Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INSTRUMENTS D'ECONOMIA APLICADA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada per a ADE: PIB, flux circular, índexs de preus, indicadors de pobresa i balança de pagaments. APREN.AI Índex 1 Activitat Econòmica — Perspectiva de l'Oferta i Factors Productius 1. Fonaments de l'activitat econòmica i el criteri mercantil 2. Agregats bàsics de l'oferta: PBS, CI i Valor Afegit 3. El model del flux circular de la renda 4.

Classificació i característiques dels factors productius Comptabilitat Nacional 2 Distribució de la Renda i Territori vs Residència Operacions de distribució i distribució primària funcional Distribució secundària de la renda Criteri interior versus criteri nacional: el concepte de residència Transició analítica de PIB a PNB 3 Enfocament de la Despesa i Estimació del PIB Components de la despesa final Àmbit geogràfic del consum i magnituds netes Els tres mètodes d'estimació del PIB a preus de mercat Renda Nacional Bruta Disponible i equilibri estalvi-inversió 4 Comparacions Intertemporals — Preus, Volums i Nombres Índexs Variables absolutes, relatives i el creixement agregat Mètodes de càlcul temporal i deflació de sèries Nombres índexs: simples i compostos ponderats Mesura de la inflació: IPC i conceptes derivats 5 Indicadors Socials — Pobresa, Desigualtat i Exclusió Social Fonaments de la pobresa, desigualtat i privació Pobresa absoluta i llindars internacionals Pobresa relativa i escala d'equivalència Privació material i enfocament multidimensional Indicadors de desigualtat: ràtios interquintíliques, Corba de Lorenz i Índex de Gini Exclusió social i l'indicador AROPE 6 Sector Exterior — Estructura i Assentaments de la Balança de Pagaments Naturalesa i Abast Institucional de la Balança de Pagaments El Principi de Partida Doble i l'Equilibri Comptable Global Estructura de la Balança de Pagaments: Els Tres Grans Comptes Equació d'Equilibri i Discrepàncies Estadístiques Modelització i Assentament Pràctic d'Operacions Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 1 7 Formulari Comptabilitat Nacional: Oferta, Renda i Despesa Comparacions Intertemporals i Nombres Índexs Indicadors Socials i Sector Exterior Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 2 1 Activitat Econòmica — Perspectiva de l'Oferta i Factors Productius EN ACABAR SABRÀS Diferenciar una activitat econòmica d'activitats no mercantils mitjançant el criteri de preu de mercat. Calcular el Valor Afegit Brut a partir de la relació VA = PBS - CI. Identificar els circuits reals i monetaris dins del flux circular de la renda. Classificar correctament els factors productius distingint entre capital fix i circulant.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què pintar la teva pròpia casa no augmenta el PIB, però contractar un pintor professional sí? L'anàlisi econòmica comença per entendre com una societat organitza els seus recursos per atendre les necessitats humanes mitjançant la producció. ESQUEMA Estructura de l'anàlisi de l'activitat econòmica 1. Fonaments de l'activitat econòmica i el criteri mercantil L'activitat econòmica consisteix en la combinació organitzada de diversos factors productius (inputs) per obtenir béns o serveis (outputs) destinats a cobrir necessitats humanes.

Tot procés productiu respon a aquest esquema seqüencial bàsic de transformació: Els resultats o outputs obtinguts es classifiquen en dues categories essencials: Béns: Objectes útils capaços de generar profit o utilitat. En sentit estrictament econòmic, són mercaderies produïdes expressament per ser intercanviades. Poden ser materials (tangibles) o immaterials.

Activitat i mercat Criteri de transacció monetària Agregats de l'oferta Producció, consum intermedi i valor afegit Flux circular Relacions entre llars i empreses Factors productius Terra, treball i capital Inputs (Factors) Proc s de producci e ˊ o ˊ Outputs (B ns i serveis) e ˊ Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 3 Serveis: Actes o activitats orientats a satisfer directament una necessitat. Tenen un caràcter intangible, no deriven en la propietat d'un objecte físic i poden vincular-se o no a un bé tangible. En el sistema capitalista, la producció i comercialització d'outputs s'impulsa sota una expectativa de lucre o benefici empresarial.

Quan es concreta aquesta compravenda lucrativa, ens trobem formalment davant una activitat econòmica de mercat. No obstant això, les administracions públiques també generen activitat productiva no lucrativa que cal integrar en els agregats macroeconòmics. Per delimitar amb precisió què forma part del sistema econòmic mesurable i què en queda exclòs, la regla fonamental consisteix a comprovar si hi ha una transacció monetària valorada a preu de mercat: Activitat econòmica (dins el còmput) No activitat econòmica (exclosa) Transaccions de compravenda mitjançant mercat. Treball domèstic no remunerat realitzat a la llar. Operacions on es coneix amb precisió el preu o valor monetari pactat.

Donacions gratuïtes i transferències voluntàries sense contrapartida. Producció destinada a la venda amb expectativa de lucre. Productes elaborats per una empresa per a ús exclusiu i directe de la pròpia entitat. En la mesura temporal d'aquestes magnituds, cal diferenciar dues naturaleses de variables: un flux reflecteix l'activitat generada al llarg d'un període determinat, mentre que un fons o estoc mesura l'acumulació de valor existent en un moment puntual. COMPROVA-HO 2 Per quina raó el treball domèstic que realitza una persona a casa seva queda fora del còmput formal de l'activitat econòmica? 2.

Agregats bàsics de l'oferta: PBS, CI i Valor Afegit El Producte Interior Brut (PIB) mesura el flux de béns i serveis finals elaborats en un territori durant un període determinat, valorats en unitats monetàries. El càlcul del PIB es pot abordar des de tres perspectives equivalents que condueixen exactament al mateix resultat numèric: Esquema de les tres perspectives coincidents de càlcul del PIB. L'enfocament de la renda s'analitza a la secció «Comptabilitat Nacional — Distribució de la Renda i Territori vs Residència», mentre que l'enfocament de la despesa es tracta a «Comptabilitat Nacional — Enfocament de la Despesa i Estimació del PIB».

Des de la perspectiva de l'oferta, la comptabilitat es basa en tres agregats fonamentals: Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 4 DEFINICIÓ Producció de Béns i Serveis (PBS): Valor monetari íntegre del flux de tots els béns i serveis generats per les unitats econòmiques durant el període. En incloure tota la producció bruta, és una magnitud més àmplia que el PIB. Consum Intermedi (CI): Valor de la totalitat dels béns i serveis consumits o transformats com a inputs durant el procés productiu per generar altres béns (inclosos els subministraments energètics que queden incorporats al producte final).

Valor Afegit Brut (VA): Riquesa nova creada durant el procés de producció, obtinguda restant el consum intermedi a la producció total. La relació bàsica que connecta aquestes magnituds respon a la fórmula fonamental: Produir equival a generar riquesa addicional sobre matèries i serveis previs. Per aquest motiu, el PIB d'un país coincideix amb la suma directa de tots els valors afegits de l'economia ( ), evitant així la doble comptabilització dels inputs intermedis. ERROR FREQÜENT Confondre el Consum Intermedi (CI) amb els béns d'inversió en capital fix.

