Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET ROMÀ Grau en Dret Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Dret Romà per a la UdG: evolució constitucional, fonts, compilació justiniana, status, matrimoni, dot i principis de dret successori.

APREN.AI Índex Història constitucional 1 De la monarquia a la República romana Condicionaments geogràfics i orígens prehistòrics La monarquia romana tradicional i valoració arqueològica El pas a la República i el conflicte patriciplebeu Magistratures republicanes: característiques, imperium i potestas Tipologia de les magistratures El Senat republicà Les assemblees populars 2 La Llei de les XII Taules i l'evolució de l'Ius Civile Gènesi històrica de la Llei de les XII Taules i crítica historiogràfica Contingut substantiu: procés, delictes, família, coses i deutes Jurisprudència pontifical i la seva secularització Les lleis comicials, els plebiscits i la legislació republicana clau 3 Fonts del Dret — El dualisme Ius Civile, Ius Gentium i Ius Honorarium La contraposició entre Ius Civile i Ius Gentium El procediment formulari i la creació del Ius Honorarium Iurisdictio enfront d'imperium El dualisme institucional: propietat pretòria i bonorum possessio Els tipus d'edictes i la codificació de Salvi Julià 4 Jurisprudència i Dret Imperial — De la jurisprudència clàssica a les constitucions imperials Secularització de la jurisprudència i mètode casuístic Evolució de la jurisprudència clàssica i gèneres literaris La legislació del Principat i les constitucions imperials La crisi de la personalitat del dret i la Constitutio Antoniniana 5 La Compilació Justiniana — El Corpus Iuris Civilis i la seva transmissió El projecte restaurador de Justinià I Les etapes de la codificació: del Codex al Digest i les Institucions El Digest i la teoria de les masses de Bluhme Interpolacions i crítica textual moderna La transmissió manuscrita: Codex Florentinus i la tradició de la Vulgata Les Novel·les i el destí de la compilació a Bizanci 6 Subjectes de Dret — Persona, capacitat i modificacions de la capacitat d'obrar 1.

Capacitat jurídica i capacitat d'obrar: el contrast conceptual Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 1 2. Vestigis dels drets de la personalitat: el ius imaginis 3. Naixement i extinció de la persona física 4. Circumstàncies modificatives de la capacitat d'obrar Els Tres Status 7 Status Libertatis i la condició jurídica de l'esclau L'esclavitud a Roma: transformació econòmica i social Condició jurídica de l'esclau i causes d'esclavitud Extinció de l'esclavitud: formes de manumissió Limitacions augustees a la facultat de manumetre Divisió dels homes lliures: ingenus, lliberts i el patronat Situacions afins a l'esclavitud 8 Status Civitatis i Status Familiae 1.

L'Status Civitatis: Cives, Latini i Peregrini 2. L'Status Familiae: Posició Jurídica de la Persona 3. Parentiu Agnatici i Parentiu Cognatici: Línies i Graus Matrimoni Romà 9 Naturalesa, requisits, celebració i manus 1. Concepte i naturalesa del matrimoni clàssic 2. Requisits per a la validesa de les iustae nuptiae 3. Impediments matrimonials 4. Esponsals (sponsalia) i celebració social 5.

La potestat sobre la muller: l'adquisició de la manus 10 Legislació d'August, evolució postclàssica i dissolució La política demogràfica i matrimonial d'August Transformacions del matrimoni en el dret postclàssic Causes de dissolució del matrimoni Evolució del divorci i tipologia justiniana El concubinat 11 Règim Patrimonial del Matrimoni — Béns dels cònjuges, dot i béns parafernals 1. Règim de béns segons el tipus de matrimoni 2. La dot: concepte, classes i constitució 3. Restitució de la dot: del dret clàssic a Justinià 4.

Els béns parafernals 12 Dret de Successions — Fonaments, delació i principis successoris clàssics Hereditas civil i bonorum possessio pretòria Delació hereditària i tipus d'hereus Principis successors clàssics Evolució històrica i recepció Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 2 13 Resum per repassar Història constitucional i magistratures republicanes Fonts del dret i dualismes jurídics La compilació justiniana (Corpus Iuris Civilis) Subjectes de dret, status i família Matrimoni romà i règim patrimonial Dret de successions Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 3 1 De la monarquia a la República romana EN ACABAR SABRÀS Distingir l'abast institucional entre imperium i potestas en el sistema de magistratures romanes. Explicar l'evolució política des de la monarquia arcaica fins a l'obertura del consolat als plebeus l'any 367 aC. Diferenciar les funcions i criteris d'agrupació de les diferents assemblees populars romanes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els cònsols romans es podien vetar mútuament les decisions i havien de renovar el càrrec cada any?

El dret romà constitueix l'ordenament jurídic sorgit a l'antiga Roma, amb una vigència que s'estén des dels orígens de la ciutat fins a la caiguda dels territoris occidentals envers el 400 dC davant les invasions germàniques. Història constitucional 1 De la monarquia a la República romana 2 La Llei de les XII Taules i l'evolució de l'Ius Civile Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 4 ESQUEMA Estructura Constitucional Republicana Condicionaments geogràfics i orígens prehistòrics La península Itàlica presenta una dualitat marcada entre la zona continental del nord, delimitada per la serralada alpina, i l'espigó peninsular mediterrani que penetra al mar.

El terme Itàlia prové etimològicament d'Uitellus (vedell), reflex de la cultura pastoral mediterrània associada al bou. Originàriament, aquesta designació s'aplicava únicament a la regió meridional de Bruttium. Amb el pas dels segles, la denominació es va expandir progressivament cap al nord. L'any 89 aC, el nom d'Itàlia va passar a englobar tots els habitants peninsulars que havien lluitat enfront de Roma per obtenir la plena ciutadania romana. Els territoris situats més enllà de la plana del riu Po constituïen la Gàl·lia Cisalpina.

La configuració geogràfica es troba vertebrada per tres grans vies fluvials de penetració: el Po, que desemboca a la mar Adriàtica, i l'Arno juntament amb el Tíber, que desemboquen a la mar Tirrena. La monarquia romana tradicional i valoració arqueològica Segons la tradició historiogràfica, Roma va comptar amb set reis successius, des de Ròmul fins a Tarquini el Superb. Els monarques d'origen llatí governaven considerant el parer del Senat i obtenint l'assentiment popular. En canvi, els monarques etruscs van exercir un règim despòtic que va culminar amb una revolta cívica i l'expulsió definitiva de Tarquini el Superb.

La crítica històrica confirma l'existència real d'aquesta fase monàrquica a través de restes arqueològiques i pervivències rituals durant la República. Els estrats arqueològics indiquen canvis estructurals als assentaments cap a mitjan segle VIII aC, coincidint cronològicament amb la fundació mítica.

Aquestes evidències reflecteixen una progressiva diferenciació social segons el patrimoni Magistratures Poder executiu i comandament civil o militar Amb Imperium Dictador, cònsols i pretors Amb Potestas Censors, edils, qüestors i tribuns plebeus Senat Consell permanent d'exmagistrats amb auctoritas Assemblees Populars Reunió comicial de ciutadans per votar lleis Comicis Centuriats Classes de riquesa, trien magistrats majors Comicis Tributs Districtes territorials, trien magistrats menors Concilis de la Plebs Elegeixen tribuns i aproven plebiscits Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 5 econòmic.

