Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A L'ECONOMIA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Resum complet de microeconomia bàsica: FPP, avantatge comparatiu, equilibri de mercat, elasticitats, incidència fiscal i teoria del consumidor amb fórmules. APREN.AI Índex 1 Fonaments i Mètode de l'Anàlisi Econòmica 1. Concepte d'economia i el mètode científic 2. Microeconomia i macroeconomia 3. Anàlisi positiva i anàlisi normativa 4. Variables econòmiques clau 2 Frontera de Possibilitats de Producció i Rendiments 1. Concepte i Representació de la FPP 2. Dinàmica de la Frontera: Desplaçaments 3. El Cost d'Oportunitat i el Pendent de la Corba 4.

Productivitat i Rendiments dels Factors 5.

Concavitat de la FPP i Costos Creixents 3 Especialització, Avantatge Comparatiu i Comerç Els guanys del comerç i la divisió del treball Avantatge absolut enfront d'avantatge comparatiu Càlcul dels costos d'oportunitat relatius La Relació Real d'Intercanvi (RRI) i el preu d'equilibri comercial Frontera de possibilitats de consum 4 Sistemes Econòmics i el Mecanisme de Preus Les preguntes econòmiques fonamentals Classificació dels sistemes econòmics El mecanisme dels preus relatius i la coordinació de mercat 5 Forces del Mercat: Demanda, Oferta i Equilibri La demanda: comportament del comprador i determinants Classificació econòmica dels béns segons la demanda Moviments sobre la corba de demanda i desplaçaments L'oferta: determinants i agregació Equilibri de mercat i resolució de desequilibris 6 Elasticitats de la Demanda i de l'Oferta 1.

Concepte d'elasticitat i anàlisi de sensibilitat 2. Elasticitat-preu de la demanda 3. Relació entre l'elasticitat-preu i la despesa del consumidor 4. Elasticitat-preu creuada i elasticitat-renda 5. Elasticitat-preu de l'oferta 7 Intervenció Pública als Mercats: Controls de Preus, Impostos i Subvencions Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 1 Intervenció pública mitjançant controls de preus Avaluació del benestar econòmic Impostos específics per unitat i el seu model Incidència impositiva i repartiment de la càrrega fiscal Subvencions com a impostos negatius 8 Teoria del Consumidor: Preferències i Restricció Pressupostària 1. Racionalitat, preferències i funció d'utilitat 2.

Utilitat total i utilitat marginal decreixent 3. Corbes d'indiferència i Relació Marginal de Substitució (RMS) 4. Restricció pressupostària i recta de balanç 5. Desplaçaments i girs de la recta pressupostària 9 Formulari 1. Producció, Cost d'Oportunitat i Comerç Internacional 2. Elasticitats de la Demanda i de l'Oferta 3. Equilibri, Intervenció Fiscal i Teoria del Consumidor Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 2 1 Fonaments i Mètode de l'Anàlisi Econòmica EN ACABAR SABRÀS Distingir l'àmbit d'estudi de la microeconomia respecte del de la macroeconomia. Diferenciar una proposició positiva d'una proposició normativa en debats de política econòmica. Classificar les variables econòmiques en endògenes o exògenes, de flux o d'estoc, i nominals o reals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què no podem saber si una mesura econòmica és 'bona' o 'dolenta' només mirant dades i gràfics? L'economia és una ciència social orientada a resoldre un problema fonamental: com administrar els recursos disponibles per satisfer necessitats humanes.

ESQUEMA Estructura del curs de Microeconomia Bàsica 1. Concepte d'economia i el mètode científic La gestió dels recursos escassos constitueix l'objecte central de l'economia. La societat disposa de recursos limitats i ha de decidir com assignar-los davant de necessitats il·limitades. Aquest camp d'estudi abasta tres àmbits principals: Com prenen decisions els individus en qüestions com el treball, la despesa o l'estalvi. Com interactuen els diferents agents entre si dins dels mercats. Com funciona l'economia en el seu conjunt.

Mètode i conceptes bàsics Fonaments, escassetat i variables econòmiques Possibilitats de producció i comerç FPP, cost d'oportunitat i avantatge comparatiu Mercat i equilibri Demanda, oferta, elasticitats i intervenció pública Teoria del consumidor Preferències, utilitat i restricció pressupostària Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 3 Per estudiar aquests fenòmens, l'economista actua com un científic. Utilitza el mètode científic, articulat en tres fases: l'observació inicial de la realitat, la formulació de teories explicatives i la contrastació posterior d'aquestes teories mitjançant dades.

DEFINICIÓ Un model econòmic és una representació simplificada de la realitat que ajuda a entendre el funcionament d'un fenomen mitjançant supòsits o hipòtesis. Entre els més coneguts figuren el diagrama del flux circular de la renda i la frontera de possibilitats de producció (vegeu «Frontera de Possibilitats de Producció i Rendiments»). Els models es recolzen en funcions matemàtiques, equacions lineals i no lineals, representacions gràfiques i la interpretació econòmica posterior dels resultats obtinguts. COMPROVA-HO 2 Per què els models econòmics necessiten introduir supòsits si redueixen el realisme? 2.

Microeconomia i macroeconomia L'anàlisi econòmica s'estructura en dos grans nivells d'agregació: Microeconomia: estudia com les unitats individuals —bàsicament llars i empreses— prenen les seves decisions i de quina forma interactuen en els diferents mercats concrets. Macroeconomia: estudia els fenòmens que afecten el conjunt global de l'economia, com la inflació, la taxa d'atur o el creixement econòmic agregat.

Branca Objecte d'estudi Exemples de fenòmens analitzats Microeconomia Decisions individuals i mercats particulars Decisió de compra d'una llar, fixació de preu d'una empresa Macroeconomia Comportament de l'economia agregada Taxa d'inflació, nivell d'atur, creixement del PIB COMPROVA-HO 3 L'anàlisi de l'efecte d'un impost sobre la compra de cafè pertany a la microeconomia o a la macroeconomia? 3. Anàlisi positiva i anàlisi normativa Dins del discurs econòmic cal separar l'explicació empírica dels judicis de valor. Aquesta frontera metodològica distingeix dos enfocaments: Anàlisi positiva: descriu la realitat tal com és.

Es limita a constatar i reafirmar fets observables o relacions causa-efecte que es poden verificar amb dades objectives. Anàlisi normativa: descriu la realitat tal com hauria de ser. Incorpora judicis ètics o criteris polítics sobre la conveniència d'una mesura, de manera que no es pot refutar únicament amb xifres (com el Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 4 debat sobre l'establiment o augment del salari mínim). ERROR FREQÜENT Confondre una proposició normativa amb una afirmació positiva només perquè contingui dades numèriques.

Per exemple, «s'ha d'apujar el salari mínim a 1.200 euros» és una afirmació normativa (expressa un desig o judici de valor), mentre que «un augment del salari mínim redueix la contractació juvenil un 2 %» és una afirmació positiva (proposa una relació de causa i efecte contrastable empíricament). 4. Variables econòmiques clau La construcció de models requereix definir i classificar les variables segons el seu paper, temporalitat o valoració monetària: Criteri de classificació Tipus de variable Definició Exemple d'aplicació Determinació del model Endògena Variable dependent; el seu valor queda explicat o determinat dins del mateix model. Producció de blat obtinguda en una collita.

