Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ATENCIÓ INFERMERA DE LA PERSONA SANA AL LLARG DEL CICLE VITAL Grau en Infermeria Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'atenció infermera a la persona sana: etapes infantils, mortalitat perinatal, exploració del nounat, test d'Apgar i cures bàsiques del primer mes.

APREN.AI Índex 1 Bases conceptuals del desenvolupament i etapes de la infància Perspectiva ecològica del desenvolupament humà Període intrauterí i etapa neonatal Període lactant (1 mes a 1 any) Primera infància (1 a 3 anys) Edat preescolar (3 a 6 anys) i escolar (6 a 12 anys) Període puberal i adolescència 2 Epidemiologia perinatal, neonatal i infantil Límits cronològics: perinatologia i neonatologia Taxes de mortalitat perinatal i neonatal Factors de risc i causes de morbimortalitat perinatal Mortalitat infantil i variació etària de causes Mortalitat en menors de 5 anys i desigualtats 3 Avaluació del creixement físic i desenvolupament maduratiu Diferenciació conceptual i factors determinants Gradients i lleis del desenvolupament motor i físic Somatometria: tècniques de valoració antropomètrica Predicció de la talla diana genètica parental Maduració òssia i cronologia de l'erupció dentària Etapes del creixement i àrees del desenvolupament infantil 4 Desenvolupament puberal i estadis de Tanner Desenvolupament puberal femení Desenvolupament puberal masculí Criteris d'alerta: pubertat precoç i pubertat tardana 5 Fisiologia de l'adaptació a la vida extrauterina Fisiologia fetal: el paper de la placenta i els pulmons no ventilats Transició respiratòria: evacuació de líquid i primera ventilació Factors determinants per mantenir una respiració neonatal efectiva Canvis hemodinàmics i circulatoris: pas del patró fetal a l'adult Exploració física del nounat 6 Cap, cara, òrgans sensorials i coll Somatometria i postura general Avaluació del crani: sutures, fontanel·les i traumatismes del part Exploració de la cara i els ulls Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 1 Exploració d'orelles, nas i boca Exploració del coll i cintura escapular 7 Pell, tòrax, abdomen, genitals i extremitats Tegument neonatal: característiques fisiològiques i signes d'alerta Exploració toràcica i avaluació respiratòria Abdomen: morfologia, visceromegàlies i circulació perifèrica Exploració dels genitals femenins i masculins Columna vertebral i exploració anorectal Avaluació de les extremitats i cribratge de displàsia del maluc 8 Cures immediates a la sala de parts i adaptació Manteniment de la via respiratòria permeable Control tèrmic i prevenció de pèrdues de calor Pinçament i secció del cordó umbilical Avaluació de l'adaptació: Test d'Apgar Foment del vincle: contacte pell amb pell i lactància precoç Profilaxi farmacològica neonatal Identificació unívoca i registre documental 9 Cures infermeres durant el primer mes de vida Patró respiratori i hemodinàmic neonatal Alimentació, tècnica i evolució ponderal Termorregulació neonatal i pèrdua de calor Eliminació: patrons de femta, glopada i vòmit Higiene, cura del cordó i indumentària Son segur, ritmes circadiaris i seguretat general 10 Resum per repassar Desenvolupament humà i creixement infantil Epidemiologia perinatal i infantil Desenvolupament puberal i estadis de Tanner Adaptació i exploració física del nounat Cures a la sala de parts i durant el primer mes Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 2 1 Bases conceptuals del desenvolupament i etapes de la infància EN ACABAR SABRÀS Distingir els nivells estructurals del model ecològic del desenvolupament aplicats a la infància. Calcular el pes i la talla esperats en un lactant sa durant el primer any de vida. Diferenciar les etapes lúdiques i les fites maduratives de la primera infància. Reconèixer les característiques clíniques diferencials entre el període neonatal precoç i tardà.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un canvi en la feina dels pares pot afectar directament la salut d'un infant si ell mai ha visitat la seva empresa? El creixement i la maduració pediàtrica comprenen una successió de períodes marcats per canvis biològics, emocionals i relacionals continus. La pràctica infermera requereix entendre cada moment evolutiu per atendre tant les demandes físiques del menor com les de la seva unitat familiar.

ESQUEMA Etapes del desenvolupament infantil Període intrauterí Des de la fecundació fins al part Fase embrionària i fetal Precoç i tardana; viabilitat 20-22 setmanes Període neonatal Primer mes de vida extrauterina Neonatal precoç i tardà Frontera fixada al dia 7 Període lactant D'1 mes a 1 any d'edat Primera infància D'1 a 3 anys de vida Etapa preescolar i escolar Dels 3 als 12 anys Pubertat i adolescència Maduració sexual i transició adulta Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 3 Perspectiva ecològica del desenvolupament humà El desenvolupament s'entén com la interacció dinàmica i bidireccional entre la base orgànica i genètica de la persona i el seu context.

L'infant no és un element passiu: modifica el seu entorn, l'interpreta i s'empodera per transformar la realitat. L'entorn s'organitza en quatre nivells concèntrics: Microsistema: entorns immediats on l'infant intervé directament (la família, l'escola o activitats extraescolars). Es defineix per vincles afectius d'influència recíproca, activitats dotades de significat compartit i rols socials esperats que cal mantenir equilibrats. Mesosistema: xarxa d'interaccions entre els microsistemes de l'infant, com la coordinació o les discrepàncies educatives entre l'escola i la llar.

Exosistema: àmbits en què el nen no pren part de manera activa però que condicionen la seva vida, com ara la situació de desocupació laboral o la càrrega d'estrès dels progenitors. Macrosistema: marc sociocultural general, conjunt de valors, creences i patrons estètics que modelen l'experiència (per exemple, models corporals que afavoreixen conductes de risc o trastorns de la conducta alimentària durant l'adolescència). CURES D'INFERMERIA EN LA INFÀNCIA L'objectiu central de la infermeria pediàtrica és assolir el màxim benestar integral de l'infant i de la seva família tant en situacions de salut com de malaltia.

Això exigeix cobrir les necessitats biològiques, emocionals, mentals i socials en cada estadi, capacitant els progenitors i l'infant mitjançant l'educació sanitària. COMPROVA-HO 2 Quina diferència estructural separa l'exosistema del mesosistema en el model ecològic? Període intrauterí i etapa neonatal L'etapa prenatal va des de la fecundació fins al part i es divideix en tres fases: 1. Període embrionari: abasta fins a les 8 setmanes de gestació. 2. Període fetal precoç: des de les 8 fins a les 22 setmanes de gestació. 3. Període fetal tardà: a partir de les 22 setmanes fins al part.

La viabilitat fetal s'estableix clínicament a partir de les 20-22 setmanes de gestació o 500 g de pes, llindar a partir del qual és concebible la supervivència fora de l'úter matern. El període neonatal comprèn els primers 28 a 30 dies de vida extrauterina. Representa el moment de màxima vulnerabilitat mèdica i dependència, acompanyat d'unes taxes de morbiditat i mortalitat elevades: Neonatal precoç: comprèn els primers 7 dies de vida. El nounat presenta pell de to pletòric o vermellós, ulls edematosos o tancats, cap motllurat i allargat, presència de cordó umbilical, borrissol corporal (pèl moixí) i poca connexió amb l'exterior.

Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 4 Neonatal tardà: s'estén des del dia 7 fins al dia 28-30. S'observa la caiguda del cordó umbilical, pèrdua del borrissol, arrodoniment cranial, pell d'aspecte rosat, ulls oberts i una interacció creixent amb el medi familiar.

