Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ATENCIÓ INFERMERA DE LA PERSONA SANA AL LLARG DEL CICLE VITAL Grau en Infermeria Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Atenció Infermera de la Persona Sana (UdG): determinants de salut, creixement infantil, transició neonatal, reflexos i cures bàsiques. APREN.AI Índex 1 La salut, els seus determinants i el model ecològic del desenvolupament 1. Concepte de salut i la seva evolució 2. Determinants de la salut: models de Lalonde i Dahlgren-Whitehead 3. El model ecològic del desenvolupament de Bronfenbrenner 4.

Evolució dels microsistemes al llarg del cicle vital 2 Etapes de la infància, creixement físic i paràmetres somatomètrics Diferència conceptual entre creixement i desenvolupament Gradients i lleis motores del desenvolupament Classificació cronològica de les etapes infantils Monitorització somatomètrica infantil Avaluació de l'edat òssia i la cronologia dentària 3 Fisiologia de la transició fetal-neonatal i característiques del nadó Fisiologia respiratòria i circulatòria fetal Mecanismes de transició a la vida extrauterina Somatometria del nounat a terme Exploració física sistemàtica: cap i estructures facials Avaluació del coll, tòrax, abdomen i àrea anogenital Característiques cutànies i signes de concordança clínica 4 Desenvolupament psicomotor, reflexos arcaics i cribratge neurològic Desenvolupament psicomotor i maduració del sistema nerviós Classificació i evolució dels reflexos Eines de cribratge del desenvolupament psicomotor Signes d'alerta psicomotora i derivació primerenca 5 Cures infermeres immediates a la sala de parts i en el període neonatal Cures immediates a la sala de parts Avaluació de l'adaptació: el test d'Apgar Profilaxis farmacològiques i identificació neonatal Mecanismes de pèrdua i producció de calor Cures bàsiques durant el primer mes de vida 6 Atenció a les necessitats bàsiques infantils: respiració i eliminació Particularitats anatòmiques i fisiològiques del sistema respiratori infantil Valoració i signes de dificultat respiratòria Intervencions d'infermeria en el patró respiratori Fisiologia de l'eliminació i balanç hídric en l'infant Control d'esfínters i alteracions de l'eliminació Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 1 7 Prevenció d'accidents en la infància i síndrome de mort sobtada del lactant Epidemiologia, marc legal i factors determinants Nivells de prevenció i mesures per etapes del desenvolupament Maneig d'urgència: traumatismes, asfíxies, intoxicacions i cremades Seguretat viària i Síndrome de la Mort Sobtada del Lactant (SMSL) 8 Alimentació infantil: lactància materna, lactància artificial i alimentació complementària 1.

Marc internacional i etapes de la nutrició infantil 2. Alletament matern: composició, beneficis i etapes 3. Complicacions i contraindicacions de l'alletament matern 4. Alletament artificial: fórmules, dosificació i preparació higiènica 5. Alimentació complementària i etapes posteriors 6.

Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries en l'etapa pediàtrica 9 Hàbits de vida saludable, descans, higiene, termoregulació i comunicació Desenvolupament motor, postura i activitat física Descans, son infantil i les seves alteracions Termoregulació corporal i interpretació clínica de la febre Higiene corporal i pell com a barrera defensiva Maduració dels òrgans dels sentits Desenvolupament psicosocial i empatia 10 Resum per repassar Determinants de la salut i desenvolupament ecològic Creixement físic, transició neonatal i valoració Desenvolupament psicomotor i reflexos Cures neonatals, respiració i eliminació Alimentació infantil i seguretat Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 2 1 La salut, els seus determinants i el model ecològic del desenvolupament EN ACABAR SABRÀS Comparar les definicions de salut de l'OMS i de Milton Terris identificant les principals crítiques. Classificar els determinants de la salut segons els models de Lalonde i de Dahlgren-Whitehead. Distingir els nivells ecològics de Bronfenbrenner i analitzar l'evolució dels microsistemes des de la infància fins a la joventut. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot considerar-se sana una persona que conviu amb un trastorn crònic controlat?

L'atenció a les persones sanes requereix comprendre com s'origina, es manté i es modula la salut mitjançant múltiples condicionants biològics, comunitaris i socials. ESQUEMA Estructura del curs d'Atenció Infermera 1. Concepte de salut i la seva evolució L'Organització Mundial de la Salut (OMS) planteja una concepció que supera la simple carència d'afeccions clíniques. Defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament com l'absència de malalties o invalideses. Aquesta visió aporta una perspectiva positiva que integra tres dimensions fonamentals: la corporal, la psíquica i la social.

A més, vincula l'estat saludable amb els hàbits de vida, la cultura de pertinença i el medi ambient en què viu la persona. Malgrat la seva rellevància històrica, la formulació de l'OMS rep tres crítiques principals: Caràcter utòpic: defineix un estat de benestar absolut pràcticament inassolible de manera continuada.

Bloc I: Salut i determinants Models de salut, Lalonde, Dahlgren-Whitehead i Bronfenbrenner Bloc II: Infància i creixement Transició fetal-neonatal, paràmetres somatomètrics i cribratge psicomotor Bloc III: Cures bàsiques pediàtriques Nutrició, prevenció d'accidents, higiene i atenció a necessitats Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 3 Subjectivitat: la noció de «benestar complet» varia segons la vivència de cada individu. Visió estàtica: concep la salut com un estat fix en lloc d'un procés dinàmic en equilibri canviant. Per corregir aquestes mancances, l'epidemiòleg Milton Terris va reformular la definició.

Terris sosté que la salut consisteix en un estat de benestar físic, mental i social acompanyat de capacitat de funcionament, i no únicament l'absència de malaltia. Aquesta aportació és cabdal: permet que algú amb una condició crònica controlada pugui considerar-se sa si manté la seva capacitat operativa en la vida quotidiana. Dins la valoració sanitària destaca també la percepció subjectiva de la salut, mesura estandarditzada que recull la valoració personal del propi estat general al llarg dels darrers dotze mesos. COMPROVA-HO 2 Quina diferència conceptual clau aporta la visió de Milton Terris respecte a la definició clàssica de l'OMS? 2.

Determinants de la salut: models de Lalonde i Dahlgren-Whitehead Els determinants de la salut són el conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que condicionen l'estat de salut individual i col·lectiu. S'articulen principalment a través de tres marcs teòrics: el model ecològic, el model de Lalonde i el model dels determinants socials. El model de Lalonde va estructurar els condicionants de la salut pública en quatre grans camps: Biologia humana: càrrega genètica, procés d'envelliment i sexe biològic. Medi ambient: elements físics i químics externs com la disponibilitat d'aigua de qualitat, el sanejament bàsic i la contaminació.

Estils de vida: pautes de conducta individuals com l'alimentació, l'activitat física i la presència de dependències a substàncies. Sistema sanitari: accessibilitat, recursos, cobertura universal i tipologia de gestió (pública o privada). El model de Dahlgren i Whitehead aprofundeix en aquesta perspectiva organitzant les influències en capes concèntriques que aborden les causes estructurals de la desigualtat. Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 4 Esquema dels determinants socials de la salut de Dahlgren i Whitehead.