Exògena Variable independent; el seu valor s'introdueix des de fora com una dada donada. Quantitat de fertilitzant aplicada al camp. Dimensió temporal Flux Mesura una quantitat al llarg d'un període de temps determinat (dimensió temporal). Diners que es retiren del caixer durant un mes. Estoc Mesura una quantitat acumulada en un instant o moment precís del temps (amb memòria). Saldo acumulat al compte bancari un dia fixat. Efecte dels preus Nominal Mesurada en unitats monetàries corrents, sense corregir l'efecte de la variació dels preus. Salari monetari cobrat en euros actuals. Real Mesurada en unitats físiques o poder adquisitiu constant, aïllant la variació de preus.

Béns i serveis que es poden adquirir amb aquest salari. A més, l'anàlisi empírica quantifica l'evolució d'aquestes variables mitjançant la taxa de variació, que mesura el canvi percentual d'una magnitud entre dos períodes de temps consecutius: COMPROVA-HO 4 La riquesa d'una família és una variable de flux o d'estoc? I els seus ingressos mensuals? Taxa de variaci = o ˊ X t 1 X X t t 1 100 Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 5 IDEES CLAU L'economia estudia la gestió i assignació de recursos escassos per satisfer necessitats mitjançant models basats en supòsits.

La microeconomia examina les decisions individuals de llars i empreses als mercats, mentre que la macroeconomia analitza fenòmens globals com l'atur, la inflació i el creixement. L'anàlisi positiva descriu fets contrastables tal com són, mentre que l'anàlisi normativa formula judicis de valor sobre com haurien de ser. Les variables endògenes s'expliquen dins del model, mentre que les exògenes s'introdueixen des de l'exterior com a paràmetres independents. Les variables de flux es mesuren al llarg d'un període de temps, mentre que les variables d'estoc reflecteixen una quantitat acumulada en un moment fix. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

En què es diferencia l'enfocament de l'anàlisi positiva del de l'anàlisi normativa? 6. Com es distingeix conceptualment una variable de flux d'una variable d'estoc? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin és l'objecte central d'estudi de la ciència econòmica? 8. Quin dels següents és un àmbit d'estudi típic de la macroeconomia? 9. Quina d'aquestes afirmacions correspon a una anàlisi normativa?

La predicció exacta del mercat borsari a) La determinació exclusiva dels impostos estatals b) L'assignació de recursos escassos en la societat c) L'acumulació indefinida de diners als bancs d) El preu d'equilibri de les pomes a) La contractació d'un treballador en un taller b) L'evolució agregada de la inflació i l'atur c) La despesa setmanal en alimentació d'una família d) El govern hauria d'apujar el salari mínim a) Una mala collita redueix la producció de blat b) La pujada de tipus redueix el consum c) L'atur ha augmentat dues dècimes aquest trimestre d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 6 10.

En un model agrícola on la producció depèn del fertilitzant, quin paper té el fertilitzant? 2 Frontera de Possibilitats de Producció i Rendiments EN ACABAR SABRÀS Distingir gràficament combinacions productives eficients, ineficients i inassolibles sobre la FPP. Calcular el cost d'oportunitat mitjançant el pendent de la frontera. Relacionar la concavitat de la FPP amb la llei dels rendiments decreixents. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què no podem produir quantitats il·limitades de tots els béns alhora? 1. Concepte i Representació de la FPP La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) il·lustra el límit màxim de combinacions de béns que pot obtenir una societat.

Aquesta anàlisi assumeix uns recursos productius determinats i un nivell de tecnologia donat. En un escenari simplificat amb dos béns (per exemple, aliments i vestits), la corba delimita el ventall d'opcions a l'abast del sistema econòmic. Els punts del pla es classifiquen en tres categories segons la seva viabilitat i el seu aprofitament tècnic: Combinacions eficients: punts situats exactament sobre la corba. Els recursos s'utilitzen al màxim sense malbaratament. Combinacions ineficients: punts situats a l'interior de la frontera. Hi ha recursos ociosos o una gestió inadequada que genera malbaratament. Combinacions inassolibles: punts situats per sobre i a la dreta de la línia.

Amb la dotació actual de recursos i tecnologia no és possible arribar-hi. El gràfic següent mostra aquesta distribució bàsica de l'espai de producció: Variable endògena o dependent a) Variable exògena o independent b) Variable expressada en termes nominals c) Variable d'estoc amb memòria d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 7 Gràfica de punts eficients, ineficients i inassolibles a la FPP. COMPROVA-HO 12 Què diferencia un punt situat sobre la corba de la FPP d'un punt situat a l'interior? 2. Dinàmica de la Frontera: Desplaçaments La FPP no roman immòbil al llarg del temps.

Qualsevol canvi en les condicions productives bàsiques en modifica la posició o la forma: Millora tecnològica: si la tècnica progressa, és possible generar més quantitat d'un o d'ambdós béns amb la mateixa dotació inicial. Variació de recursos: un increment en els factors disponibles (com més treball o més capital) desplaça la frontera cap a l'exterior, fent assolibles punts abans inaccessibles.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Progrés tecnològic Permet produir més amb menys recursos Augment de recursos Més quantitat de factors disponibles Desplaçament exterior de la FPP Més producció màxima Noves combinacions abans inassolibles Si la tecnologia millora només per a la fabricació d'un producte concret, la quantitat màxima d'aquest bé augmenta, pivotant la corba sobre l'eix del bé que no ha variat. Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 8 3. El Cost d'Oportunitat i el Pendent de la Corba Produir més unitats d'un bé obliga a transferir factors des de l'altre sector. Per tant, cal renunciar a una certa quantitat del segon producte.

El cost d'oportunitat mesura quant renunciem d'un bé per obtenir una unitat addicional de l'altre. DEFINICIÓ El cost d'oportunitat entre dos béns és igual al valor absolut del pendent de la Frontera de Possibilitats de Producció en aquell punt. Aquesta relació es pot comprovar observant una taula de producció entre vestits i aliments: Taula de càlcul del cost d'oportunitat entre vestits i aliments.

Combinació Vestits Aliments Cost d'oportunitat d'1 vestit ( ) Cost d'oportunitat d'1 aliment ( ) A 0 150 — — B 10 145 aliments vestits C 18 120 aliments vestits Cost d'oportunitat de X = = Variaci del b X o ˊ e ˊ Variaci del b Y o ˊ e ˊ ΔX ΔY ΔVestits ΔAliments ΔAliments ΔVestits = 10 5 0,5 = 5 10 2 = 8 25 3,125 = 25 8 0,32 Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 9 Combinació Vestits Aliments Cost d'oportunitat d'1 vestit ( ) Cost d'oportunitat d'1 aliment ( ) D 24 90 aliments vestits E 28 50 aliments vestits F 30 0 aliments vestits ERROR FREQÜENT En calcular el cost d'oportunitat del bé X, el denominador ha de ser sempre la variació del bé que volem produir ( ), no pas la quantitat a la qual renunciem.

Invertir la fracció calcula el cost de l'altre bé. COMPROVA-HO 13 Segons la taula anterior, quin és el cost d'oportunitat de passar del punt C al D per a cada nou vestit? 4. Productivitat i Rendiments dels Factors La capacitat de generació d'un sistema depèn de com respon la producció total (output) davant la incorporació de factors productius (input). Es defineixen dues mètriques essencials: Productivitat mitjana: relació entre la producció global i el volum total de factor emprat ( ). Productivitat marginal: increment de producció generat per l'addició d'una unitat extra de factor quan la resta es mantenen fixos ( ).

