Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA CIÈNCIA POLÍTICA Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Introducció a la Ciència Política (UdG): cleavages socials, partits, formes d'Estat, poder i legitimitat, i cicle de les polítiques públiques.

APREN.AI Índex 1 La política com a procés i l'acció política individual La política com a gestió de conflictes i fractures socials Intensitat i especialització de l'acció política individual Canals de participació: formes convencionals i no convencionals Models explicatius del comportament polític 2 Acció col·lectiva: grups d'interès i moviments socials Marc i fonaments de l'acció col·lectiva Tipologia d'actors col·lectius: partits, grups d'interès i moviments socials Grups d'interès: caracterització, tipologies i repertori d'acció Moviments socials: organització, repertoris i àmbits d'impacte 3 Partits polítics, evolució organitzativa i sistemes de partits Naturalesa i funcions dels partits polítics Evolució històrica dels models organitzatius Estructura interna: dimensió formal i informal Sistemes de partits i fractures socials (cleavages) 4 Governança, poder polític i legitimació El paradigma de la governança La naturalesa del poder polític Components de l'exercici del poder Desigualtat de gènere en l'accés al poder: factors d'oferta Legitimitat política i les seves fonts Diferència fonamental: legalitat i legitimitat 5 L'Estat: formes històriques i organització territorial L'Estat com a forma d'organització política Evolució històrica: de l'Estat absolut a l'Estat social Condicions de la democràcia: procediment i objectius Graduació del poder territorial: desconcentració, descentralització i autonomia Models territorials d'Estat 6 Institucions de govern, separació de poders i cicle de les polítiques públiques Les funcions del govern Tipologia dels poders constitucionals El model parlamentari i el poder judicial El sistema polític d'Easton i la noció de política pública Classificació de les polítiques públiques Les fases del cicle d'una política pública Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 1 7 Resum per repassar Acció política, participació i fractures socials Actors col·lectius: grups d'interès i moviments socials Partits polítics i sistemes partidistes Poder polític, legitimitat i governança L'Estat i l'organització territorial Institucions de govern i polítiques públiques Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 2 1 La política com a procés i l'acció política individual EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de política com a eina de resolució de conflictes i identificar les clivelles clàssiques Classificar els nivells d'acció individual diferenciant apàtics, espectadors i gladiadors Distingir les formes de participació convencionals de les no convencionals Comparar el model d'elecció racional amb el model d'explicació sociocultural PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què la majoria de persones només vota cada quatre anys mentre una petita minoria dedica la seva vida a militar?

La política s'entén com el conjunt d'interaccions col·lectives que una comunitat articula per canalitzar i gestionar les tensions derivades de diferents interessos.

ESQUEMA Estructura de la Introducció a la Ciència Política Processos i acció política Gestió de conflictes, clivelles i participació individual Acció col·lectiva Grups d'interès i moviments socials Partits i sistemes Models d'organització i competició electoral Poder i governança Legitimitat, autoritat i governança multinivell L'Estat modern Formes històriques i estructuració territorial Institucions i polítiques Poder executiu, parlament i polítiques públiques Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 3 La política com a gestió de conflictes i fractures socials Les comunitats humanes presenten desacords constants sobre la distribució de recursos i prioritats.

Per ordenar aquestes diferències, la ciència política utilitza el concepte de fractura social o fissura. DEFINICIÓ Un cleavage o clivella social és una línia divisòria fonamental que separa la societat en grups enfrontats respecte a un conflicte determinat d'interessos o valors. Aquestes divisions condicionen l'escenari polític articulant les demandes ciutadanes. Els quatre grans eixos tradicionals de divisió són: Clivella socioeconòmica: oposició clàssica d'interessos distributius entre polítiques d'esquerres i dretes.

Clivella territorial: tensió de poder i identitat entre el centre i la perifèria, reflectida en debats entre nacionalisme o independentisme i centralisme, així com entre el món rural i l'urbà. Clivella religiosa: confrontació al voltant de la secularització, oposant l'Estat laic a les postures d'influència de l'Estat catòlic o confessional. Clivella de forma d'Estat: disputa sobre el règim institucional bàsic entre monarquia i república. COMPROVA-HO 2 Quina funció compleix una clivella en la dinàmica política d'una comunitat?

Intensitat i especialització de l'acció política individual L'acció política individual és la conducta que desenvolupa una persona, de forma directa o indirecta, per incidir en la resolució dels conflictes de la comunitat. Aquesta acció pot sorgir de forma espontània sense acords previs, tot i que sovint s'articula a partir de comunicacions prèvies. En el marc de les societats actuals, la participació contínua es concentra en una petita minoria. La majoria de ciutadans prioritza les ocupacions de la seva esfera privada i només s'impliquen de ple aquells que tenen motivacions morals intenses o els qui es dediquen professionalment a l'activitat pública.

Segons la seva intensitat participativa, la ciutadania es divideix en tres grans categories: Apàtics: individus que no s'involucren ni mostren interès per les qüestions polítiques. Espectadors: persones amb un seguiment intermitent de l'actualitat que no executen accions actives. Gladiadors: sector actiu que situa la política entre les seves prioritats essencials, actuant com a militants o dedicant-s'hi professionalment. Aquesta intensitat es concreta en diferents graus d'implicació segons els rols que assumeix cada ciutadà: Inactius: abstenció de qualsevol modalitat d'acció col·lectiva o institucional.

1 Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 4 Aquesta diversitat estableix una clara frontera entre la professionalització d'aquells que tenen la política com a ocupació laboral remunerada i la resta de la comunitat, que compagina l'atenció pública amb la seva feina habitual. COMPROVA-HO 3 Què diferencia un espectador d'un militant en l'escala d'acció individual? Canals de participació: formes convencionals i no convencionals La intervenció ciutadana adopta canals admesos per l'ordre institucional o bé recorre a mètodes de confrontació quan xoquen els valors socials vigents.

Modalitat Definició i legitimació Exemples habituals Convencionals Accions ajustades a la legalitat dels sistemes liberal- democràtics i àmpliament acceptades per la comunitat. Vot electoral; debats públics; peticions formals a autoritats; manifestacions pacífiques autoritzades. No convencionals Activitats que desafien la norma o alteren l'ordre públic establert a causa de conflictes de valors. Vagues testimonials d'expressió física; bloquejos de trànsit; pintades reivindicatives; boicot a productes; vagues o manifestacions il·legals; negativa al pagament d'impostos. ERROR FREQÜENT No confongueu l'abstenció amb una forma de participació no convencional.

