Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules

I 0 flashcards i 13 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SISTEMA BUCODENTAL Grau en Odontologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Resum complet d'histologia bucodental: odontogènesi, esmalt, complex dentinopulpar, periodonci, ATM, mucosa oral i glàndules salivals per a Odontologia.

APREN.AI Índex Odontogènesi 1 Origen embrionari i estadis de morfodiferenciació coronària Interacció epitelio-mesenquimàtica i formació de les làmines dentals Estadi de brot o germen (botó) Estadi de casquet (caputxó) Estadi de campana i diferenciació coronària 2 Dentinogènesi, amelogènesi i formació de l'arrel Inducció recíproca i primacia de la dentinogènesi Diferenciació dels odontoblasts i formació de la dentina coronària Cicle biològic de l'ameloblast i amelogènesi Formació de l'arrel dentària i beina epitelial de Hertwig 3 Esmalt dental — Ultraestructura, prismes i unitats estructurals Composició química i propietats físiques Arquitectura del prisma d'esmalt Organització i trajectòria prismàtica Línies incrementals de creixement Estructures hipomineralitzades i d'unió Tècniques de processament histològic de l'esmalt Complex dentinopulpar 4 Estructura i classificació de la dentina Naturalesa i composició del teixit dentinari Predentina i front de mineralització Classificació cronològica de la dentina Subdivisions de la dentina primària: del mantell, globular i circumpulpar Arquitectura tubular: túbuls, prolongacions i ramificacions Dentina intratubular (peritubular), beina de Neumann i dentina intertubular Línies incrementals de la dentina Estructures particulars de la dentina radicular 5 Biologia de la polpa dental i sensibilitat Organització estructural i relacions anatòmiques de la polpa dental Arquitectura zonal de la polpa dental Biologia i característiques de l'odontoblast Altres components cel·lulars, matriu extracel·lular i vascularització Transmissió del dolor i teories de la sensibilitat dentinària Calcificacions pulpars reactives Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 1 Periodonci d'inserció 6 Cement radicular Cementogènesi i diferenciació cel·lular Organització de la matriu i components cel·lulars Classificació histològica del cement Relacions a la unió amelocementària Biologia de la resorció, reparació i alteracions cementàries 7 Lligament periodontal Concepte, desenvolupament i funcions del lligament periodontal Components de la matriu extracel·lular i grups de fibres Poblacions cel·lulars i restes epitelials de Malassez 8 Os alveolar i remodelació òssia Organització general de l'apòfisi alveolar L'os alveolar pròpiament dit: terminologia i caràcter histofuncional Arquitectura de l'os esponjós i funcions de l'apòfisi alveolar Dinàmica tissular: modelació, remodelació i resposta a les forces ortodòntiques 9 Articulació temporomandibular (ATM) — Histologia i biomecànica articular Superfícies articulars i histologia del còndil mandibular El disc articular i la divisió dels compartiments Membrana i líquid sinovials Càpsula articular, lligaments i musculatura associada Mucosa oral 10 Organització general i epiteli pla estratificat Organització tissular bàsica i funcions fisiològiques Classificació funcional de la mucosa bucal Complexos d'unió cel·lular a l'epiteli bucal Estrats de l'epiteli bucal queratinitzat Variants epitelials: queratinitzat, paraqueratinitzat i no queratinitzat Mecanisme de cornificació i dinàmica de recanvi tissular 11 Poblacions cel·lulars no queratinòcites Organització general de les cèl·lules no queratinòcites Melanòcits: síntesi de pigment i citocrínia Cèl·lules de Langerhans: vigilància i presentació antigènica Cèl·lules de Merkel: mecanorecepció i contactes epitelials Taula comparativa de les cèl·lules no queratinòcites Glàndules salivals 12 Histogènesi, acins i sistema de conductes Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 2 Histogènesi i organització arquitectònica glandular Unitats secretores: caracterització dels acins i cèl·lules mioepitelials El sistema de conductes excretors i la modificació de la saliva 13 Fisiologia salival, glàndules majors i correlacions clíniques Fisiologia i composició de la secreció salival Control neurovegetatiu de la secreció Glàndules salivals majors Glàndules salivals menors Correlacions clinicopatològiques i canvis amb l'edat 14 Resum per repassar Odontogènesi i teixits dentaris Periodonci d'inserció i ATM Mucosa oral i glàndules salivals Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 3 1 Origen embrionari i estadis de morfodiferenciació coronària EN ACABAR SABRÀS Distingir l'origen embrionari dels teixits de l'òrgan de l'esmalt, la papil·la i el sac dental. Descriure la seqüència temporal des de la làmina dental fins a l'estadi de campana. Identificar el paper regulador del nus de l'esmalt i la vascularització en la diferenciació coronària. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què l'esmalt dental no es pot regenerar un cop destruït en una dent adulta, a diferència de la dentina?

L'odontogènesi és el conjunt de processos coordinats que condueixen al desenvolupament dels elements dentaris en els maxil·lars embrionaris. L'ésser humà té una naturalesa difiodonta, ja que desenvolupa dues denticions successives: una dentició primària o decídua (formada per 20 dents) i una dentició definitiva o permanent (composta per 32 dents). Cada peça creix com una entitat anatòmica independent a partir de diàlegs moleculars precisos.

Odontogènesi 1 Origen embrionari i estadis de morfodiferenciació coronària 2 Dentinogènesi, amelogènesi i formació de l'arrel Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 4 ESQUEMA Components embrionaris de l'odontogènesi Interacció epitelio-mesenquimàtica i formació de les làmines dentals El desenvolupament comença cap a la sisena setmana del període prenatal. L'ectoderma que recobreix la cavitat bucal primitiva prolifera cap a l'interior del mesènquima subjacent. Aquest darrer prové de cèl·lules de la cresta neural de la regió mesocefàlica del tub neural, anomenat habitualment ectomesènquima.

Aquestes cèl·lules de la cresta neural també participen en l'origen d'estructures veïnes com glàndules salivals, ossos, cartílags, nervis i músculs facials. La invaginació de l'ectoderma produeix una banda contínua coneguda com a làmina dental general al llarg del perímetre del maxil·lar i de la mandíbula, començant per la línia mitjana. En aquesta làmina sorgeixen 20 engruiximents localitzats que originen els gèrmens de la dentició temporal. Posteriorment, la vora lliure continua creixent per donar lloc a la làmina de successió, responsable dels incisius, canins i premolars permanents.

En canvi, els queixals permanents no substitueixen cap predecessor decidu: es formen a partir d'extensions posteriors de la mateixa làmina dental general. Els darrers a formar-se són els tercers molars, que completen el seu desenvolupament al voltant dels 15 anys d'edat. DEFINICIÓ L'agenèsia dental és el dèficit en el nombre de dents causat per fallades en la iniciació del germen dentari: Hipodòncia: manca congènita de menys de sis dents permanents. Oligodòncia: absència congènita de més de sis peces dentàries permanents. COMPROVA-HO 2 Per quina raó els molars permanents no sorgeixen de la làmina de successió?

Germen dentari Unitat formadora primària Òrgan de l'esmalt Derivat ectodèrmic oral Esmalt Teixit mineralitzat dur Papil·la dentària Ectomesènquima condensat Complex dentinopulpar Dentina i polpa Sac dental Càpsula mesenquimàtica Periodonci d'inserció Cement, lligament i os Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 5 Estadi de brot o germen (botó) L'estadi de germen o botó és una fase inicial breu de proliferació cel·lular activa. La capa basal de l'epiteli bucal pateix divisions mitòtiques i forma masses arrodonides de cèl·lules mare epitelials que s'enfonsen en el teixit connectiu adjacent. Tall histològic i diagrama del germen dentari en estadi de brot.

