Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INSTRUMENTS D'ECONOMIA APLICADA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Instruments d'Economia Aplicada: càlcul del PIB per oferta, renda i despesa, índexs de preus, balança de pagaments, pobresa i desigualtat. APREN.AI Índex 1 Activitat econòmica i perspectiva de l'oferta 1. Concepte d'activitat econòmica i límits de mesura 2. Mesurament des de l'oferta: PBS, consums intermedis i valor afegit 3. El flux circular de la renda 4.

Classificació dels recursos productius 2 Renda i operacions de distribució Operacions de distribució i repartiment primari de la renda Distribució secundària: la redistribució pública Àmbit espacial: criteri interior versus criteri nacional Del PIB a la Renda Nacional Bruta (PNB) 3 Despesa i agregats macroeconòmics Components de la despesa i consum final Formació Bruta de Capital i sector exterior Magnituds brutes i netes: el consum de capital fix Els tres mètodes d'estimació del PIB i la valoració impositiva Renda Nacional Disponible Bruta i identitats de finançament 4 Comparacions intertemporals, índexs de preus i inflació Variables absolutes: creixement nominal i creixement real Variables relatives: ràtios, proporcions i taxes de variació El deflactor de sèries i els nombres índexs simples Índexs compostos ponderats: Laspeyres, Paasche i Fisher Mesura de la inflació: IPC, deflactor del PIB i categories 5 Balança de pagaments i equilibri exterior Naturalesa i estructura de la balança de pagaments Desglossament del compte corrent i del compte financer Casos pràctics d'assentaments comptables Relació macroeconòmica: estalvi, inversió i compte corrent 6 Pobresa, desigualtat i privació material Enfocaments en la mesura de la pobresa: absoluta versus relativa Càlcul de la pobresa relativa i ingressos equivalents Indicadors de desigualtat: ràtios interquantils, Corba de Lorenz i Índex de Gini Perspectiva multidimensional del benestar i privació material 7 Formulari Comptabilitat nacional i càlcul del PIB Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 1 Agregats de renda, inversió i magnituds netes Balança de pagaments i equilibri macroeconòmic Taxes de variació, deflactació i índexs de preus Mesura de la pobresa i de la desigualtat Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 2 1 Activitat econòmica i perspectiva de l'oferta EN ACABAR SABRÀS Distingir quines activitats formen part del còmput econòmic oficial i quines en queden excloses. Calcular el valor afegit d'una empresa restant els consums intermedis a la producció total. Explicar el mecanisme del flux circular de la renda en els mercats de béns i de factors. Classificar correctament els factors productius entre recursos naturals, treball i capital.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una fleca compra farina per 40 cèntims i ven una barra de pa per 1 euro, quina quantitat s'hauria de comptar exactament en el PIB del país per aquesta operació? L'anàlisi econòmica comença estudiant com una societat organitza els seus recursos per cobrir necessitats humanes mitjançant la generació de béns i serveis. ESQUEMA Estructura de l'anàlisi de l'activitat econòmica 1. Concepte d'activitat econòmica i límits de mesura Una activitat econòmica consisteix a transformar determinats recursos o entrades (inputs) mitjançant un procés productiu per obtenir productes o sortides (outputs) útils per a les persones.

DEFINICIÓ L'activitat econòmica és la combinació de factors de producció coordinats per generar béns materials i serveis destinats a satisfer necessitats humanes. A la pràctica, delimitar quines tasques formen part de l'activitat econòmica oficial planteja dificultats. Per exemple, la reparació d'un vehicle o la preparació d'un àpat poden tenir caràcter mercantil o domèstic segons qui les faci.

Per establir aquesta frontera, la comptabilitat nacional utilitza dos criteris bàsics: Activitat econòmica Transformació d'inputs en outputs útils Delimitació Criteris de mercat i mesurabilitat Mesura des de l'oferta Producció, consums intermedis i VA Flux circular Intercanvis entre llars i empreses Factors productius Recursos naturals, treball i capital Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 3 Criteri de mercat: les activitats han de donar lloc a un intercanvi monetari de mercat. Criteri de precisió: s'han de poder mesurar i valorar amb prou exactitud estadística.

Seguint aquests criteris, queden excloses del còmput econòmic: Els productes elaborats dins una organització i consumits internament en el seu propi cicle productiu. Les tasques i feines no remunerades realitzades a l'àmbit de la llar. Les donacions i transferències sense contrapartida entre agents econòmics. COMPROVA-HO 2 Per quina raó les feines domèstiques realitzades pels membres de la llar queden fora del còmput del PIB? 2. Mesurament des de l'oferta: PBS, consums intermedis i valor afegit El marc metodològic oficial dels països de la Unió Europea segueix les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC-95).

El Producte Interior Brut (PIB) mesura la quantitat total de béns i serveis finals produïts en un territori durant un període determinat, habitualment un any, excloent els consums intermedis. Per calcular l'activitat des de la perspectiva de l'oferta, cal distingir tres magnituds fonamentals: 1. Producció de Béns i Serveis (PBS): flux global de tots els béns i serveis generats per les unitats econòmiques durant l'any. Representa el total de vendes o producció bruta. 2. Consums Intermedis (CI): valor dels béns i serveis que s'utilitzen i s'esgoten completament com a inputs durant el procés de producció, adquirits a altres unitats productives. 3.

Valor Afegit (VA): valor net que incorpora cada empresa o sector durant la transformació productiva. PER RECORDAR-HO Si es calculés el PIB sumant directament la facturació o vendes totals de totes les empreses, es produiria un error greu de doble comptabilització. Per exemple, una empresa adquireix vidres per valor de 50 unitats monetàries i ven finestres acabades per valor de 75 unitats.

El valor creat no són 75 ni 125, sinó: El PIB obtingut per la via de l'oferta és la suma dels valors afegits de totes les branques productives, donant lloc al PIB a preus bàsics (per a la seva relació amb altres macromagnituds com el PIBpm o la RNDB, vegeu «Despesa i agregats macroeconòmics»): VA = Producci de B ns i Serveis o ˊ e ˊ Consums Intermedis VA = 75 50 = 25 PIB = Suma dels Valors Afegits Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 4 ERROR FREQÜENT Confondre els béns d'inversió o capital (com maquinària o eines) amb els consums intermedis. El consum intermedi es desgasta o transforma íntegrament en un sol cicle de producció (matèries primeres).

Els béns de capital participen en múltiples períodes i només pateixen desgast pel seu ús continuat; per tant, mai no s'han de restar com a consum intermedi. COMPROVA-HO 3 Si una serradora ven taulons per 300 € a un fuster i aquest ven la taula final per 500 €, quant aporten al PIB entre tots dos? 3. El flux circular de la renda La generació de béns i serveis comporta simultàniament la retribució dels recursos utilitzats.

Aquest procés es modelitza mitjançant el flux circular de la renda, que descriu les relacions entre dos agents bàsics a través de dos mercats interconnectats: Llars: són propietàries dels recursos de producció, els quals cedeixen a les empreses a canvi d'ingressos, i utilitzen aquesta renda per adquirir la producció final. Empreses: contracten factors productius per organitzar la producció i ofereixen els béns i serveis resultants als consumidors.