La pavimentació de l'espai del fòrum va consolidar la transició cap a l'Estat-Ciutat, on els edificis públics i temples articulaven la vida cívica. Dins d'aquesta comunitat agrària primitiva no existia la separació de poders: el rei acumulava les funcions de sacerdot suprem, jutge màxim i comandant militar. COMPROVA-HO 2 Quines proves confirmen la historicitat de la monarquia romana més enllà del mite dels set reis? El pas a la República i el conflicte patriciplebeu Arran de la caiguda dels Tarquinis, la direcció política va recaure en dos magistrats anuals denominats cònsols, units pel principi de col·legialitat.

Aquest sistema es va mantenir ininterromput fins a l'any 451 aC, data en què es va suspendre temporalment per confiar el poder a una comissió de deu membres encarregada de redactar la Llei de les XII Taules (vegeu «Història constitucional — La Llei de les XII Taules i l'evolució de l'Ius Civile»). Després de dos anys de treball decemviral i d'un intent frustrat de restaurar immediatament el consolat, l'autoritat militar i civil va ser transferida als tribuns militars amb potestat consular, el nombre dels quals va passar de tres a sis integrants. La tensió social entre patricis i plebeus va marcar aquesta etapa.

L'any 367 aC, l'aprovació de les lleis Licínies Sèxties va posar fi pràcticament a aquestes disputes seculars en restablir el consolat i permetre l'accés formal dels plebeus a la magistratura suprema. Davant de situacions excepcionals de greu perill públic, l'Estat mantenia la prerrogativa de designar un dictador investit de poders absoluts.

PROCÉS Evolució política de la República inicial 1 Expulsió de la monarquia Caiguda de Tarquini el Superb i creació del consolat 2 Decemvirat legislatiu (451 aC) Comissió de deu juristes per redactar les lleis 3 Tribunat militar Període de tres a sis tribuns amb potestat consular 4 Lleis Licínies Sèxties (367 aC) Restabliment del consolat i accés de la plebs Magistratures republicanes: característiques, imperium i potestas Els magistrats eren oficials elegits per la ciutadania en assemblees per gestionar assumptes polítics i administratius en benefici de la República. El seu exercici es regia per principis comuns estructurals: Elegibilitat: els càrrecs eren designats formalment pel poble.

Anualitat: la durada màxima del mandat era d'un any (tret del dictador i els censors). Col·legialitat: dos o més col·legues ostentaven la mateixa autoritat, cadascun amb dret a vetar les actuacions de l'altre (intercessio). Gratuïtat: eren considerats càrrecs d'honor (honores), exercits sense cap remuneració econòmica. Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 6 DEFINICIÓ El concepte de potestas és la facultat genèrica atribuïda a tot magistrat per actuar en representació de la República dins de la seva esfera administrativa ordinària. En canvi, l'imperium és el comandament suprem i sobirà reservat exclusivament a les magistratures superiors (dictador, cònsols i pretors).

L'imperium presentava una doble dimensió: Imperium militiae: poder militar suprem exercit fora de la ciutat en campanya bèl·lica, que facultava el general per disposar de la vida o mort dels combatents. Imperium domi: poder cívic exercit dins del recinte de Roma en temps de pau. Aquest comandament suprem facultava per cridar a reunió el Senat i el poble, dictar edictes generals, exercir poders coercitius de repressió penal, declarar el dret mitjançant la facultat d'ius dicere i consultar els auspicis per conèixer la voluntat dels déus.

ERROR FREQÜENT Confondre imperium amb potestas fa perdre punts: tots els magistrats tenen potestas sobre el seu camp d'acció específic, però només el dictador, els cònsols i el pretor ostenten l'imperium suprem (militar i cívic). Tipologia de les magistratures D'acord amb la sistematització clàssica formulada per Mommsen, els càrrecs públics es divideixen en ordinaris i extraordinaris, diferenciant a la vegada els ordinaris en permanents i no permanents. Classificació Magistratura Funcions principals Facultats Ordinària permanent Consolat Direcció política, militar i de l'Estat en col·legialitat anual.

Imperium suprem Ordinària permanent Pretura Administració de justícia (ius dicere) a través del pretor urbà establert el 367 aC. Imperium menor Ordinària permanent Qüestura Investigació d'actes criminals i gestió de l'erari públic estatal com a auxiliars del cònsol. Potestas Ordinària permanent Edilitat Policia urbana, aprovisionament alimentari i organització de jocs cívics. Potestas Ordinària permanent Tribunat de la plebs Defensa del ciutadà desvalgut, convocatòria de la plebs i el Senat, i vet (intercessio). Potestas sacrosanta Ordinària no permanent Censura Cens ciutadà cada cinc anys (durant 18 mesos), cura de costums i llista de senadors segons la lex Ovinia.

Potestas Extraordinària Dictadura Concentració de poders durant un màxim de 6 mesos davant crisis i perill bèl·lic greu. Imperium summum Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 7 La censura constituïa el punt culminant de la carrera política romana (cursus honorum). El censor distribuïa els ciutadans en classes de cens segons la seva capacitat econòmica, establint deures militars i drets de vot, a més de controlar la moral cívica i nomenar nous membres del Senat en virtut de la lex Ovinia. COMPROVA-HO 3 Quina diferència temporal i funcional hi ha entre la censura i la dictadura?

El Senat republicà Nascut originàriament com un consell d'ancians de patres patricis, el Senat es va anar transformant gradualment en una assemblea integrada per exmagistrats un cop superades les tensions estamentals. Els plebeus admesos van ser denominats conscripti, d'on prové la fórmula tradicional patres, conscripti. Davant la temporalitat anual dels magistrats i el caràcter discontinu de les assemblees, el Senat actuava com l'eix institucional permanent i el cervell director de la República.

Les seves resolucions (senatconsults) s'emetien en resposta a consultes sobre assumptes de rellevància i tenien la força de la seva auctoritas (prestigi moral i influència política), dirigides als magistrats que n'executaven el contingut. Assumia competències centrals en política exterior, gestió de la hisenda estatal, ordenació religiosa i, al tram final del període republicà, assignació dels mandats de comandament militar a les províncies. Les assemblees populars A diferència de les assemblees de la democràcia atenesa, a Roma el poble no gaudia de la potestat d'autoconvocar-se de manera autònoma.

Únicament els magistrats investits d'imperium tenien el dret de cridar els ciutadans a reunió i presentar les propostes sotmeses a votació. El cos cívic deliberava o votava canalitzat a través de circumscripcions formals: Comicis curiats: assemblea d'origen monàrquic articulada en trenta cúries i tres tribus. Conservaven funcions cerimonials com l'aprovació d'adopcions solemnes d'hereus i la votació de la lex curiata de imperio. Comicis centuriats: assemblea atribuïda a la reforma del rei Servi Tul·li. Agrupava la ciutadania en cinc classes censatàries segons el patrimoni econòmic.

Les centúries actuaven simultàniament com a unitats militars d'allistament i com a unitats polítiques de votació. S'encarregaven d'elegir els magistrats majors (cònsols, pretors i censors) i aprovar les lleis sotmeses a consideració. Comicis tributs: assemblea organitzada en districtes territorials que van passar de vint a trenta-cinc tribus. Elegien els magistrats menors i imposaven penes pecuniàries. Concilis de la plebs: reunions exclusives de la plebs on s'elegien els tribuns i s'aprovaven plebiscits. Contiones: trobades ciutadanes informals sense capacitat de votació, destinades a escoltar comunicacions o discursos oficials dels magistrats.