Histològicament, el brot presenta una organització cel·lular simple: Àrea perifèrica: estructurada per cèl·lules d'aspecte cuboide que descansen sobre la làmina basal. Àrea central: constituïda per cèl·lules poligonals estretament empaquetades, amb una activitat biosintètica molt elevada i cúmuls intracel·lulars de glicogen. A les capes més superficials es poden detectar alguns fenòmens d'apoptosi cel·lular. Mentre el botó prolifera, l'ectomesènquima perifèric respon condensant-se al seu voltant, preparant les bases de la futura papil·la dentària.

Estadi de casquet (caputxó) Al voltant de la novena setmana de gestació, la divisió cel·lular desigual dins del botó epitelial modela una concavitat a la seva base profunda. Aquesta nova morfologia transforma el brot en un casquet o caputxó, que roman connectat a la làmina mitjançant el peduncle o pedicle dental. Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 6 Esquema cronològic dels estadis del desenvolupament i maduració dentària.

En aquesta fase ja queden definides les tres unitats fonamentals del germen dentari: L'òrgan de l'esmalt es diferencia internament en tres capes cel·lulars: Epiteli dental extern: una monocapa de cèl·lules cuboides baixes orientades cap a l'exterior del germen. Epiteli dental intern (preameloblàstic): una capa simple de cèl·lules cilíndriques que delimiten la concavitat i contacten amb la papil·la mitjançant una membrana basal (futura connexió amelodentinària). Més endavant donaran lloc als ameloblasts. Reticle estrellat: situat entre els dos epitels. Les cèl·lules adquireixen ramificacions i s'uneixen entre si mitjançant desmosomes.

Sintetitzen una matriu rica en àcid hialurònic, molècula molt hidròfila que reté aigua; la pressió osmòtica separa els cossos cel·lulars i amplia l'espai intercel·lular, complint funcions metabòliques i de protecció mecànica. A l'epiteli intern s'organitza el nus primari de l'esmalt, un cúmul cel·lular que actua com a centre de senyalització primari que regeix la forma coronària. Del nus parteix la corda de l'esmalt, un cordó fibril·lar que s'estén fins a una osca de l'epiteli extern. Un cop complerta la seva activitat morfogènica, Òrgan de l'esmalt: component d'estirp ectodèrmica que originarà l'esmalt de la corona.

1 Papil·la dentària: condensació ectomesenquimàtica continguda dins de la concavitat inferior del casquet; serà l'origen del complex dentinopulpar. 2 Sac o fol·licle dental primitiu: condensació fibril·lar ectomesenquimàtica que envolta exteriorment l'òrgan de l'esmalt i la papil·la. 3 Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 7 aquestes estructures temporals s'eliminen per apoptosi. COMPROVA-HO 3 Quina funció mecànica i química té la síntesi d'àcid hialurònic al reticle estrellat? Estadi de campana i diferenciació coronària Entre la 14a i la 18a setmana de vida intrauterina, la invaginació epitelial s'aprofundeix adquirint forma de campana.

En aquest estadi s'assoleix tant la morfodiferenciació de les cúspides com la histodiferenciació dels llinatges secretors. Diagrama de l'òrgan de l'esmalt i papil·la en estadi de campana. L'òrgan de l'esmalt incorpora ara un quart estrat: Estrat intermedi: format per capes planes de cèl·lules unides per desmosomes entre el reticle estrellat i l'epiteli intern. Cooperen estretament amb els ameloblasts en la síntesi de l'esmalt. Epiteli extern: les seves cèl·lules es tornen planes i simples. Estableix una xarxa o plexe capil·lar vascularitzat extern que nodreix les cèl·lules internes per difusió.

Reticle estrellat: s'aprima a les futures cúspides o vores incisives per reduir la distància de difusió dels nutrients provinents dels vasos del sac dental cap als ameloblasts actius. A la perifèria de la papil·la dentària, les cèl·lules ectomesenquimàtiques reben senyals de l'epiteli intern i es diferencien en preodontoblasts i finalment en odontoblasts. Aquests s'allarguen, es polaritzen i comencen a dipositar una matriu orgànica (90 % de col·lagen de tipus I i 10 % de proteïnes no Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 8 col·làgenes) denominada predentina, acompanyada d'espais intercel·lulars que poden contenir fibres reticulars de Von Korff.

Passades 24 hores, aquesta predentina comença a mineralitzar-se en dentina. La dentinogènesi sempre precedeix l'amelogènesi: només després de formar-se els primers increments de dentina els ameloblasts comencen a secretar la matriu de l'esmalt (vegeu «Odontogènesi — Dentinogènesi, amelogènesi i formació de l'arrel»). El sac dental es consolida en dues capes: una externa amb abundants fibres de col·lagen de tipus I i III disposades circularment, i una interna amb cèl·lules mesenquimàtiques precursores del periodonci d'inserció (cement, lligament periodontal i os alveolar).

La làmina dental involuciona en la zona anterior, mentre persisteix activa cap a distal per a la formació dels queixals permanents. Estructura embrionària Origen embrionari Teixits que en deriven en la dent adulta Òrgan de l'esmalt Ectoderma bucal Esmalt dental Papil·la dentària Ectomesènquima (cresta neural) Complex dentinopulpar (dentina i polpa) Sac o fol·licle dental Ectomesènquima (cresta neural) Periodonci d'inserció (cement, lligament periodontal i os alveolar) ERROR FREQÜENT Atribuir un origen ectodèrmic a totes les estructures dures de la dent. Només l'esmalt és ectodèrmic.

La dentina, la polpa, el cement i l'os alveolar s'originen a partir de l'ectomesènquima derivat de la cresta neural. COMPROVA-HO 4 Quin teixit mineralitzat és el primer a dipositar-se a la corona i quina cèl·lula el produeix? IDEES CLAU L'espècie humana és difiodonta i genera 20 peces decídues i 32 dents permanents al llarg del desenvolupament. L'esmalt és l'únic teixit d'estirp ectodèrmica directa; la papil·la i el fol·licle deriven de l'ectomesènquima de la cresta neural. La làmina dental s'inicia cap a la sisena setmana prenatal, mentre que la làmina de successió produeix els substituts permanents dels decídus.

L'òrgan de l'esmalt progressa pels estadis de brot, casquet i campana amb diferenciació cel·lular progressiva. El nus primari de l'esmalt actua com a centre organitzador morfogenètic fins a la seva eliminació per apoptosi. La dentinogènesi sempre té lloc abans de l'amelogènesi durant la mineralització coronària. Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 9 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferencia l'origen de la làmina dels molars permanents respecte a la dels incisius permanents? 6. Com arriba la nutrició als ameloblasts de l'òrgan de l'esmalt a l'estadi de campana?

ODONTOGÈNESI 2 Dentinogènesi, amelogènesi i formació de l'arrel EN ACABAR SABRÀS Distingir la seqüència temporal i les interaccions inductives entre dentinogènesi i amelogènesi. Descriure les etapes funcionals de l'ameloblast i la composició de la matriu de l'esmalt. Explicar el mecanisme de formació de l'arrel dental mitjançant la beina epitelial de Hertwig. Identificar l'origen embrionari de les restes de Malassez, els conductes accessoris i les perles d'esmalt. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per què no pot existir una dent que tingui esmalt però manqui completament de dentina subjacent?