En el mercat de factors, les llars ofereixen la seva capacitat productiva i les empreses demanden aquests serveis, generant un flux monetari en forma de rendes, salaris i beneficis empresarials (la seva distribució primària es desenvolupa a «Renda i operacions de distribució»). En el mercat de béns i serveis, les empreses ofereixen el seu output i les llars destinen la seva despesa monetària a adquirir- lo. Esquema del funcionament del mercat de factors productius. Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 5 Diagrama del flux circular de la renda entre llars i empreses.

El model reflecteix que el flux real (moviment de recursos, productes i serveis) circula en sentit oposat al flux monetari (pagaments de rendes i despesa de consum). 4. Classificació dels recursos productius Per dur a terme l'activitat productiva, el sistema econòmic combina tres grans categories de factors: Factor productiu Subtipus / Components Característiques i exemples Terra (recursos naturals) Renovables No renovables Continus El consum pot mantenir l'estoc si no supera la taxa natural (fusta, bancs de peixos, estanys). L'ús en redueix l'estoc de forma irreversible (carbó, urani, petroli). Inesgotables i independents de l'acció humana (radiació solar, energia eòlica).

Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 6 Factor productiu Subtipus / Components Característiques i exemples Treball (capital humà) Quantitat Qualitat Volum de persones en edat laboral segons natalitat, mortalitat i migració. Nivell d'instrucció escolar, capacitació professional i eficiència organitzativa. Capital (béns produïts) Fix Circulant Elements duradors que s'utilitzen en múltiples cicles (instal·lacions, naus, maquinària). Inputs que es consumeixen completament en un sol procés (matèries primeres). Aquesta combinació d'elements determina la capacitat productiva total d'un territori i serveix de base per al càlcul de les macromagnituds que s'estudiaran al llarg del curs.

COMPROVA-HO 4 En quina condició un recurs natural renovable pot arribar a extingir-se o esgotar-se? IDEES CLAU L'activitat econòmica coordina factors productius (inputs) per generar béns i serveis (outputs) destinats a cobrir necessitats humanes. Per comptabilitzar una activitat cal que impliqui transacció de mercat i que sigui mesurable de manera precisa; les feines domèstiques o donacions en queden fora. El valor afegit és el resultat de restar els consums intermedis a la producció bruta ( ), evitant dobles còmputs. El PIB per la via de l'oferta equival a la suma dels valors afegits de totes les unitats productives.

Els béns de capital fix participen en més d'un exercici productiu i no s'han de confondre amb el consum intermedi circulant. Els recursos productius s'estructuren en terra (renovables, no renovables i continus), treball (quantitat i qualificació) i capital (fix i circulant). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Per què no s'obté el PIB sumant directament la facturació total de totes les empreses del país? 6. Quina diferència operativa hi ha entre el capital fix i el capital circulant dins del procés productiu? VA = PBS CI Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quina d'aquestes activitats s'inclou en el càlcul oficial de l'activitat econòmica segons el SEC-95? 8. Com es calcula el valor afegit (VA) d'una unitat productiva? 9. Com es classifica la radiació solar com a factor de producció natural? 10. En el flux circular de la renda, quin paper tenen les llars en el mercat de factors? 2 Renda i operacions de distribució EN ACABAR SABRÀS Distingir els components de la distribució primària funcional: RA, EBE i rendes mixtes. Identificar els instruments de la distribució secundària estatal distingint prestacions contributives i no contributives. Calcular el Producte Nacional Brut (PNB) a partir del PIB mitjançant les rendes de factors exteriors.

Diferenciar el criteri de residència econòmica respecte a la nacionalitat jurídica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Si una empresa estrangera produeix a Catalunya i envia els beneficis a la seva matriu fora de l'Estat, qui suma aquesta riquesa: el PIB o el PNB?

Ús intern d'una peça autoproduïda a) Fabricació i venda de mobles al mercat b) Neteja d'una llar feta per un familiar c) Transferència monetària entre particulars d) Vendes totals més les compres d'inputs a) Producció menys els consums intermedis b) Facturació bruta menys el capital fix c) Consums intermedis menys els salaris d) Recurs natural no renovable a) Capital fix de la societat b) Recurs natural continu o inesgotable c) Recurs natural renovable esgotable d) Demanden treball i paguen salaris a) Compren béns i serveis a les empreses b) Venen béns de consum acabats c) Ofereixen factors i reben rendes d) Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 8 Operacions de distribució i repartiment primari de la renda Les operacions de distribució descriuen com es reparteix el valor afegit generat en la producció entre els factors productius que hi han intervingut, així com la seva redistribució posterior entre els agents econòmics (vegeu «Activitat econòmica i perspectiva de l'oferta»).

L'anàlisi de la renda distingeix dos estadis fonamentals: la distribució primària i la distribució secundària. DEFINICIÓ La distribució primària de la renda és l'assignació inicial dels ingressos generats directament per l'activitat productiva entre els titulars dels factors de producció que han participat en el mercat. Aquesta distribució inicial es pot examinar des de dues perspectives metodològiques: Distribució personal: analitza la quantia total d'ingressos que reben els individus o les llars, independentment de l'origen d'aquests recursos. Distribució funcional: estudia com es reparteix el valor afegit entre els factors productius bàsics (treball, capital i terra).

Des de la perspectiva funcional, la renda es desglossa en tres components essencials: Remuneració d'assalariats (RA): ingressos corresponents al factor treball. Inclou els salaris bruts (abans de deduir tributs i cotitzacions) i les cotitzacions socials a càrrec de l'empresa, considerades com un salari diferit destinat a la cobertura futura de prestacions. Excedent brut d'explotació (EBE) o rendes de la propietat i de l'empresa: ingressos vinculats als factors capital i terra. Comprèn els beneficis retinguts per les empreses, interessos financers, dividends abonats als accionistes, rendes de la terra i rendes derivades d'actius immaterials com patents.

Rendes mixtes (RM): remuneracions en què resulta impossible separar la part que correspon al treball personal de la que remunera el capital propi. És el cas típic dels treballadors autònoms o petits negocis (com una fleca familiar). L'agregació funcional del valor afegit respon a la identitat fonamental següent: COMPROVA-HO 12 Quina diferència conceptual existeix entre la distribució primària funcional i la distribució primària personal? Distribució secundària: la redistribució pública La distribució secundària de la renda reflecteix les alteracions que pateixen els ingressos primaris mitjançant la intervenció de les administracions públiques.

L'Estat modifica la renda disponible a través de dos mecanismes principals: la detracció d'impostos i cotitzacions, i l'assignació de transferències.

VA = RA + EBE + RM Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 9 Mecanisme d'intervenció Instrument principal Efecte sobre la renda Exemples típics Detracció fiscal directa Impostos corrents sobre renda i patrimoni Redueix la renda disponible dels agents IRPF, impost sobre el patrimoni, impost sobre successions Detracció laboral obligatòria Cotitzacions a la Seguretat Social dels treballadors Finança la cobertura de contingències socials Quotes destinades a prestacions per desocupació o jubilació Aportació pública: prestacions contributives Transferències vinculades a l'historial laboral Augmenta la renda dels beneficiaris Jubilació contributiva, prestació d'atur Aportació pública: prestacions no contributives Transferències assistencials de protecció social Garanteix ingressos mínims sense cotització prèvia requerida Subsidis d'ocupació, pensions no contributives, rendes mínimes d'inserció Mentre que els impostos redueixen el volum monetari directe de les famílies per finançar serveis públics generals dels quals la ciutadania es beneficia o es pot beneficiar, les transferències públiques n'incrementen la disponibilitat monetària.