El comportament d'aquestes magnituds marca el tipus de rendiments: Rendiments decreixents: en mantenir tots els factors constants excepte un, cada unitat afegida d'aquest factor variable aporta menys producció addicional que l'anterior. Rendiments creixents: a mesura que s'afegeix més factor variable, l'increment de producció addicional és cada cop més gran. Rendiments constants: cada unitat extra de factor variable aporta exactament la mateixa quantitat de producte. En aquest supòsit, la FPP és una recta amb pendent i cost d'oportunitat fixos. 5.

Concavitat de la FPP i Costos Creixents La forma habitual de la FPP és còncava respecte a l'origen de coordenades: ΔVestits ΔAliments ΔAliments ΔVestits = 6 30 5 = 30 6 0,2 = 4 40 10 = 40 4 0,1 = 2 50 25 = 50 2 0,04 ΔX Input total Output total ΔInput ΔOutput Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 10 Gràfica de la forma còncava de la FPP cap a l'origen. Una FPP amb concavitat cap a l'origen reflecteix costos d'oportunitat creixents derivats de rendiments decreixents en els factors de producció. A mesura que l'economia s'especialitza més en un sol bé, ha de desviar recursos que són menys idonis per a aquesta activitat.

La presència de la llei dels rendiments decreixents fa que calgui sacrificar quantitats cada vegada més grans de l'altre producte per obtenir guanys marginals iguals. Per aquest motiu, el pendent de la corba es torna progressivament més pronunciat i el cost d'oportunitat augmenta. COMPROVA-HO 14 Quina forma geomètrica té la FPP si els costos d'oportunitat són constants? IDEES CLAU La FPP representa les quantitats màximes de dos béns que es poden generar amb una tecnologia i uns recursos concrets. Els punts interiors impliquen ineficiència tècnica o recursos aturats; els exteriors són inassolibles a curt termini.

El valor absolut del pendent de la corba en cada punt determina el cost d'oportunitat. Els rendiments decreixents dels factors provoquen que el cost d'oportunitat sigui creixent i la corba sigui còncava cap a l'origen. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Com s'expressa el càlcul matemàtic del cost d'oportunitat entre dos béns X i Y a la FPP? 16. Què succeeix amb la FPP si augmenta la quantitat disponible d'un dels recursos productius? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Com es cataloga un punt situat a l'interior de la Frontera de Possibilitats de Producció?

Òptim i plenament eficient a) Amb cost d'oportunitat màxim b) Ineficient per malbaratament c) Inassolible amb la tecnologia d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 11 18. A què equival el cost d'oportunitat d'un bé en un punt de la FPP? 19. Quina causa origina la concavitat de la FPP cap a l'origen de coordenades? 20. Què caracteritza uns rendiments decreixents en un factor productiu? 3 Especialització, Avantatge Comparatiu i Comerç EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió entre avantatge absolut i avantatge comparatiu. Calcular els costos d'oportunitat relatius a partir de taules de productivitat.

Determinar l'interval factible de la Relació Real d'Intercanvi per a un comerç beneficiós. Explicar com el comerç expandeix la frontera de possibilitats de consum. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Pot un país que és menys eficient fabricant qualsevol classe de producte beneficiar-se del comerç amb una potència tecnològica? Els guanys del comerç i la divisió del treball L'intercanvi voluntari constitueix un dels mecanismes centrals per augmentar el benestar general. Les economies que s'obren al comerç internacional experimenten un creixement econòmic més sòlid, mentre que l'aïllament comercial sol comportar efectes perjudicials sobre el nivell de vida de la població.

Quan dos agents o nacions cooperen comercialment, no cal que un sigui més eficient en tot: n'hi ha prou que cadascú canalitzi el seu esforç cap a la producció en què suporta un sacrifici relatiu menor. PER RECORDAR-HO La lògica bàsica de l'intercanvi sosté que si una nació pot elaborar un bé amb un menor cost d'oportunitat que una altra, a aquesta segona li resultarà més rendible adquirir-lo a través del comerç que no pas fabricar-lo internament.

A l'àrea sota la corba a) A la suma dels factors fixos b) Al valor absolut del pendent c) A la productivitat mitjana total d) Rendiments d'escala constants a) Una tecnologia inalterable b) Costos d'oportunitat creixents c) La manca d'eficiència productiva d) L'output total cau immediatament a) El cost d'oportunitat és nul b) La producció addicional disminueix c) Tots els factors varien alhora d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 12 Avantatge absolut enfront d'avantatge comparatiu Per entendre l'origen de l'especialització cal distingir amb claredat dues maneres d'avaluar l'eficiència productiva: en termes d'inputs emprats o en termes de cost d'oportunitat (vegeu «Frontera de Possibilitats de Producció i Rendiments»).

DEFINICIÓ Un país té avantatge absolut en un bé quan necessita menys recursos (com hores de treball) per obtenir una unitat de producte, o bé quan, amb la mateixa quantitat d'inputs, aconsegueix generar un volum d'output superior al d'altres economies. Analitzem el cas en què disposem de les xifres de productivitat horària de dos països per a dos béns determinats: País Carn (kg per hora de feina) Teixit de cotó (metres per hora de feina) Argentina 4 1 Egipte 2 6 Observant aquestes dades d'output per hora de treball: Argentina disposa d'avantatge absolut en carn perquè genera 4 kg/hora davant dels 2 kg/hora d'Egipte ( ).

Egipte té avantatge absolut en cotó perquè produeix 6 metres/hora enfront del metre únic d'Argentina ( ). Tanmateix, l'avantatge absolut no és el criteri decisiu per comerciar. L'aportació cabdal de David Ricardo rau en la formulació de la Llei de l'Avantatge Comparatiu. DEFINICIÓ Un territori posseeix avantatge comparatiu en la producció d'un bé si el seu cost d'oportunitat per produir-lo és estrictament inferior al de l'altre país. Ricardo va demostrar que fins i tot si un país no tingués cap avantatge absolut (fos menys productiu en tots els sectors), continuarà beneficiant-se del comerç internacional si s'especialitza en allò en què el seu desavantatge relatiu sigui menor.

PROCÉS Procés de guanys pel comerç internacional 1 Avantatge comparatiu Detecció del menor cost d'oportunitat relatiu 2 Especialitzaci ó productiva Assignació de recursos al bé més eficient 3 Comerç internacional Intercanvi segons una RRI mútuament avantatjosa 4 Augment del benestar Expansió de les possibilitats de consum totals 4 > 2 6 > 1 Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 13 COMPROVA-HO 22 Si un país requereix menys hores de treball que qualsevol altre per fabricar tots els béns, ha de produir-los tots ell mateix sense comerciar?

Càlcul dels costos d'oportunitat relatius Per calcular el cost d'oportunitat és indispensable parar atenció a com s'expressen les dades de partida: Fent servir les dades d'output horari de la taula anterior, calculem el cost d'oportunitat ( ) d'1 kg de carn per a cada territori: Argentina: Renuncia a 1 metre de cotó per cada 4 kg de carn que produeix. Per tant, . Egipte: Renuncia a 6 metres de cotó per cada 2 kg de carn. Per tant, . Com que , Argentina té avantatge comparatiu en carn. Per la relació inversa, Egipte tindrà necessàriament avantatge comparatiu en cotó: . .