Característica Primera setmana (precoç) Final del primer mes (tardà) Cordó umbilical Present i humit / en procés de dessecació Caigut i cicatriu umbilical formada Coloració dèrmica Pletòrica o violàcia inicial Rosada uniforme Morfologia cranial Allargada per l'emmotllament del part Arrodonida Obertura ocular Parpelles inflades, ulls tancats la major part del temps Ulls oberts i sense edema palpebral Pèl moixí Present de manera abundant Progressivament desprès Interacció ambiental Desconnexió predominant, resposta reflexa Augment de la fixació i connexió amb l'entorn Període lactant (1 mes a 1 any) Durant el primer any de vida es produeix un ritme de creixement i maduració motora extraordinari.

L'estat nutricional i el compliment del calendari vacunal són objectius primordials per consolidar la immunitat activa. El ritme de guany ponderal i estatural segueix una dinàmica precisa: Durant el primer semestre (0 a 6 mesos), el lactant guanya entre 20 i 30 g al dia. Durant el segon semestre (6 a 12 mesos), el guany s'alenteix a uns 15 g al dia. La talla experimenta un creixement aproximat del 50 % respecte a la longitud del naixement en finalitzar el primer any. El pes del naixement es duplica cap als 5 mesos de vida i arriba a triplicar-se a l'any. ERROR FREQÜENT Assumir que el ritme de guany de pes és constant al llarg de tot el primer any.

A partir dels 6 mesos el ritme es redueix pràcticament a la meitat (de 20-30 g/dia a 15 g/dia). No s'ha de confondre aquesta desacceleració fisiològica normal amb un estancament ponderal o un dèficit nutricional. COMPROVA-HO 3 Un nadó neix amb un pes de 3.200 g. Quin pes aproximat s'espera que assoleixi als 5 mesos i a l'any de vida? Primera infància (1 a 3 anys) En aquesta fase la velocitat de creixement lineal es frena lleugerament fins a sumar de 8 a 12 cm l'any. Es desenvolupen la marxa autònoma, el llenguatge verbal i el control voluntari dels esfínters.

Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 5 L'adquisició del llenguatge s'inicia amb vocalitzacions i gestos d'assenyalar durant el primer any, progressant cap a la combinació de dues paraules cap als tres anys. La retirada del bolquer es produeix habitualment a l'entorn dels dos anys de manera gradual, segons la maduresa neuromuscular individual. El joc reflecteix la maduració cognitiva del nen: Joc manipulatiu (entorn del primer any): basat en l'exploració directa dels objectes mitjançant cops, sacsejades i contacte físic.

Joc funcional: imitació d'actes quotidians emprant els objectes reals o joguines que els repliquen fidelment (per exemple, fer veure que parla amb un telèfon de joguina). Joc simbòlic: capacitat de representar mentalment situacions i atribuir funcions imaginàries a qualsevol estri (per exemple, utilitzar un bloc de fusta com si fos un vehicle en moviment). Edat preescolar (3 a 6 anys) i escolar (6 a 12 anys) A l'etapa preescolar (3 a 6 anys), la corba estatural es manté a una mitjana de 5 a 6 cm l'any des dels quatre anys fins a la pubertat, amb un increment ponderal aproximat de 2 kg anuals (de vegades amb períodes irregulars).

Destaca per la curiositat interrogativa constant («per què?»), la vivència del pensament màgic, la diferenciació corporal anatòmica i la consolidació d'una dieta familiar variada. Durant l'etapa escolar (6 a 12 anys), el ritme de creixement i maduració és lent però continuat. El centre d'interès s'orienta cap a la socialització amb el grup d'iguals, les primeres estades fora del nucli familiar i l'adquisició d'hàbits d'autonomia higiènica i dietètica. Període puberal i adolescència El període puberal (entre els 11-12 anys i els 13-14 anys) comprèn la maduració fisiològica dels caràcters sexuals secundaris i la capacitat reproductora.

L'«estirada» o pic de creixement puberal s'estén al llarg de 24 a 36 mesos, amb increments que poden sumar fins a 25 cm en noies (a partir dels 12 anys) i fins a 28 cm en nois (inici cap als 14 anys). L'adolescència conclou amb la transició a l'edat adulta. El creixement es completa amb una mitjana residual d'1 cm per any durant 3 anys a càrrec del tronc. En l'àmbit psicosocial, es produeix la desvinculació afectiva dels progenitors, la cerca d'identitat i les primeres relacions de parella. Un fenomen clau és la percepció d'immunitat, en què el jove creu que mai patirà conseqüències adverses, fet que facilita la transgressió de límits i l'exposició a conductes de risc.

COMPROVA-HO 4 Què defineix el joc simbòlic i en quina etapa fa la seva aparició principal? Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 6 IDEES CLAU El desenvolupament humà s'explica mitjançant quatre nivells ecològics: microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema. La viabilitat fetal s'estableix clínicament a partir de les 20-22 setmanes de gestació o 500 g de pes. El període neonatal precoç (primers 7 dies) constitueix la fase de màxima fragilitat i dependència vital de tot el cicle biològic. El guany de pes del lactant és d'uns 20-30 g/dia en el primer semestre i d'uns 15 g/dia en el segon, duplicant el pes del naixement als 5 mesos i triplicant-lo a l'any.

L'activitat lúdica evoluciona de manera seqüencial des del joc manipulatiu fins al joc simbòlic durant la primera infància. L'adolescència es caracteritza per la maduració sexual, la independència respecte als pares i la falsa sensació d'immunitat davant les conductes de risc. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com evoluciona el guany ponderal diari d'un lactant entre el primer i el segon semestre de vida? 6. En quina fase del desenvolupament fetal es considera que s'assoleix el llindar de viabilitat extrauterina? 7. Quina diferència funcional existeix entre el joc funcional i el joc simbòlic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8.

Quin nivell del model ecològic reflecteix la manca de consens educatiu entre pares i mestres? 9. Fins a quin dia s'estén estrictament el període neonatal precoç? 10. A quina edat s'espera fisiològicament que un infant tripliqui el seu pes de naixement? Macrosistema a) Mesosistema b) Microsistema c) Exosistema d) Fins a les 24 hores a) Fins al dia 7 b) Fins al dia 14 c) Fins al dia 28 d) Als 9 mesos a) Als 24 mesos b) Als 12 mesos c) Als 5 mesos d) Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 7 11. Quin comportament psicosocial predisposa els adolescents a cometre imprudències o incomplir pautes de seguretat?

2 Epidemiologia perinatal, neonatal i infantil EN ACABAR SABRÀS Distingir els límits cronològics precisos de la perinatologia i la neonatologia segons l'OMS. Calcular i interpretar les taxes de mortalitat perinatal, neonatal i infantil. Identificar les causes principals de morbimortalitat segons el grup d'edat de l'infant. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què la primera setmana després del part concentra més de vuit de cada deu morts neonatals? Límits cronològics: perinatologia i neonatologia La delimitació temporal dels períodes de desenvolupament humà permet monitoritzar amb precisió l'estat de salut de les poblacions més vulnerables.

La perinatologia comprèn l'estudi des de les 28 setmanes de gestació fins a la primera setmana de vida extrauterina (7 dies complets). En aquest punt de partida gestacional, el fetus assoleix aproximadament 1 kg de pes. Malgrat aquest criteri clàssic, la viabilitat fetal comença a establir-se a partir de les 20-22 setmanes de gestació o 500 g de pes, tal com reconeix l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Per la seva banda, la neonatologia abasta l'estudi exhaustiu del nounat durant el seu primer mes complet de vida (28-30 dies). Ambdós camps coincideixen cronològicament durant la primera setmana postnatal.

