Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A L'ECONOMIA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts del Tema 1 d'Introducció a l'Economia (UdG): els deu principis, fallades de mercat, el flux circular de la renda i la frontera de possibilitats.

APREN.AI Índex 1 Fonaments de l'economia i decisions individuals La naturalesa del problema econòmic Els principis sobre la presa de decisions individuals 2 Interacció entre agents, mercats i intervenció pública Sistemes d'assignació de recursos El funcionament del mecanisme de mercat Les fallades del mercat i el paper de l'Estat 3 Principis macroeconòmics i relacions agregades Productivitat i nivell de vida material La inflació i l'emissió monetària La disjuntiva entre inflació i atur: La corba de Phillips 4 Models econòmics: flux circular i frontera de possibilitats El model del flux circular de la renda La frontera de possibilitats de producció (FPP) 5 Resum per repassar Decisions individuals i escassetat Interacció de mercat i intervenció pública Principis macroeconòmics Models econòmics fonamentals Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 1 1 Fonaments de l'economia i decisions individuals EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte d'economia i la seva vinculació directa amb l'escassetat Calcular el cost d'oportunitat associat a una decisió concreta Distingir entre eficiència econòmica i equitat distributiva Avaluar decisions individuals mitjançant la regla del canvi marginal PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què fins i tot les persones més riques del món han de continuar prenent decisions econòmiques?

Etimològicament, el vocable «economia» prové del grec clàssic i fa referència a l'administració de la llar. Aquesta analogia il·lustra perfectament el problema bàsic de qualsevol societat: distribuir recursos limitats entre diferents membres amb necessitats diverses. La naturalesa del problema econòmic Una comunitat humana ha de determinar constantment quines tasques s'executen, qui les desenvolupa i quina compensació rep cada individu. Els factors bàsics de producció disponibles (terra, treball i capital) són finits, mentre que les aspiracions humanes resulten pràcticament il·limitades. DEFINICIÓ L'economia és l'estudi de la gestió dels recursos escassos per part de la societat.

Aquesta disciplina neix precisament de la confluència entre recursos limitats i necessitats múltiples que sovint entren en conflicte. Si la disponibilitat de recursos fos il·limitada o existís una coincidència absoluta sobre els objectius col·lectius, la ciència econòmica no tindria raó de ser. Els principis sobre la presa de decisions individuals L'anàlisi de l'elecció individual constitueix el primer bloc dels deu principis econòmics i s'emmarca en la microeconomia: Principi 1: Els individus s'enfronten a disjuntives. Per aconseguir allò que desitgem, habitualment hem de renunciar a una altra opció.

A nivell personal trobem dilemes com oci contra feina, o despesa actual contra estalvi per a la vellesa. A escala social destaca la disjuntiva entre eficiència i equitat. Principi 2: El cost d'una cosa és allò a què es renuncia per aconseguir-la. Davant de diverses opcions, cal valorar tant els guanys com els sacrificis implícits. El cost real no sempre es reflecteix únicament en diners. Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 2 Principi 3: Les persones racionals pensen en termes marginals. Els agents avaluen petits ajustos sobre plans prèviament establerts. Una decisió racional es concreta únicament quan el benefici marginal supera el cost marginal.

Principi 4: Els individus responen a incentius. Un canvi en els beneficis o en els costos associats a una conducta altera de manera directa les decisions dels agents. Concepte Significat econòmic Metàfora clàssica Eficiència Aprofitament màxim dels recursos escassos disponibles. Grandària total del pastís Equitat Distribució justa o equilibrada de la prosperitat entre els membres socials. Repartiment de les porcions del pastís EXEMPLE Quan un estudiant decideix matricular-se a la universitat en lloc d'incorporar-se al mercat laboral, el seu cost d'oportunitat inclou el sou íntegre que deixa de percebre durant els anys formatius.

ERROR FREQÜENT Confondre el cost monetari directe amb el cost d'oportunitat. El cost d'oportunitat no és només el pagament en metàl·lic, sinó el valor de la millor alternativa sacrificada en prendre una decisió. COMPROVA-HO 2 Segons la teoria marginalista, en quina condició una persona racional acceptarà consumir o produir una unitat addicional d'un bé?