ERROR FREQÜENT Un error greu a l'examen consisteix a calcular el cost d'oportunitat dividint sempre les quantitats de la mateixa manera sense comprovar si l'enunciat ofereix output per hora ( ) o hores per unitat ( ). Si les dades són d'hores necessàries per producte, el cost de produir un bé augmenta com més hores exigeix aquest, just a la inversa que en les dades de rendiment directe. La Relació Real d'Intercanvi (RRI) i el preu d'equilibri comercial La Relació Real d'Intercanvi (RRI) estableix la taxa a la qual s'intercanvia un bé per un altre en el mercat mundial. Existeixen dues expressions recíproques per a la taxa: la ràtio cotó/carn o la seva inversa, carn/cotó.

Perquè l'intercanvi sigui mútuament avantatjós i voluntari, el preu internacional ha d'oferir incentius a les dues parts: L'exportador del bé ha de rebre un preu superior al seu propi cost d'oportunitat intern per justificar la producció addicional. Dades d'output per unitat de recurs ( ): Mostren la quantitat produïda per cada hora de feina. Per calcular a quantes unitats d'un bé es renuncia, es divideix la producció alternativa entre la producció del bé analitzat. 1 y/L Dades de recursos per unitat de producte ( ): Mostren les hores de treball necessàries per obtenir una unitat. Aquí el càlcul inverteix la ràtio.

2 L/y CO CO = carn Argentina = 4 1 0,25 metres de coto ˊ CO = carn Egipte = 2 6 3 metres de coto ˊ 0,25 < 3 CO = coto ˊ Egipte = 6 2 kg de carn 3 1 0,33 kg de carn CO = coto ˊ Argentina = 1 4 4 kg de carn y/L L/y Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 14 L'importador ha de pagar un preu inferior al que li costaria produir aquest bé amb els seus propis recursos. Per tant, la condició de viabilitat de la RRI exigeix que el preu se situï de manera estricta entre els dos costos d'oportunitat nacionals: Aplicant les nostres xifres, l'interval admissible per comercialitzar 1 kg de carn és: Qualsevol preu acordat dins d'aquest marge garanteix guanys per a ambdues economies.

COMPROVA-HO 23 Seria viable establir una relació d'intercanvi internacional en què 1 kg de carn es pagués a 4 metres de cotó? Frontera de possibilitats de consum En situació d'autarquia (sense relacions exteriors), cada país es troba limitat estrictament per la seva pròpia Frontera de Possibilitats de Producció (FPP): només pot consumir allò que produeix. En obrir-se a l'intercanvi i especialitzar-se segons l'avantatge comparatiu, apareix la frontera de possibilitats de consum. DEFINICIÓ La frontera de possibilitats de consum reflecteix el conjunt de totes les combinacions de béns que una economia pot arribar a adquirir combinant la seva producció especialitzada amb el comerç internacional.

Aquesta frontera depèn directament de la posició de la FPP nacional i de la taxa de canvi fixada per la RRI. Gràcies al comerç, la frontera de consum es desplaça més enllà de la FPP domèstica, permetent que els ciutadans gaudeixin de cistelles de béns que abans resultaven materialment inassolibles. IDEES CLAU L'avantatge absolut avalua la productivitat directa d'inputs, mentre que l'avantatge comparatiu analitza el cost d'oportunitat relatiu. El principi de David Ricardo demostra que el comerç mutu afavoreix el benestar fins i tot quan un país no té cap avantatge absolut.

Perquè el comerç resulti profitós per a totes dues parts, la Relació Real d'Intercanvi s'ha d'ubicar estrictament entre els costos d'oportunitat de cada economia. L'obertura exterior i l'especialització expandeixen la frontera de possibilitats de consum més enllà dels límits de la producció domèstica autàrquica. CO < carn Argentina RRI < carn CO carn Egipte 0,25 m de cot < o ˊ RRI < carn 3 m de coto ˊ Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 15 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. Com es defineix l'avantatge absolut d'una nació en la fabricació d'un producte? 25.

Quin requisit matemàtic ha de satisfer la Relació Real d'Intercanvi (RRI) de la carn perquè l'acord sigui viable entre Argentina i Egipte? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 26. Quina condició determina l'avantatge comparatiu d'un país en un bé? 27. Segons David Ricardo, quan s'obtenen guanys de l'intercanvi comercial? 28. Si el CO d'Argentina és 0,25 cotó i el d'Egipte és 3 cotó, quin preu és admissible? 29. Quin efecte té el comerç sobre la frontera de possibilitats de consum? 4 Sistemes Econòmics i el Mecanisme de Preus EN ACABAR SABRÀS Distingir les preguntes fonamentals que resol tot sistema econòmic.

Comparar les característiques, avantatges i fallades del mercat, la planificació centralitzada i l'economia mixta. Calcular i interpretar el preu relatiu com a mesura del cost d'oportunitat entre dos béns.

Empra menys hores de mà d'obra a) Tenir un cost d'oportunitat menor b) Disposar de major volum de recursos c) Produir una quantitat superior d'output absolut d) Només quan els costos són idèntics a) Només si un té avantatge absolut b) Quan cada país s'especialitza comparativament c) Si la balança comercial és autosuficient d) 0,2 metres de cotó a) 0,1 metres de cotó b) 3,5 metres de cotó c) 1,5 metres de cotó d) Anul·la la frontera de producció pròpia a) La manté idèntica a l'autarquia b) Permet consumir més enllà de la FPP c) La contreu cap a l'origen d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 16 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Si un govern no intervé gens en l'economia, per què no es construeixen xarxes d'enllumenat públic o carreteres secundàries aïllades?

Tota societat ha d'organitzar els seus recursos per resoldre el problema de l'escassetat (vegeu «Fonaments i Mètode de l'Anàlisi Econòmica»). Aquesta organització es concreta a través d'un sistema econòmic, que estableix les regles institucionals per respondre a les preguntes bàsiques de la producció i la distribució. ESQUEMA Mecanismes d'assignació de recursos Les preguntes econòmiques fonamentals Qualsevol comunitat humana ha de donar resposta a tres qüestions centrals: Què produir i en quina quantitat: Determinar quins béns o serveis cal elaborar i quins recursos s'hi han de destinar.

Com produir i distribuir: Escollir els mètodes tècnics, l'organització dels processos i la combinació de factors productius. Per a qui produir: Definir el criteri de repartiment del producte obtingut entre els membres de la societat. Classificació dels sistemes econòmics Segons el paper que s'atorga a l'Estat i a la iniciativa privada, es distingeixen tres grans models teòrics i pràctics: 1. Sistema d'economia de mercat En un sistema d'economia de mercat pur, l'Estat no intervé en l'activitat productiva. L'assignació dels recursos es produeix mitjançant el mecanisme espontani conegut històricament com la mà invisible descrita per Adam Smith.

Els preus i el joc lliure de l'oferta i la demanda guien les decisions individuals: Economia de mercat Decisions lliures i mà invisible Planificació centralitzada Control estatal i repartiment igualitari Economia mixta Mercat amb regulació i redistribució Preus relatius Coordinació d'oferta i demanda Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 17 Què produir: Els béns que demana el mercat; la quantitat depèn directament del preu assolit. Com produir: Les empreses cerquen maximitzar beneficis i minimitzar costos, assolint la màxima quantitat possible al cost mínim. Per a qui produir: Per a aquells agents que disposen de capacitat de pagament per abonar el preu fixat.

