar com a múscul expirador accessori.

En el pla profund posterior se situen l'elevador de l'escàpula (s'origina a les apòfisis transverses de les primeres vèrtebres cervicals i s'insereix a l'angle superior de l'escàpula, elevant-la) i els músculs romboide major i menor (s'estenen des de les apòfisis espinoses de les vèrtebres C6-T4 fins a la vora medial escapular, sent el menor superior al major; actuen com a elevadors i tractors medials de l'escàpula). El compartiment posterolateral està dominat pel serrat anterior. Aquest múscul s'origina mitjançant digitacions a les cares laterals de les primeres 8 costelles i s'insereix al llarg de tota la superfície costal de la vora medial de l'escàpula.

Està innervat exclusivament pel nervi toràcic llarg (arrels de C5, C6 i Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 26 C7). La seva contracció tracciona l'escàpula cap endavant i cap enfora, la fa rotar i fixa sòlidament la vora medial i l'angle inferior contra la graella costal. COMPROVA-HO 36 Quina conseqüència mecànica té la lesió del nervi toràcic llarg sobre la posició de l'escàpula? Múscul intrínsec superficial: Deltoides El deltoides és el múscul superficial més potent de la regió de l'espatlla. Té forma triangular cònica, amb una base ampla que dibuixa una V invertida al cinturó ossi i un vèrtex fixat a la tuberositat deltoide de la diàfisi humeral.

Està innervat pel nervi axil·lar (branca del fascicle posterior del plexe braquial). Es divideix funcionalment en tres ventres segons el seu origen: Porció clavicular: originada al terç lateral de la clavícula. Realitza flexió, rotació interna i adducció del braç. Porció acromial: originada a la vora lateral de l'acròmit. És l'abductora principal de l'húmer per sobre dels 15º. Porció espinal: originada al llavi inferior de l'espina de l'escàpula. Condueix l'extensió, la rotació externa i l'adducció. Músculs intrínsecs profunds i manegot dels rotatoris Són cinc músculs curts que van directament des de la fossa o vores de l'escàpula fins a l'extrem proximal de l'húmer.

Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 27 Taula sistemàtica dels músculs intrínsecs profunds de l'espatlla.

Múscul Origen Inserció Acció principal Innervació Subescapular Fossa subescapular (cara anterior de l'escàpula) Tubercle menor de l'húmer Rotació interna de l'húmer Nervis subescapulars Supraespinós Fossa supraespinosa de l'escàpula Tubercle major de l'húmer (faceta superior) Inici de l'abducció (0- 15º) Nervi supraescapular Infraespinós Fossa infraespinosa de l'escàpula Tubercle major de l'húmer (faceta mitjana) Rotació externa de l'húmer Nervi supraescapular Rodó menor Vora lateral de l'escàpula (part dorsal) Tubercle major de l'húmer (faceta inferior) Rotació externa i adducció Nervi axil·lar Rodó major Angle inferior de l'escàpula Cresta del tubercle menor de l'húmer Rotació interna i adducció Nervi subescapular El manegot dels rotatoris és un complex funcional format exclusivament per quatre músculs intrínsecs: subescapular, supraespinós, infraespinós i rodó menor.

Els seus tendons s'entrellacen íntimament amb la càpsula articular glenohumeral, formant un manegot fibrós que cenyeix el cap humeral contra la cavitat glenoide, evitant la seva luxació durant el moviment. Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 28 ERROR FREQÜENT No inclogueu el rodó major dins del manegot dels rotatoris. Tot i néixer a l'escàpula, el rodó major s'insereix anteriorment a la cresta del tubercle menor juntament amb el dorsal ample i no té relació anatòmica amb la càpsula glenohumeral. El manegot està constituït només per quatre músculs: subescapular, supraespinós, infraespinós i rodó menor.

COMPROVA-HO 37 Per què una lesió del nervi supraescapular afecta tant l'abducció com la rotació de l'espatlla?

Biomecànica de l'abducció i balanç funcional L'abducció completa del braç des de la posició anatòmica neutra fins a la vertical no depèn d'un únic múscul ni d'una sola articulació, sinó que es desenvolupa progressivament en tres fases temporals: PROCÉS Fases biomecàniques de l'abducció de l'espatlla 1 Fase 1: 0º a 15º Arrencada per acció del múscul supraespinós 2 Fase 2: 15º a 90º Abducció activa del deltoides a la glenohumeral 3 Fase 3: 90º a 150º Bàscula de l'escàpula per serrat i trapezi 4 Fase 4: 150º a 180º Inclinació compensatòria de la columna vertebral Pel que fa al balanceig dels altres moviments: Adducció: executada per la cooperació de parells musculars: el rodó major associat als romboides, i el dorsal ample en conjunció amb la porció llarga del tríceps braquial (vegeu «Musculatura — Braç»).