Aquest model distingeix dos nivells jeràrquics d'intervenció: Determinants estructurals: comprenen el context sòcio-econòmic, el marc polític, les estructures de poder i la posició social que ocupen els col·lectius. Determinants intermedis: inclouen factors psicosocials, xarxes de cohesió comunitària, condicions d'habitatge i treball, factors biològics individuals i estils de vida. Aquest esquema posa en relleu la inequitat en salut: les diferències injustes i evitables en l'estat sanitari provocades per barreres socioeconòmiques. L'objectiu de la salut pública rau a garantir l'equitat, assegurant que tothom rebi els recursos necessaris segons la seva situació particular.

ERROR FREQÜENT Confondre els conceptes d'igualtat i d'equitat en salut. La igualtat proporciona a tothom exactament els mateixos recursos sense distingir les seves circumstàncies prèvies. En canvi, l'equitat distribueix els recursos de manera proporcional a les necessitats reals de cada grup per assolir oportunitats sanitàries justes i comparables. COMPROVA-HO 3 Quins són els quatre àmbits en què l'informe Lalonde classifica els determinants de la salut? Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 5 3.

El model ecològic del desenvolupament de Bronfenbrenner El desenvolupament no depèn exclusivament de la dotació genètica o biològica interna, sinó de la interacció dinàmica i continuada entre la persona i el seu medi ambient. L'individu és un agent actiu capaç de reestructurar i interpretar els seus entorns de creixement. La influència ambiental no prové només dels espais on l'infant es troba físicament present, sinó també de contextos indirectes que repercuteixen en el seu benestar (per exemple, les condicions laborals o l'empresonament d'un progenitor).

ESQUEMA Nivells ecològics de Bronfenbrenner La perspectiva ecològica conceptualitza l'entorn com un conjunt d'estructures concèntriques interconnectades: Nivell ecològic Definició bàsica Components i exemples Microsistema Entorns directes i immediats en què l'infant participa activament diàriament. Configurat per relacions (influència mútua i afectiva), activitats compartides (llegir un conte, cantar cançons) i rols assignats (bon estudiant, esportista). Exemples: família, escola, equip esportiu. Mesosistema Conjunt d'interconnexions que s'estableixen directament entre dos o més microsistemes de l'infant.

La coordinació regular entre família i escola, o les relacions de convivència entre parelles progenitores separades. Microsistema Entorn immediat amb participació activa (família, escola) Mesosistema Interaccions directes entre microsistemes (família-escola) Exosistema Contextos sense participació activa amb influència indirecta Macrosistema Marc cultural, valors, polítiques i creences socials Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 6 Nivell ecològic Definició bàsica Components i exemples Exosistema Entorns en què l'infant no participa de forma directa, però les decisions o successos dels quals tenen un impacte clar en el seu desenvolupament.

Situació de feina o atur dels pares, condicions de les jornades laborals familiars, institucions del barri. Macrosistema Conjunt de valors culturals, ideologies, sistemes de creences i estructures legals i sociopolítiques de la societat. Polítiques de permís de maternitat i paternitat, cultura de criança comunitària, marcs legislatius. 4. Evolució dels microsistemes al llarg del cicle vital A mesura que l'infant madura, els seus microsistemes es diversifiquen, s'amplien i adquireixen nous graus de complexitat psicològica i instrumental: Dels 0 als 3 anys: el nucli familiar immediat és el microsistema predominant.

S'amplia progressivament a la família extensa (avis, oncles), el grup de llar d'infants i les figures de cangur. Dels 3 als 6 anys: consolidació dels hàbits personals i d'autonomia. Intervenen l'aula d'educació infantil, les activitats extraescolars, els espais de joc infantil (parc), el personal de cura i els serveis d'atenció primària de salut. Dels 6 als 12 anys: augment de la socialització autònoma. S'incorporen el grup d'amics, els companys de menjador escolar, monitors de campaments d'estiu, el veïnat, la cura d'animals de companyia i l'oci digital (jocs d'ordinador).

Dels 12 als 16 anys: rellevància màxima de l'institut, els amics íntims, el grup d'oci i festa, les primeres relacions afectives i amoroses, les xarxes socials digitals, l'esport federat i les primeres feines esporàdiques. Dels 16 als 18-20 anys: transició cap a la vida adulta mitjançant el microsistema universitari o de formació superior, les relacions laborals formals, la parella sentimental consolidada, viatges autònoms i la interacció amb grups de pares o conductes de risc.

La comprensió d'aquests escenaris permet a la infermeria planificar les cures abordant les necessitats físiques, mentals i emocionals tant en la salut com en la malaltia (vegeu «Etapes de la infància, creixement físic i paràmetres somatomètrics»). COMPROVA-HO 4 A quin nivell del model de Bronfenbrenner pertany l'estrès que pateix un infant provocat per l'horari laboral canviant dels seus pares? Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 7 IDEES CLAU L'OMS defineix la salut com un complet benestar físic, mental i social, però la seva visió és criticada per resultar utòpica, subjectiva i estàtica.

Milton Terris va enriquir la definició clàssica incorporant el requisit de la capacitat de funcionament individual. L'informe Lalonde distribueix els determinants en biologia humana, medi ambient, estils de vida i sistema sanitari. El model de Dahlgren i Whitehead analitza els determinants estructurals i intermedis amb la finalitat d'identificar i reduir la inequitat en salut. El model ecològic de Bronfenbrenner estructura la influència de l'entorn en quatre capes: microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferencia la interacció del mesosistema de la de l'exosistema segons Bronfenbrenner? 6.

Com descriu l'informe Lalonde la influència dels estils de vida? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina dimensió fonamental va afegir Milton Terris a la definició de salut de l'OMS? 8. Quin dels següents és un determinant intermedi segons el marc de Dahlgren i Whitehead? 9. A quin sistema de Bronfenbrenner correspon la relació habitual entre la família i l'escola? 10. Com actua l'exosistema en el desenvolupament infantil segons el model ecològic?

El benestar biològic absolut a) La capacitat de funcionament b) L'absència total de dolor físic c) La igualtat d'accés mèdic d) El context polític global a) L'estratificació social b) L'ambient laboral i habitatge c) El marc macroeconòmic d) Mesosistema a) Macrosistema b) Exosistema c) Microsistema d) Entorn directe de joc diari a) Entorn aliè que repercuteix indirectament b) Equilibri genètic i biològic c) Cultura i creences dominants d) Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 8 2 Etapes de la infància, creixement físic i paràmetres somatomètrics EN ACABAR SABRÀS Classificar les etapes cronològiques del desenvolupament infantil des de la vida prenatal fins a l'adolescència.

Distingir els conceptes de creixement i desenvolupament aplicant les lleis motores. Calcular la talla diana genètica segons el sexe biològic de l'infant. Identificar els paràmetres somatomètrics normals, l'edat òssia i la cronologia dentària. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què un lactant pot agafar una joguina als 4 mesos però necessita mesos més per deixar-la anar voluntàriament? L'atenció d'infermeria en la infància té com a finalitat primordial afavorir el benestar integral del menor i de la seva família, tant en situacions de salut com de malaltia.

Aquesta pràctica professional requereix abordar de forma holística les necessitats biològiques, psicològiques, emocionals i socials de cada etapa madurativa, apoderant l'entorn cuidador i el mateix infant per mantenir hàbits que consolidin el seu desenvolupament òptim (vegeu «La salut, els seus determinants i el model ecològic del desenvolupament»).