Inducció recíproca i primacia de la dentinogènesi La histogènesi dels teixits durs dentaris es basa en una estricta comunicació epitelimesenquimàtica entre l'ectoderma de l'òrgan de l'esmalt i l'ectomesènquima de la papil·la dentària (vegeu «Odontogènesi — Origen embrionari i estadis de morfodiferenciació coronària»). En aquesta seqüència d'interaccions instructives, la dentinogènesi sempre precedeix l'amelogènesi. Els preameloblasts indueixen la diferenciació cel·lular a la perifèria de la papil·la, però els ameloblasts no poden secretar esmalt fins que no reben el senyal de la primera capa de matriu dentinària ja dipositada.

DEFINICIÓ La dentinogènesi és el procés biològic de formació de la dentina per part dels odontoblasts, que comprèn la secreció inicial d'una matriu orgànica no mineralitzada (predentina) i la seva posterior calcificació mitjançant cristalls d'hidroxiapatita. El creixement de la corona dental és rítmic i incremental: s'alternen fases d'activitat secretora amb períodes de repòs. La formació s'inicia a la cúspide o vora incisal i progressa en sentit cervical cap a l'arrel futura.

Paral·lelament, a mesura que es dipositen les primeres capes mineralitzades al voltant del teixit mesenquimàtic ricament innervat i vascularitzat, la papil·la dentària central passa a denominar-se formalment polpa dental. Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 10 Micrografia de la unió amelodentinària mostrant la primera predentina i el mantell. COMPROVA-HO 8 Quina condició histològica prèvia és indispensable perquè els ameloblasts comencin a secretar la matriu d'esmalt?

Diferenciació dels odontoblasts i formació de la dentina coronària Durant l'estadi de campana, les cèl·lules ectomesenquimàtiques perifèriques de la papil·la s'allarguen i adopten l'aspecte típic d'una cèl·lula secretora de proteïnes. Polaritzen el seu citoplasma desplaçant el nucli cap a l'extrem basal, mentre desenvolupen un reticle endoplasmàtic rugós (RER), mitocòndries abundants i un aparell de Golgi molt voluminós. A l'extrem oposat (apical) es projecta una prolongació citoplasmàtica: el procés odontoblàstic.

A mesura que l'odontoblast segrega matriu i retrocedeix cap a la polpa dental, aquest procés s'allarga progressivament i queda allotjat dins dels tubs dentinaris, envoltat de líquid dentinari procedent del plasma. Diferenciació i síntesi: Transcripció i acoblament de proteïnes al RER i empaquetament en vesícules secretores al complex de Golgi. 1 Secreció de predentina: Alliberament per exocitosi d'una xarxa fibril·lar inicial constituïda predominantment per col·lagen de tipus I i substància fonamental.

2 Mineralització a les 24 hores: Els odontoblasts capten i concentren calci, augmenten els ions fosfat mitjançant la fosfatasa alcalina i alliberen vesícules matricials on precipiten cristalls d'hidroxiapatita que després conflueixen.

3 Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 11 Tipus de dentina coronal Composició fibril·lar Mecanisme de mineralització Dentina del mantell Xarxa de fibres reticulars de Von Korff (col·lagen tipus III) associades a col·lagen tipus I Aposició mitjançant vesícules matricials que alliberen els primers nuclis d'hidroxiapatita Dentina circumpulpar Fibril·les de col·lagen tipus I més primes i d'orientació irregular Formació i fusió de nuclis globulars de cristal·lització anomenats calcosferits Si la fusió dels calcosferits durant la mineralització circumpulpar no arriba a completar-se satisfactòriament, queden zones hipomineralitzades anomenades dentina interglobular.

ERROR FREQÜENT Confondre la predentina amb la dentina madura. La predentina és la banda orgànica immadura, sense mineralitzar, situada sempre en íntim contacte amb el soma dels odontoblasts a la vora pulpar. Es calcifica aproximadament vint-i-quatre hores després de ser secretada. COMPROVA-HO 9 Quina és la diferència principal en la matriu fibril·lar de la dentina del mantell respecte a la dentina circumpulpar? Cicle biològic de l'ameloblast i amelogènesi L'amelogènesi és el complex procés mitjançant el qual les cèl·lules de l'epiteli intern de l'òrgan de l'esmalt sintetitzen i maduren la coberta adamantina de la corona dental.

Al llarg de la seva vida funcional, l'ameloblast travessa diverses etapes morfològiques i funcionals ben delimitades: Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 12 Esquema de les etapes funcionals dels ameloblasts durant l'amelogènesi coronària. PROCÉS Fases funcionals de l'ameloblast durant l'odontogènesi Durant l'etapa secretora, l'ameloblast desenvolupa a l'extrem apical una prolongació cònica especialitzada anomenada procés de Tomes.

La secreció a través de les diferents cares d'aquesta prolongació és el factor arquitectònic responsable directe d'orientar els cristalls i generar els prismes o Morfogènesi Interacció instructiva amb l'ectomesènquima papil·lar per definir la forma coronal. 1 Organització i diferenciació Elongació cel·lular i polarització invertint la posició de nucli i Golgi. 2 Secreció activa Desenvolupament del procés de Tomes i secreció d'amelogenines i components estructurals. 3 Transició i maduració Pèrdua del procés de Tomes, degradació enzimàtica i reabsorció de matriu orgànica. 4 Protecció coronal Secreció de la cutícula primària per protegir l'esmalt mineralitzat fins a l'erupció.

5 Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 13 varetes de l'esmalt. Les cèl·lules es mantenen unides en una filera coherent mitjançant sistemes d'unió cel·lular (desmosomes i barres terminals). La matriu orgànica primerenca està dominada per proteïnes específiques: les amelogenines representen el 90% del total, acompanyades d'ameloblastina i enamelina. Durant la fase de transició i maduració, la metal·loproteasa de la matriu 20 (MMP-20) i la cal·licreïna 4 (KLK4) degraden proteolíticament aquesta xarxa orgànica. L'ameloblast amb vora rugosa reabsorbeix els pèptids i l'aigua, permetent que l'espai sigui ocupat massivament per cristalls de fosfat càlcic.

PER RECORDAR-HO Les amelogenines construeixen l'andamiatge de l'esmalt, però han de desaparèixer perquè la corona adquireixi duresa. La transició de vora apical rugosa (funció reabsortiva) a llisa permet la neteja de matriu i la mineralització massiva. COMPROVA-HO 10 Quin paper compleix el procés de Tomes de l'ameloblast secretor? Formació de l'arrel dentària i beina epitelial de Hertwig Quan la morfologia coronària s'ha completat i la deposició d'esmalt arriba al límit amelocementari, s'inicia el desenvolupament radicular.

A la zona de flexió o nansa cervical, l'epiteli intern i extern de l'òrgan de l'esmalt proliferen conjuntament cap a l'ectomesènquima subjacent sense la interposició de reticle estrellat ni estrat intermedi, constituint la beina epitelial radicular de Hertwig. Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 14 Esquema del desenvolupament de la beina de Hertwig i diafragma epitelial. Aquesta beina descriu una inflexió d'uns 45° cap a l'interior a l'extrem distal, conformant el diafragma epitelial. El diafragma envolta l'orifici apical primari i delimita la vora inferior de la cambra pulpar, mentre que la porció vertical superior rep el nom de tronc radicular.

