Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 13 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA DEL DRET I DE LES INSTITUCIONS Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Història del Dret: de les tribus a Roma, ius commune, monarquia hispànica, sobirania de Bodin, codificació i neoconstitucionalisme. APREN.AI Índex 1 Món antic — De les societats tribals a la romanització i ciutadania 1. De l'ordre tribal a la gènesi de les societats urbanes complexes 2. El relat mític i la construcció de l'empatia artificial 3.

Romanització jurídica i ciutadania com a vincle personal 2 Dret romà — Fonts clàssiques, crisi baiximperial i cristianisme L'evolució de les fonts: de la jurisprudència clàssica a l'absolutisme imperial L'Edicte de 212, crisi baiximperial i vulgarització jurídica El cristianisme i el desdoblament de l'ordre social 3 Alta Edat Mitjana — Bizanci, feudalisme i dret consuetudinari 1. Bizanci i la tradició jurídica romano-oriental 2. La fragmentació política d'Occident i la pugna de poders 3. L'ordre feudal i la privatització del poder públic 4.

La concepció altomedieval del dret: antic, bo i factual 4 Renaixement jurídic — L'Escola de Bolonya i la ciència del ius commune La cultura jurídica altomedieval i les arts liberals El renaixement del segle XII i l'aparició de les universitats L'Escola de Bolonya: Irneri i el Corpus Iuris Civilis Els materials d'estudi a les aules de Bolonya El mètode escolàstic dels glossadors i la Magna Glossa La transició als comentaristes Metodologies en conflicte: mos italicus contra mos gallicus 5 Baixa Edat Mitjana — Ius commune, iura propria i autonomia 1. Concepte i naturalesa del ius commune 2. Difusió europea i renaixement de l'any 1000 3. Els iura propria: tipologia i pluralisme horitzontal 4.

Dret del rei, dret del regne i assemblees estamentals 5.

L'autonomia com a fonament davant la sobirania 6 La recepció europea — Model continental, Anglaterra i regnes hispànics Posicionament estamental davant el dret comú El Sacre Imperi i la singularitat insular anglesa França: fractura territorial i fixació dels costums Castella: monisme legislatiu i l'Ordenament d'Alcalá de 1348 Catalunya: pactisme, dret supletori i la constitució de 1422 7 Estat modern — Fonaments teòrics, sobirania i estructures institucionals Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 1 El context geopolític i la fractura d'Europa Teorització de l'Estat modern: d'Aquino a Maquiavel i Bodin La doctrina de la sobirania segons Jean Bodin Transformacions estructurals de la monarquia moderna Models en conflicte: l'absolutisme continental i la via britànica 8 Monarquia Hispànica — Estructura composta, polisinòdia i defensa foral 1.

La naturalesa de la Monarquia Hispànica: unió dinàstica i estructura composta 2. Asimetria de les corones i expansió territorial 3. L'òsmosi hispànica i les tensions centralitzadores 4. Mecanismes de defensa foral: la fórmula 'obedézcase, pero no se cumpla' 5.

El règim polisinodial: govern per consells 9 Dret modern — Juristes, compilacions i la figura del jutge preil·lustrat La professionalització dels juristes a l'aparell estatal Humanisme jurídic i crítica metodològica (segles XV-XVIII) Consolidació del poder regi i tècnica recopilatòria L'ordre jurídic bidimensional i la funció del jutge preil·lustrat 10 La Il·lustració — Iusnaturalisme racionalista i el dret com a projecte El context històric i la noció de progrés indefinit El iusnaturalisme racionalista: de l'estat de naturalesa al pacte social El dret com a sistema lògic-deductiu i la igualtat abstracta El dret com a projecte i l'acció de l'Estat il·lustrat L'imperi de la llei i la paradoxa del monisme estatal 11 Revolució liberal — Mercat únic, Estat-Nació i models constitucionals El projecte liberal i la consagració dels béns sagrats L'ona expansiva de 1789: abolició estamental i mercat unificat La disjuntiva constitucional: descriure o constituir Bases del constitucionalisme continental romano-germànic 12 L'ordre codificat — Codificació, positivisme i el jutge autòmat El moviment codificador i el projecte de transformació social Codis enfront de recopilacions: un trencament estructural El positivisme jurídic i el dret unidimensional La judicatura com a mecanisme sil·logístic i els controls a l'arbitri 13 Crisi del liberalisme — Límits del model, qüestió social i postmodernitat Les falles estructurals del projecte liberal Mercat, treball i l'esclat de la qüestió social La transformació del segle XX: socialització del dret i Estat del Benestar Postmodernitat jurídica: neoconstitucionalisme i neopluralisme 14 Resum per repassar Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 2 Món Antic i Dret Romà Alta Edat Mitjana i Feudalisme Renaixement Jurídic i Ius Commune Edat Moderna i Monarquia Hispànica Il·lustració, Codificació i Postmodernitat Cronologia fonamental Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 3 1 Món antic — De les societats tribals a la romanització i ciutadania EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes de control social d'una societat tribal respecte als d'una societat complexa. Explicar el paper de l'empatia artificial i el relat mític en la creació d'identitats col·lectives. Analitzar la ciutadania romana com un conjunt de drets subjectius personals i eina d'integració imperial.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podia sentir-se romà un habitant d'Hispània o de la Gàl·lia sense haver trepitjat mai els carrers de Roma? L'evolució de les institucions jurídiques a l'antiguitat reflecteix el pas d'un ordre primitiu basat en vincles de sang a estructures socials complexes i urbanitzades, on la cohesió col·lectiva necessita noves eines de legitimació i control tècnic. ESQUEMA Evolució jurídica del Món Antic 1. De l'ordre tribal a la gènesi de les societats urbanes complexes Durant centenars de milers d'anys, l'ésser humà s'ha articulat predominantment en comunitats reduïdes de caràcter nòmada.

En aquestes societats tribals, formades habitualment per grups d'entre 50 i 200 individus, el parentesc consanguini constitueix el pilar fonamental de convivència. En tractar-se d'un entorn on tothom es coneix, opera una empatia directa o natural: no cal una burocràcia institucional per preservar l'ordre.

Aquest model tribal presenta trets estructurals molt definits: Ordre Tribal Parentesc i dret vindicatori Societat Urbana Excedents i poder públic Món Grec Polis i empatia artificial Món Romà Ciutadania i dret autònom Ius Civile Drets personals del ciutadà Ius Gentium Relacions amb estrangers Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 4 Autonomia cultural i cosmogènica: cada clan manté la seva pròpia llengua i una explicació mítica independent sobre l'origen del món. Estructura horitzontal i cooperativa: les feines es distribueixen de manera igualitària i no existeixen jerarquies estamentals consolidades ni un poder públic institucionalitzat.

Contactes externs limitats: les relacions entre tribus diferents es redueixen fonamentalment a pactes o aliances matrimonials ocasionals. Dret vindicatori: la gestió del conflicte busca restablir la pau interna infligint un patiment proporcional a l'ofensor, amb l'objectiu d'aconseguir la seva reparació i reinserció o bé decretar la seva expulsió comunitària definitiva. Percepció cíclica de la temporalitat: la comunitat viu sotmesa als ritmes estacionals i a les forces de la natura, fet que genera una forta sensació de vulnerabilitat davant l'entorn.