També hi contribueixen el pectoral major i el rodó menor. Rotació interna: duta a terme pels músculs amb inserció a la cara anterior de l'húmer: subescapular, pectoral major, dorsal ample i rodó major. Rotació externa: realitzada pels músculs inserits a la cara posterior de l'húmer: infraespinós, rodó menor i fibres espinals del deltoides. Presenten una potència muscular conjunta molt superior a la del pla anterior. Primer temps (0º - 90º): moviment centrat a l'articulació glenohumeral. El múscul supraespinós assumeix la màxima potència a l'inici (0-15º) en aplicar una força de coaptació que centra el cap humeral a la glenoide.

A continuació, la porció acromial del deltoides actua de manera progressiva i sinèrgica per assolir l'abducció completa fins als 90º. 1 Segon temps (90º - 150º): l'húmer queda bloquejat pel xoc del tubercle major contra l'acròmi. El moviment continua gràcies a la bàscula de l'escàpula sobre la paret toràcica mitjançant el treball conjunt del serrat anterior i el trapezi. 2 Tercer temps (150º - 180º): per assolir la verticalitat màxima, cal la participació del raquis mitjançant la inclinació lateral de la columna vertebral (si l'abducció és unilateral) o una hiperlordosi lumbar compensatòria (si és bilateral).

3 Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 29 COMPROVA-HO 38 Quina estructura impedeix que el deltoides pugui abduir l'húmer per sobre dels 90º de manera aïllada a l'articulació glenohumeral? IDEES CLAU Els músculs extrínsecs connecten l'esquelet axial amb la cintura escapular, mentre que els intrínsecs són propis de l'extremitat superior. El pectoral major presenta tres porcions (clavicular, esternal i costal) les fibres de les quals es creuen abans d'ancorar-se a la cresta del tubercle major. El serrat anterior rep innervació exclusiva del nervi toràcic llarg (C5-C7) i fixa de forma indispensable l'escàpula contra la graella costal.

El manegot dels rotatoris està integrat per subescapular, supraespinós, infraespinós i rodó menor, assegurant l'estabilitat activa glenohumeral. L'abducció s'executa en tres temps: 0-90º (supraespinós i deltoides), 90-150º (bàscula escapular) i 150-180º (inclinació del raquis). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Quins músculs integren el manegot dels rotatoris i quin múscul habitualment confós en queda exclòs? 40. En quins tres intervals articulars i musculars es divideix l'abducció de l'extremitat superior? 41. Quina distribució funcional presenten les tres porcions del múscul deltoides?

MUSCULATURA 5 Braç EN ACABAR SABRÀS Distingir els músculs del compartiment ventral i dorsal del braç segons la seva innervació motora. Explicar les diferències funcionals i d'inserció entre el bíceps braquial i el múscul braquial. Descriure els orígens i la inserció comuna dels tres caps del tríceps braquial a l'olècranon. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què el bíceps perd força de flexió en pronació mentre que un altre múscul braquial no se'n veu afectat?

Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 30 Organització compartimental del braç La musculatura del braç s'organitza al voltant de la diàfisi de l'húmer en dos grans grups funcionals: el compartiment anterior o ventral, integrat per músculs flexors innervats de manera comuna pel nervi musculocutani (vegeu «Innervació — Nervis terminals i territoris sensitius»), i el compartiment posterior o dorsal, constituït per estructures extensores sota el control motor del nervi radial (vegeu «Innervació — Nervis terminals i territoris sensitius»).

Aquests grups són els principals motors de l'articulació del colze i participen de forma determinant en els moviments de l'articulació glenohumeral (vegeu «Articulacions — Cintura escapular i espatlla»). ESQUEMA Musculatura del braç Compartiment ventral: flexors del braç i de l'avantbraç El compartiment anterior comprèn tres músculs disposats en dos plans: el bíceps braquial en el pla superficial, i el braquial al costat del coracobraquial en el pla profund. Esquema i dissecció dels músculs flexors ventrals del braç.

