Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria)

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LLENGUATGE CIENTÍFIC I SISTEMES D'INFORMACIÓ Grau en Infermeria Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Infermeria UdG: cerca documental (PubMed, CINAHL), normes Vancouver, PICO, dissenys quantitatius, mostreig i metodologia de recerca qualitativa.

APREN.AI Índex 1 Fonts d'informació, cerca bibliogràfica i bases de dades en salut Tipologia de fonts d'informació i estructura de les bases de dades Procés de cerca d'evidència científica infermera Estratègies de cerca: operadors booleans i llenguatge documental Principals bases de dades i recursos electrònics en salut 2 Ètica científica, evitació del plagi i estils de citació (Vancouver) Ètica científica i prevenció del plagi Format formal de l'article científic (IMRAD) Normativa de citació Vancouver: articles de revista Normativa Vancouver: llibres i recursos web 3 Fonaments epistemològics, paradigmes de recerca i pregunta PICO Fonaments del coneixement científic i recerca en salut Paradigmes de recerca: positivisme i naturalisme Fases del mètode deductiu i del mètode inductiu Etapes generals d'un projecte de recerca Estructuració de la pregunta clínica: el format PICO Revisió bibliogràfica, títol i marc teòric Metodologia quantitativa 4 Objectius, hipòtesis i dissenys d'estudi Tipologia d'objectius en investigació quantitativa Formulació d'hipòtesis i operacionalització de variables Classificació dels dissenys d'estudi quantitatius Jerarquia de l'evidència científica Fases posteriors a la recollida de dades 5 Mostreig, enquestes i propietats psicomètriques Fonaments del mostreig i selecció de participants Errors estadístics de contrast d'hipòtesis Modalitats de mostreig Etapes operatives del procés de mostreig L'enquesta i el disseny de qüestionaris Propietats psicomètriques d'un instrument de mesura Metodologia qualitativa 6 Paradigma, dissenys principals i fases Fonaments i fases de la investigació qualitativa Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 1 Fenomenologia: l'essència de l'experiència viscuda Etnografia: comprensió cultural i mirades EMIC/ETIC Teoria Fonamentada (Grounded Theory) Altres dissenys de recerca qualitativa Taula comparativa dels dissenys qualitatius 7 Rigor, mostreig, rols i tècniques de recollida de dades Fonaments del rigor: el concepte i les modalitats de triangulació Rols al camp: investigadors, porters i informants Principals tècniques de recollida de dades Classificació de procediments segons objectius i implicació Mostreig qualitatiu i saturació teòrica 8 Resum per repassar Documentació científica, cerques i citació Bases epistemològiques i estructura del projecte Metodologia quantitativa, dissenys i mostreig Metodologia qualitativa, dissenys i tècniques Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 2 1 Fonts d'informació, cerca bibliogràfica i bases de dades en salut EN ACABAR SABRÀS Distingir operativament entre una font d'informació primària i una de secundària. Formular equacions de cerca combinant paraules clau i operadors booleans (AND, OR, NOT). Diferenciar la cerca per text lliure de la utilització del tesaure MeSH a PubMed/Medline. Seleccionar la base de dades o recurs electrònic més adequat segons la naturalesa de la consulta en infermeria.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què introduir paraules en anglès soltes a PubMed pot oferir resultats menys fiables que emprar termes MeSH estructurats? L'accés rigorós a la literatura científica constitueix el fonament de la pràctica basada en l'evidència i del desenvolupament de qualsevol investigació en salut.

ESQUEMA Recursos d'informació i fonts en salut Fonts primàries Informació inèdita i original Investigacions originals Estudis de camp inèdits Tesis i informes Monografies i producció acadèmica Fonts secundàries Recopilació i anàlisi de primàries Revisions i manuals Síntesi del coneixement existent Tesaures i catàlegs Vocabularis controlats com MeSH Bases de dades Sistemes organitzats de cerca Generals i biomèdiques Medline/PubMed, WoS, CSIC-IME Específiques d'infermeria CINAHL, Cuiden, Cuidatge, JBI Síntesi d'evidència Biblioteca Cochrane, Trip Database Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 3 Tipologia de fonts d'informació i estructura de les bases de dades A l'hora d'abordar un estat del coneixement, el material documental es classifica segons el grau d'originalitat i el procés d'elaboració que incorpora: Fonts primàries: contenen informació inèdita i original procedent de recerques directes o creacions no sotmeses a filtratge previ.

En formen part les investigacions originals, monografies, tesis doctorals i tesines, informes científics i obres literàries. Fonts secundàries: inclouen documents que recopilen, analitzen o reorganitzen la informació extreta de les fonts primàries sense dur a terme un treball de camp nou. Destaquen les revisions de la literatura, manuals, enciclopèdies, diccionaris, catàlegs i tesaures. DEFINICIÓ Segons la Federació Internacional de Documentació, una base de dades és un conjunt de dades ordenades d'una forma determinada que es presenta habitualment per ordinador referida a una matèria, organització o problema.

Les bases de dades s'estructuren mitjançant registres (cada document individual) i camps (unitats d'informació com ara autor, títol o resum). Atenent a l'accés documental final, es divideixen en dues grans tipologies: Bases de dades bibliogràfiques o referencials: ofereixen únicament les dades de citació i el resum dels documents. Bases de dades a text complet: faciliten la consulta directa i íntegra del contingut dels treballs allotjats. COMPROVA-HO 2 En quina categoria classificaries un article de revisió bibliogràfica: font primària o secundària?

Procés de cerca d'evidència científica infermera La localització eficaç de literatura científica requereix un mètode sistemàtic que optimitzi el temps i garanteixi la recuperació d'articles vàlids. Aquest procés permet identificar el nivell de coneixements sobre una matèria, seleccionar informació rellevant i actualitzar la pràctica clínica.

El procediment per recuperar documents comprèn tres passos essencials: Perquè la cerca sigui rendible i no produeixi resultats inadequats, la pregunta ha de complir cinc característiques fonamentals: ha de ser pertinent, rellevant, clara, precisa i estructurada (per aprofundir en el disseny d'interrogants clínics sistemàtics, vegeu «Fonaments epistemològics, paradigmes de recerca i pregunta PICO»). Formulació de la pregunta de cerca: definir clarament la incògnita clínica o d'estudi. 1 Localització dels documents: accedir als canals pertinents mitjançant la identificació d'usuari a la biblioteca, l'entrada a les bases de dades i l'ús de paraules clau.

2 Selecció a partir de resums: garbellar els resultats llegint els abstracts, els quals presenten estructures curtes i homogènies que agilitzen la tria. 3 Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 4 PER RECORDAR-HO Una bona pregunta de cerca ha de respondre al criteri de les 5 propietats: Pertinent, Rellevant, Estructurada, Clara i Precisa.

Estratègies de cerca: operadors booleans i llenguatge documental La construcció d'una equació de cerca combina paraules clau mitjançant operadors booleans, aplicables tant en sistemes en anglès com en plataformes en llengua castellana: Operador Funció lògica Efecte sobre la cerca AND Intersecció Restringeix la cerca: recupera només registres que continguin ambdós termes simultàniament. OR Unió Amplia la cerca: recupera registres que continguin qualsevol dels termes (ideal per a sinònims). NOT Exclusió Depura la cerca: elimina els registres que inclouen el terme no desitjat.

