Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ AL DRET CONSTITUCIONAL Grau en Criminologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets del 2n parcial: composició del Govern, Poder Judicial, fonts del dret estatal i de la UE, Tribunal Constitucional i l'Estat autonòmic. APREN.AI Índex 1 El Govern i l'Administració Pública Composició i funcions del Govern Nomenament i procediment d'investidura del President L'Administració Pública i els seus principis d'actuació 2 El Poder Judicial i el Ministeri Fiscal 1. Concepte i principis constitucionals del Poder Judicial 2. Exercici de la funció jurisdiccional i garanties processals 3. Estructura dels ordres jurisdiccionals 4.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) 5. El Ministeri Fiscal 3 L'Ordenament Jurídic i els Principis de les Fonts del Dret 1. El rang normatiu i la dinàmica de les normes 2. Els principis d'ordenació de les fonts (art. 9.3 CE) 3.

La vinculació constitucional i els àmbits d'eficàcia 4 Dret Comunitari i Tipologia de Normes Estatals Dret Comunitari i Tractats Internacionals Sentències del Tribunal Constitucional i Lleis Estatals Normes del Govern amb Rang de Llei i la Potestat Reglamentària 5 El Tribunal Constitucional Models de justícia constitucional Composició i estatut dels membres Estructura interna de l'òrgan Règim de resolucions i vots particulars Processos de control de constitucionalitat de les lleis Recurs d'empar i conflictes de competència 6 L'Estat Autonòmic i l'Ordenament Autonòmic Models d'organització territorial i el model autonòmic Vies d'accés a l'autonomia i institucions autonòmiques L'Estatut d'Autonomia i la distribució de competències Fonts de l'ordenament autonòmic i lleis estatals d'incidència 7 Resum per repassar Institucions: Govern, Poder Judicial i Ministeri Fiscal Ordenament Jurídic i Tipologia de Normes El Tribunal Constitucional Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 1 L'Estat Autonòmic i el Repartiment Competencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 2 1 El Govern i l'Administració Pública EN ACABAR SABRÀS Identificar els membres integrants del Govern i les seves funcions bàsiques. Explicar el procediment d'investidura del President del Govern i les majories necessàries. Enumerar els principis constitucionals d'actuació de l'Administració Pública segons l'article 103.1 de la CE. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què el President del Govern no s'escull directament a les urnes en les eleccions generals?

L'estructura institucional de l'Estat s'articula mitjançant diversos poders i òrgans constitucionals que garanteixen el funcionament democràtic i l'execució de les lleis. ESQUEMA Institucions i Fonts del Dret Constitucional Composició i funcions del Govern El Govern de l'Estat és l'òrgan constitucional col·legiat que encapçala el poder executiu. Està integrat per una pluralitat de membres amb diferents responsabilitats: el President, els vicepresidents (en cas que n'hi hagi) i els ministres. El President té una posició preeminent: és l'encarregat de dirigir l'acció col·lectiva del Govern i de coordinar les funcions de cadascun dels seus membres.

Òrgans Constitucionals Institucions de l'Estat Govern i Administració Poder executiu i gestió pública Poder Judicial i Fiscalia Funció jurisdiccional Tribunal Constitucional Garant de la Constitució Ordenament Jurídic Sistema de fonts Fonts de l'Estat i UE Lleis, decrets i tractats Estat Autonòmic Estatuts i normes autonòmiques Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 3 DEFINICIÓ Les funcions constitucionals del Govern comprenen la direcció de la política interior i exterior, la gestió de l'Administració civil i militar, la defensa de l'Estat, l'exercici de la funció executiva i la potestat reglamentària subordinada a la Constitució i a les lleis.

Pel que fa a l'estatut personal dels integrants del Govern, la Constitució estableix un règim estricte d'incompatibilitats funcionals. Els membres de l'executiu no poden exercir cap altra activitat pública o privada, llevat de les derivades estrictament del seu propi mandat parlamentari. COMPROVA-HO 2 Pot un ministre exercir activitats mercantils privades o un altre càrrec públic mentre està en funcions? Nomenament i procediment d'investidura del President El cap de l'executiu no és escollit de forma directa per la ciutadania, sinó mitjançant el mecanisme parlamentari de la investidura del President del Govern.

Aquest procediment es desenvolupa a través de votacions successives al Congrés dels Diputats: Proposta i primera votació: el candidat proposat sotmet el seu programa polític a la cambra baixa. Per obtenir la confiança en aquest primer intent, necessita assolir la majoria absoluta dels vots favorables dels membres del Congrés. 1 Segona votació a les 48 hores: si no assoleix la majoria absoluta, es convoca una segona votació transcorregudes 48 hores. En aquest escenari només es requereix una majoria simple (més vots a favor que en contra). 2 Noves propostes i termini de dissolució: si tampoc no obté la majoria simple, es poden tramitar successives propostes de candidats.

Si transcorren 2 mesos des de la primera votació d'investidura sense que cap aspirant aconsegueixi la confiança, es dissolen automàticament les cambres i es convoquen noves eleccions generals. 3 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 4 PROCÉS Procediment d'Investidura del President del Govern ERROR FREQÜENT No confongueu la investidura amb el nomenament formal. El Congrés dels Diputats és l'òrgan que atorga la confiança parlamentària (investeix el President), mentre que el Rei s'encarrega d'expedir el Reial Decret de nomenament formal un cop superada la votació.

Fase de votació Majoria exigida Resultat si no s'assoleix Primera votació Majoria absoluta Es repeteix la votació 48 hores després. Segona votació (48 h) Majoria simple Noves candidatures durant un termini màxim de 2 mesos. Límit de 2 mesos Majoria simple o absoluta Dissolució de les Corts i convocatòria de noves eleccions. COMPROVA-HO 3 Quina conseqüència constitucional es produeix si cap candidat assoleix la confiança parlamentària 2 mesos després de la primera votació? L'Administració Pública i els seus principis d'actuació Per dur a terme la seva acció política i de govern, el poder executiu disposa de l'aparell de l'Administració Pública.

La seva creació, estructura i funcionament estan sotmesos plenament a la llei. D'acord amb l'article 103.1 de la CE, l'actuació administrativa s'ha de regir de forma obligatòria pels següents principis de l'Administració Pública: Eficàcia: compliment real i efectiu dels objectius encomanats. Candidatura Proposta de candidat pel Rei 1 1a Votació Cal majoria absoluta per a l'èxit 2 2a Votació (48 h) Només cal majoria simple 3 Noves propostes Termini límit de 2 mesos 4 Dissolució de Corts Convocatòria d'eleccions generals 5 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 5 Jerarquia: ordenació escalonada dels òrgans que componen l'estructura administrativa.

Descentralització: traspàs de competències i poder de decisió cap a ens territorials o personificats diferents. Desconcentració: delegació o transferència de funcions entre òrgans d'una mateixa administració per apropar la gestió als ciutadans. Coordinació: integració harmònica de les diferents unitats i activitats per evitar duplicitats. Tots els òrgans administratius han de ser creats, regulats i coordinats d'acord amb el que estableixin les lleis vigents. COMPROVA-HO 4 En què es diferencien la desconcentració i la descentralització administrativa segons els principis constitucionals?

