Organització Funcional del Cos i Medi Intern | Fisiologia

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FISIOLOGIA HUMANA Grau en Nutrició Humana i Dietètica Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Fisiologia Humana (UB): medi intern, LIC i LEC, homeòstasi, estat estacionari i mecanismes de regulació nerviosa i endocrina per a exàmens.

APREN.AI Índex 1 Organització corporal, intercanvis i medi intern Relació entre anatomia i fisiologia La cèl·lula com a sistema obert i l'especialització orgànica Concepte de medi intern i compartiments líquids 2 Homeòstasi i sistemes de retroacció Definició d'homeòstasi i estat estacionari Components d'un circuit de regulació Retroacció negativa i retroacció positiva 3 Mecanismes de regulació nerviosa i endocrina Comparativa entre la integració nerviosa i la regulació endocrina Regulació nerviosa: control de la pressió arterial Regulació endocrina: control de la glucèmia 4 Resum per repassar Organització corporal i medi intern Homeòstasi i sistemes de retroacció Regulació nerviosa i endocrina Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 1 1 Organització corporal, intercanvis i medi intern EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes d'anatomia i fisiologia humana. Diferenciar els compartiments líquids del cos (LIC i LEC). Identificar els sistemes orgànics responsables de l'intercanvi de substàncies amb el medi exterior. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com s'aconsegueix que milers de milions de cèl·lules allunyades de la pell rebin oxigen i nutrients?

Relació entre anatomia i fisiologia L'anatomia és la disciplina científica centrada en l'estudi de les estructures que formen el cos i els vincles físics que s'estableixen entre elles. D'altra banda, la fisiologia investiga com funcionen els éssers vius i quins principis regeixen la seva activitat biològica. Ambdues branques estan estretament connectades, ja que la configuració morfològica d'una estructura condiciona de forma directa la tasca que aquesta executa. Per exemple, els ossos del crani presenten una disposició rígida i compacta pensada expressament per protegir l'encèfal.

La cèl·lula com a sistema obert i l'especialització orgànica Una cèl·lula aïllada és un sistema obert perquè requereix un bescanvi constant de matèria, energia i informació amb el seu entorn per sobreviure. La membrana cel·lular actua com a barrera selectiva gràcies a les seves proteïnes transmembrana, permetent captar nutrients i oxigen alhora que expulsa diòxid de carboni i residus metabòlics. Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 2 Esquema d'intercanvis d'un ésser unicel·lular com a sistema obert.

En els organismes pluricel·lulars, les cèl·lules s'allunyen de la superfície externa i sorgeixen aparells especialitzats per mantenir la comunicació amb el medi exterior: Sistema respiratori: s'encarrega del bescanvi de gasos mitjançant l'absorció d' i l'eliminació de . Sistema digestiu: aporta aigua, nutrients i sals, a més d'eliminar substàncies tòxiques i deixalles no aprofitables a través dels excrements. Sistema renal: depura el medi intern excretant orina amb aigua, sals, àcids i compostos residuals. Pell: col·labora en la protecció i en la regulació tèrmica alliberant calor, a més de participar en l'intercanvi d'aigua i soluts.

O 2 CO 2 Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 3 Diagrama dels sistemes especialitzats en organismes pluricel·lulars i el medi intern. Concepte de medi intern i compartiments líquids El fisiòleg Claude Bernard va formular que la supervivència i l'èxit evolutiu dels organismes pluricel·lulars depèn de la seva capacitat per conservar un ambient líquid interior estable enfront de les fluctuacions externes. Aquest entorn aquós rep el nom de medi intern i equival funcionalment al líquid extracel·lular (LEC), el qual envolta totes les cèl·lules corporals.

Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 4 Relació entre aparells d'intercanvi, circulació sanguínia i líquid extracel·lular. Compartiment líquid Subdivisió / Component Funció principal Líquid intracel·lular (LIC) Citosol i fluid intern cel·lular Medi on es produeixen les reaccions metabòliques cel·lulars. Líquid extracel·lular (LEC) / Medi intern Líquid intersticial Banya directament els teixits i permet l'intercanvi amb les cèl·lules. Plasma sanguini Fracció líquida intravascular que circula pel sistema cardiovascular.