Les cèl·lules de la capa interna de la beina indueixen la diferenciació de les cèl·lules ectomesenquimàtiques de la perifèria pulpar en nous odontoblasts radiculars, que comencen a dipositar dentina radicular. Abans de fragmentar-se, la capa interna pot secretar una capa prima acel·lular de tipus queratínic anomenada cement intermedi, que segella la superfície externa dels túbuls dentinaris. Bifurcació radicular i alteracions del desenvolupament En les peces multiradiculars (molars i premolars), el diafragma epitelial emet dues o tres llengüetes o extensions horitzontals orientades cap al centre de la cambra polpar.

Aquestes prolongacions contacten entre si i es fusionen, dividint el conducte apical inicial en dues o tres obertures individuals independents a partir de les quals creixerà cada arrel.

Estructura / Entitat Origen histològic Funció biològica o rellevància clínica Restes epitelials de Malassez Disgregació programada de la beina radicular de Hertwig Nius epitelials residuals al si del lligament periodontal que poden proliferar davant estímuls inflamatoris formant quists radiculars Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 15 Estructura / Entitat Origen histològic Funció biològica o rellevància clínica Conductes accessoris o laterals Ruptura prematura focal de la continuïtat de la beina de Hertwig Comuniquen directament la polpa amb el periodonci, servint de vies de transmissió per a processos patològics Perla de l'esmalt Cèl·lules de la beina que romanen adherides a la dentina radicular i es diferencien en ameloblasts funcionals Massa ectòpica d'esmalt dipositada a la superfície de l'arrel (freqüentment a les zones de bifurcació) A mesura que l'arrel s'allarga per la constant divisió a la zona de proliferació polpar i radicular, la dent inicia el seu moviment eruptiu axial cap a la cavitat oral, avançant a una velocitat coordinada amb la gènesi radicular.

COMPROVA-HO 11 Com s'origina una perla de l'esmalt a la regió radicular? IDEES CLAU La dentinogènesi sempre precedeix cronològicament l'amelogènesi mitjançant processos d'inducció epitelimesenquimàtica recíproca. La primera matriu dentinària sintetitzada és la dentina del mantell, rica en fibres reticulars de Von Korff (col·lagen de tipus III), seguida per la dentina circumpulpar mineralitzada mitjançant calcosferits. L'ameloblast transcorre per etapes morfogenètica, d'organització, secretora (amb procés de Tomes), de transició, de maduració i de protecció final.

Les amelogenines representen al voltant del 90% de la matriu orgànica de l'esmalt jove i són degradades per les proteases MMP-20 i KLK4 durant la maduració. La beina epitelial de Hertwig s'origina per fusió dels epitels intern i extern de l'òrgan de l'esmalt sense reticle estrellat, modela l'arrel i indueix la dentinogènesi radicular. La fragmentació de la beina de Hertwig genera les restes epitelials de Malassez i permet l'arribada dels cementoblasts; fallades focals causen conductes accessoris o perles d'esmalt. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Per quin motiu és imprescindible la formació prèvia de predentina mineralitzada abans de l'amelogènesi? 13.

Com actua l'ameloblast durant la fase de maduració per aconseguir la mineralització gairebé completa de l'esmalt? 14. Quina alteració histològica explica l'aparició d'un conducte pulpar lateral o accessori? Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 16 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin teixit adult deriva directament de l'ectoderma bucal? 16. Com es defineix l'absència congènita de quatre dents permanents? 17. Quina funció compleix el nus de l'esmalt durant l'estadi de casquet? 18. Quin esdeveniment cel·lular precedeix immediatament l'amelogènesi? 19.

Quin component fibril·lar caracteritza inicialment la matriu orgànica de la dentina del mantell? 20. Quina estructura de l'ameloblast secretor és la responsable directa d'organitzar els prismes d'esmalt? 21. Quina proporció aproximada de la matriu orgànica de l'esmalt inicial correspon a les amelogenines? 22. Com es defineix la beina epitelial radicular de Hertwig?

El cement radicular a) La dentina coronària b) L'esmalt dental c) La polpa dental d) Anodòncia a) Hipodòncia b) Oligodòncia c) Displàsia dentària d) Centre organitzador morfològic a) Generar el cement primitiu b) Sintetitzar predentina coronària c) Formar la polpa radicular d) La formació de dentina a) L'obertura radicular b) La degradació del cement c) L'erupció de la corona d) Prismes d'ameloblastina a) Filaments queratínics de Malassez b) Fibres reticulars de Von Korff c) Fibres elàstiques madures d) Diafragma epitelial a) Membrana amelodentinària b) Procés de Tomes c) Banda terminal basal d) El 70% a) El 90% b) El 50% c) Menys del 20% d) Unió d'epiteli intern i extern sense reticle estrellat a) Proliferació exclusiva de l'estrat intermedi coronal b) Condensació de fibroblasts de la polpa dental c) Capa acel·lular provinent del sac fol·licular d) Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 17 3 Esmalt dental — Ultraestructura, prismes i unitats estructurals EN ACABAR SABRÀS Distingir la composició inorgànica i orgànica de l'esmalt dental i les seves propietats biomecàniques Descriure la ultraestructura del prisma d'esmalt segons el model d'ull de pany i la seva relació amb els ameloblasts Diferenciar les línies incrementals d'aposició coronària de les bandes òptiques de Hunter- Schreger Classificar les estructures hipomineralitzades i contrastar l'origen dels plomalls respecte als fusos de l'esmalt PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Com pot un teixit completament acel·lular i compost en un 96% per mineral suportar càrregues masticatòries intenses sense trencar-se contínuament?

L'esmalt dental és una coberta protectora d'origen purament ectodèrmic que recobreix anatòmicament la corona de les peces dentàries i suporta l'estrès mecànic masticatori (el procés de secreció per part dels ameloblasts es detalla a «Odontogènesi — Dentinogènesi, amelogènesi i formació de l'arrel»).

ESQUEMA Arquitectura i components estructurals de l'esmalt Esmalt dental 96% hidroxiapatita i 4% orgànic Unitat bàsica Prisma d'esmalt en ull de pany 〰 Disposicions d'orientació Bandes Hunter-Schreger i esmalt nodós Línies incrementals Estries Retzius, periquematies i neonatal Estructures hipomineralitzades Làmines, plomalls i fusos dentinaris Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 18 Composició química i propietats físiques L'esmalt representa la substància de major duresa de tot el cos humà.

Aquesta resistència mineral conviu amb una marcada fragilitat intrínseca: quan la dentina de suport es perd a causa d'un procés de càries dental, l'esmalt que queda desproveït de base s'esquerda i es fractura amb gran facilitat. La seva estructura química es distribueix en dues fraccions fonamentals: Matriu inorgànica (96%): constituïda per cristalls fosfocàlcics d'hidroxiapatita d'empaquetament dens, presents també a l'os, la dentina i el cement. Aigua i matriu orgànica (4%): fracció no mineralitzada on destaca la proteïna enamelina, de característiques bioquímiques similars a la queratina dèrmica.