Aquests primers set dies concentren la taxa de morbimortalitat més alta de tota la infància a causa de l'adaptació biològica sobtada al medi extern. Pensament màgic a) Percepció d'immunitat b) Desconnexió ambiental c) Joc simbòlic d) Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 8 CRONOLOGIA Fronteres temporals de la perinatologia i neonatologia Els nounats prematurs requereixen una protecció ambiental molt estricta a les unitats neonatals. Per tal de simular l'entorn uterí i protegir el seu equilibri biològic, cal limitar la llum directa, evitar sorolls intensos i mantenir una temperatura càlida.

Els estímuls estressants activen respostes fisiològiques nocives, com l'augment desmesurat de la freqüència cardíaca. COMPROVA-HO 13 Quina setmana de vida comparteixen la perinatologia i la neonatologia com a període de màxima vulnerabilitat? Taxes de mortalitat perinatal i neonatal Els indicadors epidemiològics perinatals avaluen l'eficàcia dels sistemes de salut maternoinfantil. Mesuren la qualitat del seguiment durant la gestació, el part i els primers dies de vida.

DEFINICIÓ La Taxa de Mortalitat Perinatal (TMP) mesura les morts fetals tardanes i neonatals precoces per cada 1000 nascuts vius en una àrea i any concrets: La TMP funciona com un indicador directe del benestar social i de l'atenció prenatal, intrapart i neonatal immediata. Paral·lelament, la Taxa de Mortalitat Neonatal (TMN) amplia l'observació a tot el primer mes postnatal: La distribució temporal de les pèrdues infantils revela una concentració crítica en els moments inicials: El 50 % de les morts infantils es produeix durant el període neonatal.

20-22 setmanes Límit inferior de viabilitat fetal segons l'OMS (o 500 g de pes) 28 setmanes Inici del període perinatal clàssic (fetus al voltant d'1 kg) Naixement Inici del període neonatal (adaptació immediata al medi extrauterí) 7è dia de vida Final del període perinatal i límit del neonatal precoç 28è dia de vida Finalització del període neonatal complet TMP = × Total de nascuts vius en la mateixa rea i any a ˋ Nre. de morts entre setmana 28 de gestaci i 7 dia de vida o ˊ e ˋ 1000 TMN = × Total de nascuts vius en la mateixa rea i any a ˋ Nre.

de morts durant el primer mes de vida 1000 Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 9 El 85 % d'aquestes defuncions neonatals té lloc durant la primera setmana de vida. El 40 % de les morts de la primera setmana ocorren exactament el primer dia. El 25 % dels problemes fatals tenen el seu origen durant el part o en els primers minuts de vida. ERROR FREQÜENT No confongueu la mortalitat perinatal amb la mortalitat infantil ni amb la neonatal. La taxa perinatal inclou les morts a partir de la setmana 28 de gestació fins al dia 7 de vida. La taxa infantil inclou totes les defuncions de menors d'1 any.

La neonatal abasta exclusivament les defuncions del primer mes de vida (0-28 dies). Factors de risc i causes de morbimortalitat perinatal La supervivència neonatal depèn de dos eixos fonamentals: el pes en néixer i l'edat gestacional. Un nounat a terme neix entre les 37 i les 40 setmanes de gestació. Un pes insuficient o una immaduresa marcada trenquen l'equilibri fisiològic de l'infant. Per reduir aquesta mortalitat, el sistema sanitari actua en tres fronts: evitar o retardar els parts prematurs mitjançant hospitalització i fàrmacs tocolítics, millorar el pes dels nadons i optimitzar la supervivència dels nounats d'alt risc.

Quan es diagnostica una amenaça de part prematur, la profilaxi amb corticoides antenatals estimula la maduració pulmonar fetal, fet que redueix dràsticament la síndrome de destret respiratori. Les causes principals que comprometen la vida durant aquestes etapes inclouen: Prematuritat extrema i baix pes amb retard en el creixement intrauterí. Malformacions congènites. Asfíxia perinatal. Persistència de la circulació fetal. Sèpsia i hemorràgies. Infeccions perinatals (grup TORCH: Toxoplasmosi, Altres/Rubèola, Citomegalovirus, Herpes i altres patògens). COMPROVA-HO 14 Quina mesura farmacològica s'aplica a la mare davant d'una amenaça de part prematur per afavorir la funció respiratòria del nadó?

Mortalitat infantil i variació etària de causes La Taxa de Mortalitat Infantil (TMI) reflecteix el nombre de defuncions de nens menors d'un any per cada 1000 nascuts vius en un territori i any determinats: TMI = × Total de nascuts vius en la mateixa rea i any a ˋ Nre. de morts de menors d'1 any 1000 Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 10 Aquesta taxa constitueix el millor índex per calibrar el nivell de salut, el desenvolupament socioeconòmic d'un país i la sensibilitat dels seus serveis sanitaris. Quan se'n desconeixen les causes precises, permet identificar els riscos de la comunitat i reorientar les campanyes preventives.

A mesura que l'infant creix, el perfil de causes de mortalitat experimenta una transició radical des de patologies endògenes cap a factors exògens i ambientals: Grup d'edat Causes principals de mortalitat (en ordre de prevalença) 1 a 4 anys Accidents, anomalies congènites, tumors i infeccions. 5 a 14 anys Accidents, tumors, malalties cardiovasculars i anomalies congènites. 15 a 24 anys Accidents, tumors i malalties endocrines.

D'altra banda, la morbiditat infantil engloba els motius més freqüents de consulta i ingrés: infeccions respiratòries, digestives, malalties exantemàtiques i urinàries; trastorns psicosomàtics (cefalea, dolor abdominal, alteracions del son, anorèxia, enuresi, encopresi, conductes alterades); retards del creixement i traumatismes per accidents (intoxicacions, cremades, luxacions, esquinços); afeccions al·lèrgiques o cutànies (asma bronquial, dermatitis, acne) i problemes nutricionals com vòmits, obesitat o desnutrició. COMPROVA-HO 15 Quina és la causa principal de mortalitat pediàtrica un cop superat el primer any de vida en tots els grups d'edat?

Mortalitat en menors de 5 anys i desigualtats La Taxa de Mortalitat en la Infància avalua les defuncions infantils abans d'arribar als 5 anys d'edat en relació amb el cens infantil equivalent: Aquest índex evidencia la desigualtat estructural entre regions del món. Les taxes superiors a 100 per cada 1000 només s'observen en països extremadament pobres i subdesenvolupats.

Les causes d'aquesta mortalitat elevada no depenen de tecnologia mèdica complexa, sinó de privacions bàsiques: condicions de salut molt precàries, manca d'atenció perinatal saludable a les mares, desnutrició severa, malalties infeccions evitables, dèficits greus d'higiene, accés nul a l'aigua potable i absència de calendaris de vacunació sistemàtica. Taxa de mortalitat < 5 anys = × Total de menors de 5 anys (vius) registrats a la mateixa rea i any a ˋ Nre.

de morts de menors de 5 anys en una rea i any a ˋ 1000 Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 11 IDEES CLAU La perinatologia abasta des de la setmana 28 de gestació fins al dia 7 de vida, mentre que la viabilitat fetal comença a partir de la setmana 20-22 o 500 g de pes segons l'OMS. La primera setmana postnatal concentra el 85 % de totes les morts neonatals, i el 40 % d'aquestes tenen lloc durant el primer dia de vida. La Taxa de Mortalitat Perinatal divideix les morts entre la setmana 28 de gestació i el dia 7 de vida pel total de nascuts vius, multiplicat per 1000.