Els equips, maquinàries o instal·lacions s'utilitzen al llarg de diversos períodes productius i no s'extingeixen en un únic cicle; per tant, mai formen part del CI, sinó de la formació bruta de capital. COMPROVA-HO 3 Si una empresa factura 100.000 € en vendes (PBS) i gasta 40.000 € en matèries primeres i electricitat (CI), quin és el seu Valor Afegit? 3.

El model del flux circular de la renda El funcionament agregat de l'economia es pot descriure mitjançant el flux circular de la renda, que representa la relació contínua entre els agents a través de dos mercats interconnectats: V A = P BS CI P IB = V A Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 5 Diagrama del model bàsic del flux circular de la renda. Aquest model simplificat descriu dos circuits interconnectats: Mercat de béns i serveis: Les empreses ofereixen la seva producció (oferta) i les llars l'adquireixen (demanda). Aquest intercanvi mobilitza una despesa monetària de les llars que es transforma en ingressos per a les empreses.

Mercat de factors productius: Les llars ofereixen el seu treball i capital (oferta de factors) a les empreses (demanda de factors). Les empreses remuneren aquests factors mitjançant salaris, rendes i beneficis, que constitueixen la renda de les famílies. Com a model analític inicial, aquesta formulació omet tres realitats que completen el funcionament econòmic: Les administracions públiques: No s'hi reflecteix la recaptació d'impostos sobre llars i empreses, ni la prestació de serveis públics i transferències monetàries (com prestacions d'atur o pensions).

1 El sistema financer: S'omet l'activitat bancària, que capta dipòsits dels agents amb excedent de liquiditat i atorga préstecs cobrant i pagant tipus d'interès. 2 El medi natural: El model obvia que el sistema econòmic extreu energia i recursos minerals de l'entorn, dissipa energia i emet residus que requereixen processos de reciclatge. 3 Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 6 COMPROVA-HO 4 Quins són els dos fluxos simultanis i de sentit oposat que es produeixen entre llars i empreses en el flux circular? 4.

Classificació i característiques dels factors productius Per dur a terme la producció, les empreses utilitzen diferents recursos o factors productius agrupats en tres categories: Factor Subtipus o dimensions Descripció bàsica Terra (recursos naturals) Renovables Tenen taxa pròpia de reposició natural, tot i que un ritme d'extracció superior a la renovació els pot esgotar. No renovables El seu consum redueix de forma automàtica i inevitable l'estoc disponible a la natura. Continus (totalment renovables) Són recursos inesgotables que l'activitat humana no pot alterar ni extingir.

Treball (recursos humans) Quantitat Volum de persones en edat de treballar disponible, condicionat per natalitat, mortalitat, migracions i estructura d'edats. Qualitat Nivell formatiu, qualificació d'empleats i directius, sistema organitzatiu i cultura emprenedora. Capital (béns produïts) Capital fix Elements duradors utilitzables durant múltiples cicles productius (instal·lacions, maquinària). Capital circulant Béns que s'extingeixen o s'incorporen completament en un sol procés productiu (equivalent al consum intermedi).

PER RECORDAR-HO El capital fix perdura al llarg de diversos processos productius (actiu durador), mentre que el capital circulant desapareix absorbint-se en un únic procés com a consum intermedi. Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 7 IDEES CLAU L'activitat econòmica requereix transformar inputs en outputs (béns o serveis) mitjançant un procés organitzat de producció. El criteri per delimitar l'activitat econòmica comptable és l'existència d'un preu de mercat en una transacció monetària. La relació fonamental del valor afegit és , on el PIB equival a la suma dels valors afegits.

El flux circular descriu el moviment real de factors i productes en sentit invers al flux monetari de rendes i despesa. Els factors productius es divideixen en terra (renovables, no renovables i continus), treball (quantitat i qualitat) i capital (fix i circulant). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com es calcula el Valor Afegit Brut a partir de les dades agregades de l'oferta? 6. Quina diferència operativa hi ha entre el capital fix i el capital circulant? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin criteri distingeix formalment una activitat econòmica de les feines domèstiques? 8. Com es defineix el Consum Intermedi (CI)? 9.

En el flux circular bàsic, què venen les llars al mercat de factors? 10. Quin recurs natural es classifica com a recurs continu?

V A = P BS CI La durada del procés productiu a) L'ús de maquinària pesant b) L'existència d'un preu de mercat c) La intervenció del sector públic d) Béns duradors utilitzats diversos exercicis a) Inputs consumits íntegrament en la producció b) Despesa total de consum de les llars c) Valor afegit net generat per les empreses d) Béns de capital circulant a) Diners i crèdits bancaris b) Factors de producció com el treball c) Productes i serveis d'ús quotidià d) Un recurs que s'esgota irreversiblement a) Un recurs subjecte a sobreexplotació b) Un recurs amb estoc fix no renovable c) Un recurs inesgotable per l'acció humana d) Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 8 2 Distribució de la Renda i Territori vs Residència EN ACABAR SABRÀS Distingir els components de la distribució funcional primària (RA, EBE i RM) Identificar els canals d'actuació de la distribució secundària de la renda Diferenciar els conceptes de residència econòmica i territori econòmic Calcular el PNB a partir del PIB mitjançant els fluxos RFEN i RFNE PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què el volum total de riquesa generada dins d'un país no coincideix exactament amb els ingressos percebuts pels seus ciutadans residents?

Operacions de distribució i distribució primària funcional La generació de béns i serveis dins una economia comporta de manera simultània la creació de rendes per remunerar els factors productius que han intervingut en el procés (vegeu «Activitat Econòmica — Perspectiva de l'Oferta i Factors Productius»). Les operacions de distribució són precisament aquells fluxos econòmics mitjançant els quals el valor afegit brut es reparteix entre els titulars del factor treball i del factor capital. La distribució primària de la renda reflecteix aquesta assignació originària que realitza el mateix mecanisme productiu de mercat.

Aquest repartiment es pot analitzar des de dues perspectives metodològiques: Distribució funcional: quantifica com es divideixen els ingressos generats segons la funció exercida pels factors de producció en l'activitat productiva. Distribució personal: examina la distribució final d'aquests ingressos monetaris entre les llars o individus concrets.

Des de la perspectiva funcional, el valor afegit ( ) es descompon de forma exhaustiva en tres grans categories de rendes: Comptabilitat Nacional 2 Distribució de la Renda i Territori vs Residència 3 Enfocament de la Despesa i Estimació del PIB V A Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 9 Component Sigla Naturalesa econòmica Remuneració d'Assalariats Comprensió de tots els pagaments dineraris o en espècie realitzats per l'ocupador pel treball assalariat (salaris bruts i cotitzacions socials a càrrec de l'empresa o salari diferit). Excedent Brut d'Explotació Rendes atribuïbles a la propietat dels actius, el capital i la terra, un cop deduïts els costos laborals del valor afegit.

No equival directament al benefici net empresarial, ja que inclou amortitzacions i altres rendes del capital. Rendes Mixtes Ingressos derivats d'empreses no constituïdes en societat (sense personalitat jurídica pròpia), com autònoms o professionals independents. Agrupen de manera inseparable el treball directe de l'amo i la remuneració del capital aportat. D'aquesta manera, la identitat comptable bàsica de la distribució funcional primària s'expressa segons la fórmula següent: COMPROVA-HO 12 Per quina raó l'ingrés d'un treballador autònom es classifica com a renda mixta i no com a excedent brut d'explotació ni com a remuneració d'assalariats?