IDEES CLAU El Govern està format pel President, vicepresidents i ministres, i s'encarrega de la direcció política, l'administració, la defensa i la potestat reglamentària. Els membres del Govern tenen un règim d'incompatibilitats que només permet compatibilitzar el càrrec amb el mandat parlamentari. La investidura del President requereix majoria absoluta en primera votació o majoria simple 48 hores després. Si cap candidat obté la confiança en un termini de 2 mesos des de la primera votació, es dissolen les Corts i es convoquen eleccions. L'Administració Pública actua sotmesa a la llei sota els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació (art. 103.1 CE).

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quines majories es requereixen per a la investidura del President del Govern en primera i segona votació? 6. Quins són els cinc principis d'actuació de l'Administració Pública establerts a l'article 103.1 de la Constitució? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina majoria necessita el candidat a President en la primera votació d'investidura? Majoria de tres cinquens a) Majoria absoluta b) Majoria simple c) Majoria de dos terços d) Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 6 8. Quant de temps ha de passar abans de la segona votació d'investidura? 9.

Què succeeix si han passat 2 mesos des de la primera votació sense investidura? 10. Quin és un principi d'actuació de l'Administració Pública recollit a l'art. 103.1 CE? 2 El Poder Judicial i el Ministeri Fiscal EN ACABAR SABRÀS Distingir els principis constitucionals que defineixen l'estatus dels jutges i la funció jurisdiccional. Explicar l'esquema d'ordres i la jerarquia de tribunals a l'Estat espanyol. Diferenciar les competències de govern del CGPJ de la funció jurisdiccional. Identificar els principis organitzatius i d'actuació que regeixen el Ministeri Fiscal.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què el govern d'un país no pot ordenar a un jutge com resoldre una sentència ni acomiadar-lo si no li agrada la decisió? 1. Concepte i principis constitucionals del Poder Judicial La concepció clàssica de Montesquieu entenia el poder de jutjar com un poder gairebé invisible i nul, limitat a ser la boca que pronuncia les paraules de la llei. Amb el pas d'un estat de dret clàssic a un estat social i democràtic, el Poder Judicial adquireix una autèntica categoria de poder de l'Estat dotat d'autogovern i independència institucional.

D'acord amb l'article 117 de la Constitució Espanyola (CE), la justícia emana del poble i s'administra en nom del Rei exclusivament per jutges i magistrats integrants del poder judicial. Els pilars de l'estatus judicial són: Independència: Absència de subordinació respecte al poder legislatiu, executiu o davant d'altres tribunals superiors. Inamovibilitat: Els jutges no poden ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sinó per les causes i garanties establertes estrictament per la llei (art. 117.2 CE).

24 hores a) 48 hores b) 72 hores c) Una setmana d) S'escull automàticament candidat a) El Senat escull President b) Es dissolen les Corts c) Governa el partit majoritari d) Inamovibilitat a) Inviolabilitat b) Independència judicial c) Desconcentració d) Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 7 Responsabilitat: Responen de forma personal per les seves accions i resolucions en l'exercici del càrrec. Submissió a l'imperi de la llei: La seva funció s'esgota a complir i aplicar l'ordenament jurídic vigent.

L'exercici de la jurisdicció es regeix pel monopoli estatal, el principi d'exclusivitat jurisdiccional (jutjar i fer executar allò jutjat correspon únicament als jutjats i tribunals ordinaris) i la unitat jurisdiccional com a base d'organització (art. 117.5 CE). Queden expressament prohibits els tribunals d'excepció, mentre que la jurisdicció militar queda circumscrita exclusivament als supòsits que determini la llei d'acord amb la Constitució. COMPROVA-HO 12 Què garanteix el principi d'inamovibilitat als jutges i magistrats? 2.

Exercici de la funció jurisdiccional i garanties processals La funció jurisdiccional s'articula mitjançant un procés judicial degut que conclou amb una resolució o sentència ferma, contra la qual ja no cap cap recurs ordinari. Aquest desplegament processal compta amb garanties essencials: Llibertat d'accés: Dret de la ciutadania a acudir davant dels tribunals per reclamar la tutela judicial dels seus drets. Gratuïtat de la justícia: Prevista per a les persones que acreditin insuficiència de recursos per litigar. Publicitat i oralitat: Les actuacions i la fase de proves es desenvolupen principalment de forma oral i amb caràcter públic per garantir la transparència.

En l'ordre penal, la fase d'instrucció i la fase de judici oral s'encomanen a òrgans diferents: el jutjat d'instrucció comprova els indicis delictius de la querella i prepara la causa, però el judici i la sentència es deriven al jutjat competent per assegurar la imparcialitat. COMPROVA-HO 13 Per què la instrucció i l'enjudiciament recauen en òrgans judicials diferents en l'ordre penal? 3.

Estructura dels ordres jurisdiccionals La planta judicial espanyola s'organitza de manera piramidal atenent a criteris territorials i materials, garantint instàncies superiors de revisió a través del sistema de recursos: Òrgan judicial Àmbit territorial Ordres o competències materials Tribunal Suprem Tot el territori estatal Civil, Penal, Contenciós Administratiu, Social i Militar (òrgan jurisdiccional superior) Audiència Nacional Tot el territori estatal Penal (delictes greus com terrorisme i crim organitzat), Contenciós Administratiu i Social Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 8 Òrgan judicial Àmbit territorial Ordres o competències materials Tribunals Superiors de Justícia Comunitat Autònoma Civil i Penal, Contenciós Administratiu i Social Audiències Provincials Província Civil i Penal (segona instància ordinària i judici de causes greus) Jutjats de Pau Municipi (sense Jutjat de 1a Instància i Instrucció) Civil i Penal (afers menors i conciliació veïnal) El Tribunal Suprem culmina la piràmide com a òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres.

Mitjançant el recurs de cassació fixa doctrina legal uniforme, vinculant així el criteri que han d'aplicar els tribunals inferiors. ERROR FREQÜENT Confondre el Tribunal Suprem amb el Tribunal Constitucional. El Tribunal Suprem és el màxim òrgan de la jurisdicció ordinària integrat en el Poder Judicial. El Tribunal Constitucional no forma part del Poder Judicial; és un òrgan constitucional independent que actua com a intèrpret suprem de la Constitució (vegeu «El Tribunal Constitucional»). COMPROVA-HO 14 Quina és la funció clau del Tribunal Suprem mitjançant el recurs de cassació? 4. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) El Consell General del Poder Judicial (art.

122.2 CE) és l'òrgan autònom de govern del Poder Judicial. La seva funció és estrictament administrativa i governativa: no dicta sentències ni resol plets judicials. Les seves competències principals inclouen la gestió de l'estatut dels jutges i magistrats: provisió de destinacions, nomenaments, ascensos, inspecció de jutjats i aplicació del règim disciplinari. D'aquesta manera s'evita que el poder executiu influeixi en la carrera judicial.

