Banc de preguntes de test de Psicologia Social (Temes 1 a 9 i Seminaris)

1 T1-T3: Preguntes 1-10. Fonaments històrics i grans paradigmes

Seleccioneu l'opció correcta per a cadascuna de les següents qüestions:

a.

Quina asseveració defineix amb major exactitud el pluralisme teòric horitzontal en Psicologia Social?

b.

D'acord amb Frederic Munné (1995), quin requisit defineix pròpiament un fenomen de Psicologia Social?

c.

En quin pla d'anàlisi de la Psicologia Social s'inscriuria principalment l'estudi del fenomen fan?

d.

Quina objecció central planteja el model feudomarxista de Castilla del Pino a la psicoanàlisi clàssica?

e.

Segons la concepció de Bion sobre el funcionament de grups, quin tret NO és característic d'un grup madur o sa?

f.

D'acord amb Carl G. Jung, a què fa referència l'arquetip de l'ombra?

g.

Què comporta identificar la 'cosa bàsica' en el marc de l'interaccionisme simbòlic?

h.

Quin paradigma s'ajusta millor a la noció d' homo volens ?

i.

La conceptualització de l' homo mechanicus postula:

j.

Quin principi sintetitza adequadament la perspectiva de Karen Horney sobre la neurosi?

2. T1-T3: Preguntes 11-20. Mètodes, ètica i teoria de la complexitat

Trieu l'opció adient per a cadascuna de les preguntes metodològiques i epistemològiques:

.

3 T1-T3: Preguntes 21-30. Aplicació pràctica, casos i visió integradora

Contesteu a les qüestions següents sobre aplicacions i reflexió epistemològica:

a)

Davant la caiguda de rendiment laboral arran d'una reestructuració d'organigrama, quina eina permet copsar millor el significat viscut pels empleats?

c)

Quin dels següents dissenys correspon pròpiament a una anàlisi de nivell meso?

d)

Dins la teoria sociocognitiva, quin mecanisme resulta nuclear en l'adquisició de pautes d'acció?

e)

Segons la teràpia humanista de Carl Rogers, quina condició professional és imprescindible per promoure l'avanç del client?

f)

Per a què serveix distingir entre figures com homo mechanicus, homo faber o homo volens ?

g)

Quina és la discrepància cabdal entre la visió marxista i la perspectiva conductista en psicologia social?

h)

Quan McCall (2006) assenyala la necessitat d'«identificar la pròpia posició en cada situació social», a què al·ludeix?

i)

El model dramatúrgic d'Erving Goffman sosté principalment que:

j)

Com es concreta l'aportació de la geometria fractal en l'explicació psicosocial?

3 T1-T3: Preguntes 21-30. Aplicació pràctica, casos i visió integradora

Contesteu a les qüestions següents sobre aplicacions i reflexió epistemològica:

b. Per maximitzar l'impacte persuasiu en una campanya sanitària vacunal, quin principi resulta més convenient incorporar?

4. T4-T6: Preguntes 1-10. Influència, conformitat i processos d'obediència

Trieu la resposta correcta en les següents preguntes relatives a la influència social i la conformitat:

4. T4-T6: Preguntes 1-10. Influència, conformitat i processos d'obediència

Trieu la resposta correcta en les següents preguntes relatives a la influència social i la conformitat:

g.

Com s'anomena la tècnica persuasiva en què s'aconsegueix primer l'acceptació d'un petit compromís per demanar després una acció molt més exigent?

4. T4-T6: Preguntes 1-10. Influència, conformitat i processos d'obediència

Trieu la resposta correcta en les següents preguntes relatives a la influència social i la conformitat:

h.

D'acord amb Robert Zajonc (1966), com es defineix el fenomen de la facilitació social?

i.

La 'mandra social' ( social loafing) consisteix en:

4. T4-T6: Preguntes 1-10. Influència, conformitat i processos d'obediència

Trieu la resposta correcta en les següents preguntes relatives a la influència social i la conformitat:

j. L'emblemàtic estudi de camp de Richard LaPiere (1934) amb parelles xineses va evidenciar que:

5 T4-T6: Preguntes 11-20. Actituds, categorització i dinàmica grupal

Escolliu l'alternativa encertada en les següents preguntes d'opció múltiple:

a.

En els experiments sobre conformitat d'Asch, quina circumstància va reduir de manera més dràstica la submissió a la majoria?

h.