L'abstenció electoral sol respondre a la passivitat o a la inactivitat institucional dels apàtics. En canvi, les fórmules no convencionals (com el boicot de consum o el tall de trànsit) requereixen una acció reivindicativa activa i conscient per exercir pressió política. Per conèixer com aquestes modalitats s'articulen a través d'estructures col·lectives més amples, vegeu «Acció col·lectiva: grups d'interès i moviments socials». Votants: ciutadans que limiten la seva participació exclusivament a l'emissió del sufragi durant les eleccions. 2 Comunicadors: perfils centrats a buscar informació, obrir debats i exercir la crítica sobre l'actualitat.

3 Activistes locals: persones que col·laboren en iniciatives o serveis de barri i municipals per canalitzar demandes concretes. 4 Voluntaris: suport puntual a tasques comunitàries o iniciatives d'interès general. 5 Militants: membres amb participació sostinguda i regular en l'estructura d'organitzacions estables. 6 Activistes dedicats: individus per als quals la defensa política és el nucli vertebrador de les seves preocupacions diàries.

7 Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 5 Models explicatius del comportament polític Davant de la decisió de participar o triar una opció electoral, la ciència política analitza la conducta mitjançant dos paradigmes principals: Model racional: planteja que l'elector actua calculant els beneficis esperats en relació amb els costos de la seva acció. L'individu valora el temps, l'esforç i les conseqüències materials abans d'implicar-se o triar una candidatura. Model sociocultural: sosté que la conducta depèn de la socialització de l'individu.

L'entorn familiar, el lloc de naixement, els prejudicis adquirits i les creences determinen les preferències ciutadanes més que no pas un balanç econòmic estricte. En els països amb eleccions competitives i lliures, les estadístiques confirmen que el volum de ciutadans que exerceix el dret al vot supera àmpliament el nombre dels qui opten per l'abstenció. Tot i això, la intensitat participativa varia notablement entre estats: Bèlgica i Austràlia figuren entre els països amb més participació electoral, mentre que Suïssa i els EUA se situen entre els menys participatius. COMPROVA-HO 4 Com explicaria el vot un defensor del model sociocultural en contraposició al model racional?

IDEES CLAU La política és el procés d'interacció comunitària orientat a regular i gestionar els conflictes col·lectius. Les clivelles socials o cleavages són divisions estructurals que organitzen la competició política en eixos com l'econòmic, el territorial, el religiós i la forma de govern. La implicació individual es gradua en tres intensitats bàsiques: apàtics (inactius), espectadors (interès passiu) i gladiadors (militants o professionals). La participació política es divideix en convencional (canals admesos pel marc institucional com el vot o el debat) i no convencional (formes de pressió o protesta disruptiva com vagues il·legals o boicots).

El comportament polític s'explica mitjançant el model racional (càlcul de guanys i esforços) o el model sociocultural (influència de la família, prejudicis i context). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quines són les quatre grans clivelles clàssiques que divideixen les societats? 6. Quina diferència defineix l'acció política convencional respecte a la no convencional? 7. Com difereixen els nivells de participació electoral entre Austràlia i els Estats Units? Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Com es defineix un cleavage en ciència política? 9.

Quin comportament correspon a la categoria d'espectador en la intensitat participativa? 10. Quina de les opcions següents és una forma de participació política no convencional? 11. Quin postulat defensa el model sociocultural del vot? 2 Acció col·lectiva: grups d'interès i moviments socials EN ACABAR SABRÀS Distingir els grups d'interès i els moviments socials dels partits polítics segons estructura, discurs i objectius. Classificar els grups d'interès segons el seu sector i analitzar els seus recursos d'actuació sobre el poder públic. Identificar les quatre dimensions d'impacte polític produïdes per l'activitat dels moviments socials.

Un tràmit burocràtic per formar associacions a) Una línia divisòria social davant d'un conflicte b) Un pacte formal entre partits governants c) Una elecció amb resultats altament ajustats d) Presentar-se com a candidat a comicis a) Liderar manifestacions periòdiques al carrer b) Mostrar un seguiment informatiu sense acció directa c) Desentendre's completament dels debats públics d) Enviar una sol·licitud a l'administració a) Bloquejar el trànsit d'una via urbana b) Participar en un debat ciutadà obert c) Votar a les eleccions generals d) El vot s'escull calculant guanys personals a) Les creences familiars i l'origen determinen l'elecció b) La decisió depèn de les despeses de campanya c) L'elector avalua exclusivament el programa econòmic d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 7 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Com pot un col·lectiu ciutadà canviar les lleis d'un país sense presentar-se a les eleccions ni formar un govern?

Marc i fonaments de l'acció col·lectiva L'acció política col·lectiva consisteix en l'actuació coordinada d'un conjunt d'individus orientada a incidir directament en la gestió dels conflictes socials. Dins del context de l'estat liberal-democràtic, aquesta acció adquireix sentit a partir de quatre elements centrals: Poliarquia: existència de múltiples centres de poder que interactuen i competeixen entre ells. Política de masses: articulació legal i eficaç de grans col·lectius ciutadans per a la defensa dels seus interessos, originada històricament arran del moviment obrer. Complexitat social: presència d'actors polítics cada cop més diversos, heterogenis i fragmentats.

Politització de temes: transformació de determinades qüestions i problemàtiques socials en temes d'interès i debat públic (issues). Els principals actors col·lectius comparteixen quatre trets constitutius: DEFINICIÓ L'acció política col·lectiva canalitza interessos fragmentats en la societat democràtica mitjançant l'associació lliure, l'estabilitat i la coordinació per influir en els processos públics de presa de decisions. COMPROVA-HO 13 Quins són els quatre trets definitoris comuns a tots els actors polítics col·lectius?

Tipologia d'actors col·lectius: partits, grups d'interès i moviments socials Tot i compartir la naturalesa col·lectiva, els diferents actors es distingeixen pel seu grau d'institucionalització, el tipus de discurs que articulen i els àmbits d'actuació preferents. Actor col·lectiu Estructura organitzativa Tipus de discurs Escenari principal Partits polítics Estable i formal Sistèmic i multisectorial Institucional Associació voluntària: la incorporació i permanència dels integrants depèn de la seva lliure decisió. 1 Estabilitat relativa en l'acció: continuïtat temporal més enllà d'actes o esdeveniments aïllats.

2 Comunitat d'objectius: compartició d'interessos comuns o fins compartits que guien la mobilització. 3 Coordinació i organització: establiment d'unes regles mínimes de funcionament intern per vehicular la seva activitat.

4 Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 8 Actor col·lectiu Estructura organitzativa Tipus de discurs Escenari principal Grups d'interès Estable i formal Unisectorial i focalitzat Variable Moviments socials Canviant i informal Transversal i genèric Social i mediàtic Mentre que els partits polítics aspiren a assolir càrrecs de govern (vegeu «Partits polítics, evolució organitzativa i sistemes de partits»), tant els grups d'interès com els moviments socials orienten la seva estratègia a incidir sobre les decisions públiques des de fora de l'executiu.