Composició del CGPJ Nombre Origen / Proposta Presidència 1 President Elegit pels vocals; presideix també el Tribunal Suprem Vocals judicials 12 vocals Triats entre jutges i magistrats de totes les categories Vocals juristes (Congrés) 4 vocals Proposats pel Congrés entre juristes de reconeguda competència Vocals juristes (Senat) 4 vocals Proposats pel Senat entre juristes de reconeguda competència Els 20 membres són nomenats pel Rei. Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 9 5.

El Ministeri Fiscal Regulat a l'article 124 de la CE, el Ministeri Fiscal té com a missió defensar la legalitat, vetllar pels drets dels ciutadans i l'interès públic tutelat per la llei, així com promoure l'acció de la justícia i vetllar per la independència dels tribunals. A diferència dels jutges, els membres de la fiscalia no tenen independència individual, sinó que es regeixen per una doble parella de principis constitucionals: Al capdavant de la institució se situa el Fiscal General de l'Estat, nomenat pel Rei a proposta del Govern central. COMPROVA-HO 15 Quina gran diferència d'estatus hi ha entre un jutge i un membre del Ministeri Fiscal?

IDEES CLAU Els integrants del Poder Judicial són independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a la llei segons l'article 117 de la CE. El principi d'unitat jurisdiccional impedeix la creació de tribunals d'excepció i atorga el monopoli exclusiu de jutjar a jutjats i tribunals de l'Estat. El Tribunal Suprem és el màxim òrgan judicial comú i fixa doctrina a través del recurs de cassació en les seves 5 sales (Civil, Penal, Contenciosa, Social i Militar). El Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern dels jutges (format pel President i 20 vocals) i no exerceix funcions jurisdiccionals.

El Ministeri Fiscal defensa la legalitat i l'interès públic sota els principis d'unitat d'actuació i dependència jeràrquica, juntament amb la legalitat i la imparcialitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina diferència funcional existeix entre el Consell General del Poder Judicial i els Tribunals de Justícia? 17. Com es reparteix l'elecció dels 20 membres del CGPJ segons la Constitució? 18. Quins principis regeixen l'organització interna i externa del Ministeri Fiscal segons l'article 124 CE? Estructura interna: Es basa en la unitat d'actuació i la dependència jeràrquica. Els fiscals actuen com un sol cos coordinat i segueixen les instruccions emanades dels seus superiors.

1 Criteri d'actuació: La seva activitat s'exerceix amb estricta submissió als principis de legalitat i d'imparcialitat. 2 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin principi constitucional garanteix que un jutge no pugui ser cessat arbitràriament? 20. Quantes sales jurisdiccionals integren el Tribunal Suprem? 21. Quin àmbit material i territorial correspon principalment a l'Audiència Nacional? 22. Com s'estructura internament el Ministeri Fiscal segons la Constitució?

3 L'Ordenament Jurídic i els Principis de les Fonts del Dret EN ACABAR SABRÀS Distingir els efectes de la força activa i la resistència passiva en el rang normatiu. Explicar els principis d'ordenació de les fonts reconeguts a l'article 9.3 de la CE. Diferenciar els àmbits d'eficàcia temporal i les formes de derogació de les normes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Què impedeix que un ministre pugui canviar una llei aprovada pel Parlament mitjançant una simple ordre ministerial? L'ordenament jurídic constitueix el conjunt articulat i sistemàtic de totes les normes vigents que regeixen una societat.

D'acord amb l'article 1.1 de la Constitució Espanyola (CE), aquest ordenament s'ha d'interpretar sota els valors superiors de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític.

Responsabilitat a) Exclusivitat territorial b) Dependència jeràrquica c) Inamovibilitat d) 3 sales a) 6 sales b) 5 sales c) 4 sales d) Assumptes estatals concrets com terrorisme a) Exclusivament la jurisdicció militar espanyola b) Conflictes locals a nivell provincial c) Recurs d'inconstitucionalitat contra lleis d) Mitjançant independència individual de cada fiscal a) Mitjançant unitat d'actuació i dependència jeràrquica b) Amb autogovern separat i sense cap jerarquia c) Subordinat directament al Consell General del Poder Judicial d) Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 11 ESQUEMA Estructura de les Fonts de l'Ordenament 1.

El rang normatiu i la dinàmica de les normes Les normes no coexisteixen de manera plana sinó estructurades segons el seu rang. El rang normatiu determina la posició d'un precepte dins l'escala jurídica i estableix una relació directa de subordinació: Aspecte constitucional: se situa en el vèrtex per la seva superioritat jurídica absoluta respecte a qualsevol altra disposició. Aspecte legal: comprèn la llei i els actes amb força de llei, com ara els decrets legislatius i decrets llei (vegeu «Dret Comunitari i Tipologia de Normes Estatals»). Aspecte infralegal: integra les disposicions dictades pel poder executiu i l'Administració pública, fonamentalment els reglaments.

Quan una norma s'insereix en l'ordenament jurídic, desplega una doble capacitat jurídica en funció del seu rang: Dimensió del rang Definició jurídica Efecte pràctic Força activa Capacitat d'una norma per incidir i modificar l'ordenament jurídic. Permet derogar o modificar normes anteriors del mateix rang o de rang inferior. Resistència passiva Força que posseeix una norma per romandre inalterada en l'ordenament. Impedeix que cap norma sobrevinguda de rang inferior pugui contradir-la o derogar-la. COMPROVA-HO 24 Pot un reglament derogar una disposició continguda en una llei ordinària prèvia? 2. Els principis d'ordenació de les fonts (art.

9.3 CE) L'article 9.3 de la CE sistematitza les garanties bàsiques que mantenen la coherència de l'ordenament jurídic: Principi de legalitat: vincula tots els ciutadans i especialment els poders públics a actuar sempre sotmesos a la llei. Principi de jerarquia normativa: estableix la preferència de les normes superiors sobre les inferiors; una norma inferior no pot vulnerar mai el que disposa una de rang superior. Principi de publicitat: cap norma jurídica no pot obligar si no s'ha donat a conèixer oficialment.

Per regla general, les lleis entren en vigor als 20 dies de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat Constitució Espanyola Cúspide de l'ordenament i norma suprema Rang de Llei Lleis i decrets amb força de llei Rang Infralegal Reglaments de l'executiu i l'Administració Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 12 (període conegut com a vacatio legis), llevat que la mateixa norma fixi un termini diferent. Principi d'irretroactivitat: les normes miren cap al futur i s'apliquen a fets posteriors a la seva entrada en vigor, sense regular situacions passades desfavorables.

Seguretat jurídica: assegura la claredat, el coneixement previ del dret i la previsibilitat de les actuacions dels poders públics per tal d'evitar decisions arbitràries o càstigs injustos. Responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat: fa responsables els jutges i les autoritats públiques dels seus actes i prohibeix terminantment qualsevol conducta que no estigui justificada en dret. DEFINICIÓ El principi de competència consisteix en l'atribució específica a un determinat òrgan de la facultat de regular certes matèries o d'aprovar un tipus concret de normes amb exclusió dels altres òrgans.