L'administració de corticoides davant d'una amenaça de part prematur indueix la maduració pulmonar del fetus i augmenta la supervivència. Un cop superat el període neonatal, els accidents representen la primera causa de mortalitat infantil en tots els grups d'edat a partir d'1 any. Una taxa de mortalitat en menors de 5 anys superior a 100 per 1000 és característica de països amb extrema pobresa, desnutrició i falta de vacunes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Com es calcula exactament la Taxa de Mortalitat Perinatal? 17. Quina proporció de les morts infantils té lloc durant el període neonatal i en quin moment concret es produeix la majoria? 18.

Quines malalties integren l'acrònim de les infeccions perinatals conegudes com a TORCH? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin és el criteri de viabilitat fetal establert per l'Organització Mundial de la Salut? 20. Quin percentatge de les morts de la primera setmana postnatal es concentra durant el primer dia de vida? 21. Quina és la causa més freqüent de mort en infants de 5 a 14 anys? 22. Per a què s'utilitzen els corticoides davant d'una amenaça de part prematur?

24 setmanes o 750 g de pes a) 37 setmanes o 2500 g de pes b) 28 setmanes o 1000 g de pes c) 20-22 setmanes o 500 g de pes d) El 40 % a) El 85 % b) El 50 % c) El 25 % d) Tumors a) Anomalies congènites b) Accidents c) Infeccions respiratòries d) Per madurar els pulmons fetals a) Per prevenir la infecció bacteriana b) Per aturar les contraccions uterines c) Per augmentar el pes fetal ràpidament d) Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 12 3 Avaluació del creixement físic i desenvolupament maduratiu EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els conceptes biològics de creixement i maduració identificant els seus gradients motors Aplicar la tècnica correcta per a la determinació del pes, talla i perímetre cranial segons l'edat Calcular la talla diana genètica per a nens i nenes a partir de les dades dels progenitors Reconèixer la seqüència cronològica de la dentició caduca i els criteris radiològics de l'edat òssia PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què un lactant és capaç d'agafar fortament una joguina però té molta dificultat per deixar-la anar voluntàriament?

L'avaluació de la salut en l'etapa pediàtrica requereix distingir dos processos biològics estretament interconnectats però de naturalesa diferent: el creixement corporal i la maduració funcional. ESQUEMA Avaluació del creixement i maduració Diferenciació conceptual i factors determinants El creixement és un fenomen biològic quantitatiu, caracteritzat per l'augment continu però no constant de la massa corporal i les dimensions físiques. En canvi, el desenvolupament fa referència a la maduració progressiva de les funcions de cadascun dels òrgans del cos. Parlem de maduració quan ens referim al nivell de desenvolupament assolit en un punt cronològic determinat.

Aquests processos estan regulats per una interacció constant d'influències: Paràmetres somatomètrics Pes, talla, perímetre cranial i IMC Talla diana genètica Càlcul predictiu segons alçada parental Gradients motors Cefalocaudal, proximodistal i flexors-extensors Indicadors maduratius Ossificació esquelètica i erupció dental Edat òssia Radiografia d'extremitat no dominant Dentició caduca 20 peces finalitzades als 2,5 anys Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 13 Factors endògens: inclouen la càrrega genètica (gens reguladors del ritme maduratiu i la talla final), l'acció hormonal (hormona del creixement, tiroxina, cortisol, insulina i esteroides sexuals) i el ritme metabòlic, el qual s'ajusta a la velocitat del creixement.

Factors exògens: engloben l'estat nutricional, el vincle afectiu i emocional, l'entorn social i les condicions ambientals o estacionals. Gradients i lleis del desenvolupament motor i físic La maduració física i el control corporal progressen seguint unes pautes direccionals fixes anomenades lleis o gradients de creixement: COMPROVA-HO 24 Quina relació corporal s'observa en la proporció del cap a mesura que l'infant augmenta en edat? Somatometria: tècniques de valoració antropomètrica La somatometria permet recollir dades físiques individuals per comparar-les longitudinalment amb patrons estàndard de la població de referència.

Per al ritme de creixement estaturo-ponderal, vegeu «Bases conceptuals del desenvolupament i etapes de la infància». Paràmetre Instrument segons l'edat Normes d'aplicació clínica Pes corporal Bàscula de lactants ( 18 mesos) Bàscula romana (> 18 mesos) Mesura d'alta sensibilitat en processos aguts. Els infants més grans han de romandre drets sense suport extern. El pes de naixement es duplica cap als 5 mesos i es triplica a l'any de vida. Llei cefalocaudal: el creixement i control corporal avança des de l'extrem superior cap a l'inferior. L'infant adquireix abans el sosteniment del cap que el control del tronc o la marxa de les extremitats inferiors.

Com més immadur és l'organisme, més gran és la proporció del cap respecte a la resta del cos. 1 Llei proximodistal: la maduració motora s'estén des de l'eix corporal central cap als extrems. Per aquesta raó, s'aprèn a coordinar el moviment dels braços abans que la precisió de les mans o dels dits. 2 Llei de flexors i extensors: el domini muscular dels flexors s'assoleix abans que el dels extensors. L'infant desenvolupa la capacitat d'agafar objectes plegant els dits abans de poder obrir voluntàriament la mà per deixar-los anar.

3 Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 14 Paràmetre Instrument segons l'edat Normes d'aplicació clínica Longitud / Talla Tallímetre horitzontal (< 18 mesos) Tallímetre vertical ( 18 mesos) En decúbit supí, es manté el cap i els peus perpendiculars a l'eix. En bipedestació, talons i esquena toquen la superfície amb la mirada paral·lela a terra. Perímetre cranial (PC) Cinta mètrica inextensible (fins als 2 anys) S'ajusta al voltant del crani sobre les prominències màximes (occipital i supraorbitària). Informa sobre la maduració cerebral i permet detectar desnutrició fetal prèvia.

L'Índex de Massa Corporal (IMC) relaciona el pes i l'alçada mitjançant la fórmula , essencial per detectar desviaments com la desnutrició, l'anorèxia o l'obesitat. ERROR FREQÜENT Interpretar el pes de manera aïllada condueix a errors diagnòstics freqüents. El pes és un paràmetre molt làbil davant de patologies agudes o deshidratació; per avaluar correctament l'estat nutricional i el desenvolupament real d'un infant cal correlacionar-lo sempre de forma conjunta amb la talla i el perímetre cranial. Predicció de la talla diana genètica parental L'alçada definitiva d'un infant depèn en gran part de la informació biològica heretada.

La talla diana genètica s'obté ajustant la diferència mitjana entre sexes (13 cm): FÓRMULES DE LA TALLA DIANA En nens: En nenes: COMPROVA-HO 25 Quina alçada teòrica diana correspon a un fill baró d'un pare de 175 cm i una mare de 162 cm? Maduració òssia i cronologia de l'erupció dentària La maduració de l'esquelet cartlaginós i membranós s'objectiva mitjançant l'edat òssia. La tècnica d'elecció difereix segons la fase del creixement: Infants menors de 3 anys: radiografia de genoll i peu esquerres, o bé de mà i canell no dominants.

