Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LLENGUATGE CIENTÍFIC I SISTEMES D'INFORMACIÓ Grau en Infermeria Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de comunicació científica escrita i oral, pràctica basada en l'evidència, e-Health, e-pacients i serveis digitals com Teleictus i La Meva Salut.

APREN.AI Índex 1 La comunicació científica escrita — Formats i estructura de l'article original Fonaments ètics i avaluació científica Gèneres de publicació escrita en ciències de la salut Anatomia de l'article original: IMRyD i elements complementaris Normes d'estil formal en l'escriptura científica 2 La comunicació científica oral i en format pòster Modalitats de comunicació oral en l'àmbit científic Planificació, suport visual i resum previ Components de la comunicació: llenguatge vocal, corporal i control escènic El cartell o pòster científic 3 Pràctica basada en l'evidència — Fonaments i models teòrics Fonaments de la Pràctica Basada en l'Evidència El model dels 7 passos d'implementació El marc Knowledge to Action (Graham et al.) Models estructurals: OMRU, JBI i PARIHS Anàlisi de situació i factors que condicionen la incorporació de l'evidència 4 Barreres i translació del coneixement a la pràctica clínica Els tres buits de coneixement (GAPs) en la translació científica La implementació de l'evidència a Catalunya: el cas del Pla Director de l'Ictus 5 e-Health i mHealth — Estratègia global i tecnologies en salut Fonaments històrics de la comunicació digital Concepte d'e-Health i directrius globals de l'OMS Objectius estratègics i horitzó e-Health 2020 Desplegament del mHealth a Catalunya Impacte de les noves tecnologies en la vida quotidiana 6 L'e-Pacient i la participació ciutadana en el sistema sanitari El fenomen de l'e-Pacient i el canvi de paradigma assistencial Perfil estadístic del ciutadà digitalitzat Tipologies d'e-pacients: actitud clínica i estat de salut Medicina Participativa i empoderament Recursos de suport i participació ciutadana 7 Serveis digitals de salut a Catalunya — Recepta electrònica, La Meva Salut i Teleictus Recepta electrònica i gestió farmacològica eficient Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 1 El portal ciutadà La Meva Salut Indicadors d'implantació tecnològica: Fundació TIC Salut i Social Xarxa d'atenció urgent: El programa Teleictus Iniciatives professionals i mHealth: Infermera Virtual i aplicacions de suport 8 Resum per repassar Comunicació científica oral i escrita Pràctica basada en l'evidència i translació del coneixement Salut digital, e-Pacient i sistemes d'informació a Catalunya Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 2 1 La comunicació científica escrita — Formats i estructura de l'article original EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques i finalitats dels principals gèneres de publicació escrita en salut. Identificar l'estructura formal i els criteris de redacció de l'article original. Aplicar les normes de presentació d'elements gràfics segons el sistema Vancouver. Reconèixer els repositoris principals per a la consulta de tesis doctorals.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un article científic no es pot publicar directament sense passar abans per un procés d'avaluació externa? La recerca científica no es dona per acabada fins que no es redacta i difon l'informe d'investigació corresponent. Comunicar les troballes és un deure dels investigadors per fer créixer el corpus de coneixement de la disciplina.

ESQUEMA Modalitats de comunicació científica escrita Gèneres primaris Aporten dades noves Article original Resultats d'investigació inèdits Cas clínic Pla de cures d'un pacient Tesi doctoral Investigació acadèmica exhaustiva Gèneres secundaris i opinió Síntesi, reflexió i debat Article de revisió Revisió bibliogràfica, sistemàtica o metanàlisi Carta al director Comentaris breus a articles previs Editorial Posicionament o reflexió de la revista Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 3 Fonaments ètics i avaluació científica La redacció d'informes científics ha d'aportar informació inèdita, actualitzada i d'interès per a la comunitat sanitària, emprant una metodologia que respongui fidelment als objectius fixats.

Tot manuscrit s'ha d'ajustar a les directrius editorials concretes de la revista receptora quant a citació, format i extensió. Aquesta tasca requereix el compliment de tres principis ètics bàsics: Ètica d'estil: ús precís del llenguatge científic formal, sense artificis retòrics. Ètica de veracitat: prohibició absoluta d'alterar, inventar o falsejar dades. Ètica de la rectitud: rigor procedimental i reconeixement de la feina aliena. Quan s'envia un manuscrit per publicar, aquest se sotmet a un procés de revisió per parells (peer review), on la revisió d'articles originals és avaluada habitualment per 3 revisors experts per determinar la rellevància i la idoneïtat de la recerca.

COMPROVA-HO 2 Quants experts solen examinar un article original durant el procés de revisió per parells abans de la decisió editorial? Gèneres de publicació escrita en ciències de la salut Existeixen diferents modalitats d'escrits científics segons l'abast del contingut i la intencionalitat: Tipologia Finalitat principal Trets estructurals i extensió Article original Presentar dades primàries fruit d'un treball de camp inèdit. Estructura canònica IMRyD; entre 20 i 40 referències; resultats de màxim 4 pàgines. Article de revisió Sintetitzar i analitzar exhaustivament la literatura sobre un tema. Té entre 15 i 20 fulls; pot ser bibliogràfica, sistemàtica o metanàlisi.

Cas clínic Descriure la trajectòria, el pla de cures i l'evolució d'un pacient o cas concret. Inclou valoració, diagnòstic, intervencions i bibliografia breu; admet taules o figures. Carta al director Discutir articles publicats prèviament o aportar observacions curtes. Extensió de 1 a 2 fulls; comença amb «Sr. Director»; màxim de 10 cites. Editorial Expressar la postura de la revista o reflexionar sobre temes d'actualitat. Document breu, generalment elaborat per l'editor o un autor convidat. Tesi doctoral Investigació a fons per obtenir el títol de doctor. Extensió àmplia; requereix pla de treball, informes de seguiment i defensa pública.

Dins dels articles de revisió, convé distingir tres graus de profunditat metodològica: Revisió bibliogràfica: recopilació descriptiva i anàlisi experta d'un tema determinat. Revisió sistemàtica: adopta una estructura similar a la de l'article original per localitzar i sintetitzar tota l'evidència disponible. Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 4 La metanàlisi combina la revisió sistemàtica amb una nova anàlisi estadística conjunta de les dades dels estudis primaris inclosos. Pel que fa a les tesis doctorals, aquestes es troben catalogades en bases de dades especialitzades.

En l'àmbit català destaca TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), un repositori cooperatiu que aplega més de 30.000 tesis digitals de les universitats catalanes i d'altres comunitats. En l'àmbit estatal, el registre d'investigacions doctorals es coordina mitjançant la base de dades TESEO. COMPROVA-HO 3 En què es distingeix fonamentalment una revisió sistemàtica d'una metanàlisi?

Anatomia de l'article original: IMRyD i elements complementaris L'article original s'organitza de manera seqüencial segons l'esquema d'Introducció, Material i mètodes, Resultats i Discussió: El resum estructurat i les paraules clau El resum és l'element més consultat d'un article immediatament després del títol i actua com a porta d'entrada en cercadors bibliogràfics. Té una estructura interna que conté, de forma sintètica: objectius, metodologia (mostra i subjectes), resultats principals, conclusions i, de manera opcional, una breu introducció.