ERROR FREQÜENT És un error greu resoldre un conflicte entre una norma de l'Estat i una norma d'una comunitat autònoma mitjançant el principi de jerarquia. Entre ordenaments territorials distints opera el principi de competència: cap norma estatal té una jerarquia superior automàtica sobre una autonòmica si la comunitat posseeix la competència exclusiva material. COMPROVA-HO 25 Per què una norma jurídica no publicada no pot desplegar efectes obligatoris? 3.

La vinculació constitucional i els àmbits d'eficàcia La Constitució és la norma fonamental de l'Estat i només el Tribunal Constitucional té la facultat d'expulsar de l'ordenament les normes amb rang de llei declarant-ne la inconstitucionalitat (vegeu «El Tribunal Constitucional»). Segons l'article 9.1 de la CE, tant la ciutadania com els poders públics estan subjectes a la Constitució i a l'ordenament, però amb una intensitat diferent: Subjecció de la ciutadania (dimensió negativa): obligació d'abstenir-se de vulnerar els manaments de la Carta Magna i de la resta de lleis.

Subjecció dels poders públics (dimensió positiva): deure no només d'acatar les normes, sinó de promoure activament les condicions i valors constitucionals. D'altra banda, l'eficàcia de les normes jurídiques es delimita per dos criteris bàsics: Àmbit espacial: determina el territori d'aplicació segons la distribució de poders. Existeixen normes d'abast estatal aplicables a tot el territori i normes autonòmiques limitades al territori de la comunitat corresponent (vegeu «L'Estat Autonòmic i l'Ordenament Autonòmic»). 1 Àmbit temporal: defineix el període de vigència. De manera ordinària, les normes tenen vigència indefinida fins que són derogades.

Tanmateix, existeixen disposicions de vigència voluntàriament temporal (com la Llei de pressupostos generals de l'Estat, de caràcter anual) i normes de vigència determinada provisional (com el decret llei, que caduca si no és convalidat pel Congrés en 30 dies). 2 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 13 Modalitat de derogació Mecanisme d'extinció Derogació expressa Una disposició concreta de la nova norma identifica i declara explícitament abolida la norma anterior d'igual o inferior rang. Derogació tàcita La nova norma entra en contradicció directa de contingut amb la regulació pretèrita, per la qual cosa la norma antiga s'entén revocada.

COMPROVA-HO 26 En què es distingeix la subjecció a la Constitució d'un ciutadà respecte a la d'un poder públic? IDEES CLAU L'ordenament jurídic és el conjunt unitari de normes presidit pels valors de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític. El rang atorga a la norma força activa per modificar el dret vigent i resistència passiva contra disposicions inferiors. L'article 9.3 CE consagra principis nuclears com la legalitat, jerarquia, publicitat, irretroactivitat i seguretat jurídica. El principi de competència actua de manera complementària a la jerarquia per articular les relacions entre ordenaments territorials.

Els ciutadans tenen una vinculació constitucional negativa (no vulnerar), mentre que els poders públics tenen una vinculació positiva (promoure els seus valors). Les normes mantenen vigència indefinida fins a la seva derogació (expressa o tàcita), llevat d'aquelles sotmeses a temporalitat expressa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quina diferència operativa hi ha entre la derogació expressa i la derogació tàcita? 28. Com opera la vacatio legis en l'ordenament estatal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin valor superior de l'ordenament jurídic NO figura a l'article 1.1 de la Constitució?

Justícia a) Llibertat b) Seguretat c) Pluralisme polític d) Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 14 30. Quina propietat impedeix que un reglament modifiqui el contingut d'una llei? 31. Com s'anomena el criteri que distribueix matèries exclusives a òrgans concrets? 32. Quin tipus de vinculació constitucional tenen els ciutadans segons l'article 9.1 de la CE? 4 Dret Comunitari i Tipologia de Normes Estatals EN ACABAR SABRÀS Distingir el dret comunitari originari del derivat i caracteritzar els seus instruments normatius. Explicar els requisits materials i procedimentals de les lleis orgàniques enfront de les ordinàries.

Comparar el règim jurídic del decret llei i del decret legislatiu. Descriure les etapes que componen el procediment legislatiu ordinari estatal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Pot el Govern aprovar de forma sobtada una norma amb rang de llei sense esperar la votació prèvia del Parlament? Dret Comunitari i Tractats Internacionals El dret comunitari s'integra en el sistema jurídic estatal a partir del Tractat d'Adhesió a la Unió Europea. Aquest conjunt de normes vincula de manera directa tant els poders públics dels Estats membres com la ciutadania. En la jerarquia de fonts, el dret de la Unió Europea se situa per damunt del dret intern ordinari, tot i que roman subordinat a la Constitució.

Les Corts Generals o el Govern tenen encomanada la garantia de compliment dels tractats internacionals aprovats. La seva eficàcia interna requereix la publicació oficial al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). A més, les clàusules d'un tractat vàlidament celebrat només es poden derogar, modificar o suspendre mitjançant els procediments establerts en el propi text internacional o seguint les regles generals del Dret Internacional. Dins del marc europeu es distingeixen dos grans blocs normatius: Dret comunitari originari: integrat pels tractats constitutius de la Unió Europea i els seus acords de reforma.

Es divideix en tres nivells estructurals: Primera categoria: acords fundacionals bàsics (Tractats de París i Roma). La vacatio legis a) La força activa b) La resistència passiva c) La derogació tàcita d) Principi d'irretroactivitat a) Principi de jerarquia b) Principi de competència c) Principi de legalitat d) Responsabilitat institucional a) Subjecció de naturalesa negativa b) Exempció de compliment c) Subjecció positiva activa d) Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 15 Segona categoria: grans tractats modificatius posteriors (Brussel·les, Luxemburg i Maastricht).

Tercera categoria: protocols, declaracions i actes annexos dotats de la mateixa força jurídica vinculant que els tractats. Dret comunitari derivat: conjunt d'actes legislatius que produeixen els òrgans de la Unió de manera regular. Presenta tres instruments clau: Reglament: disposició d'abast general, obligatòria en tots els seus elements i directament aplicable als Estats membres. Directiva: norma que obliga els Estats membres quant al resultat que cal assolir, deixant la forma i els mitjans a la intervenció normativa interna de cada Estat. Decisió: norma obligatòria en tots els seus termes, però dirigida a destinataris concrets, sense abast general obligatori per a tothom.

COMPROVA-HO 34 Quina diferència fonamental hi ha entre el reglament comunitari i la directiva pel que fa a la seva aplicació interna? Sentències del Tribunal Constitucional i Lleis Estatals Les sentències del Tribunal Constitucional funcionen com una autèntica font de dret objectiu. Aquestes resolucions es publiquen al BOE, tenen força de cosa jutjada, despleguen efectes generals (erga omnes) des de l'endemà mateix de la seva publicació oficial i contra elles no cap cap recurs jurisdiccional ordinari ni extraordinari (per al funcionament del TC, vegeu «El Tribunal Constitucional»).