Quina variació en el procediment de Milgram va aconseguir reduir substancialment els nivells d'obediència?

i.

Quina definició s'ajusta millor a la noció de 'conformitat normativa'?

5 T4-T6: Preguntes 11-20. Actituds, categorització i dinàmica grupal

Escolliu l'alternativa encertada en les següents preguntes d'opció múltiple:

b.

Segons el model tridimensional (cognitiu-afectiu-comportamental), com s'articulen les actituds?

c.

En el Model de Creences en Salut (MCS), la modificació d'un hàbit es desencadena quan la persona:

d.

Quina funció de les actituds s'encarrega d'organitzar i dotar d'estabilitat i sentit la comprensió del nostre entorn?

5 T4-T6: Preguntes 11-20. Actituds, categorització i dinàmica grupal

Escolliu l'alternativa encertada en les següents preguntes d'opció múltiple:

e.

D'acord amb Henri Tajfel, quin paper juga la categorització social?

f.

En què consisteix el biaix d'homogeneïtat de l'exogrup?

g.

Quina conducta descriu l'anomenat 'biaix d'atribució endogrupal'?

5 T4-T6: Preguntes 11-20. Actituds, categorització i dinàmica grupal

Escolliu l'alternativa encertada en les següents preguntes d'opció múltiple:

j.

L'efecte Ringelmann sobre la mandra social va posar de manifest que:

6. T4-T6: Preguntes 21-30. Identitat social, persuasió i perseverança de creences

Indiqueu l'opció correcta per a cadascuna de les preguntes:

a.

D'acord amb la teoria de la identitat social de Tajfel, si un individu experimenta una identitat social no satisfactòria tendeix a:

6. T4-T6: Preguntes 21-30. Identitat social, persuasió i perseverança de creences

Indiqueu l'opció correcta per a cadascuna de les preguntes:

b)

La tècnica persuasiva de la 'porta a la cara' s'utilitza habitualment en contextos de:

i)

Per quin motiu és eficaç la tècnica d'aproximació successiva ('peu a la porta')?

6. T4-T6: Preguntes 21-30. Identitat social, persuasió i perseverança de creences

Indiqueu l'opció correcta per a cadascuna de les preguntes:

c.

Quina és la crítica ètica més severa adreçada contra els experiments de Stanley Milgram?

d.

Perquè una minoria assoleixi capacitat d'influència segons Moscovici, quina condició és indispensable?

e.

Quina de les següents escenes expressa un procés d'inducció mitjançant negociació?

f.

Segons Gérard Lemaine, la recerca d'originalitat social s'intensifica quan:

6. T4-T6: Preguntes 21-30. Identitat social, persuasió i perseverança de creences

Indiqueu l'opció correcta per a cadascuna de les preguntes:

g.

El treball fundacional de Norman Triplett (1898) sobre ciclistes va concloure que:

h.

Quina mesura resulta efectiva per combatre la mandra social en projectes col·laboratius?

6. T4-T6: Preguntes 21-30. Identitat social, persuasió i perseverança de creences

Indiqueu l'opció correcta per a cadascuna de les preguntes:

j. Per què les persones perseveren en les seves creences malgrat comptar amb proves evidents que les contradiuen?

7 T7-T9: Preguntes 1-10. Autopresentació, comunicació no verbal i altruisme

Responeu a les següents preguntes d'opció múltiple:

7 T7-T9: Preguntes 1-10. Autopresentació, comunicació no verbal i altruisme

Responeu a les següents preguntes d'opció múltiple:

a.

Com sintetitza l'enfocament dramatúrgic de Goffman la relació de l'individu amb el seu medi social?

b.

Segons Roy Baumeister, quin motiu impulsa fonamentalment les persones a voler agradar als altres?

c.

Quina estratègia d'autopresentació pretén projectar una imatge de rectitud moral, compromís ètic i integritat?

d.

Com conceptualitza Mark Snyder la dimensió d'autovigilància ( self-monitoring)?

7 T7-T9: Preguntes 1-10. Autopresentació, comunicació no verbal i altruisme

Responeu a les següents preguntes d'opció múltiple:

e.

Dins la semiòtica no verbal, què reflecteix habitualment una mirada fixa i sostinguda de manera persistent?