DEFINICIÓ El resum estructurat és una síntesi breu del treball d'investigació que ha de tenir entre 50 i 250 paraules, redactat amb frases curtes i directes, sense oracions excessivament subordinades ni estructures rebuscades, i en el qual no es poden incloure abreviatures ni cites bibliogràfiques. A continuació del resum s'indiquen les paraules clau (habitualment entre 3 i 10 termes), indispensables per indexar el document. Aquests termes s'han d'extreure de vocabularis controlats o tesaurus establerts com el MeSH (Medical Subject Headings), el DeCS (Descriptores en Ciencias de la Salud), l'Índex Medicus o l'Índex Mèdic Espanyol, a més dels llistats propis que determini cada editorial.

Títol i autoria: identificació clara de l'estudi i dels seus responsables intel·lectuals. 1 Resum i paraules clau: condensació del contingut essencial i termes per a la indexació. 2 Introducció: fonamentació teòrica, context del problema i objectius de la recerca. 3 Material i mètodes: descripció de la selecció de subjectes, mostra, procediments i anàlisi de dades perquè el treball sigui reproduïble. 4 Resultats: exposició objectiva de les troballes aconseguides durant el treball de camp. 5 Discussió: interpretació dels resultats, relació amb altres publicacions, limitacions i noves hipòtesis.

6 Bibliografia, agraïments i annexos: suport documental i informació addicional que facilita la comprensió. 7 Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 5 Exposició de resultats, taules i figures segons el sistema Vancouver L'apartat de resultats constitueix el nucli de la recerca. Cal exposar totes les dades rellevants de forma amena, seguint l'ordre metodològic previ i amb una extensió límit recomanada de 4 pàgines. És essencial presentar les dades de manera asèptica: no s'admet cap comentari subjectiu ni opinió personal en aquesta secció.

Els resultats numèrics i gràfics es complementen amb taules i figures: Taules: han de ser comprensibles de forma autònoma sense necessitat de consultar el redactat adjacent. S'han de numerar correlativament, repetir la capçalera si ocupen més d'un full i incorporar al peu el desglossament de les abreviatures emprades. En l'estil Vancouver, cal mostrar només els valors significatius i evitar sobrecarregar d'informació. Figures: inclouen gràfics, diagrames, esquemes o fotografies. Es numeren també de forma correlativa, han d'ajudar a entendre el text i han d'incorporar un peu explicatiu on consti la font d'extracció si no són pròpies.

ERROR FREQÜENT En l'estil de citació Vancouver, és un error habitual invertir la posició dels títols d'elements gràfics: el títol de les taules se situa sempre a la part superior, mentre que el títol de les figures va a la part inferior. A més, recorda no emprar abreviatures en els títols de les taules. Discussió, referències, agraïments i annexos La discussió és l'espai reservat per contrastar les dades pròpies amb les d'altres autors, expressar observacions d'anàlisi, admetre les limitacions metodològiques del projecte i proposar noves línies de recerca o hipòtesis de futur.

Els agraïments s'adrecen a entitats o persones que han prestat suport tècnic, revisió lingüística, ajuda estadística o finançament (com beques), però que no assoleixen els criteris per signar com a autors (per exemple, caps de servei o supervisors). Certes revistes exigeixen el consentiment escrit de les persones esmentades. Publicar l'estudi en una revista d'accés obert pot comportar un cost per als autors situat generalment entre 2.000 € i 3.000 €; en cas contrari, la lectura queda restringida als subscriptors.

Les referències bibliogràfiques han de provenir de fonts fiables i recollir fidelment el pensament dels autors citats; per a un article original se solen fer servir entre 20 i 40 cites, seguint els formats més emprats (Vancouver o APA). Finalment, els annexos recullen documents auxiliars que faciliten la comprensió general: qüestionaris, escales utilitzades, formularis de consentiment informat o dades complementàries. COMPROVA-HO 4 On s'ha de col·locar el títol d'un gràfic estadístic i el d'un quadre de dades segons les normes Vancouver?

Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 6 Normes d'estil formal en l'escriptura científica La redacció científica requereix precisió, sobrietat i claredat lèxica. Per assolir-ho, cal respectar certs criteris d'estil: Ús de diacrítics: aplicació de recursos tipogràfics per destacar mots específics; s'escriuen en cursiva les nomenclatures biològiques, els termes en llatí i les expressions en llengua estrangera. Formes verbals: en els articles originals s'ha d'emprar predominantment la forma impersonal per mantenir l'objectivitat. Les formes personals es toleren en gèneres menys rígids com les cartes al director.

Ús correcte de la sintaxi: cal evitar l'ús abusiu de gerundis si no tenen un valor estrictament justificat i vigilar amb les locucions buides (com «avui per avui»). IDEES CLAU La comunicació dels resultats requereix seguir principis d'estil, rectitud i veracitat. El procés de revisió per parells d'un article original el duen a terme habitualment 3 revisors externs. L'article original s'organitza mitjançant l'estructura clàssica IMRyD (Introducció, Mètodes, Resultats i Discussió). El resum conté entre 50 i 250 paraules, té estructura interna pròpia i no admet abreviatures ni cites. Segons l'estil Vancouver, les taules porten el títol a la part superior i les figures a la part inferior.

TDX és el repositori cooperatiu català que conté més de 30.000 tesis doctorals digitalitzades. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quines restriccions de contingut i llargada presenta el resum estructurat d'un article original? 6. Quins elements concrets és pertinent incloure en la secció d'agraïments? 7. Com s'han de redactar els resultats d'una recerca i quina és l'extensió recomanada? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quants revisors examinen habitualment un article original abans de la seva publicació?

Cinc membres del comitè a) Dos membres de la universitat b) Un únic revisor editorial c) Tres revisors experts externs d) Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 7 9. Quina característica distingeix la metanàlisi d'altres tipus de revisió? 10. On s'ha de col·locar el títol d'una figura segons les normes de Vancouver? 11. Què caracteritza la redacció del resum d'un article original? 2 La comunicació científica oral i en format pòster EN ACABAR SABRÀS Distingir els límits de temps i característiques de les diverses modalitats de comunicació oral. Identificar les proporcions dels components verbal, vocal i no verbal en la comunicació.

Descriure els requisits formals, estructurals i el valor curricular del pòster científic. Reconèixer els tres nivells d'afectació de la por escènica durant l'exposició pública. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Quan parlem davant d'un tribunal científic, què té més impacte: el que diem o la manera com ho diem físicament? Modalitats de comunicació oral en l'àmbit científic La difusió dels resultats d'una recerca no es limita a la paraula escrita. La comunicació oral científica permet transmetre troballes recents de manera directa, àgil i propera a una comunitat d'especialistes.