Els intercanvis entre aquests fluids es produeixen mitjançant processos de difusió afavorits per gradients, mecanismes de transport i forces físiques com la pressió hidrostàtica i la pressió osmòtica, recolzats per la circulació sanguínia i el sistema limfàtic. PER RECORDAR-HO El medi intern no és el líquid de dins de la cèl·lula (LIC), sinó el fluid que l'envolta: el líquid extracel·lular (LEC), format principalment per líquid intersticial i plasma sanguini. Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 5 COMPROVA-HO 2 Quina relació funcional s'estableix entre el líquid intracel·lular (LIC) i el medi extern en un organisme pluricel·lular?

ESQUEMA Compartiments líquids corporals IDEES CLAU L'anatomia estudia l'estructura corporal i la fisiologia les seves funcions operatives. Els éssers vius són sistemes oberts que intercanvien matèria, energia i informació. Claude Bernard va descriure el medi intern com el fluid aquós que banya les cèl·lules. El medi intern equival al líquid extracel·lular (LEC) i comprèn el líquid intersticial i el plasma. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quins dos components formen principalment el líquid extracel·lular? 4. Quins sistemes orgànics participen en l'eliminació de desfetes metabòliques segons els apunts? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5.

Com es defineix el medi intern en fisiologia humana? Aigua corporal total Distribució dels fluids de l'organisme Líquid intracel·lular (LIC) Interior de les cèl·lules Líquid extracel·lular (LEC) Medi intern orgànic Plasma sanguini Fracció líquida de la sang Líquid intersticial Fluid entre les cèl·lules El flux homogeni de citoplasma en teixits a) El conjunt del líquid extracel·lular de l'organisme b) El contingut líquid de l'interior cel·lular c) L'interior del tracte digestiu i respiratori d) Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 6 6. Quin científic va introduir la importància de l'estabilitat del medi intern? 7.

Quin òrgan o sistema s'encarrega d'expulsar calor per regular la temperatura? 8. Per què es diu que la cèl·lula actua com un sistema obert? 2 Homeòstasi i sistemes de retroacció EN ACABAR SABRÀS Definir homeòstasi i diferenciar l'estat estacionari de l'estat d'equilibri químic. Descriure cadascun dels components d'un bucle de retroalimentació fisiològica. Contrastar el funcionament i les aplicacions de la retroacció negativa i la retroacció positiva. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què si el cos humà assoleix l'equilibri físic i químic complet amb el seu entorn, l'individu mor? Definició d'homeòstasi i estat estacionari El concepte d'homeòstasi va ser definit per Walter B.

Cannon per referir-se a l'estat de constància relativa i resistència al canvi que manté el medi intern. Consisteix en el conjunt coordinat de fenòmens d'autoregulació que permeten conservar les propietats fisicoquímiques de l'organisme dins de marges compatibles amb la vida. Quan s'aconsegueix preservar aquest ordre s'obté un estat de salut, mentre que el seu trencament prolongat genera malaltia. Walter B.

Cannon a) Claude Bernard b) Robert Hooke c) Louis Pasteur d) La pell a) La melsa b) L'intestí prim c) Els ronyons d) Perquè la seva membrana està completament perforada a) Perquè no presenta cap tipus de regulació interna b) Perquè manca de lípids estructurals a la membrana c) Perquè intercanvia matèria, energia i informació amb l'entorn d) Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 7 Diferència fonamental entre estat d'equilibri i estat estacionari en termes de flux i despesa d'energia. ERROR FREQÜENT Confondre equilibri amb estat estacionari. En un estat d'equilibri químic no hi ha despesa d'energia ni transferències netes amb l'exterior.

L'homeòstasi manté un estat estacionari dinàmic: les variables es conserven constants perquè el ritme d'entrada iguala el de sortida, la qual cosa exigeix un consum continu d'energia.

Característica Estat d'equilibri Estat estacionari (Homeòstasi) Intercanvi extern Nul o aïllat Obert i continu (flux d'entrada i de sortida) Despesa d'energia No en consumeix Requereix consum actiu d'energia Fluxos Inexistents o sense gradient La velocitat d'entrada iguala la de sortida Estat biològic Incompatible amb la vida cel·lular Garanteix la supervivència i la salut Components d'un circuit de regulació El medi intern rep agressions i pertorbacions constants provinents tant del medi exterior com de l'activitat metabòlica.

Variables com la concentració de glucosa, la volèmia (volum d'aigua), la concentració de i altres ions, el pH o la temperatura necessiten un control estricte mitjançant sistemes de retroacció. Aquests dispositius operen en tres etapes cícliques: supervisió, avaluació i modificació correctora.