Aquesta matriu es distribueix entre els cristalls i contribueix a la permeabilitat del teixit davant la penetració de partícules microscòpiques. Òpticament, l'esmalt és un teixit translúcid que oscil·la entre el blanc grisenc i una tonalitat lleugerament groguenca. Aquesta darrera coloració prové directament de la dentina subjacent que transparenta a través de la seva capa. COMPROVA-HO 24 Per què una cavitat de càries a la dentina provoca la fractura sobtada de l'esmalt intacte adjacent?

Arquitectura del prisma d'esmalt La unitat estructural bàsica del teixit és el prisma d'esmalt, una columna cristal·lina que s'estén de forma contínua des de la unió amelodentinària fins a la superfície coronal externa. En secció transversal, els prismes adopten una geometria clàssica en «ull de pany» o de «cap i cua». Diagrama de la disposició del prisma en ull de pany i quatre ameloblasts. Cada prisma presenta dues regions morfològiques definides per la disposició dels seus components: Nucli del prisma: centre de la unitat, constituït per cristalls d'hidroxiapatita densament agrupats que segueixen l'eix longitudinal del prisma al cap, mentre que a la cua s'orienten de manera transversal.

1 Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 19 La conformació de cada prisma requereix el treball sincronitzat de quatre ameloblasts coordinats: un ameloblast sintetitza el cap del prisma (més ample), un altre aporta la cua, i porcions de dos ameloblasts adjacents addicionals modelen la regió intermèdia o coll. Els caps dels prismes s'encaixen i recolzen sobre els colls dels prismes laterals veïns, configurant una xarxa interconnectada d'alta cohesió estructural. Organització i trajectòria prismàtica Els prismes no discorren en línia recta pura, sinó que segueixen curvatures complexes a mesura que migren des de la unió amelodentinària cap a la perifèria.

Aquesta trajectòria ondulant evita el progrés lineal de les línies de fractura sota les càrregues de la masticació. Esquema coronal mostrant l'esmalt nodós cuspídeu i la trajectòria dels prismes. Als vèrtexs de les cúspides i les vores incisals, on l'impacte mecànic és màxim, els prismes s'entrellacen i s'enrotllen de manera exagerada sobre ells mateixos, originant l'anomenat esmalt nodós. Quan s'incideix amb llum sobre una làmina d'esmalt per desgast, l'orientació canviant dels grups prismàtics genera una alternança òptica de franges clares i fosques conegudes com a bandes de Hunter-Schreger.

Els grups de prismes que tallen la superfície reflectint la llum cap a l'observador apareixen blancs o clars (seccions transversals), mentre que els prismes disposats en un pla que dispersa la llum lluny de l'ull formen bandes fosques (seccions longitudinals). COMPROVA-HO 25 Quina és la base estructural òptica de les bandes de Hunter-Schreger en un tall de desgast? Beina del prisma: límit perifèric que circumda tant el cap com la cua de la unitat columnar. Conté una densitat lleugerament menor de cristalls i una proporció superior de substància orgànica i espais buits intercristal·lins.

2 Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 20 Línies incrementals de creixement L'aposició de l'esmalt no és un fenomen continu, sinó un procés rítmic d'oscil·lació metabòlica periòdica. Aquesta secreció per etapes queda enregistrada de manera permanent a la matriu mitjançant estries i línies de creixement: Estries de Retzius: línies fosques incrementals que demostren el ritme d'aposició periòdic de les capes d'esmalt durant la gènesi coronal. Es fan especialment patents quan hi ha fluctuacions en la quantitat de mineral aportat o espais intercristal·lins que atrapen molècules d'aire.

Periquematies: solcs o crestes horitzontals imbricades visibles directament a la superfície externa de la corona (més abundants al terç cervical), corresponents a les zones on afloren les estries de Retzius. Línia neonatal (de Rushton-Orban): estria d'increment notablement ampla i marcada, present a les dents temporals i primeres molars permanents. Reflecteix la pertorbació fisiològica i nutricional sobtada associada al naixement. L'esmalt prenatal (format intrauterinament) és més homogeni i té menys defectes que el postnatal. Tall histològic que assenyala la línia neonatal separant esmalt prenatal i postnatal.

Estructures hipomineralitzades i d'unió A la vora interna de l'esmalt i en el seu gruix apareixen regions d'escassa mineralització i ric contingut proteic (particularment d'enamelina), que no han de confondre's entre si: Estructura Origen i composició Morfologia i extensió Làmines de l'esmalt Esquerdes i falles amb matèria orgànica per defectes de calcificació, cèl·lules degenerades o fissures mecàniques per canvis tèrmics. Estructures laminars planes, no tubulars. Recorren tot el gruix des de la superfície de l'esmalt cap a la unió amelodentinària.

Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 21 Estructura Origen i composició Morfologia i extensió Plomalls de l'esmalt Ameloblàstic pur (àrees hipomineralitzades riques en enamelina residual entre grups de prismes amb orientacions divergents). Morfologia d'arbust o plomall que sorgeix exclusivament de la unió amelodentinària i s'endinsa només al terç intern de l'esmalt. Fusos de l'esmalt Dentinari (prolongacions odontoblàstiques atrapades a l'esmalt inicial en iniciar-se l'amelogènesi). Túbuls curts i rectes que travessen la unió amelodentinària. Són més curts i prims que els plomalls; poden contenir líquid o restes cel·lulars vives.

Classificació de les làmines de l'esmalt Segons la seva etiologia i naturalesa histològica, les làmines es divideixen en tres categories: Làmines tipus A: segments prismàtics hipocalcificats delimitats a l'esmalt, originats durant el desenvolupament. Làmines tipus B: esquerdes formades abans de l'erupció, ocupades per restes de cèl·lules degenerades de l'òrgan de l'esmalt; poden assolir la dentina. Làmines tipus C: fractures produïdes en dents ja erupcionades per microtraumatismes o canvis de temperatura (ingestió d'aliments molt freds o calents), farcides de matèria orgànica i restes salivals procedents de la cavitat oral; també poden arribar a la dentina.

ERROR FREQÜENT Confondre els plomalls amb els fusos de l'esmalt. Tots dos es troben a la vora de la unió amelodentinària, però tenen orígens biològics oposats: els plomalls són defectes adamantins (rics en enamelina i amb forma d'arbust), mentre que els fusos són extensions dels túbuls dentinaris amb prolongacions dels odontoblasts de la papil·la dentària atrapades durant les primeres fases de la mineralització. COMPROVA-HO 26 Quina diferència causal distingeix una làmina de l'esmalt tipus A d'una de tipus C?

Tècniques de processament histològic de l'esmalt La composició gairebé exclusivament mineral de l'esmalt madur condiciona el mètode d'estudi al laboratori: Tècnica de desgast (microscòpia òptica): consisteix a polir la dent sense utilitzar àcids. Permet preservar intacta la matriu inorgànica i la disposició tridimensional dels prismes, tot i que destrueix els components tous com la polpa. És la tècnica indispensable per estudiar l'esmalt adult. Tècnica de desmineralització: empra solucions àcides o quelants de calci per dissoldre la fracció mineral i conservar només la matriu orgànica tova.

Com que l'esmalt madur només conté un 4% de matèria orgànica, es dissol per complet i desapareix del tall; per això aquesta tècnica només és útil per avaluar la dentina, l'os o la polpa. Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 22 Microscòpia electrònica: s'empra el microscopi de transmissió (TEM) per avaluar l'interior cel·lular i les interfases cristal·lines en talls ultrafins contrastats amb metalls pesants, o el microscopi d'escombratge (SEM) per analitzar el relleu superficial dels prismes i les periquematies. IDEES CLAU L'esmalt madur és el teixit més dur de l'organisme, integrat per un 96% d'hidroxiapatita inorgànica i un 4% d'aigua i enamelina orgànica.

