Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SISTEMA BUCODENTAL Grau en Odontologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'histologia i embriologia bucodental: desenvolupament dental, esmalt, dentina, polpa, periodonci, ATM i mucosa oral per a Odontologia.

APREN.AI Índex 1 Introducció al desenvolupament i estructura dentària Organització anatòmica i estructural de la dent Orígens embrionaris i el paper de la cresta neural Inducció epitelio-mesenquimàtica i fases del desenvolupament Inici de l'odontogènesi: làmina vestibular i làmina dental Odontogènesi coronària 2 Morfogènesi i estadis precoços Control genètic, molecular i anomalies del nombre de dents Estadi inicial: placoda dental i estadi de botó o brot Estadi de caputxó o casquet: l'òrgan de l'esmalt primerenc El nus de l'esmalt: centre organitzador morfogenètic Estadi de campana i diferenciació cel·lular 3 Histogènesi de dentina i esmalt Inducció recíproca i diferenciació cel·lular Dentinogènesi coronària: síntesi i mineralització matricial Cicle vital de l'ameloblast Proteïnes de la matriu de l'esmalt i funció del procés de Tomes 4 Odontogènesi radicular — Formació de l'arrel Origen i estructura de la beina epitelial de Hertwig Inducció de la dentinogènesi radicular i zona hialina de Hopewell-Smith Fragmentació epitelial, restes de Malassez i inici de la cementogènesi 5 Histologia de l'esmalt dental Composició química i propietats fisicoquímiques Unitat estructural bàsica: els prismes de l'esmalt Variacions regionals del gruix i la mineralització Estructures histològiques incrementals Accidents i estructures secundàries de l'esmalt Histologia del complex dentina-polpa 6 Dentina 1.

Composició química i organització general 2. La unitat estructural: túbuls dentinaris i processos odontoblàstics 3. Microestructura: dentina peritubular i dentina intertubular 4. Classificació topogràfica i variacions estructurals 5. Línies incrementals dentinàries Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 1 6. Classificació temporal i respostes davant l'agressió 7.

Canvis adaptatius i envelliment de la dentina 7 Polpa dental Arquitectura histològica: estratificació de perifèria a centre Poblacions cel·lulars del teixit polpar Citologia de l'odontoblast madur i complex d'unió Vascularització i xarxa microcirculatòria polpar Innervació polpar i teories de la sensibilitat dentinària Calcificacions polpars i resposta a agressions Periodonci d'inserció 8 Ciment radicular Naturalesa biològica i comparació estructural amb l'os Relacions a la unió cement-esmalt: casos de Choquet i anomalies Composició química i components cel·lulars Classificació histològica del ciment Control enzimàtic de la mineralització i remodelació radicular Alteracions adaptatives: hipercementosi i cementicles 9 Lligament periodontal Concepte, arquitectura i funció com a articulació gomfosi Components de la matriu extracel·lular i poblacions cel·lulars Organització dels grups de fibres periodontals principals Vascularització i innervació propioceptiva 10 Os alveolar i biomecànica del moviment dental Naturalesa de l'apòfisi alveolar i relació amb l'os basal Composició química i origen embriològic del teixit ossi alveolar Organització arquitectònica: cortical, làmina cribosa i os esponjós Biomecànica i remodelació del moviment dental ortodòntic 11 Histologia de l'articulació temporomandibular (ATM) Organització general i superfícies articulars Estratificació de la superfície articular funcional Disc articular Càpsula articular i lligaments Membrana i líquid sinovial Creixement del còndil mandibular Histologia de la mucosa oral 12 Classificació i estratificació epitelial Funcions i classificació regional de la mucosa oral Estratificació de l'epiteli pla estratificat queratinitzat Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 2 Epiteli pla estratificat no queratinitzat Cossos d'Odland i formació de la barrera d'impermeabilitat Bioquímica de la cornificació i dinàmica de renovació 13 Cèl·lules no queratinocítiques i làmina pròpia Cèl·lules no queratinocítiques de l'epiteli bucal Melanòcits: síntesi i secreció de melanina Cèl·lules de Langerhans: sentinelles immunitats de la mucosa Cèl·lules de Merkel: mecanoreceptors basals Organització de la làmina pròpia i de la submucosa 14 Resum per repassar Embriologia i odontogènesi Esmalt dental Complex dentina-polpa Periodonci d'inserció ATM i mucosa oral Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 3 1 Introducció al desenvolupament i estructura dentària EN ACABAR SABRÀS Distingir els teixits mineralitzats i tous que formen l'òrgan dentari. Diferenciar l'origen ectodèrmic de l'esmalt de l'origen ectomesenquimàtic dels altres components. Identificar les funcions respectives de la làmina dental i de la làmina vestibular a la 6a setmana intrauterina. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què les infeccions de la polpa dental poden tenir repercussió en l'organisme si la dent és un teixit calcificat?

La dent no és un simple bloc mineral, sinó un autèntic òrgan dentari constituït per teixits de diversa naturalesa funcional i origen embriològic que actuen de manera coordinada. ESQUEMA Estructura i desenvolupament de la dent Organització anatòmica i estructural de la dent Anatòmicament, cada dent presenta tres regions definides de coronal a apical: la corona (porció visible a la cavitat bucal), el coll o cèrvix (zona de transició anatomocínica) i l'arrel (part allotjada en l'alvèol ossi).

Per sota d'aquesta morfologia externa, trobem compartiments tissulars altament especialitzats: Òrgan dentari Unitat anatòmica i funcional Estructures dures Esmalt, dentina i ciment Origen ectodèrmic Làmina dental i esmalt Origen ectomesenquimàtic Dentina i ciment radicular Teixits de suport i tous Polpa, lligament i os Complex dentina-polpa Polpa i foramen apical Periodonci d'inserció Lligament i os alveolar Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 4 Teixit Estat físic Ubicació principal Característiques i funció clau Esmalt Mineralitzat dur Corona dental Teixit més resistent de l'organisme; recobreix i protegeix la dentina coronària.

Dentina Mineralitzat Corona i arrel Composició semblant a l'os; constitueix l'eix estructural de la dent. Ciment Mineralitzat Superfície radicular Semblant a l'os; cobreix la dentina de l'arrel i ancora les fibres periodontals. Polpa Tou / vascularitzat Cambra pulpar i canals radiculars Teixit conjuntiu ric en vasos sanguinis i cèl·lules mare; comunica amb l'organisme pel foramen apical. Lligament periodontal Tou / fibrós Espai periodontal Haces de fibres de col·lagen que fixen la dent a l'os i amorteixen les càrregues. Os alveolar Mineralitzat ossi Maxil·lars Capa externa d'os compacte i interior d'os esponjós trabecular; gran plasticitat per a moviments dentaris.

Esquema anatòmic de l'òrgan dentari i teixits periodontals de suport. COMPROVA-HO 2 Quina via permet la connexió vascular i nerviosa entre la polpa interna i la resta de l'organisme? Orígens embrionaris i el paper de la cresta neural El desenvolupament bucodental depèn de la trobada entre dues capes embrionàries: l'ectoderm bucal superficial i l'ectomesènquima subjacent. Aquest darrer està format per cèl·lules pluripotents de la cresta neural que han migrat a la regió cefàlica. Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 5 Diagrama del desenvolupament embrionari i tancament del tub neural.

