Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG)

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA CIÈNCIA POLÍTICA Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Introducció a la Ciència Política a la UdG: formes d'Estat, partits, sistemes electorals, institucions, poder i polítiques públiques. APREN.AI Índex 1 Acció política individual i formes de participació 1. Conflicte polític i fractures socials (cleavages) 2. L'acció política individual i la intensitat de la participació 3. Repertoris de participació: formes convencionals i no convencionals 4. Models explicatius del vot i diferències territorials 5.

Biaixos de gènere en la participació: el factor d'oferta 2 Acció política col·lectiva: grups d'interès i moviments socials L'acció política col·lectiva en l'Estat liberal-democràtic Grups d'interès: naturalesa, tipologies i estratègies d'acció Moviments socials: organització, dinàmica i tipus d'impacte 3 Partits polítics i sistemes de partits Naturalesa i funcions dels partits polítics Evolució històrica dels models de partit Estructura interna: dimensió formal i informal Sistemes de partits Les fractures socials (cleavages) com a base dels partits 4 Poder polític, legitimitat i el paradigma de la governança Naturalesa i concepcions del poder polític Components del poder polític Legitimitat: fonaments i contrast amb la legalitat El paradigma de la governança enfront del govern tradicional 5 L'Estat modern i l'evolució de les formes estatals Trets definitoris de l'Estat modern Evolució històrica: de l'absolutisme a l'Estat social Democràcia instrumental, democràcia substantiva i condicions estructurals 6 Organització territorial del poder: Estat unitari, compost i confederació Mecanismes d'articulació del poder territorial Estat unitari i Estats compostos Models d'organització territorial: federalisme, model autonòmic i confederació 7 Institucions i poders de l'Estat: Executiu, Legislatiu i Judicial El poder executiu i les seves funcions El poder legislatiu i el model parlamentari El poder judicial i el Consell General del Poder Judicial 8 Polítiques públiques: concepte, tipologies i cicle d'elaboració Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 1 El concepte de política pública i el model d'Easton Tipologia de les polítiques públiques El cicle de les polítiques públiques: formulació, decisió i acció 9 Resum per repassar Acció política i actors col·lectius Partits polítics i sistemes de partits Poder polític, legitimitat i governança Estat, organització territorial i institucions Polítiques públiques Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 2 1 Acció política individual i formes de participació EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de política com a resolució de conflictes i identificar els principals cleavages socials. Classificar els ciutadans segons la intensitat i el grau d'especialització en la seva participació política. Distingir accions polítiques convencionals de les no convencionals a partir d'exemples concrets. Contrastar el model racional i sociocultural del vot, identificant els factors d'oferta que limiten la participació de les dones.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què la majoria de persones s'absté d'anar a mítings o afiliar-se a un partit, però sí que vota periòdicament? La vida en comunitat genera discrepàncies constants d'interessos entre els seus membres. En ciència política, entenem la política com la gestió dels conflictes socials mitjançant decisions vinculants per a tota la col·lectivitat. Aquestes tensions no apareixen a l'atzar, sinó que sovint s'articulen al voltant de línies de fractura històriques que vertebren el debat públic. ESQUEMA Estructura de la participació política individual 1.

Conflicte polític i fractures socials (cleavages) Quan els desacords socials es consoliden al llarg del temps al voltant de temes estructurals, s'originen fractures col·lectives profundes.

Acció política individual Gestió ciutadana del conflicte social Fractures estructurals Cleavages ideològics i identitaris Escala d'intensitat Apàtics, espectadors i gladiadors Repertoris d'acció Vies convencionals i no convencionals Explicació del vot Model racional i sociocultural Factor d'oferta de gènere Obstacles de socialització i temps Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 3 DEFINICIÓ Un cleavage o clivella social és una línia de fractura o oposició estructural que divideix una societat sobre un conflicte determinat i canalitza les preferències polítiques de la ciutadania.

Entre els cleavages clàssics destaquen: Cleavage religiós: contraposició entre un model d'estat laic i un estat confessional o catòlic. Cleavage de forma d'estat: debat entre monarquia o república. Cleavage territorial o de centre-perifèria: tensió entre les estructures centralitzades i el nacionalisme o independentisme perifèric, així com la divisió entre el món rural i el món urbà. Cleavage socioeconòmic o de classe: divisió distributiva clàssica entre opcions de dretes i d'esquerres pel paper de l'estat i el mercat. COMPROVA-HO 2 Què converteix una simple discussió pública puntual en un cleavage? 2.

L'acció política individual i la intensitat de la participació Definim l'acció política individual com la conducta que un ciutadà duu a terme a títol personal per incidir en la regulació dels conflictes col·lectius. Aquesta implicació és molt asimètrica: la gran majoria prioritza l'esfera privada laboral i familiar, de manera que la participació activa recau en una minoria. Segons la intensitat de la dedicació, distingim tres categories fonamentals: Apàtics: individus que no s'involucren de cap manera en la vida pública ni en els seus debats. Espectadors: ciutadans amb un seguiment passiu o intermitent, que s'informen puntualment sense emprendre accions directes.

Gladiadors: persones que situen la política al centre de les seves preocupacions, militant activament o exercint-la de manera professional. En funció de les tasques concretes i l'especialització ciutadana, trobem diferents perfils d'implicació: Inactius: abstenció de qualsevol pràctica pública. Votants: participació circumscrita estrictament a exercir el sufragi en períodes electorals. Comunicadors: ciutadans centrats a informar-se, discutir i expressar opinions polítiques. Activistes locals: membres d'iniciatives veïnals o municipals per canalitzar queixes o gestionar serveis comunitaris. Voluntaris locals: suport altruista en projectes d'àmbit municipal.

Militants: persones integrades de manera estable en l'estructura d'organitzacions polítiques. Activistes totals: perfils on l'activisme absorbeix el gruix del seu temps vital. Aquesta especialització condueix a la professionalització: una minoria viu de la representació institucional o la gestió pública, mentre que la ciutadania ordinària compagina la seva feina laboral amb petites finestres de participació cívica. Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 4 COMPROVA-HO 3 En què es distingeix un ciutadà espectador d'un gladiador en l'escala d'intensitat? 3.

Repertoris de participació: formes convencionals i no convencionals Les vies per canalitzar demandes poden ajustar-se a la normalitat institucional o recórrer a mètodes disruptius fora dels llindars legals o habituals. Tipologia Definició i característiques Exemples d'actuació Formes convencionals Activitats acceptades per la comunitat i previstes en els marcs institucionals de les democràcies liberals. Participació electoral (votar), creació d'opinió i debat, peticions i contacte amb autoritats, manifestacions legals i pacífiques. Formes no convencionals Accions que trenquen l'ordre institucional o qüestionen normes establertes, generant sovint un conflicte explícit de valors.