El canvi decisiu es produeix al quart mil·lenni abans de Crist amb l'aparició dels primers nuclis urbans sedentaris a Sumer i a la resta de Mesopotàmia. La ruptura amb el cicle biològic estricte dona pas a una visió lineal del temps i a una conceptualització abstracta del futur mitjançant la creativitat tècnica. La consolidació d'aquestes societats urbanes complexes comporta l'especialització laboral, la construcció de grans obres públiques i temples, l'acumulació de béns materials i la fragmentació en estrats socials diferenciats.

A mesura que creix la població i s'obtenen excedents de producció, les relacions personals directes deixen de ser suficients per coordinar la vida col·lectiva: s'imposa la necessitat d'articular una autoritat pública i un ordenament normatiu capaç de garantir l'estabilitat civil.

Tret organitzatiu Societat tribal Societat urbana complexa Estructura social Horitzontal i igualitària, basada en el parentesc Estratificada en classes o estaments segons la riquesa Divisió de tasques Repartiment equitatiu dels treballs comunitaris Alta especialització laboral i divisió d'oficis Mecanisme jurídic Dret vindicatori i càstig reparador o expulsió Poder públic institucionalitzat i normes codificades Concepció del temps Cíclica, subordinada als ritmes de la natura Lineal i acumulativa, orientada a la previsió futura COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència clau entre el dret vindicatori d'una tribu i l'ordenament d'una societat complexa? 2.

El relat mític i la construcció de l'empatia artificial Quan la convivència supera les dimensions del clan consanguini, els individus han de compartir espai amb desconeguts. Sense el tracte diari que nodreix l'afecte natural, la societat crea vincles culturals per generar un sentiment de pertinença comú. Aquest mecanisme rep el nom d'empatia artificial: una solidaritat col·lectiva construïda mitjançant un passat compartit, una memòria històrica recreada i una narració literària fundacional.

Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 5 A l'antiga Grècia, fragmentada en ciutats estat independents (polis), el sentit d'identitat hel·lènica comuna va trobar el seu suport en els poemes èpics atribuïts a Homer, especialment La Ilíada (segle VIII aC). Aquest text descriu guerrers procedents de ciutats distintes lluitant junts contra un enemic comú per defensar la llei de l'hospitalitat violada a Troia, oferint així el primer gran relat unificador d'Occident. Tanmateix, tot i compartir llengua, religió i costums, el món grec mai va consolidar el dret com una disciplina doctrinal autònoma.

A diferència de les ciutats gregues —que llevat de la fugaç aventura imperial d'Alexandre el Gran al segle IV aC van romandre com a entitats locals aïllades—, Roma va assumir el repte d'integrar grans territoris. Per fonamentar ideològicament la seva expansió, l'emperador August va encarregar al poeta Virgili la redacció de L'Eneida durant el segle I aC. Aquest poema vincula directament la tradició grega amb el destí de Roma a través de la figura del príncep troià Eneas.

En la seva fugida, Eneas porta amb ell el seu pare i el seu fill —representant fidelment la continuïtat del llinatge i els deures familiars romans— cap a les terres del Laci, on segles després Ròmul i Rem fundaran la ciutat cridada a governar el món. La narració ofereix a més una justificació poètica de rivalitats històriques concretes, com l'abandó de Dido per explicar l'origen mític de les guerres púniques contra Cartago. DEFINICIÓ L'empatia artificial és el vincle psicosocial que uneix els membres d'una comunitat extensa que no tenen tracte personal directe, generat per mitjà de mites fundacionals, relats històrics i símbols d'identitat col·lectiva.

COMPROVA-HO 3 Quina funció política va complir l'encàrrec de L'Eneida per part d'August? 3. Romanització jurídica i ciutadania com a vincle personal Mentre que la polis grega era incapaç d'assimilar políticament les comunitats conquerides sense dissoldre el seu model de democràcia directa local, Roma va dissenyar una tècnica integradora sense precedents. La romanització no va consistir en la imposició violenta d'una cultura uniforme sobre els vençuts, sinó en la combinació de les institucions romanes amb les tradicions indígenes prèvies, donant lloc a ciutats eclèctiques i pacíficament annexionades. El nucli d'aquest èxit va ser la concepció immaterial i tècnica de Roma.

La ciutat no s'entenia únicament com un recinte emmurallat ni com un espai geogràfic físic: Roma existia allà on s'estenia la seva xarxa institucional i jurídica. El vincle amb l'imperi no era un nexe de dependència territorial envers una terra estrangera, sinó la pertinença a una xarxa subjectiva de relacions de dret emparada pel poder públic. En el centre d'aquest esquema es troba la ciutadania romana, concebuda com una categoria tècnica portadora d'un conjunt privilegiat de facultats subjectives regulades pel ius civile: Capacitat familiar i matrimonial: dret a contraure matrimoni jurídicament legítim (ius conubii).

Capacitat patrimonial i comercial: dret a transmetre i adquirir la propietat, operar mercantilment i fer testament vàlid (ius commercii). Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 6 Drets de participació pública: facultat de votar a les assemblees i ser escollit per a les magistratures de govern. PER RECORDAR-HO La Llei de les XII Taules va ser la primera codificació pública romana, dotada de legitimitat però ambigua, que requeria la interpretació dels jurisperits per tal d'adaptar les seves normes a la pràctica quotidiana (per al desenvolupament d'aquesta auctoritas jurisprudencial, vegeu «Dret romà — Fonts clàssiques, crisi baiximperial i cristianisme»).

Aquesta condició jurídica personal no impedia l'activitat dels subjectes no ciutadans. Per resoldre els conflictes legals entre estrangers o entre estrangers i ciutadans romans, l'administració imperial va crear un ordenament flexible anomenat ius gentium (dret de gents), que convivía harmònicament amb el dret civil estricte.

El procés d'extensió gradual de la ciutadania com a eina d'integració va culminar a principis del segle III quan l'emperador Marc Aureli Antoní Basià va promulgar l'Edicte de Caracal·la (any 212 dC), atorgant la condició de ciutadà romà a tots els homes lliures de l'imperi, amb l'única excepció dels dedicitii (aquells pobles que havien ofert una resistència violenta armada a la conquesta). ERROR FREQÜENT Creure que la ciutadania romana depenia del lloc de naixement o de la residència física. La ciutadania era un estatut personal i tècnic: un ciutadà conservava tots els seus drets del ius civile a qualsevol província de l'imperi, sense quedar subordinat a la terra que trepitjava.

COMPROVA-HO 4 Què significava concebre Roma com una realitat tècnica i immaterial? IDEES CLAU Les societats tribals s'articulaven de forma horitzontal a partir del parentesc, amb un dret vindicatori i una visió cíclica del temps. La sedentarització i el naixement urbà a Mesopotàmia van generar estructures socials estratificades que exigien un poder públic institucionalitzat. L'empatia artificial va utilitzar relats mítics (com La Ilíada i L'Eneida) per cohesionar societats extenses on els membres no es coneixien. Mentre les polis gregues van mantenir una autonomia local aïllada, Roma va transformar la ciutat en una realitat immaterial articulada pel dret.