Paral·lelament a l'esfera pública, existeixen fluxos de transferències privades gestionats per organitzacions no governamentals (ONG) o mitjançant xarxes familiars i socials de suport. El flux circular entre el sistema productiu, el sector públic i les llars articula aquesta transformació dels ingressos inicials: Esquema del flux de distribució i redistribució entre producció, llars i sector públic. Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 10 COMPROVA-HO 13 Per què una pensió no contributiva es classifica dins la distribució secundària i no en la primària?

Àmbit espacial: criteri interior versus criteri nacional Per delimitar les magnituds econòmiques s'ha de distingir amb claredat el criteri de localització territorial del criteri de residència dels agents econòmics: Magnitud interior: comptabilitza el conjunt d'operacions generades estrictament dins del territori econòmic d'un país, independentment de si les entitats que les realitzen són residents o no residents. Magnitud nacional: recull les operacions atribuïbles exclusivament a unitats residents en el territori econòmic, sense importar el lloc geogràfic del món on hagin desenvolupat la seva activitat.

En comptabilitat nacional, la residència és un concepte estrictament econòmic i no pas jurídic o administratiu: DEFINICIÓ El concepte de residència econòmica es defineix per l'existència d'un centre d'interès econòmic predominant en un territori determinat: per a les persones físiques suposa disposar-hi d'habitatge habitual, mentre que per a les empreses implica executar activitats productives de manera perllongada en aquest espai geogràfic. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre mai la nacionalitat legal (tenir un passaport o ciutadania d'un país) amb la residència econòmica.

Un ciutadà amb passaport estranger que viu habitualment en territori nacional és un resident econòmic nacional; la seva remuneració laboral computa plenament dins del Producte Nacional Brut d'aquest territori. Del PIB a la Renda Nacional Bruta (PNB) El Producte Nacional Brut (PNB), anomenat habitualment Renda Nacional Bruta (RNB), agrega el total de rendes generades a favor de les unitats econòmiques residents en el territori en concepte de contraprestació per la seva aportació de factors productius (salaris, beneficis, interessos o lloguers) al llarg d'un any determinat.

La diferència entre el Producte Interior Brut (PIB) i el PNB prové dels fluxos internacionals de rendes primàries: Rendes dels factors nacionals a l'estranger (RFNE): rendes del treball i del capital obtingudes fora de les fronteres nacionals per unitats residents, les quals representen rendes rebudes de la resta del món. Rendes dels factors estrangers en territori nacional (RFEN): rendes generades dins de les fronteres nacionals que es paguen a unitats que resideixen econòmicament a la resta del món.

Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 11 Aquesta relació s'estableix formalment mitjançant la identitat canònica: De manera equivalent, el PNB es pot expressar com el resultat d'afegir al PIB les rendes netes rebudes de l'exterior: PROCÉS Fases de la distribució de la renda COMPROVA-HO 14 Si una multinacional resident a Espanya obté beneficis mitjançant una fàbrica situada a l'exterior, a quin agregat s'incorporaran aquestes rendes? IDEES CLAU La distribució primària funcional divideix el valor afegit entre treball (remuneració d'assalariats), capital i terra (excedent brut d'explotació) i rendes mixtes.

La distribució secundària consisteix en la intervenció de l'Estat sobre la renda primària mitjançant impostos, cotitzacions socials i transferències monetàries. Les prestacions públiques poden ser contributives (exigeixen un període previ de cotització) o no contributives (de caràcter assistencial). La condició de residència en comptabilitat nacional depèn de tenir el centre d'interès econòmic predominant en el territori i no del passaport. El Producte Nacional Brut es calcula ajustant el PIB amb les rendes de factors exteriors: . PNB = RNB = PIB + RFNE RFEN PNB = PIB + rendes rebudes rendes pagades Generació del valor afegit Producció de béns i serveis pel sistema econòmic.

1 Distribució primària Repartiment funcional entre RA, EBE i rendes mixtes. 2 Intervenció redistributiva Detracció d'impostos i cotitzacions pel sector públic. 3 Transferències públiques Assignació de prestacions contributives i assistencials. 4 Renda final de les llars Ingressos nets disponibles resultants de la redistribució. 5 PNB = PIB + RFNE RFEN Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Per quina raó els guanys obtinguts per un professional autònom es comptabilitzen com a rendes mixtes? 16. En quina situació exacta el Producte Nacional Brut (PNB) superarà numèricament el Producte Interior Brut (PIB)? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 17. Quins components integren el valor afegit en la distribució funcional primària? 18. Com es defineix la residència econòmica d'una persona en comptabilitat nacional? 19. Quin instrument públic forma part de les transferències de caràcter assistencial? 20. Com es calcula el PNB a partir del PIB?

PIB, transferències socials i cotitzacions a) Exportacions netes i despesa pública b) RA, EBE i rendes mixtes c) Consum intermedi, salaris i impostos d) Tenir la nacionalitat legal reconeguda a) Treballar exclusivament a l'administració pública b) Haver nascut dins de l'Estat c) Disposar d'habitatge habitual al territori d) Pensió de jubilació contributiva a) Renda mínima d'inserció autonòmica b) Impost sobre el valor afegit c) Cotització empresarial a la Seguretat Social d) PIB més impostos menys transferències a) PIB menys consum de capital fix b) PIB més RFNE menys RFEN c) PIB més excedent brut d'explotació d) Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 13 3 Despesa i agregats macroeconòmics EN ACABAR SABRÀS Distingir entre consum individual, consum col·lectiu i despesa pública total.

Desglossar la Formació Bruta de Capital i calcular la transició de magnituds brutes a netes. Relacionar els tres mètodes d'estimació del PIB a partir dels impostos nets sobre productes i producció. Deduir la necessitat o capacitat de finançament segons la identitat d'estalvi i inversió. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què si les famílies gasten diners important un vehicle de l'estranger, aquesta quantitat s'ha de restar en calcular el PIB per la via de la demanda? Components de la despesa i consum final L'enfocament de la despesa analitza la destinació dels béns i serveis finals produïts per una economia.

El Consum Final (CF) agrupa aquelles transaccions destinades directament a satisfer necessitats humanes, siguin personals o col·lectives. La comptabilitat nacional estructura aquest consum en dos blocs principals: Consum individual: adquirit per les llars o persones per al seu ús particular. Inclou compres ordinàries de mercat a empreses i determinats serveis públics individualitzables prestats per les administracions públiques (com ara l'educació i la sanitat). Consum col·lectiu: conjunt de serveis no individualitzables que les administracions públiques (AAPP) subministren a la societat en general, com la defensa, la seguretat ciutadana o la representació diplomàtica.