7 T7-T9: Preguntes 1-10. Autopresentació, comunicació no verbal i altruisme

Responeu a les següents preguntes d'opció múltiple:

f.

Com es diferencia un comportament genuïnament prosocial de l'anomenada 'ajuda antisocial'?

g.

D'acord amb Daniel Batson, en quin context podem certificar l'existència d'altruisme autèntic?

h.

Segons la Teoria de l'Autodeterminació, quina configuració motivacional caracteritza la prosocialitat autònoma?

i.

Què postula el model del càlcul cost-benefici en situacions d'intervenció en emergències?

j.

Quina és la discrepància cabdal entre l'empatia cognitiva i l'empatia afectiva segons Oswald?

8. T7-T9: Preguntes 11-20. Prosocialitat, autovigilància i motivació

Escolliu la resposta que respongui de manera correcta a cadascuna de les preguntes:

a.

Quina és una de les objeccions centrals a l'explicació evolucionista estricta de l'altruisme?

b.

Segons la hipòtesi d'activació conductual de Batson i col·laboradors (1991), quina afirmació és certa?

c.

Quin dels següents escenaris reflecteix una conducta prosocial de caire patològic?

d.

Com incideix el context cultural en la conducta d'auxili en infants?

f.

En el marc del concepte de flow (Csikszentmihalyi), quina combinació permet assolir l'experiència òptima?

g.

Quin paper desenvolupa la 'connexió o relació percebuda' en el desenvolupament de la motivació autònoma (Teoria de l'Autodeterminació)?

8. T7-T9: Preguntes 11-20. Prosocialitat, autovigilància i motivació

Escolliu la resposta que respongui de manera correcta a cadascuna de les preguntes:

e.

D'acord amb la teoria de l'autodiscrepància de Higgins, quin estat anímic desencadena la distància entre el 'self real' i el 'self degut'?

h.

Quina de les següents actuacions exemplifica una tàctica d'autopresentació indirecta segons Goffman?

i.

Com es vincula el grau d'autovigilància ( self-monitoring) amb el tipus d'autopresentació manifestada?

8. T7-T9: Preguntes 11-20. Prosocialitat, autovigilància i motivació

Escolliu la resposta que respongui de manera correcta a cadascuna de les preguntes:

j.

Segons la investigació en llenguatge corporal, què indica habitualment una encaixada de mans ferma i enèrgica?

9 T7-T9: Preguntes 21-30. Teories del self i regulació conductual

Contesteu a les qüestions relatives a les teories del jo i la dinàmica de l'ajuda:

a.

En la conceptualització del self de George H. Mead, què encarna la instància del 'mi' ( me)?

b.

Quina funció acompleix la noció del 'looking-glass self' (el jo reflectit) formulada per Cooley?

d.

Dins la Teoria de l'Autodeterminació, quin perfil motivacional mostra una satisfacció més plena de les necessitats psicològiques bàsiques?

e.

Quina diferència distingeix el comportament d'autopromoció de la tàctica del congraciament?

i.

Quina és la discrepància cabdal entre la regulació identificada i la regulació introjectada?

j.

D'acord amb la Teoria de l'Autodeterminació, quina estratègia afavoreix la internalització de pràctiques socials positives?

9 T7-T9: Preguntes 21-30. Teories del self i regulació conductual

Contesteu a les qüestions relatives a les teories del jo i la dinàmica de l'ajuda:

c. Segons la Teoria de la Identitat Social de Tajfel i Turner, de quina manera es construeix la identitat de l'individu?

.

9 T7-T9: Preguntes 21-30. Teories del self i regulació conductual

Contesteu a les qüestions relatives a les teories del jo i la dinàmica de l'ajuda:

f.

D'acord amb Jane Piliavin, en quin moment podem qualificar una acció com a pròpiament prosocial?

g.

Quina incidència té l'atribució de responsabilitat en l'aparició de la conducta prosocial?

h.

Com incideix primordialment el context familiar en l'adquisició de conductes prosocials en la infantesa?

10. Seminaris: Preguntes 1-10. Processos d'atribució, rumors i atracció interpersonal

Escolliu l'alternativa encertada per a les preguntes següents basades en els seminaris:

a.

Com va conceptualitzar Fritz Heider el procés d'atribució causal?

.

b.

Quan té lloc el biaix de correspondència en la teoria de l'atribució?

.

f.