Existeixen diferents formats segons el context acadèmic o professional: Comunicacions en congressos i jornades: presentacions breus d'estudis recents davant d'una audiència professional. Ponències o conferències convidades: intervencions en taules rodones o sessions magistrals on l'investigador participa per invitació expressa de l'organització, amb un temps d'exposició variable. Defenses acadèmiques: avaluació formal de treballs d'investigació universitaris davant d'un tribunal examinador, que inclou un torn posterior de preguntes i debat.

Analitza exclusivament un cas individual a) Té menys de deu fulls b) Aplica una combinació estadística de dades c) Evita l'ús de metodologia regimada d) A la part superior a) A l'annex final b) Dins del gràfic c) A la part inferior d) Fa servir nombroses citacions bibliogràfiques a) Ha de superar els quatre fulls b) Conté abreviatures desglossades al final c) Té entre 50 i 250 paraules d) Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 8 Els temps estipulats per a la presentació varien de forma estricta segons el tipus d'acte: Modalitat Durada d'exposició Estructura i torn de debat Treball de Final de Grau (TFG) 10 minuts Exposició concisa i debat posterior amb el tribunal Treball de Final de Màster (TFM) 10 a 15 minuts Defensa metodològica i discussió de resultats Tesi doctoral 35 a 45 minuts Exposició exhaustiva i debat acadèmic aprofundit Comunicació oral estàndard a congressos 10 a 15 minuts Normalment 10-15 diapositives amb breu torn de precs COMPROVA-HO 13 Quina diferència temporal bàsica hi ha entre defensar un Treball de Final de Grau i una tesi doctoral?

Planificació, suport visual i resum previ Una comunicació oral reeixida requereix una planificació prèvia rigorosa i un llenguatge clar, senzill i sintètic. La regla habitual estableix un ritme d'aproximadament una diapositiva per minut, per la qual cosa una presentació estàndard sol comptar amb un suport de 10 a 15 diapositives. Abans de ser acceptada en un congrés o jornada, l'organització exigeix l'enviament d'un resum de 150 a 500 paraules (per a les característiques del resum estructurat, vegeu «La comunicació científica escrita — Formats i estructura de l'article original»). Els resums acceptats per l'avaluació es publiquen posteriorment al llibre oficial de resums de l'esdeveniment.

Si la defensa requereix dispositius tècnics especials o addicionals, s'han de demanar amb antelació al comitè tècnic. L'organització discursiva s'estructura en tres blocs clars per facilitar el seguiment a l'audiència: Components de la comunicació: llenguatge vocal, corporal i control escènic En l'exposició en públic, el missatge no depèn exclusivament del contingut redactat. La distribució de l'impacte comunicatiu es desglossa seguint la distribució de l'impacte comunicatiu: 7% verbal, 38% vocal i 55% no verbal. Introducció: avançar breument què s'explicarà per captar l'atenció i situar el tema.

1 Cos del discurs: exposar els continguts, el mètode i les troballes, repetint i emfasitzant la idea principal. 2 Conclusió: resumir què s'ha exposat i destacar les aportacions finals de la investigació. 3 Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 9 ESQUEMA Components de l'impacte comunicatiu El domini de la veu exigeix modular el to i el volum, aplicar èmfasi estratègic en els termes clau i respectar les pauses per fixar conceptes. Paral·lelament, el llenguatge corporal (postura, mirada i gesticulació) transmet seguretat davant l'auditori.

La por escènica és una reacció habitual que s'ha de gestionar en tres nivells diferenciats: Nivell somàtic: manifestacions físiques com taquicàrdia, tremolors o sudoració, que es redueixen amb tècniques de respiració i descans. Nivell cognitiu: pensaments negatius o por al bloqueig, que es combinen dominant a fons el tema i confiant en la pròpia feina. Nivell conductual: conductes d'evitació o moviments inquiets, que es corregeixen assajant la posada en escena i gravant-se prèviament. ERROR FREQÜENT Confondre el percentatge de la comunicació vocal amb el verbal.

Recorda que el contingut verbal estricte (les paraules) només representa el 7 %, mentre que la modulació vocal (to, ritme i volum) equival al 38 % i el llenguatge corporal acapara el 55 %. COMPROVA-HO 14 Quin pes percentual tenen respectivament els components verbal, vocal i no verbal en la comunicació? El cartell o pòster científic El cartell o pòster científic és una eina de comunicació gràfica dissenyada per presentar una investigació o la descripció d'un cas clínic en jornades i congressos (per a la descripció del cas clínic, vegeu «La comunicació científica escrita — Formats i estructura de l'article original»).

Les seves característiques bàsiques són les següents: Format i dimensions: habitualment es confecciona en orientació vertical amb mides de 90 x 70 cm. Predomini gràfic: utilització abundant d'imatges, figures, esquemes i gràfics per minimitzar el text dens. Llenguatge no verbal 55% de pes corporal To i modulació vocal 38% d'impacte sonor Contingut verbal 7% de contingut estricte Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 10 Defensa personal: l'autor ha d'estar present durant la sessió de pòsters per defensar-lo de manera resumida davant d'un grup reduït d'assistents o membres del comitè.

Material de suport: és habitual sol·licitar còpies en paper (de mida DIN A4) per distribuir-les entre el públic interessat. Validesa acadèmica: el pòster té exactament la mateixa equivalència curricular que una comunicació oral en l'acreditació de mèrits científics. PROCÉS Procés d'elaboració i defensa d'un pòster científic 1 Enviament del resum Text breu d'entre 150 i 500 paraules 2 Disseny gràfic Format vertical de 90 x 70 cm 3 Exposició Defensa davant d'un grup reduït 4 Distribució Lliurament de còpies en paper al públic COMPROVA-HO 15 Quina equivalència curricular té un pòster científic respecte a una comunicació oral en congressos?

IDEES CLAU Les comunicacions orals requereixen adaptar-se a límits estrictes: 10 minuts en TFG, 10-15 minuts en TFM o congressos, i 35-45 minuts en tesis doctorals. El resum previ per a l'acceptació en congressos compta habitualment amb una extensió d'entre 150 i 500 paraules. L'impacte comunicatiu es distribueix en un 7% verbal, un 38% vocal i un 55% no verbal. L'ansietat o por escènica s'ha d'afrontar treballant els seus tres nivells: somàtic, cognitiu i conductual. El cartell o pòster s'elabora habitualment en orientació vertical (90 x 70 cm), prioritza els recursos gràfics i té el mateix reconeixement curricular que una comunicació oral. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16.

Quins tres blocs han d'estructurar el discurs oral d'una recerca? 17. Quines dimensions i orientació té com a estàndard el pòster científic? 18. En quins tres àmbits o nivells es manifesta la por escènica en comunicar resultats? Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin temps d'exposició està assignat habitualment a la defensa d'un TFG? 20. Quina extensió sol tenir el resum que s'envia prèviament als congressos? 21. Quin percentatge d'impacte correspon al llenguatge no verbal o corporal en una exposició? 22. Quin valor curricular té el pòster científic comparat amb la comunicació oral?