PROCÉS Procés de presa de decisió racional 1 Disjuntiva Reconeixement de les opcions possibles i necessitat d'elecció 2 Cost d'oportunitat Avaluació del valor de la millor alternativa que es descarta 3 Anàlisi marginal Comparació estricta entre benefici marginal i cost marginal 4 Execució racional Adopció de la decisió quan el guany addicional supera el cost Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 3 IDEES CLAU L'escassetat sorgeix del xoc entre necessitats il·limitades i recursos productius finits (terra, treball i capital). Tota decisió implica un cost d'oportunitat, que equival al valor de la millor alternativa no escollida.

L'eficiència fa referència a maximitzar la producció, mentre que l'equitat es refereix a repartir els beneficis de manera justa. El comportament racional s'analitza comparant beneficis i costos marginals en el marge de l'activitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Com es defineix el cost d'oportunitat quan hi ha més de dues alternatives? 4. Per què les polítiques de redistribució com els subsidis generen un conflicte entre eficiència i equitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Què estudia principalment la ciència econòmica? 6. Quin és el cost d'oportunitat d'una decisió? 7. Com actua un agent econòmic que pren decisions racionals? 8.

A què fa referència la metàfora de la grandària del pastís?

El funcionament dels bancs privats a) La impressió legal de moneda b) L'assignació de recursos limitats c) L'eliminació total dels impostos d) El preu de venda establert a) El valor de la renúncia b) La suma dels costos fixos c) L'estalvi monetari total acumulat d) Compara costos i beneficis marginals a) Cerca exclusivament l'equitat absoluta b) Prioritza sempre la despesa màxima c) Ignora els beneficis a curt termini d) A la inflació moderada a) A la distribució dels impostos b) Al poder del monopoli c) A l'eficiència econòmica productiva d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 4 2 Interacció entre agents, mercats i intervenció pública EN ACABAR SABRÀS Contrastar els sistemes d'assignació per autoritat i per mecanisme de mercat Explicar la transmissió d'informació econòmica mitjançant el sistema de preus Identificar les fonts principals de fallades de mercat en situacions reals Argumentar la necessitat d'intervenció pública per assolir l'equitat distributiva PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Com és possible que milers de productes arribin cada matí als supermercats sense cap ordre del govern?

Quan els individus interactuen entre ells, sorgeixen estructures de coordinació que canalitzen la producció i el consum. Qualsevol societat ha de donar resposta a tres preguntes bàsiques: què produir, com produir i per a qui produir. Sistemes d'assignació de recursos Històricament s'han articulat dos mecanismes principals per organitzar l'activitat econòmica: El funcionament del mecanisme de mercat En una economia de mercat lliure, el comerç genera beneficis mutus mitjançant l'especialització i l'intercanvi. En lloc de cobrir cadascú la totalitat de les seves necessitats de manera aïllada, els agents es dediquen a allò que fan millor i intercanvien béns i serveis.

DEFINICIÓ La mà invisible descriu el mecanisme pel qual els individus, en cercar el seu propi interès econòmic personal, acaben promovent sense proposar-s'ho el benestar material general de la societat mitjançant la competència. L'eina instrumental d'aquest mecanisme són els preus. Els preus transmeten la informació sobre l'escassetat relativa dels béns i reflecteixen tant els costos de fabricació com la valoració que en fan els compradors. L'encariment incentiva a estalviar el bé escàs, mentre que la rebaixa de preu incentiva el consum. Sistema d'autoritat: L'Estat o planificador central pren les decisions relatives a la producció i la distribució (model socialista tradicional).