COMPROVA-HO 4 Quina doble naturalesa tenien les centúries dels comicis centuriats? Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 8 IDEES CLAU La península Itàlica presentava un contrast entre la zona continental i la mediterrània, articulada entorn dels rius Po, Arno i Tíber. La monarquia arcaica va concentrar funcions militars, judicials i religioses en el rei fins a l'expulsió dels etruscs i l'inici de la República. Les lleis Licínies Sèxties de l'any van restablir el consolat obrint aquesta magistratura suprema als plebeus. L'imperium era el poder sobirà de dictadors, cònsols i pretors, mentre que la potestas abastava les funcions administratives de qualsevol magistrat.

El Senat constituïa l'òrgan directiu permanent de caràcter executiu i d'autoritat moral, mentre les assemblees no podien autoconvocar-se sense magistrat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins magistrats disposaven d'imperium a la constitució republicana romana? 6. En què es diferenciaven les contiones de les assemblees comicials? HISTÒRIA CONSTITUCIONAL 2 La Llei de les XII Taules i l'evolució de l'Ius Civile EN ACABAR SABRÀS Distingir el context històric real de les XII Taules de les deformacions de la historiografia analítica antiga. Explicar els mecanismes penals i la naturalesa de la responsabilitat personal del nexum en el dret arcaic.

Identificar les parts estructurals de la lex rogata i analitzar l'impacte de les lleis Poetelia Papiria i Hortensia. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Com podia un ciutadà romà garantir la devolució d'un préstec abans de l'aparició dels embargaments patrimonials moderns? Gènesi històrica de la Llei de les XII Taules i crítica historiogràfica A mitjan segle V aC, Roma va fixar per escrit el nucli primitiu de l'ius civile, el dret exclusiu dels ciutadans romans format fins aleshores per costums ancestrals no escrits. Aquesta codificació va néixer en el context del conflicte social entre patricis i plebeus (vegeu «Història constitucional — De la monarquia a la República romana»).

La classe plebea reclamava normes conegudes per tothom, límits clars a la potestat dels cònsols, la supressió del veto al matrimoni mixt i un fre a la servitud per deutes. 367 aC Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 9 Segons la tradició historiogràfica antiga, l'any 464 aC es va proposar una comissió legislativa, trobant la resistència del Senat. Més endavant, Roma hauria enviat una ambaixada de tres membres a Atenes i a altres ciutats gregues per estudiar les seves lleis i la tècnica normativa. L'any 451 aC, suspeses les magistratures ordinàries, es va designar una magistratura extraordinària de deu membres: el decemvirat (decemviri legibus scribundis).

Aquest primer col·legi va redactar deu taules aprovades pel poble. Davant el rumor que l'obra continuava incompleta, es va triar un segon decemvirat, liderat per Api Claudi, que va afegir dues taules més de caràcter desfavorable per a la plebe i va derivar en un govern tirànic que va caure després d'un greu escàndol civil. La crítica històrica moderna qüestiona molts elements d'aquest relat tradicional, atribuït en gran part a l'analista antic Fabi Píctor. Es considera molt inversemblant l'enviament de l'ambaixada a Grècia, així com la narració novel·lada sobre el segon decemvirat d'Api Claudi, dissenyada per desacreditar la gens Clàudia.

El fons històric indubtable és l'èxit plebeu d'obtenir seguretat jurídica mitjançant la publicació escrita de les normes, restant arbitrarietat al monopoli religiós. COMPROVA-HO 8 Quina finalitat fonamental perseguia la plebe en exigir la redacció per escrit de les normes consuetudinàries a les XII Taules? Contingut substantiu: procés, delictes, família, coses i deutes El text original de les Taules no ens ha pervingut de forma íntegra; en conservem fragments transmesos per citacions d'autors llatins posteriors en un estil arcaic i concís.

En l'àmbit del dret processal, la norma consolidava el sistema arcaic de les accions de la llei (legis actiones), caracteritzat per un formalisme extrem on qualsevol errada oral provocava la pèrdua del judici, mantenint encara vestigis d'autodefensa privada sotmesa a control públic. En el dret penal, predominava una concepció privada de l'il·lícit. L'Estat únicament intervenia directament davant conductes greus contra la comunitat, com ara la traïció, la incitació de l'enemic contra Roma o l'evasió del cens militar.

En els danys particulars, convivien tres sistemes: la venjança proporcional o llei del talió («ull per ull»), la composició voluntària mitjançant pacte econòmic entre parts, i la composició legal fixada expressament per la llei per a lesions menors. A més, es distingia clarament l'homicidi dolós (voluntari, que autoritzava la venjança privada dels familiars) de l'homicidi casual (involuntari, expiat mitjançant el sacrifici ritual d'un boc). També es tipificava el furt: el lladre sorprès de nit o defensant-se amb armes podia ser mort a l'acte; en altres casos, se'l lliurava a la víctima prèvia determinació de culpabilitat. Els rituals màgics nocius eren expressament castigats.

Pel que fa al dret familiar, la regulació prenia com a eix la família agnatícia sotmesa a la potestat del cap familiar (vegeu «Els Tres Status — Status Civitatis i Status Familiae»). Entre les seves normes destacava l'emancipació: si el pare venia tres vegades consecutives el fill, s'extingia definitivament la potestat paterna sobre aquest. En el règim dels béns, es diferenciava entre la possessió i la propietat (centrada en l'heredium i les terres distribuïdes), així com entre béns essencials familiars (res mancipi) i béns de menor rellevància econòmica (res nec mancipi).

Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 10 DEFINICIÓ El nexum era un vincle negocial arcaic i solemne pel qual el deutor garantia el compliment d'un préstec sotmetent directament la seva pròpia persona física al poder de subjecció material del creditor. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el nexum amb una simple hipoteca o una garantia patrimonial moderna sobre béns mobles. En el dret romà primitiu, el deute no comprometia només el patrimoni, sinó la mateixa integritat corporal del deutor.

En cas d'incompliment, el creditor podia empresonar-lo, vendre'l a l'estranger com a esclau a l'altre costat del riu Tíber (trans Tiberim) o fins i tot repartir-se el seu cos si hi havia diversos creditors. Juntament amb el nexum, les Taules regulaven la promesa verbal solemne o sponsio, tutelada per un procediment judicial específic. Finalment, en matèria funerària i administrativa, el text imposava mesures contra l'ostentació del dol i del luxe en els enterraments (prohibició de ploraneres, d'aixovars d'or i de fusta polida a les pires) i prohibia taxativament cremar o inhumar cadàvers dins de la ciutat.

COMPROVA-HO 9 Quina distinció penal establien les XII Taules entre l'homicidi intencionat i l'homicidi accidental? Jurisprudència pontifical i la seva secularització Tot i fixar-se per escrit, la interpretació i adaptació pràctica de les XII Taules va recaure en el col·legi de pontífexs, una corporació sacerdotal presidida pel pontifex maximus. Durant l'època arcaica, dret i religió estaven íntimament units. Els pontífexs custodiaven en secret el calendari judicial (els dies hàbils per litigar) i els esquemes formals imprescindibles per celebrar actes jurídics o reclamar en judici.