3 Pràctica basada en l'evidència — Fonaments i models teòrics EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de Pràctica Basada en l'Evidència segons David Sackett i diferenciar les seves etapes d'aplicació. Identificar les etapes del model dels 7 passos i els components del model Knowledge to Action de Graham et al. Distingir les cinc dimensions d'evidència establertes pel Joanna Briggs Institute. Analitzar la interacció entre Evidència, Context i Facilitació en el marc conceptual PARIHS. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què no n'hi ha prou que una investigació demostri que un tractament és eficaç perquè s'adopti a les consultes?

La pràctica clínica necessita recolzar-se en dades contrastades per garantir cures eficaces, segures i individualitzades. Incorporar les troballes de la recerca al context assistencial permet reduir la variabilitat injustificada i oferir una atenció d'alta qualitat.

20 minuts a) 35 minuts b) 10 minuts c) 5 minuts d) 50 a 100 paraules a) Sense límit definit b) 600 a 1.000 paraules c) 150 a 500 paraules d) 38% a) 55% b) 7% c) 75% d) La meitat de valor a) Exactament el mateix valor b) Un terç del valor c) Sense valor curricular d) Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 12 ESQUEMA Estructura de la Pràctica Basada en l'Evidència Fonaments de la Pràctica Basada en l'Evidència L'any 1996, David Sackett va definir la medicina basada en l'evidència com l'ús conscient, explícit i assenyat de la millor certesa científica disponible per prendre decisions sobre les cures de cada pacient concret.

En l'entorn infermer, la presa de decisions articula el coneixement procedent de la recerca, la pràctica professional, els plans formatius i les teories pròpies de la disciplina. Esquema dels components integradors de la millor pràctica clínica infermera. Pràctica Basada en l'Evidència Fonaments i marcs teòrics Fonaments i 7 passos Concepte de Sackett i etapes Model Graham et al.

Knowledge to Action Model OMRU Innovació, adoptants i entorn Model JBI (2016) 5 dimensions de l'evidència Marc PARIHS Evidència, Context i Facilitació Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 13 La seqüència habitual per integrar la recerca en la pràctica segueix cinc etapes nuclears: Entre els seus avantatges essencials, la pràctica basada en l'evidència (PBE) permet harmonitzar el bagatge clínic individual amb les dades científiques externes, atorgar valor central als valors o preferències del pacient i valorar críticament la solidesa de la literatura abans d'actuar.

Pel que fa a les limitacions observades a l'entorn assistencial, es detecta la percepció que es pot infravalorar l'experiència pròpia acumulada i, sobretot, l'alta demanda de temps que requereix analitzar, filtrar i revisar els articles. COMPROVA-HO 24 Quins tres components bàsics s'han de sintetitzar durant l'acte clínic segons la definició de Sackett?

El model dels 7 passos d'implementació Per facilitar la instauració progressiva d'aquesta metodologia en les organitzacions de salut, s'utilitza una seqüència estructurada de set etapes operatives: ERROR FREQÜENT L'error més comú en els exàmens és confondre l'etapa 6 (avaluació dels resultats en la salut del pacient) amb l'etapa 7 (difusió pública i comunicació dels resultats als col·legues). Un procés de PBE no acaba quan es mesura el canvi, sinó quan es transmet a la comunitat professional. Formulació d'interrogants clínics: concretar la necessitat d'informació en preguntes estructurades. 1 Cerca bibliogràfica: localitzar els estudis i evidències més sòlides i recents.

2 Avaluació crítica: jutjar la validesa metodològica i la utilitat real dels documents recuperats. 3 Aplicació assistencial: traslladar les troballes pertinents a les cures diàries de cada persona atesa. 4 Avaluació de l'impacte: mesurar les millores assolides i analitzar els canvis derivats de la intervenció. 5 Cultivar un esperit constant d'indagació i recerca a la unitat. 1 Formular una pregunta clínica ben definida davant d'un dubte assistencial. 2 Cercar i reunir les proves científiques més rellevants disponibles. 3 Valorar críticament la solidesa, validesa i aplicabilitat d'aquesta evidència. 4 Integrar les conclusions amb la perícia professional i els valors del pacient.

5 Avaluar els resultats en salut obtinguts després d'aplicar la intervenció. 6 Difondre els resultats per compartir el coneixement amb altres equips. 7 Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 14 El marc Knowledge to Action (Graham et al.) Desenvolupat al Canadà per Graham i col·laboradors durant els anys 2000 després de revisar trenta- una teories d'acció planificada, aquest model aborda el buit entre el saber teòric i el fer quotidià (know/do gap). L'estructura organitza el procés en dues esferes altament interconnectades descrites per Field et al.

(2014): Creació del coneixement (Knowledge Creation): esquematitzada en forma d'embut que refina la informació a través de tres fases successives: recerca bàsica (knowledge inquiry), síntesi sistemàtica (knowledge synthesis) i elaboració de productes o eines adaptades (knowledge tools/products). Cicle d'acció (Action Cycle): anell exterior orientat a l'aplicació pragmàtica. Comprèn la detecció del problema o buit assistencial, la identificació i selecció del coneixement útil, l'adaptació al context local, l'avaluació de barreres i facilitadors, la implementació d'intervencions a mida, la monitorització de l'ús, l'avaluació de resultats i la sostenibilitat del canvi en el temps.

Diagrama del model Knowledge to Action de creació i cicle d'acció. COMPROVA-HO 25 Què representa l'embut central en el marc conceptual del Coneixement per a l'Acció de Graham? Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 15 Models estructurals: OMRU, JBI i PARIHS L'aplicació sistemàtica de les innovacions compta amb diversos marcs de referència teòrics que ajuden a gestionar la complexitat assistencial: Model OMRU (The Ottawa Model of Research Use) Plantejat per Graham i Logan (2004), descriu un procés interactiu on s'avaluen les barreres i suports, es monitoritzen les intervencions i s'analitzen els resultats del grau d'adopció.

Reconeix tres elements influents que condicionen la implementació: La innovació: el procés de desenvolupament i els atributs específics de la nova pràctica. Els potencials adoptants: el nivell de consciència, les actituds, les habilitats, els coneixements i la pràctica habitual dels professionals. L'ambient de pràctica clínica: l'estructura organitzativa, la cultura social de l'equip i les característiques dels pacients. Aquests tres focus guien el disseny d'intervencions orientades a l'adopció (intenció d'ús, ús inicial i manteniment continuat) i a la millora dels resultats del pacient, del professional i del sistema de salut. Esquema del model OMRU per a la implementació de guies clíniques.

Model del Joanna Briggs Institute (JBI, 2016) El Joanna Briggs Institute planteja una perspectiva cíclica que connecta la generació de recerca, la síntesi, la transferència del coneixement i la implementació clínica centrada en la salut global. Estableix una tipologia fonamental per examinar les intervencions sanitàries: Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 16 Dimensió Criteri d'avaluació de la intervenció Factible L'activitat és pràctica, aplicable i operable en la realitat assistencial. Idònia L'actuació és escaient i s'adapta amb pertinència a una situació clínica concreta. Significativa L'atenció i el procediment són viscuts positivament per part del pacient.