ESQUEMA Estructura del tema d'etapes infantils i creixement Diferència conceptual entre creixement i desenvolupament En pediatria, és essencial diferenciar clarament dos processos biològics estretament lligats però de naturalesa diferent: Etapes de la infància Prenatal, neonatal, lactant, preescolar, escolar, pubertat Lleis de maduració Cefalocaudal, proximodistal i flexors-extensors Monitorització somatomètrica Pes, talla, perímetre cranial i IMC Maduració biològica Edat òssia i cronologia dentària Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 9 Creixement: procés biològic de caire estrictament quantitatiu, continu però de ritme variable.

Es manifesta per l'augment de massa corporal, el nombre i la grandària cel·lular, i és objectivable mitjançant paràmetres físics mesurables. Desenvolupament: procés maduratiu de caràcter qualitatiu, caracteritzat per l'adquisició progressiva de funcions, capacitats i habilitats per part dels diferents òrgans i sistemes corporals. Aquest procés està modulat per diversos factors reguladors: Factors genètics (endògens): determinen el potencial de creixement acumulat, la talla final i el ritme maduratiu de l'infant. Factors hormonals (endògens): coordinats per l'hormona del creixement, la tiroxina, el cortisol, la insulina i els esteroides sexuals.

Factors metabòlics (endògens): ajusten el ritme de la taxa cel·lular a la velocitat requerida pel creixement. Factors ambientals (exògens): entre els quals destaca primordialment la nutrició rebuda per l'organisme. Gradients i lleis motores del desenvolupament El creixement i la maduració psicomotriu progressen sota tres lleis o gradients fonamentals: COMPROVA-HO 12 Quina llei explica que un lactant aprengui a subjectar una joguina mesos abans de ser capaç de deixar-la voluntàriament?

Classificació cronològica de les etapes infantils El cicle de la infància s'estructura en períodes successius, cadascun amb característiques biomètriques i maduratives pròpies: Etapa infantil Franja temporal Trets principals de creixement i desenvolupament Període prenatal Concepció fins al part Subdividit en període embrionari (fins a la 8a setmana de gestació), fetal precoç (de 8 a 22 setmanes) i fetal tardà (de 22 setmanes al naixement). Límit de prematuritat per sota de les 37 setmanes. Llei cefalocaudal: el creixement corporal i el control motor es produeixen des de l'extrem cefàlic cap a la part caudal.

L'infant assoleix el control del cap abans de coordinar el tronc o les extremitats inferiors. 1 Llei proximodistal: la maduració progressa de l'eix corporal central cap a les regions perifèriques. L'infant domina el moviment global dels braços abans de coordinar les mans o la motricitat fina digital. 2 Llei de flexors i extensors: s'adquireix primer el control de la musculatura flexora (per exemple, tancar la mà per subjectar un objecte) i posteriorment la musculatura extensora (obrir els dits per alliberar-lo).

3 Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 10 Etapa infantil Franja temporal Trets principals de creixement i desenvolupament Període neonatal Primer mes (28 dies) Fase precoç (primers 7 dies) i fase tardana (del 7è al 28è dia). Màxim risc de morbimortalitat infantil, especialment en els primers dies de vida. Període lactant 1r mes fins a 1 any Etapa de màxima velocitat de creixement. Guany ponderal de 20-30 g/dia en els primers 6 mesos i 15 g/dia de 6 a 12 mesos. S'inicia el calendari vacunal sistemàtic. Primera infància 1 a 3 anys Desacceleració relativa (8-12 cm/any). Consecució de la deambulació autònoma, llenguatge verbal i inici del control d'esfínters.

Comença la socialització escolar. Període preescolar 3 a 6 anys Ritme estable de 5-6 cm/any i augment mitjà ponderal de 2 kg/any. Curiositat, pensament màgic i joc cooperatiu amb iguals. Període escolar 6 a 12 anys Creixement somàtic lent però sostingut. Adquisició consolidada d'hàbits de vida saludable i gran rellevància del grup d'iguals. Període puberal 11-12 a 13-14 anys Aparició de caràcters sexuals secundaris i estirada de creixement (8- 12 cm/any durant 24-36 mesos). Guany de fins a 25 cm en noies i 28 cm en nois. Adolescència 10 a 21 anys Fase inicial (10-14 anys), mitjana (14-17 anys) i tardana (18-21 anys).

Maduració física, psicosocial, recerca d'autonomia i tancament del creixement residual (1 cm/any durant 3 anys al tronc). PROCÉS Progressió cronològica de les etapes infantils Període intrauterí Fases embrionària i fetal precoç i tardana 1 Període neonatal Primers 28 dies de vida extrauterina 2 Lactant i 1a infància D'1 mes fins als 3 anys d'edat 3 Preescolar i escolar Dels 3 als 12 anys, creixement regular 4 Pubertat i adolescència Maduració sexual i estirada de creixement 5 Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 11 COMPROVA-HO 13 En quin moment de la infància la velocitat de creixement longitudinal és màxima de forma fisiològica?

Monitorització somatomètrica infantil L'avaluació longitudinal dels paràmetres somatomètrics permet contrastar el ritme de creixement individual amb patrons poblacionals estandarditzats mitjançant corbes percentilades. Talla i longitud corporal La tècnica de mesura varia segons l'edat de l'infant: Menors de 18 mesos: mesura horitzontal (longitud) en un tallímetre infantil, disposant el cap i els peus de forma perpendicular a l'eix longitudinal del cos. Majors de 18 mesos: mesura vertical (estatura) en bipedestació, amb talons, natges i esquena en contacte amb el tallímetre i la línia visual paral·lela al terra.

El creixement en talla segueix una trajectòria decreixent: increment del 50% de la talla inicial durant el primer any (uns 25 cm), al voltant de 12 cm el segon any, i taxes anuals de 5-7 cm fins a la pubertat. CÀLCUL DE LA TALLA DIANA GENÈTICA Predicció de l'estatura adulta final d'acord amb la càrrega genètica parental: ERROR FREQÜENT Invertir el signe de la correcció sexual en la talla diana: recordeu que els 13 cm s'afegeixen a la mare per al càlcul masculí, mentre que es resten al pare per calcular el pronòstic femení. Un canvi de signe introdueix un desfasament erroni de 13 cm a la predicció.

Pes i composició corporal El pes constitueix l'indicador més sensible de patologia aguda, si bé aïlladament ofereix poca informació sense relacionar-lo amb la talla mitjançant l'índex de massa corporal ( ). Fins als 18 mesos s'utilitza una bàscula de lactants protegida; en edats posteriors s'empra una bàscula romana convencional en bipedestació sense recolzament. Fisiològicament, l'infant duplica el pes del naixement als 5 mesos i el triplica a l'any de vida. Perímetre cranial (PC) Mesurat de manera sistemàtica fins als dos anys amb una cinta mètrica inextensible, buscant el perímetre occipitofrontal màxim.

El perímetre cranial és un indicador fonamental del ritme de creixement i desenvolupament del teixit cerebral, a més de reflectir si s'ha patit desnutrició Talla diana (nens) = cm 2 Talla pare + (Talla mare + 13) Talla diana (nenes) = cm 2 (Talla pare 13) + Talla mare IMC = Talla (m)2 Pes (kg) Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 12 intrauterina. COMPROVA-HO 14 Si un nadó va pesar 3.200 g en néixer, quin pes aproximat s'espera que assoleixi als 5 mesos i als 12 mesos de vida en condicions fisiològiques?

