Ejercicio 1 - Mètodes de mesura, puntuacions i anàlisi fact… · Diferencies Individuals UB 2012
Tema: Mètodes de mesura, puntuacions i anàlisi factorial · Del examen Recull d'exàmens de Diferències Individuals (Curs 2012-2013) (2012)
Enunciado
Context
Aquest document recull les preguntes tipus test de les quatre avaluacions continuades de l'assignatura Diferències Individuals del curs 2012-2013. Les proves aborden des de les bases metodològiques i psicomètriques fins als models estructurals d'intel·ligència, les teories de personalitat i la influència genètica i ambiental.
Prova 1 (temes 0-2). Preguntes 1-39: Fonaments, mètodes i psicometria de les DDII
Trieu l'opció correcta per a cadascuna de les preguntes sobre metodologia, anàlisi de dades i conceptes inicials:
.

Solución
Según los criterios oficiales de corrección
c. En un test d'intel·ligència (μ = 25, σ = 8,5), una persona obté una puntuació directa de 10 en una distribució normal. Com es cataloga el seu resultat?
Solución: b) Molt baix: vora dues desviacions típiques sota la mitjana
e. Les puntuacions estandarditzades (valors z) es caracteritzen per tenir:
Solución: c) Mitjana 0 i desviació típica 1
h. Es pot quantificar científicament la ment?
Solución: a) Sí, fragmentant-la en constructes operatius més concrets
i. Quin procediment és el més idoni per recollir dades en l'àmbit diferencial?
Solución: a) Qualsevol procediment ben aplicat és vàlid; el rigor metodològic és el factor primordial
m. Una associació de r = 0,70 entre QI i rendiment escolar a primària reflecteix:
Solución: c) Una vinculació de gran rellevància i magnitud
o. Si diverses respostes conductuals co-varien conjuntament, això assenyala que:
Solución: d) Comparteixen una font o factor explicatiu comú
p. Que la correlació del QI amb el rendiment sigui de 0,70 a primària i caigui a 0,30 a postgrau s'explica per:
Solución: b) Major homogeneïtat i restricció de rang en la població de postgrau
r. L'eina de registre empíric més habitual en l'estudi diferencial de la personalitat és:
Solución: c) Els inventaris d'autoinforme
s. Assenyaleu la sentència correcta sobre els mètodes d'avaluació:
Solución: a) Els autoinformes destaquen per ser econòmics i àgils d'aplicar
t. En una distribució normal on la mitjana és 25 i la desviació típica és 8,5, obtenir 10 punts situa l'individu com:
Solución: a) Molt baix: el 97,5% dels subjectes superen aquesta puntuació
u. L'anàlisi factorial té com a propòsit:
Solución: d) Condensar i agrupar aquelles variables que mostren associacions significatives mútues
w. L'anàlisi factorial permet principalment:
Solución: b) Reduir la dimensionalitat operativa del conjunt de variables
y. En l'àmbit psicomètric, l'anàlisi factorial:
Solución: b) És una tècnica per condensar variables observables en un nombre menor de factors explicatius
ab. Quan es comprova si un instrument mesura atributs estables i consistents en lloc de variància per error, s'analitza la:
Solución: b) Fiabilitat de la mesura
ac. Quan les dades recollides no varien en funció de la persona que realitza el mesurament, es diu que són:
Solución: d) Objectives
ad. Quin tipus de mètode té més recomanació per obtenir evidències en psicologia diferencial?
Solución: a) Cap és superior d'entrada; la idoneïtat rau en la qualitat i el rigor del disseny
ai. El coeficient de correlació és un índex estadístic destinat a determinar:
Solución: c) El nivell de covariació lineal entre dues variables
aj. Si una persona obté un 3 en una prova on μ = 2 i σ = 0,5, la seva posició és:
Solución: d) Molt alta: per sobre d'aproximadament el 97,5% de la mostra
ak. Un coeficient de correlació de r = 1,0 entre X i Y significa que:
Solución: b) Tots els punts en el diagrama de dispersió s'alineen perfectament sobre una línia recta de pendent positiu
La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium
Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.
‹ Pregunta 4 · 2022 · Ejercicio 3 - Anàlisi factorial · 2012 ›