El prisma d'esmalt presenta morfologia en ull de pany (cap i cua) i requereix la secreció coordinada de quatre ameloblasts. Les bandes de Hunter-Schreger són fenòmens òptics derivats de l'orientació alternant en la curvatura de grups de prismes sota llum reflectida. Les estries de Retzius són marques de creixement incremental que es manifesten a la superfície de la dent com a periquematies. Els plomalls són zones hipomineralitzades adamantines internes, mentre que els fusos són extensions dels túbuls dentinaris atrapades a l'esmalt. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quants ameloblasts intervenen en la construcció d'un únic prisma d'esmalt i quines parts formen? 28.

Per què no és possible analitzar l'esmalt madur mitjançant una tècnica histològica clàssica de desmineralització? 29. Què representa la línia neonatal de Rushton-Orban? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin percentatge inorgànic d'hidroxiapatita conté aproximadament l'esmalt madur? 31. Com s'anomenen les manifestacions superficials de les estries incrementals de Retzius? 32. Quina estructura hipomineralitzada de l'esmalt s'origina per la presència de túbuls dentinaris atrapats?

70% a) 96% b) 50% c) 4% d) Làmines B a) Fusos b) Periquematies c) Plomalls d) Làmina tipus A a) Fus de l'esmalt b) Esmalt nodós c) Plomall d'esmalt d) Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 23 33. Com s'anomena l'entrellat exagerat de prismes típic de les cúspides dentàries? Estria neonatal a) Esmalt nodós b) Banda de Hunter c) Làmina tipus C d) Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 24 4 Estructura i classificació de la dentina EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques morfològiques de la dentina primària, secundària i terciària. Diferenciar la dentina peritubular de la intertubular pel que fa a composició i mineralització.

Explicar la naturalesa hipomineralitzada dels espais interglobulars de Czermak i la capa granulosa de Tomes. Identificar les línies incrementals dentinàries i la seva equivalència amb les de l'esmalt. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Com pot la dentina continuar reduint l'espai de la cavitat pulpar durant tota la vida d'un individu sense que hi hagi càries ni lesions? Naturalesa i composició del teixit dentinari La dentina constitueix l'eix estructural i el volum principal de la dent, tant a la corona com a l'arrel.

En condicions fisiològiques normals no es troba en contacte directe amb l'ambient bucal: a la porció coronària està recoberta per esmalt, mentre que a la zona radicular la protegeix el cement. A diferència de l'esmalt, la dentina és un teixit viu, dotat de gran sensibilitat i capacitat de resposta defensiva gràcies a la seva estreta relació amb la polpa dental. Des del punt de vista químic, presenta la composició següent: 70% de mineral d'hidroxiapatita inorgànica: cristalls que aporten rigidesa i duresa mecànica. 20% de matriu orgànica: formada predominantment per fibres de col·lagen de tipus I associades a proteïnes no col·làgenes específiques.

10% d'aigua: clau per a la plasticitat i l'elasticitat del teixit. En tenir aproximadament un 20% menys de mineralització que l'esmalt dental, la dentina resulta més tova, més elàstica i significativament més radiotransparent a les proves radiogràfiques.

Complex dentinopulpar 4 Estructura i classificació de la dentina 5 Biologia de la polpa dental i sensibilitat Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 25 PER RECORDAR-HO La dentina i el teixit ossi comparteixen una base col·làgena similar, però es distingeixen en dos aspectes cabdals: a la dentina no hi ha remodelació contínua (no hi ha resorció fisiològica i recanvi constant com en l'os) i les seves fibres de col·lagen s'orienten a l'atzar al voltant dels túbuls, sense organitzar-se en osteones ni laminel·les concèntriques. COMPROVA-HO 35 Quina és la composició percentual clàssica de la dentina i per què és més radiotransparent que l'esmalt?

Predentina i front de mineralització La dentina no es diposita mai de forma mineralitzada directa. Es sintetitza en dues etapes temporals ben delimitades: primer es secreta una matriu orgànica i, posteriorment, s'hi dipositen les sals minerals inorgàniques. La predentina és la franja de matriu orgànica neoformada, no mineralitzada, situada a la interfase entre els odontoblasts de la polpa i la dentina mineralitzada. Presenta un contingut del 90% de fibres de col·lagen de tipus I i un 10% de proteïnes no col·làgenes. La transformació de predentina a dentina madura ocorre al front de mineralització, on les sals minerals precipiten rítmicament.

PROCÉS Fases de la formació de la matriu dentinària 1 Secreció d'odontoblasts Síntesi de fibres col·làgenes de tipus I i proteïnes 2 Predentina Matriu orgànica neoformada no mineralitzada (90% col·lagen) 3 Front de mineralització Precipitació i nucleació de cristalls d'hidroxiapatita 4 Dentina mineralitzada Matriu madura completament funcional i resistent Classificació cronològica de la dentina Segons el moment de desenvolupament, la velocitat d'aposició i la presència o absència d'estímuls nocius, es distingeixen tres classes fonamentals de dentina: Dentina primària: conforma la major part del cos dentari.

Comença a formar-se abans de l'erupció i finalitza la seva etapa principal quan la corona dental entra en oclusió funcional activa i les arrels han completat pràcticament la seva formació. Creix a un ritme aposicional d'aproximadament 4 µm/dia a la corona. 1 Dentina secundària: es diposita internament a la dentina primària durant tota la vida del subjecte un cop s'ha assolit l'oclusió funcional. La seva velocitat de secreció és molt més lenta (< 0,05 µm/dia a l'adult), fet que redueix progressivament la mida de la cavitat pulpar. Els seus túbuls mostren continuïtat directa amb els de la primària, mantenint un patró regular.

2 Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 26 Subdivisions de la dentina primària: del mantell, globular i circumpulpar La dentina primària presenta zones amb peculiaritats estructurals i d'origen: Microfotografia de la unió amelodentinària mostrant dentina del mantell i interglobular. Dentina del mantell: és la primera capa de dentina primària a dipositar-se (gruix de 15 a 20 µm), situada a la perifèria coronària just per sota de la unió amelodentinària. Està formada per odontoblasts encara immadurs que sintetitzen una matriu rica en fibres gruixudes de col·lagen tipus III (fibres de Von Korff).

No conté sialoproteïna de la dentina ni fosfoproteïna dentinària, i es mineralitza mitjançant vesícules matricials. Dentina circumpulpar: constitueix el volum principal de la dentina primària i secundària. Conté col·lagen de tipus I de menor calibre que el del mantell, sintetitzat per odontoblasts madurs, i s'estén fins al límit amb la predentina. Dentina globular i espais interglobulars (espais de Czermak): situada a la zona de transició entre el mantell i la dentina circumpulpar (i estesa cap a l'arrel). Es produeix quan les zones esfèriques de mineralització (calcosferits) no arriben a confluir completament.

Les àrees intermèdies no mineralitzades o hipomineralitzades s'anomenen espais interglobulars de Czermak. ERROR FREQÜENT Els espais de Czermak NO representen buits o forats físics a la matriu orgànica, ni la pèrdua de túbuls. Els túbuls dentinaris travessen aquests espais de forma completament contínua i normal. Els espais interglobulars reflecteixen exclusivament un defecte en la mineralització (hipomineralització per fallada de fusió dels calcosferits), mai un defecte de secreció de la matriu de col·lagen.