Avaluació de l'edat òssia i la cronologia dentària La maduració de l'esquelet s'estudia a través de l'edat òssia, que mesura els centres d'ossificació del teixit cartilaginós i membranós: Infants menors de 3 anys: estudi radiològic de genoll, peu esquerre, mà i canell esquerre. Infants majors de 3 anys: radiografia de mà i canell esquerre. La dentició permet valorar de forma directa l'estat de mineralització òssia de l'infant: Taula cronològica de la primera i segona erupció dentària infantil.

Fase de dentició Edat d'aparició Peces erupcionades Balanç total acumulat Primera dentició (caduca o de llet) 6 mesos - 1 any 8 incisives 8 dents 1 any - 18 mesos 4 primers molars 12 dents 18 mesos - 2 anys 4 canines 16 dents 2 anys - 2,5 anys 4 segons molars 20 dents temporals Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 13 Fase de dentició Edat d'aparició Peces erupcionades Balanç total acumulat Segona dentició (definitiva) 6 anys 4 primers molars 24 peces 6 - 8 anys 8 noves incisives 24 peces 8 - 12 anys 8 premolars i 4 canines 24 peces 12 anys 4 segons molars 28 peces 16 - 25 anys 4 tercers molars (queixals del seny) 32 dents definitives L'evolució de les proporcions corporals i la velocitat de creixement en alçada mostren com la taxa d'estirada es redueix progressivament des del període de lactant fins a assolir l'estabilitat escolar, moment previ a l'estirada puberal final.

Gràfica de la velocitat de creixement longitudinal segons etapes infantils. Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 14 IDEES CLAU El creixement expressa canvis quantitatius i mesurables de grandària, mentre que el desenvolupament implica maduració qualitativa de funcions corporals. El desenvolupament psicomotor respon a tres lleis bàsiques: cefalocaudal, proximodistal i flexors abans que extensors. L'infant duplica el pes de naixement al voltant dels 5 mesos, el triplica a l'any i augmenta un 50% la seva talla durant el primer any.

El càlcul de la talla diana genètica requereix ajustar 13 cm segons el sexe biològic: sumant-los a la mare per als nens, o restant-los al pare per a les nenes. La dentició temporal completa compta amb 20 dents cap als 2,5 anys, mentre que la dentició definitiva consta de 32 peces en finalitzar l'erupció dels queixals del seny. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En què es diferencia el control motor d'acord amb la llei proximodistal? 16. Com es realitza la valoració de l'edat òssia segons si l'infant té menys o més de 3 anys? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. A quina edat sol duplicar el nadó el seu pes de naixement? 18.

Quina fita somatomètrica en alçada assoleix un lactant sa durant el primer any? 19. Com es calcula la talla diana genètica en una pacient de sexe femení? 20. Quantes peces componen la dentició caduca completa als 2,5 anys?

Als 8 mesos a) Als 12 mesos b) Als 5 mesos c) Als 3 mesos d) Augmenta un 25% la talla inicial a) Creix exactament 10 cm b) Duplica l'alçada neonatal c) Augmenta un 50% la talla de naixement d) ((Talla pare - 13) + Talla mare) / 2 a) (Talla pare + (Talla mare + 13)) / 2 b) (Talla pare + Talla mare) / 2 c) ((Talla pare + Talla mare) - 13) / 4 d) 16 peces a) 24 peces b) 20 peces c) 28 peces d) Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 15 3 Fisiologia de la transició fetal-neonatal i característiques del nadó EN ACABAR SABRÀS Distingir el recorregut hemodinàmic fetal de l'adult identificant els tres shunts fisiològics.

Explicar els estímuls hemodinàmics que provoquen el tancament funcional dels shunts durant el part. Identificar els valors somatomètrics normals i interpretar la pèrdua fisiològica de pes neonatal. Diferenciar clínicament les alteracions cefàliques benignes del part com el caput succedaneum i el cefalohematoma. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què els pulmons del fetus reben només una petita fracció de la sang que bomba el cor abans de néixer? El naixement representa el canvi fisiològic més brusc que experimenta l'ésser humà durant el cicle vital.

La transició d'un medi aquàtic i dependent de la placenta a un medi aeri autònom requereix una transformació hemodinàmica i respiratòria immediata, acompanyada d'una avaluació física minuciosa per descartar alteracions congènites. Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 16 ESQUEMA Fisiologia de la transició i valoració neonatal Fisiologia respiratòria i circulatòria fetal Durant la gestació, el fetus no utilitza els pulmons per a l'intercanvi de gasos. L'oxigenació i la nutrició depenen de la placenta, connectada al fetus mitjançant el cordó umbilical, constituït per dues artèries i una vena.

Els alvèols pulmonars romanen col·lapsats i plens de líquid pulmonar fetal, mantenint unes resistències vasculars pulmonars molt elevades. Per optimitzar la distribució de sang oxigenada cap als òrgans vitals com el cervell i el miocardi, la circulació fetal disposa de tres curtcircuits o shunts fisiològics: Ductus venós: comunica la vena umbilical directament amb la vena cava inferior, evitant el pas de la major part del flux sanguini pel teixit hepàtic. Foramen oval: obertura a l'envà interauricular que permet el pas preferencial de sang altament oxigenada des de l'aurícula dreta cap a l'aurícula esquerra.

Ductus arteriós: conducte vascular que connecta l'artèria pulmonar amb l'aorta descendent, derivant el flux sanguini que surt del ventricle dret per no sobrecarregar els pulmons.

Circulació fetal Placenta i tres shunts Ductus venós Desvia el fetge cap a VCI Foramen oval Comunica AD amb AI Ductus arteriós D'artèria pulmonar a aorta Transició neonatal Inici respiració i clamptatge Canvis hemodinàmics Menys resistència pulmonar Tancament de shunts Canvi de pressions i oxigen Exploració sistemàtica Examen físic cefalocaudal Somatometria Pes, talla, perímetres Cap i cara Fontanel·les, caput i hematoma Pell i tronc Vèrnix, taques i cordó umbilical Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 17 Diagrama dels shunts vasculars en la circulació fetal. Esquema anatòmic del flux umbilical, hepàtic i cardíac fetal.

DEFINICIÓ Els shunts fetals són estructures vasculars temporals que desvien el flux sanguini per esquivar els pulmons i el fetge, òrgans no funcionals plenament abans del part. Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 18 COMPROVA-HO 22 Quina funció té el foramen oval en la circulació fetal i per què no envia la sang cap al ventricle dret? Mecanismes de transició a la vida extrauterina En el moment del naixement es produeixen dos esdeveniments crítics: el pinçament del cordó umbilical i les primeres respiracions.

Amb la primera inspiració, els pulmons s'expandeixen i el líquid pulmonar es reabsorbeix, provocant una sobtada caiguda de les resistències vasculars pulmonars i un increment substancial del flux sanguini als alvèols. Simultàniament, l'exclusió de la circulació placentària genera un augment immediat de les resistències vasculars sistèmiques. Aquest canvi inverteix els gradients de pressió: la pressió a l'aurícula esquerra supera la de l'aurícula dreta, forçant el tancament funcional del foramen oval. L'elevació de la concentració d'oxigen a la sang estimula la vasoconstricció i el posterior tancament del ductus arteriós i del ductus venós, establint el patró de circulació adulta.