Mitjançant una interpretació subtil dels textos legals, aquests sacerdots emmotllaven les fórmules antigues a situacions noves no previstes literalment pel legislador arcaic. Un particular no podia actuar sense el seu assessorament, fet que mantenia viva la dependència social respecte a les elits que integraven el col·legi sacerdotal. Aquest monopoli pontifical es va trencar definitivament l'any 304 aC, quan Gneu Flavi, escriba i llibert d'Api Claudi Cec, va publicar clandestinament els calendaris i els formularis negocials i processals que els pontífexs guardaven en secret.

Aquesta revelació, coneguda habitualment com a Ius Flavianum, va obrir el coneixement jurídic al conjunt de la societat, iniciant el camí cap a la secularització i el desenvolupament de la jurisprudència laica republicana. Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 11 PROCÉS Evolució de la interpretació i producció jurídica a la República 1 Llei de les XII Taules Fixació escrita de l'ius civile arcaic per superar la incertesa. 2 Interrogació pontifical secreta Monopoli sacerdotal sobre fórmules, accions processals i calendari. 3 Ius Flavianum (304 aC) Gneu Flavi divulga els formularis i trenca l'exclusivitat pontifical.

4 Lex Hortensia (287 aC) Els plebiscits s'equiparen a les lleis comicials per a tothom. COMPROVA-HO 10 Quina transcendència va tenir l'acció de Gneu Flavi l'any 304 aC per a la història del dret romà? Les lleis comicials, els plebiscits i la legislació republicana clau Mentre que la Llei de les XII Taules va ser una lex data atorgada per magistrats amb poders extraordinaris, la legislació republicana ordinària es va canalitzar mitjançant leges rogatae, és a dir, lleis proposades per un magistrat i aprovades pel poble reunit en assemblees (comicis centuriats o tributs; vegeu «Història constitucional — De la monarquia a la República romana»).

D'altra banda, els plebiscits eren decisions aprovades exclusivament per la plebe reunida en els concilia plebis a instància dels tribuns. En la votació comicial no existia la possibilitat de presentar esmenes al text: els ciutadans aprovaven la proposta escrivint a la tauleta V.R. (uti rogas, «com proposes»), la rebutjaven amb A.P. (antiquo, «deixo com estava») o s'abstenien amb N.L. (non liquet, «no està clar»). Un cop votada favorablement, la llei s'exposava públicament estructurada en tres parts canòniques: Part formal Contingut essencial Funció jurídica Praescriptio Identificació del magistrat proponent, l'assemblea convocada, la data, el lloc i la primera unitat que ha votat.

Encapçalament identificatiu i garantia d'autenticitat formal. Rogatio Text íntegre de la disposició legal votada sense modificacions. Contingut substantiu i mandat operatiu de la norma. Sanctio Clàusula que garantia la impunitat a qui vulnerés una norma antiga per acatar la llei nova. Articulació conservadora de compatibilitat entre normes successives. A diferència de les concepcions normatives contemporànies, la llei republicana a Roma no pretenia oferir codis complets ni abstractes, sinó resoldre problemes socials o econòmics concrets i conjunturalment delimitats.

De fet, a Roma mai no va existir un principi general de derogació expressa de les lleis anteriors; les lleis s'acumulaven sobre les preexistents. En aquest context republicà, destaquen tres fites legislatives fonamentals: Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 12 Lex Poetelia Papiria de nexis (326 aC): va suprimir l'antiga subjecció personal i l'esclavitud per deutes, establint que la responsabilitat dels deutors recaigués sobre el seu patrimoni i no pas sobre el seu cos físic.

Lex Hortensia (287 aC): fita constitucional cabdal que va declarar vinculants els plebiscits tant per als patricis com per als plebeus, equiparant jurídicament els acords plebeis a les lleis comicials. Lex Aquilia de damno iniuria dato (segle III aC): plebiscit que va refundar la responsabilitat civil extracontractual en regular de forma sistemàtica la indemnització econòmica pel dany injust causat a béns o esclaus aliens. IDEES CLAU Les XII Taules van representar la primera codificació escrita de l'ius civile per limitar l'arbitrarietat patrícia. El sistema penal de les Taules combinava la llei del talió amb indemnitzacions econòmiques i distingia l'homicidi dolós del fortuït.

El nexum comportava una subjecció física directa del deutor fins a la seva abolició per la lex Poetelia Papiria. Gneu Flavi va posar fi al secretisme de la interpretació pontifical en publicar els formularis judicials l'any 304 aC. La lex Hortensia de l'any 287 aC va igualar el valor normatiu dels plebiscits al de les lleis votades en comicis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quines diferències estructurals existien entre la Llei de les XII Taules i les lleis republicanes posteriors? 12. Per quina raó la lex Hortensia de l'any 287 aC va ser transcendent per a l'ordre polític romà? 13. Com funcionava el mecanisme de votació en una assemblea comicial romana davant d'una rogatio?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin any es van aprovar les lleis Licínies Sèxties que van admetre els plebeus al consolat? 15. Quina magistratura s'encarregava del cens cada cinc anys durant divuit mesos? 400 dC a) 367 aC b) 451 aC c) 89 aC d) La dictadura a) L'edilitat b) La censura c) La qüestura d) Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 13 16. Quin límit temporal màxim tenia establert l'exercici del dictador? 17. Quin requisit calia per poder reunir les assemblees del poble a Roma? 18. Quin any va divulgar Gneu Flavi els formularis judicials secrets dels pontífexs? 19.

Quina conseqüència jurídica fonamental va comportar l'aprovació de la lex Hortensia? 20. En què consistia originàriament la responsabilitat del deutor sotmès al negoci del nexum? 21. Què indicava la inscripció V.R. en la tauleta d'un ciutadà en una votació comicial? 3 Fonts del Dret — El dualisme Ius Civile, Ius Gentium i Ius Honorarium EN ACABAR SABRÀS Explicar l'origen del pretor pelegrí i la delimitació funcional entre ius civile i ius gentium. Analitzar la funció correctora, suplementària i d'auxili del ius honorarium respecte al dret civil. Distingir el dualisme institucional entre dominium civil i propietat pretòria, així com entre hereditas i bonorum possessio.

Identificar les etapes i modalitats edictals fins a la codificació definitiva de Salvi Julià.

Divuit mesos a) Sis mesos b) Cinc anys c) Un any d) Iniciativa espontània popular a) Ordre directa del tribunal plebeu b) Autorització prèvia del censor c) Convocatòria d'un magistrat amb imperi d) 304 aC a) 287 aC b) 326 aC c) 451 aC d) Abolir la subjecció corporal per deutes a) Permetre l'homicidi casual sense pena b) Fixar per escrit les XII Taules c) Equiparar els plebiscits a les lleis d) En l'embargament exclusiu dels béns a) En la subjecció sobre el propi cos b) Només en el pagament d'interessos c) En la pèrdua de la ciutadania romana d) Vot afirmatiu a la proposta legislativa a) Abstenció per manca de convicció b) Rebuig total al text de la rogatio c) Sol·licitud d'introduir-hi esmenes d) Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 14 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Com podia un comprador protegir-se a l'antiga Roma si havia pagat per una cosa, però el venedor en continuava sent el propietari legal per manca d'una cerimònia solemne?