A més del text lliure (cerca oberta que rastreja paraules exactes al títol o resum), les bases de dades biomèdiques utilitzen un llenguatge documental normalitzat basat en descriptors o encapçalaments de matèria recollits en un tesaure. Un tesaure és un diccionari estructurat que agrupa nomenclatura científica estandarditzada amb conceptes comuns. La base de dades Medline, elaborada per la Biblioteca Nacional de Ciències de la Salut dels EUA (NLM) des de l'any 1966, s'explora mitjançant el motor PubMed. PubMed utilitza com a tesaure el MeSH (Medical Subject Headings), que permet realitzar cerques molt precises assignant termes normalitzats al contingut real dels articles.

ERROR FREQÜENT Limitar-se a cercar amb text lliure sense consultar el tesaure MeSH a PubMed pot generar pèrdues greus d'informació per culpa de sinònims, variacions ortogràfiques o canvis terminològics. COMPROVA-HO 3 Si volem cercar documents sobre dolor en procediments infermers però no volem que surtin cirurgies, com combinaries els conceptes amb booleans?

Principals bases de dades i recursos electrònics en salut Els recursos d'informació biomèdica i de cures s'agrupen segons la seva especialització, modalitat d'accés i propòsit documental: Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 5 Recurs Tipologia / Cobertura Característiques principals Medline / PubMed Biomedicina internacional (NLM) Accés obert. Utilitza el tesaure MeSH i permet cerques lliures o per descriptors. CINAHL Infermeria i ciències afins Base de caràcter privat, considerada la més específica i rellevant per a la professió infermera. Web of Science (WoS) Multidisciplinar / Ciències Plataforma que integra múltiples bases de dades i mètriques d'impacte.

CSIC – IME Biomedicina hispànica Índex de revistes científiques i mèdiques publicades a Espanya. Biblioteca Cochrane / Cochrane Plus Medicina basada en l'evidència Revisions sistemàtiques d'alta qualitat metodològica, disponible tant en anglès com en espanyol. Trip Database Metabuscador clínic Recerca simultània d'evidència d'alta qualitat filtrada per nivells clínics. Cuiden Plus / Cuidatge / JBI Evidència específica en cures infermeres Portals especialitzats en la difusió d'articles, procediments i revisions de cures (Cuiden i Cuidatge en àmbit hispànic; Joanna Briggs Institute a escala global).

Paral·lelament, els professionals sanitaris disposen de portals científics i fons d'organismes oficials per a la consulta de guies de pràctica clínica i alertes sanitàries, entre els quals destaquen la Biblioteca Virtual en Salut, Guía Salud, els portals de guies NICE i SIGN, el Departament de Salut, repositoris i editorials com SciELO i Elsevier, i agències globals com l'OMS i els CDC. IDEES CLAU Les fonts primàries aporten informació inèdita directa de la recerca, mentre que les secundàries recopilen i analitzen treballs previs. Segons la FID, una base de dades és un conjunt de dades ordenades per ordinador referides a una matèria, estructurades en registres i camps.

Els operadors booleans bàsics són AND (intersecció restrictiva), OR (ampliació per sinònims) i NOT (exclusió). Medline va ser creada per la NLM l'any 1966 i PubMed empra el tesaure normalitzat MeSH (Medical Subject Headings). CINAHL és la base de dades privada més específica i fonamental per a la recerca en l'àmbit infermer. Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 6 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quina diferència estructural hi ha entre una base de dades referencial i una a text complet? 5. Quines cinc qualitats ha de reunir una pregunta formulada correctament per a la cerca d'evidència científica? 6.

Quina funció té un tesaure com el MeSH en una estratègia de cerca documental? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin tipus de font documental és un manual clínic o una enciclopèdia mèdica? 8. Quin operador booleà s'ha d'utilitzar per unir sinònims o termes equivalents en una equació de cerca? 9. Com s'anomena el tesaure documental emprat pel cercador PubMed a la base de dades Medline? 10. Quina base de dades privada és considerada la més destacada i específica per a la disciplina infermera?

2 Ètica científica, evitació del plagi i estils de citació (Vancouver) EN ACABAR SABRÀS Definir el plagi i aplicar les pautes ètiques per evitar-lo mitjançant la citació i la paràfrasi. Identificar les seccions que componen l'estructura IMRAD en un manuscrit biomèdic. Formular referències bibliogràfiques correctes en estil Vancouver per a articles, llibres, capítols i pàgines web.

Base referencial directa a) Font d'informació secundària b) Font d'informació primària c) Tesaure estructurat d) AND a) NOT b) OR c) XOR d) MeSH a) Emtree b) CINAHL Headings c) DeCS d) Medline a) Trip Database b) SciELO c) CINAHL d) Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 7 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què no és suficient canviar quatre paraules d'un paràgraf copiat per considerar-lo original i ètic? Ètica científica i prevenció del plagi La comunicació científica exigeix respectar l'autoria intel·lectual de les fonts consultades.

El plagi consisteix a reproduir totalment o parcialment una obra aliena fent-la passar com a pròpia, tal com recull la Real Academia Española (RAE). DEFINICIÓ El plagi és la còpia no autoritzada d'idees, dades o fragments de text d'altres autors sense atribuir-ne degudament la procedència, presentant el material com si fos d'elaboració original. Per evitar incórrer en conductes fraudulentes existeixen dues estratègies complementàries: Citació directa o bibliogràfica: referenciar la font original seguint unes pautes formals preestablertes. Paràfrasi: expressar el pensament de l'autor amb paraules pròpies, mantenint sempre la citació explícita a la font que l'ha inspirat.

El rigor científic imposa una sèrie de regles deontològiques fonamentals en redactar: Referenciar exclusivament aquells treballs que sustenten de veritat la recerca duta a terme. No atribuir mai als autors afirmacions, interpretacions o conclusions que no hagin manifestat. Llegir atentament la secció d'informació per als autors pròpia de la revista científica abans d'enviar qualsevol manuscrit. Triar l'estil de referenciació adequat per a la disciplina, sent Vancouver i APA els sistemes d'ús més habitual en l'àmbit de la salut. COMPROVA-HO 12 Basta canviar l'ordre d'algunes paraules d'un paràgraf original per considerar-lo una paràfrasi correcta sense necessitat de citar?

Format formal de l'article científic (IMRAD) Els estudis biomèdics i de ciències de la salut, tant observacionals com experimentals, organitzen habitualment el cos principal seguint l'esquema conegut com a format IMRAD: Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 8 PROCÉS Estructura IMRAD d'un article científic 1 Introduction Plantejament del problema, estat de la qüestió i objectius de la recerca. 2 Methods Descripció detallada del disseny, procediment i criteris metodològics. 3 Results Presentació objectiva i rigorosa de les troballes empíriques. 4 Discussion Interpretació dels resultats, comparació amb la literatura i limitacions.