Molts analistes consideren aquest model pur una utopia teòrica, atès que presenta importants fallades: Inestabilitat cíclica: Alternança periòdica d'etapes d'expansió i recessió. Manca de béns no rendibles: La iniciativa privada desatén activitats necessàries que no generen lucre directe. Deteriorament ambiental: La recerca exclusiva del benefici privat tendeix a ignorar els costos ecològics. Abusos de poder de mercat: Posicions de domini que fixen preus perjudicials o creen necessitats artificials. Distribució desigual de la renda: Manca de cobertura per als col·lectius que no poden pagar.

COMPROVA-HO 31 Per què en una economia de mercat pura poden quedar desateses necessitats socials bàsiques? 2. Sistema de planificació centralitzada En el sistema de planificació centralitzada, l'objectiu principal és el repartiment igualitari de la renda. L'Estat és el propietari dels factors productius i dirigeix el conjunt de l'economia mitjançant plans plurianuals obligatoris: Què produir: L'òrgan de planificació central fixa les quantitats i les metes de fabricació. Com produir: Els procediments s'estableixen de manera jeràrquica; els directors d'empresa actuen com a funcionaris públics subordinats al pla.

Per a qui produir: La producció es distribueix a la totalitat de la població sota criteris d'equitat. Si la planificació és descentralitzada, l'autoritat defineix les metes prioritàries generals però deixa un cert marge perquè el mercat regeixi les decisions associades al consum familiar. Aquest model presenta greus dificultats operatives: Errors de previsió: La manca de mercats reals impedeix conèixer la situació de l'economia i les necessitats concretes. Manca d'incentius: En no existir competència, les unitats productives es limiten a complir quotes formals, fet que condueix sovint al malbaratament. Rigidesa burocràtica: L'excessiva estructura administrativa alenteix la presa de decisions.

COMPROVA-HO 32 Quina és la causa principal dels errors de previsió en una planificació centralitzada pura? Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 18 3. Sistema d'economia mixta L'economia mixta combina el funcionament del mercat amb la intervenció correctora del sector públic. L'Estat actua per mitigar els desajustos del mercat lliure mitjançant diverses funcions essencials: Marc legal i institucional: Fixa lleis, regulacions i ordre per garantir la seguretat econòmica. Provisió de béns públics: Ofereix béns i serveis no coberts per la iniciativa privada per manca de rendibilitat financera.

Redistribució de la renda: Aplica mecanismes per corregir les desigualtats socioeconòmiques i promoure la igualtat d'oportunitats. Estabilització macroeconòmica: Suavitza les fluctuacions cícliques, reduint l'impacte entre períodes de crisi i etapes d'expansió.

Criteri Economia de Mercat Planificació Centralitzada Economia Mixta Què produir Preferències dels consumidors i preus Decisió de l'òrgan estatal de planificació Consumidors i Estat (béns públics) Com produir Mètodes de mínim cost i màxim benefici Directrius jeràrquiques plurianuals Eficiència privada sota regulació pública Per a qui produir Agents amb capacitat de pagament Repartiment igualitari a la població Capacitat de pagament i redistribució estatal Paper de l'Estat Inexistent (o testimonial) Propietari total i planificador absolut Regulador, redistribuïdor i proveïdor de béns ERROR FREQÜENT Confondre l'economia de mercat pura amb l'economia mixta.

A la pràctica, pràcticament cap economia contemporània és un mercat pur sense intervenció estatal. Recorda que l'existència d'impostos, serveis públics o regulacions laborals i ambientals caracteritza precisament l'economia mixta. El mecanisme dels preus relatius i la coordinació de mercat El mercat és l'àmbit de trobada entre compradors i venedors. Funciona a través de la circulació de fluxos reals (béns, serveis i factors de producció) i fluxos monetaris (despeses, ingressos, salaris i beneficis), coordinats de manera permanent pel mecanisme dels preus. Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 19 Diagrama del flux circular de la renda entre empreses i famílies.

El preu actua com a transmissor d'informació i com a mecanisme d'incentius: orienta el consumidor a demanar més o menys quantitat d'un bé, i esperona el productor a augmentar o reduir la seva oferta. Per funcionar amb precisió, el mercat requereix informació detallada sobre el moment, el lloc, els costos dels productors, les preferències dels consumidors i el marc normatiu vigent. La decisió d'adquirir un bé enfront d'un altre no depèn únicament del seu valor monetari absolut, sinó del seu preu relatiu, que expressa el cost d'una unitat d'un bé en termes d'unitats de l'altre bé. DEFINICIÓ El preu relatiu és el quocient entre els preus monetaris de dos béns ( ).

Expressa el poder adquisitiu o taxa de canvi d'un bé respecte a l'altre, de manera equivalent a la Relació Real d'Intercanvi (RRI, vegeu «Especialització, Avantatge Comparatiu i Comerç»). Si considerem el preu del bé 1 com a unitats monetàries per unitat i el del bé 2 com a unitats monetàries per unitat: Aquest càlcul determina que l'adquisició d'una unitat del bé 1 equival a renunciar a 1,5 unitats del bé 2, establint la base d'incentius sobre la qual els agents decideixen com distribuir la seva despesa. COMPROVA-HO 33 Si el preu d'un llibre és de 20 € i el d'un cafè és de 2 €, quin és el preu relatiu del llibre respecte al cafè?

p /p 1 2 p = 1 15 p = 2 10 = p 2 p 1 = 10 15 1,5 unitats del b 2 per cada unitat del b 1 e ˊ e ˊ Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 20 IDEES CLAU Els sistemes econòmics resolen les tres preguntes clau: què, com i per a qui produir. L'economia de mercat pura confia en el mecanisme de preus i la mà invisible, però genera desigualtat, cicles i mancances ambientals. La planificació centralitzada busca la igualtat, però pateix rigidesa burocràtica, errors de previsió i falta d'incentius. L'economia mixta combina l'eficiència del mercat amb la intervenció pública reguladora, estabilitzadora i redistributiva.

El preu relatiu ( ) expressa el cost d'oportunitat entre dos béns i transmet els incentius necessaris per a l'assignació de recursos. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34. Quines són les tres preguntes bàsiques que tot sistema econòmic ha de respondre? 35. Quin paper compleix l'Estat en una economia mixta respecte a les fallades de mercat? 36. Com s'obté i què indica el preu relatiu entre dos béns? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. En un sistema de mercat lliure pur, quin mecanisme determina el repartiment dels béns? 38. Quin és l'objectiu primordial del sistema de planificació centralitzada? 39. Quina funció correspon a l'Estat en una economia mixta?

p /p 1 2 Els plans plurianuals de les empreses a) L'assignació equitativa del govern central b) El registre oficial de necessitats socials c) La capacitat adquisitiva dels consumidors d) El repartiment igualitari de la renda a) L'estímul de la lliure competència empresarial b) La reducció dels tipus impositius c) La maximització del benefici corporatiu d) Eliminar la llibertat de contractació a) Suavitzar la inestabilitat dels cicles b) Substituir completament la propietat privada c) Fixar tots els preus de venda d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 21 40.

Si el preu del bé 1 és 12 € i el del bé 2 és 4 €, el preu relatiu p1/p2 és: 5 Forces del Mercat: Demanda, Oferta i Equilibri EN ACABAR SABRÀS Distingir entre moviments sobre les corbes de mercat i desplaçaments d'aquestes. Classificar els béns segons la reacció de la demanda davant canvis en el preu, la renda o béns relacionats. Calcular i interpretar l'equilibri de mercat identificant situacions d'excés d'oferta o de demanda. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Per què una rebaixa de preus fa créixer les vendes sense que la corba de demanda s'hagi de moure de lloc?