ESQUEMA Tipologies sectorials de grups d'interès COMPROVA-HO 14 En què es diferencia el discurs dels partits polítics del discurs dels grups d'interès? Grups d'interès: caracterització, tipologies i repertori d'acció Els grups d'interès actuen sobre les institucions per condicionar les decisions sense assumir responsabilitat de govern institucional directe. El seu propòsit fonamental no és conquerir el poder de l'Estat, sinó exercir pressió sobre els qui l'administren.

Segons la naturalesa dels interessos representats, es classifiquen en quatre tipologies sectorials bàsiques: Esfera econòmica: representants de sectors productius i laborals, com ara organitzacions patronals, sindicats de treballadors i associacions de consumidors. Col·lectius socials: organitzacions que agrupen persones segons característiques particulars d'edat, gènere o lloc de residència. Ideologies o cultures: entitats que promouen valors, creences o pautes culturals concretes. Criteris polítics: agrupacions que defensen postulats o orientacions polítiques específiques.

En funció dels recursos disponibles, aquests grups utilitzen diversos mètodes d'actuació: Esfera econòmica Patronals, sindicats i associacions de consum Col·lectius socials Segons edat, gènere o residència Ideologies o cultures Defensa de creences i valors específics Criteris polítics Promoció de postures i objectius polítics concrets Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 9 Persuasió: aportació i transmissió d'informació tècnica i documentació especialitzada als poders públics. Mobilització de recursos econòmics: mecenatge d'activitats socials i culturals o finançament directe d'organitzacions i partits polítics.

Acció jurídica: interposició de recursos legals i demandes davant dels tribunals per paralitzar determinades decisions administratives o normatives. Coacció o intimidació: exercici de pressió contundent mitjançant convocatòries de vaga, talls de trànsit o ocupacions d'espais. ERROR FREQÜENT Confondre un grup d'interès amb un partit polític. El grup d'interès cerca influir en les decisions públiques i condicionar la legislació des de l'exterior, però renuncia explícitament a ocupar càrrecs de govern i no assumeix cap responsabilitat institucional directa. COMPROVA-HO 15 Quina és la diferència funcional bàsica entre un grup d'interès i un partit polític respecte al poder institucional?

Moviments socials: organització, repertoris i àmbits d'impacte Els moviments socials són fenòmens d'articulació col·lectiva amb fronteres difuses i una integració flexible. Connecten diversos nuclis mitjançant xarxes descentralitzades i poc jeràrquiques. Històricament, moviments com l'ecologista o el feminista han transformat els valors socials col·lectius i han polititzat l'esfera privada i quotidiana, situant qüestions abans ignorades en el centre de l'agenda pública.

La seva estructura interna i repertori d'acció es caracteritzen per: Model organitzatiu flexible: estructures lleugeres i inestables basades en l'assemblearisme, la implicació voluntària, la presa de decisions horitzontal i la rotació periòdica dels càrrecs directius. Acció no convencional: davant la desconfiança vers els canals convencionals, utilitzen accions vistoses o simbòliques (acampades, cadenes humanes), formes de resistència civil i acció directa, amb una orientació permanent a generar impacte mediàtic i commoure l'opinió pública.

Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 10 ESQUEMA Dimensions d'impacte dels moviments socials L'impacte dels moviments socials s'articula en quatre dimensions: COMPROVA-HO 16 En què es diferencien l'impacte institucional i l'impacte substantiu d'un moviment social? IDEES CLAU L'acció política col·lectiva actua en la gestió dels conflictes socials en un marc democràtic definit per la poliarquia, la política de masses i la politització d'issues. Els grups d'interès utilitzen la persuasió, el finançament, el litigi judicial o la coacció per influir sobre el poder públic sense assumir càrrecs de govern.

Els moviments socials s'articulen com a xarxes descentralitzades, horitzontals i flexibles que empren repertoris no convencionals per polititzar la vida quotidiana. L'eficàcia dels moviments socials es mesura mitjançant quatre dimensions d'impacte: simbòlic, interactiu, institucional i substantiu.

Simbòlic Canvi de valors, actituds i identitats col·lectives Interactiu Aparició de nous actors i aliances polítiques Institucional Nous procediments administratius i taules de negociació Substantiu Transformació de polítiques i obtenció de nous drets Impacte simbòlic: transformació en el sistema de valors socials, creences i pautes de conducta individuals, acompanyat de la creació de noves identitats col·lectives. 1 Impacte interactiu: emergència de nous interlocutors i actors polítics en l'escenari públic, fet que altera les estructures de representació i els sistemes d'aliances establerts.

2 Impacte institucional: obertura de nous procediments administratius i formalització d'espais estables de negociació amb els poders públics. 3 Impacte substantiu: modificació tangible de les polítiques governamentals en curs i reconeixement formal de nous drets civils, individuals i socials. 4 Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Per quina raó un grup d'interès no es considera un partit polític malgrat actuar en l'àmbit públic? 18. A quina dimensió d'impacte correspon la creació d'una taula de diàleg estable o d'un tràmit administratiu nou arran d'una protesta ciutadana? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19.

Quina característica organitzativa és pròpia dels moviments socials a diferència dels grups d'interès? 20. Quin és l'objectiu fonamental dels grups d'interès en el sistema polític? 21. Quin tipus d'impacte genera l'obtenció d'un nou dret civil o social impulsat per una mobilització? 22. Què implica la politització de l'entorn quotidià per part dels nous moviments socials?

Objectiu d'ocupar càrrecs executius a) Discurs exclusivament unisectorial b) Estructura assembleària i xarxa descentralitzada c) Estructura formal i estable d) Presentar candidatures i governar a) Organitzar exclusivament accions no convencionals b) Condicionar decisions sense assumir govern c) Dissoldre les institucions representatives d) Impacte interactiu a) Impacte institucional b) Impacte simbòlic c) Impacte substantiu d) Traslladar conflictes privats a l'agenda pública a) Suprimir el debat públic sobre valors b) Obligar tothom a afiliar-se a un partit c) Limitar les decisions a l'àmbit judicial d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 12 3 Partits polítics, evolució organitzativa i sistemes de partits EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions socials de les institucionals desenvolupades pels partits polítics Reconèixer les característiques i causes del trànsit entre els tres models històrics de partit Diferenciar els tipus de sistemes de partits segons criteris de fragmentació i polarització Identificar els quatre cleavages estructurals que divideixen la política espanyola PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Com pot un partit polític mantenir la disciplina organitzativa si les lleis internes no sempre coincideixen amb qui té realment el control dels diners o de la informació?