Pel que fa a les lleis aprovades per les Corts Generals, s'estableix una distinció bàsica segons el rang i la matèria: Lleis orgàniques: reservades per al desenvolupament directe dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, així com altres matèries expressament previstes a la Constitució. La seva aprovació, modificació o derogació exigeix la majoria absoluta del Congrés dels Diputats en una votació final sobre el conjunt del text. No es poden tramitar mai en comissió parlamentària (exigeixen el Ple de la Cambra), ni permeten la delegació legislativa en el Govern, ni admeten la iniciativa legislativa popular.

Lleis ordinàries: constitueixen la fórmula habitual de legislació per a totes les matèries no reservades a llei orgànica. Es subordinen a les lleis orgàniques seguint criteris de competència i jerarquia (vegeu «L'Ordenament Jurídic i els Principis de les Fonts del Dret»). El procediment legislatiu ordinari es desplega davant de les dues cambres de les Corts Generals (Congrés dels Diputats i Senat) a través de tres fases successives: Fase d'iniciativa: presentació del text davant les Corts.

La capacitat d'iniciativa legislativa correspon al Govern (mitjançant projectes de llei), al Congrés dels Diputats, al Senat, a les Assemblees de les Comunitats Autònomes i a la ciutadania a través de la iniciativa legislativa popular. 1 Fase constitutiva: tramitació parlamentària del text. Té lloc primer al Congrés dels Diputats i posteriorment passa al Senat, amb intervenció de les comissions legislatives i dels respectius plens per al debat i l'aprovació d'esmenes. 2 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 16 COMPROVA-HO 35 Pot tramitar-se una llei orgànica mitjançant una comissió legislativa amb competència legislativa plena?

Normes del Govern amb Rang de Llei i la Potestat Reglamentària L'ordenament jurídic preveu situacions en què el poder executiu pot dictar normes amb la mateixa força passiva i activa que una llei parlamentària. Aquestes normes s'articulen mitjançant dos mecanismes diferents: El decret legislatiu sorgeix quan les Corts Generals deleguen expressament en el Govern la facultat de legislar sobre matèries no reservades a llei orgànica. S'utilitza per ordenar aspectes tècnics d'alta complexitat i adopta dues modalitats: Text articulat: les Corts aproven prèviament una llei de bases que fixa els criteris, principis i límits que el Govern ha de seguir per redactar el nou text normatiu.

La llei de bases no pot autoritzar la seva pròpia modificació ni permetre normes amb caràcter retroactiu. Text refós: les Corts autoritzen la delegació mitjançant una llei ordinària perquè el Govern unifiqui, aclareixi i harmonitzi diversos textos legals dispersos en un sol document. Aquesta delegació pot ser d'abast estricte o ampli. El decret llei constitueix una disposició legislativa provisional que el Govern dicta per iniciativa pròpia en supòsits d'extraordinària i urgent necessitat.

Està sotmès a límits materials estrictes: mai no pot afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, deures i llibertats de la ciutadania, el règim de les Comunitats Autònomes ni el dret electoral general. Pel que fa al seu control temporal, el decret llei té una vigència immediata però provisional: el Congrés dels Diputats ha de pronunciar-se sobre la seva convalidació o derogació en el termini de 30 dies des de la promulgació. Si la Cambra ho decideix, durant aquest termini també es pot tramitar com a projecte de llei pel procediment d'urgència per incorporar-hi modificacions.

Element Decret Legislatiu Decret Llei Origen de la facultat Delegació prèvia de les Corts Generals Iniciativa pròpia del Govern davant una urgència Instrument habilitant Llei de bases (text articulat) o llei ordinària (text refós) Presumpte d'extraordinària i urgent necessitat Límits materials Prohibició de matèries de llei orgànica Exclosos drets bàsics, institucions, CCAA i dret electoral Fase d'eficàcia: integració de l'eficàcia de la norma. El Rei sancionarà en el termini de 15 dies les lleis aprovades per les Corts Generals, les promulgarà i n'ordenarà la immediata publicació oficial.

3 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 17 Element Decret Legislatiu Decret Llei Control parlamentari Control a priori per la llei de delegació Pronunciament del Congrés en 30 dies (convalidació o derogació) Vigència inicial Definitiva des de la seva publicació Provisional sotmesa a ratificació parlamentària PROCÉS Fases del procediment legislatiu ordinari Finalment, la potestat reglamentària permet aprovar normes subordinades a la llei. Els reglaments de l'executiu emanen del Govern i l'Administració Pública per desenvolupar lleis o regular aspectes no sotmesos a reserva legal (vegeu «El Govern i l'Administració Pública»).

En canvi, els reglaments parlamentaris (com els del Congrés i el Senat) no emanen de l'executiu: expressen l'autonomia de les cambres legislatives i tenen valor de llei dins del seu àmbit organitzatiu intern. ERROR FREQÜENT Confondre els reglaments administratius amb els reglaments parlamentaris o amb els reglaments de la Unió Europea. Els reglaments que dicta el Govern estan sempre subordinats a la llei. En canvi, els reglaments de les cambres parlamentàries gaudeixen de rang de llei en l'àmbit intern de les Corts, i els reglaments comunitaris de la Unió Europea tenen eficàcia directa i primacia sobre les lleis nacionals.

Mai no s'han d'equiparar aquests tres conceptes sota una mateixa categoria. COMPROVA-HO 36 Què passa si transcorren 30 dies des de la promulgació d'un decret llei sense que el Congrés dels Diputats l'hagi convalidat?

Iniciativa legislativa Presentació per Govern, Congrés, Senat, CCAA o ciutadania 1 Tramitació al Congrés Debat en comissió i aprovació del text en el Ple 2 Intervenció del Senat Possibilitat d'esmenes o vet al text remès pel Congrés 3 Sanció i promulgació Acte regi formal signat en el termini de 15 dies 4 Publicació oficial Inserció al BOE per desplegar efectes jurídics generals 5 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 18 IDEES CLAU El dret comunitari derivat s'articula en reglaments (aplicació directa), directives (obligació de resultat) i decisions (destinataris concrets).

Les sentències del Tribunal Constitucional tenen força de cosa jutjada, efectes generals des de la seva publicació al BOE i no admeten recurs. La llei orgànica requereix majoria absoluta al Ple del Congrés dels Diputats i no permet delegació, comissió ni iniciativa legislativa popular. El decret legislatiu exigeix delegació prèvia de les Corts: llei de bases per a textos articulats i llei ordinària per a textos refosos. El decret llei és un recurs provisional per a casos d'extraordinària i urgent necessitat que el Congrés ha de convalidar o derogar en 30 dies. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37.

Mitjançant quin tipus d'instrument legal deleguen les Corts Generals la redacció d'un text refós al Govern? 38. Quines matèries queden expressament vetades per a la regulació mitjançant decret llei? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin instrument comunitari requereix una norma estatal posterior de transposició per desplegar els seus efectes? 40. Quina majoria és necessària per aprovar una llei orgànica al Congrés dels Diputats? 41. Quin és el termini màxim perquè el Rei sancioni i promulgui les lleis aprovades per les Corts? 42. En quin termini ha de pronunciar-se el Congrés sobre la convalidació d'un decret llei?