La demanda: comportament del comprador i determinants La decisió de compra d'un producte reflecteix les necessitats i possibilitats dels consumidors en un context d'intercanvi (per aprofundir en el concepte d'escassetat, vegeu «Fonaments i Mètode de l'Anàlisi Econòmica»). Per a un individu concret, la quantitat que desitja adquirir depèn de múltiples variables simultànies. DEFINICIÓ La demanda individual expressa la quantitat d'un bé que un consumidor concret està disposat a adquirir segons el seu preu i altres condicionants socioeconòmics.

De forma funcional, la demanda de l'individu es representa com , on intervenen els següents determinants: Preu del propi bé ( ): cost monetari unitari d'adquisició. Preu dels béns substitutius ( ) i preu dels béns complementaris ( ): valor de mercat d'altres articles relacionats. Renda disponible ( ): capacitat adquisitiva o ingressos de la persona. Expectatives ( ): previsions d'ingressos futurs, canvis impositius o preus previstos. Preferències o gustos ( ): valoració subjectiva, modes i tendències tecnològiques. En el conjunt del mercat intervenen compradors.

La suma horitzontal de les quantitats individuals dóna lloc a la demanda agregada: 0,33 unitats del bé 2 per bé 1 a) 8 unitats del bé 2 per bé 1 b) 3 unitats del bé 2 per bé 1 c) 48 unitats del bé 2 per bé 1 d) i q (P , P , P , R , Exp , PR ) i d s c i i i P P s P c R i Exp i PR i N Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 22 Aïllant la influència dels altres factors sota la clàusula ceteris paribus (la resta de variables romanen constants), s'obté la corba de demanda, la qual reflecteix la relació estricta entre el preu i la quantitat demandada. Gràfica de la corba de demanda individual escalonada segons el preu.

Segons la llei de la demanda, a mesura que el preu d'un bé disminueix, la quantitat demandada augmenta, atorgant un pendent negatiu a la corba representativa. Classificació econòmica dels béns segons la demanda La reacció de la quantitat demandada davant variacions en el propi preu, en la renda o en altres preus permet classificar els béns en diferents categories analítiques: Criteri de resposta Tipologia Comportament de la demanda Variació del preu propi ( ) Bé ordinari El preu i la quantitat es mouen en sentit contrari ( ). Pendent negatiu. Bé Giffen El preu i la quantitat varien en el mateix sentit ( ). Pendent positiu.

q (P ) = D q (P ) i=1 N i d q (P ) = D q (P , P , P , R, Exp, PR) i=1 N i d s c P P q P q Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 23 Criteri de resposta Tipologia Comportament de la demanda Variació de la renda ( ) Bé normal Un increment de la capacitat adquisitiva augmenta la demanda ( ). Bé inferior Un augment de la renda redueix la quantitat demandada ( ). Variació del preu d'altres béns ( ) Béns substitutius Un increment de augmenta la demanda del bé analitzat (reacció en la mateixa direcció). Béns complementaris Un augment de redueix la demanda del bé analitzat (reacció en sentit oposat).

COMPROVA-HO 42 Si el preu de la mantega s'encareix i augmenta el consum de margarina, com es classifiquen ambdós béns entre si? Moviments sobre la corba de demanda i desplaçaments Cal distingir escrupolosament la naturalesa del canvi que experimenta la demanda en funció de l'origen de la pertorbació: R R q R q P , P s c P s P c Moviment al llarg de la corba: succeeix exclusivament davant d'una variació en el preu del propi bé, mantenint invariables la resta de factors. Es modifica la «quantitat demandada». 1 Desplaçament de tota la corba: succeeix quan varia qualsevol factor diferent del propi preu ( ). Es produeix un canvi en la «demanda».

2 R, P , P , Exp, PR s c Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 24 Esquema dels desplaçaments de la corba de demanda a dreta i esquerra. Un augment en la demanda desplaça la corba cap a la dreta (a cada nivell de preu es desitja adquirir més quantitat), mentre que una reducció la desplaça cap a l'esquerra. ERROR FREQÜENT Confondre un «canvi en la quantitat demandada» amb un «canvi en la demanda». El primer és una variació de preu del propi bé i suposa lliscar sobre la mateixa recta o corba; el segon desplaça tota la funció per variacions en la renda, gustos o preus d'altres productes.

L'oferta: determinants i agregació L'oferta reflecteix el comportament dels productors en el mercat. Si hi ha empreses, la quantitat que cadascuna posa a la venda depèn de factors productius i tecnològics. DEFINICIÓ L'oferta individual és el volum d'unitats d'un bé o servei que un productor determinat està disposat a vendre a diferents preus i condicions tècniques. La funció individual del productor s'expressa com . Els determinants principals són: Preu del propi bé ( ): incentiu d'ingrés obtingut per la venda. Preu dels factors de producció ( ): costos de capital, treball i terra. Si augmenten els costos, l'oferta disminueix.

M j q (P , P , T, Leg, Exp) j o f P P f Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 25 Estat de la tecnologia ( ): millores tecnològiques i patents que abarateixen o agilitzen els processos. Marc legal i regulacions (Leg): normatives de seguretat o ambientals que poden encarir els processos de producció. Expectatives (Exp): previsions especialment rellevants quan el cicle entre producció i cobrament és dilatat. L'oferta agregada s'obté sumant les ofertes de tots els productors del mercat: Esquema dels desplaçaments de la corba d'oferta davant factors exògens.

Igual que a la demanda, s'aplica el mateix criteri de distinció gràfica: una variació del preu del propi bé genera un moviment al llarg de la corba d'oferta (que té pendent positiu respecte al preu). Qualsevol canvi en costos, tecnologia, normes o expectatives genera un desplaçament complet de la corba d'oferta. COMPROVA-HO 43 Què li passa a la corba d'oferta de mercat si s'encareixen les matèries primeres utilitzades en la fabricació? Equilibri de mercat i resolució de desequilibris El funcionament conjunt de compradors i venedors determina el preu i la quantitat intercanviada de forma simultània.

T q (P ) = O q (P ) j=1 M j o q (P ) = O q (P , P , T, Leg, Exp) j=1 M j o f Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 26 DEFINICIÓ L'equilibri de mercat és la combinació de preu i quantitat en la qual els plans dels compradors coincideixen plenament amb els plans dels venedors, buidant el mercat. La condició matemàtica d'equilibri és la igualtat entre la demanda agregada i l'oferta agregada: Gràficament, correspon al punt de tall entre la corba de demanda i la corba d'oferta, determinat pel parell . En aquest punt, cap agent té incentius per desviar la seva conducta.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Preu superior a l'equilibri Genera excés de producció no venuda Preu inferior a l'equilibri La quantitat demandada supera l'ofertada Mecanisme d'equilibri del mercat Excés d'oferta Empeny el preu a la baixa fins a equilibrar Excés de demanda Empeny el preu a l'alça fins a equilibrar Quan el preu vigent al mercat no coincideix amb el preu d'equilibri, apareixen dues situacions d'ajust: Excés d'oferta o excedent: apareix quan el preu és superior al d'equilibri ( ). En aquesta circumstància, . La quantitat produïda supera el desig de compra, generant acumulació d'estocs i una pressió descendent sobre el preu.