Efectiva La intervenció assoleix els resultats terapèutics o clínics previstos. Viable econòmicament L'activitat és assumible i sostenible en termes de cost i recursos econòmics. El marc conceptual PARIHS El marc PARIHS (sigles de Promoting Action on Research Implementation in Health Services) defensa que l'èxit d'una implementació depèn de la interacció dinàmica de tres dimensions centrals: Evidència: qualitat i rigor de les dades científiques, integració de l'experiència dels pacients i informació derivada del context clínic local per predir una adopció amb èxit. Context: ambient organitzatiu on s'introdueix el canvi.

Requereix orientació al pacient, lideratges clarament establerts, estratègies d'avaluació amb retroalimentació rutinària i la capacitat de vèncer les resistències locals. Facilitació: procés de recolzament operatiu dut a terme per facilitadors amb rols interns o externs. Depèn de les habilitats de comunicació, la cohesió de l'equip i la resolució oportuna d'incidències per promoure l'adhesió. ESQUEMA Elements clau del marc PARIHS COMPROVA-HO 26 Quina dimensió de l'evidència segons el JBI fa referència exclusivament a l'experiència subjectiva positiva de la persona atesa?

Implementació amb èxit Assolida per la interacció del marc Evidència Rigor, vivència del pacient i dades locals Context Cultura organitzativa, lideratge i avaluació Facilitació Agents interns o externs i comunicació Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 17 Anàlisi de situació i factors que condicionen la incorporació de l'evidència Abans d'introduir una modificació a les rutines de cures, els equips han d'examinar la viabilitat mitjançant una sèrie d'interrogants clau de diagnòstic de situació: Què es vol canviar i quin benefici s'espera obtenir? Quin és el cost associat i si la proposta és viable econòmicament?

Hi ha constància documentada que el canvi funcioni o hagi fracassat prèviament? Quin és l'estat actual de l'evidència i quines variables s'han estudiat? Quins indicadors o mesures s'utilitzaran per jutjar si la transformació ha tingut èxit? Quins altres aspectes assistencials i quines altres persones es veuran afectats? Quines implicacions ètiques comporta el canvi? Es pot introduir el canvi i qui se'n fa responsable?

La inclusió estable del coneixement en infermeria es veu afavorida per diversos pilars estratègics: una educació continuada, la implementació de sistemes de suport a les decisions, les auditories clíniques amb retorn formatiu, la presència de líders d'opinió i la consolidació d'una cultura organitzativa favorable a la pràctica basada en proves. IDEES CLAU David Sackett va definir la Medicina Basada en l'Evidència el 1996 com l'ús conscient de la millor certesa disponible per a la cura individual. El procés d'implementació clàssic comprèn una progressió que va des del cultiu de l'esperit d'indagació fins a la difusió final dels resultats obtinguts.

El model Knowledge to Action (Graham et al.) estructura la integració clínica en dues dimensions: la creació del coneixement i el cicle d'acció. El model OMRU analitza com la innovació, els professionals adoptants i l'ambient assistencial modulen la instauració d'un procediment. La tipologia del Joanna Briggs Institute (JBI, 2016) avalua si una intervenció compleix cinc criteris: Factible, Idònia, Significativa, Efectiva i Viable econòmicament. El marc PARIHS demostra que una implementació satisfactòria és el resultat de combinar Evidència, Context i Facilitació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27.

En quines dues grans seccions es distribueix el marc conceptual del Coneixement per a l'Acció de Graham et al.? 28. Quins tres elements centrals componen el marc PARIHS per assegurar una correcta translació de la recerca? 29. Quins són els 5 requisits que defineixen la tipologia d'evidència segons el Joanna Briggs Institute (2016)? Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 18 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Com va definir David Sackett el 1996 la presa de decisions basada en l'evidència? 31. Quin és el darrer pas en el model seqüencial dels 7 passos d'implementació? 32.

Segons el model del Joanna Briggs Institute (JBI), què significa que una pràctica sigui 'factible'? 33. Quins són els tres vèrtexs que interactuen en la teoria del marc PARIHS? 4 Barreres i translació del coneixement a la pràctica clínica EN ACABAR SABRÀS Distingir els tres nivells de buits de coneixement (GAP 1, GAP 2 i GAP 3) en l'àmbit sanitari. Explicar el cicle continu d'auditoria i avaluació emprat en el Pla Director de l'Ictus a Catalunya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què calen anys per aplicar rutinàriament una cura infermera avalada per assajos científics concloents?

La transferència del rigor científic a la feina assistencial diària representa un repte complex per als equips de salut.

La translació del coneixement és el procés dinàmic d'adaptació, integració i aplicació efectiva de les troballes de la recerca a la pràctica clínica real per millorar la salut dels pacients (vegeu Com l'ús conscient de la millor recerca a) Com la imitació estricta dels protocols hospitalaris b) Com el compliment de les decisions mèdiques c) Com la reducció total de costos sanitaris d) Integrar l'evidència a) Avaluar els resultats b) Valorar críticament l'evidència c) Difondre els resultats d) Que és practicable i aplicable en la realitat a) Que és agradable per a l'usuari b) Que té un baix cost financer c) Que assoleix l'objectiu de salut marcat d) Planificació, Execució i Difusió a) Innovació, Professionals i Costos b) Formulació, Cerca i Avaluació c) Evidència, Context i Facilitació d) Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 19 «Pràctica basada en l'evidència — Fonaments i models teòrics»).

Sovint, la publicació d'una nova teràpia o d'una guia de cures no garanteix que els professionals sanitaris l'apliquin de manera immediata ni uniforme. Els tres buits de coneixement (GAPs) en la translació científica Entre la generació d'una idea teòrica i la seva execució al peu del llit del pacient es produeixen desconnexions o buits estructurals denominats GAPs de coneixement. S'identifiquen tres nivells de fractura: Nivell de bretxa Àmbits desconnectats Descripció i estratègies GAP 1 Necessitats reals vs. Recerca bàsica Diferència entre el que demanen pacients, comunitat i gestors i el que investiguen els científics de laboratori. Es corregeix amb iniciatives com el Projecte INVOLVE.

GAP 2 Recerca bàsica vs. Recerca clínica Separació entre les troballes biomèdiques i epidemiològiques de descobriment i el disseny d'assajos clínics aplicats. GAP 3 Coneixement clínic vs. Pràctica assistencial Dificultat per traduir assajos i guies en canvis concrets de conducta assistencial i organització de serveis. El projecte britànic INVOLVE constitueix un exemple capdavanter de bona pràctica orientat a tancar el GAP 1, promovent la participació activa de la ciutadania i dels pacients en la definició de les prioritats de recerca pública en salut.

ERROR FREQÜENT Confondre el GAP 1 amb el GAP 3: el GAP 1 reflecteix la desconnexió inicial entre la demanda comunitària i els laboratoris de recerca bàsica, mentre que el GAP 3 és la resistència o dificultat d'implementar les guies clíniques existents a la feina assistencial rutinària. COMPROVA-HO 35 Quin objectiu clau té el projecte INVOLVE respecte a les prioritats de recerca? La implementació de l'evidència a Catalunya: el cas del Pla Director de l'Ictus En el nostre entorn sanitari, la translació del coneixement s'ha materialitzat a través de diverses àrees: seguretat del pacient, tractaments mèdics, cures infermeres i educació sanitària.