El bíceps braquial és un múscul biarticular format per dos ventres proximals: Compartiment ventral Flexors innervats pel nervi musculocutani Bíceps braquial Flexió i supinació Múscul braquial Flexor pur a apòfisi coronoide Múscul coracobraquial Perforat pel nervi musculocutani Compartiment dorsal Extensors innervats pel nervi radial Tríceps braquial Tres caps cap a l'olècranon Múscul anconal Extensor auxiliar del colze Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 31 Cap llarg: s'origina al tubercle supraglenoïdal de l'escàpula, travessa l'articulació glenohumeral i recorre el solc intertubercular.

Cap curt: s'origina al vèrtex de l'apòfisi coracoide de l'escàpula, compartint tendó d'origen amb el coracobraquial. Tots dos caps s'uneixen en un ventre comú que descendeix pel braç i distalment s'insereix mitjançant un potent tendó a la tuberositat del radi. D'aquest tendó principal es desprèn una expansió aponeuròtica medial, el lacertus fibrosus (o aponeurosi bicipital), que es fusiona amb la fàscia profunda de l'avantbraç i protegeix les estructures de la fossa del colze.

Funcionalment, el bíceps braquial és un potent supinador de l'avantbraç i flexor del colze (especialment quan l'avantbraç està supinat), a més de col·laborar en la flexió, l'abducció i la rotació interna del braç a nivell de l'espatlla. El múscul braquial té el seu origen a la meitat distal de la cara anterior de la diàfisi humeral. Les seves fibres descendeixen verticalment creuant l'articulació humerocubital (vegeu «Articulacions — Colze i articulacions radiocubitals») per inserir-se directament a l'apòfisi coronoide del cúbit. En fixar-se al cúbit i no pas al radi, actua estrictament com el flexor pur principal del colze en qualsevol grau de pronosupinació.

El múscul coracobraquial s'origina al vèrtex de l'apòfisi coracoide de l'escàpula i s'insereix a una rugositat específica situada al terç mitjà de la cara anterointerna de la diàfisi humeral. La seva contracció genera flexió, adducció i rotació interna del braç sobre l'espatlla. Aquest múscul té una enorme importància topogràfica: és travessat directament pel nervi musculocutani en el seu trajecte cap a l'espai comprès entre el braquial i el bíceps. COMPROVA-HO 43 Per quina raó mecànica el múscul braquial manté intacta la seva capacitat flexora tant en pronació com en supinació, a diferència del bíceps braquial?

Compartiment dorsal: extensors del braç i de l'avantbraç La regió posterior està formada pel tríceps braquial i el petit múscul anconal. Tots dos reben innervació motora exclusiva del nervi radial. El tríceps braquial està compost per tres caps musculars ben diferenciats en origen: Cap llarg: s'origina al tubercle infraglenoïdal de l'escàpula; en ser l'única porció biarticular, col·labora en l'adducció del braç i en la flexió des de la posició prèvia d'extensió completa. Cap lateral (vast extern): neix a la cara posterior de la diàfisi humeral, per sobre del solc del nervi radial.

Cap medial (vast intern): té un ampli origen a la cara posterior de la diàfisi humeral, situat per sota del solc del nervi radial. Tots tres ventres convergeixen distalment en un tendó comú de gran resistència que s'insereix sòlidament a la cara superior i posterior de l'olècranon del cúbit. El tríceps és el motor principal de l'extensió de l'articulació del colze. Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 32 El múscul anconal és una petita massa muscular triangular situada a la cara posterolateral del colze. Té l'origen a l'epicòndil lateral de l'húmer i s'insereix distalment a la vora lateral de l'olècranon i a la superfície dorsal adjacent del cúbit.

Actua com a extensor auxiliar del colze i estabilitza l'articulació en les fases inicials del moviment. Taula anatòmica dels músculs extensors del compartiment dorsal braquial. Múscul Origen proximal Inserció distal Innervació Accions principals Bíceps braquial Cap llarg: tubercle supraglenoïdal. Cap curt: apòfisi coracoide. Tuberositat del radi i lacertus fibrosus a la fàscia antebraquial. Nervi musculocutani Flexió i supinació de l'avantbraç; flexió, abducció i rotació interna del braç. Braquial Meitat distal de la cara anterior de l'húmer. Apòfisi coronoide del cúbit. Nervi musculocutani Flexor pur de l'articulació del colze. Coracobraquial Vèrtex de l'apòfisi coracoide de l'escàpula.