Excés de demanda o escassetat: ocorre quan el preu se situa per sota del d'equilibri ( ). Aleshores, . La quantitat sol·licitada pels consumidors és més gran que la posada a la venda, creant escassetat del bé i una pressió a l'alça sobre el preu. COMPROVA-HO 44 Si en un mercat determinat la quantitat oferta supera la quantitat demandada, quin mecanisme tendeix a restablir l'equilibri? q (P ) = D q (P ) O (P , Q ) eq eq P > P eq q (P ) > O q (P ) D P < P eq q (P ) > D q (P ) O Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 27 IDEES CLAU La llei de la demanda estableix una relació inversa habitual entre el preu del producte i la seva quantitat demandada.

Els canvis en el preu propi causen moviments sobre la corba, mentre que els canvis en altres determinants provoquen desplaçaments de la corba sencera. Un bé és normal si la seva demanda puja amb la renda, i inferior si la demanda disminueix en augmentar la renda. L'oferta agregada té pendent positiu i depèn directament del preu, així com dels costos de producció, la tecnologia i el marc regulatori. L'equilibri s'assoleix quan ; els preus superiors provoquen excedents i els inferiors generen escassetat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45. Com respon la corba de demanda d'un bé normal davant d'un augment general de la renda dels consumidors? 46.

Quina diferència fonamental hi ha entre un bé ordinari i un bé Giffen? 47. Quina situació de mercat s'esdevé quan el preu és inferior al d'equilibri i com reacciona el preu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48. Quin efecte té l'augment del preu d'un bé sobre la seva pròpia funció de demanda? 49. Com es defineix un bé inferior en l'anàlisi de la demanda? 50. Què succeeix al mercat quan el preu se situa per sobre del preu d'equilibri?

q (P ) = D q (P ) O Un canvi en la tecnologia productiva a) Un desplaçament cap a la dreta b) Un desplaçament cap a l'esquerra c) Un moviment al llarg de la corba d) La seva demanda puja si puja el preu a) La seva demanda baixa quan puja la renda b) Es consumeix sempre conjuntament amb un altre c) El seu preu augmenta amb la tecnologia d) Apareix un excés d'oferta o excedent a) Es genera un excés de demanda o escassetat b) La corba de demanda es desplaça a l'esquerra c) La quantitat demandada supera la quantitat oferta d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 28 51. Quin impacte té una millora tecnològica sobre la corba d'oferta?

6 Elasticitats de la Demanda i de l'Oferta EN ACABAR SABRÀS Calcular l'elasticitat-preu de la demanda mitjançant mètodes percentuals, d'arc i puntuals. Determinar l'evolució de la despesa total del consumidor a partir de l'elasticitat-preu. Classificar béns segons els valors de l'elasticitat creuada i de l'elasticitat-renda. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Per què els economistes mesuren les reaccions de mercat amb percentatges en comptes d'utilitzar el pendent directe de la corba? 1.

Concepte d'elasticitat i anàlisi de sensibilitat En l'estudi dels mercats no n'hi ha prou de conèixer la direcció d'un canvi en l'equilibri; cal mesurar amb precisió la magnitud de la resposta davant d'una alteració en les variables econòmiques. Gràfica de desplaçament de la demanda i canvi d'equilibri. Quan s'analitzen xocs com l'encariment de béns relacionats o millores tecnològiques, les corbes es desplacen i generen un nou equilibri (vegeu «Forces del Mercat: Demanda, Oferta i Equilibri»).

Un moviment descendent sobre la corba a) Un desplaçament cap a l'esquerra b) Un desplaçament cap a la dreta c) Una reducció de la demanda agregada d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 29 Gràfica de desplaçament de l'oferta cap a la dreta. DEFINICIÓ L'elasticitat és una mesura de sensibilitat que quantifica la variació relativa d'una variable respecte al canvi d'una altra sota la condició de ceteris paribus. Per avaluar la sensibilitat no s'utilitza el pendent simple ( ), ja que aquesta magnitud depèn de les unitats de mesura emprades (com ara euros, quilos o litres).

En canvi, l'elasticitat és una mesura adimensional sense unitats perquè es defineix com el quocient de variacions percentuals: En el càlcul d'aquest quocient cal especificar amb claredat la referència triada: el punt inicial, el punt intermig o el punt final. 2. Elasticitat-preu de la demanda La funció de demanda habitual expressa la quantitat demandada en funció del seu preu, del preu d'altres béns i de la renda, . L'elasticitat-preu de la demanda mesura com de sensible és la quantitat demandada d'un bé respecte a les variacions del seu propi preu: Per la llei de la demanda, la relació entre preu i quantitat és inversa, de manera que el valor de l'elasticitat és negatiu o nul ( ).

Per exemple, un valor de indica que davant d'un encariment de l'1 %, la quantitat demandada es redueix un 4 %. PER RECORDAR-HO Com més gran és el valor absolut de l'elasticitat, més gran és la sensibilitat dels consumidors davant dels canvis de preu. Δp Δq ε = Δp/p Δq/q q (p, p , R) D a ε = p q = Variaci percentual de p o ˊ Variaci percentual de q o ˊ D p Δp q Δq ε p q 0 ε = p q 4 Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 30 Segons la magnitud en valor absolut ( ), la demanda es classifica en tres categories principals: Tipus de demanda Condició numèrica Descripció del comportament Elàstica La quantitat varia en una proporció superior a la variació del preu (molt sensible).

Inelàstica La quantitat varia en una proporció inferior a la variació del preu (poc sensible). Elasticitat unitària Una variació de l'1 % en el preu produeix exactament una variació de l'1 % en la quantitat. Quan es comparen dues corbes o dos punts, el que presenta un valor absolut superior és més elàstic (més sensible), mentre que el valor absolut inferior denota una rigidesa o inelasticitat superior. ERROR FREQÜENT Confondre el pendent de la demanda amb la seva elasticitat. En una corba de demanda lineal el pendent és constant al llarg de tota la recta, però l'elasticitat pren valors diferents a cada punt.

Per evitar que el càlcul depengui del sentit de la variació (si el preu puja o baixa), s'aplica el mètode del punt mig o elasticitat d'arc: D'altra banda, en una corba de demanda lineal expressada com , l'elasticitat puntual es calcula utilitzant la derivada respecte al preu: COMPROVA-HO 53 Per què una demanda lineal no té una elasticitat constant malgrat tenir un pendent constant? 3. Relació entre l'elasticitat-preu i la despesa del consumidor La despesa total que efectua el consumidor equival a . Analitzar com canvia aquesta despesa ( ) quan varia el preu és clau per dissenyar polítiques fiscals sobre béns o anticipar la recaptació pública.

La variació total de la despesa es descompon en la suma de dos efectes de signe oposat per la llei de la demanda: El signe final de depèn directament de l'elasticitat-preu: ε p ε > p 1 ε < p 1 ε = p 1 ε = p q (p +p )/2 1 0 p p 1 0 (q +q )/2 1 0 q q 1 0 q (p) = D a bp ε (p) = p q p qD = qD p (q ) D ( qD p ) g = p q (p) D Δg Δg = Δp q + p Δq = p q + ( p Δp q Δq ) Δg Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 31 Elasticitat Condició de variacions Efecte sobre la despesa ( ) Elàstica ( ) : La despesa total disminueix. Inelàstica ( ) g > 0: La despesa total augmenta. Unitària ( ) : La despesa total no varia.