Distribució secundària de la renda Un cop generada la distribució primària pel mercat, el sector públic intervé per alterar la capacitat adquisitiva final dels agents mitjançant la distribució secundària de la renda. Aquesta redistribució institucional es canalitza fonamentalment a través de dos mecanismes pressupostaris: Detracció d'impostos i cotitzacions ( ): el sector públic redueix la capacitat de despesa d'empreses i llars mitjançant impostos corrents sobre la renda i el patrimoni (com l'IRPF, l'impost sobre el patrimoni o successions) i cotitzacions socials a càrrec dels treballadors destinades a cobrir riscos socials.

Atorgament de transferències ( ): les administracions públiques injecten fons cap al sistema productiu (mitjançant subvencions a la producció) i directament cap a les llars mitjançant prestacions socials, permetent gastar a agents que potser no han participat en el procés productiu corrent. Les prestacions concedides pel sector públic es divideixen en dues modalitats clarament diferenciades: RA EBE RM V A = RA + EBE + RM T TF Prestacions contributives: requereixen una cotització prèvia del beneficiari al sistema durant un període determinat d'anys treballats (com la pensió ordinària de jubilació o les prestacions contributives per atur).

1 Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 10 Esquema del flux de distribució primària i redistribució secundària de la renda. PER RECORDAR-HO La distribució primària remunera la participació directa en la producció ( ); la distribució secundària la modifica per raons de protecció social i equitat mitjançant el binomi impostos-transferències ( ). COMPROVA-HO 13 Quina diferència fonamental hi ha entre una pensió contributiva i una pensió assistencial en l'àmbit de la redistribució?

Criteri interior versus criteri nacional: el concepte de residència La comptabilitat econòmica distingeix de manera estricta l'àmbit físic on té lloc la generació del producte de l'àmbit personal o resident dels agents que en perceben la remuneració: Criteri interior: registra totes les operacions dutes a terme dins de les fronteres del territori econòmic, independentment de si els qui hi participen són residents o no residents. Criteri nacional: recull les activitats i rendes obtingudes per les unitats residents d'un territori, al marge del lloc geogràfic exacte del món on s'hagi desenvolupat l'activitat productiva.

El criteri de residència econòmica no s'equipara pas a la nacionalitat jurídica del passaport. Es defineix per l'existència d'un centre d'interès econòmic predominant fixat en el territori nacional: Per a les persones físiques: viure de forma continuada en el territori en establir-hi el seu habitatge habitual. Prestacions no contributives o assistencials: no exigeixen un historial previ de cotització i es destinen a cobrir situacions bàsiques de necessitat, tals com subsidis d'ocupació, pensions no contributives o rendes mínimes d'inserció de les comunitats autònomes.

2 RA + EBE + RM T TF Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 11 Per a les empreses: desenvolupar activitats productives de caràcter permanent o per un període prolongat de temps dins l'espai econòmic corresponent. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre mai la nacionalitat jurídica amb la residència econòmica. Una multinacional de matriu estrangera que opera de forma continuada en una factoria local és una unitat resident a efectes comptables, i una persona de nacionalitat estrangera amb habitatge habitual al territori computa com a resident.

ESQUEMA Criteris geogràfics i institucionals de delimitació Transició analítica de PIB a PNB El Producte Nacional Brut ( ), conegut de manera equivalent en comptabilitat com a Renda Nacional Bruta ( ), mesura la suma total de les rendes que corresponen als propietaris de factors de producció residents, com a contraprestació pel seu esforç productiu durant l'any natural.

Per calcular el a partir del Producte Interior Brut ( ), cal ajustar les rendes que creuen les fronteres mitjançant dos fluxos creuats de factors: Rendes dels Factors Estrangers en Territori Nacional (RFEN): rendes salarials, interessos, lloguers i beneficis generats dins de l'espai domèstic per factors de producció que pertanyen a no residents. Constitueixen rendes pagades a la resta del món. Rendes dels Factors Nacionals a l'Estranger (RFNE): salaris, dividends o beneficis obtinguts a l'exterior per factors productius de titularitat resident. Constitueixen rendes rebudes de la resta del món.

L'expressió que connecta ambdues magnituds macroeconòmiques s'estableix com: De forma simplificada en termes de balanç d'entrades i sortides internacionals de rendes: Criteri interior Activitat dins el territori econòmic físic Residents interiors Residents que produeixen al país No residents al territori Generen rendes RFEN pagades a l'exterior Criteri nacional Rendes atribuïdes a unitats residents Residents a l'estranger Aporten rendes RFNE rebudes de fora P NB RNB P NB P IB P NB = P IB RF EN + RF NE RNB = P IB + Rendes Rebudes Rendes Pagades Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 12 COMPROVA-HO 14 Si una filial estrangera instal·lada al territori obté beneficis i els remet a la seva seu matriz a l'exterior, com incideix aquest flux en el PIB i en el PNB?

IDEES CLAU Les operacions de distribució primària segreguen el valor afegit entre treball ( ) i capital o empresa ( i ). Les rendes mixtes ( ) recullen la remuneració indistinta del treball i del capital en empreses sense personalitat jurídica pròpia (autònoms). La distribució secundària permet al sector públic corregir la distribució originària mitjançant impostos ( ) i transferències públiques ( ). El criteri de residència es basa en el centre d'interès econòmic predominant i l'habitatge habitual, no pas en la nacionalitat civil. El pas del criteri interior al nacional es formula segons la identitat canònica: . COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quins tres components integren la distribució funcional primària del valor afegit? 16. En què es diferencien les transferències públiques contributives de les assistencials? 17. Com s'obté analíticament el Producte Nacional Brut ( ) a partir del Producte Interior Brut ( )? COMPTABILITAT NACIONAL 3 Enfocament de la Despesa i Estimació del PIB EN ACABAR SABRÀS Distingir els components del consum final i de la formació bruta de capital. Calcular el Producte Interior Net a partir del PIB deduint el consum de capital fix. Formular el PIB a preus de mercat a través dels mètodes de la demanda, l'oferta i la renda.

Identificar les condicions d'estalvi i inversió que generen capacitat o necessitat de finançament. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Si una família es compra un pis per viure-hi, per què la comptabilitat nacional no ho considera despesa de consum privat? RA EBE RM RM T TF P NB = P IB RF EN + RF NE P NB P IB Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 13 Components de la despesa final La perspectiva de la despesa analitza la destinació dels béns i serveis finals produïts en una economia durant un període determinat. Aquest flux es divideix entre la satisfacció directa de necessitats humanes i la inversió en elements productius de futur.

El Consum Final recull el valor dels béns i serveis destinats a satisfer necessitats humanes directes, ja siguin individuals o de la comunitat. Dins d'aquest agregat distingim dues modalitats essencials: Consum individual: despesa realitzada per persones o llars (adquisició de béns a empreses) i determinats serveis prestats per les Administracions Públiques (AAPP) com la sanitat o l'educació, que tenen beneficiaris concrets i individualitzables. Consum col·lectiu: valor dels serveis subministrats per les AAPP (Estat, Comunitats Autònomes, Seguretat Social i Corporacions Locals) en benefici de tota la societat de manera no personalitzable (per exemple, seguretat ciutadana o justícia).