Esquema de la circulació pulmonar i sistèmica postnatal adulta. ERROR FREQÜENT Confondre el tancament funcional amb el tancament anatòmic definitiu dels shunts. El tancament funcional té lloc en les primeres hores de vida degut als canvis de pressió i d'oxigenació, però el tancament anatòmic mitjançant fibrosi requereix diverses setmanes. Situacions d'hipòxia o acidosi poden reobrir transitòriament el ductus arteriós. COMPROVA-HO 23 Quin factor hemodinàmic desencadena el tancament funcional del foramen oval immediatament després de néixer?

Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 19 Somatometria del nounat a terme L'avaluació inicial comença amb la determinació dels paràmetres antropomètrics bàsics d'un nounat a terme (nascut entre les 37 i 42 setmanes de gestació). Aquests valors han d'interpretar-se segons l'edat gestacional per identificar desviacions (percentils menors de 10 o majors de 90): Paràmetre Rang normal estàndard Observacions clíniques Pes 2500 – 4000 g Subjecte a fluctuacions hidroelectrolítiques inicials. Talla 48 – 52 cm Mesura des del vèrtex del crani fins al taló.

Perímetre cranial 32 – 36 cm Reflecteix el volum encefàlic; supera el toràcic (vegeu «Etapes de la infància, creixement físic i paràmetres somatomètrics»). Perímetre toràcic 31 – 35 cm Habitualment entre 1 i 2 cm menor que el cranial. Durant els primers dies es produeix una pèrdua fisiològica de pes de fins al 10% respecte al pes del naixement, provocada per l'evacuació de meconi, l'orina i la pèrdua insensible de líquids. S'ha de recuperar habitualment entre el 5è i el 10è dia de vida. COMPROVA-HO 24 Un nounat que va pesar 3.200 g en néixer pesa 2.950 g al tercer dia. Representa un signe patològic?

Exploració física sistemàtica: cap i estructures facials L'exploració s'executa de manera cefalocaudal. La postura fisiològica normal es caracteritza per una hipertonia dels músculs flexors a les quatre extremitats. El cap presenta una mida proporcionalment gran en relació amb el cos. En el crani es palpen les sutures i dues fontanel·les: l'anterior (bregmàtica, de forma romboïdal) i la posterior (lambdoïdal, triangular). Han d'estar toves i normotenses. Una fontanel·la bombada indica hipertensió intracranial, mentre que una de deprimida orienta cap a deshidratació.

És primordial distingir dos traumatismes mecànics del part: Característica Caput succedaneum Cefalohematoma Naturalesa Edema serohemàtic subcutani Hemorràgia subperióstica Límits ossis Travessa les sutures cranials Respecta les línies de sutura Aparició Immediata al part Hores o dies després del naixement Resolució Ràpida (48-72 hores) Lenta (2 setmanes a diversos mesos) Pel que fa a les estructures facials i els sentits: Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 20 Ulls: presenten edema palpebral freqüent i reflex pupil·lar fotomotor. Les hemorràgies subconjuntivals i l'estrabisme transitori són troballes benignes habituals.

Són signes d'alarma les opacitats corneals, la leucocòria o les escleròtiques grogues (icterícia) o blavoses. Orelles: el pavelló auricular ha d'alinear-se horitzontalment amb la comissura ocular externa. Una implantació baixa s'associa a alteracions cromosòmiques o renals. S'avalua la resposta auditiva davant estímuls sonors (reflex cocleopalpebral). Nas: xato i de base ampla, amb respiració d'obligat patró nasal. Cal comprovar la permeabilitat de les coanes per descartar atrèsies. Boca: s'inspecciona el paladar per descartar fissura palatina o llavi leporí.

Són habituals les perles d'Epstein (quists d'inclusió epitelial blanquinellosos a la línia mitjana del paladar dur) i la manca de saliva confluent durant les primeres setmanes. COMPROVA-HO 25 Com es diferencia al tacte una tumefacció cranial cranial per caput succedaneum d'un cefalohematoma? Avaluació del coll, tòrax, abdomen i àrea anogenital El coll del nounat és curt i ample. La presència d'asimetria o resistència a la flexió pot advertir de torticoli congènita o hematoma del múscul esternoclidomastoïdal. És imprescindible palpar les clavícules per descartar fractures conseqüents a un part distòcic. El tòrax és cilíndric.

És freqüent observar una tumefacció mamària fisiològica bilateral secundària a la transmissió d'estrògens materns. L'abdomen és globulós i segueix els moviments respiratoris. En la palpació abdominal es detecten límits normals: Fetge: palpable a 2-3 cm per sota del marge costal dret. Melsa: vora inferior palpable a 1 cm per sota del marge costal esquerre. Ronyons: pols inferiors palpables a 1-2 cm per sota del nivell umbilical. La inspecció del melic requereix verificar les tres estructures vasculars (dues artèries i una vena).

A la regió anogenital s'ha de comprovar: Genitals femenins: llavis majors edematosos que no cobreixen del tot els menors, clítoris prominent, secreció mucosa blanquinosa i ocasional pseudomenstruació per deprivació hormonal materna. Genitals masculins: penis de 3 a 4 cm, escrot pigmentat i rugós amb ambdós testicles descendits o en ascensor. La fimosi és completament fisiològica en aquesta etapa. Columna i anus: columna vertebral alineada i contínua, sense defectes del tub neural, i presència d'orifici anal permeable abans de l'alimentació entèrica. Característiques cutànies i signes de concordança clínica La pell del nounat reflecteix l'estat d'adaptació fisiològica i termoreguladora.

Coberta al naixement per la vèrnix caseosa (substància lipídica blanquinosa protectora) i sovint per lanugen (borrissol corporal fi), presenta diferents manifestacions cutànies benignes que cal saber diferenciar dels processos Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 21 patològics veritables. Troballa cutània Tipologia clínica Descripció i maneig Cutis marmorata Fisiològica transitòria Motejat violaci per inestabilitat vasomotora i exposició al fred. Taca de Baltz (mongòlica) Pigmentària benigna Màcula gris-blavosa a la regió lumbosacra deguda a melanòcits dèrmics.

Èczema toxoal·lèrgic Erupció inflamatòria benigna Pàpules eritematoses amb vesícula central estèril; remissió espontània. Mílium facial Retenció sebàcia Pàpules blanques mil·limètriques a nas i galtes que desapareixen soles. Icterícia precoç (< 24h) Signe d'alerta patològic Color groguenc abans de les 24 hores de vida; suggereix hemòlisi activa. PER RECORDAR-HO La icterícia fisiològica apareix sempre després de les 24 hores de vida i té un pic entre el 3r i 4t dia. Si un nadó s'aprecia ictèric en les primeres 24 hores, és sempre patològica fins que no es demostri el contrari.

IDEES CLAU La circulació fetal utilitza tres derivacions clau: el ductus venós (desvia el fetge), el foramen oval (desvia pulmons d'aurícula dreta a esquerra) i el ductus arteriós (comunica artèria pulmonar i aorta). L'expansió alveolar en néixer redueix les resistències pulmonars i l'exclusió placentària augmenta la pressió sistèmica, provocant el tancament funcional dels shunts. El cordó umbilical normal conté exactament dues artèries i una vena. La pèrdua ponderal de fins a un 10% del pes corporal durant la primera setmana de vida és fisiològica i es recupera entre el 5è i 10è dia.

El caput succedaneum traspassa les línies de sutura cranials en ser subcutani, mentre que el cefalohematoma és subperióstic i queda estrictament delimitat per les sutures. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quina és la composició vascular habitual d'un cordó umbilical sa? 27. Quins són els tres shunts vasculars propis de la circulació fetal? 28. Fins a quin percentatge es considera normal la pèrdua de pes d'un nounat a terme durant els primers dies de vida? Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 22 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin shunt fetal comunica directament l'artèria pulmonar amb l'aorta descendent? 30.