Com que les administracions públiques no cerquen lucre de mercat, els seus serveis es valoren pel cost de producció: sous del personal, consums intermedis (vegeu «Activitat econòmica i perspectiva de l'oferta») i consum de capital fix. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre la despesa pública total amb el consum col·lectiu. La despesa pública inclou transferències sense contrapartida directa (pensions, subsidis) i despeses d'inversió (infraestructures). El consum col·lectiu recull exclusivament la prestació efectiva de serveis públics no individualitzables destinats a tota la comunitat.

COMPROVA-HO 22 Per quina raó la construcció d'un hospital públic o el pagament de pensions no formen part del consum col·lectiu? Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 14 Formació Bruta de Capital i sector exterior La Formació Bruta de Capital (FBK) mesura l'adquisició de recursos destinats a mantenir o augmentar la capacitat productiva futura al llarg de diversos períodes. Es compon de tres elements: Pel que fa als intercanvis internacionals, les exportacions representen vendes de béns o serveis de residents cap a no residents (incloent-hi la despesa dels turistes estrangers al país). Les importacions reflecteixen les compres fetes per residents a agents estrangers.

Aquesta mobilitat exterior exigeix distingir entre consum interior i nacional. El consum interior és el realitzat dins les fronteres del país per residents o no residents. El consum nacional, en canvi, mesura la despesa dels residents, independentment del lloc on s'hagi produït: COMPROVA-HO 23 Per quina raó la compra d'un pis per part d'una família no es comptabilitza com a consum individual? Magnituds brutes i netes: el consum de capital fix Tota activitat productiva pateix un desgast dels seus equips i estructures. El Consum de Capital Fix (CKF) reflecteix la pèrdua de valor que experimenten els actius fixos com a resultat del seu ús ordinari i de l'obsolescència tecnològica.

Per saber quant produeix realment una societat sense descapitalitzar- se, cal restar aquesta amortització: Aquesta transformació s'aplica de manera idèntica a qualsevol altre agregat econòmic: restant el CKF passem de termes bruts a termes nets (per exemple, Formació Neta de Capital = ). Els tres mètodes d'estimació del PIB i la valoració impositiva El Producte Interior Brut quantifica els béns i serveis finals generats en un territori al llarg d'un any. Es pot calcular mitjançant tres vies equivalents: Formació Bruta de Capital Fix (FBKF): béns duradors adquirits per empreses i el sector públic que s'utilitzen durant més d'un exercici (maquinària, naus industrials, instal·lacions).

Inclou també els habitatges residencials nous adquirits per les famílies, però en queden exclosos els terrenys. 1 Variació d'existències (VE): diferència entre el valor final i inicial de les matèries primeres, productes semielaborats i productes acabats emmagatzemats durant el període ( ). 2 VE = EF EI Adquisició neta d'objectes valuosos (ANOV): compra neta d'actius no sotmesos a deteriorament físic que funcionen com a dipòsit de valor (obres d'art, metalls preciosos).

3 FBK = FBKF + VE + ANOV Consum Nacional = Consum Interior Consum de no residents al territori + Consum de residents a la resta del m n o ˊ PIN = PIB CKF FBK CKF Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 15 Mètode Components clau Valoració base Demanda Consum privat ( ) + Despesa pública ( ) + FBK + Exportacions ( ) - Importacions ( ) Preus de mercat ( ) Oferta Suma dels valors afegits bruts sectorials ( ) Preus bàsics ( ) Renda Remuneració d'assalariats (RA) + Excedent brut d'explotació (EBE) + Rendes mixtes (RM) Cost de factors / Distribució primària Per conciliar les magnituds cal conèixer el funcionament dels impostos i subvencions.

Els impostos sobre la producció i importació (T/PiM) es desglossen en: Impostos sobre els productes (T/Po): depenen directament de les quantitats o del valor dels béns venuts, com l'IVA, els aranzels i els impostos especials sobre carburants, tabac o alcohol. Altres impostos sobre la producció (T/Pn): greuen el fet d'exercir una activitat econòmica independentment del volum comercialitzat (l'impost d'activitats econòmiques, tracció mecànica o tributs sobre la propietat). El mètode de l'oferta agrega els valors afegits sectorials a preus bàsics (que ja incorporen els impostos nets sobre la producció, ).

Per traslladar-lo a preus de mercat cal afegir els impostos nets sobre els productes: Des de la perspectiva de la renda (vegeu «Renda i operacions de distribució»), per obtenir el s'han de sumar tots els impostos nets sobre la producció i importació: Pel que fa a la demanda, les importacions es resten perquè la despesa en , i FBK inclou compres de béns forans que no han estat produïts en territori interior: COMPROVA-HO 24 Per què cal restar les importacions a la fórmula de la demanda agregada si representen una compra dels nostres residents?

Renda Nacional Disponible Bruta i identitats de finançament La Renda Nacional mesura les rendes percebudes pels residents nacionals incorporant les rendes netes procedents de l'exterior ( , vegeu «Renda i operacions de distribució»). No obstant això, entre països tenen lloc transaccions sense contrapartida al marge del procés productiu: les transferències corrents internacionals (com les remeses dels treballadors emigrants o les ajudes públiques internacionals).

En incorporar aquests fluxos s'obté la Renda Nacional Disponible Bruta (RNDB), que quantifica els recursos totals de què disposa un país per consumir o estalviar: C G X M PIB pm VAB = Producci o ˊ CI PIB pb T/Pn S/Pn PIB = pm PIB + pb T/Po S/Po PIB pm PIB = pm RA + EBE + RM + T/PiM S/PiM C G PIB = pm C + G + FBK + Exportacions Importacions RNB = PIB + RFNE RFEN Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 16 La renda d'una economia es destina a despesa de consum ( ) o a estalvi nacional (S): D'altra banda, la despesa agregada interior es distribueix entre consum i formació de capital ( ).

Quan l'estalvi nacional no coincideix exactament amb la inversió realitzada en actius (FBK), sorgeix una relació financera amb l'exterior: Situació d'estalvi i inversió Posició exterior Significat financer Superàvit exterior (capacitat de finançament) El país estalvia més del que inverteix i presta fons a l'exterior Dèficit exterior (necessitat de finançament) L'estalvi intern és insuficient i cal recórrer a préstecs de la resta del món Aquesta diferència equival al saldo del compte corrent ( , vegeu «Balança de pagaments i equilibri exterior»). Si un país gasta més béns dels que produeix, importarà més del que exporta i tindrà necessitat de finançament.

ESQUEMA Components de la despesa agregada RNDB = RNB + Transfer ncies corrents rebudes de la resta del m n e ˋ o ˊ Transfer ncies corrents pagades a la resta del m n e ˋ o ˊ C Y = C + S Y = C + FBK S > FBK S < FBK CC = S I Consum Final (CF) Béns i serveis per satisfer necessitats directes Consum individual Despesa de les llars i serveis públics personals Consum col·lectiu Serveis generals indivisibles de les AAPP Formació Bruta Capital Manteniment o augment del capital productiu FBKF Béns duradors i maquinària de llarga durada Variació d'existències Diferència entre estocs finals i inicials Objectes valuosos Actius de reserva sense desgast físic Sector Exterior Net Ajust territorial del producte Exportacions (X) Vendes a no residents Importacions (M) Compres efectuades a no residents Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 17 IDEES CLAU El consum final distingeix entre consum individual (llars i serveis públics individualitzables) i consum col·lectiu (serveis generals no divisibles de les AAPP).