IMC = talla (m) 2 pes (kg) Zona diana = 2 talla pare + (talla mare + 13) Zona diana = 2 (talla pare 13) + talla mare Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 15 Infants majors de 3 anys: radiografia de mà i canell esquerres (extremitat no dominant). L'erupció dentària constitueix un altre indicador fidel de la mineralització de l'organisme. Comença habitualment als 6 mesos de vida. La dentició temporal o caduca consta de 20 peces i culmina cap als 2,5 anys. La pèrdua de dents i la sortida de la dentició definitiva comença al voltant dels 6 anys amb la primera molar permanent.

Tipus de dentició Edat d'aparició Grup dentari en erupció Total acumulat Primera dentició (caduca o de llet) 6 mesos – 1 any 8 incisives 8 peces 1 any – 18 mesos 4 primeres molars 12 peces 18 mesos – 2 anys 4 canines 16 peces 2 anys – 2,5 anys 4 segones molars 20 peces Segona dentició (definitiva) 6 anys 4 primeres molars permanents 24 peces 6 – 8 anys 8 noves incisives permanents 24 peces 8 – 9 anys 4 nous premolars 24 peces 9 – 12 anys 4 noves canines i 4 nous premolars 24 peces 12 anys 16 – 25 anys 4 segones molars 4 terceres molars (queixals del seny) 28 peces 32 peces Etapes del creixement i àrees del desenvolupament infantil El creixement infantil transcorre en tres etapes bàsiques: Fase de creixement accelerat: correspon als dos primers anys de vida.

Fase de creixement estable: abasta des dels 2 anys d'edat fins a l'inici de la pubertat. Fase d'acceleració puberal: estirada lligada als caràcters sexuals secundaris (vegeu «Desenvolupament puberal i estadis de Tanner»). El desenvolupament global s'avalua a través de dos grans eixos: el desenvolupament neurològic (que integra reflexos primitius, motricitat gruixuda per al control postural i la marxa, motricitat fina per a la manipulació, habilitats sensorials i llenguatge del plor a la parla) i el desenvolupament psicosocial (configuració del caràcter, patrons de conducta, canvis de pensament i adaptació continuada al medi).

COMPROVA-HO 26 Quantes peces formen la dentició caduca completa i a quina edat s'aconsegueix habitualment? Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 16 IDEES CLAU El creixement expressa un increment quantitatiu mesurable en massa, mentre que el desenvolupament implica una maduració qualitativa de les funcions. Els gradients motors estableixen un patró de maduració cefalocaudal, proximodistal i de flexors abans que extensors. El pes de naixement es duplica al voltant dels 5 mesos i es triplica cap al primer any de vida. El perímetre cranial és un indicador de malnutrició fetal i desenvolupament cerebral que s'avalua fins als 2 anys d'edat.

L'estudi de l'edat òssia en majors de 3 anys requereix una radiografia de mà i canell esquerres o del costat no dominant. La dentició temporal comença als 6 mesos, es completa als 2,5 anys amb 20 peces i comença a caure als 6 anys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com es calcula la talla diana genètica per a una nena a partir de l'alçada dels progenitors? 28. Quin instrument s'ha d'emprar per mesurar la longitud d'un lactant de 10 mesos i quina posició s'adopta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin és el gradient que explica per què un nadó subjecta el cap abans de coordinar les cames? 30.

Quina prova radiològica està indicada per avaluar l'edat òssia en un infant major de 3 anys? 31. Quantes peces componen la dentició caduca completa en un infant de 2,5 anys? Gradient proximodistal a) Gradient cefalocaudal b) Llei dels extensors c) Ritme secular de maduració d) Radiografia de pelvis i maluc a) Radiografia de genoll dret b) Radiografia de columna vertebral c) Radiografia de mà i canell no dominants d) 32 dents a) 20 dents b) 24 dents c) 16 dents d) Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 17 4 Desenvolupament puberal i estadis de Tanner EN ACABAR SABRÀS Descriure la progressió dels estadis de Tanner mamaris, genitals i de borrissol pubià.

Identificar el primer signe puberal característic tant en nenes com en nens. Aplicar els punts de tall d'edat per detectar pubertat precoç i pubertat tardana en ambdós sexes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què no s'avalua de la mateixa manera el primer signe de pubertat en un nen que en una nena a la consulta pediàtrica? La pubertat comprèn la transició biològica des de la infància fins a l'adquisició de la capacitat reproductora. Durant aquesta etapa es produeixen canvis morfològics accelerats que requereixen un seguiment precís en les revisions de salut infantil.

Per objectivar aquesta evolució s'utilitzen els estadis de Tanner, una escala clínica estandarditzada que descriu de l'1 al 5 la progressió dels caràcters sexuals secundaris: el desenvolupament mamari (M) i del pèl pubià (P) en noies, i la maduració genital (G) i del pèl pubià (P) en nois. Desenvolupament puberal femení En el sexe femení, el procés complet de maduració mamària i pubiana sol durar uns quatre anys. El primer signe puberal en les nenes és l'aparició del botó mamari (estadi M2 de Tanner), un procés conegut com a telàrquia que té lloc de mitjana cap als 11 anys (amb un rang normal habitual de 8,9 a 13,2 anys). Aquest brot inicial sovint comença sent asimètric o unilateral.

El borrissol pubià (pubàrquia) pot manifestar-se al voltant d'un any abans o un any després de la telàrquia. La primera menstruació o menàrquia sol presentar-se cap a la meitat de la seqüència madurativa puberal, habitualment en el decurs de l'estadi mamari M3, entre els 10,6 i els 14,6 anys. Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 18 Esquema dels estadis de Tanner del desenvolupament mamari femení de M1 a M5. Estadi mamari Descripció clínica Mitjana d'edat i rang (anys) M1 Mames infantils; només s'aprecia elevació del mugró sense teixit glandular palpable. Fase prepuberal M2 Brot mamari palpable sota l'arèola; mugró i arèola sobresurten formant una petita prominència cònica.

11,0 (8,9 – 13,2) M3 Augment i elevació de la mama i de l'arèola en un mateix pla o contorn continu. — M4 Projecció addicional de l'arèola i el mugró, que conformen una segona elevació sobre el contorn de la mama. 13,3 (10,8 – 15,3) M5 Desenvolupament mamari total d'aspecte adult, amb retrocés de l'arèola al contorn general i projecció del mugró. 15,3 (11,8 – 18,8) Pel que fa al borrissol pubià femení, la maduració segueix una seqüència independent de la mamària que comprèn des de l'absència de borrissol fins a la distribució adulta completa triangular invertida.

Estadi pubià (nena) Patró de distribució del pèl Mitjana d'edat i rang (anys) P1 Pèl infantil o borrissol fi idèntic al de la paret abdominal. Prepuberal Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 19 Estadi pubià (nena) Patró de distribució del pèl Mitjana d'edat i rang (anys) P2 Aparició de pèl escàs, fi i llarg als llavis majors. 11,6 (9,5 – 13,7) P3 Pèl més fosc, aspre i arrissat, limitat a la símfisi pubiana. 12,3 (10,1 – 14,5) P4 Borrissol de característiques adultes en textura i coloració, però ocupant una superfície menor que en la dona adulta. 12,9 (10,8 – 15,8) P5 Distribució adulta típica en triangle invertit amb extensió cap a la cara interna de les cuixes.

14,4 (12,1 – 16,6) COMPROVA-HO 33 En quin estadi mamari de Tanner se sol presentar habitualment la menàrquia i quin és el seu marge d'edat normal? Desenvolupament puberal masculí En els nois, el procés complet maduratiu requereix entre 4 i 6 anys a partir del seu inici. El primer signe puberal en nens és l'augment del volum testicular superior a 3 cc mesurat amb l'orquidòmetre de Prader, fet que defineix el pas a l'estadi G2 de Tanner.