Quina característica permet distingir un cefalohematoma d'un caput succedaneum? 31. Quin d'aquests signes cutanis requereix una valoració immediata per ser potencialment patològic? 32. Quant de temps triga habitualment un nounat a terme a recuperar el seu pes de naixement? 4 Desenvolupament psicomotor, reflexos arcaics i cribratge neurològic EN ACABAR SABRÀS Distingir les categories de reflexos i el significat de la persistència com a reflexos aberrants. Avaluar el desenvolupament psicomotor aplicant els criteris del Test de Denver i del Test de Llevant. Identificar els principals signes d'alerta motriu, cognitiva i de llenguatge per a la derivació al CDIAP.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què un nadó subjecta amb força qualsevol objecte que li toca el palmell però no el sap alliberar voluntàriament? El neurodesenvolupament infantil reflecteix la maduració progressiva del sistema nerviós central i la seva traducció en conductes motrius, adaptatives i comunicatives. La vigilància continuada permet identificar desviacions funcionals en etapes primerenques per establir intervencions oportunes.

Ductus venós a) Foramen oval b) Ductus arteriós c) Vena umbilical d) Consisteix en edema serohemàtic tou a) Apareix immediatament durant el part b) Respecta estrictament les línies de sutura c) Es reabsorbeix completament en 48 hores d) Icterícia durant les primeres 24 hores a) Cutis marmorata amb exposició freda b) Taca de Baltz a regió lumbosacra c) Mílium facial a nas i galtes d) Al final del primer mes a) Entre 5 i 10 dies b) Entre 15 i 20 dies c) Entre 24 i 48 hores d) Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 23 ESQUEMA Avaluació del desenvolupament psicomotor i reflexos Desenvolupament psicomotor i maduració del sistema nerviós El desenvolupament psicomotor és el procés maduratiu continu mitjançant el qual l'infant adquireix habilitats de manera progressiva al llarg de tota la infància.

Aquest procés depèn de factors endògens (components genètics, hormonals i metabòlics) i factors exògens (nutrició i context socioafectiu o ambiental). El sistema nerviós central té la neurona com a unitat funcional per captar, integrar i emetre respostes sensitives i motores. Tot i que durant el darrer trimestre de gestació experimenta una maduració accelerada, el sistema nerviós és immadur en el moment del naixement. Per aquest motiu, els moviments inicials del nounat són compulsius i involuntaris. El desenvolupament normal no és un procés rígid.

Existeix una àmplia variabilitat interindividual que delimita la normalitat, així com possibles ritmes dispars entre diferents àrees funcionals en un mateix infant, coneguts com a dissociacions del desenvolupament. DEFINICIÓ L'examen neurològic del lactant és l'avaluació clínica destinada a determinar la integritat i l'estat funcional maduratiu del sistema nerviós mitjançant l'observació de la conducta espontània (estat de vigília, fixació de la mirada davant estímuls, plor) i la valoració de l'activitat motora (to muscular passiu i actiu, simetria, postura i reflexos).

Sistema neuromotor Maduració del sistema nerviós central Tipus de reflexos Inalterables, aprenentatge, transformables i arcaics Reflexos arcaics Moro, succió, punts cardinals, marxa Reflexos aberrants Persistència anormal passats els 6 mesos Eines de cribratge Escales de Denver i Haizea- Llevant Signes d'alerta Alteracions motores, cognitives i llenguatge Derivació a CDIAP Atenció precoç multidisciplinària Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 24 Durant l'exploració d'un lactant, cal afavorir que romangui als braços de la mare per avaluar primer la conducta i les fites funcionals en calma, postergant per al final les maniobres manipulatives molestes i l'ús d'instruments.

COMPROVA-HO 34 Què indica el terme «dissociació del desenvolupament» en un lactant? Classificació i evolució dels reflexos Els reflexos s'estructuren en quatre categories segons la seva evolució temporal i dependència madurativa: Reflexos inalterables: respostes fisiològiques involuntàries que es mantenen al llarg de tota la vida (com la respiració, el badall, la tos o l'esternut). Reflexos d'aprenentatge: patrons motors adquirits mitjançant la pràctica deliberada i l'entrenament continuat (com caminar, pujar escales o llegir).

Reflexos transformables: automatismes inicials que maduren cap a conductes totalment voluntàries (per exemple, el pas de la succió a la deglució i masticació conscients, o de la prensió palmar a l'acte voluntari d'agafar objectes). Reflexos primaris o arcaics: reaccions motores innates davant estímuls externs específics, originades durant el període intrauterí i presents en néixer. Il·lustracions dels reflexos primaris de Moro, succió i punts cardinals.

Els reflexos arcaics són fonamentals durant els primers mesos per a la supervivència i la interacció primària, però han de desaparèixer progressivament a mesura que les estructures corticals superiors maduren i inhibeixen el tronc cerebral i la medul·la. Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 25 Fotografies dels reflexos de prensió palmar, marxa i Babinski. Reflex arcaic Estímul i resposta motora esperada Transició funcional Moro Davant una sensació sobtada de caiguda, abducció i extensió dels braços seguida de flexió i plor. Integració cortical progressiva. Succió Inici rítmic de succió en introduir el mugró o dit a la cavitat bucal. Evoluciona a deglució i masticació voluntàries.

Punts cardinals (recerca) Gir del cap cap a la banda estimulada en tocar la comissura labial o galta. Facilita l'alimentació precoç. Marxa automàtica Passos alterns coordinats en recolzar les plantes dels peus sobre una superfície ferma en suspensió. S'inhibeix per donar pas a la bipedestació posterior. Prensió palmar Flexió digital tancant el puny amb força en estimular la cara palmar. Es transforma en prensió manipulativa voluntària cap als 5 mesos. Babinski (o prensió plantar) Extensió dorsal del primer dit del peu i obertura en ventall dels altres en fregar la planta. Desapareix amb la mielinització del feix piramidal.

Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 26 ERROR FREQÜENT Un error greu és considerar normal que els reflexos arcaics romanguin actius indefinidament. La persistència dels reflexos arcaics més enllà dels 6 mesos es qualifica com a reflexos aberrants. Aquesta permanència anormal revela una immaduresa o disfunció del sistema nerviós que bloqueja l'adquisició dels reflexos posturals posteriors (com l'equilibri) i de la motricitat voluntària. COMPROVA-HO 35 Quina transcendència clínica té la presència de reflexos primaris en un lactant de 8 mesos?

Eines de cribratge del desenvolupament psicomotor La valoració sistemàtica és imprescindible en el programa de salut infantil, considerant que aproximadament el 20 % dels retards es poden prevenir i que menys de la meitat dels trastorns s'identifiquen abans de l'escolarització. Els instruments de cribratge o screening permeten detectar anomalies de manera precoç.

El Test de Denver, establert per Frankenburg i Dodds l'any 1967, avalua la psicomotricitat durant els primers 6 anys de vida mitjançant quatre dominis: El Test de Llevant (Haizea-Llevant), fruit de la integració dels estudis Haizea (País Basc) i Llevant (Catalunya), avalua el desenvolupament psicomotor des del naixement fins als 5 anys a través de les àrees de sociabilitat, llenguatge, manipulació i desenvolupament postural. Per aplicar el Test de Llevant s'executen els passos següents: Desenvolupament motor o postural (motricitat gruixuda): control cefàlic, coordinació corporal global i mobilitat autònoma.