Introduction (Introducció): planteja el problema d'estudi, els antecedents i els objectius de la investigació. Methods (Mètodes): descriu detalladament el disseny, els procediments i els criteris metodològics adoptats. Results (Resultats): exposa les troballes empíriques obtingudes sense interpretacions subjectives. Discussion (Discussió): interpreta el significat dels resultats, analitza les limitacions i n'extreu les conclusions. Normativa de citació Vancouver: articles de revista En l'estil Vancouver, els noms dels autors s'escriuen amb el cognom seguit de la inicial o inicials del nom de pila sense punts. Quan s'enllaça un cognom compost, s'utilitza el guió (ex. Suñer-Soler R).

Una regla fonamental d'aquest estil estableix el límit de signants: PER RECORDAR-HO Si el document té fins a 6 autors, es relacionen tots separats per comes. Quan conté més de sis autors, s'anoten els primers sis i tot seguit s'afegeix l'expressió llatina et al. Segons el format de suport de l'article, la plantilla de citació varia: Tipologia d'article Estructura Vancouver Exemple pràctic Revista en paper Cognom INICIAL. Títol de l'article. Nom revista. Any; Volum(número): pàgina inicial-pàgina final. Suñer-Soler R, Grau-Martín A, Terceño M, Silva Y, Davalos A, Sánchez JM, et al. Biological and Psychological Factors Associated With Smoking Abstinence Six Years Post-Stroke. Nicotine Tob Res.

2018; 20(10):1182-1188. Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 9 Tipologia d'article Estructura Vancouver Exemple pràctic En línia (avançat) Cognom INICIAL. Títol article. Nom revista. Data publicació. [Epub ahead of print] Toode K, Routasalo P, Suominen T. Work motivation of nurses: A literature review. Int J Nurs Stud. 2010 Oct 12. [Epub ahead of print] Revista a Internet Cognom INICIAL. Títol article. Nom revista [Internet]. Any [consultat dd mm aa]; Volum(número): pàgina inicial-pàgina final. Disponible a: link Puigventós F, Riera M, Delibes C, Peñaranda M, De la Fuente L, Boronat A. Estudios de adherencia a los fármacos antirretrovirales: una revisión sistemática.

Med Clin (Barc) [Internet]. 2002 [consultat 22 abril 2015]; 119(4): 130–137. Disponible a: link ERROR FREQÜENT Oblidar indicar la data de consulta entre claudàtors (ex. [consultat 22 abril 2015]) i el terme [Internet] darrere del nom de la revista en documents electrònics. Els enllaços web poden caducar o modificar-se; la data de consulta certifica la validesa de la informació en el moment de la revisió. COMPROVA-HO 13 Què indica la menció [Epub ahead of print] en la citació d'un article biomèdic?

Normativa Vancouver: llibres i recursos web Per a llibres complets i parts d'obres col·lectives, cal prestar atenció a si l'autoria recau en persones individuals o en entitats: Llibres d'autors individuals: Cognom INICIAL NOM, (...fins a 6). Títol. Número d'edició. Ciutat on s'ha publicat: editorial; any. Exemple: Jiménez Murillo L, Montero Pérez FJ. Compendiode Medicina de Urgencias: Guía terapéutica. 2a ed. Madrid: Elsevier; 2005. Llibres amb coordinadors o editors: s'especifica el rol mitjançant el terme coordinador o editor. Només s'indica el número d'edició quan l'obra té més d'una. En cas de no constar autors personals, s'anota el nom de l'associació o entitat responsable.

Exemples: Espinás Boquet J, coordinador. Guía de actuación en Atención Primaria. 2a ed. Barcelona: Sociedad Española de Medicina; 2002. Teresa E de, editor. Cardiología en Atención Primaria. Madrid: Biblioteca Aula Médica; 2003. Capítols de llibre: s'identifiquen tant l'autor del capítol com els responsables del volum complet. Fórmula: Cognoms INICIAL (autor capítol). Nom capítol. En: Cognoms INICIAL, coordinador. Títol llibre. Número edició. Ciutat: editorial; any. p. pàgina inicial-pàgina final. Exemple: Mehta SJ. Dolor abdominal. En: Friedman HH, coordinador. Manual de Diagnóstico Médico. 5a ed. Barcelona: Masson; 2004. p.183-90. Pàgines i portals web: Nom de la pàgina web [Internet].

Nom de l'article o recurs; any [última actualització si hi és; consultat dd mm aa]. Disponible a: enllaç. Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 10 Exemple: MedlinePlus: información de salud para usted [Internet]. Bethesda: National Library of Medicine; 1998 [actualitzat 23 novembre 2015; consultat 24 novembre 2015]. Disponible a: (link) COMPROVA-HO 14 S'ha d'indicar la primera edició d'un manual mèdic en la seva referència Vancouver? IDEES CLAU El plagi és la còpia total o parcial d'una obra aliena presentant-la com a pròpia segons la definició de la RAE.

L'estructura formal clàssica dels articles científics respon a l'acrònim IMRAD (Introduction, Methods, Results and Discussion). En estil Vancouver, si una obra té més de sis autors, se citen únicament els sis primers seguits de la fórmula 'et al.'. La menció de l'edició en un llibre només s'incorpora a la referència quan es tracta de la segona edició o posteriors. Tota citació de documents consultats a Internet ha d'incloure el suport entre claudàtors, la data de consulta i l'enllaç corresponent. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Com s'han de referenciar els autors d'un article que compta amb nou investigadors segons Vancouver? 16.

Quines quatre parts componen el format estàndard IMRAD d'un article biomèdic? 17. Quin element temporal és obligatori afegir en citar una seu web o article digital per garantir la seva traçabilitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Segons l'estil Vancouver, quan s'ha d'utilitzar la fórmula 'et al.'? 19. Què signifiquen les sigles de l'estructura canònica IMRAD?

Únicament en documents electrònics o webs a) Quan no es coneix el primer autor b) Quan el document supera els sis autors c) Quan el text té més de tres autors d) Index, Method, Review and Description a) Introduction, Material, References and Debate b) Investigation, Model, Research and Data c) Introduction, Methods, Results and Discussion d) Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 11 20. Quan s'ha d'especificar el número d'edició en referenciar un llibre en Vancouver? 21. Com s'anomena la tècnica d'explicar el contingut d'un autor amb vocabulari propi citant la font?

3 Fonaments epistemològics, paradigmes de recerca i pregunta PICO EN ACABAR SABRÀS Distingir els supòsits ontològics, epistemològics, axiològics i metodològics del positivisme i del naturalisme. Diferenciar les fases lògiques del mètode deductiu respecte a les etapes del mètode inductiu. Estructurar preguntes de recerca clínica mitjançant el format PICO. Formular el títol i els continguts bàsics del marc teòric seguint criteris de qualitat científica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què cal conèixer el paradigma filosòfic abans d'escollir si recollirem dades numèriques o entrevistes?

Fonaments del coneixement científic i recerca en salut La generació de coneixement requereix estructurar com percebem el món que ens envolta. El desenvolupament teòric s'articula a partir de diferents elements interconnectats que sostenen l'activitat investigadora: Sempre, incloent la primera edició a) Únicament quan el llibre té editors col·lectius b) Només si el llibre té més d'una edició c) Només en manuals de més de 500 pàgines d) Plagi acadèmic a) Paràfrasi b) Epub ahead of print c) Revisió sistemàtica d) Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 12 Esquema dels elements interconnectats en el desenvolupament teòric del coneixement científic.