Actes testimonials d'expressió física com ara vagues, bloqueig de trànsit, pintades reivindicatives, boicot a productes de consum, manifestacions il·legals i desobediència fiscal. ERROR FREQÜENT Creure que tota mobilització al carrer és una forma no convencional. Una manifestació pacífica i comunicada legalment és una forma convencional de participació. Només considerem acció no convencional aquella que infringeix la regulació o recorre a la interrupció disruptiva, com els talls de trànsit sense autorització o la insubmissió tributària. 4.

Models explicatius del vot i diferències territorials Per entendre per què la ciutadania vota o s'absté, la ciència política analitza dos models teòrics principals: Model racional: sosté que la decisió electoral deriva d'una ponderació conscient o intuïtiva de costos i beneficis. L'elector participa si percep que el retorn esperat compensa el temps i l'esforç d'informar-se i desplaçar-se a l'urna. Model sociocultural: afirma que el vot està determinat per la socialització primària, l'entorn familiar, la procedència geogràfica, el nivell d'estudis i els prejudicis o creences heretades.

L'evidència comparada en democràcies representatives lliures demostra que el contingent de votants supera de forma sistemàtica el d'abstencionistes. Malgrat això, hi ha diferències notables entre països: estats com Austràlia o Bèlgica presenten taxes de participació molt elevades (en bona part pel caràcter obligatori del vot), mentre que països com Suïssa o els Estats Units registren nivells d'implicació electoral considerablement més baixos. COMPROVA-HO 4 Segons el model sociocultural, què orienta principalment el vot de la ciutadania? Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 5 5.

Biaixos de gènere en la participació: el factor d'oferta La presència inferior de dones en càrrecs de responsabilitat política no prové d'un desinterès innat, sinó d'obstacles estructurals i socials coneguts com a factors d'oferta. Aquests factors redueixen la propensió de les dones a postular-se com a candidates o a ocupar llocs de lideratge: PER RECORDAR-HO Per aprofundir en com aquests comportaments individuals es canalitzen a través d'estructures col·lectives com sindicats, plataformes o associacions, vegeu «Acció política col·lectiva: grups d'interès i moviments socials».

Per analitzar la competició electoral d'aquests perfils en llistes formals, vegeu «Partits polítics i sistemes de partits». IDEES CLAU La política és la gestió col·lectiva dels conflictes socials mitjançant decisions vinculants. Els cleavages són fractures estructurals duradores (religiosa, territorial, socioeconòmica i de forma d'estat) que articulen el debat públic. Segons la intensitat de la implicació, els ciutadans es divideixen en apàtics, espectadors i gladiadors. Les formes d'acció es classifiquen en convencionals (institucionalitzades com el vot o manifestacions pacífiques) i no convencionals (disruptives com vagues, boicots o talls de trànsit).

La participació electoral s'explica mitjançant el càlcul del model racional o la influència de l'entorn del model sociocultural. Els factors d'oferta (jornades múltiples, socialització i síndrome de la impostora) expliquen la menor presència de dones a la primera línia política. Càrrega de cures i jornades múltiples: les dones assumeixen un volum desproporcionat de responsabilitats familiars i domèstiques, especialment en la franja d'edat d'entre 30 i 50 anys. Aquesta doble o triple jornada obliga a un exercici constant de malabarisme temporal que dificulta la disponibilitat exigida per l'activitat pública.

1 Socialització diferencial i autopercepció: per pautes educatives i patrons de socialització, moltes dones desenvolupen una autopercepció hipercrítica, considerant-se menys capacitades que els seus homòlegs masculins malgrat tenir idèntica o superior qualificació. 2 Síndrome de la impostora i por al càstig social: davant la pressió pública i el judici social advers, s'evita intervenir en assemblees, debatre o concórrer en llistes electorals i òrgans executius de partits. 3 Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 6 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins són els quatre cleavages clàssics que articulen els conflictes socials? 6.

En què es diferencien el model racional i el model sociocultural de participació electoral? 7. Quins mecanismes expliquen el factor d'oferta que frena la participació femenina en càrrecs polítics? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Com es defineix un cleavage en ciència política? 9. Quina categoria defineix els ciutadans que situen la política al centre de les seves preocupacions? 10. Quina de les següents accions és una forma de participació política no convencional? 11. Quin element forma part del factor d'oferta que limita la presència femenina com a candidates?

2 Acció política col·lectiva: grups d'interès i moviments socials EN ACABAR SABRÀS Distingir l'acció col·lectiva dels partits, grups d'interès i moviments socials segons la seva estructura i escenari Classificar els grups d'interès i identificar els seus mètodes d'influència institucional Analitzar els quatre tipus d'impacte derivats de la mobilització dels moviments socials El recompte de vots electorals a) Una divisió social sobre un conflicte b) Un pacte temporal entre partits c) Un procediment de desobediència fiscal d) Espectadors a) Apàtics b) Gladiadors c) Inactius d) Votar a les eleccions generals a) Assistir a un debat autoritzat b) Bloquejar el trànsit en protesta c) Presentar una petició a l'administració d) La manca d'interès innat a) La doble jornada de cures b) La manca de processos electorals c) La prohibició legal de sufragi d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 7 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Pot un grup de pressió aprovar directament una llei al parlament?

L'acció política col·lectiva en l'Estat liberal-democràtic L'acció política col·lectiva consisteix en l'actuació conjunta de diversos individus per incidir directament en la gestió dels conflictes socials. A diferència de l'acció política individual (vegeu «Acció política individual i formes de participació»), aquesta modalitat requereix coordinació humana sostinguda en el temps. Dins del marc de l'Estat liberal-democràtic, aquesta activitat col·lectiva s'articula mitjançant quatre trets estructurals: Poliarquia: coexistència de múltiples centres autònoms de poder i presa de decisions.

Política de masses: organització legal, formalitzada i eficaç de grans col·lectius per canalitzar interessos sectorials, un fenomen històricament vinculat al moviment obrer. Complexitat social: presència d'actors molt diversos, fragmentats i plurals en el si de la comunitat. Politització de temes: transformació de determinades preocupacions o assumptes concrets (issues) en eixos de disputa i debat públic. Tant els partits (vegeu «Partits polítics i sistemes de partits») com els grups d'interès i els moviments socials comparteixen una base d'adscripció voluntària, certa estabilitat en el temps, la definició d'objectius comuns i mecanismes interns de coordinació.

Actor Estructura Discurs Escenari principal Partits polítics Estable i formal Sistèmic i multisectorial Institucional Grups d'interès Estable i formal Unisectorial i focalitzat Variable Moviments socials Caviant i informal Transversal i genèric Social i mediàtic COMPROVA-HO 13 Quina diferència discursiva bàsica separa un partit d'un grup d'interès? Grups d'interès: naturalesa, tipologies i estratègies d'acció Un grup d'interès és una organització estable que pretén intervenir en l'elaboració i execució de les decisions polítiques per afavorir el seu sector, evitant assumir responsabilitats institucionals directes.

