Examen de Química Bàsica Ii UB 2014 · reavaluació - Juliol 2014

Examen de Química Bàsica Ii de la UB (Grado en Química) 2014, reavaluació - Juliol 2014: 7 problemas con solución. Hazlo online con corrección al momento.

Temas del examen: Segon principi: processos de gas ideal, entropia i energia de Gibbs · Equilibris físics: transicions de fase, pressió de vapor i dissolucions · Equilibri químic: constants, quocient de reacció i desplaçaments · Equilibris àcid-base: pH, solucions reguladores i valoracions · Equilibris de solubilitat: Ks, efecte de l'ió comú i precipitació selectiva · Electroquímica: piles, equació de Nernst i electròlisi · Cinètica química: equacions de velocitat, mecanismes i efecte de la temperatura

Pregunta 1 · Segon principi: processos de gas ideal, entropia i energia de Gibbs

Dades d'utilitat general:

R=0,08206 atm⋅L⋅K−1⋅mol−1=0,08314 bar⋅L⋅K−1⋅mol−1=8,314 J⋅K−1⋅mol−1R = 0{,}08206\text{ atm}\cdot\text{L}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1} = 0{,}08314\text{ bar}\cdot\text{L}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1} = 8{,}314\text{ J}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1}

1 atm=760 Torr=1,013 bar1\text{ atm} = 760\text{ Torr} = 1{,}013\text{ bar}

F=96485 C⋅mol−1F = 96485\text{ C}\cdot\text{mol}^{-1}

0 ∘C=273,15 K0\text{ }^\circ\text{C} = 273{,}15\text{ K}

Pregunta 1 (10 punts). Variació d'entropia en l'escalfament i canvi de fase de l'aigua

Es disposa d'un sistema format per 27,0 g d'aigua inicialment a 90,0 °C, el qual s'escalfa de manera reversible sota una pressió constant d'1 atm fins a atènyer 115,0 °C.

Dades:

cp(H2O(l))=4,18 kJ⋅kg−1⋅K−1c_p(\mathrm{H_2O(l)}) = 4,18\text{ kJ}\cdot\text{kg}^{-1}\cdot\text{K}^{-1}; cp(H2O(g))=2,00 kJ⋅kg−1⋅K−1c_p(\mathrm{H_2O(g)}) = 2,00\text{ kJ}\cdot\text{kg}^{-1}\cdot\text{K}^{-1}; ΔvapH∘(H2O(l))=2259 J⋅g−1\Delta_{\text{vap}}H^\circ(\mathrm{H_2O(l)}) = 2259\text{ J}\cdot\text{g}^{-1} (a 100 °C, o corregible per Kirchhoff).

a.

Determineu la variació d'entropia que experimenta el sistema en aquest procés.

b.

Dibuixeu un gràfic esquemàtic aproximat de com evoluciona l'entropia del sistema (SS) en funció de la temperatura (TT) al llarg de l'escalfament.

c.

Justifiqueu de quina manera canviaria el valor calculat a l'apartat 1.1 si la transformació s'hagués dut a terme mitjançant un camí irreversible.

Pregunta 2 · Equilibris físics: transicions de fase, pressió de vapor i dissolucions

Dades d'utilitat general:

R=0,08206 atm⋅L⋅K−1⋅mol−1=0,08314 bar⋅L⋅K−1⋅mol−1=8,314 J⋅K−1⋅mol−1R = 0{,}08206\text{ atm}\cdot\text{L}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1} = 0{,}08314\text{ bar}\cdot\text{L}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1} = 8{,}314\text{ J}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1}

1 atm=760 Torr=1,013 bar1\text{ atm} = 760\text{ Torr} = 1{,}013\text{ bar}

F=96485 C⋅mol−1F = 96485\text{ C}\cdot\text{mol}^{-1}

0 ∘C=273,15 K0\text{ }^\circ\text{C} = 273{,}15\text{ K}

Pregunta 2 (10 punts). Pressió de vapor i equilibris en recipients connectats

Dos recipients de vidre (A i B) d'1 L de volum cadascun es troben units mitjançant un conducte proveït d'una clau de pas (C), tal com s'il·lustra a l'esquema:

A l'inici de l'assaig, ambdós recipients contenen aire a 1 atm amb la clau C tancada. S'introdueixen 2,0⋅10−2 mol2{,}0 \cdot 10^{-2}\text{ mol} de dietilèter en un petit vas situat dins del recipient A, es refreda el conjunt fins a -45 ºC i s'espera a assolir l'equilibri.

Dades:

Pressió de vapor del dietilèter a -45 ºC = 57 Torr; pressió de vapor del dietilèter a 25 ºC = 534 Torr.

a.

Un cop establert l'equilibri a -45 ºC, quina és la pressió a l'interior del flascó A?

b.