L'ordenament romà no es va estructurar com un codi únic i tancat, sinó com una superposició dinàmica d'estrats jurídics que van conviure al llarg dels segles. ESQUEMA Estrats de l'ordenament jurídic romà La contraposició entre Ius Civile i Ius Gentium En el món antic regia de manera generalitzada el principi de la personalitat del dret: cada individu vivia sotmès exclusivament a l'ordenament jurídic de la seva pròpia comunitat política.

En virtut d'aquest criteri, el dret romà originari s'aplicava de forma estricta només als qui ostentaven la ciutadania romana (vegeu «Els Tres Status — Status Civitatis i Status Familiae»), deixant els estrangers al marge de qualsevol empara jurídica ordinària. DEFINICIÓ El ius civile és el dret privatiu de la comunitat romana (ius civitatis), d'arrel tradicional, caràcter rígid i marcat formalisme, aplicable únicament entre ciutadans romans. Quan Roma va iniciar la seva expansió territorial i mercantil, va esdevenir el centre dels intercanvis del Mediterrani.

El contacte quotidià entre ciutadans i estrangers, així com les transaccions d'aquests últims entre si dins de territori romà, feia inviable mantenir una exclusió absoluta. Davant d'aquesta realitat van sorgir dos problemes pràctics essencials: El dret de fons aplicable: el món romà no disposava d'un sistema de dret internacional privat que remetés a la legislació d'origen de cada estranger. Per solucionar-ho, els juristes i magistrats romans van configurar progressivament el ius gentium, un conjunt de regles basades en la raó natural i en el tràfic comercial general, vàlides tant per a relacions entre romans i estrangers com d'estrangers entre si.

Fonts del Dret Romà Pluralitat d'estrats superposats Ius Civile Exclusiu de ciutadans i formalista Ius Gentium Basat en el comerç i raó natural Ius Honorarium Edicte pretorià i solucions d'equitat Ius Novum Constitucions imperials del Príncep Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 15 El tipus de procediment judicial: l'antic sistema de les legis actiones (accions de la llei) pertanyia en sentit estricte al ius civile i quedava vetat als no ciutadans. Calia un procediment nou, àgil i desproveït de solemnitats sagrades.

Per canalitzar aquestes controvèrsies, l'any 242 aC es va crear a Roma una magistratura específica: el pretor pelegrí (praetor peregrinus), encarregat d'administrar justícia quan intervenien estrangers, al costat de l'històric pretor urbà (praetor urbanus). COMPROVA-HO 23 Per què no es podia aplicar directament el sistema de les accions de la llei en els litigis del pretor pelegrí? El procediment formulari i la creació del Ius Honorarium Davant la impossibilitat d'utilitzar les rígides fórmules orals de les legis actiones, el pretor pelegrí va desenvolupar el procés formulari.

En aquest sistema processal, les parts exposaven les seves pretensions de manera lliure i directa davant del magistrat, sense haver de recitar expressions solemnes preestablertes. L'estructura d'aquest judici presentava un model marcadament bipartit dividit en dues etapes: Aquest mètode flexible va resultar tan eficaç que la lex Aebutia (aprox. 130 aC) en va permetre l'ús també per als ciutadans romans. Més tard, una lex Iulia de l'any 17 aC va derogar de forma definitiva les accions de la llei, consagrant el procediment formulari com el sistema processal ordinari de l'època clàssica.

DEFINICIÓ El ius honorarium (o dret pretorià) és l'ordenament derivat dels edictes i solucions pràctiques dictades pels magistrats jurisdiccionals —singularment els pretors—, anomenat així perquè l'exercici de les magistratures romanes constituïa un càrrec públic gratuït o d'honor (honor). La finalitat essencial del ius honorarium respecte al dret civil va ser definida de forma cèlebre per tres funcions concretes: Ajudar (adiuvare): reforçar l'eficàcia de les normes civils mitjançant mecanismes processals més directes i expeditius. Completar o suplir (supplere): oferir una resposta judicial a noves situacions patrimonials o personals no previstes per l'antic dret civil.

Fase in iure (davant el magistrat): les parts compareixen davant el pretor, qui analitza el vessant estrictament jurídic del conflicte. Si ho considera oportú, redacta un breu document escrit anomenat fórmula, on es fixen les pretensions de l'actor, les al·legacions del demandat i les instruccions per resoldre. Finalment, nomena un jutge privat per al cas. 1 Fase apud iudicem (davant el jutge privat): el jutge designat per la fórmula examina les proves aportades per les parts i dicta sentència respectant estrictament els paràmetres redactats pel magistrat en la fórmula.

2 Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 16 Corregir (corrigere): evitar aplicacions injustes o abusives del ius civile introduint excepcions processals fundades en criteris d'equitat. Iurisdictio enfront d'imperium L'actuació dels magistrats per protegir les situacions jurídiques es fonamentava en dues facultats de naturalesa diferent: Facultat Abast institucional Instruments habituals Iurisdictio Poder d'encaminar i organitzar el litigi processal; consisteix a fixar els termes jurídics del judici (fase in iure) i atorgar fórmules o accions. Concessió o denegació d'accions judicials i exceptiones a la fórmula escrita.

Imperium Poder de comandament suprem i coacció directa originari dels magistrats superiors, que permet intervenir sense necessitat d'un judici ordinari complet. Estipulacions pretòries, embargaments o missions en possessió (missiones in possessionem), restitucions totals (restitutiones in integrum) i interdictes. COMPROVA-HO 24 Quina diferència hi ha entre una mesura adoptada en virtut de la iurisdictio i una adoptada per imperium? El dualisme institucional: propietat pretòria i bonorum possessio La convivència entre el ius civile i el ius honorarium no va derivar en un xoc o anul·lació de sistemes, sinó en una articulació tècnica en què ambdós estrats operaven en paral·lel.

Com que el pretor no tenia potestat legislativa, no podia derogar el dret civil ni atribuir la condició de propietari civil o d'hereu segons les lleis civils. No obstant això, disposava del control processal. ERROR FREQÜENT Pensar que el pretor derogava formalment les normes del ius civile o que nomenava propietaris civils. El pretor mai derogava el dret civil; únicament n'inaplicava els efectes pràctics paralitzant l'acció civil mitjançant una exceptio o creant una figura paral·lela de protecció provisional.

Aquest equilibri es manifesta amb total claredat en la contraposició d'institucions: Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 17 Àmbit jurídic Solució de Ius Civile Solució de Ius Honorarium Harmonització pràctica Propietat Dominium ex iure Quiritium (propietat civil). Per adquirir res mancipi cal mancipatio o in iure cessio. In bonis habere (propietat pretòria o bonitària). Si es ven i entrega una res mancipi per simple traditio, el pretor protegeix el comprador.

El venedor conserva el títol civil i disposa formalment de l'acció reivindicatòria; no obstant, el pretor concedeix al comprador una excepció de cosa venuda i lliurada (exceptio rei venditae et traditae), neutralitzant de facto la pretensió del venedor. Successió mortis causa Hereditas (institució d'hereu civil segons la llei o testament civil). Bonorum possessio (entrega de la possessió dels béns hereditaris atorgada pel pretor). El pretor no converteix ningú en heres, però posa l'adjudicatari en possessió dels béns relictes, tutelant-lo mitjançant interdictes i accions fictícies davant tercers (vegeu «Dret de Successions — Fonaments, delació i principis successoris clàssics»).