ERROR FREQÜENT Els grups d'interès no competeixen a les eleccions ni volen ocupar càrrecs de govern o administrar ministeris. La seva estratègia consisteix a exercir pressió externa sobre els poders públics existents. Confondre la influència d'un lobby amb la pretensió de governar d'un partit fa perdre punts habitualment. Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 8 Segons la naturalesa de les seves demandes, trobem diverses tipologies: Esfera econòmica: patronals, sindicats de treballadors i associacions de consumidors. Col·lectius socials: organitzacions definides per l'edat, el gènere o el lloc de residència.

Promoció ideològica o cultural: entitats dedicades a difondre valors doctrinals, culturals o filosòfics determinats. Criteris polítics: grups orientats a causes polítiques delimitades sense voluntat de constituir-se en partit competitiu. Pel que fa a les seves vies d'incidència, utilitzen quatre mètodes operatius principals: COMPROVA-HO 14 Per què una patronal o un sindicat no es consideren partits polítics malgrat la seva forta presència pública? Moviments socials: organització, dinàmica i tipus d'impacte Els moviments socials són xarxes descentralitzades i flexibles formades per nuclis connectats entre si amb articulació centralitzada nul·la o feble.

Sorgeixen habitualment de la desconfiança envers els canals institucionals establerts. La seva estructura interna destaca per la rotació de tasques directives, l'assemblearisme i la dedicació voluntària. Prioritzen formes de participació directa i sovint no convencionals (vegeu «Acció política individual i formes de participació»), que abasten des d'actes d'alta repercussió mediàtica (cadenes humanes, acampades) fins a la resistència civil i l'acció directa. La intervenció dels moviments socials produeix quatre tipus concrets d'impacte: Impacte simbòlic: modificació de valors col·lectius, hàbits quotidians, actituds i generació de noves identitats polítiques.

Impacte interactiu: aparició de nous actors a l'esfera pública i canvis en les xarxes d'aliances polítiques. Impacte institucional: creació d'espais estables de negociació administrativa o obertura de nous procediments normatius formals. Impacte substantiu: assoliment efectiu de conquestes legals, nous drets civils, socials o individuals, així com la modificació real de polítiques governamentals. Activitats de persuasió: aportació de dossiers tècnics, transmissió d'informació especialitzada i documentació d'assessorament directe. 1 Mètodes econòmics: mecenatge d'activitats socials i culturals, o finançament a organitzacions i partits polítics.

2 Vies judicials: interposició de recursos legals i demandes davant tribunals per aturar decisions administratives. 3 Mecanismes de coacció o intimidació: bloqueig del trànsit, ocupacions d'espais o vagues per forçar acords. 4 Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 9 COMPROVA-HO 15 En quin tipus d'impacte es cataloga l'aprovació d'una nova llei de drets civils impulsada per la mobilització social? IDEES CLAU L'acció col·lectiva s'articula en societats complexes mitjançant la poliarquia, la política de masses i la politització d'assumptes concrets.

Els grups d'interès cerquen condicionar les polítiques públiques des de fora, sense assumir mai la gestió institucional directa ni càrrecs executius. Els moviments socials presenten una organització descentralitzada, flexible i assembleària, recorrent prioritàriament a l'esfera mediàtica i social. Els impactes dels moviments socials es classifiquen en quatre tipologies: simbòlic, interactiu, institucional i substantiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina diferència fonamental hi ha entre l'escenari principal d'un partit polític i el d'un moviment social? 17. En què consisteix l'impacte simbòlic d'un moviment social? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18.

Quin tret defineix clarament l'objectiu principal d'un grup d'interès? 19. Com és habitualment l'estructura organitzativa dels moviments socials? 20. Quina acció exemplifica el mètode judicial utilitzat pels grups d'interès?

Canviar radicalment el marc constitucional sencer a) Coordinar exclusivament assemblees locals ciutadanes b) Pressionar les institucions sense assumir govern c) Presentar-se a comicis per governar d) Jeràrquica, burocràtica i rígidament centralitzada a) Idèntica a l'estructura dels partits d'electors b) Descentralitzada, lleugera, variable i assembleària c) Formalitzada mitjançant càrrecs vitalicis permanents d) Interposar recursos formals davant tribunals a) Emetre comunicats anònims d'opinió pública b) Organitzar acampades col·lectives permanents c) Convocar bloquejos sobtats del trànsit viari d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 10 21.

Com es denomina l'impacte que obté nous drets legals o canvis governamentals? 3 Partits polítics i sistemes de partits EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions socials de les funcions institucionals dels partits polítics Explicar l'evolució des dels partits de notables fins als partits d'electors Classificar els sistemes de partits segons el format competitiu i la polarització Identificar els quatre eixos clàssics de fractura social (cleavages) PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què els partits polítics actuals presenten programes menys ideològics i més generals que els partits d'inicis del segle XX?

Naturalesa i funcions dels partits polítics Els partits polítics constitueixen els principals instruments de connexió entre la ciutadania i l'Estat. La seva finalitat originària consisteix a fer de pont institucional per canalitzar demandes civils cap als centres de decisió política. Aquesta funció de canalització es desplega en dues dimensions bàsiques: Funcions d'àmbit social: comprenen la vertebració i formació de l'opinió pública, la mobilització (o desmobilització) de la població i la construcció d'identitats polítiques per oferir respostes programàtiques.

Així mateix, canalitzen la pluralitat d'interessos estructurada al voltant dels conflictes de la societat (sobre la noció de fractura, vegeu «Acció política individual i formes de participació»). Funcions d'àmbit institucional: se centren a reclutar el personal polític i administratiu per nodrir les institucions, dirigir i sotmetre a control l'acció de govern, i garantir l'articulació operativa dels organismes públics. El reclutament de quadres d'alta preparació tècnica condiciona de forma directa l'eficàcia de tota la maquinària estatal. COMPROVA-HO 23 Quina doble dimensió defineix el paper dels partits polítics en una democràcia representativa?

Impacte substantiu a) Impacte interactiu b) Impacte simbòlic c) Impacte institucional d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 11 Evolució històrica dels models de partit La transformació socioeconòmica i l'ampliació del sufragi han modelat les organitzacions partidistes al llarg del temps a través de tres configuracions centrals.