1 Sistema de mercat: Les decisions es prenen de manera descentralitzada mitjançant la interacció de consumidors i empreses coordinats pels preus (model capitalista). 2 Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 5 ESQUEMA Motius d'intervenció estatal a l'economia Les fallades del mercat i el paper de l'Estat Tot i l'eficàcia habitual dels mercats, el mecanisme pot fallar a l'hora d'assignar recursos de forma òptima. En aquests casos, la intervenció pública pot millorar els resultats obtinguts. Causa d'intervenció Naturalesa del problema Manifestació típica Externalitats Impacte que les accions d'un agent causen sobre tercers sense compensació monetària.

Contaminació d'un riu per una fàbrica que perjudica la comunitat veïna. Béns públics Béns el consum dels quals per una persona no n'impedeix el gaudi simultani a d'altres, ni se'n pot excloure qui no paga. Serveis comunitaris utilitzats per individus que eviten pagar impostos. Poder de mercat Capacitat d'un únic agent o d'un grup reduït per alterar i fixar preus discrecionalment. Monopolis o oligopolis que fixen condicions de venda desfavorables. Repartiment no equitatiu El mercat premia exclusivament segons eficiència i capacitat de generar valor, reproduint desigualtats. Necessitat d'ajuts socials, impostos sobre la renda o subsidis d'atur.

Intervenció de l'Estat Correcció dels resultats insatisfactoris del mercat Fallades de mercat Problemes d'eficiència en l'assignació Externalitats Efectes a tercers sense compensació econòmica Béns públics Consum no rival i no exclusió Poder de mercat Capacitat per fixar preus de forma abusiva Iniquitat distributiva Repartiment desigual de la renda generada Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 6 ERROR FREQÜENT Assumir que el mercat per si sol solucionarà els problemes de desigualtat social. El mercat persegueix l'eficiència, no la justícia distributiva; per tant, l'equitat requereix la intervenció activa de les institucions públiques.

COMPROVA-HO 10 Quina diferència fonamental hi ha entre una fallada d'eficiència i una qüestió d'equitat en un mercat? IDEES CLAU El comerç fomenta l'especialització i eleva el nivell de benestar col·lectiu. El sistema de mercat respon al què, com i per a qui mitjançant decisions descentralitzades i preus lliures. La mà invisible utilitza el sistema de preus com a transmissor bàsic d'informació sobre valor i costos. Les fallades del mercat (externalitats, béns públics i poder de mercat) i la desigualtat justifiquen la intervenció estatal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En què consisteix la propietat de no-rivalitat en els béns públics? 12.

Què succeeix en el funcionament del mercat quan s'introdueixen distorsions greus en els preus? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Qui pren les decisions en una economia centralitzada d'autoritat? 14. Com transmeten informació els preus en un mercat? 15. Quin cas descriu clarament una externalitat negativa?

Les famílies consumidores a) Els petits comerços locals b) L'Estat o planificador central c) Els mercats de valors d) Indicant escassetat i valor a) Garantint l'equitat salarial b) Eliminant el comerç exterior c) Fixant subsidis obligatoris d) La contractació laboral voluntària a) L'abocament de residus contaminants b) La compra d'ordinadors c) L'increment del preu minorista d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 7 16. Quin és l'objectiu natural del mercat que no garanteix l'equitat?

3 Principis macroeconòmics i relacions agregades EN ACABAR SABRÀS Relacionar la productivitat del treball amb el nivell de vida material d'un territori Explicar l'origen monetari de la inflació sostinguda Interpretar la relació inversa a curt termini entre inflació i desocupació mitjançant la corba de Phillips Delimitar el camp d'estudi de la microeconomia davant de la macroeconomia PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Si imprimir bitllets fos la clau de la riquesa, per què cap govern no elimina la pobresa regalant milions a cada habitant?

A diferència de la microeconomia, que s'ocupa del comportament de llars i empreses individuals, la macroeconomia estudia els fenòmens globals que afecten l'economia en el seu conjunt: l'expansió del nivell de vida, la desocupació laboral i l'evolució general dels preus. Productivitat i nivell de vida material Les enormes disparitats en el nivell de vida material que s'observen entre països tenen una explicació fonamental: la productivitat. DEFINICIÓ La productivitat és la quantitat de béns i serveis produïts per unitat de temps i treball aplicat (com ara la producció assolida per hora i treballador). Els països amb més productivitat gaudeixen d'un nivell de vida material superior.