La ciutadania romana consistia en un estatut jurídic personal que atorgava drets del ius civile i funcionava com a vehicle pacífic d'integració imperial. Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com responia la comunitat tribal a la comissió d'un delicte per restablir la pau? 6. Quin paper va complir la distinció entre el ius civile i el ius gentium en l'expansió romana? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin és el criteri d'unió predominant en l'organització d'una societat tribal? 8. Quina obra va consolidar per primera vegada un relat comú per a les diverses polis gregues? 9.

En què consistia la concepció de la ciutat de Roma en el procés de romanització? 10. Quin efecte jurídic clau va tenir l'Edicte de Caracal·la l'any 212 dC? 2 Dret romà — Fonts clàssiques, crisi baiximperial i cristianisme EN ACABAR SABRÀS Distingir el paper de la jurisprudència clàssica del monopoli normatiu imperial postclàssic. Explicar les causes fiscals i les conseqüències socials de l'Edicte de Caracal·la de 212 dC. Comprendre el procés de vulgarització jurídica derivat de la ruralització i el colonat. Analitzar l'impacte del cristianisme en el desdoblament del poder i en institucions com la família i l'esclavitud.

L'adscripció fiscal a un cens a) La dependència feudal de la terra b) El vincle de sang i parentesc c) La pertinença a un estat escrit d) L'Eneida a) La Ilíada b) Les XII Taules c) El Codi d'Hammurabi d) Una xarxa immaterial de dret i ciutadania a) Una confederació religiosa de santuaris locals b) Una província militaritzada d'explotació agrària c) Un recinte emmurallat circumscrit al riu Tíber d) L'abolició de les classes estamentals romanes a) L'expulsió de tots els pobles vençuts b) La concessió de ciutadania als homes lliures c) L'obligació de jurar les lleis de Grècia d) Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 8 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què un tribunal de l'època baiximperial romana necessitava una llei per dir quins llibres antics de juristes es podien citar?

L'evolució de les fonts: de la jurisprudència clàssica a l'absolutisme imperial Durant l'època clàssica, l'ordenament romà es fonamentava en una dinàmica interpretativa. La Llei de les XII Taules va ser la primera codificació pública romana, dotada de legitimitat però ambigua, que requeria la interpretació dels jurisperits. Aquests experts no disposaven de poder polític directe ni de suport institucional formal, sinó d'auctoritas: un prestigi social basat en el seu saber tècnic. Els juristes van crear un llenguatge tècnic autònom, diferenciat tant de la moral com de la religió.

La resolució dels litigis es repartia entre dues figures clares: El pretor: magistrat que fixava el procediment, concedia accions processals i designava el jutge encarregat de condemnar o absoldre, sense necessitat de conèixer a fons el dret. El jurista: expert privat que assessorava els litigants i els jutges mitjançant dictàmens per resoldre els dubtes concrets sobre el dret. En el període clàssic, doncs, la font directriu no era pas la voluntat d'un legislador centralitzat sinó la jurisprudència, entesa com l'opinió i la doctrina d'aquests creadors doctrinals del dret.

A partir del segle III dC, amb l'inici de l'època postclàssica, l'emperador va concentrar la producció normativa mitjançant constitucions generals que ampliaven l'abast del ius civile (vegeu «Món antic — De les societats tribals a la romanització i ciutadania»). Es va establir una dualitat de fonts: Leges: les normes generals emanades directament de la voluntat imperial, compilades en reculls oficials com el Codi Teodosià (438 dC). Iura: els escrits doctrinals heretats dels juristes clàssics, que van passar a ser textos fixats i tancats davant la fi de la creació jurisprudencial lliure. Aquesta petrificació va generar falsificacions massives de textos als tribunals.

Per solucionar-ho, la Llei de Cites de l'any 426 dC va limitar les al·legacions doctrinals en judici exclusivament a les opinions de cinc juristes clàssics: Papinià, Pau, Ulpià, Gai i Modestí. El jutge havia de seguir la decisió de la majoria d'aquests cinc autors en cas de discrepància. COMPROVA-HO 12 Quina diferència funcional distingia el paper del pretor del paper del jurista a l'època clàssica romana? ERROR FREQÜENT Confondre el concepte clàssic de «jurisprudència» amb les sentències judicials actuals. En el dret romà clàssic, la jurisprudència no emanava dels jutges ni dels tribunals, sinó de les opinions doctrinals emeses pels jurisperits privats.

Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 9 PROCÉS Transició del sistema de fonts a Roma 1 Llei de les XII Taules Text públic inicial marcat per l'ambigüitat interpretativa 2 Auctoritas dels juristes La jurisprudència clàssica articula el llenguatge del dret 3 Leges imperials i iura El príncep monopolitza les normes i fixa la literatura clàssica 4 Llei de Cites (426 dC) Restricció formal dels juristes invocables als cinc canònics L'Edicte de 212, crisi baiximperial i vulgarització jurídica L'any 212 dC, l'emperador Marc Aureli Antoní Basià (Caracal·la) va promulgar l'Edicte de Caracal·la atorgant la ciutadania romana a tots els homes lliures de l'Imperi, amb l'excepció dels anomenats dedidicis.

Aquesta mesura responia a una finalitat recaptatòria: ampliar la base tributària davant la creixent despesa militar i administrativa. La crisi baiximperial va agreujar la pressió fiscal mitjançant recaptadors (publicans) que empraven la coacció. Això va provocar la fugida de les classes riques de les ciutats cap a les seves finques rurals. Paral·lelament, la població humil va buscar protecció sota aquests grans terratinents, donant lloc al colonat: camperols lliures que quedaven lligats al conreu de la terra a canvi de seguretat, origen del règim senyorial medieval. Aquest context de ruralització va produir el fenomen de la vulgarització del dret romà a l'Occident.

Els grans debats doctrinals van ser substituïts per una simplificació pràctica adaptada a una vida agrària i consuetudinària: Aspecte Dret romà clàssic Dret vulgaritzat baiximperial Marc territorial Urbà, centralitzat i d'abast mediterrani Ruralitzat, fragmentat en latifundis Perfil dels operadors Juristes tècnics altament especialitzats Terratinents i pràctics sense formació teòrica Llenguatge i forma Terminologia escrita, abstracta i rigorosa Simplificació oral, concreta i popular Finalitat pràctica Construcció dogmàtica i resolució d'accions Regulació immediata de tasques rurals Aquesta transformació es va accelerar amb la divisió territorial de l'Imperi l'any 395 dC entre Orient i Occident.

Mentre l'Imperi d'Orient va conservar la vida urbana i la tradició jurídica a Constantinoble, l'Occident es va desmembrar. L'any 476 dC va caure l'Imperi Romà d'Occident quan Roma va caure en mans del poble dels hèruls, donant pas a una fragmentació de regnes germànics romanitzats. COMPROVA-HO 13 Quina relació de causa i efecte uneix l'Edicte de Caracal·la amb l'aparició del colonat? Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 10 El cristianisme i el desdoblament de l'ordre social L'emperador Teodosi va declarar el cristianisme religió oficial de l'Imperi Romà a les acaballes del segle IV.

La nova fe no va enderrocar les institucions romanes preexistents, sinó que va reinterpretar el pensament pagà dotant-lo d'una dimensió transcendent i d'una visió moralitzadora de la vida social. La novetat central va ser el desdoblament del món: la realitat quedava dividida en una esfera terrenal i temporal, i una esfera espiritual i celestial.