DEFINICIÓ L'orquidòmetre de Prader és un instrument clínic constituït per una sèrie d'el·lipsoides calibrats de diferents volums (expressats en centímetres cúbics) que es comparen per palpació directa amb els testicles per quantificar el seu creixement objectiu. Posteriorment a l'engrandiment testicular s'inicia l'augment de la longitud del penis i els canvis en la pigmentació i rugositat de la pell de l'escrot, així com l'aparició progressiva del pèl pubià (P2). Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 20 Esquema dels estadis de desenvolupament genital i pèl pubià masculí.

Estadi genital (G) i pubià (P) Canvis anatòmics als genitals masculins Pèl pubià associat Edat G (anys) Edat P (anys) G1 / P1 Genitals d'aspecte i mida infantils (volum testicular menor o igual a 3 cc). Absència de pèl pubià (borrissol infantil). Prepuberal Prepuberal G2 / P2 Augment inicial del volum dels testicles (> 3 cc) i de l'escrot; pell escrotal més fina i rogenca. Pèl escàs, fi i poc pigmentat a la base del penis. 11,6 (9,5 – 13,7) 13,4 (11,3 – 15,6) G3 / P3 Engrandiment del penis sobretot en longitud; major creixement testicular; escrot més fosc i rugós. Pèl més fosc, gruixut i arrissat a la zona pubiana.

12,6 (10,7 – 14,9) 13,9 (11,8 – 15,9) Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 21 Estadi genital (G) i pubià (P) Canvis anatòmics als genitals masculins Pèl pubià associat Edat G (anys) Edat P (anys) G4 / P4 Continuació del creixement del penis en diàmetre i desenvolupament del gland; pigmentació escrotal marcada. Pèl de característiques adultes sense propagar- se a les cuixes. 13,7 (11,7 – 15,8) 14,3 (12,2 – 16,5) G5 / P5 Genitals amb morfologia i dimensions de l'adult completament establerts. Pèl de tipus adult que s'estén a la cara medial de les cuixes i cap a la línia alba.

14,9 (12,7 – 17,1) 15,1 (13,0 – 17,3) COMPROVA-HO 34 Com es diferencia a l'exploració física un nen en estadi G1 d'un nen en estadi G2 de Tanner? Criteris d'alerta: pubertat precoç i pubertat tardana La valoració sistemàtica permet identificar desviaments cronològics respecte als patrons esperats per a la població. L'inici dels canvis abans o després dels límits fisiològics requereix una derivació i avaluació diagnòstica immediata. ERROR FREQÜENT No s'han de confondre els límits d'edat de la pubertat precoç i de la tardana entre sexes.

Considerar precoç un inici puberal a partir dels 8 anys en una nena o dels 9 anys en un nen és un error habitual: aquests valors actuen com a límit inferior estricte de la normalitat. Condició clínica Nenes Nens Pubertat precoç Aparició de nòdul mamari o borrissol abans dels 8 anys. Aparició de caràcters sexuals secundaris abans dels 9 anys. Pubertat tardana Absència total de caràcters sexuals a partir o després dels 13 anys. Absència total de caràcters sexuals després dels 14,6 anys.

Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 22 CRONOLOGIA Límits d'edat i fites clau del desenvolupament puberal COMPROVA-HO 35 Quina edat de tall marca la sospita de pubertat tardana en un noi i en una noia que no mostren signes puberals? IDEES CLAU La telàrquia (estadi M2 de Tanner) és el primer signe puberal en nenes i sol iniciar-se cap als 11 anys. El primer canvi puberal en el noi és l'increment del volum dels testicles per sobre dels 3 cc mitjançant l'orquidòmetre de Prader (estadi G2). La menàrquia s'instaura habitualment durant l'estadi M3, entre els 10,6 i els 14,6 anys d'edat.

Es defineix pubertat precoç l'aparició de caràcters sexuals abans dels 8 anys en nenes i abans dels 9 anys en nens. Es diagnostica pubertat tardana quan no hi ha caràcters sexuals després dels 13 anys en nenes o després dels 14,6 anys en nens. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Quin instrument permet confirmar el pas de l'estadi G1 al G2 en el noi i quin llindar de volum s'utilitza? 37. Quins són els límits temporals que delimiten la pubertat precoç en ambdós sexes? < 8 anys Pubertat precoç en nenes si apareix botó mamari o pèl. < 9 anys Pubertat precoç en nens per aparició precoç de caràcters sexuals. 11 anys Edat mitjana de la telàrquia (estadi M2) en nenes.

11,6 anys Edat mitjana d'inici genital G2 (> 3 cc) en nens. > 13 anys Pubertat tardana en nenes si no han iniciat caràcters sexuals. > 14,6 anys Pubertat tardana en nens si persisteix l'absència de caràcters sexuals. Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 23 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quin és el primer signe físic de l'inici puberal en el sexe femení? 39. Quin valor a l'orquidòmetre de Prader defineix l'inici de l'estadi G2 en nois? 40. A quina edat es considera pubertat precoç en una nena? 41. A partir de quina edat l'absència de caràcters sexuals en el noi és pubertat tardana?

5 Fisiologia de l'adaptació a la vida extrauterina EN ACABAR SABRÀS Distingir les particularitats de la circulació fetal enfront de la circulació adulta. Descriure el mecanisme d'evacuació del líquid pulmonar fetal i la gènesi de la capacitat residual funcional. Identificar els canvis hemodinàmics que provoquen el tancament del foramen oval i del conducte arteriós. Reconèixer els factors patològics que comprometen el manteniment d'una respiració autònoma eficaç. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Com aconsegueix el cor del nounat desviar de cop tota la sang cap als pulmons si durant mesos gairebé no n'hi arribava gens?

El naixement representa el canvi funcional més intens i sobtat que viu l'ésser humà. En pocs segons, el nadó ha de substituir les funcions metabòliques i respiratòries que la mare assumia a través de la placenta per la seva pròpia autonomia fisiològica.

Primera menstruació o menàrquia a) Creixement del pèl pubià (P2) b) Distribució de greix a malucs c) Aparició del botó mamari (M2) d) Volum testicular major de 3 cc a) Absència de canvis escrotals b) Volum testicular superior a 8 cc c) Volum testicular exactament d'1 cc d) Pèl pubià aïllat als 10 anys a) Canvis puberals abans dels 8 anys b) Canvis puberals abans dels 9 anys c) Aparició de menàrquia als 11 anys d) Després dels 13 anys a) Després dels 11,6 anys b) Després dels 14,6 anys c) Després dels 16 anys d) Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 24 ESQUEMA Eixos d'adaptació neonatal i l'atenció del nounat Fisiologia fetal: el paper de la placenta i els pulmons no ventilats Durant la gestació, la placenta actua com a òrgan respiratori fetal, a més de subministrar nutrients i permetre l'eliminació de residus metabòlics i diòxid de carboni entre la circulació materna i la fetal.

Diagrama de l'intercanvi placentari de gasos i nutrients maternofetals. Adaptació extrauterina Transició respiratòria i circulatòria immediata Transició respiratòria Evacuació de líquid i establiment de la CRF Transició hemodinàmica Canvi de pressions i tancament de shunts Exploració física neonatal Avaluació sistemàtica cefalocaudal Cures immediates i primer mes Sala de parts, termoregulació i seguiment Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 25 L'oxigen i les substàncies nutritives arriben al fetus a través de la vena umbilical, mentre que dues artèries umbilicals transporten la sang desoxigenada i els productes de rebuig de retorn a la placenta.