EXEMPLE Aule ven un cavall (considerat res mancipi per la seva importància agrico-ramadera) a Marc, rebent el preu convingut i lliurant l'animal mitjançant simple entrega física (traditio), sense formalitzar la solemnitat de la mancipatio. Segons el ius civile, Aule continua sent el propietari civil de la bèstia i exercita l'acció reivindicatòria per recuperar-la. El pretor no li nega l'acció, però concedeix a Marc una exceptio rei venditae et traditae. Quan el jutge examina el fons, comprova la venda i el lliurament efectiu, absol Marc i manté el cavall en el seu patrimoni.

Els tipus d'edictes i la codificació de Salvi Julià La creació formal de les regles pretòries es canalitzava a través dels seus edictes, banys o declaracions públiques on el magistrat exposava els criteris jurídics, accions i defenses que concediria durant la seva actuació. Es distingien diversos tipus segons la seva durada i origen: Edictes repentins (edicta repentina): resolucions o mesures dictades de manera sobtada i imprevista per a un assumpte específic sobrevingut no contemplat inicialment. Edictes perpetus (edicta perpetua): el programa o conjunt orgànic de normes processals que el magistrat publicava en accedir al càrrec i que havia de regir durant tot l'any del seu mandat.

Edicte translatici (edictum traslatitium): el nucli de disposicions eficaces que es transmetia d'un magistrat al seu successor pràcticament inalterat, constituint un fons consolidat de normes estables d'origen honorari. Aquesta fecunda evolució magistratural va culminar en el segle II dC: l'edicte perpetu pretori va ser redactat definitivament pel jurista Salvi Julià per encàrrec de l'emperador Adrià l'any 130 dC. Amb aquesta codificació definitiva, l'Edicte va fixar el seu text, exhaurint la capacitat creadora espontània dels pretors.

A partir d'aquell moment, el centre de gravetat normatiu es va desplaçar cap a les disposicions emanades de la cancelleria de l'emperador (vegeu «Jurisprudència i Dret Imperial — De la jurisprudència clàssica a les constitucions imperials»). Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 18 COMPROVA-HO 25 Quina conseqüència institucional va comportar la redacció definitiva de l'Edicte Perpetu per part de Salvi Julià l'any 130 dC? IDEES CLAU El ius civile regia sota el principi de personalitat del dret i resultava d'aplicació exclusiva als ciutadans romans. L'expansió comercial i la creació del pretor pelegrí l'any 242 aC van impulsar el ius gentium i el procediment formulari.

La lex Aebutia (aprox. 130 aC) va introduir el procediment formulari per als ciutadans romans, superant la rigidesa de les accions de la llei. El ius honorarium tenia la funció d'ajudar, suplir i corregir el dret civil sense derogar-lo mai directament. El dualisme institucional va articular solucions paral·leles en propietat (civil vs. pretòria) i en successió (hereditas vs. bonorum possessio). L'Edicte Perpetu va ser fixat definitivament pel jurista Salvi Julià l'any 130 dC per encàrrec de l'emperador Adrià. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Mitjançant quins mecanismes processals articulava el pretor la protecció de la propietat pretòria enfront de l'acció reivindicatòria civil? 27.

En què es diferencia l'edicte translatici de l'edicte repentí d'un magistrat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin any es va crear la magistratura del pretor pelegrí a Roma? 29. Quina llei va obrir el procediment formulari als ciutadans romans? 30. Com actuava el pretor davant una solució estricta i injusta del ius civile? L'any 242 aC. a) L'any 130 aC. b) L'any 17 aC. c) L'any 130 dC. d) La lex Poetelia Papiria. a) La lex Hortensia. b) La lex Iulia. c) La lex Aebutia. d) Modificava la Llei de les XII Taules. a) Derogava la llei civil aprovada. b) Castigava penalment el demandant. c) Concedia una excepció per via processal.

d) Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 19 31. Qui va codificar definitivament l'Edicte Perpetu per ordre de l'emperador Adrià?

4 Jurisprudència i Dret Imperial — De la jurisprudència clàssica a les constitucions imperials EN ACABAR SABRÀS Descriure el procés de secularització de la jurisprudència i les tres funcions bàsiques dels juristes (respondere, cavere, agere) Identificar les etapes de la jurisprudència clàssica i els seus principals exponents literaris Distingir les quatre modalitats de constitucions imperials segons el seu contingut i destinatari Explicar l'abast i els límits pràctics de la Constitutio Antoniniana de l'any 212 dC PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Com va passar el dret romà de ser un secret sagrat dels sacerdots a convertir-se en una ciència pública en mans de l'emperador?

Secularització de la jurisprudència i mètode casuístic En els orígens de Roma, la interpretació del dret estava reservada al col·legi dels pontífexs (vegeu «Història constitucional — La Llei de les XII Taules i l'evolució de l'Ius Civile»). Aquest sacerdoci exercia un monopoli hermètic gràcies al secret que envoltava les fórmules processals i negocials. El trencament d'aquest secretisme es va produir en dues fites essencials: 304 aC: Gneu Flavi, llibert del pontífex màxim Api Claudi, publica les fórmules rituals de les accions i dels negocis jurídics.

Segle III aC: Tiberi Coruncani, el primer pontífex màxim d'origen plebeu, comença a emetre dictàmens públics (responsa) davant dels ciutadans i dels seus deixebles. Amb aquesta obertura, el coneixement jurídic es trasllada a l'aristocràcia senatorial laica. L'activitat dels nous juristes republicans es va vertebrar al voltant de tres tasques primordials: Funció Significat Àmbit d'actuació Respondere Emetre respostes i dictàmens sobre qüestions jurídiques plantejades per magistrats, jutges o particulars. Consultoria tècnica i resolució de conflictes concrets. El jurista Sext Eli Pet. a) El pretor Tiberi Coruncani. b) El pontífex Api Claudi. c) El jurista Salvi Julià.

d) Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 20 Funció Significat Àmbit d'actuació Cavere Redactar clàusules cautelars i formularis per blindar la seguretat dels negocis privats. Assessorament contractual i prevenció de litigis. Agere Assessorar les parts i instruir-les en l'ús adequat de les fórmules processals davant del magistrat. Orientació processal en el procediment judicial. A diferència de les codificacions modernes abstractes, el dret romà és essencialment casuístic. La genialitat dels juristes clàssics radicava en l'anàlisi de la situació pràctica concreta i en la deducció de la solució més justa sense crear sistemes teòrics tancats.

COMPROVA-HO 33 Quina conseqüència pràctica va tenir la tasca pública de Tiberi Coruncani per al desenvolupament del dret laic? Evolució de la jurisprudència clàssica i gèneres literaris La jurisprudència clàssica es divideix en tres grans etapes històriques, des de la recepció de la ciència grega fins a la incorporació dels juristes a la maquinària imperial: CRONOLOGIA Evolució de la jurisprudència clàssica Etapa hel·lenística o preclàssica final (130 aC – 30 aC): marcada per la Lex Aebutia (aprox. 130 aC), que admet el procediment formulari per a ciutadans romans.