PROCÉS Evolució dels models de partit 1 Partit de notables Elits locals amb recursos i prestigi propi 2 Partit de masses Afiliació assalariada massiva i enquadrament doctrinal 3 Partit d'electors Missatges transversals, propaganda i focus electoral Model de partit Base organitzativa i composició Objectiu preferent Relació amb l'electorat Partit de notables Comitès locals de personalitats amb prestigi social i capacitat econòmica pròpia; dimensions reduïdes. Gestió del poder des de les institucions per part d'elits restringides. Xarxes personals d'influència en un context de sufragi censatari.

Partit de masses Afiliació massiva de treballadors assalariats; estructura burocràtica sòlida sostinguda per quotes. Facilitar l'accés de les classes populars al govern amb un component ideològic i pràctic. Enquadrament i educació política continuada de la base social. Partit d'electors (catch-all) Aparell professionalitzat finançat amb recursos públics; dependència de mitjans de comunicació. Mobilització dels votants orientada a l'èxit electoral immediat. Missatges transversals, difuminació programàtica i ús intensiu de propaganda.

La transició des de les estructures de masses cap al partit d'electors respon a factors estructurals: la convergència ideològica a les societats occidentals, la millora de les condicions de vida i culturals, l'expansió mediàtica, el creixement dels grups d'interès i la disponibilitat creixent de subvencions estatals. PER RECORDAR-HO Als partits d'electors o «agafa-ho tot», la propaganda i la captació puntual de votants substitueixen la formació doctrinal de la militància, flexibilitzant les propostes ideològiques per estratègia electoral.

Estructura interna: dimensió formal i informal L'organització dels partits s'articula en dos plànols que conviuen de manera permanent: Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 12 La coexistència d'aquestes dues estructures genera equilibris complexos, relacions de cooperació i enfrontaments que originen tensions internes periòdiques. COMPROVA-HO 24 Quina és la causa fonamental de les disputes de poder internes en un partit polític? Sistemes de partits La competició entre formacions polítiques depèn tant de les regles institucionals com de les fractures presents a la comunitat.

Segons el nombre de competidors rellevants i la distància ideològica, es distingeixen diversos patrons: Sistema de partit dominant: una organització aconsegueix reiteradament la majoria absoluta o una distància aclaparadora respecte del seu segon competidor, governant de manera prolongada. Sistema bipartidista: equilibri competitiu entre dues grans forces amb opcions reals d'obtenir majoria parlamentària, acumulant conjuntament la immensa majoria dels vots. Sistema pluripartidista: el vot es fragmenta entre diferents actors sense hegemonies clares.

Pot ser limitat (quatre o cinc formacions amb capacitat d'incidir en la formació de gabinets) o extrem (supera aquesta xifra, podent arribar a una dotzena de partits). Sistema polaritzat: caracteritzat per una profunda separació ideològica entre els actors situats als pols extrems de l'eix esquerra-dreta. ERROR FREQÜENT Confondre el pluripartidisme extrem amb el sistema polaritzat. El pluripartidisme extrem fa referència al nombre elevat de partits que obtenen vots (fragmentació numèrica), mentre que la polarització al·ludeix a la distància ideològica extrema entre les forces competidores. Poden coincidir, però mesuren dimensions analítiques diferents.

Les fractures socials (cleavages) com a base dels partits A la ciència política, un cleavage és una fractura o oposició estructural que divideix una societat sobre un conflicte determinat. Aquestes línies de tensió defineixen l'espai competitiu i són articulades pels partits: Estructura formal jeràrquica: disposició piramidal clàssica on la militància s'ordena esglaonadament cap a congressos, assemblees deliberatives i càrrecs unipersonals (presidència o secretaria general).

1 Estructura informal de poder: xarxes internes que agrupen els integrants segons les tasques efectives que desenvolupen i el seu control sobre recursos interns claus (gestió del pressupost, accés a informació reservada i vincles personals). 2 Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 13 ESQUEMA Fractures socials clàssiques (cleavages) Cleavage religiós: contraposició iniciada amb força al segle XIX entre creients, agnòstics i escèptics respecte de la presència de la fe a l'espai públic. Cleavage de forma d'estat: confrontació històrica i doctrinal entre la continuïtat monàrquica i la reivindicació republicana.

Cleavage territorial: tensió entre la construcció centralitzada de les institucions de l'Estat i la realitat plural i descentralitzada de determinades comunitats. Cleavage socioeconòmic: fractura transversal lligada a la distribució desigual de la riquesa, els recursos econòmics i el reconeixement de classe. COMPROVA-HO 25 Quins són els quatre eixos clàssics de fractura (cleavages) que articulen la competició partidista? IDEES CLAU Els partits compleixen un doble paper: articulació social de demandes i reclutament institucional per a la gestió pública. L'evolució històrica comprèn el pas del partit de notables al partit de masses i, finalment, al partit d'electors o «catch-all».

La dinàmica partidista combina una estructura formal piramidal amb una estructura informal basada en recursos i informació. Els sistemes de partits es classifiquen en dominant, bipartidista, pluripartidista (limitat o extrem) i polaritzat. La competició s'estructura històricament sobre quatre fractures bàsiques: religiosa, monarquia/república, territorial i socioeconòmica.

Eixos de conflicte social Línies estructurals d'oposició ciutadana Religiós Creients davant agnòstics i secularització Monarquia - República Debat sobre la forma d'Estat Territorial Centralisme enfront pluralisme territorial Socioeconòmic Distribució desigual de riquesa i recursos Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quines diferències principals separen un partit de masses d'un partit d'electors pel que fa a la relació amb els seus votants? 27. Com influeixen els recursos informals en la vida interna d'un partit polític? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28.

Quina funció institucional desenvolupen els partits polítics en relació amb l'administració? 29. Quina característica defineix originàriament el partit de notables? 30. Com es defineix un sistema de partit dominant? 31. Quin eix de conflicte enfronta les postures sobre la distribució de la riquesa? 4 Poder polític, legitimitat i el paradigma de la governança EN ACABAR SABRÀS Distingir les concepcions del poder polític com a recurs i com a relació. Identificar els tres components operatius del poder: força, influència i autoritat. Classificar les quatre fonts de legitimitat i contrastar la legitimitat amb la legalitat.

Analitzar el paradigma de la governança enfront del model de govern tradicional.

Formar doctrinalment la ciutadania a) Reclutar quadres tècnics i polítics b) Articular l'opinió dels moviments c) Generar nous eixos de fractura d) Aparell tecnocràtic orientat al vot flotant a) Quotes obligatòries d'afiliats assalariats b) Comitès de personalitats influents i riques c) Finançament públic exclusiu per campanya d) Tots els partits mantenen polarització ideològica a) Dos partits obtenen el govern alternadament b) Una força obté majories de forma reiterada c) Dotze partits competeixen amb quotes semblants d) Cleavage monarquia/república a) Cleavage territorial b) Cleavage socioeconòmic c) Cleavage religiós d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 15 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què complim les normes d'un govern fins i tot quan no hi ha cap policia vigilant per sancionar-nos?