Aquesta capacitat generadora depèn de factors decisius com la capacitació dels treballadors, l'estat de la tecnologia, els recursos naturals i la dotació de capital financer i físic. La inflació i l'emissió monetària La inflació es defineix com l'increment generalitzat del nivell de preus d'una economia. Quan es manté per sota del 2 % sol considerar-se controlada, mentre que registres superiors comencen a representar un problema econòmic d'estabilitat.

La màxima eficiència a) El pagament d'impostos b) La plena igualtat c) La gratuïtat dels serveis d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 8 EXEMPLE A curt o mitjà termini (1-2 anys), existeix una connexió directa entre l'excés de diners en circulació i el ritme de pujada dels preus. Si l'autoritat econòmica imprimeix diners de forma desmesurada, la moneda perd valor adquisitiu i els preus s'enfilen automàticament.

La disjuntiva entre inflació i atur: La corba de Phillips A curt termini, l'economia s'enfronta a una disjuntiva essencial expressada mitjançant la corba de Phillips: Si s'aplica una política monetària expansiva per finançar empreses i aturar la desocupació, augmenta la inflació. Per contra, si es restringeix la quantitat de diners per frenar l'augment de preus, la despesa global cau, la producció s'alenteix i la taxa d'atur s'eleva a curt termini. Gràfica de la corba de Phillips a curt i llarg termini. El gràfic anterior posa de manifest aquesta relació inversa a curt termini entre la taxa d'inflació i la taxa de desocupació, així com l'existència d'un nivell d'atur a llarg termini (NAIRU).

Pol tica monet ria expansiva ı ˊ a ˋ M s liquiditat e ˊ Menys desocupaci i m s inflaci o ˊ e ˊ o ˊ Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 9 ERROR FREQÜENT Assumir que un augment continuat de la quantitat de diners genera riquesa real. Imprimir diners no augmenta la quantitat física de recursos o béns disponibles; només en dilueix el poder adquisitiu i apuja el nivell de preus. COMPROVA-HO 18 Quin efecte immediat té a curt termini una política contractiva dirigida a baixar la inflació?

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Impressió de moneda Increment excessiu de liquiditat per part de l'autoritat central L'emissió monetària excessiva Pèrdua de valor del diner Menor poder de compra de cada unitat monetària Inflació de preus Pujada generalitzada del cost dels béns de consum IDEES CLAU El nivell de vida material d'un país depèn directament de la seva capacitat productiva per hora de treball. La impressió excessiva de moneda genera inflació i redueix el valor adquisitiu del diner. A curt termini existeix una disjuntiva entre inflació i atur descrita per la corba de Phillips.

La microeconomia analitza agents individuals mentre que la macroeconomia aborda agregats nacionals com el creixement, l'atur i la inflació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Com es defineix formalment la inflació? 20. A partir de quin llindar anual sol considerar-se que la inflació comença a ser un problema? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. De què depèn principalment el nivell de vida d'un país? Dels subsidis que rep a) De la seva productivitat b) De la moneda que utilitza c) De la despesa del govern d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 10 22. Quina és la causa bàsica de la inflació continuada? 23.

Què descriu la corba de Phillips a curt termini? 24. Quina disciplina estudia agregats com l'atur nacional? 4 Models econòmics: flux circular i frontera de possibilitats EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els components reals i monetaris dins del model del flux circular de la renda Identificar el paper d'oferta i demanda de llars i empreses en els dos mercats bàsics Interpretar gràficament els punts eficients, ineficients i inassolibles d'una FPP Connectar el desplaçament al llarg de la FPP amb el concepte de cost d'oportunitat PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Qui ofereix el treball en l'economia: les empreses que publiquen ofertes o els ciutadans que cerquen feina?