Cara anterointerna de la diàfisi humeral (terç mitjà). Nervi musculocutani Flexió, adducció i rotació interna del braç. Tríceps braquial Cap llarg: tubercle infraglenoïdal. Cap lateral: cara posterior de l'húmer (supra- solc). Cap medial: cara posterior de l'húmer (infra-solc). Olècranon del cúbit (tendó comú). Nervi radial Extensió del colze; adducció i extensió del braç (cap llarg). Anconal Epicòndil lateral de l'húmer. Vora lateral de l'olècranon cubital. Nervi radial Extensor auxiliar i estabilitzador del colze. Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 33 ERROR FREQÜENT Confondre les insercions distals del braquial i del bíceps braquial.

Recorda que el bíceps braquial s'insereix al radi (tuberositat bicipital) i per això produeix supinació a més de flexió; en canvi, el braquial s'ancora a l'apòfisi coronoide del cúbit, de manera que només fa flexió pura i no influeix en la rotació de l'avantbraç. COMPROVA-HO 44 Quina relació anatòmica directa té el nervi musculocutani amb el múscul coracobraquial? IDEES CLAU El braç es divideix funcionalment en un compartiment ventral flexor (innervat pel nervi musculocutani) i un dorsal extensor (innervat pel nervi radial). El bíceps braquial actua sobre dues articulacions i combina la flexió del colze amb una potent acció supinadora gràcies a la seva inserció al radi.

El múscul braquial és el flexor pur de l'articulació del colze perquè s'insereix a l'apòfisi coronoide del cúbit, independentment de la posició de l'avantbraç. El nervi musculocutani perfora el ventre del coracobraquial per distribuir-se cap a la resta de flexors ventrals. El tríceps braquial, mitjançant els seus tres caps units a l'olècranon, representa el principal motor extensor del colze, assistit per l'anconal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45. Quins orígens presenten els dos caps del múscul bíceps braquial a la cintura escapular? 46. Com es distribueixen els tres caps del tríceps braquial respecte al solc del nervi radial de l'húmer?

MUSCULATURA 6 Avantbraç dorsal i lateral EN ACABAR SABRÀS Classificar els músculs de l'avantbraç posterior i lateral en els seus tres grups anatòmics. Identificar el contingut i les relacions òssies dels sis corredors del retinacle extensor. Explicar la paradoxa funcional i innervatòria del múscul braquioradial al colze. Descriure el trajecte del nervi radial en relació amb el múscul supinador. Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 34 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Per què un múscul innervat pel nervi radial i situat al compartiment postero-lateral actua com a potent flexor del colze?

Organització general de la musculatura dorsal i lateral La musculatura de la regió posterior i lateral de l'avantbraç està especialitzada en moviments fins i precisos del canell i dels dits. Aquesta precisió funcional deriva de les seves insercions anatòmiques específiques i de la combinació coordinada de diversos ventres musculars. Tots els músculs d'aquest territori comparteixen un tret comú: estan innervats pel nervi radial (vegeu «Innervació — Nervis terminals i territoris sensitius»). Tradicionalment, aquests músculs s'anomenen epicondilis perquè s'originen majoritàriament a l'epicòndil lateral de l'húmer o a les estructures òssies adjacents.

Es divideixen en dos grans grups segons la seva posició i profunditat: Grup dorsoradial (lateral): situat a la vora radial de l'avantbraç, comprèn tres músculs disposats superficialment. Grup dorsal pròpiament dit: situat a la cara posterior, subdividit en una capa superficial i una capa profunda. Globalment, els ventres que creuen anteriorment l'eix del colze participen en la seva flexió, mentre que la disposició obliqua de molts d'ells els permet col·laborar en la supinació. Els tendons que arriben a la mà actuen com a extensors del canell i dels dits.

ESQUEMA Músculs dorsals i dorsoradials de l'avantbraç COMPROVA-HO 48 Quina és la divisió general dels músculs dorsals de l'avantbraç i quin nervi els innerva? Grup dorsoradial superficial El grup dorsoradial forma el relleu carnós lateral de l'avantbraç.

Està integrat per tres músculs col·locats en sentit lateromedial: Grup dorsoradial Braquioradial i extensors radials Braquioradial Flexor del colze Grup dorsal superficial Extensors comuns i anconal Extensor dels dits Amb connexions intertendinoses Grup dorsal profund Supinador i músculs del polze/ índex Múscul supinador Travessat pel ram profund radial Anatomia de l'Extremitat Superior: Apunts i Resum Complet 35 Braquioradial: s'origina a la cresta supraepicondília lateral (ocupant…