Si el sistema s'escalfa a continuació fins a 25 ºC (mantenint la clau C tancada), quin valor tindrà la pressió total dins d'A?

c.

Si es torna a refredar el sistema a -45 ºC i s'obre la clau de pas C, quina serà la pressió final a l'interior dels dos recipients en assolir novament l'equilibri?

Pregunta 3 · Equilibri químic: constants, quocient de reacció i desplaçaments

Dades d'utilitat general:

R=0,08206 atm⋅L⋅K−1⋅mol−1=0,08314 bar⋅L⋅K−1⋅mol−1=8,314 J⋅K−1⋅mol−1R = 0{,}08206\text{ atm}\cdot\text{L}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1} = 0{,}08314\text{ bar}\cdot\text{L}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1} = 8{,}314\text{ J}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1}

1 atm=760 Torr=1,013 bar1\text{ atm} = 760\text{ Torr} = 1{,}013\text{ bar}

F=96485 C⋅mol−1F = 96485\text{ C}\cdot\text{mol}^{-1}

0 ∘C=273,15 K0\text{ }^\circ\text{C} = 273{,}15\text{ K}

Pregunta 3 (10 punts). Equilibri químic de dissociació de l'amoníac

S'introdueix una certa quantitat d'amoníac pur dins d'un reactor tancat i s'escalfa fins a una temperatura de 400 K400\text{ K}. Un cop assolit l'equilibri químic:

2 NH3(g)⇌3 H2(g)+N2(g)2\text{ NH}_3(\text{g}) \rightleftharpoons 3\text{ H}_2(\text{g}) + \text{N}_2(\text{g})

es constata que la pressió total és de 0,630 bar0{,}630\text{ bar} i que el grau de dissociació de l'amoníac és del 40 %40\,\%.

a)

Calculeu la pressió parcial de cadascun dels gasos presents a l'equilibri.

b)

Determineu el valor de la constant d'equilibri KpK_p a 400 K400\text{ K}.

c)

La constant d'equilibri KpK_p per a la síntesi d'amoníac (3 H2(g)+N2(g)⇌2 NH3(g)3\text{ H}_2(\text{g}) + \text{N}_2(\text{g}) \rightleftharpoons 2\text{ NH}_3(\text{g})) a 25 ∘C25\text{ }^\circ\text{C} és de 6,8⋅1056{,}8\cdot 10^5. Raoneu si la reacció de síntesi és endotèrmica o exotèrmica i determineu l'entalpia estàndard d'aquesta reacció, així com l'entalpia estàndard de formació de l'amoníac.

Endotèrmica

Exotèrmica

Pregunta 4 · Equilibris àcid-base: pH, solucions reguladores i valoracions

Pregunta 4 (10 punts). Valoració àcid-base d'amoníac amb àcid clorhídric

Es valoren 20,0 mL d'una dissolució 0,100 M d'amoníac mitjançant una dissolució 0,100 M d'àcid clorhídric.

Dades

Kb(NH3)=1,79⋅10−5K_b(\mathrm{NH_3}) = 1,79\cdot 10^{-5}; Kw=1,00⋅10−14K_w = 1,00\cdot 10^{-14}.

a)

Trobeu el pH inicial de la dissolució d'amoníac 0,100 M.

b)

Calculeu el pH un cop afegits 5, 10 i 20 mL de la solució valorant d'àcid clorhídric.

c)

Dibuixeu de manera aproximada la corba de valoració corresponent.

d)

Definiu el concepte de solució tampó i raoneu si la mescla obtinguda en afegir 8 mL d'àcid clorhídric 0,100 M als 20 mL inicials d'amoníac 0,100 M constituirà una bona dissolució amortidora.

Pregunta 5 · Equilibris de solubilitat: Ks, efecte de l'ió comú i precipitació selectiva

Pregunta 5 (5 punts). Precipitació selectiva de sulfat i fluorur

Mitjançant l'addició controlada d'una solució concentrada de clorur de bari a una dissolució que conté simultàniament sulfat de sodi 0,10 M i fluorur de potassi 0,10 M, es pretén realitzar la separació selectiva dels anions fluorur i sulfat presents.

Dades:

Es considera que una precipitació és selectiva (o quantitativa) si, en el moment d'iniciar-se la precipitació de la segona sal, la concentració residual de l'anió que forma la sal menys soluble s'ha reduït a la mil·lèsima part (10−310^{-3}) o menys del seu valor inicial.