Dentina terciària (reactiva o reparativa): sintetitzada exclusivament de manera localitzada com a resposta defensiva davant agressions externes com càries, atrició, abrasió o traumatismes. S'organitza ràpidament sota l'estímul nociu per protegir la polpa adjacent; presenta una disposició irregular, amb túbuls escassos o entortolligats i inclusions cel·lulars d'odontoblasts, fibroblasts o fins i tot cèl·lules sanguínies. 3 Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 27 COMPROVA-HO 36 Quina diferència molecular i de mineralització existeix entre la dentina del mantell i la dentina circumpulpar?

Arquitectura tubular: túbuls, prolongacions i ramificacions La dentina està perforada en tot el seu gruix per milions de canalicles microscòpics coneguts com a túbuls dentinaris. S'estenen des del front de mineralització a la polpa fins a la unió amelodentinària a la corona (o amelocementària a l'arrel). Diagrama dels odontoblasts, prolongacions, túbuls dentinaris i dentina peritubular. Cada túbul acull al seu interior la prolongació citoplasmàtica principal d'un odontoblast (procés odontoblàstic). Al llarg del seu trajecte, la prolongació emet ramificacions laterals perpendiculars que discorren per fins canalicles secundaris i microtúbuls.

Aquestes prolongacions col·laterals connecten amb els túbuls veïns mitjançant unions de tipus gap, garantint la nutrició, la cooperació metabòlica i la transmissió de senyals sensorials a través de tot el teixit dentinari. Dentina intratubular (peritubular), beina de Neumann i dentina intertubular A l'interior de la dentina circumpulpar es defineixen dos compartiments segons la proximitat als túbuls: Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 28 Microscòpia electrònica que distingeix dentina peritubular de la intertubular.

Característica Dentina peritubular (intratubular) Dentina intertubular Localització Revesteix internament la paret del túbul dentinari Ocupa l'espai entre els diferents túbuls Grau de mineralització Hipermineralitzada (alt contingut de cristalls) Mineralització estàndard de la dentina Matriu orgànica No conté col·lagen; rica en glicosaminglicans acídics Rica en fibres de col·lagen de tipus I entrecreuades Comportament químic Metacromàtica; es desmineralitza més ràpid amb EDTA Més resistent a l'acció quelant de l'EDTA Evolució temporal Prima en edats primerenques; s'engrosseix fins a obliterar el túbul Representa el patró bàsic primigeni de la dentina La interfase de transició òptica i estructural situada entre la dentina intratubular i la dentina intertubular es denomina beina de Neumann.

Val a dir que a la dentina del mantell i a les àrees de dentina interglobular no s'observa dentina peritubular. Quan els túbuls dentinaris queden completament obliterats per dipòsit concèntric continu de mineral inorgànic, es genera la dentina escleròtica o transparent. Aquesta esclerització augmenta amb l'edat o davant d'estímuls irritatius crònics, és especialment freqüent a l'àpex radicular i redueix dràsticament la Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 29 permeabilitat del teixit.

Per contra, si els odontoblasts moren sobtadament a causa d'un traumatisme intens o envelliment i els seus túbuls queden buits d'elements cel·lulars, l'aire o residus atrapats creen franges fosques anomenades tractes morts. COMPROVA-HO 37 Què caracteritza la dentina peritubular respecte a la intertubular pel que fa a la presència de col·lagen? Línies incrementals de la dentina La dentinogènesi coronal i radicular és un procés rítmic que deixa marques estructurals periòdiques: Línies de creixement diari: marquen l'aposició rítmica que assoleix uns 4 µm per jornada a la corona.

Línies de Von Ebner: bandes incrementals que reflecteixen cicles d'aposició cada 5 dies (aproximadament cada 20 µm de dentina). Són hipocalcificades i representen l'equivalent a les estriacions transversals de l'esmalt (vegeu «Esmalt dental — Ultraestructura, prismes i unitats estructurals»). Línies de contorn d'Owen: línies prominents degudes a alteracions sistèmiques o dèficits en la mineralització durant la formació del teixit; són equivalents a les estries de Retzius de l'esmalt dental.

Línia neonatal (de Rushton-Orban): línia de contorn d'Owen molt marcada que separa la dentina formada en període prenatal de la sintetitzada després del part, causada per l'estrès metabòlic i nutricional del naixement.

Dentina (Unitats incrementals) Esmalt (Unitats equivalents) Significat biològic Línies de Von Ebner (cicles de 5 dies / 20 µm) Estriacions transversals dels prismes Periodicitat curta del ritme secretor Línies de contorn d'Owen Estries de Retzius Trastorns en la fase de calcificació/mineralització Línia neonatal (de Rushton- Orban) Línia neonatal de l'esmalt Xoc fisiològic degut al part Estructures particulars de la dentina radicular A la dentina que conforma les arrels dentàries apareixen dues formacions perifèriques característiques: La capa granulosa de Tomes és una franja perifèrica d'uns 50 µm d'amplada situada just per sota del cement que recobreix l'arrel.

Microscòpicament mostra un aspecte granular fosc a causa d'àrees hipomineralitzades i a l'entortolligament característic dels extrems dels túbuls dentinaris abans de consolidar la seva trajectòria rectilínia cap a la polpa. Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 30 Per fora d'aquesta zona granulosa, immediatament subjacent al cement i en íntima aposició amb la dentina radicular, es descriu la capa hialina de Hopewell-Smith, una capa molt prima de teixit d'aspecte homogeni i vitri, de propietats semblants a l'esmalt, que afavoreix l'ancoratge del cement a la superfície radicular. COMPROVA-HO 38 On es troba la capa granulosa de Tomes i quin gruix aproximat presenta?

IDEES CLAU La dentina conté un 70% de mineral d'hidroxiapatita, un 20% de matriu orgànica (predomini de col·lagen de tipus I) i un 10% d'aigua. La predentina és la matriu orgànica neoformada no mineralitzada (90% col·lagen de tipus I) que precedeix el front de calcificació. La dentina primària inclou la dentina del mantell (amb fibres de Von Korff i mineralització vesicular) i la circumpulpar; la secundària es forma post-oclusió i la terciària respon a agressions. Els espais interglobulars de Czermak són fallades en la coalescència de calcosferits (hipomineralització) que no interrompen el pas dels túbuls.

La dentina peritubular és hipermineralitzada i manca de col·lagen, mentre que la intertubular forma l'entramat ric en col·lagen. La capa granulosa de Tomes (50 µm) i la capa hialina de Hopewell-Smith són estructures específiques de la perifèria de la dentina radicular. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Per què els túbuls dentinaris poden continuar sense interrupció a través dels espais interglobulars de Czermak? 40. En què es diferencia la dentina secundària de la dentina terciària pel que fa al seu estímul de formació? 41. Quina correspondència tenen a l'esmalt les línies incrementals de Von Ebner i les d'Owen?

Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 31 COMPLEX DENTINOPULPAR 5 Biologia de la polpa dental i sensibilitat EN ACABAR SABRÀS Distingir les quatre zones concèntriques de la perifèria i el nucli pulpar. Explicar les característiques morfològiques i funcionals que defineixen l'odontoblast. Diferenciar les tres teories de sensibilitat dentinària identificant els fonaments de la teoria hidrodinàmica. Classificar els denticles i les calcificacions pulpars segons la seva histologia i ubicació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què bufar aire fred sobre una dent amb dentina exposada produeix un dolor agut si els nervis es troben principalment a la polpa profunda?