1 Desenvolupament manual (motricitat fina adaptativa): habilitats visuals i motores fines que impliquen coordinació, concentració i destresa. 2 Contacte amb l'entorn (sociabilitat): capacitat d'interacció afectiva i resposta a estímuls de l'entorn humà. 3 Llenguatge: reconeixement de sons, vocalitzacions i expressió verbal progressiva. 4 Es traça una línia vertical a l'alçada de l'edat cronològica exacta de l'infant en el gràfic. 1 S'avaluen els elements situats a l'esquerra de la línia i els que són tallats per aquesta.

Les barres blaves o verdes representen ítems del desenvolupament habitual amb el percentatge de nens que els assoleixen, acompanyats d'estrelles segons la seva rellevància: una (*), dues (**) o tres (***). 2 Es quantifiquen les fallades: se sumen totes les estrelles dels ítems no assolits a l'esquerra de la línia vertical, afegint la meitat del valor de les estrelles dels ítems suspesos que travessen la línia. 3 Es verifiquen les barres de color taronja, les quals expressen directament signes d'alerta clínica davant la seva presència.

4 Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 27 PER RECORDAR-HO Un infant es cataloga com a infant de risc en el Test de Haizea-Llevant quan acumula més de 5 estrelles de fallada globals (sumant totes les àrees), quan supera les 3 estrelles en una sola àrea, o quan presenta qualsevol característica senyalada amb barra taronja com a signe d'alerta. COMPROVA-HO 36 Quina puntuació d'estrelles en una àrea aïllada del Test de Llevant estableix la condició d'infant de risc?

Signes d'alerta psicomotora i derivació primerenca Els signes d'alerta generals comprenen el retard en fites essencials, l'estancament o la regressió d'habilitats consolidades, la persistència de reflexos arcaics d'etapes anteriors i la falta de qualitat en les respostes motrius o relacionals. Àrea funcional Signes d'alerta segons l'edat Motricitat Manca de control cefàlic als 4 mesos. Incapacitat per agafar un objecte a partir dels 5 mesos. Absència de sedestació als 9 mesos. Sense desplaçament autònom als 10 mesos. Absència de marxa autònoma als 18 mesos. Polze en adducció permanent més enllà dels 2 mesos (unilateral o bilateral).

Alteracions del to muscular (hipotonia o hipertonia), asimetries, moviments anòmals (tremolors, distonies, dissimetries) o marxa de puntetes atípica. Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 28 Àrea funcional Signes d'alerta segons l'edat Llenguatge Manca de reacció a la veu materna als 2 mesos o de vocalitzacions en els primers mesos. No orientar el cap cap a la font sonora als 4 mesos. Absència de balbuceig en el segon semestre de vida. Absència de bisíl·labs als 15 mesos o incapacitat per comprendre ordres senzilles als 18 mesos. No assenyalar parts de la cara als 2 anys o manca de frases completes als 30 mesos.

Absència de llenguatge propositiu, ecolàlies o estereotípies verbals a partir dels 2 anys. Cognició i conducta Manca de mirada viva o d'interès per persones i objectes. Absència de somriure social als 3 mesos. No estranyar referents ni imitar gestos als 12 mesos; desconeixement del concepte de prohibició o no assenyalar amb l'índex a aquesta mateixa edat. Incapacitat per comprendre ordres als 15 mesos o absència de joc imitatiu als 18 mesos. Apatia, irritabilitat mantinguda, autoagressió, aïllament o desorganització de la conducta.

Davant la identificació d'un o més signes d'alerta durant les revisions, el protocol clínic estableix la derivació immediata al CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç). Aquest recurs compta amb un equip multidisciplinari integrat per professionals de medicina, infermeria, psicologia, fisioteràpia i neuropediatria per a l'avaluació especialitzada i el tractament precoç. COMPROVA-HO 37 Quines són les tres edats límit motores clau per detectar un signe d'alarma en motricitat gruixuda? IDEES CLAU El sistema nerviós és immadur en néixer i la seva avaluació inclou l'observació del to muscular, la simetria i els reflexos.

La persistència de reflexos primaris més enllà dels 6 mesos es cataloga com a reflexos aberrants i revela immaduresa neurològica. El Test de Denver avalua quatre àrees fins als 6 anys: motriu gruixuda, motriu fina adaptativa, sociabilitat i llenguatge. El Test de Haizea-Llevant estableix risc quan se superen les 5 estrelles totals, més de 3 estrelles en una àrea o davant d'una barra taronja. L'absència de control cefàlic als 4 mesos, de sedestació als 9 mesos o de marxa als 18 mesos obliga a derivar al CDIAP. Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 29 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. En què es diferencia un reflex transformable d'un reflex inalterable? 39.

Quan es considera que un infant és de risc segons el Test de Llevant? 40. Quina funció compleix el CDIAP i quins professionals l'integren? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Com s'anomena la persistència anòmala dels reflexos primaris a partir dels 6 mesos? 42. A quina edat màxima és signe d'alerta no haver assolit el control cefàlic? 43. Quina fita motriu ha d'estar consolidada abans dels 18 mesos per descartar alarma? 44. Quantes estrelles de fallada en una sola àrea indiquen risc al Test de Llevant?

5 Cures infermeres immediates a la sala de parts i en el període neonatal EN ACABAR SABRÀS Executar la seqüència sistemàtica de cures immediates a la sala de parts. Avaluar correctament l'adaptació extrauterina mitjançant la puntuació del test d'Apgar. Identificar i prevenir els quatre mecanismes físics de pèrdua de calor en el nounat. Formular les recomanacions d'educació sanitària sobre cures del cordó umbilical i son segur. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Per què un nadó mullat a temperatura ambient de 22 °C pot patir hipotèrmia severa en pocs minuts malgrat estar sa?

Reflexos inalterables a) Reflexos aberrants b) Reflexos voluntaris c) Reflexos d'aprenentatge d) Als 2 mesos a) Als 9 mesos b) Als 6 mesos c) Als 4 mesos d) Saltar amb els dos peus a) Bipedestació amb suport b) Pujar escales corrent c) Marxa autònoma independent d) Més de 3 estrelles a) Més de 5 estrelles b) Més de 2 estrelles c) Exactament 1 estrella d) Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 30 L'atenció immediata al nounat sa comprèn un conjunt d'actuacions clíniques sistemàtiques dissenyades per garantir una transició segura a la vida extrauterina, estabilitzar les funcions vitals i promoure el vincle familiar des del primer instant.

ESQUEMA Cures infermeres en el període neonatal Cures immediates a la sala de parts Tot seguit del naixement, la prioritat assistencial se centra a verificar i assegurar la permeabilitat de la via aèria. Per afavorir el drenatge espontani de líquid amniòtic, moc o restes hemàtiques, es col·loca el cap del nadó lleugerament més baix respecte al cos. En cas de secrecions obstructives s'aplica aspiració orofaríngia i nasal acurada, administrant oxigen suplementari únicament si cal. De manera simultània cal instaurar la termoregulació activa. L'ambient de la sala de parts ha d'estar a 28 °C i disposar de fonts de calor radiant (bressol tèrmic).