Aquests components formen una xarxa conceptual clau: Coneixement: consciència o percepció directa de la realitat. Filosofia: disciplina que indaga les causes primeres i les lleis fonamentals dels fenòmens. Ciència: conjunt estructurat i sistemàtic de coneixements sobre una matèria. Paradigma: marc ampli que agrupa supòsits teòrics, lleis, normes i creences compartides per una comunitat científica. El coneixement científic neix d'interrogar-se pel motiu o el perquè dels fets. La seva construcció no és aleatòria: s'executa mitjançant un conjunt de regles generals que guien el seu desenvolupament, les quals defineixen la metodologia de la investigació.

En l'àmbit assistencial, investigar en salut i per a la salut significa produir evidència científica destinada a identificar, comprendre i fer progressar els aspectes vinculats amb la salut, l'absència de salut i el benestar integral de les persones i les comunitats. DEFINICIÓ L'evidència científica en infermeria és l'aplicació conscient i explícita del millor coneixement disponible per fonamentar les decisions sobre la cura de les persones en situació de malaltia, integrant els seus valors i preferències, així com l'expertesa clínica de l'equip professional.

Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 13 COMPROVA-HO 23 Quins tres elements clau conflueixen en l'aplicació de l'evidència científica en cures infermeres? Paradigmes de recerca: positivisme i naturalisme Tota investigació s'emmarca dins d'uns supòsits filosòfics que condicionen la mirada de l'investigador. Els dos grans marcs són el paradigma positivista i el paradigma naturalista. Dimensió filosòfica Paradigma positivista Paradigma naturalista Ontològica (Quina és la naturalesa de la realitat?) Realitat única i objectiva, independent de qui l'observa. Realitat múltiple i subjectiva, construïda pels participants.

Epistemològica (Quina relació s'estableix amb el subjecte?) Els resultats no estan influenciats pels investigadors; es manté distància. L'investigador interactua i s'involucra directament amb els subjectes investigats. Axiològica (Quin paper juguen els valors?) Recerca de l'objectivitat estricta; els valors personals no interfereixen. Subjectivitat assumida; els valors es consideren inevitables i desitjables. Metodològica (Com s'obté el coneixement?) Enfocament deductiu i quantificació sistemàtica. Enfocament inductiu; no quantifica sinó que cerca el motiu profund dels fets.

Els conceptes i dissenys associats al marc positivista es detallen a «Metodologia quantitativa — Objectius, hipòtesis i dissenys d'estudi», mentre que l'aproximació naturalista es desenvolupa a «Metodologia qualitativa — Paradigma, dissenys principals i fases». Fases del mètode deductiu i del mètode inductiu Segons el paradigma escollit, la lògica de generació de coneixement segueix rumbs oposats: PER RECORDAR-HO El mètode deductiu descendeix des de la teoria cap a la comprovació d'hipòtesis particulars. En canvi, el mètode inductiu ascendeix des de l'observació de fets individuals per elaborar generalitzacions teòriques.

Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 14 PROCÉS Fases comparades dels mètodes deductiu i inductiu 1 Mètode deductiu: Problema i hipòtesi Plantejament a partir de la teoria i deducció de conseqüències lògiques. 2 Mètode deductiu: Contrastació Comprovació empírica per refutar o acceptar les prediccions teòriques. 3 Mètode inductiu: Observació i registre Recollida atenta i registre exhaustiu dels fets empírics concrets. 4 Mètode inductiu: Anàlisi i generalització Estudi dels fets per formular conclusions generals i contrastar- les.

El procediment deductiu es desenvolupa en quatre etapes seqüencials: Per contra, la seqüència del procediment inductiu consta de cinc passos: COMPROVA-HO 24 En quin punt del mètode inductiu pot sorgir una limitació en la transferència dels resultats? Etapes generals d'un projecte de recerca Tot procés d'investigació s'organitza en dues grans etapes successives: el disseny previ i l'execució material. 1. Projecte (fase conceptual i metodològica) Identificació precisa del problema que es vol investigar. Revisió de l'estat actual del tema, definició dels objectius i plantejament de les hipòtesis. Elecció del disseny metodològic idoni per donar resposta a la pregunta.

Selecció de les variables d'estudi i la seva definició operativa. Definició de la població de referència i selecció de la mostra representativa. Plantejament del problema: identificació de la pregunta d'investigació a partir de la teoria existent. 1 Plantejar les hipòtesis: formulació de prediccions explicatives que relacionen variables. 2 Deduccions de conseqüències: derivació lògica dels efectes observables si la hipòtesi fos certa. 3 Contrastar: sotmetre a prova les prediccions per determinar si la hipòtesi queda refutada o acceptada. 4 Observació: aproximació directa al fenomen en el seu context natural. 1 Registre dels fets: recollida detallada de la informació observada.

2 Anàlisi dels fets: estudi i categorització de les dades registrades per trobar patrons. 3 Generalització a partir dels fets: formulació de conclusions o models més generals (tenint en compte que no sempre és possible generalitzar). 4 Contrastar: verificació i confirmació de les conclusions elaborades. 5 Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 15 Planificació de la recollida de dades, assegurant la mesura de les variables amb precisió i exactitud. 2. Execució del projecte (fase empírica i de difusió) Definició i aplicació de les estratègies d'anàlisi de resultats. Organització logística i execució del treball de camp.

Interpretació dels resultats obtinguts a la llum de l'evidència existent. Comunicació pública i difusió científica dels resultats. Estructuració de la pregunta clínica: el format PICO Per posar en marxa un projecte clínic, cal transformar el dubte assistencial en una pregunta concreta mitjançant l'acrònim PICO: P (Pacient o Problema): descriu les característiques del grup d'interès, grup d'edat o condició patològica. I (Intervenció): tractament, prova diagnòstica, pauta educativa, factor pronòstic o exposició que s'avalua. C (Comparació): intervenció de control, tractament habitual o alternativa davant la qual es compara la nova acció.

O (Outcome o Resultat): variable clínica objectiva que avalua l'efecte o l'impacte d'interès. P (Pacient/Problema) I (Intervenció) C (Comparació) O (Outcome / Resultat) Adult fumador que vol deixar de fumar Educació sanitària per part de les infermeres Atenció habitual Abandonament del tabaquisme ERROR FREQÜENT En formular la pregunta clínica, oblidar definir amb claredat la comparació (C) o l'outcome mesurable (O) impedeix construir estratègies de cerca precises a les bases de dades documentals. Assegureu-vos d'identificar sempre els quatre components abans d'iniciar la revisió bibliogràfica.

Revisió bibliogràfica, títol i marc teòric Un cop definida la pregunta clínica, cal fer la cerca documental per conèixer l'estat de la qüestió (les eines i estratègies de cerca es detallen a «Fonts d'informació, cerca bibliogràfica i bases de dades en salut»): Localitzar les fonts fent consultes en les bases de dades adients. Recuperar els documents tant en suport digital com en format paper. Analitzar críticament la informació mitjançant la lectura reflexiva, la relectura i la síntesi. Seleccionar els continguts més rellevants i comparar els resultats obtinguts per diferents fonts.

Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 16 Criteris per a la redacció del títol El títol representa la porta d'entrada al treball d'investigació. Ha de reunir condicions de concisió i claredat: Indicar amb exactitud el contingut real de l'estudi. Resultar fàcil d'entendre, utilitzant un llenguatge senzill, directe i gramaticalment correcte. Mantenir una extensió concisa, generalment d'entre 12 i 15 paraules. Incloure les paraules clau i essencials del problema estudiat, sense termes superflus. El marc teòric de la recerca La redacció del marc teòric té com a funció exposar l'estat actual del tema i recollir l'evidència científica prèvia disponible.

Per garantir la seva qualitat, ha de complir els següents requisits: Definir amb precisió el problema d'investigació i proposar un marc coherent amb la pregunta formulada. Ser entenedor i centrar-se en un problema actual que presenti un interès clar per a la ciència infermera. Sostenir-se en una revisió que avaluï de forma fidel el coneixement actual sobre el camp. Presentar referències documentals sòlides, actualitzades i degudament citades segons la normativa internacional (per a les normes de citació, vegeu «Ètica científica, evitació del plagi i estils de citació (Vancouver)»).

COMPROVA-HO 25 Quina extensió és l'adequada per redactar el títol d'un projecte de recerca i quins elements ha de contenir? IDEES CLAU La recerca en salut pretén conèixer i avançar en la comprensió de la salut, la manca de salut i el benestar col·lectiu. L'evidència en infermeria articula el millor coneixement disponible, l'expertesa assistencial i els valors i preferències de cada usuari. El paradigma positivista defensa una realitat única i objectiva, mentre que el naturalista concep la realitat com a múltiple i subjectiva. El mètode deductiu contrasta hipòtesis derivades de la teoria, i l'inductiu construeix generalitzacions a partir de l'observació de fets.

La pregunta clínica s'estructura en format PICO: Pacient/Problema, Intervenció, Comparació i Outcome (resultat mesurable). El marc teòric descriu l'estat actual del tema mitjançant evidència vigent d'interès infermer, recolzada en citacions normatives. Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 17 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es diferencien la dimensió ontològica del positivisme i la del naturalisme? 27. Com es desglossa l'acrònim PICO en un projecte clínic? 28. Quines diferències principals separen la fase de disseny del projecte de la fase d'execució? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quina característica defineix l'epistemologia dins del paradigma positivista? 30. Quin és l'ordre inicial del procediment pel mètode inductiu? 31. En l'estructura PICO, què representa la lletra O? 32. Quina extensió es considera concisa i recomanable en redactar el títol d'un projecte?

Resultats no influenciats per l'investigador a) Involucració activa amb els subjectes investigats b) Interferència inevitable dels valors morals c) Renúncia voluntària a la quantificació numèrica d) Deducció de conseqüències lògiques i abstractes a) Plantejament d'hipòtesis abans de l'observació directa b) Observació inicial seguida del registre de fets c) Contrastació prèvia a la formulació de teories d) Objectiu general del projecte metodològic a) Observació qualitativa del fenomen descrit b) Variable que mesura el resultat clínic c) Origen geogràfic de la mostra participant d) Entre 20 i 30 termes a) De 12 a 15 paraules b) Més de 25 paraules tècniques c) De 5 a 8 paraules clau d) Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 18 4 Objectius, hipòtesis i dissenys d'estudi EN ACABAR SABRÀS Distingir els cinc tipus d'objectius de la recerca quantitativa i la seva necessitat d'hipòtesi.

Formular hipòtesis identificant correctament variables dependents, independents i hipòtesi nul·la. Classificar els dissenys d'estudi segons temporalitat, cronologia, finalitat i manipulació experimental. Identificar els nivells i graus d'evidència científica corresponents a cada disseny clínic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què no podem afirmar que un factor és la causa d'un problema de salut si només l'hem mesurat en un estudi transversal? La investigació quantitativa analitza dades numèriques mitjançant mètodes estadístics per respondre a preguntes concretes de salut.

Per desenvolupar un projecte rigorós, cal estructurar degudament els objectius, formular hipòtesis contrastables, definir i mesurar amb precisió les variables i escollir el disseny metodològic idoni segons el nivell d'evidència que es pretengui assolir. Metodologia quantitativa 4 Objectius, hipòtesis i dissenys d'estudi 5 Mostreig, enquestes i propietats psicomètriques Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 19 ESQUEMA Estructura del mètode quantitatiu en salut Tipologia d'objectius en investigació quantitativa L'objectiu determina l'abast i l'orientació de tot el treball.

Segons la finalitat del coneixement que es vol generar, els objectius es classifiquen en cinc categories principals: Descriptius: Representen la fase inicial o bàsica de la recerca. Pretenen calcular prevalences (quantes persones tenen una condició en un moment concret), incideǹcies, descriure característiques sociodemogràfiques o conèixer opinions, preferències i compliments terapèutics. S'associen habitualment a dissenys que prenen una imatge puntual de la realitat. Exploratoris: S'apliquen a problemes poc estudiats, a l'assaig de noves tècniques o a la creació preliminar d'instruments de mesura i hipòtesis.

Els estudis descriptius i exploratoris no requereixen obligatòriament una hipòtesi prèvia. Explicatius: Se situen en fases avançades. Busquen identificar causes, determinar probabilitats i analitzar efectes mitjançant un seguiment que permet establir tendències. Predictius: A més d'explicar la relació, intenten pronosticar què passarà en un futur proper mitjançant un seguiment temporal perllongat. Avaluatius: Mesuren l'èxit o la utilitat d'un determinat programa social o d'una intervenció assistencial. Pretenen comparar si una nova tècnica o programa obté millors resultats que la pràctica vigent o que la inacció.

COMPROVA-HO 34 Quina diferència fonamental separa els objectius exploratoris dels explicatius pel que fa a les hipòtesis? Formulació d'hipòtesis i operacionalització de variables Quan la recerca va més enllà de la simple exploració, cal formular hipòtesis contrastables sobre els fenòmens analitzats.

Mètode quantitatiu Procés d'investigació empírica numèrica Formulació inicial Objectius i hipòtesis Operacionalització Definició de variables i categories Elecció del disseny Control temporal i assignació d'intervenció Anàlisi i difusió Verificació, càlcul i redacció Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 20 DEFINICIÓ Una hipòtesi és un enunciat formal que postula la relació entre com a mínim una variable independent i una variable dependent, expressada de manera que es pugui sotmetre a verificació empírica. En aquesta formulació distingim dos components nuclears: Variable independent: Constitueix la causa, l'estímul o el factor desencadenant manipulat o observat.

Variable dependent: Representa l'efecte, la resposta clínica, el comportament o la malaltia resultant. Segons el nombre de factors implicats, la hipòtesi és simple (relaciona una única variable independent amb una única variable dependent) o complexa (involucra dues o més variables independents, dependents o d'ambdós tipus). Segons el nivell d'operativitat i precisió formal, es distingeixen tres categories: Hipòtesis conceptuals: Expressen la relació general sense aportar xifres numèriques ni percentatges concrets (per exemple, plantejar que una acció formativa grupal incrementa la deshabituació tabàquica).