Quan opera el biaix d'autobenefici ( self-serving bias)?

.

10. Seminaris: Preguntes 1-10. Processos d'atribució, rumors i atracció interpersonal

Escolliu l'alternativa encertada per a les preguntes següents basades en els seminaris:

c.

Segons Gordon Allport i Leo Postman, quin és el tret constitutiu d'un rumor?

.

d.

Quin concepte descriu l'experiment d'Allport i Postman per explicar la pèrdua progressiva d'elements i detalls durant la transmissió oral?

.

g.

Quin valor té l'estudi de la proxèmica en la identificació de l'engany?

.

h.

En quina circumstància és més elevada la taxa d'èxit en la detecció d'una mentida segons els experiments examinats?

.

10. Seminaris: Preguntes 1-10. Processos d'atribució, rumors i atracció interpersonal

Escolliu l'alternativa encertada per a les preguntes següents basades en els seminaris:

e)

D'acord amb la teoria del reforç aplicada a l'atracció interpersonal, per quin motiu algú ens resulta atractiu?

.

i)

Quins són els tres vèrtexs que configuren el triangle de l'amor formulat per Robert Sternberg?

.

j)

Quina estructura de components dóna lloc a l'anomenat 'amor consumat' segons Sternberg?

.

11. Seminaris: Preguntes 11-20. Transmissió d'informació, detecció d'engany i amor

Trieu l'opció correcta per a cadascuna de les preguntes:

a.

Quina divergència hi ha entre l'assimilació cognitiva i l'assimilació emocional en la difusió de rumors?

c.

D'acord amb Allport i Postman, què s'esdevé a mesura que augmenta la cadena de persones que propaguen un rumor?

e.

Quina certesa s'ha demostrat empíricament pel que fa a l'ús de canals paralingüístics en la detecció de la mentida?

i.

Segons Bella DePaulo, per quina raó les persones sobreestimen la seva aptitud per enxampar mentides?

11. Seminaris: Preguntes 11-20. Transmissió d'informació, detecció d'engany i amor

Trieu l'opció correcta per a cadascuna de les preguntes:

b.

Dins la teoria triangular d'Sternberg, quin paper acompleix l'ingredient de la intimitat?

f.

En les teories econòmiques de l'intercanvi social, com es defineix el principi d'equitat en la parella?

h.

Quin vincle s'estableix entre l'expectativa d'interacció futura i l'atracció interpersonal?

11. Seminaris: Preguntes 11-20. Transmissió d'informació, detecció d'engany i amor

Trieu l'opció correcta per a cadascuna de les preguntes:

d.

En l'àmbit de l'atribució causal, en què consisteix l'anomenat 'biaix actor-observador'?

g.

En el model d'atribució de Harold Kelley, què assenyala la presència d'una alta consistència?

j.

Què caracteritza el concepte d'autoatribució externa?

12. Seminaris: Preguntes 21-28. Dinàmiques relacionals, proxèmica i distorsió cognitiva

Escolliu la resposta encertada per a les darreres qüestions del seminari:

a.

Segons la taxonomia triangular d'Sternberg, quins components defineixen l'anomenat 'amor fatu' o ximple?

g.

En el model de ruptura o dissolució de parella de Steve Duck, quina fase comporta una reflexió silenciosa i íntima de l'individu abans d'abordar la crisi amb l'altre membre?

12. Seminaris: Preguntes 21-28. Dinàmiques relacionals, proxèmica i distorsió cognitiva

Escolliu la resposta encertada per a les darreres qüestions del seminari:

b)

Quin mecanisme en la circulació de rumors pot provocar la desaparició de fins a un 70% de la informació de partida?

c)

Quina condició psicosocial és imperativa perquè un rumor arreli i es transmeti?

d)

De quina manera afecta l'assimilació emocional a la configuració d'un rumor?

e)

Segons la classificació d'Edward T. Hall, quina distància proxèmica s'empra típicament en trobades formals entre persones sense vincle previ?

h)

Com es defineix l'assimilació cognitiva en l'estudi dels rumors?

12. Seminaris: Preguntes 21-28. Dinàmiques relacionals, proxèmica i distorsió cognitiva

Escolliu la resposta encertada per a les darreres qüestions del seminari:

f. En un procés d'atribució, quin biaix s'accentua quan la persona pateix sobrecàrrega cognitiva?

.