La Formació Bruta de Capital suma la Formació Bruta de Capital Fix, la variació d'existències i l'adquisició neta d'objectes valuosos. El pas d'un agregat brut a net s'obté descomptant el Consum de Capital Fix ( ). El PIB a preus de mercat es pot estimar per oferta, demanda o renda, ajustant els impostos nets sobre productes o sobre producció i importació. La identitat fonamental de l'economia oberta relaciona l'estalvi i la inversió: si l'economia té necessitat de finançament exterior. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. Quins tres components integren la Formació Bruta de Capital (FBK)? 26. Com es passa del PIB a preus bàsics al PIB a preus de mercat? 27.

Què reflecteix una situació en què l'estalvi nacional és inferior a la inversió interna ( )? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin concepte recull el consum col·lectiu? 29. Quin element no forma part de la FBKF? 30. Com s'obté el Producte Interior Net (PIN)? 31. Què indica un saldo d'estalvi menor que la inversió (S < FBK)?

PIN = PIB CKF S < FBK S < FBK Despesa en pensions i subsidis a) Defensa i seguretat ciutadana b) Inversió en noves autopistes c) Sanitat i educació pública d) Naus industrials de nova planta a) Maquinària de producció b) Habitatges de nova construcció c) Terrenys sobre els quals s'edifica d) Restant les subvencions al PIB a) Restant els impostos indirectes al PIB b) Sumant les exportacions netes al PIB c) Restant el consum de capital fix al PIB d) Inexistència de consum de capital fix a) Necessitat de finançament exterior b) Balança comercial amb fort superàvit c) Capacitat de prestar a l'exterior d) Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 18 4 Comparacions intertemporals, índexs de preus i inflació EN ACABAR SABRÀS Distingir el creixement nominal del real valorant la producció a preus constants.

Calcular la taxa de creixement simple i la taxa acumulativa geomètrica. Deflactar magnituds econòmiques per obtenir sèries de valors en termes reals. Formular els índexs de preus i quantitats de Laspeyres, Paasche i Fisher. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Si el vostre salari augmenta un 3 % durant l'any però els preus dels béns pugen un 5 %, esteu guanyant o perdent capacitat econòmica? Variables absolutes: creixement nominal i creixement real Les variables econòmiques expressades en unitats monetàries mesuren el valor d'una transacció o d'un conjunt d'activitats. En una empresa individual durant l'any , el valor de la producció venuda s'obté multiplicant la quantitat pel preu: .

Si una empresa ven 600 unitats a 300 €, el valor assolit és de 180.000 €. Quan s'analitza l'economia en conjunt, el Producte Interior Brut agrega el valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts: Si es consideren dos productes en un any concret, un amb 600 unitats a 300 € i l'altre amb 1.000 unitats a 100 €, el PIB agregat és de 280.000 € ( ). En comparar el període inicial 0 i el període final , s'observa que el valor agregat pot augmentar per dues vies: un increment en les quantitats físiques produïdes ( ) o una pujada generalitzada dels preus ( ).

Com que el benestar material depèn del consum efectiu de béns i serveis, l'objectiu analític fonamental consisteix a aïllar les variacions de preus per constatar si la capacitat productiva real s'ha incrementat. Tipus de creixement Definició i criteri matemàtic Causa de l'augment Creixement nominal Augment del PIB valorat als preus corrents de cada període: Pot respondre a més quantitats produïdes, a preus superiors o a tots dos factors alhora. Creixement real Augment de la producció valorada a preus constants d'un any base: Garanteix que la variació prové exclusivament de l'expansió en les quantitats físiques produïdes.

i t V = it Q × it P it P IB = t V = t Q × it P it 600 × 300 + 1.000 × 100 t Q i P i Q P > it it Q P i0 i0 Q P > it i0 Q P i0 i0 Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 19 EXEMPLE Considerem una economia amb dos béns, X i Y, al llarg de tres períodes: Any 0: El bé X registra 600 unitats a 300 € (180.000 €) i el bé Y registra 1.000 unitats a 100 € (100.000 €). El PIB nominal i el real coincideixen en 280.000 €. Any 1: Es produeixen 600 unitats de X a 400 € (240.000 €) i 1.000 unitats de Y a 150 € (150.000 €). El PIB nominal augmenta fins a 390.000 €, però el PIB real a preus de l'any 0 continua sent de 280.000 € ( ). L'expansió ha estat purament inflacionària.

Any 2: Es produeixen 700 unitats de X a 400 € (280.000 €) i 1.200 unitats de Y a 200 € (240.000 €). El PIB nominal és de 520.000 €, mentre que el PIB real assoleix els 330.000 € ( ). En aquest cas, la producció física sí que ha crescut. COMPROVA-HO 33 Si el PIB nominal creix un 6 % i els preus augmenten un 6 %, quant ha variat el PIB real? Variables relatives: ràtios, proporcions i taxes de variació Per comparar dades econòmiques que tenen diferents dimensions o observar la seva dinàmica temporal, s'utilitzen mesures relatives: Ràtio: Quocient entre dues variables independents. Per exemple, la ràtio .

Si un individu A percep un sou de 2.000 € i un individu B en percep 1.000 €, la ràtio indica que A guanya el doble que B, mentre que assenyala que B percep la meitat que A. Proporció: Cas particular de ràtio en què el numerador forma part de l'agregat total situat al denominador. Si el sector agrícola genera 200 milions en una economia amb un PIB de 2.400 milions, la proporció és , la qual cosa equival a un 8 % del total.

Per mesurar l'evolució temporal entre un moment d'origen 0 i un moment posterior , s'utilitzen taxes de creixement: DEFINICIÓ La Taxa de Creixement Simple (TCS) mesura la variació percentual d'una magnitud entre dos períodes concrets: Segons la durada de l'interval analitzat, la taxa s'anomena mensual, trimestral o anual. Si un sou augmenta de 2.000 € a 2.500 €, la variació simple és del 25 %: . Quan el període d'anàlisi comprèn més d'un exercici temporal (per exemple, tres anys), la simple mitjana aritmètica no reflecteix l'efecte de l'acumulació periòdica.

Per aquest motiu s'introdueix la Taxa de Creixement Acumulativa (TCA), una taxa geomètrica que calcula el ritme mitjà anual constant 600 × 300 + 1.000 × 100 700 × 300 + 1.200 × 100 Deute p blic/PIB u ˊ 2.000/1.000 = 2 1.000/2.000 = 0,5 200/2.400 = 0,08 t TCS = = V 0 V V t 0 V 0 V t 1 × 2.000 2.500 2.000 100 = 25 % Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 20 necessari per passar del valor inicial al valor final sota la lògica de l'interès compost: EXEMPLE Una planta automobilística presenta la trajectòria de fabricació següent: any 0 = 10.000 vehicles; any 1 = 10.300; any 2 = 11.500; i any 3 = 11.750 vehicles.