Naturalesa i funcions dels partits polítics Un partit polític és el principal instrument de mediació entre la societat i l'Estat. La seva missió central consisteix a transformar les demandes, preferències i tensions presents en la ciutadania en decisions polítiques vinculants a través de les institucions públiques. Per complir aquest paper d'intermediari, els partits desenvolupen una doble dimensió funcional: actuen directament sobre la societat civil i intervenen en l'engranatge institucional.

Dimensió funcional Tasques principals Finalitat pràctica Funcions socials Articular i canalitzar l'opinió pública Formar i informar la ciutadania Estructurar identitats polítiques mitjançant ideologies Canalitzar fractures socials (vegeu «La política com a procés i l'acció política individual») Mobilitzar i desmobilitzar el cos electoral Aportar marcs interpretatius perquè la ciutadania entengui la realitat política i expressi el seu vot de manera organitzada.

Funcions institucionals Reclutar la classe política i els quadres de l'administració Formar, dirigir i controlar l'acció de govern Articular el funcionament operatiu de les institucions estatals Garantir que l'administració pública compti amb personal qualificat per gestionar recursos i aplicar programes governamentals. Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 13 La professionalització dels quadres públics resulta clau: com que l'administració gestiona els béns col·lectius, la capacitat de reclutar figures altament preparades determina l'èxit o el fracàs del partit en les tasques de govern.

COMPROVA-HO 24 En quina mesura es diferencien les funcions socials de les institucionals d'un partit polític? Evolució històrica dels models organitzatius L'organització partidista s'ha transformat al llarg del temps per adaptar-se a l'ampliació del sufragi i a les noves dinàmiques socials. Aquesta evolució comprèn tres etapes consecutives: PROCÉS Evolució històrica dels models de partit 1 Partit de notables Comitès locals d'elits amb recursos econòmics i prestigi social en sufragi censitari. 2 Partit de masses Afiliació obrera massiva, quotes periòdiques i intensa formació ideològica i social.

3 Partit d'electors Estratègia de campanyes, programes pragmàtics difusos i cerca màxima de vots ciutadans. PER RECORDAR-HO La transformació organitzativa va d'elits riques i tancades (notables) a una militància obrera compromesa (masses), fins a centrar-se en aconseguir vots de qualsevol procedència mitjançant la televisió i la campanya professional (electors). Diversos factors socioeconòmics i institucionals expliquen el pas del model de masses al partit d'electors: Aproximació ideològica entre les grans formacions polítiques occidentals. Millora generalitzada de les condicions socials i culturals de la població.

Creixement dels mitjans de comunicació de masses com a canal principal d'informació. Partit de notables: propi del sufragi restringit del segle XIX. Creat des del mateix poder per reduïts comitès locals de personalitats que disposaven de gran capacitat econòmica i prestigi social. La seva activitat s'activava gairebé exclusivament durant les cites electorals. 1 Partit de masses: neix a finals del segle XIX i principis del XX vinculat a la classe treballadora assalariada per facilitar el seu accés al poder. Es basa en l'afiliació massiva i periòdica. Combina un fort compromís ideològic amb una tasca continuada d'educació i assistència social per a les bases.

2 Partit d'electors (catch-all): apareix a la segona meitat del segle XX com a evolució del model de masses. Substitueix la formació ideològica per la propaganda electoral orientada a captar votants diversos, moderant els programes i reduint-los a declaracions genèriques segons la conveniència estratègica. 3 Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 14 Expansió dels grups d'interès que competeixen per influir en l'opinió (vegeu «Acció col·lectiva: grups d'interès i moviments socials»). Augment del finançament públic directe als partits, que redueix la dependència de les quotes dels afiliats.

Estructura interna: dimensió formal i informal Qualsevol partit contemporani conviu amb una duplicitat estructural que marca la seva vida quotidiana: Estructura formal: jeràrquica i de caràcter piramidal. Els militants s'escalonen des de les bases locals fins als òrgans centrals de direcció, com ara l'assemblea general, el congrés, el comitè executiu, la secretaria general i la presidència. Estructura informal: més flexible i complexa. Agrupa els integrants segons les tasques efectives assignades i el control real sobre els recursos interns clau: accés a la informació, administració del pressupost i xarxes de relacions personals.

Aquesta combinació de circuits oficials i xarxes d'influència genera dinàmiques de cooperació mútua, però també tensions i enfrontaments entre nuclis interns de poder. COMPROVA-HO 25 Quina és la causa de les tensions internes en l'estructura dels partits polítics? Sistemes de partits i fractures socials (cleavages) Un sistema de partits reflecteix el patró d'interacció i competició entre les diverses organitzacions polítiques que operen en un Estat. La seva configuració depèn fonamentalment de les normes institucionals electorals i de les divisions o cleavages presents a la societat, que defineixen línies d'oposició entre grups socials.

DEFINICIÓ Un cleavage o fractura social és una línia profunda de divisió col·lectiva que enfronta sectors ciutadans per qüestions d'identitat, creences o recursos, i que es tradueix en conflicte i competició partidista organitzada. A l'Estat espanyol, la competició s'ha articulat històricament al voltant de quatre cleavages fonamentals: 1. Religiós: oposició entre posicions creients, agnòstiques i escèptiques que s'arrossega amb intensitat des del segle XIX. 2. Forma d'Estat: debat permanent entre els defensors del model monàrquic i els partidaris de la república. 3.

Territorial: tensió provocada per la construcció històrica centralitzada de l'Estat davant d'una realitat pràctica plural i diversa. 4. Socioeconòmic: fractura transversal present a totes les societats modernes, basada en la distribució desigual de la riquesa, del reconeixement i del poder.

Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 15 Segons la distribució del poder electoral i parlamentari, es distingeixen quatre tipus principals de sistemes de partits: Tipus de sistema Característiques estructurals Efecte sobre la governabilitat Partit dominant Una única formació aconsegueix de forma continuada la majoria absoluta dels vots o manté una distància enorme respecte a la segona força. Estabilitat de govern continuada sota una mateixa opció política sense necessitat de pactes. Bipartidista Dues grans forces agrupen la gran majoria dels vots amb un equilibri relatiu i tenen probabilitats reals d'obtenir majories parlamentàries alternatives.

Alternança clara entre dos grans blocs i governs monocolors estables. Pluripartidista El vot es fragmenta entre diversos partits sense que cap destaqui de forma aclaparadora. Pot ser limitat (4 o 5 partits amb opcions de govern) o extrem (fins a una dotzena). Exigeix coalicions i negociacions parlamentàries constants per formar i mantenir l'executiu. Polaritzat Els partits rellevants se situen a les posicions extremes de l'espectre esquerra-dreta, separats per una gran distància ideològica. Elevada conflictivitat, dificultats d'acord al centre i risc de bloqueig institucional. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre un sistema pluripartidista amb un sistema polaritzat.