Les empreses públiques mercantils (com RENFE o Correus) no formen part del consum col·lectiu, ja que venen la seva producció al mercat. Com que els serveis públics no tenen un preu de venda al mercat, les AAPP els valoren estrictament a través del seu cost de producció: suma de salaris del personal, consum intermedi de materials i subministraments, i consum de capital fix. Per definició analítica, les AAPP no obtenen beneficis. PER RECORDAR-HO Cal no confondre la despesa pública total amb el consum col·lectiu. La despesa pública és una noció pressupostària àmplia que inclou consums intermedis, salaris, transferències (com pensions o subsidis) i despeses de capital.

En canvi, el consum col·lectiu comprèn únicament la prestació efectiva de serveis públics destinats al conjunt de la societat. Per la seva banda, la Formació Bruta de Capital (FBK) recull el valor dels béns destinats a servir com a mitjans de producció durant períodes futurs. La FBK s'estructura en tres components: ERROR FREQÜENT És un error habitual comptabilitzar la compra d'habitatges per part de les llars com a consum familiar. En comptabilitat nacional, l'habitatge és sempre FBKF. A més, quan l'habitatge està ocupat pel mateix propietari, genera una renda anual imputada per serveis d'allotjament que s'afegeix al producte del país.

Formació Bruta de Capital Fix (FBKF): béns duradors adquirits per empreses i AAPP per utilitzar- los més d'un període en processos productius (fàbriques, maquinària, eines, instal·lacions). Inclou també l'adquisició d'habitatges per part de les famílies. 1 Variació d'existències: diferència entre el valor inicial i final del període de les matèries primeres, béns en procés i béns acabats emmagatzemats per les empreses. Es considera que tant les famílies com les AAPP consumeixen immediatament tot el que adquireixen. 2 Adquisició neta d'objectes valuosos: béns que funcionen com a reserva de valor sense finalitat productiva directa ni desgast pel pas del temps (obres d'art, joies, antiguitats).

3 Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 14 COMPROVA-HO 19 Per què la compra d'una obra d'art clàssica per part d'una empresa es classifica com a objecte valuós i no com a FBKF? Àmbit geogràfic del consum i magnituds netes La presència d'intercanvis internacionals (exportacions i importacions ) obliga a diferenciar clarament el criteri territorial del criteri de residència (vegeu «Comptabilitat Nacional — Distribució de la Renda i Territori vs Residència»). Consum interior: despesa en consum efectuada físicament dins de les fronteres del país, tant per residents com per no residents (com la despesa que fan els turistes estrangers).

Consum nacional: despesa en consum atribuïble exclusivament als agents residents, amb independència de si s'executa dins de l'estat o a la resta del món. La relació de pas entre totes dues magnituds s'expressa de la forma següent: D'altra banda, la producció comporta el desgast dels equips productius. El Consum de Capital Fix (CKF) mesura precisament la depreciació que pateixen els actius fixos com a conseqüència del seu ús ordinari i de l'obsolescència tecnològica.

Per no sobreestimar la riquesa generada i evitar la descapitalització del sistema, cal deduir aquest import del Producte Interior Brut (PIB) per obtenir el Producte Interior Net (PIN): El PIN informa de les rendes que una societat pot distribuir i consumir mantenint intacta la seva capacitat productiva de cara al futur. COMPROVA-HO 20 Què ocorreria amb la capacitat productiva d'un país si es repartissin com a rendes i es consumissin totes les magnituds brutes del PIB? Els tres mètodes d'estimació del PIB a preus de mercat El PIB mesura el corrent de béns i serveis finals produïts dins d'un territori durant un any, valorat a preus de mercat ( ).

Hi ha tres vies equivalents per estimar-lo que han de donar idèntic resultat numèric: X M Consum Nacional = Consum Interior Consum no residents al territori + Consum residents a la resta del m n o ˊ PIN = PIB CKF PIB pm Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 15 ESQUEMA Mètodes d'estimació del PIB a preus de mercat Abans de desenvolupar les identitats, cal establir la tipologia impositiva que diferencia els preus bàsics dels preus de mercat: Impostos nets sobre la producció i importació ( ): inclouen tant els gravàmens que recauen sobre el producte com els que recauen sobre l'activitat general.

Impostos sobre els productes ( ): s'apliquen de manera directa a cada unitat produïda o comercialitzada (com l'IVA, aranzels d'importació o impostos especials sobre tabac i alcohol). Les seves ajudes associades són les subvencions als productes ( ). Altres impostos sobre la producció ( ): gravàmens independents del volum de béns venuts (com l'impost sobre béns immobles i ús de la terra, l'impost sobre vehicles de tracció mecànica o l'impost sobre activitats econòmiques). Les ajudes correlatives són les subvencions a la producció ( ).

Mètode d'estimació Fórmula d'agregació Components principals Demanda Consum de les llars ( ), consum col·lectiu ( ), formació bruta de capital (FBK), exportacions ( ) i importacions ( ). Oferta Suma de Valors Afegits ( ) a preus bàsics més els impostos nets sobre productes. Renda Remuneració d'assalariats, excedents empresarials, rendes mixtes i tots els impostos nets de la producció i importació. Pel mètode de l'oferta, el sumatori dels valors afegits bruts sectorials (vegeu «Activitat Econòmica — Perspectiva de l'Oferta i Factors Productius») genera el PIB a preus bàsics ( ), que ja conté els impostos nets associats a l'activitat ( ).

Per arribar als preus finals de mercat, s'afegeixen exclusivament els impostos nets sobre els productes ( ).

Mètode de la Demanda Despesa en béns finals de residents i exterior Demanda interna i exterior C + G + FBK + X - M Mètode de l'Oferta Suma de valors afegits bruts sectorials Valors bàsics a mercat PIB pb + T/Po - S/Po Mètode de la Renda Remuneració dels factors productius Rendes i impostos totals RA + EBE + RM + T/PiM - S/PiM T/P iM T/P o S/P o T/P n S/P n PIB = pm C + G + FBK + X M C G X M PIB = pm PIB + pb T/P o S/P o PBS CI PIB = pm RA + EBE + RM + T/P iM S/P iM PIB pb T/P n S/P n T/P o S/P o Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 16 Pel mètode de la renda, es computa la remuneració dels factors productius (vegeu «Comptabilitat Nacional — Distribució de la Renda i Territori vs Residència»): remuneració d'assalariats (RA), excedent brut d'explotació (EBE) i rendes mixtes (RM), afegint-hi la totalitat d'impostos nets sobre la producció i la importació ( ).

COMPROVA-HO 21 Quina correcció fiscal s'ha d'aplicar al PIB a preus bàsics per transformar-lo en PIB a preus de mercat? Renda Nacional Bruta Disponible i equilibri estalvi-inversió Per determinar els recursos de què disposen realment els ciutadans d'un estat, primer es passa del territori a la residència transformant el PIB en Renda Nacional Bruta (RNB), restant les rendes obtingudes per factors estrangers al país (RFEN) i sumant les rendes dels residents generades a l'exterior (RFNE).