Naturalesa i concepcions del poder polític La política consisteix en la gestió dels conflictes socials mitjançant decisions vinculants per a tota la comunitat. Aquesta capacitat d'imposició planteja una qüestió bàsica: per què obeeixen els ciutadans? Per donar-hi resposta cal analitzar el poder polític, el qual es pot entendre des de dues perspectives teòriques contraposades. Perspectiva Definició central Instruments i dinàmica Poder com a recurs Es concep com una substància o possessió en mans d'un individu o grup. Requereix mitjans econòmics, de coacció o simbòlics (com la informació, la cultura i la religió).

Poder com a relació No és una propietat acumulable, sinó la posició relativa en un vincle social. Emergeix de la interacció contínua; flueix entre actors segons la seva capacitat mútua d'incidència. Aquestes dues visions no s'exclouen, sinó que es complementen. Per incidir en les relacions socials cal disposar de recursos, i l'èxit en la xarxa d'interaccions permet acumular-ne més. A més, el poder no rau exclusivament en l'Estat, sinó que s'estén a diversos subjectes col·lectius que competeixen per orientar la resolució dels conflictes. DEFINICIÓ El poder polític és la capacitat d'intervenir en la regulació dels conflictes col·lectius i condicionar les decisions que obliguen la comunitat.

Components del poder polític El poder polític combina tres elements fonamentals per aconseguir el compliment dels seus mandats: COMPROVA-HO 33 Quina diferència hi ha entre exercir el poder mitjançant influència o mitjançant autoritat? Força o coacció: capacitat de limitar o negar l'accés a béns vitals com la llibertat, la integritat física o el patrimoni. Es manifesta de manera directa (sanció física o penal) o indirecta (control de la informació i manipulació financera). 1 Influència: aptitud per persuadir i transformar les opinions o preferències alienes. Es desplega mitjançant arguments, propaganda i una organització estable.

2 Autoritat: obediència voluntària basada en el crèdit o prestigi moral previ del subjecte, sense necessitat d'amenaça ni negociació permanent. 3 Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 16 Legitimitat: fonaments i contrast amb la legalitat Cap sistema no pot perdurar recorrent exclusivament a la força. Per consolidar-se, el poder necessita la legitimitat, és a dir, l'argumentació que convenç la ciutadania que la seva existència i les seves decisions són convenients i justes. ESQUEMA Fonts de legitimitat política Font de legitimitat Fonament de l'acceptació Lògica d'acció Tradició Continuïtat dels costums històrics i precedents establerts. «Sempre s'ha fet d'aquesta manera».

Racionalitat Coherència entre els objectius plantejats i els mitjans emprats. Càlcul d'eficiència i procediment regulat. Carisma Fascinació i confiança extraordinària dipositada en una figura. Acatament per admiració a les qualitats personals. Rendiment Resultats efectius i beneficis pràctics obtinguts de la gestió. Avaluació positiva de les polítiques aplicades. ERROR FREQÜENT Confondre legalitat amb legitimitat. La legalitat és la simple concordança d'una decisió amb la llei vigent. La legitimitat avalua si la mesura s'ajusta als valors morals i socials de la ciutadania. Una llei pot ser formalment vàlida però percebuda com a il·legítima, fet que sol desencadenar desobediència civil.

COMPROVA-HO 34 Per què la legitimitat basada en el rendiment pot ser més inestable que la racional? Tradició Fonamentada en el passat i els costums Racionalitat Adequació formal entre fins i mitjans Carisma Fascinació o admiració pel líder Rendiment Eficàcia dels resultats obtinguts Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 17 El paradigma de la governança enfront del govern tradicional La complexitat actual de les societats ha provocat el pas d'un model de governança jeràrquic a estructures de gestió reticulars i descentralitzades.

ESQUEMA Contrast entre govern tradicional i governança Aquest gir cap a la governança respon a quatre canvis profunds registrats en el context contemporani: Canvi polític: fragmentació de l'espai partidista, sorgiment de noves formacions i caiguda de la confiança cap a les institucions burocràtiques rígides. Canvi econòmic: limitació dels fons disponibles per a administracions territorials i necessitat d'eficiència en el pressupost. Canvi tecnològic: acceleració de la transmissió d'informació i aparició de nous canals de comunicació directa. Canvi social: noves dinàmiques de vulnerabilitat, necessitat d'atenció a sectors desafavorits com la població immigrada i demanda de suport assistencial.

En el marc operatiu es distingeixen dues dimensions d'actuació pública: Governança multinivell: coordinació i cooperació estratègica entre institucions públiques de diferent abast territorial (vegeu «Organització territorial del poder: Estat unitari, compost i confederació»). Governança participativa: articulació de vies obertes perquè la ciutadania i el teixit social exposin les seves necessitats directament, permetent als representants polítics gestionar des de la proximitat. Els espais socials amb xarxes de relació denses i punts de trobada estructurats resisteixen millor els contextos de crisi, fent possible que les fórmules de governança assoleixin un major grau d'eficàcia pública.

COMPROVA-HO 35 En què es distingeix el govern tradicional de la governança contemporània pel que fa a la presa de decisions? Govern tradicional Presa de decisions vertical i jeràrquica Polítics professionals Decisions tancades sense consulta ciutadana Governança Estructura horitzontal i reticular Xarxes multinivell Cooperació entre institucions territorials Gestió participativa Implicació de la ciutadania i actors socials Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 18 IDEES CLAU El poder polític s'entén tant des de la possessió de recursos (substantiu) com des de la posició en l'entorn d'interacció (relacional).

La força o coacció, la influència i l'autoritat constitueixen els tres components essencials de l'exercici del poder. La legitimitat garanteix l'obediència voluntària mitjançant la tradició, la racionalitat, el carisma o el rendiment. La legalitat s'ajusta a la normativa escrita vigent, mentre que la legitimitat apel·la als valors i a la justícia social acceptada. La governança substitueix la rigidesa jeràrquica clàssica per xarxes plurals i participatives entre diversos nivells i actors socials. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Quines diferències principals separen la concepció del poder com a recurs de la concepció del poder com a relació? 37.

Com pot produir-se una fractura entre la legalitat i la legitimitat d'una decisió estatal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quin component del poder polític es fonamenta en la persuasió i la difusió d'arguments? 39. Quina font de legitimitat justifica el poder en el costum històric consolidat? 40. Quin tret és propi del model de govern tradicional enfront del model de governança? 41. Què defineix específicament la governança multinivell?