Aquesta fractura conceptual va trencar el monisme polític clàssic: Món terrenal El més enllà Profà Sagrat Politeia (Estat civil) Església Poder temporal (emperadors i reis) Poder espiritual (l'Església) Dret civil (ordenació terrenal) Dret canònic (salvació eterna) Aquesta dualitat reconeixia l'autoritat de l'emperador en l'àmbit temporal, però supeditava la conducta humana al judici diví administrat per l'Església.

Els canvis mentals més rellevants es van reflectir en tres institucions: Esclavitud: no es va suprimir de forma radical com a institució econòmica, però es va transformar moralment en establir la igualtat espiritual de tots els éssers humans davant Déu, afavorint la seva humanització. Família: la figura del pater familias va deixar de tenir un domini despòtic sobre els membres de la llar; la seva potestat es va reorientar com un deure moral per guiar la família cap a la salvació transcendent. Igualtat: es va introduir el concepte d'una dignitat bàsica compartida davant la divinitat, oposada a la jerarquia estricta pròpia de la societat gentilícia tradicional.

COMPROVA-HO 14 En quin sentit el cristianisme va alterar la figura del pater familias romà? Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 11 IDEES CLAU A l'època clàssica la jurisprudència basada en l'auctoritas dels juristes era la font primordial del dret. A l'època postclàssica la creació jurídica es va concentrar en les leges imperials i es va limitar la doctrina als cinc juristes de la Llei de Cites. L'Edicte de Caracal·la de 212 dC va universalitzar la ciutadania amb afany fiscal, desencadenant la pressió tributària i la fugida cap al camp. El colonat i la ruralització van propiciar la vulgarització del dret a Occident davant la simplificació de les relacions socials.

L'oficialització del cristianisme a les acaballes del segle IV va instaurar el desdoblament del món entre el poder temporal terrenal i el poder espiritual religiós. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Per quina raó va sorgir la Llei de Cites de l'any 426 dC i quins juristes en formaven part? 16. Com va influir la ruralització en el caràcter tècnic del dret romà a Occident? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin fonament legitimava la creació jurídica dels juristes a l'època clàssica romana? 18. Quin jurista NO figurava entre els autoritzats per la Llei de Cites del 426 dC? 19.

Quin va ser el motiu principal de l'emperador Caracal·la per atorgar la ciutadania universal? 20. Quina transformació va introduir el cristianisme en la concepció del poder polític?

3 La pertinença al tribunal pretorià a) El comandament de les legions b) El nomenament imperial obligatori c) L'auctoritas pel seu saber tècnic d) Papinià a) Modestí b) Ulpià c) Ciceró d) Eliminar les diferències culturals a) Recompensar els pobles federats b) Incrementar la recaptació d'impostos c) Instaurar el dret canònic d) La supressió dels càrrecs imperials a) El desdoblament en poder temporal i espiritual b) La fusió total d'Església i administració c) L'abolició immediata del dret secular d) Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 12 Alta Edat Mitjana — Bizanci, feudalisme i dret consuetudinari EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques del Corpus Iuris Civilis bizantí de la pràctica jurídica consuetudinària d'Occident.

Explicar la divisió de l'Imperi Carolingi amb el Tractat de Verdun i el naixement del feudalisme. Contrastar les doctrines de la teocràcia pontifícia i del cesaropapisme a través del Dictatus Papae. Definir el concepte de dret altomedieval com a descobriment de l'ordre diví, antic i bo. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què un rei a l'any 900 no podia redactar un codi civil segons la seva pròpia voluntat? L'Alta Edat Mitjana comprèn el període que s'estén des de la dissolució de l'Imperi Carolingi fins als inicis de les primeres croades.

Durant aquesta etapa, la conca de la Mediterrània es va fragmentar en tres grans àmbits geopolítics i culturals en tensió constant: l'Europa feudal cristiana llatina a Occident, la pervivència de l'Imperi Bizantí a Orient i l'expansió del món islàmic al sud. ESQUEMA La Mediterrània altomedieval 1. Bizanci i la tradició jurídica romano-oriental Mentre la deposició de Ròmul Augústul l'any 476 dC liquidava l'administració imperial occidental, a Orient l'antiga colònia grega situada a l'estret del Bòsfor, refundada com a Constantinoble per l'emperador Constantí, va mantenir viva la continuïtat institucional de Roma.

Els ciutadans bizantins Occident feudal Descomposició carolíngia i consuetud Tractat de Verdun (843) Fragmentació en tres regnes independents Vassallatge i feudalisme Reserva dominical, tinences i costum Imperi Bizantí Herència grecoromana i compilació justiniana Corpus Iuris Civilis Codex, Digesta, Institucions i Novellae Món Islàmic Expansió mediterrània i la Xaria Al-Àndalus (711-1492) Conquesta de Toledo fins a Granada Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 13 compartien la fe cristiana, el dret romà i la llengua grega, consolidada com a llengua franca després d'abandonar-se el llatí.

L'organització política es va articular al voltant d'una dualitat institucional entre l'Imperi i l'Església, dues esferes que requerien la participació dels individus sense absorbir completament la seva existència. A diferència de l'Occident desmembrat, on la vulgarització jurídica va degradar la praxi tècnica (vegeu «Dret romà — Fonts clàssiques, crisi baiximperial i cristianisme»), Orient va conservar la ciència jurídica gràcies a centres d'estudi de primer ordre.

Entre els anys 528 i 534 dC, sota el regnat de l'emperador Justinià I, es va redactar una monumental recopilació destinada a recuperar l'esplendor clàssica i fixar definitivament el dret vigent: Part del recull Contingut principal Funció jurídica Codex Constitucions imperials (leges) Reemplaçar codificacions prèvies i establir el dret imperial vigent. Digesta Jurisprudència clàssica (iura) Sintetitzar l'opinió i la doctrina dels juristes clàssics autoritzats. Institutiones Manual elemental en quatre llibres Servir com a eina formativa per als estudiants de dret. Novellae Lleis noves promulgades per Justinià Actualitzar i completar l'ordenament després de la publicació del Codex.

Justinià va prohibir als juristes interpretar lliurement aquests materials per evitar alteracions o deformacions del seu sentit original. L'Imperi Bizantí va resistir gairebé un mil·lenni, travessant etapes de floriment cultural i greus crisis iconoclastes, fins que l'any 1453 Constantinoble va caure davant els turcs otomans. A partir d'aquell moment, la tradició política imperial bizantina va ser assumida pel món rus. COMPROVA-HO 22 Quina mesura va adoptar Justinià per evitar la deformació dels textos de la seva compilació? 2. La fragmentació política d'Occident i la pugna de poders A l'Europa occidental, el buit de poder imperial va originar múltiples regnes germànics independents.

El 25 de desembre de l'any 800, el papa Lleó III va coronar emperador a Carlemany a Roma amb l'objectiu de reconstruir la unitat d'Occident. Aquest extens domini comprenia des dels Pirineus fins a l'Europa central, però va trencar la concòrdia amb Orient i va aprofundir el distanciament religiós. La unitat carolíngia va durar poc: després de la mort de Lluís el Pietós i de tres anys de conflictes civils, el Tractat de Verdun de l'any 843 va fragmentar el territori en tres regnes independents repartits entre els tres nets de Carlemany, un dels quals va mantenir la dignitat imperial.