L'instrument polític i assistencial destinat a vertebrar aquestes reformes és el Pla Director de Salut, un marc operatiu que defineix objectius, itineraris i criteris d'actuació clínica per a patologies d'alt impacte. A Catalunya, el Pla Director de l'Ictus es va començar a implementar el 2005. Aquest programa exemplifica el tancament del GAP 3 mitjançant un cicle continu d'identificació, adaptació de guies clíniques, aplicació de millores i supervisió longitudinal.

Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 20 CRONOLOGIA Cicle d'implementació i auditories de l'Ictus Aquest cicle sistemàtic ha dut a terme auditories clíniques periòdiques d'avaluació en anys successius (2006, 2008, 2010, 2013 i 2019), demostrant com l'anàlisi de resultats condueix a una actualització sostinguda de la qualitat assistencial. COMPROVA-HO 36 En quin any es va començar a implementar a Catalunya el Pla Director de l'Ictus? IDEES CLAU El GAP 1 separa les necessitats dels pacients i la comunitat de les línies de recerca bàsica dels científics. El projecte INVOLVE és un model pioner de participació pública per establir les prioritats científiques.

El GAP 2 distancia el descobriment bàsic o epidemiològic de la recerca clínica experimental. El GAP 3 representa la bretxa entre les guies clíniques disponibles i l'actuació assistencial real diària. El Pla Director de l'Ictus a Catalunya (iniciat el 2005) és un model d'implementació basat en auditories periòdiques. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. En què consisteix el buit de coneixement denominat GAP 2? 38. Quina funció tenen els Plans Directors de Salut en la reducció del GAP 3?

2005 Identificació i implementació del Pla Director 2006 Primera auditoria clínica d'avaluació 2008-2010 Noves auditories i adaptacions de procés 2013 Auditoria de seguiment dels canvis fets 2019 Avaluació continuada de resultats clínics Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 21 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin buit científic aborda la manca de connexió entre pacients i línies de recerca bàsica? 40. Quin és l'objectiu principal de la iniciativa internacional INVOLVE? 41. A quina dificultat fa referència el GAP 3 en ciències de la salut? 42. En quin any es va iniciar la implementació del Pla Director de l'Ictus a Catalunya?

5 e-Health i mHealth — Estratègia global i tecnologies en salut EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes d'e-Health i mHealth segons les directrius de l'Organització Mundial de la Salut. Identificar les principals fites històriques en l'evolució de les xarxes i les tecnologies de la comunicació. Classificar els serveis digitals i telefònics de suport assistencial existents a Catalunya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Com pot un missatge programat al telèfon mòbil millorar el pronòstic d'un pacient crònic? La transformació digital de l'atenció sanitària respon a dècades d'avenços en telecomunicacions que han redefinit com es transmet la informació clínica i comunitària.

El GAP 3 a) El GAP 2 b) El GAP 0 c) El GAP 1 d) Finançar assajos clínics privats a) Substituir les auditories assistencials clíniques b) Elaborar protocols exclusius per a metges c) Involucrar la comunitat en recerca d) Desconeixement de la genètica humana a) Manca de finançament universitari b) Dificultat de traduir evidència a la pràctica c) Retard entre ciència bàsica i assajos d) 2000 a) 2005 b) 1995 c) 2010 d) Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 22 ESQUEMA Estructura de la salut digital Fonaments històrics de la comunicació digital Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) actuals es fonamenten en tres fites essencials de la computació en xarxa: Internet: xarxa descentralitzada formada per la interconnectivitat entre múltiples xarxes de comunicació.

El punt de partida operatiu va tenir lloc el 21 de novembre de 1969 amb el primer enllaç d'ordinadors establert entre la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i la Universitat de Stanford. Correu electrònic (e-mail): eina de missatgeria asíncrona per xarxa el primer missatge de la qual es va transmetre el 1971, prenent com a base antecedents nord-americans que es remuntaven al 1962. World Wide Web (WWW): sistema estructurat de distribució de documents d'hipertext i hipermitjans connectats entre si i consultables mitjançant Internet.

Va ser creat a Ginebra (Suïssa) entre el març de 1989 i el desembre de 1990 per l'investigador anglès Tim Berners-Lee amb la col·laboració del belga Robert Cailliau, i publicat formalment l'any 1992. COMPROVA-HO 44 Quina diferència temporal i tecnològica clau hi ha entre Internet i la World Wide Web?

Concepte d'e-Health i directrius globals de l'OMS Segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut juntament amb la International Telecommunication Union (2012): e-Health Marc global de les TIC en salut mHealth Dispositius i comunicació mòbil Atenció telefònica Canals 061, 112, 012 i suport Adherència terapèutica Recordatoris i avisos mèdics Teleassistència i domicili Telecures, sensors i robòtica Integració clínica Sistemes de suport i dades Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 23 DEFINICIÓ L'e-Health és l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per a la salut.

Engloba la millora continuada dels fluxos d'informació assistencial per mitjans electrònics a fi de donar suport directe a la prestació de serveis i a l'administració global dels sistemes sanitaris. L'informe internacional de l'OMS de 2016 (Report on the third global survey on e-Health) va analitzar la consolidació internacional d'aquestes pràctiques i va aportar dades rellevants: Tres quartes parts dels països enquestats compten amb organismes que ofereixen formació prèvia o continuada en tecnologies de la informació sanitària dirigida a professionals de les ciències de la salut.

El 80 % dels països indica que les seves institucions sanitàries fan servir plataformes digitals per difondre missatges de salut i educació sanitària. Els estats amb ingressos alts o benestants disposen en la seva gran majoria de programes assistencials estructurats mitjançant mHealth (salut mòbil). Per contra, les grans barreres que frenen el desplegament generalitzat de la teleassistència són la manca d'infraestructura tecnològica, la mancança de recursos econòmics o materials i el buit de legislació específica.

D'acord amb els informes de l'OMS (2012), persisteixen reptes assistencials de primer ordre quan les TIC no s'apliquen de manera coordinada: ERROR FREQÜENT Confondre els conceptes d'e-Health i mHealth és una errada habitual. L'e-Health és el marc genèric que engloba qualsevol TIC aplicada a la salut (com la història clínica informatitzada central o xarxes hospitalàries), mentre que el mHealth n'és una branca específica basada estrictament en dispositius mòbils, telèfons intel·ligents, alertes per veu o missatgeria i línies telefòniques d'atenció. COMPROVA-HO 45 Quines són les tres barreres principals identificades per l'OMS que frenen la teleassistència?

Prestar cures i atenció clínica amb informació fragmentada o incompleta del pacient, la qual cosa eleva el risc directe d'esdeveniments adversos. 1 Pèrdua de temps clínic recollint dades bàsiques repetides i duplicació innecessària d'activitats diagnòstiques o de tractament. 2 Manca d'integració i dificultat de coordinació entre proveïdors assistencials durant la transferència d'informació mèdica. 3 Capacitat molt limitada per comunicar-se i supervisar pacients de forma no presencial o remota. 4 Manca d'eines sistemàtiques per assegurar i monitoritzar l'adherència terapèutica i avaluar l'efectivitat dels serveis.