El mètode dialèctic grec influeix en figures com Quint Muci Escèvola, Servi Sulpici Ruf i Gai Aquili Gal, creador de la fórmula per sancionar el dol. 1 Etapa clàssica central o alta (30 aC – 130 dC): coincideix amb la consolidació del Principat. August vincula els juristes al poder mitjançant l'auctoritas principis. Els dictàmens ja no deriven només del prestigi de l'antany llinatge familiar, sinó de l'autoritat delegada de l'emperador. 2 Etapa clàssica tardana (130 dC – 230 dC): els juristes s'integren de manera gairebé exclusiva a la burocràcia del Príncep. Disminueix la força creadora original i predomina la tasca recopilatòria i d'organització del pensament anterior.

3 304 aC - 254 aC Gneu Flavi i Tiberi Coruncani obren i secularitzen la ciència jurídica. 130 aC - 30 aC Etapa hel·lenística: mètode dialèctic, Escèvola, Servi Sulpici i Aquili Gal. 30 aC - 130 dC Etapa clàssica central: vincle amb August, auge dels libri ad Sabinum. 130 dC - 230 dC Etapa tardana: Gai, Pomponi, Ulpià i Paule burocratitzen la jurisprudència. Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 21 Els juristes van plasmar la seva producció científica en diferents gèneres literaris especialitzats: Responsa: col·leccions de respostes emeses davant supòsits reals de la pràctica diària.

Quaestiones: dictàmens reals acompanyats de debats escolàstics i casos pràctics hipotètics o imaginaris. Digesta: tractats extensos de caràcter casuístic ordenats habitualment seguint l'esquema de l'edicte pretorià. Libri ad Sabinum: tractats i comentaris dedicats a l'estudi sistemàtic de l'ius civile. Libri ad Edictum: comentaris analítics a les clàusules de l'edicte pretorià (vegeu «Fonts del Dret — El dualisme Ius Civile, Ius Gentium i Ius Honorarium»). En el període tardà destaquen figures com Gai —cèlebre per les seves Institutiones, l'única obra clàssica arribada quasi intacta—, Sext Pomponi, i posteriorment Domici Ulpià i Juli Paule.

Aquests dos últims autors tanquen l'esplendor clàssic recopilant extensament la tradició en comentaris ad Sabinum i ad Edictum. COMPROVA-HO 34 En què es diferenciaven les obres del gènere responsa respecte a les quaestiones? La legislació del Principat i les constitucions imperials August es va presentar formalment com el restaurador de la República. Per aquest motiu, no va pretendre usurpar obertament el poder legislatiu.

Les assemblees populars van continuar votant lleis i plebiscits durant el seu mandat, però amb una planificació global adreçada a regular la repressió de la violència, frenar la caiguda demogràfica, sanejar la moral matrimonial i limitar les manumissions d'esclaus estrangers. Després d'August, els comicis van desaparèixer de manera gradual. El Senat va assumir les competències normatives mitjançant senatusconsulta, als quals es va reconèixer una força assimilable a la llei, si bé van restar sota la influència directa del monarca.

Paral·lelament, el Príncep va anar assumint competències normatives a través de les constitucions imperials (ius novum): Tipus de constitució Destinatari i forma Funció i abast temporal Edicta Comunitat en general o territori concret. Disposicions dictades en ús de l'ius edicendi amb vigència perpètua durant la vida de l'emperador. Decreta Litigants d'un procés. Sentències judicials emeses pel Príncep com a jutge extraordinari o d'apel·lació. Rescripta Magistrats o particulars que formulen una consulta. Respostes tècniques escrites pel servei imperial al peu d'una sol·licitud per a un cas específic. Mandata Governadors provincials i funcionaris imperials.

Instruccions administratives internes que progressivament van adquirir eficàcia general. Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 22 ERROR FREQÜENT Creure que els rescripta van néixer com a lleis generals i abstractes amb vocació d'aplicar-se universalment. Els rescriptes eren solucions vinculants donades a una qüestió de dret per a un plet concret; només amb el pas del temps i la repetició de criteris per la cancelleria imperial van ser usats com a precedents analògics generals.

La crisi de la personalitat del dret i la Constitutio Antoniniana L'ordenament jurídic primitiu i republicà es regia pel principi de la personalitat del dret: cada ciutadà vivia sotmès exclusivament a l'ordenament de la seva comunitat política (vegeu «Els Tres Status — Status Civitatis i Status Familiae»). L'ius civile només vinculava els ciutadans romans (cives). Aquesta delimitació va experimentar un canvi radical l'any 212 dC, data en què l'emperador Antoní Caracal·la va promulgar la Constitutio Antoniniana. Aquest edicte va atorgar la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'Imperi Romà.

No obstant això, la unificació jurídica no va ser immediata ni pacífica: territoris amb arrels culturals pròpies com Egipte van oposar una forta resistència, mantenint vius els seus drets indígenes davant l'avanç del dret imperial. COMPROVA-HO 35 Quina transformació fonamental va introduir la Constitutio Antoniniana l'any 212 dC en relació amb el principi de personalitat del dret? IDEES CLAU La laïcització de la jurisprudència es consuma amb la publicació de les fórmules processals per Gneu Flavi (304 aC) i els dictàmens públics de Tiberi Coruncani. El mètode dels juristes romans va ser pràctic i casuístic, fonamentat en les activitats de respondere, cavere i agere.

Durant el Principat, el permís imperial d'opinar públicament (auctoritas principis) va subordinar progressivament els juristes a l'aparell estatal. Les constitucions imperials es van manifestar mitjançant edicta, decreta, rescripta i mandata, configurant el dret imperial o ius novum. La Constitutio Antoniniana de l'any 212 dC va concedir la ciutadania a tots els lliures de l'Imperi Romà, confrontant la tradició dels drets indígenes locals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Quines eren les tres tasques fonamentals desenvolupades pels juristes de l'etapa republicana? 37. Quina naturalesa jurídica tenien originàriament els rescriptes de la cancelleria imperial? 38.

Quin abast va tenir la Constitutio Antoniniana de l'any 212 dC promulgada per Caracal·la? Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 23 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin personatge va publicar per primer cop les fórmules d'accions l'any 304 aC? 40. Quina activitat jurisprudencial consistia a redactar clàusules per prevenir riscos contractuals? 41. Què eren els decreta imperials? 42. Quin impacte va tenir la Constitutio Antoniniana de l'any 212 dC? 5 La Compilació Justiniana — El Corpus Iuris Civilis i la seva transmissió EN ACABAR SABRÀS Distingir les quatre parts que integren el Corpus Iuris Civilis i la seva cronologia.

Explicar la teoria de les masses de Bluhme sobre el mètode de treball dels compiladors del Digest. Diferenciar la transmissió del Digest a través del Codex Florentinus i la tradició de la Vulgata. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Com va aconseguir una comissió imperial reduïda revisar, resumir i harmonitzar segles de literatura jurídica en només tres anys?

Tiberi Coruncani a) Gneu Flavi b) Servi Sulpici Ruf c) Api Claudi d) Respondere a) Digesta b) Cavere c) Agere d) Respostes escrites a dubtes privats a) Instruccions administratives a governadors b) Dictàmens teòrics per a estudiants c) Sentències judicials dictades pel Príncep d) Eliminació immediata dels drets indígenes a) Prohibició de totes les manumissions b) Ciutadania a tots els lliures c) Supressió de l'autoritat de l'emperador d) Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 24 El projecte restaurador de Justinià I Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 dC, el centre polític romà es va mantenir a Orient.