S'asseca immediatament el cos amb una tovallola calenta i estèril, es col·loca un barret per evitar la pèrdua per l'àrea cefàlica i es manté la temperatura corporal entre 36,5 °C i 37 °C, posposant el bany complet fins a l'estabilització tèrmica. El pinçament del cordó umbilical s'executa habitualment entre el segon i tercer minut de vida, un cop aquest ha deixat de bategar (o durant el primer minut segons indicació clínica). Aquesta maniobra prevé hemorràgies i evita la poliglobúlia. En aquest pas s'inspecciona el nombre de vasos sanguinis (dues artèries i una vena), s'obté sang per determinar el grup sanguini i Rh, i es desinfecta el monyó amb alcohol de 70º, assegurant-ne la netedat.

Sala de parts Atenció immediata en néixer Via aèria i calor Permeabilitat i assecat ràpid Cordó i Apgar Pinçament i valoració 1-5 minuts Pell amb pell Vinculació i lactància precoç Profilaxis Tractaments preventius inicials Vitamina K Prevenció de malaltia hemorràgica Eritromicina 0,5% Profilaxi conjuntival ocular Cures primer mes Hàbits i seguretat a casa Cura del melic Mantenir net, eixut i airejat Son segur Decúbit supí i entorn buit Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 31 DEFINICIÓ El contacte pell amb pell consisteix a col·locar el nadó nu en decúbit pron sobre el tors de la mare durant els primers 30-60 minuts de vida, aprofitant el seu estat reactiu per afavorir el vincle afectiu, estabilitzar constants i iniciar la succió al pit de forma precoç.

COMPROVA-HO 46 Quina és la raó anatòmica i funcional per esperar 2-3 minuts a pinçar el cordó umbilical? Avaluació de l'adaptació: el test d'Apgar El test d'Apgar avalua l'adaptació a la vida extrauterina al primer i al cinquè minut de vida (repetint-se als deu minuts si persisteixen valors baixos).

Punctua de 0 a 2 cinc paràmetres clínics essencials: Paràmetre 0 punts 1 punt 2 punts Freqüència cardíaca Absent Inferior a 100 bpm Superior a 100 bpm Esforç respiratori Absent Lent, irregular Vigorós, plor actiu Color de la pell Cianosi generalitzada o pal·lidesa Cos rosat, acrocianosi (mans/peus) Completament rosat To muscular (activitat) Flacciditat total Extremitats lleugerament flexionades Moviments actius, bona flexió Irritabilitat reflexa Cap resposta Ganyotes davant l'estímul Plor enèrgic, esternuts o tos La interpretació global classifica el resultat en tres rangs: una puntuació de 7 a 10 es considera normal; de 4 a 6 denota depressió moderada que requereix mesures de reanimació o suport; i de 0 a 3 exigeix reanimació immediata i avançada.

COMPROVA-HO 47 Un nadó té pols de 115 bpm, plor vigorós, to flexionat actiu, però peus blavosos i fa ganyotes en aspirar-lo. Quin Apgar té? Profilaxis farmacològiques i identificació neonatal Per prevenir complicacions greus en les primeres setmanes, s'administren dues intervencions profilàctiques reglades abans de sortir de l'àrea obstètrica: Profilaxi hemorràgica: s'administra 1 mg de vitamina K intramuscular administrada al vast lateral extern en dosi única durant les primeres 2-4 hores, per prevenir la malaltia hemorràgica del nounat deguda a la immaduresa hepàtica i l'absència de flora intestinal sintetitzadora.

1 Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 32 ERROR FREQÜENT Administrar la vitamina K al gluti o per via subcutània. En el nounat, l'única regió muscular segura i amb massa adequada per a injeccions intramusculars profundes és el vast lateral extern de la cuixa. Una mala elecció del lloc pot lesionar estructures nervioses com el nervi ciàtic. La seguretat s'arrodoneix amb la identificació inequívoca del nounat (mitjançant polseres codificades mare-fill i empremta) sempre en presència de la mare abans de sortir de paritori, la revisió de factors de risc matern-fetal i el registre exhaustiu a la història clínica.

Mecanismes de pèrdua i producció de calor La regulació tèrmica és especialment vulnerable a causa d'una superfície corporal proporcionalment molt més gran que el pes, un teixit subcutani prim i la tendència física al pas espontani de calor a fred cap a l'entorn. Esquema dels factors i mecanismes implicats en la termoregulació neonatal. La pèrdua de calor neonatal s'origina per quatre vies biofísiques clarament diferenciades: Mecanisme Procés físic implicat Mesura infermera preventiva Conducció Pèrdua per contacte directe de la pell amb superfícies fredes. Preescalfar llençols, matalassos, balances i instrumental.

Profilaxi oftàlmica: consisteix en l'aplicació de pomada oftàlmica d'eritromicina al 0,5% aplicada a tots dos sacs conjuntivals inferiors en quantitat equivalent a un gra d'arròs, utilitzant un envàs monodosi per evitar infeccions per bacteris del canal de part; es pot demorar fins a una hora per respectar el contacte inicial. 2 Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 33 Mecanisme Procés físic implicat Mesura infermera preventiva Evaporació Pèrdua d'energia en transformar-se en vapor el líquid amniòtic o l'aigua cutània. Assecar completament el nadó immediatament en néixer i retirar draps humits. Convecció Pèrdua per corrents d'aire fresc que envolten la superfície corporal.

Evitar corrents, tancar portes/finestres i escalfar gasos respiratoris. Radiació Transferència de calor cap a estructures fredes properes sense contacte directe. Allunyar el bressol de parets exteriors fredes i vidres de finestres. Davant de l'estrès per fred, el nadó no pot tremolar per produir calor. El seu mecanisme termogenètic principal és la mobilització metabòlica del teixit adipós marró (TAM), dipositat entre els omòplats, darrere les orelles, al voltant de l'estèrnum i a les càpsules suprarenals. Aquest teixit altament vascularitzat oxida les seves reserves lipídiques generant calor directa, tot i que augmenta el consum d'oxigen i el metabolisme basal.

COMPROVA-HO 48 Quina via de pèrdua tèrmica actua si es recolza el nadó nu sobre un canviador de plàstic fred? Cures bàsiques durant el primer mes de vida El manteniment de l'estabilitat i la prevenció de riscos a la llar requereixen una correcta educació sanitària a la família durant les primeres setmanes: Diagrama dels patrons d'eliminació fisiològica i digestiva del nounat. Atenció Infermera de la Persona Sana: Cicle Vital 34 Pel que fa als patrons fisiològics, la freqüència respiratòria normal oscil·la entre 30 i 60 respiracions per minut (amb respiració exclusivament nasal les primeres setmanes), i la freqüència cardíaca entre 120 i 130 batecs per minut.

En l'alimentació, iniciada abans de les 6 hores (vegeu «Alimentació infantil: lactància materna, lactància artificial i alimentació complementària»), cal vigilar la pèrdua fisiològica de pes normal de fins al 10% la primera setmana, amb guanys posteriors de 150 a 200 g setmanals. La vigilància de l'eliminació comprèn el control de la primera micció i l'emissió de deposicions (iniciant pel meconi fins a la femta de transició), així com la diferenciació entre glopades fisiològiques i vòmits patològics biliosos o hemàtics (vegeu «Atenció a les necessitats bàsiques infantils: respiració i eliminació»).

Per a la higiene i cura del melic, cal rentar la zona periumbilical amb aigua i sabó neutre (pH 5,5) o…