En aquesta etapa, els pulmons no compleixen cap funció d'hematosi i estan plens de líquid. Tot i que no ventilen, el fetus presenta moviments respiratoris intermitents que preparen la musculatura toràcica per al futur part. COMPROVA-HO 43 Quina estructura s'encarrega de l'intercanvi de gasos i nutrients durant l'etapa intrauterina? Transició respiratòria: evacuació de líquid i primera ventilació Perquè l'aparell respiratori sigui operatiu en néixer, cal una transformació anatòmica i química ràpida a l'arbre bronquial. El pulmó ha d'estar madur morfològicament i bioquímicament per sostenir una respiració contínua i efectiva.

DEFINICIÓ El líquid pulmonar fetal (LPF) és el fluid produït per l'epiteli pulmonar que manté dilatades les vies aèries i els alvèols abans del part. La seva eliminació és imprescindible perquè l'aire pugui ocupar l'espai alveolar. El procés de buidament del líquid pulmonar consta de tres etapes coordinades: Un cop alliberats els alvèols, la primera inspiració permet establir una adequada capacitat residual funcional (CRF), és a dir, el volum d'aire que roman als pulmons al final d'una expiració passiva. Aquesta estabilitat assegura una difusió gasosa correcta a través de la membrana alvèolo-capil·lar.

COMPROVA-HO 44 Quines són les tres fases clau per desallotjar el líquid pulmonar fetal durant el naixement? Factors determinants per mantenir una respiració neonatal efectiva L'inici de la respiració no és suficient; cal garantir el seu manteniment regular sense pauses patològiques. Aquest equilibri requereix la integració de diversos factors fisiològics: Maduresa del sistema nerviós central (SNC): centres respiratoris bulbars prou desenvolupats per coordinar el ritme ventilatori. Absència d'asfíxia: la hipòxia greu intrapart deprimeix directament la funció respiratòria central. Absència d'immaduresa estructural: teixits pulmonars aptes amb producció adequada de surfactant.

Cessament de producció: l'epiteli deixa de secretar líquid pulmonar de manera activa. 1 Expulsió mecànica: la compressió de la caixa toràcica durant el canal del part evacua una fracció important del fluid per la via aèria superior. 2 Reabsorció vascular i limfàtica: la resta del contingut passa directament als capil·lars sanguinis i al teixit limfàtic pulmonar. 3 Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 26 Absència d'infeccions o patologies congènites: processos sèptics o malformacions estructurals toràciques impedeixen una bona ventilació. Absència de fàrmacs depressors del SNC: evitar l'efecte de sedants o analgèsics administrats a la mare abans del part.

ERROR FREQÜENT Creure que el pulmó fetal simplement s'omple d'aire buidant-se passivament. Si no s'atura activament la producció de líquid pulmonar fetal o si hi ha depressió central per fàrmacs o asfíxia, no s'assoleix la capacitat residual funcional i apareix el fracàs respiratori neonatal. Canvis hemodinàmics i circulatoris: pas del patró fetal a l'adult En el fetus, el circuit vascular està organitzat en paral·lel gràcies a diverses derivacions (shunts) que desvien la sang dels òrgans que encara no tenen funció autònoma, com ara els pulmons i el fetge. Esquema dels circuits i shunts vasculars propis de la circulació fetal.

Les estructures vasculars específiques del període fetal són el ductus venós, el foramen oval (comunicació interauricular entre aurícula dreta i esquerra) i el ductus arteriós (conducte que connecta l'artèria pulmonar amb l'aorta descedent).

Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 27 Paràmetre Circulació fetal Circulació postnatal (adulta) Resistències vasculars pulmonars Molt elevades (vasoconstricció hipòxica i alvèols col·lapsats) Molt baixes (caiguda brusca amb la primera ventilació) Resistències vasculars sistèmiques Baixes (a causa del llit vascular placentari de baixa pressió) Elevades (per l'exclusió mecànica de la placenta) Flux sanguini pulmonar Mínim (només el necessari per nodrir el teixit) Elevat (rep la totalitat de la despesa cardíaca dreta) Shunts funcionals Oberts (dreta a esquerra per foramen oval i ductus arteriós) Tancats funcionalment i progressivament obliterats Amb el pinçament del cordó s'interromp bruscament la circulació placentària.

Aquesta exclusió provoca un augment immediat de les resistències vasculars sistèmiques perifèriques. Paral·lelament, l'expansió alveolar amb oxigen disminueix notablement les resistències vasculars pulmonars, multiplicant el flux sanguini cap als pulmons. Diagrama del patró circulatori postnatal separat en cavitats cardíaques. Aquest augment del retorn venós pulmonar omple l'aurícula esquerra, augmentant-ne la pressió per sobre de l'aurícula dreta. Aquest canvi de gradient tanca de forma funcional el foramen oval.

Alhora, l'augment de la pressió d'oxigen i la redistribució de pressions estimulen la constricció i el tancament del ductus arteriós, completant el pas a una circulació en sèrie pròpia de la vida adulta. Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 28 COMPROVA-HO 45 Què desencadena el tancament funcional del foramen oval immediatament després de néixer? IDEES CLAU La placenta realitza la respiració i nutrició intrauterines mentre els pulmons fetals romanen no ventilats i plens de líquid. La transició respiratòria implica aturar la formació de líquid pulmonar, la seva expulsió toràcica i la seva reabsorció capil·lar i limfàtica.

L'expansió del pulmó amb aire permet generar una capacitat residual funcional adequada per a la difusió gasosa. El tall del cordó umbilical augmenta les resistències vasculars sistèmiques en excloure el territori placentari. La ventilació pulmonar desploma les resistències vasculars pulmonars i augmenta el flux sanguini cap als pulmons. Els canvis de pressió intracardíacs provoquen el tancament funcional del foramen oval i del conducte arteriós. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Com influeix l'exclusió de la placenta sobre les resistències vasculars sistèmiques? 47. Quines condicions clíniques poden impedir el manteniment d'una ventilació neonatal efectiva? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 48. Quin canvi hemodinàmic clau es produeix als pulmons amb la primera respiració? 49. Per què augmenta la pressió a l'aurícula esquerra en el període immediat postpart? Disminució immediata del flux sanguini pulmonar a) Disminució brusca de resistències vasculars pulmonars b) Obertura del conducte arteriós fetal c) Augment intens de resistències vasculars pulmonars d) Pel gran augment del retorn venós pulmonar a) Per la pèrdua de pressió de l'artèria aorta b) Perquè s'obre amb força el foramen oval c) Per l'entrada de sang de la vena cava d) Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 29 50.

Com s'elimina el líquid pulmonar fetal durant el procés del part? 51. Quin shunt fetal comunica directament l'artèria pulmonar amb l'aorta per evitar el pas pulmonar? Només s'evapora gràcies a la temperatura ambiental a) Es reabsorbeix, cessa la seva producció i s'expulsa b) S'aspira en la seva totalitat per via digestiva c) Es manté a l'interior per generar surfactant d) Conducte arteriós a) Ductus venós b) Foramen oval c) Vena umbilical d) Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 30 6 Cap, cara, òrgans sensorials i coll EN ACABAR SABRÀS Distingir els paràmetres somatomètrics normals i el patró de pèrdua ponderal fisiològica.