Kps(BaF2)=1,63⋅10−6K_{\mathrm{ps}}(\mathrm{BaF}_2) = 1{,}63\cdot 10^{-6}; Kps(BaSO4)=1,15⋅10−10K_{\mathrm{ps}}(\mathrm{BaSO}_4) = 1{,}15\cdot 10^{-10}.

a)

Suposant que el volum de la dissolució no varia de manera significativa per l'addició del reactiu concentrat, calculeu la concentració restant de l'anió de la sal més insoluble en el moment just en què comença a precipitar la sal de l'altre anió.

b)

Raoneu si sota aquestes condicions és viable aconseguir una separació quantitativa dels anions sulfat i fluorur.

Pregunta 6 · Electroquímica: piles, equació de Nernst i electròlisi

Dades d'utilitat general:

R=0,08206 atm⋅L⋅K−1⋅mol−1=0,08314 bar⋅L⋅K−1⋅mol−1=8,314 J⋅K−1⋅mol−1R = 0{,}08206\text{ atm}\cdot\text{L}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1} = 0{,}08314\text{ bar}\cdot\text{L}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1} = 8{,}314\text{ J}\cdot\text{K}^{-1}\cdot\text{mol}^{-1}

1 atm=760 Torr=1,013 bar1\text{ atm} = 760\text{ Torr} = 1{,}013\text{ bar}

F=96485 C⋅mol−1F = 96485\text{ C}\cdot\text{mol}^{-1}

0 ∘C=273,15 K0\text{ }^\circ\text{C} = 273{,}15\text{ K}

Pregunta 6 (10 punts). Pila galvànica ferro-alumini i potencials estàndard

Es munta una pila submergint una làmina metàl·lica de ferro en una dissolució 2,50⋅10−3 M2{,}50 \cdot 10^{-3}\text{ M} de sulfat de ferro(III), i una làmina d'alumini en una dissolució 0,125 M0{,}125\text{ M} de sulfat d'alumini, interconnectant ambdues mitjançant un pont salí de clorur de potassi.

Dades:

E∘(Fe3+/Fe)=−0,04 VE^\circ(\text{Fe}^{3+}/\text{Fe}) = -0{,}04\text{ V}; E∘(Al3+/Al)=−1,66 VE^\circ(\text{Al}^{3+}/\text{Al}) = -1{,}66\text{ V}.

a)

Escriviu el diagrama convencional de la pila indicant les reaccions als elèctrodes.

b)

Calculeu el potencial o força electromotriu (fem) que subministra aquesta pila a 25 ∘C25\text{ }^\circ\text{C}.

c)

Raoneu detalladament si el ferro és un metall amb major poder reductor que l'alumini.

d)

Sabent que el potencial estàndard de reducció de la semipila Fe3+/Fe2+\text{Fe}^{3+}/\text{Fe}^{2+} a 25 ∘C25\text{ }^\circ\text{C} és de 0,77 V0{,}77\text{ V}, determineu el potencial estàndard de reducció de la semipila Fe2+/Fe\text{Fe}^{2+}/\text{Fe}.

Pregunta 7 · Cinètica química: equacions de velocitat, mecanismes i efecte de la temperatura

Pregunta 7 (5 punts). Cinètica química mitjançant velocitats inicials

En estudiar la cinètica de la reacció química:

2 A(g)+B(g)+C(g)→2 G(g)+4 F(g)2\ \mathrm{A(g)} + \mathrm{B(g)} + \mathrm{C(g)} \rightarrow 2\ \mathrm{G(g)} + 4\ \mathrm{F(g)}

s'ha mesurat la velocitat inicial de formació del producte G (v0v_0) per a diferents combinacions de concentracions inicials dels reactius, obtenint-se la taula següent:

Experiment

[A]0/10−3 M[\mathrm{A}]_0 / 10^{-3}\ \mathrm{M}

[B]0/10−3 M[\mathrm{B}]_0 / 10^{-3}\ \mathrm{M}

[C]0/10−3 M[\mathrm{C}]_0 / 10^{-3}\ \mathrm{M}

v0/10−3 M⋅s−1v_0 / 10^{-3}\ \mathrm{M\cdot s^{-1}}

1

10

100

700

2

2

20

100

300

4

3

20

200

200

16

4

10

100

400

2

a)

Determineu l'equació de velocitat de la reacció (ordres parcials i valor de la constant cinètica amb unitats).

b)

Calculeu la velocitat inicial de desaparició del reactiu A en unes condicions inicials tals que [A]0=4,62 mmol⋅L−1[\mathrm{A}]_0 = 4{,}62\ \mathrm{mmol\cdot L^{-1}}, [B]0=0,177 mmol⋅L−1[\mathrm{B}]_0 = 0{,}177\ \mathrm{mmol\cdot L^{-1}} i [C]0=12,4 mmol⋅L−1[\mathrm{C}]_0 = 12{,}4\ \mathrm{mmol\cdot L^{-1}}.

También puedes estudiar por temas

Practica un tema con ejercicios de los exámenes de todos los años, mezclados.

Ver los 8 temas