Aquest títol va decaure l'any 924 i va romandre vacant fins que, l'any 962, Otó I el Gran va restaurar la corona imperial amalgamant tradicions romanes, cristianes i germàniques, nucli del futur Sacre Imperi Romà. Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 14 La Mediterrània va experimentar una alteració transcendental des de l'inici del segle VII amb l'expansió de l'Islam per Pèrsia, Aràbia i el nord d'Àfrica. L'any 711, les forces musulmanes van creuar l'estret i van provocar la caiguda del regne visigot de Toledo; en menys de set anys van dominar la major part de la península Ibèrica, consolidant l'espai d'al-Àndalus fins a la conquesta cristiana de Granada l'any 1492.

L'ordenament islàmic es basava en la Xaria, expressió de la voluntat divina continguda a l'Alcorà i la Sunna, un sistema integral que regulava la moral, la família i els afers públics dels creients, complementat per l'anàlisi doctrinal dels teòlegs (tafsir) i per costums judicials delimitats. A l'Europa cristiana, la coexistència entre el poder terrenal i el religiós va derivar en un xoc teòric i institucional profund: Doctrina Tesi principal Document / Defensor clau Teocràcia pontifícia Déu diposita els dos poders (espiritual i temporal) en el papa; aquest delega el poder terrenal en reis i emperadors, i pot deposar-los si s'aparten de la rectitud. Dictatus Papae de Gregori VII (1075).

Cesaropapisme L'emperador ostenta la supremacia sobre els afers religiosos i sotmet l'autoritat pontifícia al seu arbitri polític. Tradició imperial orientada a fiscalitzar l'organització eclesiàstica. DEFINICIÓ El Dictatus Papae (1075) és una compilació de vint-i-set proposicions atribuïdes al papa Gregori VII en què es formula de manera taxativa la teocràcia pontifícia: el pontífex és l'única autoritat universal legítima amb potestat d'utilitzar les insígnies imperials i revocar o deposar emperadors i sobirans seculars. COMPROVA-HO 23 Com justificava el Dictatus Papae la facultat del pontífex per destituir reis i emperadors? 3.

L'ordre feudal i la privatització del poder públic La desintegració de l'Imperi Carolingi a partir del segle IX va accelerar la dependència envers les estructures senyorials. Els petits pagesos lliures, amenaçats per invasions i violències locals, van cercar l'empara de terratinents laics i eclesiàstics. Les institucions públiques van desaparèixer de facto: ducs, comtes, marquesos i senyors van assumir les atribucions de govern, fiscalitat, judicatura i exèrcit que abans pertanyien al poder general.

L'organització econòmica es fonamentava en el gran domini senyorial, dividit clarament en dos sectors: Reserva dominical (o senyorial): espai conreat sota el control directe del senyor, destinat a la provisió de la seva casa mitjançant les corvees o jornades de treball obligatori dels camperols. 1 Tinences: parcel·les lliurades als pagesos mitjançant diversos pactes perquè en traguessin el sustent a canvi de rendes, delmes i prestacions personals.

2 Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 15 L'eix d'aquest model va ser el pacte de vassallatge, una relació bilateral entre homes lliures articulada per l'acte d'homenatge: el vassall prestava jurament de fidelitat, obediència i servei militar al senyor; aquest li atorgava protecció militar, manteniment i la possessió d'un feu (generalment terres). La voluntat del rei no arribava directament a la totalitat dels habitants: cadascú retia obediència exclusivament al seu senyor immediat. COMPROVA-HO 24 Quina diferència funcional existia entre la reserva dominical i les tinences en un domini senyorial? 4.

La concepció altomedieval del dret: antic, bo i factual A l'Alta Edat Mitjana es vivia en una autèntica «edat de la nostàlgia»: el record de l'ordre imperial romà perdut es considerava un model inassolible de perfecció i justícia. L'home medieval no creava el dret mitjançant lleis abstractes emanades de la voluntat parlamentària o monàrquica; el dret es concebia com una part inalterable de l'ordre diví establert des de l'origen dels temps. Per aquest motiu, el dret tenia caràcter consuetudinari i factual: emanava directament dels fets concrets de la realitat física i quotidiana, on s'havia plasmat el designi diví.

Per tenir plena validesa jurídica, la norma havia de ser «antiga i bona»: Antic: com més remot era un costum, més proper se situava de la creació divina originària; per tant, el costum antic derogava qualsevol pràctica posterior o innovació que amenacés l'ordre establert. Bo: la bondat provenia del seu origen sagrat; allò que no era virtuós o atemptava contra la justícia de Déu no podia considerar-se dret sinó pur abús o corrupció. En aquesta visió, la figura del jurista professional erudit perdia completament el seu paper pràctic.

Qualsevol anàlisi teòrica abstracta es percebia com un obstacle que entorpia la percepció de la voluntat divina revelada a través de la tradició i la repetició consuetudinària dels actes comunitaris. ERROR FREQÜENT Creure que el sobirà medieval creava dret mitjançant decrets o disposicions legislatives generals. A l'Alta Edat Mitjana, el rei no té la facultat d'inventar o promulgar dret nou: el rei es limita a descobrir la justícia divina continguda en la tradició i restaurar el dret antic si aquest ha estat vulnerat o oblidat. COMPROVA-HO 25 Per què a l'Alta Edat Mitjana s'afirmava que el dret no es creava sinó que es descobria?

Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 16 IDEES CLAU Bizanci va assegurar la continuïtat de l'Imperi Romà conservant el grec com a llengua comuna i redactant el Corpus Iuris Civilis sota Justinià I. El Tractat de Verdun de l'any 843 va fracturar l'Imperi Carolingi en tres regnes i va accelerar la disgregació feudal del poder territorial a Occident. El Dictatus Papae de 1075 va confrontar la teocràcia pontifícia de Gregori VII amb les aspiracions seculars del cesaropapisme imperial. El mode de producció feudal articulava la terra entre la reserva senyorial directa i les tinences pageses sotmeses a obligacions recíproques.

A l'Alta Edat Mitjana el dret era eminentment consuetudinari i factual: no es produïa legislativament, sinó que es descobria en l'ordre diví com una realitat necessàriament antiga i bona. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quins quatre textos van formar el recull de dret civil encarregat per l'emperador Justinià I? 27. Com articulava el pacte de vassallatge les relacions de poder a l'Europa feudal? 28. Quin significat jurídic tenia la màxima segons la qual el dret havia de ser «antic i bo»? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quines obres integren el recull encarregat per Justinià entre el 528 i el 534 dC? 30.

Quina conseqüència política immediata va tenir la signatura del Tractat de Verdun el 843? 31. Quina facultat atorgava el Dictatus Papae (1075) a la seu pontifícia?

Siete Partidas, Usatges, Digesta i Decretum a) Codex, Digesta, Institutiones i Novellae b) Breviari d'Alaric, Codex, Edicte i Novellae c) Llei de Cites, Digesta, Institucions i Usatges d) L'adopció del cesaropapisme per part de Gregori VII a) La restauració d'un imperi unificat a Constantinoble b) La divisió de l'Imperi Carolingi en tres regnes c) La unificació d'al-Àndalus sota el Sacre Imperi d) La prohibició d'utilitzar insígnies imperials a Roma a) La submissió absoluta del papa a l'emperador b) La capacitat papal de deposar sobirans temporals c) L'exclusivitat imperial en el nomenament eclesiàstic d) Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 17 32.