El pluripartidisme mesura el nombre de forces que competeixen i obtenen representació rellevant (criteri numèric de fragmentació). La polarització, en canvi, mesura la distància ideològica entre els partits als extrems (criteri ideològic). Pot haver-hi un sistema pluripartidista moderat on molts partits pactin fàcilment al centre, o un sistema amb poques formacions profundament radicalitzades. COMPROVA-HO 26 Quina diferència conceptual separa el pluripartidisme limitat de l'extrem?

Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 16 IDEES CLAU Els partits polítics fan de mitjancers entre la ciutadania i l'Estat mitjançant funcions socials (articular opinions, mobilitzar electors) i institucionals (reclutar governants, dirigir l'administració). L'organització partidista ha evolucionat des dels partits de notables (comitès d'elits reduïts) fins als de masses (afiliació obrera àmplia) i d'electors (estratègia orientada al vot general). L'estructura formal dels partits és piramidal i jeràrquica, mentre que la informal depèn del control efectiu de la informació, els recursos econòmics i les relacions internes.

Els sistemes de partits es classifiquen en partit dominant, bipartidista, pluripartidista (limitat o extrem) i polaritzat segons el nombre de formacions i la distància ideològica. A l'Estat espanyol la competició partidista respon a quatre grans fractures o cleavages: religiós, monarquia-república, territorial i socioeconòmic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quins factors principals van motivar la transició del partit de masses cap al partit d'electors? 28. Quins són els quatre cleavages estructurals que han condicionat històricament el sistema polític a Espanya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quina funció dels partits polítics té una naturalesa exclusivament institucional? 30. Com es defineix principalment el partit d'electors o catch-all? 31. Què distingeix un sistema pluripartidista limitat d'un pluripartidisme extrem?

Estructurar identitats polítiques electorals a) Articular l'opinió pública ciutadana b) Reclutar quadres per a l'administració c) Canalitzar fractures socials existents d) Estructura basada únicament en la doctrina a) Comitè local reduït de persones riques b) Aparell centrat a mobilitzar votants electorals c) Organització d'afiliació massiva i obrera d) La distància ideològica exclusiva entre extrems a) El nombre de partits amb capacitat d'incidència b) La prohibició legal de pactes de coalició c) La presència o absència del cleavage religiós d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 17 32. Quin és el criteri clau per considerar polaritzat un sistema de partits?

4 Governança, poder polític i legitimació EN ACABAR SABRÀS Distingir el paradigma de la governança del model clàssic de govern jeràrquic. Diferenciar les concepcions del poder com a recurs i com a relació social. Classificar els tres components de l'exercici del poder (força, influència i autoritat). Analitzar les quatre fonts de legitimitat política i distingir-les de la mera legalitat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què un mandat que compleix estrictament la llei pot provocar el rebuig general de la ciutadania? La política estructura la convivència col·lectiva mitjançant la regulació dels desacords i l'adopció de resolucions d'obligat compliment per a tota la societat.

Per comprendre com s'adopten aquestes resolucions en els sistemes contemporanis cal analitzar la transformació de l'acció pública des del comandament tradicional cap a esquemes de xarxa, així com la naturalesa del poder i els mecanismes que el fan acceptable als ulls de la ciutadania.

L'alternança regular i equilibrada entre dos partits a) La distància gran entre forces situades als extrems b) La continuïtat d'un partit amb majoria absoluta c) L'existència de més de deu forces parlamentàries d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 18 ESQUEMA Estructura del poder i l'Estat El paradigma de la governança La gestió dels afers col·lectius ha evolucionat des d'un patró clàssic de comandament vertical cap a formes d'acció més horitzontals.

El govern tradicional resol els problemes públics de manera jeràrquica: els polítics professionals apliquen directrius basades en el seu criteri tècnic sense consultar sistemàticament la ciutadania, la qual cosa acostuma a generar distanciament i descontentament social. Per contra, la governança s'entén com la integració de la complexitat i la presa de decisions a través de xarxes plurals d'actors. En aquest escenari, el poder públic deixa d'exercir un monopoli absolut sobre la decisió. La posició institucional es ressitua: les institucions han d'assumir nous rols i fer servir nous instruments de concertació.

El procés de presa de decisions esdevé fragmentat i requereix negociació constant entre agents públics, organitzacions socials i actors privats. Aquesta xarxa relacional resulta imprescindible en moments d'inestabilitat, ja que les societats amb estructures de trobada consolidades metabolitzen millor les crisis. Dins d'aquest marc es distingeixen dues modalitats clau d'actuació: Governança multinivell: coordinació i interacció formalitzada entre administracions situades en diferents escales territorials i institucionals mitjançant instruments conjunts.

Governança participativa: desplegament de canals horitzontals impulsats pels poders públics per recollir propostes, preferències i opinions ciutadanes abans d'implementar la gestió de les polítiques.

Governança i poder Nivells de decisió, recursos i fonts de legitimitat Governança en xarxa Multinivell i participativa davant el govern clàssic Dinàmica del poder Recursos, relacions, coacció, influència i autoritat Legitimació Fonts de legitimitat i contrast amb la legalitat Formes d'Estat Evolució històrica i organització territorial Institucions i polítiques Separació de poders i cicle de polítiques Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 19 Model de gestió Lògica de decisió Relació amb la ciutadania Distribució del poder Govern tradicional Vertical i jeràrquica Passiva (ciutadania exclosa de la decisió) Concentrat en polítics professionals Governança Horitzontal i en xarxa Activa (participació i consulta contínua) Fragmentat entre actors plurals A l'Estat espanyol, diversos factors han impulsat el pas cap a la governança: COMPROVA-HO 34 Quina diferència bàsica separa el govern tradicional de la governança contemporània?

La naturalesa del poder polític La política gestiona els conflictes socials prenent decisions vinculants que s'imposen a la col·lectivitat. La submissió a aquestes ordres condueix directament a la noció de poder polític, el qual s'analitza a partir de dues perspectives teòriques complementàries: Poder com a recurs disponible: concepció segons la qual el poder és quelcom que es posseeix, s'acumula o es perd. Qui el deté ha de saber administrar béns econòmics, recursos de coacció física o recursos simbòlics (com la informació, la cultura o la religió). Disposar d'informació inaccessible per als governats constitueix una font fonamental de domini.

Poder com a efecte d'una relació: perspectiva que sosté que el poder no és una substància tangible ni una propietat individual. Sorgeix exclusivament de la interacció entre subjectes i flueix de manera contínua per l'estructura social segons la posició relativa que cadascú ocupa en cada moment. Tots dos enfocaments es retroalimenten: per incidir en una relació cal disposar de recursos previs, i la carència de recursos limita la capacitat d'accedir a espais de poder. Així mateix, l'exercici del poder no és un patrimoni exclusiu de l'Estat; agents diversos intervenen permanentment per orientar la solució dels conflictes.