Aquesta població de cèl·lules de la cresta neural té una transcendència cabdal en la formació craniomaxil·lofacial, ja que origina: El teixit connectiu i els ossos craniofacials. La dermis i hipodermis facial i cervical. Els ganglis nerviosos cranials. Els elements de la papil·la dental (odontoblasts i dentina). Els elements derivats del sac o fol·licle dentari (cimentoblasts, fibroblasts periodontals i osteoblasts alveolars). Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 6 Esquema dels orígens tissulars a partir de les capes embrionàries.

DEFINICIÓ L'ectomesènquima és el teixit mesenquimàtic cefàlic originat per la migració de cèl·lules procedents de les crestes neurals (neuroectoderm), diferenciat del mesoderma embrionari convencional. ERROR FREQÜENT Atribuir un origen comú a tots els teixits mineralitzats de la dent. Recorda que l'esmalt és l'únic teixit d'origen ectodèrmic. La dentina, el ciment, la polpa i l'os alveolar provenen exclusivament de l'ectomesènquima. COMPROVA-HO 3 Quin teixit mineralitzat és l'únic originat a partir de l'epiteli ectodèrmic i no de l'ectomesènquima?

Inducció epitelio-mesenquimàtica i fases del desenvolupament La formació d'una dent depèn d'un diàleg molecular continu anomenat inducció epitelio- mesenquimàtica. Durant aquest procés, regulat per més de 300 gens, una cèl·lula rep un senyal químic que la transforma en un segon tipus cel·lular capaç de proliferar i tornar-se a diferenciar en un tercer. Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 7 En les fases inicials, el primer impuls inductor el porta a terme l'ectomesènquima, el qual estimula l'epiteli bucal primitiu. L'acció coordinada d'ambdós teixits condueix a una independència i maduració tissular recíproca.

L'odontogènesi es divideix fonamentalment en dues etapes funcionals: Inici de l'odontogènesi: làmina vestibular i làmina dental Cap a la sisena setmana de vida intrauterina, l'ectoderm que recobreix la cavitat bucal primitiva comença a proliferar sota la influència de l'ectomesènquima subjacent. Aquesta banda epitelial basal es divideix ràpidament al llarg del futur arc maxil·lar i mandibular per donar lloc a dues estructures: Làmina vestibular: Les seves cèl·lules centrals degeneren progressivament per formar el solc vestibular, solc anatòmic que separarà els llavis i galtes de les genives.

Làmina dental: Genera proliferacions focals i invaginacions cap al mesènquima, donant lloc als gèrmens dentaris primaris responsables de formar les dents temporals i permanents. COMPROVA-HO 4 Quina estructura epitelial s'excava per deixar separat el llavi de l'arc dentari? IDEES CLAU La dent és un òrgan dividit morfològicament en corona, coll i arrel, que integra teixits mineralitzats i teixits tous de sosteniment. L'esmalt dental constitueix l'única estructura d'origen estrictament ectodèrmic en la dent. La dentina, la polpa, el ciment, el lligament periodontal i l'os alveolar provenen de l'ectomesènquima originat a la cresta neural.

La dentogènesi comença cap a la 6a setmana intrauterina mitjançant un diàleg inductiu epitelio-mesenquimàtic controlat per més de 300 gens. L'ectoderm bucal prolifera formant la làmina vestibular (que obre el solc oral) i la làmina dental (que forma els gèrmens dentaris). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Per què es considera la dent com un òrgan i no com un simple teixit? 6. Quina diferència funcional existeix entre la morfogènesi i la histogènesi dentària? Morfogènesi: Organització espacial de les poblacions cel·lulars per establir el patró de mida i forma de la corona i de l'arrel (vegeu «Odontogènesi coronària — Morfogènesi i estadis precoços» i «Odontogènesi radicular — Formació de l'arrel»).

1 Histogènesi: Diferenciació funcional de les cèl·lules formatrius i secreció dels teixits dentaris (esmalt, dentina i polpa) sobre els patrons formats prèviament (vegeu «Odontogènesi coronària — Histogènesi de dentina i esmalt»). 2 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin dels següents teixits dentaris té origen exclusivament ectodèrmic? 8. En quin moment del desenvolupament intrauterí comença la dentogènesi humana? 9. Quin derivat produeix la cavitació de la làmina vestibular? 10. D'on procedeixen originàriament les cèl·lules de l'ectomesènquima cefàlic?

Polpa dental a) Esmalt dental b) Dentina coronària c) Ciment radicular d) Al voltant de la 6a setmana a) Cap a la 12a setmana b) Durant el 4t mes c) En el període preimplantacional d) El solc vestibular a) L'alvèol dental b) El canal radicular c) La cavitat pulpar d) De l'endoderm faringi a) De les crestes neurals b) De la notocorda primària c) Del mesoderma lateral d) Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 9 2 Morfogènesi i estadis precoços EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques morfològiques de cada estadi precoç de l'odontogènesi coronària. Identificar les quatre capes de l'òrgan de l'esmalt a l'estadi de campana i descriure'n la funció.

Explicar el paper de la papil·la dental i dels centres de senyalització del nus de l'esmalt en la morfologia coronària. Classificar correctament els tipus d'agènesi dental segons el nombre de peces afectades. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Qui decideix si una dent serà una incisiva o un molar: l'epiteli bucal o el teixit connectiu mesenquimàtic subjacent? Control genètic, molecular i anomalies del nombre de dents El desenvolupament dental és un procés coordinat en el temps i en l'espai mitjançant la interacció recíproca entre l'epiteli bucal i l'ectomesènquima subjacent. La dentogènesi requereix una cascada de senyalització regulada per més de 130 factors de transcripció i creixement.

L'estudi d'aquests factors es realitza habitualment mitjançant tècniques com la hibridació in situ per localitzar l'ARN específic de cada proteïna morfogenètica. Les alteracions en les vies de senyalització o la fallida de determinats gens comporten anomalies en el nombre de dents, conegudes genèricament com a agènesis dentals (absència congènita d'una o diverses peces dentàries). Segons la quantitat de dents absents, es distingeixen tres categories: Hipodòncia: manca congènita d'1 a 6 peces dentals (excloent habitualment els tercers molars). Oligodòncia: absència de més de 6 dents congènites. Anodòncia: absència total congènita de la dentició, tant primària com permanent.

En l'àmbit de l'enginyeria tissular i la bioenginyeria dental, la comprensió d'aquesta seqüència temporal és imprescindible: permet combinar cèl·lules mare epitelials i mesenquimàtiques en un bioreactor amb biomatrius de col·lagen per induir primordis de noves dents funcionals. Odontogènesi coronària 2 Morfogènesi i estadis precoços 3 Histogènesi de dentina i esmalt Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 10 Diagrama del cultiu i enginyeria de primordis dentaris en bioreactor COMPROVA-HO 12 Quina és la diferència diagnòstica fonamental entre hipodòncia i oligodòncia?

Estadi inicial: placoda dental i estadi de botó o brot Al voltant de la 6a setmana de vida intrauterina es constitueix la banda epitelial primària, de la qual derivarà la làmina dental (vegeu «Introducció al desenvolupament i estructura dentària»). L'estadi inicial de la làmina dental s'anomena fase de placoda dental, caracteritzada per una proliferació i engruiximent localitzat de l'epiteli bucal. En aquest estadi, les cèl·lules basals en contacte amb la membrana basal mostren morfologia cúbica, mentre que les cèl·lules superiors adquireixen un aspecte prismàtic.