5 Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 24 Objectius estratègics i horitzó e-Health 2020 La visió estratègica d'e-Health fixada per a l'any 2020 va plantejar un escenari assistencial basat en la digitalització integral del treball multidisciplinari: Eix estratègic Descripció i objectiu clau Integració al punt d'atenció Visió completa i centralitzada de tot l'historial del pacient al lloc exacte on s'aplica l'atenció sanitària. Interconnexió d'equips Comunicació immediata entre equips multidisciplinaris de diversos proveïdors per assegurar la continuïtat de les cures.

Gestió clínica electrònica Peticions de proves diagnòstiques, prescripció de fàrmacs i derivació entre professionals de forma telemàtica, àgil i segura. Interacció i seguiment remot Capacitat per interactuar amb el ciutadà i monitoritzar pacients a distància, amb independència de la seva ubicació física. Avaluació continuada Supervisió d'indicadors de salut i auditories per analitzar l'eficàcia, seguretat i rendiment dels serveis prestats.

Aquesta transformació tecnològica s'aplica de manera creixent en assajos clínics (el volum dels quals s'ha més que duplicat en pocs anys, principalment per al tractament i prevenció en gent gran) i en patologies concretes com la diabetis tipus II, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, obesitat, malalties cardiovasculars, trastorns de salut mental i seguiment oncològic.

Desplegament del mHealth a Catalunya En l'entorn assistencial català, el mHealth s'articula a través de tres grans modalitats de comunicació: ESQUEMA Canals de serveis mHealth a Catalunya Serveis mHealth Tipologies d'atenció digital Ciutadà i serveis Línies de consultes i urgències 061 CatSalut Respon Consell i suport sanitari 112 Urgències Emergències sanitàries globals Teleassistència Seguiment de Creu Roja a la llar Telemedicina Teleconsulta i monitorització Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 25 Línies i serveis d'atenció ciutadana Permeten la interacció directa entre la població i el sistema públic: 012: telèfon d'atenció ciutadana que ofereix informació general sobre serveis i actuacions de la Generalitat de Catalunya, a més de suport directe per realitzar tràmits en línia.

061 CatSalut Respon: línia sanitària contínua que resol consultes de salut, proporciona consell mèdic i desenvolupa programes concrets d'ajuda (per exemple, per deixar de fumar). 112 Urgències Catalunya: telèfon gratuït i operatiu les 24 hores per a emergències greus, accessible tant des de terminals mòbils com des de línies de telefonia fixa. 900 900 120: línia especialitzada i gratuïta d'atenció permanent per a situacions de violència masclista.

Foment de l'adherència i comunicació comunitària Emissió de recordatoris automatitzats per citacions mèdiques, alertes de supervisió farmacològica o missatges de veu programats per a hàbits saludables (com ara consells per pujar escales al lloc de treball o recomanacions de revisions odontològiques anuals). Comunicació professional i teleassistència Plataformes telemàtiques que donen suport a la presa de decisions (protocols i trajectòries clíniques informatitzades) i serveis com els de la Creu Roja (suport immediat i seguiment individualitzat a la llar).

En l'àmbit especialitzat, la telemedicina inclou la teleconsulta, la monitorització de paràmetres a distància i dispositius d'intervenció especialitzada (com la xarxa de teleictus hospitalària; vegeu «Serveis digitals de salut a Catalunya — Recepta electrònica, La Meva Salut i Teleictus»). COMPROVA-HO 46 Quin servei telefònic públic de Catalunya s'encarrega d'atendre consultes sanitàries específiques com l'ajuda per deixar de fumar?

Impacte de les noves tecnologies en la vida quotidiana La digitalització de les cures ha modificat la relació del ciutadà amb la seva pròpia salut mitjançant múltiples eines integrades: Telemonitorització i telecures: vigilància remota de signes clínics i de pautes de conducta que permet detectar canvis d'estat de forma precoç sense trasllat del pacient. Control ambiental i geolocalització: sensors a la llar per detectar riscos a l'entorn domèstic i sistemes de localització remota per a usuaris amb fragilitat o risc de desorientació. Robòtica i suports cognitius: programes digitals estructurats per mantenir habilitats cognitives i la memòria mitjançant la conversa i exercicis interactius.

Eines de suport a la discapacitat: solucions tecnològiques que faciliten l'accessibilitat física tant dins l'habitatge com durant la navegació i el desplaçament a l'espai públic. Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 26 IDEES CLAU L'e-Health engloba l'ús integral de les TIC per millorar la salut, donant suport a la gestió dels serveis i al tractament dels pacients. Internet es va originar el 21 de novembre de 1969 (UCLA-Stanford), mentre que la WWW va néixer entre 1989 i 1990 de la mà de Berners-Lee i Cailliau. El mHealth fa servir tecnologies mòbils per promoure l'adherència, atendre urgències i facilitar el seguiment sanitari a distància.

Segons l'informe global de l'OMS (2016), les mancances de recursos, infraestructura i regulació legal representen els principals obstacles per a la teleassistència. A Catalunya, serveis com el 061 CatSalut Respon, el 112 i els programes de teleassistència exemplifiquen l'ús estructurat de les noves eines digitals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. Quan es va establir el primer enllaç d'Internet i quines institucions el van connectar? 48. Quines diferències distingeixen el servei que ofereix el 012 del que presta el 061 a Catalunya? 49. Quin paper tenen els suports digitals cognitius i els sistemes de localització en l'entorn domiciliari? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 50. Qui va desenvolupar la World Wide Web (WWW) entre 1989 i 1990? 51. Quina proporció de països emprava mitjans digitals per difondre salut segons l'informe OMS 2016? 52. Quin número de telèfon s'adreça a l'atenció permanent per violència masclista a Catalunya? La International Telecommunication Union a) Investigadors de les universitats UCLA i Stanford b) El comitè científic de l'OMS c) Tim Berners-Lee i Robert Cailliau d) El 80 % a) El 50 % b) Tots els països c) El 65 % d) 061 a) 112 b) 012 c) 900 900 120 d) Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 27 53. Quin és un dels problemes derivats de no integrar les TIC segons l'OMS?

6 L'e-Pacient i la participació ciutadana en el sistema sanitari EN ACABAR SABRÀS Distingir els diferents perfils d'e-pacients segons la seva relació assistencial i el seu estat físic Definir el model de Medicina Participativa i els beneficis de la implicació de la persona atesa Identificar els recursos institucionals per a la participació i formació de pacients a Catalunya PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Com pot un pacient ben informat contribuir a millorar la seva seguretat clínica? El fenomen de l'e-Pacient i el canvi de paradigma assistencial L'accés generalitzat a la xarxa ha transformat la relació tradicional entre els usuaris i els professionals de la salut.

Històricament, l'atenció descansava sobre un model paternalista en què la persona atesa adoptava un rol passiu i acatava les indicacions clíniques sense qüestionar-les. Amb la integració de les tecnologies de la informació, sorgeix el concepte d'e-Pacient, que defineix els consumidors de salut informats que utilitzen Internet per recopilar dades sobre una condició mèdica d'interès per a ells mateixos, per a familiars o per a persones properes. Aquesta transformació es fonamenta en la cooperació i en el valor de l'experiència compartida.