Organització estructural i relacions anatòmiques de la polpa dental La polpa dental és un teixit connectiu lax especialitzat d'origen mesenquimàtic, gelatinós i altament vascularitzat que ocupa la cavitat interna de la dent. Aquesta cavitat es divideix funcionalment en dues regions: la porció coronal (situada a la cambra pulpar de la corona) i la porció radicular (que discorre pels conductes radiculars cap a l'àpex). La polpa i la dentina actuen de manera coordinada com una autèntica unitat biològica, coneguda com a complex dentinopulpar.

La comunicació entre la polpa radicular i el periodont s'estableix a través del foramen apical, una obertura principal que sol ser lleugerament més àmplia a les dents maxil·lars respecte a les mandibulars. A més del foramen apical, poden existir conductes accessoris o laterals. Aquestes vies secundàries s'originen habitualment per vasos sanguinis que obstrueixen el dipòsit regular de dentina o per defectes locals a la beina epitelial de Hertwig (vegeu «Odontogènesi — Dentinogènesi, amelogènesi i formació de l'arrel»).

PER RECORDAR-HO Els conductes accessoris tenen gran transcendència clínica: permeten el pas directe de bacteris i endotoxines entre el teixit pulpar i el periodont, la qual cosa facilita que una patologia inflamatòria s'estengui bidireccionalment des de la polpa cap al periodont o a l'inrevés. Arquitectura zonal de la polpa dental La polpa dental presenta una disposició concèntrica des de l'esmalt o la dentina cap a l'interior de l'estroma. Aquesta organització perifèrica consta de diferents capes funcionals superposades: Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 32 Diagrama de l'arquitectura zonal pulpar i les seves capes perifèriques.

Capa odontoblàstica: se situa al límit més extern, en contacte estret amb la predentina. Està formada pels cossos cel·lulars dels odontoblasts, que projecten les seves prolongacions a l'interior dels túbuls dentinaris. 1 Zona acel·lular de Weil (capa lliure de cèl·lules): espai situat immediatament per sota de la capa perifèrica d'odontoblasts pulpars. Està pràcticament mancada de somes cel·lulars i conté una extensa xarxa de capil·lars sanguinis prims i terminacions nervioses. 2 Zona rica en cèl·lules: estrat subadjacent caracteritzat per una elevada densitat de fibroblasts i cèl·lules mesenquimàtiques indiferenciades (cèl·lules mare de la polpa).

3 Estroma central o nucli pulpar: porció interna de suport rica en substància fonamental, grans vasos sanguinis arteriovenosos, feixos nerviosos i fibroblasts dispersos. 4 Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 33 Tall histològic que mostra la zona de Weil i odontoblasts. Just a sota de la zona rica en cèl·lules i estenent-se cap a la zona acel·lular es troba el plexe nerviós parietal de Raschkow, el qual proporciona una densa xarxa sensitiva subodontoblàstica, particularment abundant a la polpa coronal. COMPROVA-HO 43 Quina és la seqüència exacta de les capes perifèriques des de la predentina cap a l'estroma central?

Biologia i característiques de l'odontoblast L'odontoblast és la cèl·lula diferenciada responsable de la formació i el manteniment continuat de la dentina al llarg de tota la vida. La seva morfologia varia segons la regió dentària: adopta una disposició allargada i cilíndrica a les astes coronals —on s'apilona i adquireix un aspecte pseudoestratificat—, mentre que a la polpa radicular esdevé més curt, amb forma cúbica o aplanada. Els odontoblasts deriven del mesènquima embrionari (a partir de la papil·la dentària) i no tenen origen ectodèrmic pur epitelial.

No obstant això, presenten múltiples analogies morfològiques i funcionals amb altres estirps de l'organisme: Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 34 Tipus cel·lular anàleg Característiques compartides amb l'odontoblast Epiteli Unions adherents (semblants a desmosomes), unions estretes (tight junctions) i unions comunicants (gap junctions). Fibroblast / Osteoblast Capacitat per sintetitzar fibres de col·lagen de tipus I i proteoglicans/glicosaminoglicans de la matriu extracel·lular. Osteoblast Secreció de matriu orgànica i mineralització d'aquesta matriu (formació de dentina). Osteòcit Mecanosensibilitat i emissió de processos citoplasmàtics canaliculars.

Neurona Membrana excitable, estat postmitòtic permanent (fase G del cicle cel·lular) i acumulació de grans de lipofucsina amb l'envelliment. ERROR FREQÜENT Confondre la capa odontoblàstica amb un epiteli autèntic. Encara que les cèl·lules s'organitzin en palissada pseudoestratificada i tinguin complexos d'unió cel·lular (desmosomes, tight i gap), el seu origen ontogènic és estrictament connectiu/mesenquimàtic i, a diferència de qualsevol epiteli real, està íntimament vascularitzada per capil·lars perifèrics.

Ultraestructuralment, el citoplasma de l'odontoblast presenta polarització: conté un aparell de Golgi supranuclear, un reticle endoplasmàtic rugós (RER) desenvolupat i vesícules secretores. La prolongació odontoblàstica principal s'estén per l'interior del túbul dentinari fins a la vora amelodentinària i disposa de microtúbuls, vesícules i filaments intermedis de vimentina. A través d'unions gap a les prolongacions i als cossos cel·lulars, els odontoblasts formen un sincici funcional que sincronitza la secreció i la resposta cel·lular. COMPROVA-HO 44 Quines analogies funcionals comparteix l'odontoblast amb el teixit nerviós?

Altres components cel·lulars, matriu extracel·lular i vascularització A més dels odontoblasts, l'estroma pulpar allotja altres poblacions cel·lulars clau: Fibroblasts: són les cèl·lules més abundants de la polpa. S'encarreguen de produir la substància fonamental i les fibres. A la infància són abundants, grans i amb múltiples prolongacions; amb l'envelliment es tornen menys nombrosos, petits i fusiformes. Cèl·lules mare mesenquimàtiques (indiferenciades): abunden a la zona rica en cèl·lules i al voltant dels vasos. Actuen com a reserva per diferenciar-se cap a nous odontoblasts o fibroblasts després d'una lesió profunda.

Macròfags i cèl·lules immunitàries: cèl·lules mononuclears encarregades de la fagocitosi de restes cel·lulars, la presentació antigènica i la renovació tissular. En menor proporció també es troben limfòcits T i B, mastòcits, cèl·lules dendrítiques, neutròfils i eosinòfils. Apunts d'Histologia Bucodental: Dents, Periodonci i Glàndules 35 Cèl·lules vasculars i nervioses: cèl·lules endotelials, perícits i cèl·lules de Schwann que embolcallen els axons mielinitzats. Pel que fa a la matriu extracel·lular, la fracció fibrosa de la polpa jove destaca pel predomini de col·lagen tipus III, acompanyat per col·lagen de tipus I.

Amb el pas dels anys, la polpa redueix el seu volum a causa de la dentinogènesi contínua, disminueix la seva cel·lularitat i evoluciona d'un teixit mucós/lax cap a un teixit connectiu fibrós. La irrigació sanguínia prové de branques arterials…