Hipòtesis operatives: Fixen quantitats, magnituds o percentatges precisos (per exemple, establir que el taller grupal augmentarà la deshabituació un 15 %). Només s'utilitzen quan es requereix expressament. La hipòtesi nul·la ( ) és l'enunciat que postula l'absència d'associació o d'efecte diferencial entre les variables d'estudi. Totes les variables s'han de definir i organitzar en la secció de material i mètodes. Solen estructurar-se en un bloc de dades sociodemogràfiques (edat, gènere, nivell educatiu) i un bloc de dades clíniques.

Mesurar implica assignar valors concrets; per garantir la coherència metodològica, les categories d'una variable han de ser exhaustives (abastar qualsevol cas possible), exclusives (cap individu pot pertànyer a més d'una categoria alhora) i precises. COMPROVA-HO 35 En un estudi sobre l'efecte d'una nova cura sobre la velocitat de cicatrització d'una ferida, quina és la variable independent i quina la dependent? Classificació dels dissenys d'estudi quantitatius El disseny defineix l'estratègia global per obtenir les dades necessàries.

Un mateix estudi es classifica a partir de quatre eixos complementaris que no s'exclouen mútuament: Criteri de classificació Tipologia Característiques metodològiques Finalitat Descriptiu Analític Es limita a descriure situacions o calcular paràmetres. Analitza vincles entre variables i busca relacions explicatives. H 0 Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 21 Criteri de classificació Tipologia Característiques metodològiques Seqüència temporal Transversal Longitudinal Mesura puntual en un únic moment en el temps (com una «fotografia»). Seguiment continuat amb mesures repetides d'un mateix fenomen.

Cronologia dels fets Prospectiu Retrospectiu Ambispectiu La recollida avança cap endavant a partir d'un fet inicial (com el diagnòstic). La recollida rastreja dades de fets que ja han ocorregut en el passat. Combina el registre d'antecedents passats amb el seguiment futur. Control dels factors d'estudi Observacional Experimental L'investigador no intervé; es limita a mesurar els fets tal com ocorren. L'investigador assigna activament la intervenció (fàrmacs, cures, etc.). Per exemple, un estudi que recull dades en una sola ocasió sense cap intervenció s'estructura com a descriptiu, transversal i observacional.

Jerarquia de l'evidència científica La solidesa de les conclusions mèdiques depèn de la capacitat del disseny per controlar biaixos. La qualitat metodològica es gradua en nivells (de l'I al IV) i graus de recomanació (de la A a la D): PROCÉS Piràmide de jerarquia de l'evidència Grau A (Nivell I): Màxima evidència. Comprèn les metanàlisis d'assajos clínics (Nivell I b) i els assajos clínics aleatoris individuals (Nivell I a).

Tenen un cost elevat i requisits d'execució molt Nivell IV (Grau D) Opinions d'experts i consensos professionals 1 Nivell III (Grau D) Estudis transversals de mesura única 2 Nivell II b (Grau C) Casos i controls i quasi-experimentals 3 Nivell II a (Grau B) Estudis de cohorts amb seguiment perllongat 4 Nivell I (Grau A) Assajos clínics aleatoris i metanàlisis 5 Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 22 estrictes. Grau B (Nivell II a): Estudis de cohorts. Comparen persones exposades i no exposades; requereixen llarga durada i presenten un cost econòmic notable.

Grau C (Nivell II b): Estudis de casos i controls (idonis per a patologies poc freqüents) i dissenys quasi-experimentals sense assignació plenament aleatòria. Grau D (Nivell III i Nivell IV): Correspon a dissenys amb menor força d'inferència causal. El Nivell III agrupa els estudis transversals (ràpids i econòmics) i el Nivell IV recull l'opinió d'experts. A mesura que s'adopta un disseny més sofisticat i amb major control, s'incrementa la complexitat logística i el pressupost, però augmenta paral·lelament la qualitat de l'evidència generada. COMPROVA-HO 36 Per què un assaig clínic aleatori ofereix un grau d'evidència superior al d'un estudi transversal?

Fases posteriors a la recollida de dades Un cop administrats els qüestionaris o registrades les variables clíniques, cal seguir una seqüència estructurada de treball: ERROR FREQÜENT Barrejar interpretacions personals a la secció de resultats. Aquest apartat s'ha de limitar a la descripció objectiva de les xifres sense cap judici de valor ni opinió personal. Les interpretacions, el contrast amb altres autors, les limitacions metodològiques i la utilitat pràctica pertanyen exclusivament a l'apartat de discussió. Validació i verificació de les dades: La introducció de dades és susceptible a l'error humà.

Com menys persones participin en el registre, menor és el risc d'equivocacions, però sempre cal depurar i auditar la base per confirmar la coherència interna de la informació. 1 Anàlisi estadística: Aplicació dels tests estadístics prèviament definits a la metodologia segons la naturalesa de les dades. 2 Interpretació i redacció dels resultats: Els resultats s'han de descriure seguint l'ordre establert en els objectius de recerca. La redacció ha de ser estrictament asèptica. 3 Publicació i transferència clínica: Divulgació dels descobriments i aplicació directa a la pràctica assistencial sempre que sigui factible.

4 Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 23 IDEES CLAU Els objectius descriptius i exploratoris permeten formular estudis preliminars i no requereixen obligatòriament una hipòtesi prèvia. La hipòtesi nul·la ( ) és la formulació formal que assumeix l'absència de diferències o d'associació entre les variables. Les categories de qualsevol variable operacionalitzada han de ser estrictament exhaustives, exclusives i precises. Els estudis transversals recullen dades en un sol punt del temps, mentre que els longitudinals exigeixen un seguiment temporal amb mesures repetides.

El màxim nivell d'evidència científica (Grau A, Nivell I) pertany als assajos clínics aleatoris i a les seves metanàlisis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Quin tipus de disseny s'està utilitzant si es recullen dades sobre pacients diabètics consultant exclusivament els seus registres d'hospitalitzacions passades? 38. Què diferencia una hipòtesi conceptual d'una d'operativa? 39. En quin apartat del manuscrit científic s'han d'explicar les limitacions de l'estudi i comparar les troballes amb altres investigacions?

METODOLOGIA QUANTITATIVA 5 Mostreig, enquestes i propietats psicomètriques EN ACABAR SABRÀS Distingir clarament l'error tipus I (alfa) de l'error tipus II (beta) en el contrast d'hipòtesis Classificar les tècniques de mostreig segons el seu caràcter probabilístic o no probabilístic Aplicar criteris metodològics correctes en la redacció i ordenació d'un qüestionari d'investigació Diferenciar les propietats psicomètriques de validesa (contingut, criteri, constructe) i fiabilitat PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Per què un estudi amb pocs participants pot concloure erròniament que un tractament no funciona encara que sigui útil?

Fonaments del mostreig i selecció de participants En investigació quantitativa, estudiar cada subjecte d'una població resulta gairebé inviable per qüestions de temps, accessibilitat i recursos econòmics. Per aquest motiu, es treballa amb fraccions representatives que permetin inferir els resultats a un conjunt més ampli. Convé distingir amb precisió H 0 Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 24 els nivells d'agrupació dels participants: Univers o població: conjunt complet d'individus o elements (finit o infinit) que comparteixen la característica d'interès. Població diana: col·lectiu concret delimitat com a objecte específic d'estudi.