A més d'aquestes rendes primàries, existeixen fluxos financers sense contrapartida directa de producció, anomenats transferències corrents internacionals (com ara remeses d'emigrants o ajudes internacionals entre governs). Incorporar aquests fluxos dóna lloc a la Renda Nacional Bruta Disponible (RNDB): La RNDB mesura el límit efectiu de despesa dels agents residents per destinar a consum o estalvi.

Això permet construir les identitats macroeconòmiques d'inversió i finançament: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Insuficiència d'estalvi intern L'estalvi nacional no cobreix la inversió: S menor que FBK Excedent d'estalvi intern L'estalvi supera les necessitats d'inversió: S major que FBK Diferència entre Estalvi Nacional i Inversió Necessitat de finançament Entrada de capital exterior i dèficit en el saldo corrent Capacitat de finançament Préstec a la resta del món i superàvit corrent exportador Tota la renda generada ( ) es reparteix de forma agregada entre despesa en béns de consum ( ) i adquisició de béns d'inversió (FBK): .

Al seu torn, la part de renda no consumida constitueix l'estalvi nacional ( ): . Per tant, si un país inverteix exactament el que estalvia, . Quan l'estalvi intern és diferent de la formació bruta de capital, l'economia ha de recórrer a l'estalvi extern mitjançant la relació que defineix el saldo del compte corrent: Si , l'estalvi nacional no basta per pagar la inversió. El país té necessitat de finançament exterior, demana prestat i el valor de les importacions supera el de les exportacions.

T/P iM S/P iM RNDB = RNB + Transfer ncies corrents rebudes de la resta del m n e ˋ o ˊ Transfer ncies corrents pagades e ˋ Y C Y = C + FBK S Y = C + S S = FBK S < FBK Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 17 Si , hi ha un excedent de fons interns. L'economia té capacitat de finançament, presta recursos a la resta del món i manté un superàvit comercial exportador. COMPROVA-HO 22 Quina relació hi ha entre un dèficit per compte corrent (importacions superiors a exportacions) i la necessitat de finançament exterior d'un país?

IDEES CLAU El consum es divideix en individual (llars i serveis AAPP personalitzables) i col·lectiu (serveis públics generals valorats pel seu cost de producció). L'adquisició d'habitatges per particulars computa com a FBKF i genera rendes imputades si és habitat pel propietari. El Consum de Capital Fix (CKF) reflecteix la depreciació dels actius i permet calcular el Producte Interior Net: . El es pot calcular per tres vies equivalents: Demanda ( ), Oferta ( ) i Renda ( ). La RNDB mesura els recursos per a consum i estalvi després d'ajustar la renda nacional amb les transferències corrents exteriors netes.

La diferència entre estalvi intern i inversió determina la posició financera: si hi ha necessitat de finançament i dèficit exterior; si hi ha capacitat de finançament. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. Com es distingeixen metodològicament els impostos sobre els productes ( ) dels altres impostos sobre la producció ( )? 24. Quina diferència conceptual existeix entre el Consum Interior i el Consum Nacional? 25. A partir de quines magnituds s'obté la Renda Nacional Bruta Disponible (RNDB)? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 26. Quin component retribueix de forma conjunta treball i capital en els autònoms? 27.

Quina prestació pública requereix haver cotitzat prèviament durant un temps determinat? S > FBK PIN = PIB CKF PIB pm C + G + FBK + X M PIB + pb T/P o S/P o RA + EBE + RM + T/P iM S/P iM S < FBK S > FBK T/P o T/P n Excedent brut d'explotació a) Consum de capital fix b) Renda mixta c) Remuneració d'assalariats d) Renda mínima d'inserció a) Pensió no contributiva b) Pensió contributiva de jubilació c) Subsidi assistencial d'ocupació d) Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 18 28. En què es basa la condició de residència econòmica en comptabilitat nacional? 29. Com es defineixen les sigles RFEN en la transició de PIB a PNB? 30.

Com es computa la compra d'un pis per a ús residencial familiar en la comptabilitat nacional? 31. Com es valoren oficialment els serveis col·lectius prestats per les AAPP al no tenir preu de mercat? 32. Quin ajust fiscal s'aplica sobre el PIB a preus bàsics per calcular el PIB a preus de mercat? 33. Quina situació reflecteix una economia on l'estalvi nacional és inferior a la formació bruta de capital (S < FBK)?

En el lloc de naixement a) En el centre d'interès predominant b) En posseir la nacionalitat jurídica c) En la seu fiscal exclusiva d) Rendes rebudes de l'estranger a) Rendes fiscals d'empreses nacionals b) Rendes de factors estrangers al territori c) Remuneració neta del factor treball d) Com a consum intermedi del sector residencial a) Com a consum final privat de la llar b) Com a Formació Bruta de Capital Fix c) Com a variació d'existències duradores d) Segons el marge d'excedent brut generat a) A preus de mercat de béns similars b) A partir del seu cost total de producció c) Pel total dels impostos recaptats anualment d) Restar impostos sobre activitats econòmiques i IBI a) Sumar tots els impostos de producció i importació b) Sumar impostos sobre productes i restar subvencions c) Restar les quotes a la Seguretat Social d) Inexistència de consum de capital fix agregat a) Necessitat de finançament i saldo corrent deficitari b) Plenitud d'estalvi extern i préstecs prestats c) Capacitat de finançament i superàvit exterior d) Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 19 4 Comparacions Intertemporals — Preus, Volums i Nombres Índexs EN ACABAR SABRÀS Distingir entre el creixement nominal i el creixement real d'un agregat econòmic.

Calcular i interpretar la taxa de creixement acumulat (TCA) i la taxa de variació simple. Formular i comparar els índexs de preus i de quantitats de Laspeyres, Paasche i Fisher. Diferenciar metodològicament l'IPC del deflactor del PIB i identificar la inflació subjacent. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Si els ingressos d'un treballador han crescut un 5 % aquest any però el cost de la vida s'ha encarit un 7 %, realment està cobrant més? L'anàlisi de l'activitat econòmica al llarg del temps exigeix distingir amb precisió entre els increments deguts a la producció física i els que s'originen per la simple variació monetària dels preus.

ESQUEMA Estructura de les comparacions intertemporals Variables absolutes, relatives i el creixement agregat Una variable econòmica expressada en termes absoluts reflecteix exclusivament el seu propi import numèric o comptable. A nivell microeconòmic, el valor monetari de les vendes d'un bé concret en el període s'expressa mitjançant el producte del preu unitari per la quantitat venuda: .

Variables econòmiques Formes de mesura temporal Magnituds absolutes Diferència entre nominal i real Magnituds relatives Ràtios, proporcions i percentatges Càlcul temporal Mètodes de variació temporal Taxa simple i TCA Variació puntual o acumulada Nombres índexs Simples, Laspeyres, Paasche i Fisher Mesures d'inflació Seguiment del nivell de preus IPC i inflació subjacent Cistella de 479 béns familiars Deflactor del PIB Preus de tota la producció i t V = it Q × it P it Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 20 Quan traslladem aquesta lògica al conjunt de l'economia, el Producte Interior Brut (PIB, vegeu «Comptabilitat Nacional — Enfocament de la Despesa i Estimació del PIB») agrega el valor monetari de tots els béns i serveis generats: .