La decisió europea a) La directiva europea b) El tractat constitutiu c) El reglament comunitari d) Majoria simple dels presents a) Majoria de tres cinquens b) Majoria de dos terços c) Majoria absoluta del Ple d) 30 dies a) 10 dies b) 15 dies c) 20 dies d) 20 dies a) 30 dies b) 15 dies c) 60 dies d) Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 19 5 El Tribunal Constitucional EN ACABAR SABRÀS Distingir el funcionament del model de control concentrat respecte al model de control difús. Descriure la composició, mandat i mecanismes de renovació dels magistrats del Tribunal Constitucional.

Comparar el recurs d'inconstitucionalitat, la qüestió judicial i el recurs previ segons terminis i legitimació. Diferenciar les resolucions emeses pel Tribunal Constitucional, identificant vots discrepants i concurrents. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què un jutge ordinari a Espanya no pot anul·lar directament una llei que considera contrària a la Constitució? La garantia de la supremacia de la Constitució exigeix mecanismes especials de control sobre la resta de l'ordenament jurídic (vegeu «L'Ordenament Jurídic i els Principis de les Fonts del Dret»). El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la carta magna i actua com a garant jurisdiccional independent d'aquesta supremacia.

ESQUEMA Estructura i funcions del Tribunal Constitucional Organització interna Òrgans jurisdiccionals i governatius Ple 12 magistrats per a inconstitucionalitat Sales i Seccions Sales de 6 i Seccions de 3 Control de normes Garantia de la supremacia constitucional Recurs d'inconstitucionalitat Control directe per òrgans legitimats Qüestió d'inconstitucionalitat Promoguda per jutges en plets Garanties i conflictes Drets fonamentals i competències Recurs d'empar Protecció de drets fonamentals Conflictes competencials Positius i negatius Estat-CCAA Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 20 Models de justícia constitucional En el dret comparat conviuen dos grans sistemes per fiscalitzar la conformitat de les lleis amb la norma fonamental: Model difús: Nascut en el constitucionalisme nord-americà, atorga a qualsevol òrgan judicial la facultat i el deure d'inaplicar les lleis que consideri contràries a la Constitució en el cas concret que jutja.

La norma qüestionada no desapareix de l'ordenament: simplement es deixa d'aplicar a aquell litigi concret mantenint la seva vigència formal. Model concentrat: D'arrel kelseniana i europea continental, reserva en exclusiva el judici sobre la constitucionalitat a un únic òrgan especial creat amb aquesta finalitat. El control concentrat atribueix el monopoli de rebuig de la llei al Tribunal Constitucional, les resolucions del qual tenen efectes erga omnes i comporten, en cas d'inconstitucionalitat, l'expulsió o derogació de la norma de l'ordenament. COMPROVA-HO 44 Quina és la diferència principal pel que fa a la vigència de la llei entre el model difús i el concentrat?

Composició i estatut dels membres El Tribunal Constitucional és un òrgan independent que no forma part del Poder Judicial ordinari (vegeu «El Poder Judicial i el Ministeri Fiscal»). Està integrat per 12 magistrats nomenats formalment pel Rei a proposta de diferents institucions de l'Estat: 4 proposats pel Congrés dels Diputats. 4 proposats pel Senat. 2 proposats pel Govern de l'Estat (vegeu «El Govern i l'Administració Pública»). 2 proposats pel Consell General del Poder Judicial (vegeu «El Poder Judicial i el Ministeri Fiscal»).

Els designats han de ser juristes de reconeguda competència (magistrats, fiscals, professors d'universitat, funcionaris públics o advocats) amb més de 15 anys d'exercici professional. El seu mandat té una durada de 9 anys, i l'òrgan es renova parcialment per terços cada 3 anys per garantir continuïtat jurisprudencial. Els mateixos membres del Tribunal escullen entre ells el seu President. Estructura interna de l'òrgan L'activitat del Tribunal Constitucional es canalitza mitjançant dues estructures diferenciades: Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 21 COMPROVA-HO 45 Com es distribueix la presidència de les Sales Primera i Segona del Tribunal Constitucional?

Règim de resolucions i vots particulars El Tribunal Constitucional es pronuncia mitjançant providències, interlocutòries (o actuacions d'admissió) i sentències. Totes les decisions s'adopten per majoria dels membres; en cas d'empat, el President disposa d'un vot de qualitat per decidir. L'estructura formal de les sentències consta de tres parts: antecedents de fet, fonaments de dret i decisió (o part dispositiva). Les sentències es publiquen obligatòriament al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), adquireixen força de cosa jutjada i despleguen efectivitat erga omnes des de l'endemà de la seva publicació, amb una vigència de caràcter indefinit.

Juntament amb la sentència es poden publicar els vots particulars formulats pels magistrats que no comparteixin el criteri de la majoria: Vot discrepant: El magistrat discrepa tant de la decisió final com dels arguments jurídics utilitzats per la majoria. Vot concurrent: El magistrat està d'acord amb la decisió adoptada a la resolució, però discrepa del raonament jurídic o dels fonaments emprats. ERROR FREQÜENT Confondre el vot discrepant amb el vot concurrent. En el vot discrepant no s'accepta la decisió final de la sentència.

En canvi, qui formula un vot concurrent està a favor de la part dispositiva adoptada per la majoria, però rebutja els fonaments de dret o prefereix una via argumental alternativa. Estructura jurisdiccional: Òrgans encarregats de tramitar i resoldre els processos constitucionals. El Ple: Format pels 12 magistrats. Resol afers de gran transcendència com la declaració d'inconstitucionalitat de les lleis, qüestions relatives a l'estatus dels seus membres (nomenament, expulsió) o l'aprovació i modificació dels seus reglaments interns. Les Sales: Existeixen dues sales integrades per 6 magistrats cadascuna. La Sala Primera la presideix el President del Tribunal, i la Sala Segona el Vicepresident.

Coneixen dels assumptes que no corresponguin exclusivament al Ple, com el recurs d'empar o determinades qüestions d'inconstitucionalitat. Les Seccions: Constituïdes pel President i dos magistrats (tant al Ple com a les Sales). La seva funció principal és examinar i decidir sobre l'admissibilitat o inadmissibilitat dels processos. 1 Estructura governativa: Òrgans responsables de la gestió i administració interna: el Ple, el President, el Vicepresident, la Junta de Govern i el Secretari General.

2 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 22 Processos de control de constitucionalitat de les lleis El Tribunal Constitucional fiscalitza la subjecció de les normes amb rang de llei a la Constitució a través de tres procediments principals: Procediment Subjectes legitimats Termini d'interposició Efectes suspensius Recurs posterior d'inconstitucionalitat President del Govern, Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, o òrgans executius i assemblees de les comunitats autònomes. Generalment 3 mesos des de la publicació de la norma (ampliable a 9 mesos si hi ha negociació prèvia Estat-CCAA). L'admissió no comporta la suspensió automàtica de la norma impugnada.