Els economistes construeixen models per simplificar i interpretar el funcionament del món real. Dos dels esquemes gràfics més rellevants per sintetitzar l'activitat econòmica són el diagrama del flux circular i la frontera de possibilitats de producció. El model del flux circular de la renda Aquest model visualitza el conjunt de transaccions que es produeixen de forma contínua entre dos tipus d'agents: famílies i empreses. Aquests operen a través de dos mercats clarament diferenciats.

El comerç internacional obert a) L'excés de productivitat b) La impressió excessiva de diners c) L'estalvi de les famílies d) Equilibri de mercats competitius a) Disjuntiva entre inflació i atur b) Distribució d'eficiència i equitat c) Relació entre preus i impostos d) L'organització d'empreses a) La microeconomia b) La teoria comptable c) La macroeconomia d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 11 Diagrama de les interaccions del flux circular de la renda. La interacció conté dos circuits oposats i complementaris: Flux real (factors i productes): Les famílies posseeixen els factors productius (terra, treball i capital) i els ofereixen a les empreses al mercat de factors.

Les empreses utilitzen aquests inputs per fabricar béns i serveis, que acaben venent a les famílies al mercat de béns i serveis. Flux monetari (diners): Les empreses retribueixen els factors de producció mitjançant salaris, lloguers i beneficis. Aquesta renda és utilitzada per les famílies com a despesa per adquirir béns i serveis, tornant a les empreses en forma d'ingressos. PER RECORDAR-HO En el mercat de treball, les famílies són l'oferta (ofereixen la seva capacitat laboral) i les empreses són la demanda (demanen treballadors). És un dels errors de concepte més habituals en començar a estudiar economia.

La frontera de possibilitats de producció (FPP) La frontera de possibilitats de producció és un gràfic que representa les múltiples combinacions de béns que una economia pot arribar a produir disposant d'uns factors de producció determinats i d'una tecnologia donada. Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 12 Gràfica de la frontera de possibilitats de producció entre cotxes i ordinadors. A partir del gràfic que contraposa la producció d'ordinadors i la de cotxes, podem classificar els punts d'una economia: Punt en el gràfic Condició econòmica Significat analític Punts A i C Eficients S'aprofiten al màxim tots els recursos disponibles sobre la línia de la FPP (p.

ex., 700 cotxes i 2.000 ordinadors al punt A). Punt B Ineficient Se situa a l'interior de la frontera (300 cotxes i 1.000 ordinadors); indica recursos ociosos o atur. Punt D Inassolible Se situa fora de la corba; la capacitat tecnològica o de factors actual no permet produir-lo. La FPP expressa gràficament el cost d'oportunitat: per incrementar la fabricació d'un bé, l'economia ha de desviar recursos i renunciar forçosament a una quantitat concreta de l'altre bé. ERROR FREQÜENT Considerar que un punt inassolible com el D serà sempre impossible.

Els punts inassolibles es poden fer realitat en el futur si augmenten els factors productius o es produeix una millora tecnològica que desplaci la corba cap a l'exterior. Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 13 COMPROVA-HO 26 Què significa econòmicament que un país estigui operant en un punt situat per sota de la seva FPP? CICLE Circuit continu del flux circular 1. Aportació de factors: Les famílies aporten terra, treball i capital a les empreses 2. Pagament de rendes: Les empreses abonen salaris, lloguers i beneficis a les llars 3. Consum i despesa: Les famílies gasten la seva renda comprant productes 4.

Lliurament de productes: Les empreses subministren béns i serveis generant ingressos IDEES CLAU El flux circular reflecteix la circulació simultània del flux real de béns i factors i del flux monetari de rendes i despeses. Al mercat laboral les llars constitueixen l'oferta de treball i les companyies la demanda. La FPP delimita les combinacions de producció màximes donats els recursos i la tecnologia existents. Els punts sobre la frontera són eficients, els interiors són ineficients i els exteriors són inassolibles a curt termini. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quins fluxos componen el model del flux circular de la renda? 28.