Quin era el paper del monarca respecte del dret en l'Alta Edat Mitjana? 4 Renaixement jurídic — L'Escola de Bolonya i la ciència del ius commune EN ACABAR SABRÀS Distingir el paper del dret dins de les arts liberals altomedievals de la ciència jurídica autònoma sorgida a Bolonya. Explicar la tècnica exegètica dels glossadors i la transcendència de la Magna Glossa d'Accursi. Contrastar els enfocaments metodològics i pràctics del mos italicus i del mos gallicus. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Com va aconseguir un conjunt de lleis romanes del segle VI esdevenir la base de les decisions judicials a les ciutats europees medievals?

La cultura jurídica altomedieval i les arts liberals Durant l'Alta Edat Mitjana europea, la preservació i transmissió del saber escrit va quedar circumscrita gairebé en exclusiva als monestirs i, més endavant, a les escoles catedralícies. L'activitat intel·lectual responia a una cosmovisió teocèntrica: l'estudi no tenia finalitats científiques autònomes ni especulatives, sinó que se subordinava a la comprensió de les Sagrades Escriptures. En aquest context de predomini del dret factual consuetudinari (vegeu «Alta Edat Mitjana — Bizanci, feudalisme i dret consuetudinari»), les escoles pròpiament jurídiques havien desaparegut d'Occident.

L'ensenyament s'articulava al voltant de les set arts liberals, un esquema d'origen tardoromà concebut per a la formació dels homes lliures en oposició a les feines mecàniques o servils. Aquestes arts es dividien en dos blocs formatius: Trivium: comprenia les disciplines de la paraula i el discurs, és a dir, la gramàtica (el domini de la llengua escrita), la dialèctica (el raonament lògic) i la retòrica (l'art de l'argumentació i la persuasió). Quadrivium: agrupava les disciplines de caràcter matemàtic i espacial, concretament l'aritmètica (el càlcul numèric), la geometria (les dimensions de la matèria), l'astronomia (l'estudi dels cossos celestes) i la música (l'harmonia i la proporció).

En aquest esquema enciclopèdic, el dret no disposava de cap autonomia disciplinària. Les regles jurídiques s'impartien de manera fragmentària i instrumental, diluïdes com a exercicis pràctics dins de la retòrica. Per aquesta raó, els mestres d'eloqüència o rhetores feien sovint funcions de perits legals sense haver cursat una ciència jurídica independent.

Imposar una normativa positiva independent de la fe a) Descobrir i restaurar l'ordre diví consuetudinari b) Modificar el costum mitjançant codis nous c) Crear lleis abstractes segons la seva sobirania d) Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 18 COMPROVA-HO 34 Per quina raó el dret no constituïa una ciència autònoma en l'ensenyament altomedieval? El renaixement del segle XII i l'aparició de les universitats Al llarg del segle XII es va produir a Europa occidental una intensa transformació socioeconòmica impulsada pel creixement urbà i l'expansió mercantil. Aquesta dinamització va entrar en conflicte amb els límits de l'educació monàstica tradicional.

La reintroducció dels escrits filosòfics i lògics d'Aristòtil va aportar un nou instrumental racional que va renovar els mètodes de pensament, integrant la nova lògica i la matemàtica en els plans d'estudi. Com a resposta institucional a aquesta efervescència van sorgir les universitats medievals (amb centres primerencs com París i Orleans), corporacions autònomes de mestres i estudiants inexistents en el món grecoromà. Aquest context de renaixement cultural i comercial va afavorir la recuperació directa dels textos jurídics romans i la fundació d'un centre dedicat en exclusiva a la docència del dret.

PROCÉS Evolució de la ciència jurídica medieval L'Escola de Bolonya: Irneri i el Corpus Iuris Civilis A principis del segle XII, la ciutat de Bolonya, al nord d'Itàlia, es va convertir en la seu d'una revolució doctrinal decisiva. El mestre Irneri, reconegut com la lucerna iuris («fanal del dret»), va inaugurar l'ensenyament autònom i científic del dret, separat completament de la retòrica i de les altres arts liberals. Aquesta tasca es va basar en la recuperació material de la compilació que l'emperador Justinià I havia promulgat a Constantinoble entre el 528 i el 534 dC (vegeu «Alta Edat Mitjana — Bizanci, feudalisme i dret consuetudinari»).

Els mestres bolonyesos consideraven el dret justinià una autoritat intemporal dotada de caràcter quasi sagrat.

Aquesta orientació va gaudir del suport decidit dels emperadors germànics, especialment de Frederic I Barba-roja, qui va trobar en la lectura literal dels textos imperials romans una potent Set arts liberals Dret subordinat a la retòrica als monestirs 1 Escola de Bolonya Irneri inicia l'estudi científic autònom dels textos romans 2 Glossadors Exegesi paraula per paraula i fixació de la Magna Glossa 3 Comentaristes Elaboració de tractats per resoldre problemes pràctics 4 Mos gallicus Crítica humanista històrica i filològica a la modernitat 5 Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 19 legitimació política enfront de les pretensions teocràtiques del papat (reforçades des del Dictatus Papae de 1075) i enfront de l'afany d'independència de les comunes urbanes de la Llombardia.

DEFINICIÓ El Corpus Iuris Civilis bolonyès és l'adaptació medieval dels textos justinians organitzada a la Universitat de Bolonya en cinc volums de treball, que va substituir la divisió quadripartita original romana i va ordenar la recepció universitària dels manuscrits fins al segle XIX. Els materials d'estudi a les aules de Bolonya La tasca acadèmica a Bolonya va articular-se al voltant de tres grans blocs textuals ben diferenciats: COMPROVA-HO 35 Quina discrepància teòrica fonamental existia entre els juristes feudistes i els juristes de Bolonya?

El mètode escolàstic dels glossadors i la Magna Glossa Els primers juristes de Bolonya van rebre el nom de glossadors per la seva tècnica fonamental: la glossa, anotació aclaridora inserida entre les línies del text (glossa interlineal) o als marges de la pàgina (glossa marginal) per analitzar el vocabulari paraula per paraula. El seu mètode escolàstic partia de la tècnica del sic et non atribuïda a Pere Abelard, la qual confrontava fragments discordants per harmonitzar-los mitjançant la interrogació lògica.

A les aules universitàries, la transmissió de cada llei s'articulava estrictament en dues etapes docents successives que sumaven set passos: Fase de comprensió textual (3 passos): introducció general de la matèria a càrrec del professor; explicació de les lleis concretes del títol; i lectura analítica del text original amb aclariments literals. Fase de manipulació analítica (4 passos): reunió i resolució de les contradiccions evidents; reelaboració i extracció de principis jurídics abstractes; plantejament de debats teòrics sobre el Textos romans de Justinià: dividits en cinc volums per raons històriques d'arribada dels manuscrits.

Aquesta estructura es va organitzar en cinc parts en lloc de les quatre de Justinià a causa de l'ordre successiu d'arribada dels llibres a Bolonya. 1 Dret feudal (Libri Feudorum): compendis sorgits al segle XII que recollien per escrit resolucions judicials feudals, costums i constitucions imperials. Tot i que per als juristes feudistes el costum derrotava la llei romana, els mestres de Bolonya van acabar integrant els Libri Feudorum en el cinquè volum del seu Corpus per donar resposta a la realitat pràctica feudal, defensant sempre que la sobirania legislativa radicava en l'emperador. 2 Dret canònic: produït pels concilis i els pontífexs (cànons i decretals).