Coacció a) Influència b) Tradició c) Autoritat d) Carisma a) Rendiment b) Tradició c) Racionalitat d) Resolució tecnocràtica i tancada a) Estructura horitzontal b) Participació ciutadana intensa c) Xarxes plurals d'actors d) Presència exclusiva d'actors privats a) Substitució de lleis per costums b) Articulació institucional territorial diversa c) Ús de coacció sobre la influència d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 19 5 L'Estat modern i l'evolució de les formes estatals EN ACABAR SABRÀS Identificar els trets definitoris de l'Estat modern i el seu doble monopoli institucional.

Distinguir les característiques estructurals de l'Estat absolut, l'Estat liberal i l'Estat democràtic i social. Diferenciar entre democràcia instrumental i democràcia substantiva, assenyalant les condicions estructurals d'un règim democràtic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què un govern que sotmet totes les seves decisions a la llei no és automàticament una democràcia? Trets definitoris de l'Estat modern L'Estat modern sorgeix històricament com una forma específica d'organització política que assoleix la màxima autonomia institucional i la major concentració dels mitjans de coacció.

Aquesta configuració institucional diferencia l'àmbit polític d'altres esferes de relació humana, com ara els vincles familiars, els intercanvis econòmics o les creences religioses. L'Estat estableix i sosté els seus propis circuits de decisió. Aquesta institucionalització de la relació política fixa regles estables que determinen qui pren les decisions obligatòries i qui les ha d'acatar. Aquest procés comporta necessàriament la professionalització dels agents polítics. A més, l'Estat projecta la seva capacitat de resoldre conflictes sobre un territori clarament delimitat per fronteres.

DEFINICIÓ L'atribut exclusiu de l'Estat modern és el seu doble monopoli: posseeix en exclusiva tant la producció del dret com l'administració de la violència física legítima. Cap altre actor social dins del territori pot crear lleis obligatòries ni exercir la coacció armada legalment. Al llarg dels segles, els canvis econòmics, socials i ideològics han transformat l'Estat.

Aquestes transformacions han alterat diversos elements estructurals: el vincle entre el poder i l'individu, l'estatut jurídic reconegut a la persona, la manera de crear el dret, l'organització interna de les funcions públiques, el paper davant l'economia i els fonaments de la seva legitimitat (per aprofundir en les fonts de legitimitat, vegeu «Poder polític, legitimitat i el paradigma de la governança»). COMPROVA-HO 43 En què consisteix exactament el doble monopoli que defineix l'Estat modern?

Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 20 Evolució històrica: de l'absolutisme a l'Estat social La trajectòria històrica de l'Estat reflecteix com s'ha redistribuït el poder i com s'han ampliat els drets de la ciutadania al llarg de diferents etapes consecutives. PROCÉS Evolució històrica de les formes estatals 1 Estat absolut Poder concentrat en el monarca sobirà i súbdits subjectes a privilegis. 2 Estat liberal Divisió de poders, imperi de la llei i reconeixement de drets individuals. 3 Estat democràtic i social Sufragi universal, drets socials, economia mixta i consolidació del benestar.

L'Estat absolut En l'Estat absolut, la maquinària estatal s'identifica plenament amb la monarquia. El sobirà és l'únic titular de la decisió política i ostenta l'autoritat suprema. Totes les funcions estatals queden concentrades en la corona, sense que existeixi una divisió política de poders. Encara que el rei pot delegar tasques administratives en altres cossos o autoritats, aquesta cessió és revocable. La relació amb els governats no es basa en drets universals, sinó en la condició de súbdit: cada persona disposa únicament dels privilegis atorgats pel monarca a títol particular, a gremis o a ciutats senceres.

L'Estat liberal L'Estat liberal trenca amb la submissió cega del súbdit davant del sobirà absolut. La persona passa a ser un ciutadà protegit per la llei, vigilant de l'actuació pública i capacitat per intervenir en els afers col·lectius. Aquest model es caracteritza per la consagració de la divisió de poders i la garantia dels drets fonamentals individuals (com la vida, la intimitat, l'honor i la llibertat ideològica). El tret distintiu de l'Estat liberal és la subordinació dels poders públics al dret, que s'articula mitjançant diversos principis: Imperi de la llei: ningú està per sobre de la norma jurídica escrita.

Principi de legalitat: submissió estricta de l'actuació pública a l'ordenament jurídic, garantia de seguretat jurídica i publicitat obligatòria de totes les normes. Principi de constitucionalitat: reconeixement de la supremacia de la constitució sobre qualsevol altra llei, jerarquia normativa i mecanismes específics de garantia constitucional. Controls del poder: limitació de l'Estat mitjançant controls interns dins de la mateixa administració i controls externs de caràcter polític, institucional (a través d'institucions com el defensor del poble) i jurisdiccional per part dels tribunals.

L'Estat democràtic i social A causa de les limitacions i tensions de l'ordre liberal clàssic, els sectors socials no privilegiats es van mobilitzar per obrir l'espai polític a tota la ciutadania. L'expansió de les classes mitjanes i la pressió popular van donar lloc a l'Estat democràtic i social, transformant profundament l'estructura institucional prèvia: Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 21 Subjecte col·lectiu: la relació política fonamental ja no s'entén exclusivament entre el poder i un individu aïllat, sinó entre el poder i els membres d'un grup o col·lectiu social.

Ampliació dels drets: s'instaura el sufragi universal complet i s'afegeixen drets socials bàsics (salut, educació, habitatge i treball). Pactes parlamentaris: les lleis sorgeixen de transaccions i acords negociats entre partits que representen els diversos interessos presents a la societat. Poliarquia: el poder es troba compartit i distribuït de manera plural entre les formacions de la majoria de govern, les forces de l'oposició i els grups actius de l'escenari públic. Economia mixta i Estat de benestar: l'Estat assumeix la direcció i intervenció en l'economia combinant sector públic i mercat privat, prestant serveis universals com la sanitat pública, l'educació i ajuts econòmics directes.

Model d'Estat Titular del poder Estatut de l'individu Paper econòmic i social Absolut Monarca sobirà (concentració unificada) Súbdit subjecte a privilegis i concessions Regulació basada en concessions gremials i reials Liberal Poder dividit sotmès a la llei i constitució Ciutadà amb drets civils individuals Estat abstencionista; garantia de l'ordre i la propietat Democràtic i social Poliarquia (partits de majoria i oposició) Ciutadà amb sufragi universal i drets socials Economia mixta i provisió de l'Estat de benestar ERROR FREQÜENT Confondre l'Estat liberal amb l'Estat democràtic.

L'Estat liberal va imposar l'imperi de la llei, la constitució i la divisió de poders, però restringia la participació política mitjançant el sufragi censatari masculí. La universalització del dret a vot i la consagració dels drets socials (salut, educació, treball) són conquestes exclusives de l'Estat democràtic i social posterior. COMPROVA-HO 44 Quina diferència fonamental hi ha entre l'estatut jurídic de la persona en l'Estat absolut i en l'Estat liberal?