Mostra: subconjunt accessible de la població diana on es recullen i mesuren directament les dades. Mostra representativa: fracció seleccionada que reprodueix fidelment les característiques rellevants del grup global (com edat, sexe o condició socioeconòmica). Element: la unitat bàsica de recerca, és a dir, cada individu o subjecte participant. La mida de la mostra condiciona la precisió de l'estudi. Un grup massa reduït manca de precisió estadística, mentre que una mostra sobredimensionada comporta una despesa innecessària de recursos sense aportar guanys metodològics significatius.

Errors estadístics de contrast d'hipòtesis Quan es defineixen les hipòtesis estadístiques (vegeu «Metodologia quantitativa — Objectius, hipòtesis i dissenys d'estudi»), la presa de decisions a partir d'una mostra pot comportar dos tipus d'errors fonamentals: DEFINICIÓ L'error tipus I o alfa ( ) és el risc de rebutjar la hipòtesi nul·la ( ) quan aquesta és en realitat certa. Consisteix a afirmar que existeixen diferències o efectes reals quan no hi són. DEFINICIÓ L'error tipus II o beta ( ) és el risc d'acceptar la hipòtesi nul·la ( ) quan hauria de ser rebutjada. Consisteix a no detectar una diferència o efecte que sí que existeix en la realitat.

La mesura més eficaç per reduir simultàniament la probabilitat de cometre ambdós errors és augmentar la grandària mostral. A la pràctica, la dificultat per reclutar subjectes sovint limita el nombre final de participants. ERROR FREQÜENT Confondre el significat dels errors i : l'error alfa troba falses associacions (fals positiu teòric), mentre que el beta passa per alt associacions veritables per manca de potència o individus (fals negatiu teòric). COMPROVA-HO 41 Quin error comet un estudi si conclou que un fàrmac és eficaç quan en realitat produeix el mateix efecte que el placebo?

α H 0 β H 0 α β Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 25 Modalitats de mostreig Segons el mecanisme utilitzat per seleccionar els subjectes, es distingeixen dues grans estratègies de mostreig: ESQUEMA Classificació dels mètodes de mostreig Mostreig probabilístic (aleatori) En aquesta modalitat, tots els individus tenen la mateixa probabilitat coneguda de formar part de l'estudi. És el mètode d'elecció en dissenys experimentals: Aleatori simple: s'assigna un codi numèric a cada subjecte del cens i s'escullen a l'atzar els necessaris. Sistemàtic: se segueix un interval numèric preestablert a partir d'un punt d'inici aleatori.

Estratificat: la població s'agrupa en subgrups o estrats segons una variable clau (com sexe o edat) i després s'extreuen elements a l'atzar dins de cada estrat. Per conglomerats (en una o diverses etapes): les unitats de selecció són conjunts naturals, sovint vinculats a la localització geogràfica o institucional.

Tècniques de mostreig Modalitats de selecció de la mostra Mostreig probabilístic Tria aleatòria amb probabilitat coneguda Aleatori simple Sorteig directe sobre cens Estratificat Selecció aleatòria per subgrups Per conglomerats Unitats per localització Mostreig no probabilístic Selecció condicionada per criteris Conveniència o intencionat Accés immediat o perfils típics Bola de neu Reclutament en xarxa de contactes Per quotes o saturació Topall numèric o informatiu Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 26 Mixt: combina diversos procediments probabilístics en diferents fases de la tria.

Mostreig no probabilístic (no aleatori) No tots els integrants de la població diana tenen les mateixes opcions de ser escollits; la tria depèn del criteri de recerca o de la disponibilitat: Selecció intencionada: selecció deliberada segons perfils d'interès analític (casos extrems, casos típics o casos crítics). De conveniència: inclusió dels participants de fàcil accés per a l'investigador. Bola de neu: els participants inicials recluten contactes del seu entorn; és útil per a col·lectius de difícil accés o temàtiques sensibles. Per quotes: es fixa un nombre concret de subjectes que han de complir determinats trets poblacionals.

Per saturació: propi dels mètodes qualitatius (vegeu «Metodologia qualitativa — Rigor, mostreig, rols i tècniques de recollida de dades»), s'atura la incorporació d'individus quan les noves respostes deixen d'aportar informació nova. Etapes operatives del procés de mostreig El reclutament quantitatiu requereix una planificació rigorosa dividida en fases: COMPROVA-HO 42 Per què un mostreig intencionat o de conveniència no permet fer generalitzacions probabilístiques a la població diana? L'enquesta i el disseny de qüestionaris L'enquesta és una tècnica d'observació indirecta dels fets que recull informació estandarditzada sobre característiques epidemiològiques o socials.

Té com a inconvenient la dependència de la veracitat de l'enquestat, ja que una petita fracció de participants pot mentir deliberadament, desviació que el disseny ha de preveure. Definició de la població general d'estudi. 1 Identificació de la població accessible real. 2 Establiment precís dels criteris d'inclusió i exclusió. 3 Desenvolupament formal del pla de mostreig. 4 Operació de reclutament: aplicació d'estratègies d'èxit, persistència, incentius, informació de beneficis, facilitació de l'accés, acompanyament i garantia estricta de la integritat científica.

5 Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 27 Esquema dels nivells d'estructuració de l'enquesta: preguntes, variables empíriques i qüestionari. Mentre que l'enquesta comprèn tota l'estratègia global de recollida de dades, el qüestionari és el document d'autodeclaració (en format escrit o verbal) emprat principalment en estudis descriptius. Quan els formularis són excessivament llargs, augmenta el risc d'omissió de respostes. Aspecte de disseny Recomanacions i criteris clau Redacció d'ítems Preguntes breus, clares, personalitzades, sense ambigüitats, neutres, sense càrrega negativa ni intromissions a la intimitat.

Estructura i extensió Començar amb dades d'identificació i preguntes introductòries motivadores; agrupar ítems per temes. Extensió òptima: 20-30 preguntes. Tècnica de l'embut Organitzar la seqüència passant progressivament de qüestions generals i àmplies a preguntes més íntimes o profundes. Biaixos a evitar Prevenir l'efecte d'halo (biaix cognitiu on la impressió global o d'un ítem precedent condiciona les respostes posteriors). Vies d'administració Entrevista presencial, qüestionari telefònic, enviament postal o modalitats autoadministrades.

Tipologia de preguntes Els ítems d'un qüestionari es classifiquen sota tres perspectives analítiques: Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 28 Segons la resposta admesa: preguntes tancades o d'opció múltiple. Segons la naturalesa del contingut: informació sociodemogràfica, laboral, de salut o fets d'interès. Segons la seva funció funcional: preguntes filtre (subdivideixen els participants), de consistència i control (verifiquen la coherència interna) o d'afluixament i accés (redueixen la tensió davant temes delicats).