Com il·lustra la FPP el cost d'oportunitat entre dos béns com cotxes i ordinadors? 1 Aportació de factors 2 Pagament de rendes 3 Consum i despesa 4 Lliurament de productes Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 14 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin paper tenen les famílies al mercat de factors de producció? 30. Què representa un punt situat estrictament sobre la corba de la FPP? 31. Per què un punt interior sota la FPP és ineficient? 32. Com es contraresta el flux de despesa de les famílies al mercat de béns?

5 Resum per repassar Decisions individuals i escassetat Concepte Definició resumida Economia Estudi de la manera com la societat gestiona els seus recursos escassos davant necessitats múltiples i il·limitades. Cost d'oportunitat Valor d'allò al qual es renuncia per aconseguir una cosa (o diferència amb la millor opció descartada). Eficiència Aprofitament màxim dels recursos disponibles (grandària total del pastís econòmic). Equitat Distribució justa de la prosperitat entre els membres socials (repartiment de les porcions del pastís). Anàlisi marginal Presa de decisions basada a comparar si el benefici marginal supera estrictament el cost marginal addicional.

Fixadores d'impostos a) Compradores de treball b) Monopolis naturals c) Venedores de factors d) Una producció ineficient a) Una crisi financera b) Un aprofitament eficient c) Un volum inassolible d) Perquè el preu és zero a) Perquè genera deute extern b) Perquè hi ha recursos desaprofitats c) Perquè s'han esgotat els béns d) Amb nous lloguers públics a) Amb salaris empresarials b) Amb el lliurament de béns c) Amb interessos bancaris d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 15 Interacció de mercat i intervenció pública Concepte Definició resumida Mà invisible Mecanisme pel qual la recerca de l'interès econòmic propi mitjançant la competència acaba promovent el benestar col·lectiu.

Sistema de preus Instrument clau de coordinació que reflecteix l'escassetat, els costos i el valor atorgat als béns. Fallada de mercat Incapacitat del mecanisme de mercat lliure per assignar els recursos de manera eficient per si mateix. Externalitats Efectes positius o negatius de l'activitat d'un agent sobre el benestar de tercers sense contrapartida econòmica. Béns públics Béns de consum no rival dels quals ningú no pot ser exclòs, encara que no en pagui el cost per la via d'impostos. Poder de mercat Capacitat d'un únic agent econòmic o d'un grup reduït per influir i fixar discrecionalment els preus.

Principis macroeconòmics Concepte Definició resumida Productivitat Quantitat de béns i serveis produïts per unitat de temps i treball; determinant essencial del nivell de vida material d'un país. Inflació Increment generalitzat del nivell de preus d'una economia causat per una emissió excessiva de moneda que en dilueix el valor. Corba de Phillips Relació de disjuntiva a curt termini entre inflació i atur (reduir la inflació sol elevar l'atur temporalment). Micro vs Macro La microeconomia estudia les decisions individuals de llars i empreses; la macroeconomia analitza fenòmens agregats globals.

Models econòmics fonamentals Concepte Definició resumida Flux circular de la renda Model que representa els circuits oposats de flux real (factors i béns) i flux monetari (rendes i despeses) entre famílies i empreses. Mercat de treball Mercat de factors on les famílies formen l'oferta laboral i les empreses representen la demanda de treball. Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 16 Concepte Definició resumida Frontera de possibilitats (FPP) Gràfic de les combinacions màximes de producció possibles amb una tecnologia i uns factors de producció determinats.

Eficiència a la FPP Els punts sobre la frontera són eficients, els punts inferiors són ineficients (atur o recursos ociosos) i els exteriors són inassolibles. Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 17 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè recursos indispensables com el temps continuen sent estrictament limitats, obligant a renunciar a una opció per fer-ne una altra. 2. Només ho farà si el benefici marginal esperat és estrictament superior al cost marginal derivat d'aquesta unitat afegida. 3. És la diferència de valor entre l'alternativa escollida i la millor de les opcions descartades. 4.