Democràcia instrumental, democràcia substantiva i condicions estructurals La teoria democràtica analitza els règims representatius distingint dues perspectives complementàries sobre la seva naturalesa i finalitat: Democràcia instrumental: se centra en les regles del procediment polític, les quals han de ser transparents, estables i idèntiques per a tots els actors. La seva preocupació principal és garantir el «joc net» de la competició i assegurar canals d'accés equitatius per a tothom (fase d'input). Democràcia substantiva: avalua el règim a partir dels seus objectius i resultats materials.

Posa el focus en la justícia efectiva de les polítiques aplicades, l'assoliment del benestar col·lectiu i la redistribució real de les condicions de vida (fase d'output). Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 22 Perquè un règim pugui ser catalogat pròpiament com a democràtic des del punt de vista de les seves regles bàsiques, la comunitat política ha de satisfer un conjunt de condicions estructurals indispensables: COMPROVA-HO 45 En què es diferencia l'enfocament de la democràcia instrumental respecte al de la substantiva?

IDEES CLAU L'Estat modern es defineix per la seva autonomia institucional respecte d'altres esferes socials i pel doble monopoli de la producció del dret i de la violència física legítima. L'Estat absolut unifica totes les funcions polítiques en el monarca sobirà, reduint els governats a la condició de súbdits articulats per privilegis particulars. L'Estat liberal subordina els poders públics a l'ordenament jurídic mitjançant l'imperi de la llei, la constitució, el principi de legalitat i la divisió de poders. L'Estat democràtic i social estén el sufragi universal, incorpora drets socials bàsics, adopta una economia mixta i opera sota una dinàmica de poliarquia.

Mentre la democràcia instrumental s'enfoca en el procediment i el joc net competitiu, la democràcia substantiva avalua els resultats materials de les decisions públiques. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Quins principis articulen la subordinació del poder públic al dret dins de l'Estat liberal? 47. Quines condicions estructurals mínimes exigeix un règim per ser considerat democràtic? Lliure accés a l'activitat política: qualsevol ciutadà ha de tenir la possibilitat de participar i concórrer en els processos públics sense vetos discriminatoris.

1 Designació electoral competitiva i periòdica: les autoritats que governen han de ser triades en eleccions lliures, equilibrades i convocades a intervals regulars. 2 Control permanent del poder: existència de mecanismes continus de fiscalització sobre els governants per exigir-los responsabilitat per les seves decisions i actuacions. 3 Llibertat d'associació autònoma: dret dels ciutadans a crear organitzacions i partits independents respecte al poder establert. 4 Garantia efectiva de la llibertat d'expressió: protecció jurídica del dret a emetre opinions, contrastar idees, criticar les autoritats públiques i articular l'oposició política.

5 Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 23 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48. Quin és el tret exclusiu que defineix l'Estat modern davant d'altres organitzacions? 49. Com es defineix l'estatut de la persona sota el règim de l'Estat absolut? 50. Quina incorporació caracteritza el pas de l'Estat liberal a l'Estat democràtic i social? 51. Quina és la preocupació central de la denominada democràcia instrumental? 6 Organització territorial del poder: Estat unitari, compost i confederació EN ACABAR SABRÀS Distingir entre desconcentració, descentralització i autonomia política segons el grau de transferència i revocabilitat competencial.

Comparar les característiques institucionals de l'Estat unitari, l'Estat federal, l'Estat autonòmic i la confederació. Explicar el funcionament del dret de veto i el requisit d'unanimitat en les confederacions d'estats sobirans.

L'absència de circuits institucionals fixos de decisió a) La descentralització de totes les funcions judicials b) La dependència política dels poders religiosos tradicionals c) El doble monopoli del dret i la violència física d) Com a súbdit el camp d'actuació del qual depèn de privilegis reials a) Com a ciutadà titular de llibertats fonamentals b) Com a subjecte protegit pel principi de constitucionalitat c) Com a elector actiu en assemblees parlamentàries d) La supressió de la divisió de poders executiu i judicial a) El sufragi universal, els drets socials i l'economia mixta b) El retorn a concessions corporatives per a gremis professionals c) L'eliminació del principi de legalitat i seguretat jurídica d) Substituir la competició electoral per assemblees veïnals a) Assegurar el joc net i la claredat en les regles del procés b) Assolir exclusivament la igualtat material de recursos c) Limitar el control públic sobre les actuacions administratives d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 24 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Si un govern central decideix retirar competències a una administració territorial, pot fer-ho de manera lliure i unilateral en tots els models d'Estat?

Mecanismes d'articulació del poder territorial L'organització territorial analitza la distribució geogràfica de la capacitat de decisió política i administrativa. Segons la intensitat i la naturalesa jurídica de la cessió competencial, es distingeixen tres figures principals: La desconcentració consisteix en el traspàs de funcions des d'un òrgan central cap a òrgans perifèrics propis de la mateixa administració que actuen en un àmbit territorial reduït. Per exemple, la creació d'una delegació territorial d'un ministeri representa una mesura de caràcter estrictament intern.

La descentralització suposa el traspàs de competències cap a òrgans territorials diferenciats dotats de personalitat jurídica pròpia, com ara una diputació provincial o un municipi. En tant que delegacions administratives, el poder central manté la facultat jurídica de revocar aquestes competències de manera unilateral. L'autonomia política implica un repartiment de poder originat en un marc constitucional. En aquest escenari, les institucions territorials disposen d'atribucions pròpies que no poden ser revocades unilateralment pel poder central, sinó que requereixen el consentiment acordat d'ambdues parts.

PER RECORDAR-HO Per distingir els tres conceptes, cal fixar-se en el destinatari i en la revocabilitat: la desconcentració va cap a òrgans interns; la descentralització va cap a ens diferenciats però és revocable unilateralment; l'autonomia es fonamenta en la Constitució i exigeix acord mutu per modificar-se. COMPROVA-HO 53 Quina diferència jurídica clau separa la descentralització administrativa de l'autonomia política pel que fa a la revocació competencial? Estat unitari i Estats compostos La forma territorial de l'Estat defineix l'estructura institucional mitjançant dos models cardinals: l'unitari i el compost.

En l'Estat unitari, el poder polític es concentra originàriament en un únic centre des d'on es projecta sobre la totalitat del territori. Va sorgir amb una voluntat igualadora per tractar tots els ciutadans sota les mateixes normes, tot i que històricament va poder derivar en tendències autoritàries. S'estructura mitjançant una jerarquia vertical en què el centre ocupa el vèrtex superior i pot delegar atribucions a ens subestatals (com municipis, comarques, províncies o regions) mantenint sempre la potestat de revertir-les unilateralment.

Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 25 Per contra, en l'Estat compost els poders públics es distribueixen de forma originària entre institucions que governen àmbits territorials diferents a partir d'un pacte fundacional. Es regeix per una jerarquia horitzontal: cap administració se subordina plenament a una altra, sinó que cadascuna exerceix les seves funcions atribuïdes. ESQUEMA Models d'organització territorial del poder COMPROVA-HO 54 Per què l'Estat unitari es defineix mitjançant una jerarquia vertical a diferència de l'Estat compost?

Models d'organització territorial: federalisme, model autonòmic i confederació Dins de les estructures territorials complexes conviuen modalitats diverses amb garanties institucionals específiques: L'Estat federal es fonamenta en una constitució general que sol especificar les competències bàsiques reservades a la federació (com defensa o moneda) i atribueix les matèries no previstes als estats membres. Cada entitat federada compta amb la seva constitució pròpia. A més, les institucions federals centrals incorporen la representació dels estats mitjançant cambres legislatives territorials i el govern federal, mentre que un tribunal suprem resol els conflictes de competències.

L'Estat autonòmic delimita mitjançant la Constitució el llistat competencial de l'Estat central, el de les comunitats autònomes i les matèries compartides. Cada comunitat té la seva norma institucional bàsica en un Estatut d'autonomia. En aquest model no existeixen institucions centrals amb representació directa de les entitats subestatals, i la resolució de conflictes correspon a un Tribunal Constitucional. La confederació agrupa estats sobirans independents que decideixen coordinar-se de manera mancomunada en àrees concretes com relacions exteriors, defensa, duanes o divisa.

Tota disposició confederal requereix la conformitat unànime dels membres; per tant, qualsevol estat pot paralitzar una decisió mitjançant el dret de veto.

Estat unitari Jerarquia vertical i poder centralitzat Estat compost Jerarquia horitzontal i poders compartits Estat federal Constitucions pròpies i poders residuals Estat autonòmic Estatuts propis i Tribunal Constitucional Confederació Estats sobirans i dret de veto Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 26 Model territorial Distribució de competències Norma de les entitats Òrgan de resolució de conflictes Participació central i sobirania Estat unitari Poder centralitzat; delegacions a ens subestatals revocables unilateralment. No tenen norma institucional pròpia constitucional. Administració central / Òrgans ordinaris de l'Estat.

Sobirania única centralitzada; jerarquia vertical. Estat federal Constitució federal marca grans qüestions; poders residuals per als estats membres. Constitució pròpia de cada estat o regió. Tribunal federal / Tribunal Suprem. Sobirania compartida; cambres territorials al poder central. Estat autonòmic Repartiment explícit a la Constitució (estatals, autonòmiques i compartides). Estatut d'autonomia. Tribunal Constitucional. Sobirania estatal unitària; absència d'institucions centrals representatives subestatals. Confederació Acord mancomunat només en àmbits concrets (duanes, moneda, defensa). Tractat internacional entre estats sobirans. Mecanismes d'arbitratge mancomunats o unanimes.

Plena sobirania dels estats membres; regla del dret de veto. ERROR FREQÜENT Confondre una federació amb una confederació: a la federació existeix un sol subjecte sobirà de dret internacional amb una Constitució comuna i cambres federals; a la confederació cada estat preserva la sobirania individual, les decisions exigeixen unanimitat i qualsevol integrant disposa de dret de veto. COMPROVA-HO 55 Com incideix la regla del dret de veto en la presa de decisions d'una confederació d'estats?

Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 27 IDEES CLAU La desconcentració delega funcions a òrgans propis interns, mentre que la descentralització ho fa a administracions diferenciades revocables unilateralment. L'autonomia política es fonamenta en la Constitució i exigeix acord mutu per a qualsevol modificació de competències. L'Estat unitari opera sota una jerarquia vertical amb un únic centre de poder polític. L'Estat federal atorga constitucions pròpies a les seves entitats i reserva a aquestes les competències no explicitades a la constitució federal.

L'Estat autonòmic concreta competències estatals, autonòmiques i compartides, resolent disputes mitjançant el Tribunal Constitucional. A la confederació conviuen estats sobirans independents on qualsevol decisió requereix unanimitat a través del dret de veto. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 56. En què es distingeix la distribució de competències residuals en un Estat federal respecte a la delimitació competencial de l'Estat autonòmic? 57. Quina funció compleixen els Estatuts d'autonomia i quin organisme dirimeix els conflictes entre l'Estat i les comunitats autònomes? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 58.

Quin mecanisme territorial delega competències a òrgans diferenciats que l'Estat pot revocar unilateralment? 59. Com s'estructura la relació de poder en un Estat unitari? 60. Quina característica institucional defineix específicament l'Estat federal davant de l'autonòmic?

Pacte confederal a) Desconcentració interna b) Descentralització administrativa c) Autonomia política d) Jerarquia horitzontal coordinada a) Pacte confederal d'iguals b) Jerarquia vertical descendent c) Autonomia constitucionalitzada irrevocable d) Dret de veto territorial a) Revocació unilateral del poder b) Absència de cambres centrals c) Constitució pròpia per entitat d) Apunts d'Introducció a la Ciència Política (Dret UdG) 28 61. Quina regla de decisió s'aplica obligatòriament en una confederació d'estats sobirans?

7 Institucions i poders de l'Estat: Executiu, Legislatiu i Judicial EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de direcció política i executiva del Govern Diferenciar un executiu dual d'un executiu monista Analitzar l'equilibri institucional entre Parlament i Govern en el model espanyol Identificar els principis judicials i la composició del CGPJ PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 62 ¿Per què en un règim parlamentari el poble no elegeix directament el president del govern? El poder executiu i les seves funcions El Govern no es limita a aplicar lleis de manera mecànica.

En un Estat democràtic i social (vegeu «L'Estat modern i l'evolució de les formes estatals»), aquest òrgan assumeix dues tasques fonamentals: la funció de direcció política i la funció executiva ordinària. La funció de direcció política orienta l'acció general de l'Estat segons prioritats ideològiques i objectius concrets. Aquesta tasca compta amb un alt grau de discrecionalitat i s'articula mitjançant les administracions públiques: Direcció de la política interior: aborda qüestions socials i territorials, la seguretat pública i la iniciativa legislativa mitjançant la presentació de projectes de llei.

Direcció de la política exterior: gestiona les relacions diplomàtiques, la negociació de tractats internacionals i la representació davant la Unió Europea. Direcció de l'Administració militar: condueix de forma efectiva les Forces Armades, respectant la seva autonomia interna (recollida a l'article 8.1 de la Constitució). Direcció de l'Administració civil: els ministres tenen una doble naturalesa institucional, ja que són membres de l'òrgan polític i caps del seu departament segons el principi de jerarquia (article 103). En canvi, la funció executiva té com a instrument clau els…