Després de la placoda, es produeix una invaginació epitelial cap a l'interior de l'ectomesènquima coneguda com a fase de botó o brot dentari. Aquest creixement epitelial adopta un contorn arrodonit en forma de gota d'aigua, originat per la mitosi activa de les cèl·lules basals. El creixement del brot no és uniforme: certes àrees proliferen a un ritme superior a d'altres. En resposta a aquesta invaginació, les cèl·lules ectomesenquimàtiques subjacents s'agrupen i es condensen estretament al voltant del brot epitelial. Aquesta condensació ectomesenquimàtica primària constitueix el precursor directe de la papil·la dental.

PER RECORDAR-HO L'esmalt és l'únic teixit dur de l'organisme que té un origen purament ectodèrmic (epitelial); tots els altres teixits de la dent i del periodonci (dentina, polpa, ciment, lligament periodontal i os alveolar) provenen de l'ectomesènquima. COMPROVA-HO 13 Quin és el destí cel·lular de la condensació ectomesenquimàtica situada just a sota del botó dentari? Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 11 Estadi de caputxó o casquet: l'òrgan de l'esmalt primerenc La proliferació asimètrica de les cèl·lules del brot fa que l'extrem profund s'enfonsi i adopti una concavitat inferior característica, formant una estructura similar a un casquet.

Durant aquest estadi de caputxó o casquet, el primordi dental queda delimitat per tres estructures principals: Esquema de l'estadi de casquet amb l'òrgan de l'esmalt i papil·la Al si de l'òrgan de l'esmalt es diferencien tres capes cel·lulars primerenques: Epiteli dental intern: monocapa de cèl·lules cúbiques que entapissa la concavitat en íntim contacte amb la papil·la dental. Són els preameloblasts que augmentaran d'alçada fins a convertir-se en ameloblasts. Epiteli dental extern: capa de cèl·lules cuboides baixes orientada cap a l'exterior, en contacte amb el fol·licle dental. Aquestes cèl·lules estan connectades per desmosomes i unions ocloents, delimitades per una làmina basal externa.

Reticle estrellat: xarxa laxa situada entre l'epiteli intern i extern. Les seves cèl·lules tenen prolongacions citoplasmàtiques unides per desmosomes i tonofilaments. Secreten una gran Òrgan de l'esmalt: estructura d'origen epitelial que produirà l'esmalt dental i que queda unida a la làmina dental mitjançant el pedicle epitelial. 1 Papil·la dental: condensació ectomesenquimàtica allotjada a l'interior de la concavitat de l'òrgan de l'esmalt, que originarà el complex dentina-polpa. 2 Sac o fol·licle dental: teixit ectomesenquimàtic condensat i fibril·lar que envolta externament l'òrgan de l'esmalt i la papil·la, precursor del ciment, el lligament periodontal i l'os alveolar.

3 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 12 quantitat de matriu extracel·lular hidròfila rica en àcid hialurònic i glicosaminoglicans, la qual capta aigua i genera un gran espai intercel·lular protector. El nus de l'esmalt: centre organitzador morfogenètic A les fases finals de l'estadi de casquet apareix el nus de l'esmalt primari (enamel knot), un cúmul dens de cèl·lules epitelials situat dins del reticle estrellat i adherit a l'epiteli intern. El nus de l'esmalt és un centre de senyalització molecular transitori que expressa morfògens essencials: BMP, FGF-4, WNT i SHH.

Esquema del casquet avançat amb nus i corda de l'esmalt Aquests morfògens actuen de manera paracrina sobre l'epiteli intern i el mesènquima subjacent per regular la proliferació i guiar la morfogènesi coronària. Un cop acomplerta la seva funció instructora, les cèl·lules del nus de l'esmalt moren per apoptosi. En les dents amb corones complexes (molars i premolars), sorgeixen posteriorment els nusos de l'esmalt secundaris a l'extrem de les futures cúspides, indicant el punt exacte on s'iniciarà la primera formació d'esmalt i dentina. Al casquet avançat també es fa visible la corda de l'esmalt, un cordó cel·lular que uneix transitòriament el nus amb l'epiteli extern.

ERROR FREQÜENT Pensar que la forma de la corona dentària la determina de forma autònoma l'epiteli de l'òrgan de l'esmalt. És la papil·la dental (d'origen ectomesenquimàtic) la que realment determina quina peça dentària concreta es formarà, induint la formació dels nusos de l'esmalt que modelaran el patró de cúspides. COMPROVA-HO 14 Quina és la funció i el destí final del nus de l'esmalt primari? Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 13 Estadi de campana i diferenciació cel·lular A l'estadi de campana, la concavitat de l'òrgan de l'esmalt s'accentua profundament adoptant forma de campana.

La làmina dental pateix un procés de disgregació per apoptosi, quedant-ne restes epitelials aïllades anomenades serres (o restes de la làmina dental). A l'òrgan de l'esmalt s'identifiquen clarament quatre estrats cel·lulars ben organitzats: Capa de l'òrgan de l'esmalt Morfologia cel·lular Característiques i funció Epiteli dental extern Cèl·lules aplanades o cuboides amb replecs vasculars Presenta replecs que allotgen brots vasculars procedents del fol·licle dental per nodrir l'òrgan avascular de l'esmalt; unió per desmosomes, hemidesmosomes i unions en esquerda (nexes).

Reticle estrellat Cèl·lules poligonals amb prolongacions ramificades Conté glicosaminoglicans (àcid hialurònic) i tonofilaments; cèl·lules comunicades per unions gap (nexes). Ofereix protecció mecànica i nutrició. Estrat intermedi 4 a 5 capes de cèl·lules planes amb nucli allargat Riquesa extrema en fosfatasa alcalina i activitat ATPasa; participen activament en el transport d'ions i la mineralització de l'esmalt juntament amb els ameloblasts. Epiteli dental intern Monocapa de cèl·lules prismàtiques (preameloblasts) Riques en ARNm i glicogen, mancades de fosfatasa alcalina en aquesta etapa; unides per desmosomes i nexes amb l'estrat intermedi. Es diferenciaran a ameloblasts secretors.

A la fase de campana, la morfologia coronària definitiva queda prefixada abans de la mineralització: senyals procedents de la papil·la indueixen el plegament selectiu de l'epiteli dental intern, determinant el nombre, la posició i l'alçada de les cúspides. La proteïna BMP impulsa el creixement, mentre que l'ectodina actua com a inhibidor específic de les BMP per limitar el creixement cuspidi; si el gen que codifica l'ectodina manca o muta, es genera un sobrecreixement desproporcionat de la corona dentària.

Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 14 PROCÉS Estadis de la morfogènesi coronària precoç COMPROVA-HO 15 Quines dues propietats enzimàtiques caracteritzen les cèl·lules de l'estrat intermedi a la fase de campana? IDEES CLAU L'odontogènesi coronària requereix la interacció coordinada de més de 130 factors de transcripció i creixement entre epiteli i ectomesènquima. L'agènesi dental es cataloga segons el nombre de peces afectades: hipodòncia (1 a 6 dents), oligodòncia (més de 6 dents) i anodòncia (absència completa). L'esmalt és l'únic teixit d'origen purament ectodèrmic; la papil·la dental forma el complex dentina-polpa i el fol·licle dental dona lloc al periodonci.

El nus de l'esmalt actua com a centre de senyalització morfogènic temporal secretant BMP, FGF-4, WNT i SHH abans de degenerar per apoptosi. La determinació de la forma coronària i el patró de les cúspides resideix a la papil·la dental, la qual controla el plegament de l'epiteli dental intern. L'estrat intermedi apareix a la campana i destaca per la seva riquesa en fosfatasa alcalina i ATPasa, mentre que l'ectodina limita el creixement coronari inhibint BMP. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quins derivats tissulars adults provenen de la papil·la dental i quins del fol·licle dental? 17. Quin paper juga l'ectodina en la regulació de la mida i el relleu de la corona? 18.