Qüestió d'inconstitucionalitat (autoqüestió) Exclusivament jutges i tribunals ordinaris en el si d'un procés judicial. Un cop conclòs el procés i dins el termini per dictar sentència. Se suspenen les actuacions judicials fins que el Tribunal Constitucional resolgui sobre la norma. Recurs previ d'inconstitucionalitat Subjectes legitimats durant la tramitació parlamentària a les Corts Generals. 3 dies des de la publicació del text aprovat al Butlletí Oficial de les Corts Generals. La tramitació queda paralitzada d'immediat. El TC disposa de 6 mesos per resoldre.

En el recurs previ, si el Tribunal declara la inexistència d'inconstitucionalitat, es reprenen els tràmits; si declara que el text és inconstitucional, el precepte queda anul·lat abans d'entrar en vigor. En la qüestió promoguda per jutges, la norma ha de ser rellevant i directament aplicable a la decisió del plet. COMPROVA-HO 46 Pot un ciutadà particular interposar directament una qüestió d'inconstitucionalitat contra una llei?

Recurs d'empar i conflictes de competència A més del control abstracte o concret de les lleis, la Constitució atribueix al Tribunal dues competències bàsiques relacionades amb els drets individuals i l'organització territorial: El recurs d'empar Està orientat al restabliment o preservació dels drets i llibertats fonamentals vulnerats. Està legitimada per interposar-lo qualsevol persona natural o jurídica que tingui un interès legítim.

Si la sentència estima el recurs, té un triple pronunciament possible: declara la nul·litat de la disposició o acte causant de la vulneració, reconeix expressament el dret o llibertat vulnerat i restableix el recurrent en la integritat del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures adients.

Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 23 Conflictes de competència Dirimeixen les disputes territorials entre l'Estat i les comunitats autònomes respecte a les atribucions de poder que fixa el bloc de constitucionalitat (vegeu «L'Estat Autonòmic i l'Ordenament Autonòmic»): Conflictes positius: Sorgeixen quan el Govern de l'Estat o l'òrgan executiu d'una comunitat autònoma consideren que una disposició, resolució o acte d'un altre òrgan no respecta l'ordre de competències establert i envaeix el seu àmbit propi.

Conflictes negatius: Donen solució a situacions en què tant l'Estat com una comunitat autònoma rebutgen la titularitat d'una competència necessària que hauria de ser exercida. El procés pot ser impulsat per una persona física o jurídica afectada per la inactivitat o pel mateix Govern central. IDEES CLAU El model concentrat atribueix en exclusiva al Tribunal Constitucional la capacitat de declarar la inconstitucionalitat i expulsar lleis de l'ordenament amb efectes erga omnes. El Tribunal Constitucional està format per 12 magistrats nomenats pel Rei per un període de 9 anys i es renova per terços cada 3 anys.

L'estructura jurisdiccional es divideix en Ple (12 magistrats), dues Sales (6 magistrats cadascuna) i Seccions de 3 magistrats. El recurs posterior d'inconstitucionalitat té un termini general de 3 mesos i no suspèn la vigència de la llei impugnada. La qüestió judicial d'inconstitucionalitat només la poden plantejar jutges o tribunals un cop finalitzat el procediment i abans de dictar sentència. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. Quins òrgans proposen la designació dels 12 magistrats del Tribunal Constitucional i en quina proporció? 48. Quins efectes té l'estimació d'un recurs d'empar per part del Tribunal Constitucional? 49.

En què es diferencia un conflicte de competències positiu d'un de negatiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Quin termini general s'estableix per interposar el recurs posterior d'inconstitucionalitat contra una llei? 9 mesos en tots els casos a) 3 mesos des de la publicació b) 6 mesos des de la publicació c) 3 dies des de l'aprovació d) Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 24 51. Què diferencia principalment el control difús del control concentrat de constitucionalitat? 52. Qui té legitimació per promoure la qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional? 53.

Què és un vot concurrent emès per un magistrat del Tribunal Constitucional? 6 L'Estat Autonòmic i l'Ordenament Autonòmic EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els models d'Estat unitari i federal en relació amb l'Estat autonòmic espanyol. Explicar el funcionament del principi dispositiu i les vies d'accés a l'autonomia. Analitzar la naturalesa jurídica de l'Estatut d'Autonomia i el sistema de repartiment competencial dels articles 148 i 149 CE. Distingir les lleis estatals d'incidència autonòmica (marc, transferència, harmonització i bàsiques). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Per què una llei aprovada pel parlament d'una comunitat autònoma té el mateix rang que una llei de les Corts Generals?

Models d'organització territorial i el model autonòmic L'organització territorial del poder polític adopta fonamentalment dues estructures: l'organització unitària, on el poder es concentra en un centre únic de decisió, i l'organització pluralista, on el poder es reparteix entre diversos ens territorials.

El control difús requereix dotze magistrats especialitzats a) El control difús només deroga reglaments administratius b) El concentrat l'exerceixen jutges ordinaris als judicis c) El concentrat expulsa la llei amb caràcter general d) Qualsevol ciutadà particular afectat pel plet a) El Defensor del Poble i 50 senadors b) El President del Govern de l'Estat c) Únicament jutges i tribunals ordinaris d) Acord amb la decisió però discrepància argumental a) Un vot d'abstenció sobre el fons b) Una opinió en contra de la decisió c) El vot decisiu de qualitat del President d) Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 25 Dins d'aquesta classificació, l'Estat unitari projecta el poder des d'un sol nucli sobre tot el territori.

Pot manifestar-se com a centralitzat, amb descentralització administrativa o amb autonomia política. D'altra banda, l'Estat federal és un Estat compost integrat per entitats membres amb autogovern; s'estructura en dos nivells de govern coordinats, reparteix la sobirania i no depèn d'un únic poder constituent. El model espanyol es fonamenta en el principi dispositiu, el qual atorga als territoris la iniciativa i llibertat per decidir si s'autogovernen, quines províncies s'agrupen, la seva denominació i l'assumpció de competències dins el marc constitucional. L'autonomia política resultant troba el seu límit permanent en el principi d'unitat estatal.

COMPROVA-HO 55 Quina diferència essencial hi ha entre l'Estat unitari pur i l'Estat federal pel que fa a la sobirania? Vies d'accés a l'autonomia i institucions autonòmiques La Constitució va establir dues modalitats principals perquè les províncies limítrofes amb trets històrics, culturals i econòmics comuns poguessin constituir-se en comunitats autònomes: Via lenta o ordinària: La iniciativa correspon a totes les diputacions provincials interessades o a dues terceres parts dels municipis la població dels quals representi la majoria del cens de cada província. L'Estatut elaborat segueix la tramitació de llei orgànica a les Corts Generals.

Via ràpida: La iniciativa requereix l'acord de totes les diputacions interessades i de tres quartes parts dels municipis amb majoria absoluta del cens. El govern convoca els diputats i senadors escollits per redactar el projecte d'Estatut en assemblea, el qual s'ha de ratificar per majoria absoluta abans de la seva tramitació a les Corts. Pel que fa a l'organització institucional, cada Comunitat Autònoma s'estructura al voltant d'una Assemblea Legislativa parlamentària i un Consell de Govern executiu. Disposen d'una administració pròpia articulada en conselleries o departaments, organismes públics i seus o delegacions.

Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 26 ESQUEMA Institucions i normes autonòmiques COMPROVA-HO 56 Quina majoria municipal és necessària per engegar la iniciativa per la via ràpida cap a l'autonomia? L'Estatut d'Autonomia i la distribució de competències L'Estatut d'Autonomia posseeix una doble naturalesa jurídica: és la norma institucional bàsica de la Comunitat Autònoma i alhora és una llei orgànica integrada en l'ordenament jurídic estatal. S'enquadra dins el bloc de la constitucionalitat i té caràcter subordinat a la Constitució, tot i comptar amb una resistència passiva superior a la d'altres lleis orgàniques comunes davant possibles modificacions.

CONTINGUT MÍNIM DE L'ESTATUT Tot Estatut d'Autonomia ha de contenir expressament: la denominació de la Comunitat d'acord amb la seva identitat històrica, la delimitació del seu territori, la designació i seu de les institucions pròpies, i el catàleg de competències assumides d'acord amb la Constitució, a més de les regles per a la seva reforma. El repartiment funcional es regeix pels articles 148 i 149 de la Constitució: Article 148 de la CE: Enuncia les matèries inicialment assumibles per les Comunitats Autònomes.

Els Estatuts tenen caràcter evolutiu i preveuen mecanismes de reforma per incorporar noves Institucions autonòmiques Estructura orgànica de la CCAA Assemblea Legislativa Òrgan parlamentari que aprova lleis Consell de Govern Poder executiu i direcció administrativa Administració pròpia Conselleries i organismes dependents Normes autonòmiques Fonts de l'ordenament autonòmic Estatut d'Autonomia Norma bàsica institucional Llei autonòmica Norma parlamentària de rang legal Reglaments autonòmics Normes administratives infralegals Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 27 atribucions.

Article 149 de la CE: Fixa les matèries reservades a la competència estatal, articulades amb diferent intensitat: reserva total, reserva de determinades funcions o reserva de les bases d'un sector. Les competències no assumides expressament per l'Estatut romanen a disposició de l'Estat. Tipologia competencial Descripció i abast Exemples d'aplicació Exclusives autonòmiques Potestat legislativa i executiva reservada íntegrament a la CCAA. Turisme, comerç interior. Compartides amb l'Estat L'Estat i la CCAA comparteixen funcions legislatives i executives sobre el mateix sector. Cultura.

Desenvolupament de bases L'Estat aprova les bases generals i la CCAA en dicta el desenvolupament legislatiu i execució. Educació, sanitat. Executives de legislació estatal L'Estat aprova la legislació en exclusiva i la CCAA n'assumeix l'aplicació pràctica. Formació professional. COMPROVA-HO 57 En què es distingeix una competència exclusiva d'una compartida de desenvolupament de bases estatals?

Fonts de l'ordenament autonòmic i lleis estatals d'incidència L'ordenament autonòmic produeix normes amb rang de llei i disposicions administratives pròpies sota el principi de competència (vegeu «L'Ordenament Jurídic i els Principis de les Fonts del Dret»): Llei autonòmica: Norma parlamentària limitada al territori de la comunitat i a les competències de l'Estatut. Presenta la particularitat que pot ser suspesa en la seva vigència quan és objecte d'impugnació per part del Govern central davant el Tribunal Constitucional, diferència rellevant respecte a la llei estatal ordinària.

Convenis i acords entre CCAA: Instruments previstos estatutàriament per coordinar la gestió i prestació de serveis entre diferents territoris, sotmesos a l'autorització de les Corts Generals. Reglaments autonòmics: Normes de rang infralegal dictades per les administracions de les comunitats autònomes. Així mateix, l'Estat compta amb categories normatives específiques amb incidència directa en el sistema autonòmic: Lleis marc de delegació: Les Corts Generals atribueixen a les comunitats autònomes la facultat de legislar en matèries estatals dins un marc de principis i límits fixats per les mateixes Corts.

1 Lleis orgàniques de transferència: L'Estat delega facultats corresponents a matèries d'àmbit estatal, acompanyades necessàriament de la cessió de mitjans financers i de la reserva de fórmules de control estatal. 2 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 28 ERROR FREQÜENT Confondre una llei marc amb una llei de transferència. La llei marc atribueix a les comunitats exclusivament la facultat de dictar normes legislatives sota directrius de les Corts; la llei orgànica de transferència traspassa competències i facultats executives o materials estatals, exigint per mandat constitucional la cessió de fons financers i el manteniment de controls estatals.

COMPROVA-HO 58 Quina condició formal prèvia és indispensable perquè les Corts Generals aprovin una llei d'harmonització sobre matèries autonòmiques? IDEES CLAU L'Estat autonòmic espanyol s'articula mitjançant el principi dispositiu sobre el fonament indissoluble de la unitat territorial. L'Estatut d'Autonomia actua com a norma institucional bàsica autonòmica aprovada mitjançant llei orgànica estatal integrada al bloc de constitucionalitat. El repartiment competencial es basa en les llistes dels articles 148 i 149 de la Constitució i el contingut específic de cada Estatut.

Les lleis autonòmiques tenen el mateix rang que les estatals però el seu àmbit és limitat pel principi de competència i poden patir suspensió automàtica si l'Estat les impugna. L'Estat influeix sobre l'autonomia mitjançant lleis bàsiques, lleis marc, lleis orgàniques de transferència i lleis d'harmonització. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 59. Quina diferència operativa presenta la impugnació d'una llei autonòmica per part del Govern central davant d'una llei estatal? 60. Quin requisit acompanya necessàriament la cessió de competències mitjançant una llei orgànica de transferència? 61. Quins elements integren de manera obligatòria el contingut d'un Estatut d'Autonomia?

Lleis d'harmonització: Disposicions amb les quals l'Estat unifica o coordina normes sobre competències autonòmiques per raons d'interès general, apreciades prèviament per majoria absoluta de cada cambra de les Corts Generals. 3 Lleis bàsiques: Normes que estableixen la regulació troncal uniforme a tot el territori espanyol sobre matèries compartides segons els articles 148 i 149 de la Constitució. 4 Introducció al Dret Constitucional: Institucions i Fonts 29 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 62. Com s'aproven definitivament els Estatuts d'Autonomia a les Corts Generals? 63.

Quin instrument permet a les CCAA dictar normes sobre competències estatals segons directrius de les Corts? 64. Què exigeix la via ràpida per part dels municipis per iniciar el procés autonòmic? 65. Què cal perquè les comunitats autònomes subscriguin convenis per gestionar serveis comuns? 7 Resum per repassar Institucions: Govern, Poder Judicial i Ministeri Fiscal Concepte Definició i claus d'examen Govern Òrgan constitucional format pel President, vicepresidents i ministres; dirigeix la política interior i exterior, l'administració, la defensa i exerceix la potestat reglamentària.

Investidura del President Votació al Congrés per majoria absoluta en 1a volta, o majoria simple 48 hores després; si transcorren 2 mesos sense acord, es dissolen les Corts i es convoquen eleccions. Administració Pública (art. 103.1 CE) Aparell executiu sotmès a la llei sota els…