Transformació política: sorgiment de noves formacions, major fragmentació partidista, augment de l'interès ciutadà per la gestió pública paral·lel a una desconfiança creixent envers les institucions burocratitzades. 1 Canvi econòmic: restricció pressupostària sostinguda a les hisendes locals i autonòmiques. 2 Canvi tecnològic: aparició de nous instruments de comunicació i tractament d'informació pública. 3 Canvi social: augment del risc d'exclusió social, especialment visible en la població d'origen immigrant, que pateix pèrdua de capacitat econòmica i d'influència institucional.

4 Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 20 ESQUEMA Dimensions operatives del poder Components de l'exercici del poder Quan s'exerceix el poder polític es combinen tres mecanismes o manifestacions operatives diferents: Mecanisme Fonament operatiu Instruments i manifestacions Força o coacció Capacitat d'imposició física, patrimonial o material Negació o limitació de la llibertat, béns, integritat o vida; manipulació, retenció o dosificació selectiva d'informació; pressió financera. Influència Capacitat de persuadir i alterar conviccions alienes Difusió d'arguments, propaganda organitzada i mobilització col·lectiva estable al voltant d'interessos compartits.

Autoritat Acatament voluntari per reconeixement previ de solvència Prestigi moral, crèdit personal i reconeixement de l'experiència o trajectòria de qui emet l'ordre. ERROR FREQÜENT Confondre l'autoritat amb la coacció o pensar que l'autoritat requereix la força física. L'autoritat es basa exclusivament en el crèdit moral i la solvència reconeguda prèviament pels altres, la qual cosa fa que les seves indicacions s'obeeixin de manera espontània sense cap necessitat d'amenaça o violència. Desigualtat de gènere en l'accés al poder: factors d'oferta La presència de les dones en càrrecs de decisió política és inferior a la dels homes.

Entre els diversos factors que expliquen aquesta bretxa destaquen els anomenats factors d'oferta, és a dir, els condicionants que fan que les dones siguin menys propenses a concórrer com a candidates: Sobrecàrrega de tasques i temps: l'assumpció majoritària del treball reproductiu i de cures domèstiques, de manera especial en el tram entre els 30 i els 50 anys, obliga a jornades dobles o triples que fan difícilment compatible la dedicació pública.

Poder polític Mecanismes per a la resolució vinculant de conflictes Força o coacció Privació física, econòmica o informativa Influència Persuasió mitjançant arguments i mobilització Autoritat Aprovació espontània per prestigi i crèdit previ Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 21 Autopercepció i socialització: biaix d'autocrítica pel qual moltes dones es perceben menys preparades del que realment estan. Això sol vincular-se a la síndrome de la impostora o a la por al càstig social, fet que pot inhibir les intervencions en assemblees, els debats oberts i la postulació a llistes electorals o òrgans de direcció.

COMPROVA-HO 35 Què entén la ciència política per factor d'oferta en l'accés femení als càrrecs públics? Legitimitat política i les seves fonts Tot poder durador combina l'amenaça potencial de la sanció amb la necessitat de generar consens. La coacció directa no pot mantenir un ordre social de manera permanent; per aquest motiu, qualsevol governant prioritza dotar la seva acció d'arguments raonats perquè la ciutadania accepti que la seva autoritat resulta necessària per preservar la cohesió social i evitar fractures destructives. DEFINICIÓ La legitimitat és el grau de coincidència d'una decisió o d'un mandat amb el marc compartit de valors i principis d'una comunitat política.

S'identifiquen quatre fonts fonamentals d'on emana la legitimitat política: 1. Tradició: adaptació de les decisions als costums heretats i als precedents històrics consograts pel pas del temps («sempre s'ha actuat d'aquesta manera»). 2. Racionalitat: congruència demostrable entre les finalitats declarades d'un mandat i els mitjans emprats per assolir-les. 3. Carisma: fascinació, admiració i confiança subjectiva que desperten les qualitats personals d'un líder, fet que assegura la conformitat popular sense dependre de precedents. 4. Rendiment: aprovació guanyada a partir de l'eficàcia pràctica, els èxits palpables i els resultats concrets de l'acció de govern.

Diferència fonamental: legalitat i legitimitat La relació entre submissió i dret requereix distingir dos conceptes sovint confosos en el debat quotidià: La legalitat consisteix estrictament en l'adequació formal d'una mesura a la normativa positiva que es troba en vigor en un ordenament jurídic. La legitimitat, concepte molt més ampli, expressa la concordança moral i valorativa de la regla amb el sistema de principis sostingut pel cos social. Quan es produeix un desacoblament entre el precepte legal i el sentit de justícia col·lectiu, l'ordre vigent s'afebleix. Aquesta divergència constitueix la causa directa de crisis d'estabilitat, mobilitzacions de dissensió i actes de desobediència civil.

COMPROVA-HO 36 Pot una actuació política ser estrictament legal i alhora mancar de legitimitat? Raona-ho. Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 22 IDEES CLAU La governança és un model decisional horitzontal basat en xarxes plurals, oposat al govern tradicional jeràrquic. El poder s'interpreta simultàniament com a recurs acumulable (econòmic, coactiu, simbòlic) i com a flux derivat de les relacions socials. L'exercici operatiu del poder s'estructura a partir de tres components: força o coacció, influència persuasiva i autoritat reconeguda.

Les barreres d'oferta en la participació femenina deriven de la càrrega desproporcionada de feina domèstica i de factors d'autopercepció condicionats per la socialització. Les fonts de la legitimitat política són la tradició, la racionalitat instrumental, el carisma i el rendiment dels resultats. Legalitat i legitimitat no són coincidents: la primera exigeix ajust a la llei escrita i la segona exigeix aprovació segons el marc de valors col·lectius. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Quines diferències principals separen el poder entès com a recurs del poder entès com a relació? 38. Quins factors d'oferta dificulten l'accés de les dones a la política activa segons els apunts? 39.

Quines són les quatre fonts clàssiques de la legitimitat política? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Què distingeix la governança del model tradicional de govern? 41. Quin mecanisme de poder es fonamenta en el prestigi moral prèviament acceptat? 42. Com es defineix la legitimitat fonamentada en el rendiment?