Quines són les quatre capes que integren l'òrgan de l'esmalt en l'estadi de campana? Placoda dental Engruiximent localitzat de l'epiteli bucal sobre l'ectomesènquima. 1 Botó o brot Invaginació epitelial i condensació primària de l'ectomesènquima subjacent. 2 Casquet primitiu Formació de l'epiteli intern, reticle estrellat, papil·la i fol·licle. 3 Casquet avançat Senyalització pel nus de l'esmalt i aparició de la corda de l'esmalt. 4 Campana Aparició de l'estrat intermedi i plegament del patró de cúspides.

5 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 15 ODONTOGÈNESI CORONÀRIA 3 Histogènesi de dentina i esmalt EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes d'inducció recíproca entre preameloblasts i cèl·lules ectomesenquimàtiques de la papil·la dental. Comparar les característiques estructurals i matricials de la dentina del mantell i la dentina circumpulpar. Explicar les fases del cicle biològic de l'ameloblast i les funcions del procés de Tomes en l'esmalt. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què l'esmalt dental no es pot regenerar un cop la dent ha erupcionat a la boca?

Inducció recíproca i diferenciació cel·lular La transició des de l'estadi de campana avançada cap a la gènesi dels teixits durs coronaris depèn d'un diàleg molecular continu entre dues poblacions embrionàries diferents. Tal com s'ha descrit a «Introducció al desenvolupament i estructura dentària», l'esmalt constitueix l'única estructura mineralitzada derivada directament de l'ectoderma oral, mentre que la dentina prové de l'ectomesènquima condensat de la papil·la dental (vegeu «Odontogènesi coronària — Morfogènesi i estadis precoços»). Aquesta histogènesi s'inicia de manera estricta a les futures cúspides o vores incisals i progressa posteriorment cap a la regió cervical de la dent.

Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 16 Esquema de la histogènesi coronària en campana avançada i fases ameloblàstiques. El desencadenant inicial requereix que les cèl·lules de l'epiteli intern de l'òrgan de l'esmalt completin la seva diferenciació en preameloblasts. Aquests preameloblasts allargats indueixen les cèl·lules ectomesenquimàtiques subjacents més externes de la papil·la dental.

Sota aquesta senyalització, cadascuna d'aquestes cèl·lules indiferenciades experimenta una divisió cel·lular perpendicular a la membrana basal: Odontoblast jove: la cèl·lula filla situada en contacte directe amb la làmina basal assumeix la polaritat funcional, s'allarga cap al compartiment intern i adquireix capacitat secretora per generar dentina. Cèl·lula de Höhl (o subodontoblast): la cèl·lula filla que roman en una posició més profunda sota l'odontoblast actiu. Manté propietats de reserva mesenquimàtica i resulta fonamental per als processos de reparació i resposta defensiva de la polpa en etapes posteriors.

Cap d'aquests dos llinatges cel·lulars madura de manera independent: els preameloblasts no poden iniciar la secreció d'esmalt sense la presència prèvia d'una primera capa de dentina mineralitzada, i els preodontoblasts no es polaritzen sense les instruccions de l'epiteli intern. Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 17 Diagrama de la diferenciació i inducció recíproca entre ameloblasts i odontoblasts. COMPROVA-HO 20 Quina conseqüència biològica tindria el fracàs de la divisió asimètrica de les cèl·lules ectomesenquimàtiques de la papil·la dental? Dentinogènesi coronària: síntesi i mineralització matricial La dentinogènesi coronària comença abans que qualsevol dipòsit d'esmalt.

A mesura que els odontoblasts s'activen, sintetitzen i alliberen una matriu orgànica rica en proteïnes estructurals cap a l'espai contigu a la membrana basal. DEFINICIÓ La dentina del mantell és la primera capa de dentina que es diposita a la perifèria coronària, immediatament per sota de la futura unió amelodentinària. Està formada per fibres gruixudes de col·lagen de tipus I que es disposen de manera perpendicular a la làmina basal. La mineralització d'aquesta capa inicial té lloc mitjançant l'alliberament de vesícules matricials riques en fosfat de calci.

Dins d'aquestes estructures es produeix la cristal·lització progressiva en forma de fosfat càlcic hidratat i cristalls d'hidroxiapatita, els quals trenquen la membrana vesicular i propaguen el front calcificat a la resta del teixit orgànic. A mesura que es retiren cap al centre de la papil·la, els odontoblasts deixen enrere una prolongació citoplasmàtica (la prolongació odontoblàstica). Tot seguit, continuen sintetitzant la dentina circumpulpar, que conforma el volum principal de la peça dental.

La matriu orgànica d'aquesta dentina presenta diferències estructurals marcades respecte a la del mantell: les fibres de col·lagen de tipus I són notablement més primes i s'entrellacen configurant una xarxa densa i irregular.

Paràmetre Dentina del mantell Dentina circumpulpar Localització Perifèria coronària externa, sota l'esmalt Massa principal que envolta la cambra pulpar Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 18 Paràmetre Dentina del mantell Dentina circumpulpar Organització del col·lagen I Fibres gruixudes, orientades perpendiculars a la làmina basal Fibres primes entrellaçades formant una xarxa densa i irregular Mecanisme de mineralització Iniciat per vesícules matricials amb hidroxiapatita Aposició rítmica i transport actiu de calci/DPP pel front de mineralització Estat de maduració Totalment mineralitzada un cop completada Manté una capa interna no mineralitzada (predentina) A través de la prolongació odontoblàstica es transporten ions de calci, fosfoproteïnes dentinàries (DPP) i proteoglicans.

Aquestes substàncies s'alliberen al límit entre la matriu calcificada i la dentina no mineralitzada, regió anomenada front de mineralització. Com a resultat de l'aposició rítmica, sempre persisteix una banda no calcificada adjacent als cossos cel·lulars: la predentina. Segons la cronologia i l'estat fisiològic, la dentina es classifica en: 1. Dentina primària: integra la major part de la dentina coronària i radicular, agrupant tant la dentina del mantell com la circumpulpar sintetitzades durant la formació dental. 2.

Dentina secundària: es diposita després de la formació de l'arrel i durant tota la vida funcional; creix cap a l'interior, especialment al sostre i terra de la cambra pulpar, reduint la mida d'aquesta cavitat amb l'edat. 3. Dentina terciària: dentina reactiva sintetitzada exclusivament per odontoblasts afectats davant noxes, agressions o estímuls localitzats per aïllar la polpa. COMPROVA-HO 21 Per què la predentina es manté present durant tota la vida vital de la dent? Cicle vital de l'ameloblast L'amelogènesi és el procés de síntesi i conformació de l'esmalt madur.

Les cèl·lules de l'epiteli intern experimenten una sèrie d'etapes diferencials coordinades abans de desaparèixer completament amb l'erupció dental: Fase morfogenètica: les cèl·lules epitelials es presenten cilíndriques baixes, amb un nucli arrodonit o ovalat voluminós que ocupa gran part del volum cel·lular. Es troben delimitades per la membrana basal enfront de la papil·la. 1 Fase de diferenciació: coincideix amb l'aparició de la primera dentina.