L'evolució temporal d'aquest agregat pot provenir de dos fenòmens completament diferents: Un increment en les quantitats produïdes o consumides ( ), factor que reflecteix una millora material efectiva per a la societat. Un increment en els preus ( ), distorsió monetària que cal aïllar per mesurar el benestar real. Aquesta duplicitat d'orígens obliga a diferenciar entre dues categories fonamentals de creixement: Creixement nominal: es produeix quan augmenta el valor de la producció a preus corrents de cada període ( ). Aquest augment pot deure's a més producció, a preus més alts o a tots dos factors alhora.

Creixement real: reflecteix exclusivament la variació de les quantitats físiques (aïllant l'efecte de la inflació), mantenint fixos els preus d'un període de referència o any base. Es compleix quan o alternativament quan . D'altra banda, per comparar magnituds heterogènies o dimensionar el pes relatiu d'un agregat, s'utilitzen variables en termes relatius: Ràtios: quocient directe entre dues variables diferents per avaluar la seva proporció (com el deute públic dividit entre el PIB). Proporcions i percentatges: cas particular de ràtio on el numerador forma part de l'agregat total del denominador (per exemple, la proporció del sector agrícola respecte al PIB total).

COMPROVA-HO 35 Si el PIB d'un país ha augmentat un 8 % en un any, podem afirmar automàticament que s'han produït més béns i serveis? Mètodes de càlcul temporal i deflació de sèries Per mesurar com evoluciona una magnitud econòmica al llarg del temps, s'empren diferents indicadors de variació temporal segons l'horitzó analitzat: PIB = t V = it (Q × it P ) it Q P (Q × it P ) > it (Q × i0 P ) i0 (Q × it P ) > i0 (Q × i0 P ) i0 (Q × it P ) > it (Q × i0 P ) it Taxa de variació simple (TCS): calcula el creixement percentual directe entre un moment inicial ( ) i un moment final ( ): Depenent de la durada del període estudiat, s'expressa de manera mensual, trimestral o anual.

Multiplicada per 100, s'obté directament en tant per cent. 1 V 0 V t TCS = V 0 V V t 0 Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 21 Quan una sèrie temporal de salaris o de producció augmenta a un ritme inferior al dels preus, es produeix una pèrdua de poder adquisitiu real.

Per aquest motiu, cal aplicar el procediment de deflactar, que consisteix a eliminar l'efecte de l'alça dels preus transformant sèries a preus corrents (nominals) en sèries a preus constants (reals): DEFINICIÓ El deflactor és l'índex de preus que actua com a coeficient de conversió entre una magnitud expressada en termes nominals i la seva valoració en termes reals: COMPROVA-HO 36 Si una variable passa de valer 100 en el període 0 a valer 144 al cap de 2 períodes, quina és la seva taxa de creixement acumulativa anual (TCA)?

Nombres índexs: simples i compostos ponderats Un nombre índex és una mesura estadística dissenyada per resumir l'evolució d'un conjunt de preus, quantitats o valors entre dos períodes temporals, establint un període base de comparació.

Els índexs simples segueixen la trajectòria d'un únic bé o servei respecte al moment base (subíndex 0): Índex simple de preus: Índex simple de volum: Índex simple de valor: Quan s'analitza una cistella o conjunt heterogeni de productes, cal recórrer als índexs compostos ponderats, que atorguen una importància relativa diferent a cada bé segons la seva despesa o volum: Índex Ponderació utilitzada Índex de preus Índex de quantitats Laspeyres Any inicial (0) Paasche Any final ( ) Fisher Mitjana geomètrica Taxa de creixement acumulativa (TCA): mesura el ritme mitjà geomètric anual al qual creix una variable al llarg de més d'un període ( anys): Aïllant el valor final de la variable, la fórmula equival a la de la capitalització composta: .

2 t TCA = ( ) V 0 V t 1/t 1 V = t V (1 + 0 TCA)t Deflactor = Magnitud real Magnitud nominal I = P t P i0 P it I = Qt Q i0 Q it I = V t P ×Q i0 i0 P ×Q it it IPL = t P ×Q i0 i0 P ×Q it i0 IQL = t Q ×P i0 i0 Q ×P it i0 t IPP = t P ×Q i0 it P ×Q it it IQP = t Q ×P i0 it Q ×P it it IPF = t IPL × IPP t t IQF = t IQL × IQP t t Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 22 PER RECORDAR-HO L'ordre alfabètic de les fórmules coincideix amb l'ordre cronològic de les ponderacions: Laspeyres mira a l'any inicial (0), mentre que Paasche mira a l'any posterior o final ( ).

COMPROVA-HO 37 Quina és la raó per la qual l'índex de preus de Laspeyres tendeix a ser més fàcil i econòmic d'actualitzar any rere any que el de Paasche? Mesura de la inflació: IPC i conceptes derivats L'Índex de Preus al Consum (IPC) avalua la variació mitjana del nivell general de preus dels béns i serveis consumits per la població resident. La despesa familiar es defineix a partir de l'import destinat a la compra de béns i serveis per a la pròpia llar o transferits sense contrapartida.

A l'Estat espanyol, la cistella representativa es construeix de la següent manera: S'utilitza la informació anual que proporciona l'Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) per determinar les pautes de despesa dels consumidors. La cistella compta amb 479 productes, cadascun ponderat segons la seva fracció en la despesa total de les famílies. Metodològicament, l'indicador s'articula com un índex de Laspeyres encadenat. En l'anàlisi de l'estabilitat de preus intervenen diversos conceptes clau que cal delimitar: Deflactor del PIB: inclou el conjunt de tots els béns i serveis finals produïts a l'economia, no únicament la despesa de consum de les llars.

Inflació interanual: taxa de variació dels preus al llarg de dotze mesos consecutius, prenent com a referència un mateix mes d'anys correlatius. Inflació acumulada: variació dels preus comptabilitzada des de l'1 de gener fins al mes corrent analitzat. Inflació subjacent: mesura que exclou de la cistella els components amb major inestabilitat de preus, com els productes energètics i els aliments no elaborats (agraris). Desinflació: situació en què el ritme d'increment dels preus disminueix durant diversos períodes successius, mantenint taxes de variació positives però decreixents.

Deflació: descens sostingut i generalitzat del nivell de preus, és a dir, quan la taxa de creixement dels preus és negativa. ERROR FREQÜENT Confondre l'IPC amb el deflactor del PIB. L'IPC analitza exclusivament la cistella representativa dels béns adquirits per les llars (incloent-hi productes importats i excloent els béns de capital). En canvi, el deflactor del PIB comprèn absolutament tots els béns i serveis finals d'origen interior (com la maquinària industrial o la despesa pública), deixant fora les importacions.

t Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 23 IDEES CLAU El creixement nominal agrega variacions de preus i de quantitats, mentre que el creixement real aïlla exclusivament l'augment del volum físic produït. La taxa de creixement acumulativa mesura el ritme mitjà geomètric anual segons l'expressió . El deflactor actua com a pont metodològic mitjançant el quocient entre la magnitud nominal i la magnitud real. Els índexs de Laspeyres utilitzen les quantitats del període inicial com a pesos, mentre que els índexs de Paasche empren les de l'any corrent.