Perquè repartir el pastís de manera més equitativa pot reduir els incentius a produir i esforçar-se, disminuint així la grandària total del pastís disponible. 5. c) L'assignació de recursos limitats. L'economia s'ocupa de com la societat gestiona els seus recursos escassos davant de necessitats humanes il·limitades. 6. b) El valor de la renúncia. El cost d'oportunitat és precisament allò al qual es renuncia per obtenir una altra cosa. 7. a) Compara costos i beneficis marginals. Un individu racional avalua si el benefici marginal d'una acció és superior al seu cost marginal corresponent. 8. d) A l'eficiència econòmica productiva.

L'eficiència determina com s'aprofita al màxim el pastís de recursos, mentre que l'equitat en determina el repartiment. 9. Pel funcionament descentralitzat de la mà invisible, on productors i botiguers es coordinen a través dels preus guiant-se pel seu propi interès. 10. La fallada d'eficiència implica un malbaratament de recursos o una mala assignació (externalitats o poder de mercat), mentre que l'equitat qüestiona la justícia ètica de com es reparteix la renda obtinguda. 11. Consisteix en el fet que el consum o ús del bé per part d'un individu no redueix ni impedeix la disponibilitat del mateix bé per a la resta de ciutadans. 12.

Els preus deixen de transmetre informació veraç sobre l'escassetat i els costos, provocant decisions errònies de consum i producció que redueixen l'eficiència global. 13. c) L'Estat o planificador central. En un sistema d'autoritat és l'Estat qui determina directament la producció i la distribució dels recursos. 14. a) Indicant escassetat i valor. Els preus informen els agents de la valoració que té el bé i dels costos necessaris per a fabricar-lo. 15. b) L'abocament de residus contaminants. La contaminació no compensada que pateix la comunitat veïna és un clar exemple d'externalitat negativa. 16. a) La màxima eficiència.

El mercat cerca l'eficiència productiva, per la qual cosa cal la intervenció pública si es vol corregir la desigualtat. 17. Perquè inundar el mercat de bitllets sense més productes només encareix proporcionalment els preus i genera hiperinflació. 18. En retirar diners del mercat, es redueix la despesa de famílies i empreses, la qual cosa disminueix la producció i fa augmentar l'atur a curt termini. 19. És l'augment generalitzat i sostingut del nivell general de preus en una economia. 20. Comença a considerar-se un problema quan supera clarament el 2 % anual. Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 18 21. b) De la seva productivitat.

Com més gran és la quantitat de béns i serveis produïts per unitat de treball, major és el nivell de vida material. 22. c) La impressió excessiva de diners. Un creixement excessiu de la massa monetària fa perdre valor a la moneda i provoca l'encariment dels preus. 23. b) Disjuntiva entre inflació i atur. A curt termini, reduir la taxa de desocupació sol implicar assumir un nivell més alt d'inflació. 24. d) La macroeconomia. La macroeconomia analitza els fenòmens agregats que afecten el conjunt d'un territori econòmic. 25. Els ciutadans són els propietaris del factor treball i són ells qui l'ofereixen a canvi d'un salari a les empreses demandants. 26.

Significa que la seva economia actua de manera ineficient, ja que compta amb recursos productius ociós o infrautilitzats (com ara atur o maquinària aturada). 27. El flux real de factors productius i béns o serveis físics, i el flux monetari corresponent de rendes, salaris, beneficis i despesa de consum. 28. Mostra que per produir unitats addicionals de cotxes cal retirar necessàriament recursos de la fabricació d'ordinadors, reduint-ne el volum obtingut. 29. d) Venedores de factors. Les llars són les propietàries de la terra, el treball i el capital, i els venen o lloguen a les empreses. 30. c) Un aprofitament eficient.

Tots els punts sobre la línia de la frontera utilitzen de manera màxima i eficient els recursos disponibles. 31. c) Perquè hi ha recursos desaprofitats. Els punts interiors indiquen que no s'està utilitzant tota la capacitat productiva, produint menys del que es podria. 32. c) Amb el lliurament de béns. La despesa monetària de les famílies té com a contrapartida el flux físic de béns i serveis venuts per les empreses. Apunts d'Introducció a l'Economia: Principis i Models 19