L'ameloblast s'allarga i inverteix la seva polaritat funcional; el nucli i els orgànuls migren cap a l'extrem proximal o basal (allunyat de la papil·la dental), mentre que el reticle endoplasmàtic rugós (RER) i l'aparell de Golgi es desenvolupen a l'extrem secretor. 2 Fase de secreció (aposició): trencada la làmina basal pel contacte amb la dentina, l'ameloblast allibera grànuls matricials. La seva superfície apical desenvolupa una projecció cònica anomenada procés de Tomes, especialització encarregada de donar arquitectura prismàtica a l'esmalt en formació. Durant aquesta etapa, el reticle estrellat es col·lapsa i l'estrat intermedi desenvolupa abundants desmosomes.

3 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 19 ERROR FREQÜENT Confondre l'origen i la composició de la matriu de l'esmalt amb els teixits connectius de la dent: l'esmalt dental no conté col·lagen ni proteoglicans. Com que deriva de l'epiteli ectodèrmic i no de l'ectomesènquima, la seva matriu orgànica està composta per proteïnes específiques no col·làgenes (amelogenines, ameloblastines i enamelines). Proteïnes de la matriu de l'esmalt i funció del procés de Tomes La secreció d'esmalt està dirigida pel procés de Tomes, una prolongació apical de caràcter piramidal o cònic present exclusivament durant l'etapa secretora de l'ameloblast.

Aquest extrem citoplasmàtic orienta la descàrrega dels grànuls de secreció i determina l'organització estructural de l'esmalt en bastonets o prismes de l'esmalt, configurats clàssicament en secció transversal amb un patró d'ull de pany («pany de clau»), amb cap i cua integrats per la col·laboració de fins a 4 ameloblasts contigus. Esquema estructural dels prismes d'esmalt entrecreuats en forma de pany. La fracció orgànica inicial de l'esmalt conté proteïnes singulars sintetitzades per l'ameloblast: Fase de maduració: un cop assolit el gruix de la corona, el procés de Tomes desapareix.

Els ameloblasts redueixen la seva alçada, incrementen el diàmetre i desenvolupen invaginacions i microvellositats apicals. Disminueix el volum del RER i augmenten els lisosomes i autofagosomes per reabsorbir aigua i matriu orgànica, combinat amb una elevada activitat ATPasa dependent de calci per a la mineralització massiva. 4 Fase de protecció: completada la mineralització, els ameloblasts perden la seva organització cilíndrica i es fusionen amb les restes cel·lulars de l'òrgan de l'esmalt (reticle estrellat i epiteli extern) per constituir l'epiteli reduït de l'esmalt, que recobreix i protegeix la superfície coronària fins a l'erupció a la cavitat bucal.

5 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 20 Amelogenines: representen el component majoritari de la matriu immadura. Tenen la funció de controlar el gruix de l'esmalt i mantenir l'espai i orientació entre els prims cristalls d'hidroxiapatita durant el creixement inicial. Ameloblastines: sintetitzades durant tota l'etapa secretora fins a les fases maduratives, asseguren l'adhesió cel·lular i mantenen la integritat estructural de l'esmalt emergent. Enamelina: proteïna distribuïda uniformement per tot el teixit que guia l'extensió longitudinal dels cristalls d'hidroxiapatita.

Tuftelines: proteïnes àcides localitzades principalment a la vora de la unió amelodentinària, implicades en la nucleació inicial dels cristalls. ODAM (odontogenic ameloblast-associated protein): proteïna present a la làmina basal que intervé en la maduració i adhesió de l'epiteli. Durant la fase de maduració, proteïnases degraden les amelogenines. Això permet que l'ameloblast, mitjançant microvellositats riques en fosfatasa alcalina i bombes ATPasa de calci, buidi la matriu d'aigua i matèria orgànica per reemplaçar-la per sals minerals, assolint el grau màxim de calcificació de l'organisme.

COMPROVA-HO 22 Quina relació numèrica s'estableix entre els ameloblasts secretors i la formació d'un sol prisma de l'esmalt amb forma d'ull de pany? IDEES CLAU La histogènesi coronària és un procés recíproc: els preameloblasts indueixen la diferenciació dels odontoblasts, i la primera dentina desencadena l'amelogènesi. La divisió de les cèl·lules perifèriques de la papil·la origina un odontoblast funcional i una cèl·lula de reserva de Höhl. La dentina del mantell és la primera capa mineralitzada mitjançant vesícules matricials i conté fibres gruixudes de col·lagen I perpendiculars a la làmina basal.

L'esmalt és un derivat epitelial pur i manca totalment de col·lagen o proteoglicans en la seva matriu orgànica. El procés de Tomes modela la forma prismàtica de l'esmalt mitjançant la secreció d'amelogenines, ameloblastines i enamelines. En la fase de maduració i protecció, l'ameloblast reabsorbeix matriu i aigua, aporta calci via ATPasa i s'integra a l'epiteli reduït de l'esmalt. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. En què es diferencia la disposició del col·lagen de tipus I de la dentina del mantell respecte a la circumpulpar? 24. Quin paper tenen les cèl·lules de Höhl en la fisiologia pulpar? 25. Com canvia la funció cel·lular de l'ameloblast entre la fase secretora i la de maduració?

Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 21 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 26. Com es classifica l'absència congènita de 4 peces dentals en un pacient? 27. Quin teixit adult deriva directament de l'òrgan de l'esmalt d'origen ectodèrmic? 28. Quin fenomen cel·lular posa fi a l'activitat funcional del nus de l'esmalt primari? 29. Quina capa cel·lular de l'òrgan de l'esmalt presenta una elevada expressió de fosfatasa alcalina? 30. Quin és l'origen embriològic estricte de l'esmalt dental? 31. Quina molècula NO forma part de la matriu orgànica de l'esmalt dental humà? 32. Quina cèl·lula roman a la zona subodontoblàstica com a reservori regeneratiu? 33.

Com es denomina l'estructura que formen els ameloblasts en col·lapsar sobre la corona abans de l'erupció?

Oligodòncia a) Microdòncia b) Hipodòncia c) Anodòncia d) Dentina coronària a) Esmalt dental b) Polpa dental c) Ciment acel·lular d) Calcificació a) Metaplàsia b) Apoptosi c) Necrosi lítica d) Reticle estrellat a) Estrat intermedi b) Epiteli extern c) Epiteli intern d) Ectomesenquimàtic pur a) Ectodèrmic pur b) Mesodèrmic pur c) Endodèrmic diferenciat d) Enamelina a) Amelogenina b) Col·lagen tipus I c) Ameloblastina d) Cèl·lula de Malassez a) Cèl·lula de Tomes b) Cèl·lula de Höhl c) Preameloblast basal d) Zona hialina de Tomes a) Epiteli reduït de l'esmalt b) Membrana basal circumpulpar c) Beina de Hertwig d) Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 22 4 Odontogènesi radicular — Formació de l'arrel EN ACABAR SABRÀS Descriure la formació i arquitectura de la beina epitelial de Hertwig a la nansa cervical.

Explicar el mecanisme d'inducció que activa la dentinogènesi radicular. Relacionar la ruptura de la beina amb l'origen dels cementoblasts i dels restes de Malassez. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Com sap la dent quantes arrels ha de formar i en quina direcció han de créixer? La formació de l'arrel o odontogènesi radicular comença en una etapa avançada del desenvolupament dental, un cop la corona ja ha completat el seu patró morfològic bàsic (vegeu «Odontogènesi coronària — Morfogènesi i estadis precoços»).

Mentre la corona emergeix cap a la cavitat bucal, l'arrel creix en sentit apical per allotjar la polpa radicular i ancorar la dent a l'os alveolar mitjançant els teixits del periodonci d'inserció. Diagrama de la nansa cervical i estructura dentària completa. Origen i estructura de la beina epitelial de Hertwig A la zona de transició apical de l'òrgan dentari, coneguda com a nansa cervical, l'epiteli dental intern es troba directament amb l'epiteli dental extern. Quan la histogènesi de la corona finalitza (vegeu «Odontogènesi coronària — Histogènesi de dentina i esmalt»), el reticle estrellat i l'estrat intermedi desapareixen d'aquest extrem.