L'IPC reflecteix la despesa de consum familiar mitjançant una cistella de 479 productes fixats per l'Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF). La inflació subjacent aïlla la volatilitat dels preus dels productes energètics i agrícoles per mostrar la tendència estructural dels preus. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Com s'expressa la fórmula del deflactor per a una sèrie de producció? 39. En què es diferencia la ponderació de l'índex de preus de Laspeyres de la de Paasche? 40. Quins components concrets s'exclouen en el càlcul de la inflació subjacent? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41.

Quin índex de preus utilitza com a ponderacions les quantitats consumides en el període inicial? 42. Quina situació econòmica defineix una inflació positiva però en ritme decreixent? 43. Quants productes componen actualment la cistella de la compra de l'IPC a Espanya? TCA = (V /V ) t 0 1/t 1 Fisher a) Paasche b) Deflactor del PIB c) Laspeyres d) Deflació a) Hiperinflació b) Estagflació c) Desinflació d) 520 productes a) 350 productes b) 412 productes c) 479 productes d) Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 24 44. Com es defineix matemàticament l'índex compost de Fisher?

5 Indicadors Socials — Pobresa, Desigualtat i Exclusió Social EN ACABAR SABRÀS Diferenciar entre enfocaments de pobresa absoluta, pobresa relativa i privació material multidimensional. Calcular ingressos equivalents mitjançant l'escala OCDE modificada i determinar el llindar del 60% de la mediana. Interpretar geomètricament la Corba de Lorenz, l'Índex de Gini i la ràtio S80/S20. Analitzar la composició i càlcul de l'indicador europeu AROPE i el subindicador BITH. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Pot augmentar la taxa de pobresa relativa en un país encara que els ingressos de tothom hagin crescut?

Fonaments de la pobresa, desigualtat i privació La pobresa reflecteix la carència dels recursos necessaris per cobrir les necessitats humanes fonamentals. La seva anàlisi requereix distingir diversos enfocaments metodològics segons la font d'informació i la dimensió temporal: Segons la font d'informació: la pobresa objectiva s'avalua mitjançant dades quantificables d'ingressos o despeses familiars, mentre que la pobresa subjectiva es basa en la percepció directa que tenen els individus sobre la seva situació econòmica.

Segons la dimensió temporal: la pobresa transversal mesura la situació en un instant temporal concret (enfocament estàtic), mentre que la pobresa persistent o de llarga durada incorpora el temps de permanència en aquesta condició (enfocament dinàmic). Mentre que la pobresa identifica les persones per sota d'un llindar de subsistència o benestar, la desigualtat econòmica analitza com es reparteixen la riquesa i la renda entre els diferents estrats de la societat (aspectes vinculats a la distribució de la renda analitzada a «Comptabilitat Nacional — Distribució de la Renda i Territori vs Residència»).

COMPROVA-HO 46 Quina diferència principal existeix entre la pobresa transversal i la pobresa persistent? Mitjana geomètrica de Laspeyres i Paasche a) Diferència entre preus corrents i constants b) Mitjana aritmètica de Laspeyres i Paasche c) Ràtio entre producció nominal i real d) Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 25 Pobresa absoluta i llindars internacionals La pobresa absoluta fixa un llindar basat en el cost d'adquirir una cistella bàsica de béns i serveis imprescindibles per a la subsistència, com alimentació, habitatge i vestit. En alguns casos, aquest llindar es concreta a partir de requeriments nutricionals mínims (ingesta calòrica necessària).

Aquest enfocament és habitual per estudiar països en vies de desenvolupament o subdesenvolupats. El Banc Mundial estableix tres llindars internacionals de referència: Pobresa extrema: ingressos inferiors a 1,9 $/dia. Països d'ingressos mitjans-baixos: ingressos inferiors a 3,2 $/dia. Països d'ingressos mitjans-alts: ingressos inferiors a 5,5 $/dia. Quan es coneix el nombre total de persones que no arriben a aquest nivell d'ingressos, la taxa de pobresa es calcula dividint el nombre d'individus pobres entre la població total: On és el nombre d'individus pobres i representa el total de la població analitzada.

COMPROVA-HO 47 Quin import diari fixa el Banc Mundial com a referència de pobresa extrema? Pobresa relativa i escala d'equivalència La pobresa relativa avalua el nivell d'ingressos en comparació directa amb l'estàndard de vida de la societat de referència. Es considera que un individu és relativament pobre si es troba en una posició de clar desavantatge econòmic i social respecte a la norma comunitària, la qual cosa li impedeix participar plenament en la vida social. A diferència del concepte absolut, el llindar relatiu depèn del grau de desenvolupament del país i varia cada any segons l'evolució de la renda global.

Per calcular la taxa de pobresa relativa, s'aplica el procediment següent: L'escala utilitzada per l'OCDE modificada assigna les ponderacions següents: Membre de la llar Ponderació (unitats de consum) Primer adult 1,0 Taxa de pobresa = × N H 100 H N Definició dels ingressos de la llar: s'agreguen tots els recursos econòmics percebuts per la unitat familiar procedents de qualsevol font.

1 Càlcul dels ingressos equivalents: per ponderar les economies d'escala compartides (com subministraments, calefacció o neteja), es transforma la renda de la llar en unitats de consum mitjançant una escala d'equivalència: 2 Ingressos Equivalents = Escala d'Equival ncia e ˋ Ingressos de la Llar Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 26 Membre de la llar Ponderació (unitats de consum) Altres adults (persones de 14 anys o més) 0,5 Menors de 14 anys 0,3 EXEMPLE Una llar formada per dos adults i un infant de 8 anys percep uns ingressos conjunts de 27.000 € anuals. Aplicant l'escala de l'OCDE modificada, el valor de consum és unitats.

Els ingressos equivalents de la llar són per unitat de consum. COMPROVA-HO 48 Per què s'utilitza una escala d'equivalència en lloc de dividir directament els ingressos pel nombre de residents? Privació material i enfocament multidimensional Avaluar exclusivament la dimensió monetària presenta limitacions: la renda no recull adequadament elements com la riquesa patrimonial acumulada o els aspectes no monetaris del benestar (salut, educació, condicions d'habitatge). Per superar la visió unidimensional, l'enfocament de la privació material avalua la capacitat efectiva de les llars per accedir a béns i serveis considerats bàsics en una comunitat determinada.

A partir de les dades de l'Encuesta de Condiciones de Vida (ECV) de l'INE, Eurostat avalua 9 ítems representatius del consum bàsic: 1. Haver tingut retards en els darrers 12 mesos en el pagament del lloguer, hipoteca, rebuts d'habitatge o compres a terminis. 2. No poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. 3. No tenir capacitat de fer front a despeses imprevistes (per valor d'uns 650 euros). 4. No poder permetre's un àpat de carn, pollastre, peix o equivalent vegetarià cada dos dies. 5. No poder anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any. 6. No poder disposar d'un automòbil. 7. No poder disposar d'una rentadora. 8. No poder disposar d'un televisor en color. 9.