COMPROVA-HO 54 Si un mercat presenta una demanda inelàstica, com reacciona la despesa del consumidor davant d'una pujada del preu? 4. Elasticitat-preu creuada i elasticitat-renda La quantitat demandada no només respon al propi preu del bé, sinó també als preus dels altres productes i a la capacitat adquisitiva del comprador. L'elasticitat-preu creuada de la demanda mesura la resposta de la demanda d'un bé davant de canvis en el preu d'un altre bé : Segons el seu signe matemàtic, els béns s'identifiquen com a substitutius o complementaris (vegeu «Forces del Mercat: Demanda, Oferta i Equilibri»): Béns substitutius: .

Existeix una relació directa; una pujada del preu de fa créixer la demanda de ( ). Béns complementaris: . Hi ha una relació inversa; si el preu de puja, la demanda de cau ( ). L'elasticitat-renda de la demanda quantifica la resposta de la quantitat davant de variacions en la renda del consumidor ( ): De forma puntual, es calcula a través de la derivada: La classificació dels béns segons l'elasticitat-renda s'estructura de la següent forma: Classificació del bé Valor de l'elasticitat-renda Proporció de canvi Primera necessitat (creixement menys que proporcional).

Δp > 0 ε > 1 > q Δq p Δp Δg < 0 ε < 1 < q Δq p Δp Δ ε = 1 = q Δq p Δp Δg = 0 q j ε = p j qD p j Δp j qD ΔqD ε > p j qD 0 j q p j qD ε < p j qD 0 j q p j qD R ε = R qD R ΔR qD ΔqD ε (R) = R qD R qD = qD R (q ) D ( qD R ) 0 ε R qD 1 > R ΔR qD ΔqD Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 32 Classificació del bé Valor de l'elasticitat-renda Proporció de canvi De luxe (creixement més que proporcional). Inferior (relació inversa). ESQUEMA Tipologia de béns segons elasticitat-renda COMPROVA-HO 55 Quina diferència hi ha entre un bé de primera necessitat i un bé de luxe pel que fa a l'elasticitat-renda? 5.

Elasticitat-preu de l'oferta L'elasticitat-preu de l'oferta analitza la reacció de la quantitat que ofereixen els productors quan varia el preu de venda al mercat: Gràfica d'una oferta perfectament elàstica horitzontal.

ε > R qD 1 < R ΔR qD ΔqD ε < R qD 0 R qD Béns normals Elasticitat-renda positiva Primera necessitat Elasticitat entre 0 i 1 Béns de luxe Elasticitat superior a 1 Béns inferiors Elasticitat-renda negativa ε = p qO p Δp qO ΔqO Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 33 Entre els casos extrems de sensibilitat de l'oferta destaquen: Oferta perfectament elàstica: representada per una línia horitzontal en el gràfic ; a un preu determinat els venedors estan disposats a subministrar qualsevol quantitat. Oferta perfectament inelàstica: representada per una línia vertical; la quantitat oferta roman fixa davant de qualsevol canvi en el preu.

IDEES CLAU L'elasticitat és una mesura de sensibilitat adimensional que empra quocients de variacions percentuals per evitar la dependència de les unitats de mesura. Segons el valor absolut de l'elasticitat-preu de la demanda, aquesta es classifica en elàstica ( ), inelàstica ( ) o unitària ( ). Quan la demanda és inelàstica, un increment del preu fa augmentar la despesa total del consumidor. L'elasticitat creuada positiva caracteritza béns substitutius, mentre que la negativa indica béns complementaris. L'elasticitat-renda distingeix béns normals ( , que poden ser de primera necessitat o de luxe) i béns inferiors ( ). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 56.

Com s'expressa l'elasticitat-preu puntual d'una funció de demanda lineal ? 57. Què implica una elasticitat creuada negativa entre dos béns? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 58. Quina condició defineix una demanda com a elàstica? 59. Si la demanda és inelàstica, quin efecte té augmentar el preu sobre la despesa? 60. Com es classifica un bé amb elasticitat-renda compresa entre 0 i 1?

p q ε > p 1 ε < p 1 ε = p 1 ε > R 0 ε < R 0 q (p) D L'elasticitat és exactament igual a zero a) El valor absolut supera la unitat b) El seu pendent és igual a zero c) El valor absolut és inferior a u d) La despesa es manté inalterada a) La despesa total augmenta b) La despesa total disminueix c) La despesa cau fins a zero d) Bé de primera necessitat a) Bé substitutiu perfecte b) Bé inferior c) Bé de luxe d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 34 61. Com es representa gràficament una oferta perfectament elàstica?

7 Intervenció Pública als Mercats: Controls de Preus, Impostos i Subvencions EN ACABAR SABRÀS Distingir les condicions d'efectivitat i els desequilibris d'un preu màxim i d'un preu mínim. Formular analíticament l'oferta fictícia i la falca fiscal provocades per un impost unitari. Determinar la incidència impositiva i el repartiment del subsidi segons les elasticitats del mercat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 62 Si el govern decideix que un impost l'han d'ingressar les empreses venedores, implica això que els consumidors no en pagaran cap part?

Intervenció pública mitjançant controls de preus L'autoritat pública pot intervenir en el funcionament del lliure mercat establint límits legals a les transaccions de béns. Quan el preu lliure s'obté a partir de la condició d'equilibri de mercat (vegeu «Forces del Mercat: Demanda, Oferta i Equilibri»), la fixació de límits directes altera les quantitats intercanviades i genera desequilibris permanents. Es distingeixen dues modalitats principals de regulació de preus: Preu mínim: límit legal obligatori per sota del qual no es pot vendre. L'objectiu institucional és millorar els ingressos o la situació dels venedors o productors.

Només produeix efectes al mercat si se situa per sobre del preu d'equilibri ( ). En aquest cas, la quantitat que els oferents desitgen vendre supera la que els compradors volen adquirir, provocant un excés d'oferta. Perquè aquesta política funcioni de manera sostinguda, el govern sovint ha d'adquirir o gestionar aquest excedent físic de producció. Preu màxim: sostre legal obligatori per sobre del qual està prohibit comercialitzar. El seu propòsit és protegir els compradors garantint preus més assequibles. Només té incidència efectiva si s'estableix per sota del preu d'equilibri ( ).

Com a resultat, la quantitat demandada supera la quantitat oferta, provocant un excés de demanda o situació d'escassetat. Recta que surt de l'origen a) Recta vertical sobre la quantitat b) Corba amb pendent negatiu constant c) Recta horitzontal a un preu d) P > m n ı ˊ P eq P < m x a ˋ P eq Apunts d'Introducció a l'Economia: Microeconomia Bàsica 35 Gràfica dels desequilibris generats per preus mínims i màxims regulats.

La taula següent resumeix les característiques i conseqüències derivades de cadascun d'aquests controls: Tipus de control Condició d'efectivitat Objectiu de la política Desequilibri generat Preu màxim Beneficiar els consumidors Excés de demanda (escassetat) Preu mínim Millorar la situació dels productors Excés d'oferta (excedent) COMPROVA-HO 63 Què passa en un mercat competitiu si el govern imposa un preu mínim per sota del preu d'equilibri? Avaluació del benestar econòmic Per valorar si la intervenció pública resulta convenient o millora l'assignació inicial, cal comparar la situació abans i després de la mesura considerant l'impacte conjunt sobre preus, quantitats i benestar global.

Analitzar únicament els ingressos monetaris totals resulta insuficient, ja que aquest indicador ignora els costos en què incorren els productors i la despesa suportada pels compradors. L'anàlisi…