Figures de l'activisme com Dave deBronkart exemplifiquen aquest perfil: diagnosticat d'un càncer renal greu, va aprendre sobre la seva patologia i els efectes de la quimioteràpia gràcies a comunitats virtuals de pacients, compartint les troballes amb el seu oncòleg per optimitzar el seu tractament. En paraules de Charles Safran, una participació més activa dels pacients condueix a un sistema sanitari amb menys errors mèdics, costos inferiors i millor qualitat assistencial, establint com a fi últim aconseguir ciutadans més sans i satisfets.

DEFINICIÓ L'e-Pacient és l'usuari que empra Internet i les eines digitals per cercar informació mèdica, interactuar amb professionals sanitaris i connectar amb xarxes de suport de malalts amb l'objectiu de gestionar activament la seva salut o la del seu entorn. L'augment de la formació continuada a) La duplicació innecessària d'activitats de tractament b) La suspensió d'assajos de mHealth c) La pèrdua de cobertura a les xarxes mòbils d) Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 28 Pel que fa al comportament quotidià, la cerca d'informació a la xarxa genera dos efectes principals: una ampliació de dades sobre serveis sanitaris i una nova dinàmica relacional amb l'equip clínic.

Aquest perfil adopta tres línies bàsiques d'actuació: la consulta de portals especialitzats, la participació en espais virtuals d'ajuda mútua i la interacció telemàtica amb els equips sanitaris. COMPROVA-HO 55 Quines són les tres conductes principals que caracteritzen un e-pacient a la xarxa? Perfil estadístic del ciutadà digitalitzat L'hàbit de cercar recursos clínics a la xarxa ha crescut de forma sostinguda des de l'inici del segle XXI. Mentre que l'any 2000 consultaven sobre salut el 55% dels ciutadans amb connexió als Estats Units, a partir del 2006 la xifra va pujar fins al 73%.

Els usuaris atorguen un valor notable a aquesta informació: el 92% la considera profitosa i el 47% dels qui busquen continguts afirmen que aquests han servit de pauta en la seva teràpia o curació. A més, el 70% fa indagacions al voltant d'un trastorn concret. En relació amb els beneficiaris de la consulta, un 61% realitza cerques per a ús propi i un 73% busca recursos en benefici d'altres persones. Paral·lelament, s'incrementa l'exigència d'una atenció que no requereixi desplaçaments mitjançant el telèfon o la xarxa, amb un 9% d'usuaris que ja declara haver contactat en línia directament amb el seu metge.

Tipologies d'e-pacients: actitud clínica i estat de salut La forma en què l'usuari afronta el diàleg amb el professional clínic permet establir quatre categories d'actitud diferenciades: Perfil Actitud vers el professional Presa de decisions Que accepten Admeten les pautes sense posar-les en dubte; model clàssic paternalista. El professional decideix exclusivament. Informats Confien en el sanitari com a guia, però investiguen a Internet per saber més i evitar dubtes a la consulta. El professional manté el lideratge terapèutic. Implicats Valoren la qualificació tècnica del clínic i cerquen informació per deliberar conjuntament. Decisió compartida i consensuada.

Que controlen Assumeixen la gestió íntegra del seu procés, fins i tot adoptant postures oposades al criteri mèdic. Decisió unilateral del pacient. D'altra banda, si s'analitza la distribució dels e-pacients segons la seva situació clínica, s'identifiquen tres grups: Grup de salut Percentatge d'e-pacients Patró d'ús d'Internet Sans 60-65% Reflexionen de manera esporàdica sobre el seu benestar general i fan cerques puntuals. Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 29 Grup de salut Percentatge d'e-pacients Patró d'ús d'Internet Aguts 5-6% Persones amb patologia lleu, diagnòstic recent d'un trastorn crònic, reaguditzacions o manca de resposta al tractament.

Busquen informació de forma intensiva, intervenen en debats i pregunten a consultors digitals. Crònics 30-35% Usuaris amb una malaltia crònica estabilitzada. Fan servir els entorns digitals de manera periòdica abans i després de les visites per actualitzar pautes i compartir experiències amb altres malalts. ESQUEMA Classificació dels perfils d'e- pacients ERROR FREQÜENT Confondre els perfils segons la relació professional amb els grups segons l'estat físic. Un pacient amb malaltia crònica no és necessàriament un pacient «controlador» ni «implicat»: pot adoptar una actitud passiva i ser un pacient «que accepta». No barregis l'estat de salut amb el nivell de presa de decisions.

COMPROVA-HO 56 Quin volum representen els pacients sans dins el conjunt d'e-pacients i com és el seu patró de cerca?

Segons relació clínica Nivell de decisió terapèutica Que accepten Rol passiu tradicional Informats Consulten però no decideixen Implicats Decisió clínica consensuada Controladors Decisions mèdiques unilaterals Segons estat de salut Condició física i freqüència Sans (60-65%) Consultes esporàdiques de benestar Crònics (30-35%) Ús regular de xarxes Aguts (5-6%) Cerca intensiva puntual Sistemes d'Informació i Comunicació Científica: Infermeria 30 Medicina Participativa i empoderament La Medicina Participativa és un model assistencial cooperatiu basat en la integració activa de malalts, professionals, cuidadors i comunitat al llarg de tot el contínuum d'atenció.

Sovint s'ha caigut en l'error de sobreestimar els perills de la xarxa i subestimar l'aportació dels usuaris al maneig de la seva salut. Atès que els equips clínics no poden assumir en solitari tots els aspectes del procés, el treball conjunt es consolida com la fórmula més resolutiva per promoure la salut col·lectiva.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Accés a Internet Fonts d'informació a l'abast Grups de suport Comunitats de malalts Superació del paternalisme El clínic no actua sol Model de Medicina Participativa Decisions consensuades Pacte de plans terapèutics Menys errors mèdics Major seguretat en salut Millor qualitat assistencial Usuaris més sans i satisfets EXEMPLE Un malalt crònic revisa un portal fiable abans de la seva revisió periòdica, anota els dubtes sobre la pauta farmacològica i els exposa a la infermera per pactar ajustaments en el seu estil de vida. Aquesta dinàmica exemplifica la medicina participativa i el perfil de pacient implicat.

Recursos de suport i participació ciutadana Per canalitzar l'acció dels usuaris i millorar les seves habilitats, existeixen diverses estructures institucionals a Catalunya i a escala estatal: Consell Consultiu de Pacients de Catalunya: és l'òrgan assessor oficial que representa les organitzacions de pacients davant l'Administració catalana per donar-los veu directa. Les entitats adherides poden presentar iniciatives i participar en el disseny de les polítiques públiques de salut. Aquest organisme es complementa amb el Directori d'entitats de pacients de Catalunya.

Programa Pacient Expert de Catalunya: iniciativa orientada a potenciar l'intercanvi d'experiències entre iguals perquè usuaris crònics formats liderin sessions…