La taxa acumulativa mitjana anual entre l'any 0 i l'any 3 s'obté directament: ERROR FREQÜENT No dividiu mai la taxa de variació total de diversos anys pel nombre d'anys per obtenir la taxa anual mitjana. Per exemple, dividir el 17,5 % d'increment en tres anys entre 3 dona un 5,83 %, dada incorrecta perquè ignora que el creixement s'acumula sobre bases successivament més grans. Cal aplicar sempre l'arrel de grau de la TCA (interès compost), que dona el 5,52 % real. COMPROVA-HO 34 Quina relació guarda la fórmula de la TCA amb la capitalització financera?

El deflactor de sèries i els nombres índexs simples Quan els salaris monetaris o la producció agregada augmenten però el nivell general de preus ho fa amb major intensitat, es produeix una pèrdua neta de poder adquisitiu. Per convertir una sèrie expressada a preus corrents en una sèrie a preus constants d'un any de referència s'aplica el procediment de deflactar: Un nombre índex és una eina adimensional que sintetitza l'evolució d'una magnitud respecte a una base temporal que pren convencionalment el valor 1 (o 100).

Per a un únic bé aïllat, es construeixen índexs simples entre el període base 0 i el període d'anàlisi : Índex simple de preus: Índex simple de volum (quantitat): Índex simple de valors: COMPROVA-HO 35 Si el preu d'un quilo de farina passa d'1,00 € a 1,25 €, quin és l'índex simple de preus en tant per u i quina variació implica?

TCA = { V 0 V t } 1/t 1 V = t V × 0 (1 + TCA)t TCA = { 10.000 11.750 } 1/3 1 = (1,175) 0,3333 1 0,0552 (5,52%) t Deflactor = Magnitud real Magnitud nominal Magnitud real = Deflactor Magnitud nominal t I = P P i0 P it I = Q Q i0 Q it I = V P ×Q i0 i0 P ×Q it it Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 21 Índexs compostos ponderats: Laspeyres, Paasche i Fisher Per descriure la trajectòria conjunta d'una cistella de béns heterogenis, una mitjana aritmètica simple resultaria enganyosa, atès que no tots els articles tenen el mateix pes econòmic. Per això s'utilitzen índexs compostos ponderats, on cada bé aporta segons la seva importància relativa en la despesa.

Suposem una empresa que comercialitza dos béns, A i B, on A aporta el 75 % de les vendes totals i B el 25 %. Si el preu d'A puja d'1 a 1,2 € (un 20 %) i el preu de B puja de 2 a 3 € (un 50 %), l'índex compost és: . La pujada mitjana ponderada dels preus és del 27,5 %, una taxa molt més propera al 20 % del bé A per la seva major ponderació relativa. Mètode d'indexació Índex de preus Índex de quantitats Característica de la ponderació Laspeyres Pondera utilitzant les quantitats (o preus) de l'any inicial 0. Paasche Pondera utilitzant les quantitats (o preus) de l'any corrent . Fisher Mitjana geomètrica que concilia els enfocaments de Laspeyres i Paasche.

COMPROVA-HO 36 En què es diferencien els denominadors de l'índex de preus de Laspeyres i del de Paasche? Mesura de la inflació: IPC, deflactor del PIB i categories L'Índex de Preus de Consum (IPC) mesura el cost mitjà d'adquisició d'una cistella representativa de béns i serveis consumits per les llars familiars, ponderant cada element pel seu percentatge en la despesa total. Des de l'any 2002 l'IPC s'elabora mitjançant una fórmula encadenada per actualitzar periòdicament les ponderacions dels articles.

A diferència de l'IPC, el Deflactor del PIB abasta el conjunt de tots els béns i serveis finals produïts dins del territori econòmic nacional (incloent-hi la inversió i la despesa pública), no pas únicament els que formen part del consum representatiu domèstic. Segons la periodicitat i la composició del càlcul, s'identifiquen diferents conceptes d'inflació: Inflació interanual: Registra la variació percentual dels preus al llarg de dotze mesos consecutius, prenent com a base de comparació el mateix mes de l'any precedent. Inflació acumulada: Avalua el creixement dels preus de consum des de l'1 de gener de l'any en curs fins al mes de referència publicat.

Inflació subjacent: Mesura l'evolució dels preus descomptant de la cistella aquells components amb alta volatilitat externa, específicament els productes energètics i els aliments no elaborats (agraris). L'evolució del ritme d'increment dels preus permet distingir dos conceptes essencials que sovint es confonen en l'anàlisi conjuntural: 0,75 × 1,2 + 0,25 × 1,5 = 1,275 IP L = t P ×Q i0 i0 P ×Q it i0 IQL = t Q ×P i0 i0 Q ×P it i0 IP P = t P ×Q i0 it P ×Q it it IQP = t Q ×P i0 it Q ×P it it t IP F = t IP L × IP P t t IQF = t IQL × IQP t t Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 22 Gràfica de la trajectòria temporal diferenciant desinflació i deflació segons la taxa.

ESQUEMA Diferenciació de les dinàmiques dels preus Desinflació: Procés en què el ritme de creixement dels preus es redueix durant períodes consecutius. La taxa d'inflació continua sent positiva, però és cada vegada més petita (els preus segueixen augmentant, però a menor velocitat). Deflació: Situació en què la taxa de creixement dels preus esdevé estrictament negativa, fet que implica una disminució efectiva i generalitzada del nivell general de preus en l'economia.

Taxes de variació de preus Comportament de la taxa d'inflació en el temps Inflació positiva Els preus generals continuen augmentant Inflació creixent El ritme d'encariment s'accelera Desinflació Taxa positiva però desaccelerada en el temps Deflació Taxa estrictament negativa; caiguda de preus Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 23 IDEES CLAU El creixement nominal agrega quantitats valorades a preus corrents, mentre que el creixement real empra preus constants per aïllar l'augment de la producció física. La taxa de creixement acumulativa (TCA) obté el ritme mitjà anual geomètric aplicant la lògica de l'interès compost: .

El deflactor és el quocient entre la magnitud nominal i la real, servint per eliminar l'impacte de la inflació en les sèries econòmiques. L'índex de Laspeyres utilitza ponderacions del període base, el de Paasche empra les del període corrent i el de Fisher en calcula la mitjana geomètrica. La desinflació consisteix en una desacceleració de la inflació mantenint taxes positives, mentre que la deflació representa una caiguda efectiva dels preus amb taxes negatives. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Com es converteix una magnitud expressada a preus corrents en una magnitud a preus constants? 38.

Quina diferència metodològica principal presenten l'índex de Laspeyres i l'índex de Paasche en mesurar preus? 39. Quins béns exclou la inflació subjacent respecte a l'IPC general? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quina situació descriu una economia on la inflació passa del 7 % al 3 % anual? 41. Com es defineix formalment l'índex de Fisher? 42. Quina fórmula permet obtenir el valor final d'una sèrie segons la TCA?