Després de les reformes del papa Gregori VII iniciades amb el Dictatus Papae de 1075, l'Església va centralitzar la seva potestat normativa a Roma per crear un ordenament tècnic, universal i uniforme que va caminar en paral·lel al dret civil romà. 3 Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 20 text; i realització de la disputatio, on els estudiants aplicaven els raonaments per resoldre un problema jurídic concret. Cap a mitjan segle XIII, la producció constant d'anotacions individuals havia saturat els marges dels manuscrits, provocant contradiccions i confusions greus.

Davant d'aquest esgotament metòdic, el jurista Accursi va emprendre una tasca monumental: va recopilar, seleccionar i harmonitzar les millors glosses per fixar la Magna Glossa (també dita Glossa Ordinària). Aquesta obra va esdevenir l'aparell interpretatiu oficial dels textos romans, fins al punt que el text justinià només es llegia i s'aplicava a través de les conclusions accursianes. ERROR FREQÜENT Confondre l'objectiu dels glossadors amb el dels comentaristes. Els glossadors mai van pretendre adaptar el dret justinià a les necessitats de la seva època: el seu treball se centrava exclusivament a entendre i purificar la lletra del text antic, assumint que era un ordenament perfecte i tancat.

La transició als comentaristes Un cop la glossa va quedar tancada i fixada per Accursi, la simple anàlisi paraula per paraula resultava redundant i estèril. Durant els segles XIII i XIV, la ciència jurídica va evolucionar cap a l'escola dels comentaristes o postglossadors. Aquest nou moviment va trobar els seus impulsors inicials a la Universitat d'Orleans amb figures com Jacques de Revigny i Pierre de Belleperche, abans d'irrompre amb força a les ciutats italianes. Els comentaristes van canviar el focus d'atenció: van deixar de banda la subjecció literal als mots per escriure autèntics tractats i monografies sobre problemes jurídics.

El seu objectiu principal consistia a integrar el dret comú en la realitat pràctica dels municipis i els regnes, confrontant els textos romans amb els estatuts municipals i els costums feudals per solucionar els litigis quotidians dels tribunals. COMPROVA-HO 36 Quina diferència de fons separa l'aproximació als textos de Justinià dels glossadors i dels comentaristes? Metodologies en conflicte: mos italicus contra mos gallicus La diferent consideració dels textos clàssics va acabar configurant dos corrents acadèmics contraposats a les portes de la modernitat: Mos italicus (mode italià): associat al mètode dels comentaristes.

Concebia el Corpus Iuris com un dret vigent i una «raó escrita» destinada a proporcionar solucions pràctiques als tribunals locals. Es caracteritzava pel seu caràcter pragmàtic, casuístic i orientat a la resolució d'interessos concrets. Mos gallicus (mode francès): vinculat al Renaixement i a l'humanisme jurídic sorgit a França. Adoptava una perspectiva històrica, filològica i crítica. Els humanistes consideraven el dret romà un producte històric contingent, en denunciaven les alteracions justinianes i rebutjaven la interpretació deformadora que els juristes medievals havien fet del text clàssic.

Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 21 Criteri Mos italicus Mos gallicus Origen i àmbit Escola italiana (segles XIII-XIV) Humanisme renaixentista francès (segles XV-XVI) Mètode d'anàlisi Pragmàtic, dialèctic i escolàstic Històric, filològic i contextualitzador Relació amb el Corpus Iuris Visió d'autoritat vigent («raó escrita») Monument històric del passat subjecte a crítica Objectiu primordial Resolució de litigis i adaptació a la pràctica forense Reconstrucció erudita de la puresa original dels textos IDEES CLAU Abans del segle XII, el dret mancava d'autonomia científica i quedava reduït a una disciplina instrumental subordinada a les arts liberals del trivium.

Irneri va inaugurar a Bolonya l'ensenyament independent del dret a partir de la recuperació integral dels llibres del Corpus Iuris Civilis justinià. Els glossadors van emprar el mètode escolàstic per analitzar literalment el text mitjançant glosses interlineals i marginals, procés que va culminar en la Magna Glossa d'Accursi com a selecció de les millors glosses. Els comentaristes van superar l'exegesi literal per escriure tractats pràctics capaços de coordinar el dret comú amb els ordenaments locals. El debat metodològic va confrontar el pragmatisme forense del mos italicus amb la reconstrucció històrica i filològica del mos gallicus humanista. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37.

En quina agrupació de les arts liberals s'ensenyava el dret abans del naixement de l'Escola de Bolonya i amb quina matèria s'associava? 38. Quin paper va complir la Magna Glossa redactada per Accursi a mitjan segle XIII? 39. Per quina raó l'humanisme jurídic (mos gallicus) va criticar el Corpus Iuris de Justinià? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quin mètode lògic medieval va inspirar de manera directa la docència dels glossadors? L'humanisme filològic crític a) La dialèctica platònica pura b) La deducció geomètrica cartesiana c) El mètode sic et non d) Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 22 41.

Quina obra va fixar definitivament l'aparell doctrinal dels glossadors a mitjan segle XIII? 42. Quina característica distingia primordialment els comentaristes respecte dels primers glossadors? 43. Com abordava el Corpus Iuris Civilis el corrent del mos gallicus? 5 Baixa Edat Mitjana — Ius commune, iura propria i autonomia EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de ius commune i analitzar la seva funció com a segona dimensió jurídica en relació amb els iura propria. Distingir les diferents tipologies de drets propis medievals, diferenciant l'àmbit consuetudinari, municipal, senyorial i corporatiu.

Contrastar el concepte de dret del rei amb el dret del regne fruit de l'aparició de les assemblees estamentals. Explicar el principi d'autonomia medieval i argumentar per què s'oposa al concepte modern de sobirania estatal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Com podia funcionar un ordre jurídic a l'Europa medieval sense una constitució unificada ni un parlament sobirà central? 1. Concepte i naturalesa del ius commune L'expressió llatina ius commune fa referència a un sistema normatiu i doctrinal d'abast universal, formulat per a aplicar-se com a dret compartit a l'Occident cristià.

Des d'una perspectiva tècnica, funciona com una categoria capaç de resoldre situacions no previstes pels ordenaments concrets El Decret de Gracià a) El Dictatus Papae b) Els Libri Feudorum c) La Magna Glossa d'Accursi d) El rebuig absolut de la llei imperial a) L'exegesi literal dels mots b) L'enfocament pràctic per a tribunals c) L'abandonament de la docència universitària d) Com a document històric que calia depurar a) Com a text bíblic inqüestionable b) Com a dret positiu plenament vigent c) Com un manual d'estil exclusivament retòric d) Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 23 gràcies al seu caràcter ampli.

En el pla històric, aquest cabal doctrinal integra el dret romà justinià (estudiat a Bolonya a partir d'Irneri), el dret canònic i el dret feudal, desenvolupats mitjançant l'aparell teòric dels glossadors i posteriorment dels comentaristes. DEFINICIÓ El ius commune és el dret comú dels pobles cristians occidentals que participen d'una mateixa tradició jurídica heretada de la ciutat de Roma. La cultura jurídica medieval atorga legitimitat al dret pel seu caràcter antic, convertint la tradició compartida en la base de la seva validesa territorial i espiritual.