Diferenciar clínicament i anatòmicament el caput succedaneum del cefalohematoma. Identificar signes d'alarma en la valoració cranial, facial, dels sentits i del coll. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Per què un embalum al cuir cabellut d'un nounat no sempre pot travessar la línia mitjana del cap? L'exploració física sistemàtica del nounat requereix un mètode ordenat en sentit cefalocaudal per detectar anomalies congènites i diferenciar les adaptacions fisiològiques normals de situacions patològiques.

ESQUEMA Exploració física del nounat: cap, cara i coll Somatometria i postura general L'avaluació inicial comença amb el registre de les mesures corporals del nadó nascut a terme (entre la setmana 37 i la 42 de gestació). Els paràmetres antropomètrics estàndard inclouen: Exploració física del nounat 6 Cap, cara, òrgans sensorials i coll 7 Pell, tòrax, abdomen, genitals i extremitats Somatometria i postura Pes, talla, perímetres i to flexor Crani i fontanel·les Sutures, caput i cefalohematoma Òrgans dels sentits Ulls, orelles i nas Boca i coll Paladar, reflexos i clavícules Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 31 Pes: 2500-4000 g.

Valors inferiors al percentil 10 o superiors al percentil 90 segons l'edat gestacional requereixen vigilància clínica específica. Talla: 48-52 cm. Perímetre cranial (PC): 32-36 cm. De la mateixa manera que el pes, un PC per sota del percentil 10 o per sobre del 90 alerta sobre possibles alteracions neurològiques o del desenvolupament cranial. Perímetre toràcic: 31-35 cm (habitualment 1-2 cm menor que el perímetre cranial). Durant els primers dies de vida es produeix una pèrdua de pes fisiològica de fins al 10% respecte al pes del naixement. Aquest descens es deu principalment a l'eliminació d'orina, mecòni i a l'escassa ingesta inicial de calostre.

El pes inicial es recupera entre el 5è i el 10è dia extrauterí de forma espontània. Pel que fa a la postura, el nounat sa a terme presenta una hipertonia fisiològica amb les quatre extremitats en flexió. La presència d'extremitats completament flàccides o una postura espontània en llibre obert constitueix un signe d'alarma motora que obliga a descartar hipotonia o lesió neurològica. COMPROVA-HO 53 Quin significat clínic té un nadó que al 4t dia de vida ha perdut un 8% del seu pes de naixement? Avaluació del crani: sutures, fontanel·les i traumatismes del part En el nounat el cap és proporcionalment gran respecte a la resta del cos (aspecte macrocèfal).

En el canal del part es poden produir encavalcaments ossis i deformitats transitòries completament fisiològiques. Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 32 Esquema anatòmic de les sutures i fontanel·les cranials del nounat. El crani està format per plaques òssies separades per bandes fibroses anomenades sutures (metòpica, coronària, sagital i lambdoide) i espais membranosos amples denominats fontanel·les: Fontanel·la anterior (o bregmàtica): té forma de rombe, està delimitada per les sutures frontal (metòpica), coronària i sagital, i és la més àmplia.

Fontanel·la posterior (o lambdoide): té forma triangular, és molt més petita i se situa a la confluència de la sutura sagital amb la lambdoide. La palpació de la fontanel·la anterior aporta informació sobre l'estat hemodinàmic i intracranial. Una fontanel·la tensa o bombada indica hipertensió intracranial. Per contra, una fontanel·la deprimida o enfonsada en repòs és un signe clau de deshidratació. Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 33 Diagrama de les capes afectades en caput succedaneum i cefalohematoma.

Durant el part mecànic poden produir-se col·leccions de líquid o sang al cuir cabellut que s'han de diferenciar acuradament: Característica Caput succedaneum Cefalohematoma Naturalesa Edema serosanguinolent subcutani Hemorràgia subperióstica Límits anatòmics Difús, creua les línies de sutura Limitat per un os cranial, no creua mai les sutures Consistència Bova, tova, deixa fòvea Tens, circumscrit, inicialment fluctuant Evolució temporal Present al néixer; desapareix en pocs dies (48-72 h) Apareix hores després del part; triga setmanes a reabsorbir-se ERROR FREQÜENT Confondre el caput succedaneum amb el cefalohematoma.

La clau fonamental rau en les sutures: si la tumefacció travessa la línia mitjana o les sutures cranials, és un caput (edema subcutani); si queda estrictament confinada a la superfície d'un sol os cranial (sovint el parietal), es tracta d'un cefalohematoma (hemorràgia sota el periosti). Infermeria de l'infant sa: creixement i cures neonatals 34 COMPROVA-HO 54 Quina troballa a la palpació de la fontanel·la anterior en repòs fa sospitar dèficit hídric agut? Exploració de la cara i els ulls La cara s'avalua observant la simetria de les faccions tant en repòs com durant el plor.

La plagiocefàlia consisteix en un aplanament d'una part de l'estructura cranial o facial; pot aparèixer per postures mantingudes si no hi ha prou estímuls rotatoris. A més, les expressions facials com tancar fortament els ulls o arrugar el front són les principals manifestacions conductuals de dolor en el nadó. En els ulls, és habitual observar un cert grau d'edema palpebral fisiològic derivat de la pressió del part. Encara que mantinguin les parpelles tancades la major part del temps, això no significa que estiguin adormits. Cal valorar: Escleròtica: normalment és blanca.

Les escleròtiques grogues alerten d'icterícia per augment de bilirubina (vegeu «Exploració física del nounat — Pell, tòrax, abdomen, genitals i extremitats»), les blaves d'hipoxèxia i les vermelles d'hemorràgies. Les hemorràgies subconjuntivals són freqüents pel part i es resolen soles. Reflex pupil·lar fotomotor: les pupil·les responen contraient-se davant la llum i dilatant-se en la penombra. La manca de reflexos suggereix immaduresa o patologia neurològica. Moviments oculars: un estrabisme fisiològic intermitent és freqüent degut a la immaduresa dels músculs extraoculars; es va corregint progressivament (si persisteix més enllà dels 3 anys requereix valoració oftalmològica).

El nistagme horitzontal pot aparèixer de manera transitòria en canviar el nadó de pla a la posició supina. Aparell lacrimal: l'obstrucció del conducte nasolacrimal intern pot derivar en dacriocistitis, caracteritzada per epífora persistent (ull que plora de manera contínua) i secreció que pot esdevenir purulenta en cas de sobreinfecció bacteriana. Fixació visual: el nadó és capaç de fixar i seguir breument objectes contrastats o brillants a poca distància, sent el groc el primer color que distingeixen clarament a més del blanc i el negre cap al final del primer mes. L'opacitat corneal o del cristal·lí fa sospitar cataractes congènites.

Exploració d'orelles, nas i boca A les orelles, la part superior de la inserció del pavelló auricular ha de creuar la línia horitzontal imaginària traçada des de l'angle extern (cant) de l'ull cap enrere. Una implantació baixa de les orelles s'associa a anomalies cromosòmiques com la síndrome de Down. Cal descartar la presència de fossetes o apèndixs preauriculars i comprovar la integritat del pavelló. L'oïda es valora mitjançant el reflex cocleopalpebral, que consisteix en el tancament reflex de les parpelles davant d'un estímul sonor brusc i proper.

Inicialment pot observar-se líquid amniòtic al conducte auditiu, que s'ha de netejar amb gasa, diferenciant-lo de secrecions purulentes infeccioses. El nas del nounat sol ser ample i xato. Cal tenir sempre present que els nounats són respiradors nasals exclusius fins als 2 mesos de vida. Per tant, qualsevol obstrucció nasal dificulta greument tant la ventilació com l'alimentació. És normal…