TCA = (V /V ) t 0 1/t 1 Estancament nominal a) Desinflació b) Decreixement real c) Deflació d) Mitjana aritmètica de Laspeyres i Paasche a) Ràtio entre l'IPC i el deflactor del PIB b) Diferència entre el PIB nominal i el real c) Mitjana geomètrica de Laspeyres i Paasche d) Vt = V0 · a) TCAt Vt = V0 · (1 + TCA · t) b) Vt = V0 · c) (1 + TCA)t Vt = V0 / d) (1 + TCA)t Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 24 43. Quina és la diferència d'abast entre l'IPC i el deflactor del PIB? 5 Balança de pagaments i equilibri exterior EN ACABAR SABRÀS Distingir les sub-balances de la balança de pagaments i aplicar el principi de partida doble.

Classificar operacions internacionals entre inversió directa, de cartera i altres inversions. Relacionar el saldo del compte corrent amb la bretxa entre l'estalvi nacional i la inversió interna. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Pot un país gastar de forma continuada més del que produeix sense recórrer a l'endeutament exterior? Naturalesa i estructura de la balança de pagaments La balança de pagaments és el registre comptable sistemàtic de totes les transaccions econòmiques efectuades entre els residents d'un país i la resta del món al llarg d'un període temporal determinat. En aquest document es comptabilitzen de manera exhaustiva les entrades i sortides de recursos econòmics i financers.

El funcionament comptable es fonamenta estrictament en el principi de partida doble. Qualsevol operació internacional involucra dues parts i genera simultàniament dos assentaments pel mateix valor: una anotació positiva en concepte de crèdit (+) i una anotació negativa com a dèbit (-). Els crèdits recullen les operacions que comporten una entrada de fons o drets de cobrament, mentre que els dèbits reflecteixen les obligacions de pagament o sortides monetàries. L'estructura bàsica s'articula en tres grans sub-balances: Compte corrent: integra els intercanvis de béns, serveis i fluxos de rendes.

Compte de capital: comprèn les transferències de capital i la compravenda d'actius no financers no produïts ni de mercat, com ara les condonacions de deute o la cessió de drets d'autor i patents. Constitueix un compte d'un volum generalment menor en la major part de les economies. Compte financer: recull les variacions d'actius i passius financers entre residents i no residents.

Atesa la lògica de la partida doble, el registre agregat ha d'estar teòricament en equilibri: Aquesta expressió es pot formular alternant els blocs: L'IPC inclou tots els béns produïts al país a) El deflactor només analitza la despesa de les llars b) L'IPC mesura la inversió i el deflactor el consum c) El deflactor cobreix tots els béns i serveis produïts d) Compte corrent + Compte de capital + Compte financer = 0 Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 25 La suma del compte corrent i del compte de capital reflecteix la posició o exposició exterior neta d'un país, la qual ha d'estar necessàriament finançada mitjançant el compte financer.

ESQUEMA Estructura de la balança de pagaments COMPROVA-HO 45 Per què la suma de totes les sub-balances de la balança de pagaments ha de ser igual a zero en termes comptables? Desglossament del compte corrent i del compte financer El compte corrent es desagrega en quatre subcategories segons la naturalesa de la transacció: 1. Mercaderies: exportacions i importacions de béns físics. 2. Serveis: pagaments i cobraments per activitats com el turisme, els transports i els serveis legals o tècnics. 3. Rendes primàries: ingressos i pagaments derivats del treball i de la propietat d'actius, que inclouen interessos i dividends obtinguts o abonats a l'exterior. 4.

Rendes secundàries (transferències corrents): entregues sense contrapartida directa, com ara remeses personals, donacions o ajuts internacionals. D'altra banda, el compte financer mesura la diferència entre les adquisicions netes d'actius estrangers per part de residents nacionals i les vendes netes d'actius interns a inversors no residents. S'estructura en: Inversió directa: adquisició de participacions accionarials o de capital que atorguen el control o un grau d'influència significatiu en la gestió empresarial d'una altra economia.

Compte corrent + Compte de capital = Compte financer Compte corrent Béns, serveis, rendes primàries i secundàries Compte de capital Actius no financers no produïts i transferències Compte financer Inversions, derivats, dipòsits i reserves Inversió directa Control i influència de gestió Inversió en cartera Accions sense control i deute Reserves oficials Gestió del banc central Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 26 Inversió en cartera: compravenda de títols de deute públic o corporatiu, o de paquets d'accions sense finalitat de control. Derivats financers: contractes lligats al comportament d'altres actius o indicadors financers subjacents, tals com futurs i opcions.

Altres inversions: operacions que inclouen dipòsits bancaris, crèdits i operacions de pagament en divises o en efectiu. Reserves oficials: actius estrangers gestionats per les autoritats monetàries centrals per intervenir en els mercats de canvi. En la pràctica comptable, atès que les dades provenen de múltiples fonts heterogènies en cobertura temporal i administrativa, s'introdueix la partida d'errors i omissions (discrepàncies estadístiques). Aquest ajust quadra matemàticament el compte financer perquè la balança de pagaments sumi zero exactament. ERROR FREQÜENT Confondre el criteri de signe del compte financer amb el del compte corrent.

En el compte financer, l'adquisició d'un actiu exterior per part d'un resident suposa una sortida de divises (dèbit, amb signe negatiu), mentre que la captació de finançament o la venda d'un actiu a l'estranger implica una entrada de capital (crèdit, amb signe positiu).

Casos pràctics d'assentaments comptables Per comprendre la mecànica dels fluxes i les seves contrapartides, analitzem operacions reals registrades sota el conveni de la partida doble: Transacció econòmica Concepte i sub- balança Assentament Import Importació d'una centrifugadora per 3.000.000 € liquidada per transferència bancària Béns (Compte corrent) Dèbit (-) -3.000.000 € Altres inversions (Compte financer) Crèdit (+) +3.000.000 € Despesa de turistes residents en un restaurant a París per 80 € pagada amb targeta Serveis (Compte corrent) Dèbit (-) -80 € Altres inversions (Compte financer) Crèdit (+) +80 € Compra de títols de capital d'una petroliera estrangera per 90 € mitjançant banc Inversió en cartera (Compte financer) Dèbit (-) -90 € Altres inversions (Compte financer) Crèdit (+) +90 € Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 27 Transacció econòmica Concepte i sub- balança Assentament Import Venda d'un aeroport per 120.000.000 € a un grup inversor forà (50% al comptat, 50% amb crèdit sindicat nacional) Inversió directa (Compte financer) Crèdit (+) +120.000.000 € Altres inversions - cobrament comptat (Compte financer) Dèbit (-) -60.000.000 € Altres inversions - crèdit concedit (Compte financer) Dèbit (-) -60.000.000 € COMPROVA-HO 46 Quin assentament genera la compra d'accions estrangeres per part d'un resident sense finalitats de gestió?

Relació macroeconòmica: estalvi, inversió i compte corrent La balança per compte corrent està lligada estretament als agregats macroeconòmics interiors (vegeu «Despesa i agregats macroeconòmics»). En una economia oberta, el producte interior brut es distribueix entre la despesa interna i el sector exterior: Esquema del desglossament del PIB segons despesa domèstica i exterior. On és la producció o renda nacional, representa el consum domèstic privat, la inversió interna, la despesa pública en béns i serveis, i el saldo del compte corrent (exportacions menys importacions de béns i serveis).