Aquesta tradició jurídica no s'estén a aquells territoris que van formar part de l'Imperi romà però van adoptar la fe musulmana, com el nord d'Àfrica. En aquests espais, el trencament religiós va impedir l'aplicació d'aquest dret compartit. El ius commune es compon estructuralment de dos vessants inseparables: el precepte, constituït pels textos originals del dret romà justinià i del dret canònic, i la ciència, és a dir, el conjunt metodològic que permet la seva aplicació pràctica als problemes de la societat.

L'evolució doctrinal del dret comú es desplega a través de tres etapes escolàstiques successives: Els glossadors: A partir de l'escola iniciada a Bolonya per Irneri a principis del segle XII, van ser els primers juristes medievals a treballar literalment el text justinià. Feien servir les gloses (anotacions marginals o interlineals) per analitzar el text paraula per paraula. El seu mètode es va esgotar a finals del segle XIII en tornar-se repetitiu, culminant amb la Magna Glossa d'Accursi (vegeu «Renaixement jurídic — L'Escola de Bolonya i la ciència del ius commune»). Els comentaristes: Van traslladar el dret comú a la praxi diària.

Elaboraven tractats extensos i aprofundien en qüestions pràctiques per integrar el ius commune en el dret local. Els humanistes: Van anar més enllà de la pura exegesi textual, analitzant els documents en el seu context històric original i considerant el dret comú com una veritable ciència pròpia. COMPROVA-HO 45 Per quina raó el ius commune no es va aplicar a regions del nord d'Àfrica malgrat haver format part de l'Imperi romà? 2. Difusió europea i renaixement de l'any 1000 La recepció del dret comú a escala continental no va ser homogènia en intensitat ni en resultats cronològics.

Durant els segles XI i XII es va produir una difusió preliminar dels seus principis generals, sense que existís encara un recurs sistemàtic al ius commune com a dret substantiu. A partir del segle XIII, es va consumar la recepció formal quan el dret comú va passar a operar com un ordenament plenament aplicable, integrant-se com una segona dimensió jurídica a la qual recórrer davant les mancances dels drets locals. Aquesta transformació jurídica va ser possible gràcies a les mutacions estructurals viscudes a partir de l'any 1000.

Superat el període d'invasions, es va consolidar una etapa prolongada d'estabilitat i pau que va transformar l'escenari baixmedieval: Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 24 Clima i demografia: Una suavització tèrmica generalitzada va afavorir un fort increment demogràfic. Revolució agrària: La millora tècnica en el camp va generar un excedent regular de producció. Economia i comerç: El treball es va especialitzar, reactivant la circulació de mercaderies i de riquesa. Revolució cultural: L'auge econòmic i urbà va impulsar directament el renaixement jurídic bolonyès.

Aquest creixement es va produir en un marc geopolític policèntric sense cap poder terrenal hegemònic: Mapa geopolític d'Europa al voltant de l'any 1000. Actor geopolític Característiques estructurals baixmedievals Sacre Imperi Romà Ocupa una posició geogràfica central, amb un equilibri polític diferent del vell Imperi d'Occident. Imperi Bizantí Centre a Constantinoble, representant la continuïtat de l'Imperi romà d'Orient. Estats Pontificis Governats directament pel papa, establerts a Roma i el centre d'Itàlia.

Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 25 Actor geopolític Característiques estructurals baixmedievals Regne de França Principal potència territorial occidental, nascut de la divisió de l'Imperi de Carlemany (vegeu «Alta Edat Mitjana — Bizanci, feudalisme i dret consuetudinari»). Altres poders Regne d'Anglaterra, regnes cristians de la península Ibèrica (Castella, Lleó, Navarra, Corona d'Aragó), regnes nòrdics cristianitzats (Dinamarca, Suècia, Noruega) i principats feudals (Polònia i Hongria). COMPROVA-HO 46 Com operava la relació funcional entre el ius commune i els ordenaments propis territorials a partir del segle XIII? 3.

Els iura propria: tipologia i pluralisme horitzontal Dins d'aquest context de renaixement urbà i estabilitat, Occident es va articular com un espai de pluralisme jurídic i horitzontalitat. No hi havia una estructura piramidal autoritària: coexistien múltiples ordenaments de diferent origen que mantenien una relació harmònica. Cada ordenament ocupava de forma natural i espontània el seu àmbit específic. Juntament amb la construcció del ius commune, bategaven els anomenats iura propria, que eren els drets creats i mantinguts per cada comunitat territorial.

La tipologia d'aquests drets propis responia a les necessitats particulars de cada col·lectivitat: Dret consuetudinari i costums escrits: Basat en els usos i pràctiques reiterades d'una comunitat anònima. A partir de l'any 1000 es va impulsar la fixació per escrit d'aquests costums orals per evitar-ne la pèrdua. Sovint, els juristes participaven en la redacció tècnica per corregir-los o perfeccionar-los. 1 Drets locals (municipals i senyorials): Normes generades per persones o òrgans d'un àmbit local concret, fet que els diferenciava de l'origen anònim del costum.

Es distingien segons la dependència jurisdiccional de la ciutat: el dret municipal regia a les ciutats que depenien directament de l'autoritat pública (el monarca), mentre que el dret senyorial operava sota la jurisdicció d'un senyor, fos laic o eclesiàstic. 2 Estatuts corporatius: Fruit del principi d'associació davant interessos compartits (col·legis de mercaders, artesans o professionals). Regulaven l'organització interna de l'ofici, les normes tècniques de l'activitat, l'ingrés de nous membres i la cooperació mútua. 3 Dret mercantil (lex mercatoria): Cos jurídic elaborat pels mateixos comerciants per regular les relacions mercantils a gran escala.

Aquest dret especial no regia les transaccions purament locals, sinó el comerç internacional per via marítima, amb els seus epicentres situats al Mediterrani i a l'Atlàntic. 4 Història del Dret i de les Institucions: Apunts i Resum 26 ESQUEMA Sistema de fonts jurídiques baixmedievals ERROR FREQÜENT No confonguis el dret municipal amb el dret senyorial. Encara que ambdós són drets locals, el dret municipal s'aplica a nuclis que depenen de l'autoritat pública del monarca, mentre que el dret senyorial deriva del poder jurisdiccional privatiu d'un senyor feudal, laic o eclesiàstic. COMPROVA-HO 47 Quina diferència fonamental separa el dret consuetudinari dels drets locals medievals? 4.

Dret del rei, dret del regne i assemblees estamentals Durant l'Alta Edat Mitjana predominava la concepció que el dret no es creava per decisió humana, sinó que es descobria pel seu origen diví (vegeu «Alta Edat Mitjana — Bizanci, feudalisme i dret consuetudinari»). En canvi, a la Baixa Edat Mitjana es va consolidar la creació conscient del dret: reis, senyors i municipis van desplegar una activitat normativa progressiva. Es mantenia la premissa que la justícia emanava de Déu, però s'entenia que el monarca la podia materialitzar terrenalment a través de l'ius aequum. Els monarques van iniciar una batalla…