La centralització de totes les competències estatals a) L'articulació de xarxes amb actors plurals b) L'eliminació definitiva de tota negociació pública c) L'ús exclusiu de decisions jeràrquiques d) La coacció física a) La manipulació informativa b) L'autoritat c) La influència propagandística d) En la submissió a la constitució formal a) En el carisma extraordinari del líder b) En el respecte als costums del passat c) En els resultats de l'acció governamental d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 23 43. Quina conseqüència sol derivar-se d'un desacord greu entre legalitat i legitimitat?

5 L'Estat: formes històriques i organització territorial EN ACABAR SABRÀS Distingir els atributs exclusius que defineixen l'Estat modern respecte d'altres formes històriques. Explicar la transició de l'Estat absolut a l'Estat liberal de dret i a l'Estat democràtic i social. Diferenciar amb precisió els conceptes de desconcentració, descentralització i autonomia política. Comparar l'estructura institucional i competencial dels Estats unitaris, federals, autonòmics i confederacions. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què un acord entre nacions independents que prenen decisions per consens no és el mateix que un Estat federal?

L'Estat com a forma d'organització política L'Estat modern representa el punt culminant de la concentració del poder i de la institucionalització política. A diferència d'altres estructures històriques, l'Estat s'autonomitza de les relacions de parentiu, de la religió i dels vincles estrictament econòmics. Aquesta forma política crea i regula els seus propis espais de decisió a través d'agents professionals. DEFINICIÓ L'Estat modern és una estructura institucional que posseeix la màxima autonomia política i es caracteritza pel doble monopoli de la coacció física legítima i de la producció del dret sobre una comunitat delimitada per fronteres territorials precises.

Aquest doble monopoli implica que cap altre actor dins del territori pot elaborar lleis d'obligat compliment ni fer ús legítim de la força sense la delegació de l'Estat. Per aprofundir en els conceptes de legitimitat, legalitat i coacció, vegeu «Governança, poder polític i legitimació». COMPROVA-HO 45 Quins són els dos monopolis exclusius que defineixen l'Estat modern sobre el seu territori?

La desaparició de la governança multinivell a) L'aparició de fenòmens de desobediència civil b) L'enfortiment immediat de la burocràcia c) L'increment del carisma dels representants d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 24 Evolució històrica: de l'Estat absolut a l'Estat social Les estructures estatals han mutat al llarg dels segles segons la relació entre el governant i els governats, el paper del dret i la intervenció en l'economia: Model d'Estat Relació de poder i individu Paper del dret i institucions Intervenció socioeconòmica Estat absolut Submissió del súbdit al monarca; l'individu només gaudeix de privilegis concedits.

Concentració de funcions en el rei; autoritat suprema sense divisió de poders. Concessions reials a ciutats, gremis o particulars segons l'interès de la corona. Estat liberal de dret El ciutadà esdevé subjecte de drets civils individuals (vida, intimitat, honor). Subordinació a l'imperi de la llei, jerarquia normativa i separació de poders. No intervenció en el mercat; l'Estat actua com a garant de l'ordre públic i la propietat. Estat democràtic i social Ciutadania política i social plena mitjançant sufragi universal i drets col·lectius. Soberania compartida i distribuïda; lleis nascudes del pacte parlamentari. Estat del benestar: educació universal, sanitat pública i economia mixta.

En l'Estat absolut, monarquia i Estat s'identifiquen plenament. El sobirà concentra l'autoritat suprema i no està sotmès a controls legals externs, tot i que pot delegar funcions administratives. Els drets no són universals sinó mercès atorgades pel monarca. L'Estat liberal de dret sorgeix contra l'arbitrarietat absoluta i consagra el principi de legalitat, pel qual tots els poders públics resten sotmesos a l'ordenament jurídic vigent, garantint la seguretat jurídica i la publicitat de les normes.

Així mateix, el principi de constitucionalitat situa la constitució en el vèrtex de la jerarquia normativa, sotmesa a controls interns i externs (inclosos els tribunals o figures com el defensor del poble). Els drets protegits en aquesta etapa són bàsicament civils: integritat, llibertat de consciència i seguretat. Finalment, l'expansió de les classes populars i la mobilització col·lectiva donen lloc a l'Estat democràtic i social. L'Estat assumeix la prestació de serveis i la redistribució mitjançant l'Estat de benestar, incorporant drets socials com la salut, l'educació, l'habitatge i el treball dins d'un model d'economia mixta.

PER RECORDAR-HO L'evolució dels drets a l'Estat segueix una ampliació de cercles: l'Estat liberal reconeix drets civils (llibertats negatives); la democratització afegeix drets polítics (vot i associació); l'Estat social consolida drets socials (prestacions materials de benestar). COMPROVA-HO 46 En què es diferencia la posició jurídica de l'individu entre l'Estat absolut i l'Estat liberal?

Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 25 Condicions de la democràcia: procediment i objectius La democràcia contemporània requereix una doble dimensió analítica per avaluar-ne el funcionament: Democràcia instrumental o procedimental: Fa referència a les regles formals del procés polític (inputs). S'assegura que la competició sigui neta, transparent i en igualtat d'oportunitats per a tothom. Democràcia substantiva o material: Fa referència als resultats i fins polítics efectius (outputs). Avalua si l'acció pública aconsegueix la igualtat real, el benestar social i la garantia material dels drets.

Perquè un règim polític es consideri democràtic, ha de complir imperativament una sèrie de garanties institucionals bàsiques: COMPROVA-HO 47 Quina diferència hi ha entre la democràcia instrumental i la democràcia substantiva? Graduació del poder territorial: desconcentració, descentralització i autonomia Les formes d'Estat defineixen com es distribueix el poder polític sobre l'espai geogràfic. Segons la intensitat i la naturalesa d'aquesta transferència, distingim tres figures: Desconcentració: El poder central traspassa funcions administratives a òrgans propis d'àmbit territorial menor.

La titularitat no canvia; són unitats que depenen jeràrquicament del mateix organisme (per exemple, les delegacions territorials d'un ministeri). L'Estat pot revocar aquesta delegació de manera unilateral. Descentralització: Es transfereixen competències a ens territorials diferenciats, dotats de personalitat jurídica pròpia (per exemple, el traspàs d'una competència estatal a una diputació provincial). Malgrat disposar d'administració pròpia, l'Estat manté la capacitat de revocar aquestes competències unitàriament. Autonomia política: Existeix un autèntic repartiment competencial blindat jurídicament. L'Estat disposa d'unes competències pròpies i les entitats subestatals d'unes altres.

Cap de les dues parts pot revocar ni envair aquestes atribucions de manera unilateral; requereix un acord constitucional o estatutari pactat. Lliure accés a l'activitat política: Qualsevol ciutadà pot participar activament en la vida pública sense exclusions discriminatoris. 1 Competició electoral lliure, equilibrada i periòdica: Designació de governants mitjançant comicis regulars i transparents entre diverses opcions alternatives. 2 Control permanent de les autoritats: Mecanismes institucionals que exigeixen responsabilitat política i sotmeten el govern al retiment de comptes.