Reordenant termes s'obté la capacitat o necessitat de despesa: Quan la producció domèstica supera la despesa interna ( ), el país exporta més del que importa, de manera que i s'incrementa la riquesa estrangera neta. En canvi, si la despesa interior excedeix la renda nacional ( ), el compte corrent entra en dèficit ( ) i es redueix la posició creditora neta davant la resta del món.

Y = C + I + G + X M = C + I + G + CC Y C I G CC = X M CC = Y (C + I + G) Y > C + I + G CC > 0 Y < C + I + G CC < 0 Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 28 Formalment, l'estalvi nacional ( ) correspon a la porció de renda que no es destina al consum ni a la despesa governamental: Substituint aquesta relació en l'equació de la producció resulta la identitat fonamental de l'economia oberta: Que s'expressa directament per al saldo exterior com: Així mateix, l'estalvi nacional és la suma agregada de l'estalvi generat pel sector privat ( ) i pel sector públic ( ): Estalvi privat: , on són els impostos nets. Estalvi públic: , que expressa el superàvit pressupostari públic.

En sumar ambdues fraccions es verifica que: I desglossant la relació respecte al compte corrent: Un país amb un dèficit per compte corrent ( ) presenta forçosament una situació on l'estalvi nacional és inferior a la inversió interna ( ). Aquesta mancança de recursos propis per cobrir la formació de capital exigeix recórrer a l'estalvi extern mitjançant l'endeutament financer internacional. COMPROVA-HO 47 Si un país manté una taxa d'inversió interna molt elevada i el seu estalvi intern no és suficient per cobrir-la, quin efecte s'observa al seu compte corrent?

IDEES CLAU La balança de pagaments empra la partida doble: cada operació es comptabilitza simultàniament com un crèdit (+) i un dèbit (-), garantint l'equilibri teòric del saldo global. L'estructura bàsica s'organitza en tres blocs: compte corrent (béns, serveis i rendes), compte de capital (actius no financers no produïts i transferències de capital) i compte financer (inversions i reserves). El compte financer distingeix la inversió directa (que atorga control o influència de gestió) de la inversió en cartera (títols de deute o accions sense vocació de control). La partida d'errors i omissions resol les discrepàncies estadístiques causades per l'ús de fonts administratives heterogènies.

La identitat macroeconòmica fonamental estableix que , de manera que un dèficit corrent reflecteix que la inversió interna és superior a l'estalvi nacional. S S = Y C G S = I + CC (1) CC = S I (2) S p S g S = p Y T C T S = g T G S = S + p S = g (Y T C) + (T G) = Y C G CC = (S p I) + (T G) CC < 0 S < I CC = S I Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 29 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48. En quina subcategoria del compte financer s'anota la compra del 60 % de les accions d'una societat internacional amb dret de decisió directiva? 49. Com influeix un augment del dèficit públic sobre el compte corrent mantenint constants l'estalvi privat i la inversió interna?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Quina condició macroeconòmica acompanya obligatòriament un saldo positiu en el compte corrent? 51. A quina secció de la balança de pagaments s'inscriu el cobrament de dividends procedents de l'estranger? 52. Com es classifica la compra de bons sobirans estrangers sense intenció d'intervenir en la seva gestió? 53. Quina funció compleix l'epígraf d'errors i omissions a la balança de pagaments? El dèficit públic és superior a l'estalvi. a) La inversió interna supera l'estalvi nacional. b) L'estalvi privat és forçosament negatiu. c) L'estalvi nacional és superior a la inversió. d) Inversió en cartera del compte financer.

a) Rendes secundàries del compte corrent. b) Transferències del compte de capital. c) Rendes primàries del compte corrent. d) Inversió directa. a) Inversió en cartera. b) Rendes primàries. c) Altres inversions. d) Ajustar la depreciació monetària oficial. a) Compensar discrepàncies estadístiques entre fonts. b) Assignar els pagaments en efectiu no declarats. c) Calcular la capacitat de finançament nacional.

d) Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 30 6 Pobresa, desigualtat i privació material EN ACABAR SABRÀS Distingir els enfocaments de pobresa absoluta i relativa identificant els seus llindars respectius Calcular els ingressos equivalents d'una llar mitjançant l'escala d'equivalència de l'OCDE modificada Interpretar la desigualtat de la renda mitjançant la Corba de Lorenz, l'Índex de Gini i ràtios interquantils Identificar els criteris europeus de carència que determinen la privació material severa PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Si els ingressos de tota la població s'incrementessin un 10% de cop, per què la taxa de pobresa relativa a la Unió Europea no canviaria en absolut?

Enfocaments en la mesura de la pobresa: absoluta versus relativa La definició operativa de pobresa requereix establir un límit o llindar de pobresa que separa els individus considerats pobres de la resta de la societat. En l'anàlisi econòmica s'utilitzen principalment dos enfocaments conceptuals: Pobresa absoluta: fixa el llindar a partir del cost econòmic d'adquirir una cistella de béns i serveis bàsics per sobreviure (com requeriments nutricionals mínims o ingesta calòrica). Aquest enfocament monetari és l'estàndard per avaluar economies en vies de desenvolupament.

Les Nacions Unides, en el marc dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, van establir el límit internacional de pobresa extrema en 1,90 dòlars per persona i dia (l'any 2016 se situaven sota aquesta línia uns 800 milions de persones, principalment a l'Àfrica Subsahariana i al Sud d'Àsia). Pobresa relativa: avalua la privació en comparació directa amb el nivell de vida general de la comunitat. Es fonamenta en la idea que calen uns ingressos suficients per participar de forma efectiva en la societat. El llindar no és estàtic: es calcula com un percentatge de la renda de referència (mitjana o mediana) i varia cada any segons evoluciona l'economia col·lectiva.

És l'enfocament hegemònic a Europa. Criteri Enfocament absolut Enfocament relatiu Definició del llindar Cost d'una cistella bàsica o ingrés mínim vital (ex. 1,90 $/dia) Percentatge de la distribució de renda (ex.

60% de la mediana) Variació temporal Fix en termes reals (només s'ajusta per variació de preus) Dinàmic (varia automàticament si canvia la renda social) Àmbit d'aplicació típic Països en vies de desenvolupament / Nacions Unides Països de la Unió Europea i economies avançades Instruments d'Economia Aplicada: PIB, Renda i Balança 31 COMPROVA-HO 55 Si totes les rendes d'un país es dupliquen de sobte exactament en la mateixa proporció i els preus no canvien, què passa amb la taxa de pobresa absoluta i amb la relativa?

Càlcul de la pobresa relativa i ingressos equivalents Per mesurar el risc de pobresa relativa en una societat s'aplica un procediment estandarditzat en diverses etapes consecutives: DEFINICIÓ L'escala de l'OCDE modificada pondera les necessitats de consum d'una llar assignant un factor de consum de 1 al primer adult, 0,5 a cadascun dels altres adults de la llar i 0,3 a cada menor de 14 anys. EXEMPLE Càlcul dels coeficients d'escala per tipologia de llar: Llar unifamiliar (1 adult): 1 unitat de consum. Llar monoparental amb un fill menor de 14 anys: unitats de consum. Parella amb dos fills menors de 14 anys: unitats de consum. Determinació dels ingressos totals de la llar: es computen i…