No poder disposar d'un telèfon. Determinació del llindar de pobresa relativa: a la Unió Europea, el llindar se situa oficialment en el 60% de la mediana de la renda equivalent del conjunt de la població. 1 Càlcul de la taxa de risc de pobresa: es determina el percentatge d'individus la renda equivalent dels quals queda situada per sota d'aquest llindar de tall. 2 1 + 0,5 + 0,3 = 1,8 27.000/1,8 = 15.000 € Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 27 DEFINICIÓ La Privació Material Severa (PMS) és la situació en què es troba una llar quan manca com a mínim de 4 dels 9 ítems bàsics establerts per la Unió Europea per motius estrictament econòmics.

COMPROVA-HO 49 Quants ítems de consum bàsic ha d'incomplir una llar per trobar-se en situació de Privació Material Severa segons Eurostat? Indicadors de desigualtat: ràtios interquintíliques, Corba de Lorenz i Índex de Gini La desigualtat de la distribució de la renda es pot mesurar mitjançant indicadors agregats o representacions gràfiques: Ràtios de desigualtat Mesuren la distància entre els extrems de la distribució. Es pot calcular el quocient entre els ingressos de dues persones representatives dels extrems ( ) o bé, de forma més agregada, entre les rendes acumulades de determinats percentatges de població ( ).

La ràtio estàndard emprada per Eurostat és la ràtio S80/S20 (ràtio quintil): Aquesta expressió relaciona la renda obtinguda pel quintil superior (percentil 80 o més) amb la que percep el quintil inferior (percentil 20 o menys). Gràfica de l'evolució temporal de l'Índex de Gini i la ràtio S80/S20. La ràtio S80/S20 sintetitza la distància entre els dos col·lectius extrems, tot i que no aporta informació sobre el que succeeix en els trams intermedis de la distribució.

Q /Q +ric +pobre S /S +ric +pobre S80/S20 = Renda acumulada del 20 % m s pobre e ˊ Renda acumulada del 20 % m s ric e ˊ Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 28 Corba de Lorenz La Corba de Lorenz reflecteix gràficament la relació existent entre el percentatge acumulat de població (ordenat de menor a major renda) i el percentatge acumulat de renda que percep aquest grup: La recta d'equidistribució és la diagonal de 45° que divideix el gràfic en dues meitats. Representa una situació teòrica d'igualtat absoluta, on cada fracció de la població rep exactament la mateixa fracció de renda. La corba real se situa sempre per sota de la diagonal.

Com més allunyada estigui la corba respecte a la recta d'equidistribució, més gran serà la concentració i la desigualtat en l'economia. Esquema de la Corba de Lorenz i càlcul de l'Índex de Gini. Índex de Gini L'Índex de Gini (IG) quantifica numèricament el grau de desigualtat a partir de la geometria de la Corba de Lorenz. Es calcula com la proporció que representa l'àrea de concentració (superfície compresa entre la recta d'equidistribució i la Corba de Lorenz) en relació a l'àrea total del triangle situat sota la recta d'equidistribució: Propietats del rang de valors de l'Índex de Gini: Oscil·la teòricament entre 0 i 1 (o entre 0 i 100 si s'expressa de forma percentual).

Un valor de 0 indica igualtat perfecta: la Corba de Lorenz coincideix exactament amb la recta d'equidistribució. IG = rea sota la recta d'equidistribuci A ˋ o ˊ rea de concentraci A ˋ o ˊ Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 29 Un valor d'1 indica desigualtat perfecta: una única persona acapara el 100% dels ingressos de tota la societat. En la pràctica econòmica real, els valors de l'Índex de Gini se situen majoritàriament en el rang comprès entre 0,25 i 0,50. ERROR FREQÜENT Confondre la ràtio S80/S20 amb l'Índex de Gini.

Mentre que S80/S20 només compara els dos quintils extrems ignorant els trams mitjans, l'Índex de Gini mesura la distribució al llarg de tota la població mitjançant la integral geomètrica de la Corba de Lorenz. COMPROVA-HO 50 Quina relació geomètrica expressa l'Índex de Gini a partir de la Corba de Lorenz? Exclusió social i l'indicador AROPE L'exclusió social fa referència al procés pel qual certs col·lectius queden al marge de la comunitat sense poder participar-hi plenament. Això pot ser conseqüència directa de la manca d'ingressos, de la carència de capacitats i formació, de la precarietat residencial o de situacions de discriminació.

En el marc de l'estratègia comunitària Europa 2020, la Unió Europea va crear l'indicador multidimensional AROPE (At Risk Of Poverty and/or Exclusion, a Espanya ERPE). Una persona es troba oficialment en situació AROPE si compleix com a mínim un dels tres criteris següents: 1. Risc de pobresa relativa: viure en una llar amb ingressos equivalents inferiors al llindar del 60% de la mediana nacional. 2. Privació Material Severa (PMS): patir carència d'almenys 4 dels 9 ítems de consum establerts. 3. Baixa Intensitat de Treball a la Llar (BITH): viure en una llar on els membres en edat laboral han treballat menys del 20% del seu potencial teòric durant l'any anterior.

DEFINICIÓ La Baixa Intensitat de Treball a la Llar (BITH) es defineix com la situació on el quocient entre els mesos efectivament treballats per tots els membres de la unitat familiar i el total màxim teòric de mesos laborables és inferior al 20% (0,2). El subindicador es computa per a les persones d'entre 0 i 59 anys. Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 30 Diagrama de Venn de les interseccions dels tres subindicadors d'AROPE. L'indicador AROPE no és una simple suma aritmètica de les taxes dels tres components, atès que existeixen nombroses interseccions de població que compleixen dos o fins i tot els tres criteris de manera simultània.

A més, mentre que la taxa de pobresa i la PMS es calculen sobre el 100% de la població, la taxa BITH s'obté sobre el subconjunt d'individus menors de 60 anys. ESQUEMA Estructura de l'Indicador AROPE Risc de pobresa relativa Renda inferior al 60% de la mediana equivalent Privació Material Severa Carència d'almenys 4 dels 9 ítems Baixa intensitat laboral (BITH) Treball inferior al 20% del potencial (0-59 anys) Apunts d'Instruments d'Economia Aplicada — ADE UdG 31 IDEES CLAU La pobresa absoluta es fixa mitjançant una cistella física de subsistència (o llindars internacionals de 1,9 $, 3,2 $ i 5,5 $/dia), mentre que la relativa depèn del 60% de la mediana de la renda equivalent.

La Privació Material Severa (PMS) avalua carències no monetàries i exigeix la manca d'almenys 4 dels 9 ítems de consum bàsic d'Eurostat. La Corba de Lorenz representa gràficament la concentració de la renda i l'Índex de Gini en quantifica l'àrea compresa respecte a la recta d'equidistribució (oscil·lant a la realitat entre 0,25 i 0,50). L'indicador compost AROPE identifica la població en risc d'exclusió si compleix almenys un de tres criteris: pobresa relativa, PMS o baixa intensitat laboral (BITH < 20% en menors de 60 anys). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 51. Com es defineix el llindar de pobresa relativa a la Unió Europea? 52.

Quines condicions determinen que una llar presenti Baixa Intensitat de Treball (BITH)? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 53. Quin és el llindar de pobresa extrema fixat pel Banc Mundial? 54. Quants ítems dels 9 bàsics d'Eurostat s'han d'incomplir per considerar Privació Material Severa? 55. Quin valor tindria l'Índex de Gini en una economia amb repartiment perfectament igualitari? 56. Quants criteris s'han de complir com a mínim per…