D'aquesta manera, tots dos epitelis s'adossen íntimament i proliferen en sentit apical en forma d'una estructura bicapa: la beina epitelial de Hertwig. DEFINICIÓ La beina epitelial de Hertwig és una doble capa de cèl·lules epitelials (procedent de la continuïtat dels epitelis dentaris intern i extern sense reticle estrellat intermedi) que creix cap al mesènquima subjacent per modelar la forma, mida i nombre d'arrels de la dent. Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 23 Aquesta beina actua com a guia estructural i biològica: la seva vora distal s'inflexiona horitzontalment cap a l'interior formant el diafragma epitelial, el qual delimita el futur foramen apical primitiu.

La beina determina directament l'arquitectura radicular (si la dent tindrà una, dues o tres arrels) mitjançant invaginacions del diafragma epitelial. COMPROVA-HO 35 Quina diferència histològica fonamental presenta la beina de Hertwig respecte a l'òrgan de l'esmalt coronari? Inducció de la dentinogènesi radicular i zona hialina de Hopewell-Smith La beina de Hertwig no només aporta el patró espacial, sinó que exerceix un paper inductor fonamental sobre les cèl·lules ectomesenquimàtiques perifèriques de la papil·la dental.

En contactar amb la cara interna de la beina epitelial, aquestes cèl·lules indiferenciades es polaritzen i es transformen en odontoblasts radiculars, iniciant la deposició de la primera matriu de predentina radicular. Esquema de l'elongació de la beina de Hertwig i diafragma. Gairebé de manera simultània o immediatament abans de desorganitzar-se, les cèl·lules de la capa interna de la beina secreten una fina capa de substància homogènia sobre la superfície externa de la dentina acabada de dipositar.

Aquesta capa es coneix com la zona hialina de Hopewell-Smith (o ciment intermedi), una interfase especialitzada que afavorirà la posterior unió mecànica i biològica entre la dentina i el ciment radicular. Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 24 PER RECORDAR-HO La seqüència d'inducció a l'arrel segueix una pauta inversa a la coronària pel que fa al destí epitelial: la beina epitelial indueix la papil·la a formar odontoblasts (dentina), però les seves cèl·lules epitelials no arriben a produir esmalt funcionant a causa de la seva ràpida fragmentació. COMPROVA-HO 36 Quin teixit indueix la diferenciació dels odontoblasts radiculars i com ho fa?

Fragmentació epitelial, restes de Malassez i inici de la cementogènesi Un cop s'ha dipositat la dentina radicular primària i la capa de Hopewell-Smith, la continuïtat de la beina epitelial de Hertwig es trenca. La beina es desintegra i es fenestra en nombrosos cúmuls o cordons cel·lulars aïllats que migren cap a l'espai periodontal circumdant: els restes epitelials de Malassez. Detall histològic de la fragmentació de la beina i cementogènesi. La fragmentació de la beina és un pas imprescindible per al desenvolupament del periodonci d'inserció.

A través d'aquests espais buits que deixa l'epiteli: Les cèl·lules mesenquimàtiques indiferenciades del fol·licle dental migren i entren en contacte directe amb la dentina radicular mineralitzada. 1 Aquest contacte amb la dentina indueix la seva diferenciació en cementoblasts. 2 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 25 ERROR FREQÜENT Confondre l'origen embrionari dels restes de Malassez amb el mesènquima periodontal. Els restes de Malassez són estructures estrictament epitelials (vestigis de la beina de Hertwig). Si reben un estímul inflamatori o infecciós crònic, aquests nius epitelials poden proliferar i donar lloc a quists radiculars o formacions calcificades com els cementicles.

Estructura cel·lular Origen embriològic Destí o funció principal Beina epitelial de Hertwig Epitelis dental intern i extern (ectoderma) Indueix la dentina radicular i modela l'arquitectura de l'arrel Zona hialina de Hopewell-Smith Secreció de la beina de Hertwig Forma la interfase adhesiva (ciment intermedi) entre dentina i ciment Odontoblasts radiculars Papil·la dental (ectomesènquima) Dipositen la dentina de l'arrel Restes epitelials de Malassez Fragments residuals de la beina de Hertwig (ectoderma) Romanents epitelials al lligament periodontal; possibles focus quístics Cementoblasts Fol·licle dental (ectomesènquima) Dipositen el ciment radicular inicial Els cementoblasts comencen a sintetitzar matriu cementoide orgànica, que en mineralitzar-se constituirà el ciment radicular.

3 La resta del fol·licle dental s'organitza paral·lelament per originar els fibroblasts del lligament periodontal i els osteoblasts de l'os alveolar. 4 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 26 PROCÉS Fases de la formació de l'arrel dental COMPROVA-HO 37 Quina conseqüència tindria la manca de fragmentació de la beina epitelial de Hertwig? IDEES CLAU L'odontogènesi radicular s'inicia un cop s'ha completat la morfologia bàsica de la corona dental. La beina de Hertwig es constitueix a la nansa cervical per la fusió dels epitelis intern i extern sense reticle estrellat. El paper inductor de la beina de Hertwig sobre la papil·la dental genera els odontoblasts radiculars.

La zona hialina de Hopewell-Smith és una fina secreció de la beina epitelial prèvia a la seva fragmentació. La desintegració de la beina permet l'arribada de cèl·lules del fol·licle dental per formar els cementoblasts. Els restes epitelials de Malassez són cúmuls de naturalesa epitelial que persisteixen en el lligament periodontal. Fusió a la nansa cervical Unió d'epitelis intern i extern sense reticle estrellat. 1 Elongació de la beina Creixement apical i formació del diafragma epitelial. 2 Inducció d'odontoblasts Diferenciació a la papil·la i secreció de dentina. 3 Capa de Hopewell-Smith Dipòsit de substància homogènia interfacial.

4 Fragmentació epitelial Disrupció de la beina en restes de Malassez. 5 Inici de la cementogènesi Migració fol·licular i secreció de ciment. 6 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 27 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. A partir de quines estructures es forma la beina epitelial de Hertwig? 39. Quin paper biològic té la fragmentació de la beina de Hertwig en la cementogènesi? 40. Què són i on es localitzen els restes epitelials de Malassez? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Com està constituïda la beina epitelial de Hertwig? 42. Quin paper exerceix la beina de Hertwig sobre la papil·la dental? 43. Quina funció té la fragmentació de la beina de Hertwig? 44.

Quin origen tenen els anomenats restes epitelials de Malassez?

Epiteli dental extern i fol·licle dental a) Epiteli dental intern i extern exclusivament b) Estrat intermedi i papil·la dental c) Epiteli dental intern i reticle estrellat d) Inicia la secreció d'esmalt radicular a) Genera les fibres del lligament b) Sintetitza directament el ciment radicular c) Indueix la diferenciació d'odontoblasts radiculars d) Evitar la formació del lligament periodontal a) Facilitar el contacte fol·licular amb la dentina b) Estimular l'obertura de l'esmalt coronari c) Destruir la papil·la dental de l'arrel d) Ectodèrmic, provinents de la beina de Hertwig a) Endodèrmic procedent del conducte faringi b) Mesenquimàtic a partir del fol·licle dental c) Dentinari per mineralització de túbuls d) Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 28 5 Histologia de l'esmalt dental EN ACABAR SABRÀS Distingir la ultraestructura i orientació cristal·lina del cap i la cua del prisma d'esmalt.