Propietats psicomètriques d'un instrument de mesura Perquè les dades obtingudes per un qüestionari siguin vàlides en la recerca sanitària, cal demostrar dues qualitats mètriques bàsiques: validesa i fiabilitat. Propietat Tipus o font Mecanisme d'avaluació i definició Validesa (grau en què el test mesura el que pretén mesurar) Contingut Avaluació mitjançant prova pilot per comprovar la rellevància i la representativitat de totes les àrees d'interès. Criteri Correlació de les puntuacions amb altres mesures prèvies de referència; a major correlació, major capacitat predictiva.

Constructe Integra la validesa de contingut i la de criteri per valorar si l'instrument mesura el concepte teòric global previst respecte a altres proves. Fiabilitat (consistència interna i estabilitat temporal de les mesures) Temps Variacions degudes a canvis que experimenten els subjectes entre moments diferents. Administració Condicions ambientals o circumstancials durant l'aplicació del qüestionari. Instrument Variacions intrínseques o inestabilitat en el funcionament del formulari. Entrevistadors Discrepàncies o biaixos introduïts pel personal que recull les dades. Gestió de dades Errors durant la transcripció, tabulació o maneig de la informació.

COMPROVA-HO 43 Quina relació té la validesa de constructe amb la de contingut i criteri? Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 29 IDEES CLAU La mostra representativa reflecteix les característiques del conjunt poblacional per poder inferir conclusions vàlides. L'error tipus I (alfa) suposa rebutjar una hipòtesi nul·la que és certa, mentre que l'error tipus II (beta) consisteix a acceptar-la quan és falsa. L'ampliació de la grandària de la mostra és l'eina bàsica per disminuir conjuntament els errors alfa i beta. El mostreig probabilístic assegura opcions equitatives de selecció a l'atzar, diferenciant-se del mostreig no probabilístic de conveniència, quotes o bola de neu.

L'enquesta és una via d'observació indirecta que requereix controls d'halo, tècnica de l'embut i comprovació de validesa i fiabilitat psicomètrica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 44. Com es defineix l'error tipus I o alfa en la inferència quantitativa? 45. En què consisteix la tècnica de l'embut en la construcció d'un formulari de recerca? 46. Quines diferències principals presenten la validesa de contingut i la validesa de criteri? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 47. Quin objectiu quantitatiu busca determinar la freqüència d'una patologia en una comunitat en un moment concret? 48.

Quin requisit han de complir les categories d'una variable perquè cap subjecte quedi classificat en dues alhora? 49. Quin disseny metodològic se situa al Nivell II a (Grau B) de la jerarquia de l'evidència? 50. Com es defineix un estudi que analitza la trajectòria futura dels pacients incorporant dades d'hàbits passats?

Objectiu predictiu a) Objectiu exploratori b) Objectiu avaluatiu c) Objectiu descriptiu d) Ser exhaustives a) Ser dependents b) Ser operatives c) Ser exclusives d) Estudi transversal a) Opinió d'experts b) Assaig clínic aleatori c) Estudi de cohorts d) Ambispectiu a) Transversal b) Retrospectiu pur c) Quasi-experimental d) Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 30 51. Com es defineix l'error tipus II o beta en un contrast d'hipòtesis? 52. Quin tipus de mostreig divideix la població per característiques i tria a l'atzar en cadascuna? 53. Quina funció compleixen les preguntes filtre en un qüestionari? 54.

Quina dimensió psicomètrica integra la validesa de contingut i la de criteri?

Escollir subjectes exclusivament per conveniència a) Acceptar H0 quan és realment falsa b) Augmentar en excés la mida mostral c) Rebutjar H0 quan aquesta és certa d) Per saturació teòrica a) Aleatori sistemàtic b) Per bola de neu c) Aleatori estratificat d) Controlar que l'enquestat no menteixi a) Reduir la tensió en temes íntims b) Fixar les dades sociodemogràfiques bàsiques c) Seleccionar o derivar subgrups d'enquestats d) Estabilitat test-retest a) Validesa de constructe b) Fiabilitat per consistència c) Efecte d'halo de mesura d) Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 31 6 Paradigma, dissenys principals i fases EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les fases essencials d'un estudi qualitatiu des de l'accés al camp fins a la redacció de l'informe.

Distinguir els enfocaments epistemològics de la fenomenologia descriptiva i interpretativa. Contrastar les mirades EMIC i ETIC en el marc d'un disseny etnogràfic. Identificar els elements vertebradors de la Teoria Fonamentada com la comparació constant, els memos i els codis «in vivo». PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 55 Com podem estudiar científicament el patiment o la por d'un pacient si no es poden mesurar amb un aparell? La recerca qualitativa aborda la dimensió interna, subjectiva i contextual dels fenòmens humans. Disciplines com la infermeria, la sociologia, la psicologia, l'antropologia o la pedagogia l'empren per aprofundir en aspectes no quantificables de l'experiència.

Metodologia qualitativa 6 Paradigma, dissenys principals i fases 7 Rigor, mostreig, rols i tècniques de recollida de dades Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 32 ESQUEMA Metodologia qualitativa Fonaments i fases de la investigació qualitativa A diferència de les metodologies quantitatives, l'enfocament qualitatiu construeix un saber vertical i en profunditat, amb caràcter situacional i provisional. El procés es desenvolupa en tres grans etapes interconnectades: El camp: Implica el contacte directe i estret amb la realitat estudiada per formular el problema des d'una perspectiva contextualitzada.

El text: Comprèn la recollida d'informació mitjançant observacions, entrevistes o documents, que posteriorment es transcriuen i s'analitzen avaluant criteris de rigor com la credibilitat, l'aplicabilitat, la consistència i la neutralitat (per aprofundir en el rigor metodològic, vegeu «Metodologia qualitativa — Rigor, mostreig, rols i tècniques de recollida de dades»). El lector: Consisteix en la redacció de l'informe d'investigació, que transita des d'un primer esborrany interpretatiu provisional fins al document definitiu validat. COMPROVA-HO 56 Quina diferència principal té el saber generat per la metodologia qualitativa en comparació amb la quantitativa?

Fenomenologia: l'essència de l'experiència viscuda La fenomenologia té com a finalitat examinar l'experiència humana i descobrir els significats viscuts tal com les persones defineixen el seu món. Utilitza tècniques com els relats biogràfics, les converses, les entrevistes en profunditat i, en certes ocasions, l'observació no participant.

Fases generals Camp, text i lector El camp Contacte situacional directe El text Transcripció i anàlisi de rigor Dissenys principals Fenomenologia, etnografia i teoria fonamentada Fenomenologia Significats de l'experiència viscuda Etnografia Estudi de grups i cultures Teoria Fonamentada Generació inductiva de teories Altres aproximacions Etnometodologia, investigació- acció i biogràfic Investigació-Acció Cicle de millora pràctica Sistemes d'Informació i Llenguatge Científic (Infermeria) 33 DEFINICIÓ La fenomenologia és el disseny d'investigació enfocat a descriure i interpretar els significats viscuts i l'estructura essencial d'un fenomen des de la perspectiva de qui l'experimenta.

L'enfocament fenomenològic distingeix quatre dimensions existencials o aspectes d'interès clau: El procés analític requereix seguir diverses fases: la descripció inicial del fenomen, la recerca de perspectives diverses (participants, investigadors i agents externs), la determinació…