3 Llibertat d'associació autònoma: Capacitat de constituir partits, sindicats o associacions sense tutela governamental. 4 Garantia efectiva de la llibertat d'expressió: Protecció de la crítica, el debat públic i l'oposició política sense coacció estatal. 5 Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 26 ERROR FREQÜENT Confondre desconcentració amb descentralització. Recorda: la desconcentració es fa dins de la mateixa administració (un ministeri crea una oficina comarcal), mentre que la descentralització implica dues administracions diferents (l'Estat cedeix competències a un ens local separat).

En cap de les dues hi ha autonomia política, ja que el poder central pot revocar la competència per decisió pròpia. Models territorials d'Estat La combinació dels mecanismes de poder genera dos grans models organitzatius (unitaris i compostos), a més de les fórmules associatives internacionals com la confederació: ESQUEMA Classificació de les formes d'organització territorial Model territorial Estructura jeràrquica Marc normatiu territorial Resolució de conflictes Participació a les institucions centrals Estat unitari Vertical: el centre se situa per sobre de les administracions territorials inferiors. Norma única estatal; les entitats locals tenen reglaments subordinats.

El govern central decideix i pot revocar unilateralment les delegacions. Inexistent o purament centralista. Estat federal Horitzontal: poders coordinats segons funcions acordades a la constitució. Constitució federal per a matèries centrals i constitució pròpia a cada estat membre. Tribunal Suprem o Tribunal Federal d'arbitratge. Representació territorial directa a cambres legislatives i institucions federals. Estat unitari Jerarquia vertical amb centre decisori únic. Estat compost Jerarquia horitzontal i repartiment competencial. Estat federal Constitucions subestatals i representació territorial central. Estat autonòmic Estatuts d'autonomia i delimitació constitucional.

Confederació Unió d'estats sobirans basada en tractats. Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 27 Model territorial Estructura jeràrquica Marc normatiu territorial Resolució de conflictes Participació a les institucions centrals Estat autonòmic Repartiment descentralitzat de caràcter funcional amb base estatutària. Constitució comuna i Estatut d'Autonomia aprovat per a cada territori. Tribunal Constitucional com a àrbitre entre l'Estat i les comunitats. Sense participació territorial determinant a les institucions centrals. Confederació Acord mancomunat entre estats sobirans independents. Tractat internacional o pacte confederal; no hi ha una constitució única.

Negociació diplomàtica directa o comitès paritaris. Requeriment d'unanimitat; cada estat disposa de dret de veto. L'Estat unitari va néixer amb un propòsit homogeni i igualador per assegurar els mateixos drets a tots els ciutadans, si bé històricament va derivar sovint en un centralisme rígid. El poder polític resideix exclusivament en les institucions centrals, que poden crear demarcacions (municipis, comarques, províncies) i retirar-los competències quan ho considerin oportú. Els Estats compostos (federacions i estats autonòmics) articulen el poder de forma plural.

En la federació, la constitució federal solament regula els grans afers comuns (com ara la moneda o la defensa exterior), i tot allò que omet recau en mans dels estats federats, cadascun amb la seva pròpia carta magna. En l'Estat autonòmic, en canvi, la Constitució fixa de manera expressa quines competències pertanyen a l'Estat central, quines a les comunitats autònomes i quines són compartides, sense que les comunitats disposin d'una constitució pròpia sinó d'un estatut. ERROR FREQÜENT Creure que una confederació és un Estat amb un govern central molt fort.

És tot el contrari: en una confederació no hi ha un Estat sobirà únic, sinó una unió d'Estats sobirans que actuen de manera mancomunada en àmbits concrets (defensa, comerç exterior o duanes). Qualsevol decisió requereix acord unànime, de manera que cada membre conserva el dret de veto. COMPROVA-HO 48 Quina diferència fonamental hi ha entre la norma bàsica d'un estat federat i la d'una comunitat autònoma? Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 28 IDEES CLAU L'Estat modern es distingeix pel doble monopoli de la producció del dret i de la coacció física legítima sobre un territori definit.

L'evolució estatal transcorre des de l'arbitrarietat de l'Estat absolut cap a la submissió a la llei de l'Estat liberal i la cobertura material de l'Estat democràtic i social. La democràcia requereix regles instrumentals de procediment electoral i llibertats públiques, acompanyades d'objectius materials o substantius de benestar. La desconcentració i la descentralització permeten la revocació unilateral per l'Estat central, mentre que l'autonomia política es basa en competències blindades. A diferència dels Estats compostos (federals i autonòmics), una confederació està formada per Estats sobirans independents que retenen el dret de veto. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 49.

Per què la desconcentració administrativa no equival a una descentralització del poder? 50. Com opera el principi de constitucionalitat dins de l'Estat liberal de dret? 51. Quin requisit fa que la presa de decisions en una confederació sigui diferent a la d'un estat federal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 52. Quin és l'element definitori clau de l'Estat modern segons la ciència política? 53. En què consisteix la descentralització administrativa? 54. Com es defineix la democràcia instrumental?

L'adopció d'una economia purament liberal a) L'existència de partits polítics de masses b) La descentralització territorial obligatòria c) El doble monopoli del dret i la força d) Pacte federal irreversible entre nacions sobiranes independents a) Delegació a oficines subordinades del mateix ministeri b) Assumpció de sobirania plena per comunitats locals c) Transferència de competències a ens territorials diferenciats d) L'assoliment d'objectius materials redistributius a la societat a) Les regles procedimentals i formals del joc polític b) La intervenció obligatòria de l'Estat en l'economia c) L'exercici del dret de veto per territoris d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política: Temari Complet 29 55.

Quina característica distingeix una confederació d'un Estat federal? 6 Institucions de govern, separació de poders i cicle de les polítiques públiques EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de direcció política i executiva del govern. Diferenciar les tipologies d'executiu (dual/monista) i de legislatiu (simètric/asimètric). Explicar el model sistèmic d'Easton i els elements d'una política pública. Analitzar les fases seqüencials del cicle d'una política pública. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 56 Com aconsegueix un problema de la vida quotidiana convertir-se en una llei o en un servei públic garantit?

Les funcions del govern El poder executiu desenvolupa dues tasques primordials: la funció de direcció política i la funció executiva estricta. Cadascuna empra canals i instruments d'actuació diferenciats. La direcció política fixa les metes generals de la comunitat dins d'un Estat democràtic i social, atenent les demandes ciutadanes amb un marge ampli de discrecionalitat ideològica. Aquesta tasca es divideix en àmbits concrets: Política interior: orientació social i territorial, seguretat ciutadana i iniciativa…