Diferenciar les línies incrementals diàries de les estries de Retzius i la línia neonatal. Identificar les estructures hipomineralitzades i òptiques a la unió amelodentinària (plomalls, fusos, bandes de Hunter-Schreger). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Per què un empastament dental requereix materials adhesius artificials i no pot induir la regeneració cel·lular de l'esmalt danyat? L'esmalt dental constitueix la coberta externa de la corona anatòmica de les dents i és la substància més dura i mineralitzada de tot l'organisme humà.

A diferència dels altres teixits dentaris i periodontals (com la dentina, la polpa, el ciment radicular o l'os alveolar, que deriven de l'ectomesènquima; vegeu «Introducció al desenvolupament i estructura dentària»), l'esmalt és l'únic teixit calcificat d'origen purament ectodèrmic. Aquesta singularitat biològica determina completament el seu comportament clínic: els ameloblasts desapareixen per apoptosi durant l'erupció dentària, per la qual cosa l'esmalt madur és una estructura acel·lular, avascular, sense innervació i completament incapaç de regenerar-se de manera biològica davant de qualsevol lesió o desgast.

Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 29 ESQUEMA Arquitectura histològica de l'esmalt Composició química i propietats fisicoquímiques L'elevada duresa i la radiopacitat de l'esmalt provenen de la seva composició química ultraestructural. Un cop assolit l'estadi madur, l'esmalt presenta una distribució en massa altament asimètrica: Matriu inorgànica (96%): formada quasi íntegrament per cristalls d'hidroxiapatita ( ) densament empaquetats. Aquests cristalls són notablement més grans que els de l'os o la dentina, però resulten extremadament sensibles a la desmineralització per àcids provinents del metabolisme bacterià, procés que constitueix la base química de la càries dental.

Aigua (3%): es localitza a la perifèria cristal·lina i als microporus intercristal·lins, facilitant processos lents de difusió i bescanvi iònic. Matriu orgànica (1%): matriu acel·lular rica en proteïnes específiques, amb una absència total de col·lagen. Tècnica d'estudi histològic Fonament del mètode Estructures o elements observables Desgast per fricció S'aprima la dent per abrasió mecànica fins a obtenir una làmina translúcida sense aplicar productes químics. Permet preservar i analitzar la fracció mineral inorgànica (96%) i la trajectòria dels prismes.

Esmalt dental Matriu mineral acel·lular Esmalt prismàtic Unitats en ull de pany Cap del prisma Cristalls paral·lels Cua del prisma Cristalls oblics Esmalt aprismàtic Capa externa i interna Estructures incrementals Ritmes de creixement Estries de Retzius Període de 7 a 11 dies Accidents estructurals Zones hipomineralitzades Plomalls de Linderer Arbusts des de la CAD Fusos de l'esmalt Túbuls odontoblàstics atrapats Ca (PO ) (OH) 10 4 6 2 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 30 Tècnica d'estudi histològic Fonament del mètode Estructures o elements observables Desmineralització àcida Aplicació de solucions àcides per extreure les sals càlciques minerals i incloure el teixit en parafina.

Només deixa visible la xarxa orgànica residual (1%), provocant la pèrdua total de la matriu dura. Microscòpia electrònica (TEM i SEM) Ús de feixos d'electrons (transmissió en talls ultrafins o rastreig sobre superfícies metal·litzades). Detall ultraestructural dels cristalls individuals, la funda prismàtica i el relleu d'engranatge. ERROR FREQÜENT Intentar processar una mostra d'esmalt per la via histològica clàssica de desmineralització i inclusió en parafina per observar-ne els prismes: la desmineralització dissol el 96% inorgànic del teixit i fa desaparèixer l'arquitectura prismàtica. Per a l'esmalt madur s'ha d'emprar sempre la tècnica per desgast mecànic.

COMPROVA-HO 46 Per què una lesió de càries a l'esmalt no pot regenerar-se mitjançant la síntesi de nou esmalt biològic? Unitat estructural bàsica: els prismes de l'esmalt La matriu inorgànica s'organitza en milions d'unitats longitudinals denominades prismes de l'esmalt o bastons. Aquests prismes s'estenen de manera sinuosa des de la línia d'unió amelodentinària fins a la superfície externa de la dent coronària. La seva gènesi depèn de l'orientació del procés de Tomes de l'ameloblast secretor (vegeu «Odontogènesi coronària — Histogènesi de dentina i esmalt»). Esquema de la morfologia en ull de pany del prisma d'esmalt.

En un tall transversal, cada prisma presenta una morfologia clàssica en ull de pany o raqueta, distingint dues zones ben diferenciades: Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 31 Aquest disseny geomètric permet un engranatge perfecte: el cap d'un prisma s'encasta de forma compacta entre les cues dels prismes de la capa adjacent. Aquest imbricament confereix una enorme resistència biomecànica contra les forces oclusals i de cisallament, evitant la fractura de bastons aïllats. Cada prisma està envoltat per una beina o funda orgànica, una zona perifèrica on divergeixen les orientacions dels cristalls i s'hi concentra la matriu no mineralitzada restant.

Aquesta beina conté proteïnes no col·làgenes com les enamelines (derivades de la degradació de les amelogenines), la tuftelina i la parvalbúmina, a més de proteïnes exògenes incorporades de la saliva com l'albúmina. A les zones inicials i terminals de l'amelogènesi es forma l'anomenat esmalt aprismàtic: una capa homogènia sense organització en bastons situada just a la unió amelodentinària (la primera a dipositar- se) i a la superfície més externa de la corona erupcionada (la darrera a secretar-se quan el procés de Tomes ja ha involucionat).

Variacions regionals del gruix i la mineralització El gruix de la capa d'esmalt no és uniforme al llarg de la corona dental: Gruix màxim: s'assoleix a les cúspides dels molars i premolars i a la vora incisal de les dents anteriors, zones de fort xoc masticatori. Pel que fa a les cares axials, l'esmalt és més gruixut a la cara vestibular que a la lingual o palatina, assolint el màxim desenvolupament proximal a la cara mesial. Gruix mínim: es localitza al coll de la dent (cèrvix), a nivell de la línia amelocementària, així com al fons dels solcs i fosses intercuspídies, on pot arribar a ser summament prim o interromput, afavorint el risc de càries penetrant.

COMPROVA-HO 47 En quina regió del prisma d'esmalt els cristalls d'hidroxiapatita es troben orientats de forma obliqua i per què és important aquesta alternança? Estructures histològiques incrementals La secreció d'esmalt és un procés periòdic i rítmic que deixa empremtes estructurals a l'interior de la matriu mineralitzada: Cap o cúpula esfèrica: és la porció apical més ampla del prisma. En aquesta zona, els cristalls d'hidroxiapatita es disposen en sentit estrictament paral·lel a l'eix major longitudinal del bastó. 1 Cua: prolongació basal més prima i allargada, amb terminació irregular. Aquí els cristalls d'hidroxiapatita s'orienten de manera obliqua respecte a l'eix principal.

2 Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 32 Microfotografia de les estriacions transversals i les estries de Retzius. Estriacions transversals dels prismes: bandes transversals fosques que creuen el prisma a intervals regulars d'uns 4 µm, que representen el ritme de secreció diari de l'ameloblast. Estries de Retzius: línies d'increment que representen un cicle biològic de major latència, corresponents a pauses cada 7 a 11 dies. En talls longitudinals transcorren de forma obliqua des de la unió amelodentinària cap a la superfície, mentre que en talls transversals s'observen com a anells concèntrics semblants als anells de creixement dels arbres.