L'emperador Justinià I va ascendir al tron amb un ferm programa de govern adreçat a restaurar la unitat de l'imperi. Aquest objectiu es va articular en tres àmbits essencials: el polític, el religiós i el jurídic. En aquesta tasca va comptar amb el suport constant de la seva esposa, la influent emperadriu Teodora. Àmbit polític: Justinià va promoure campanyes militars per recuperar els territoris occidentals. Va arrabassar Itàlia als visigots i va sotmetre zones del sud d'Hispània i el nord d'Àfrica davant els vàndals. Considerar aquestes terres reconquerides com a part viva de l'imperi implicava estendre-hi la vigència del dret romà mitjançant la tramesa de les seves lleis i compilacions.

Àmbit religiós: el cristianisme es va consolidar com a religió oficial exclusiva. L'emperador assumia un lideratge tant espiritual com temporal en qualitat de representant diví, intervenint de forma contundent en controvèrsies teològiques i perseguint corrents dissidents per frenar alteracions de l'ordre intern. Àmbit jurídic: va culminar en la gran compilació justiniana. Aquest recull monumental va salvar els valors del dret clàssic integrant constitucions imperials, doctrina jurisprudencial i un text elemental per a la docència. Amb el regnat de Justinià es clou l'etapa d'evolució del dret romà pròpiament dit.

COMPROVA-HO 44 Quina relació jurídica directa van tenir les conquestes militars d'Itàlia o Àfrica amb l'obra legislativa de Justinià? Les etapes de la codificació: del Codex al Digest i les Institucions La formació d'aquesta gran obra legislativa es coneix a través de les constitucions imperials que Justinià va promulgar tant per iniciar els treballs com per atorgar vigència a cada secció acabada. Aquestes constitucions es citen tradicionalment per les paraules inicials de cadascuna (per exemple, la constitució Haec quae necessario).

Primer Codex (528-529 dC): Justinià va ordenar la creació d'una comissió d'experts formada per alts funcionaris, entre els quals figuraven Tribonià i el professor de dret Teòfil. El seu objectiu va ser ordenar les constitucions imperials vigents (vegeu «Jurisprudència i Dret Imperial — De la jurisprudència clàssica a les constitucions imperials»). 1 Quinquaginta decisiones: sèrie de resolucions imperials promulgades per l'emperador després del primer codi per resoldre dubtes concrets i punts controvertits de la pràctica jurídica que havien quedat pendents. No han arribat directament com a recull autònom.

2 El Digest o Pandectes: encarregat a una comissió sota la direcció de Tribonià, integrada per juristes i advocats. Publicat com a recopilació jurisprudencial completa amb força legal, va rebre el nom de Gesta o Digest. 3 Les Institucions: redactades de forma paral·lela sota la supervisió de Tribonià pels professors de dret Teòfil i Doroteu. Va néixer com un manual docent destinat a principiants que també va rebre força vinculant formal.

4 Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 25 Part de l'obra Estructura Contingut bàsic Finalitat principal Institucions 4 llibres, subdividits en títols Dret elemental adaptat d'obres docents Manual formatiu per a estudiants amb força de llei Digest (Pandectes) 50 llibres, subdividits en títols Extractes d'escrits de juristes clàssics Recopilació doctrinal exhaustiva i aplicable als tribunals Codex repetitae praelectionis 12 llibres, subdividits en títols Constitucions imperials ordenades cronològicament Dret imperial actualitzat que substitueix el primer codi COMPROVA-HO 45 Per quina raó pràctica va ser necessari publicar una segona edició del Codi l'any 534 dC?

El Digest i la teoria de les masses de Bluhme El Digest és el monument fonamental de la ciència jurídica romana i la font primària per reconstruir el dret clàssic. Va ser promulgat formalment l'any 533 dC estructurat en 50 llibres subdividits en títols. La seva confecció en només tres anys va constituir un enigma històric sobre com una comissió reduïda va poder processar milers de línies jurisprudencials en un període tan breu. L'investigador alemany Friedrich Bluhme va resoldre aquest enigma a través de la seva cèlebre teoria de les masses. Bluhme va analitzar la successió de fragments i inscripcions a partir dels títols finals com de verborum significatione i de regulis iuris.

Va descobrir que la comissió de Tribonià es va repartir la tasca en tres subcomissions simultànies segons tres grans blocs d'escrits jurisprudencials: Massa sabiniana: centrada en els tractats sistemàtics d'Ius Civile, especialment els comentaris ad Sabinum. Coincidia amb les matèries del primer any dels plans d'estudi de les escoles orientals. Massa edictal: fonamentada en els comentaris a l'Edicte pretorià (ad Edictum; vegeu «Fonts del Dret — El dualisme Ius Civile, Ius Gentium i Ius Honorarium»). S'associava al segon curs d'ensenyament jurídic (comentaris a la pars prima i a de iudiciis).

Massa papiniana: basada en la literatura casuística i de pràctica processal, encapçalada per les Quaestiones i els Responsa de Papinià i completada per Paulus. Corresponia al tercer i quart curs docent. Aquesta agrupació també responia a la diferenciació clàssica entre obres sistemàtiques, comentaris exegètics i monografies monogràfiques d'aplicació pràctica. Codex repetitae praelectionis (534 dC): calia harmonitzar l'antic codi amb el Digest i amb les Quinquaginta decisiones. Doroteu, tres advocats i Tribonià van elaborar aquesta segona edició en dotze llibres dividits en títols amb les constitucions imperials en ordre cronològic, prohibint l'ús del primer codi.

5 Apunts de Dret Romà — Història, fonts, persones i família 26 ESQUEMA Teoria de les masses de Bluhme ERROR FREQÜENT Confondre la data de publicació del Digest amb la del segon Codi o suposar que el Digest conté constitucions imperials. El Digest es va promulgar l'any 533 dC i conté extractes de juristes clàssics (jurisprudència). El Codi conté constitucions imperials i la seva versió definitiva data de l'any 534 dC. Interpolacions i crítica textual moderna Per tal que els escrits clàssics tinguessin una aplicació pràctica directa en el segle VI dC, Justinià va autoritzar expressament els compiladors a modificar, suprimir o afegir fragments.

Aquestes alteracions intencionades o textos modificats reben el nom tècnic d'interpolacions (o emblemata Triboniani). La romanística moderna té com a missió metodològica distingir amb rigor el pensament genuí dels juristes clàssics de les addicions introduïdes per la comissió justiniana. Detectar aquestes reformulacions permet comprendre l'evolució viscuda pel dret en el període postclàssic. COMPROVA-HO 46 Què és una interpolació en el marc de la compilació del Digest?

La transmissió manuscrita: Codex Florentinus i la tradició de la Vulgata El text del Digest ens ha arribat a través de dues grans vies documentals que van originar una rellevant controvèrsia filològica i jurídica a l'edat mitjana i moderna: El Codex Florentinus (o Pisanus): manuscrit copiat al segle VI dC que va passar per Pisa i posteriorment es va custodiar a Florència. Representa el testimoni directe més antic i fidel del text original justinià. La tradició de la…