Línia neonatal (línia de Rushton-Orban): una estria de Retzius molt accentuada que marca el xoc metabòlic del naixement i reflecteix el brusc canvi fisiològic de la transició a la vida extrauterina. Es troba a totes les dents temporals i a les cúspides del primer molar permanent. Periquimàties: solcs o depressions lineals paral·leles visibles directament a la superfície externa de l'esmalt jove, formats pel punt d'aflorament de les estries de Retzius en arribar a la perifèria coronària.

PROCÉS Periodicitat de la secreció de l'esmalt 1 Secreció diària Increment continu d'uns 4 µm de matriu 2 Estriació transversal Línia visible cada 24 hores 3 Estria de Retzius Pausa metabòlica cada 7 a 11 dies 4 Aflorament perifèric Solcs de periquimàties a la corona externa Accidents i estructures secundàries de l'esmalt Durant el desenvolupament dental es produeixen fenòmens d'entrecreuament de prismes, fallades d'ompliment mineral o atrapaments cel·lulars que originen estructures característiques a la matriu coronària: Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 33 Tall histològic per desgast mostrant la unió amelodentinària rugosa.

Estructura Origen i caràcter histològic Localització i trajectòria Plomalls de Linderer Estructures hipomineralitzades riques en proteïnes residuals per canvis de direcció en grups de prismes. Morfologia similar a petits arbustos. Neixen a la unió amelodentinària i s'endinsen cap a un terç de l'esmalt intern. Fusos de l'esmalt Extrems de prolongacions odontoblàstiques atrapades en la matriu d'esmalt abans que els ameloblasts iniciessin la secreció mineralitzada. Travessen la unió amelodentinària cap a l'esmalt interior com a petits bastons cecs. Bandes de Hunter- Schreger Fenomen òptic generat pel canvi periòdic de curvatura espacial de grups de prismes (zones de parazonies i diazonies).

S'observen amb llum reflectida en talls per desgast com a bandes clares i fosques alternades. Nusos de l'esmalt Aparença de torsió i entrecreuament intricat de grups de prismes provocat per la forta curvatura del teixit. Es concentren a les regions de les cúspides dentàries sotmeses a màxima pressió mecànica. Làmines de l'esmalt Fissures o defectes laminars verticals lineals d'origen congènit o post-eruptiu que contenen restes orgàniques. Recorren des de la superfície de l'esmalt cap a l'interior, podent arribar a la dentina.

Pel que fa a les làmines de l'esmalt, es classifiquen en tres tipus segons la seva etiopatogènia estructural: Tipus A: segments de prismes curts amb hipomineralització congènita localitzada; no solen traspassar l'esmalt intern. Tipus B: zones esquerdades originades durant la morfogènesi que queden farcides de cèl·lules epitelials degenerades de l'òrgan dentari; poden arribar a la dentina. Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 34 Tipus C: microesquerdes produïdes un cop erupcionada la dent per impacte funcional o tèrmic, envaïdes secundàriament per matèria orgànica i proteïnes salivals; amb freqüència penetren fins a la dentina subjacent.

La unió amelodentinària (CAD) presenta un contorn fortament festonejat i rugós. Aquesta morfologia encaixa íntimament els cristalls de la dentina i l'esmalt per estabilitzar biomecànicament la coberta coronària contra les forces masticatòries que actuen al llarg de la vida de l'individu. COMPROVA-HO 48 En què es diferencien morfològicament i funcionalment un fus de l'esmalt i un plomall de Linderer? IDEES CLAU L'esmalt madur és l'únic teixit dur d'origen purament ectodèrmic, compost per un 96% de matriu inorgànica mineral d'hidroxiapatita i un 4% d'aigua i matriu orgànica no col·làgena.

Com que els ameloblasts involucionen i moren per apoptosi durant l'erupció, l'esmalt és un teixit acel·lular, avascular i sense capacitat biològica de reparació cel·lular. La unitat estructural bàsica és el prisma d'esmalt, que presenta una morfologia en ull de pany (cap esfèric amb cristalls paral·lels i cua amb cristalls oblics) per garantir el màxim engranatge mecànic. L'esmalt aprismàtic es troba a la interfície immediata amb la dentina i a la superfície més externa de la corona erupcionada. El creixement periòdic de l'esmalt queda registrat en les estriacions transversals diàries ( ), les estries de Retzius (7 a 11 dies) i les periquimàties.

Les estructures d'interès histopatològic inclouen els plomalls de Linderer, els fusos de l'esmalt, les bandes de Hunter-Schreger i les làmines (tipus A, B i C). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 49. Quina diferència química i d'origen embriològic fonamental separa l'esmalt de la dentina i de l'os? 50. Què representen les periquimàties a la superfície dental i amb quina estructura interna es correlacionen? 51. Com es generen les bandes de Hunter-Schreger i per quina raó apareixen com a línies clares i fosques alternades? 4 \mum Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 35 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 52.

Quin és el percentatge de matriu inorgànica d'hidroxiapatita a l'esmalt madur? 53. Quina disposició adopten els cristalls d'hidroxiapatita al cap d'un prisma d'esmalt? 54. A quina distància mitjana de secreció corresponen les estriacions transversals dels prismes? 55. Quina és la causa histològica de la formació dels fusos de l'esmalt?

50% a) 70% b) 85% c) 96% d) Disposats de forma completament desordenada a) Paral·lels a l'eix major del bastó b) Perpendiculars a la beina del prisma c) Oblics respecte a l'eix del bastó d) 4 µm per dia a) 10 µm per setmana b) 15 µm per dia c) 1 µm cada hora d) Concentració anòmala d'enamelina a la funda a) Microfractures posteriors a l'erupció dentària b) Prolongacions d'odontoblasts atrapades a l'esmalt c) Restes degenerades de l'òrgan de l'esmalt d) Apunts d'Histologia i Embriologia Bucodental 36 6 Dentina EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la composició i la distribució de la dentina peritubular i la dentina intertubular.

Classificar la dentina segons la cronologia de secreció distingint dentina primària, secundària i terciària. Discriminar entre les línies incrementals de Von Ebner i les línies de contorn d'Owen. Identificar les respostes dentinàries davant de lesions per càries: dentina reactiva, reparativa i escleròtica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 56 Per què sentim una punxada aguda de dolor en una dent amb la dentina exposada quan bevem aigua molt freda, si la dentina no conté vasos ni nervis a la seva perifèria? 1.

Composició química i organització general La dentina constitueix l'eix estructural de la dent i representa el teixit mineralitzat de major volum en l'òrgan dentari (vegeu «Introducció al desenvolupament i estructura dentària»). És el segon teixit més dur de l'organisme després de l'esmalt (vegeu «Histologia de l'esmalt dental»). A la corona queda recoberta per l'esmalt, mentre que a la porció radicular es troba protegida pel ciment (vegeu «Periodonci d'inserció — Ciment radicular»).

Per la seva cara interna, la dentina delimita la cavitat pulpar, on s'allotja la polpa dental, teixit conjuntiu a partir del qual s'origina i es manté funcionalment (vegeu «Histologia del complex dentina-polpa — Polpa dental»). Es tracta d'una estructura viva, porosa, permeable, desproveïda de vascularització pròpia i dotada d'una marcada sensibilitat. La seva matriu extracel·lular és secretada de forma contínua pels odontoblasts, cèl·lules…