Na+ Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 8 PROCÉS Bucle d'un sistema de regulació homeostàtica Els elements bàsics que configuren qualsevol bucle de retroalimentació són: Estímul Desviació de la variable controlada respecte al valor de referència 1 Receptor Capta la variació i genera un senyal d'entrada 2 Via aferent Transporta la informació sensitiva cap al centre integrador 3 Centre de control Compara el valor amb el punt d'ajust i dicta una resposta 4 Via eferent Transmet l'ordre motora o hormonal a la perifèria 5 Efector Executa l'acció que corregeix la variable alterada 6 Estímul i variable controlada: canvi o pertorbació física o química que altera el valor òptim preestablert.

1 Receptor o sensor: estructura corporal encarregada de mesurar la condició corporal i detectar qualsevol desviació del paràmetre. 2 Via aferent: canal de comunicació (com fibres nervioses sensibles) que trasllada la informació des del sensor cap al centre de control. 3 Centre de control (integrador): fixa el rang de referència desitjat, processa el senyal d'entrada i elabora instruccions de resposta. 4 Via eferent: via transmissora (nerviosa o sanguínia) que envia les ordres des de l'integrador cap a la perifèria. 5 Efector: òrgan o teixit que executa la resposta fisiològica encarregada de modular la variable.

6 Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 9 Esquema dels components d'un circuit clàssic de retroacció biològica. Retroacció negativa i retroacció positiva La immensa majoria dels sistemes fisiològics operen per retroacció negativa. En aquests circuits, la resposta generada per l'efector indueix un canvi en sentit oposat a la desviació inicial, retornant la variable al punt d'ajust. EXEMPLE Si la temperatura corporal disminueix (estímul), els termoreceptors cutanis (sensors) transmeten el senyal per via aferent a l'hipotàlem (centre integrador).

Aquest envia senyals correctors per via eferent als músculs esquelètics (efectors), provocant calfreds per generar calor i augmentar la temperatura fins al valor normal. Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 10 Bucle de retroacció negativa davant d'una disminució de la temperatura corporal. En canvi, en la retroacció positiva, la resposta de l'efector amplifica i reforça l'estímul inicial en la mateixa direcció. Aquest mecanisme no manté l'homeòstasi directament i pot conduir a trastorns o a la mort si no es troba autolimitat per un esdeveniment que aturi el procés.

No obstant això, és indispensable en fenòmens corporals concrets: El part: la pressió del cap fetal contra el coll uterí estimula la secreció d'oxitocina, la qual intensifica les contraccions musculars uterines, empenyent encara amb més força el fetus fins al naixement. Generació del potencial d'acció: obertura massiva regenerativa de canals iònics durant la despolarització. Coagulació sanguínia: cascada d'activació enzimàtica per tancar una lesió vascular. Activació d'enzims digestius: processos catalítics d'activació en cadena. Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 11 Exemple de retroacció positiva durant el procés del part afavorit per l'oxitocina.

COMPROVA-HO 10 Què passaria si el control de la temperatura corporal funcionés mitjançant una retroacció positiva? IDEES CLAU L'homeòstasi descriu la constància dinàmica del medi intern sostinguda per despesa energètica. Un estat estacionari requereix que la taxa d'entrada iguali la de sortida de matèria i energia. El bucle de control bàsic conté sensor, via aferent, centre integrador, via eferent i efector. La retroacció negativa inverteix la desviació, mentre que la positiva amplifica l'estímul fins a un final brusc. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina diferència funcional hi ha entre una via aferent i una via eferent? 12. Per què el part requereix un mecanisme de retroacció positiva?

Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 12 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin científic va introduir la paraula homeòstasi? 14. En què es diferencia l'estat estacionari de l'estat d'equilibri? 15. Com actua un sistema de retroacció negativa? 16. Quin d'aquests processos empra retroacció positiva com a mecanisme fisiològic normal? 3 Mecanismes de regulació nerviosa i endocrina EN ACABAR SABRÀS Comparar les vies de transmissió, velocitat i efectors del sistema nerviós i endocrí. Explicar la regulació nerviosa de la pressió arterial mitjançant baroreceptors i efectors cardiovasculars.

Analitzar el bucle endocrí de regulació de la glucèmia mediat per la insulina. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què l'organisme necessita dos sistemes de comunicació tan diferents com el nerviós i l'endocrí? Charles Darwin a) Santiago Ramón y Cajal b) Claude Bernard c) Walter B.

Cannon d) L'estat estacionari requereix despesa contínua d'energia a) L'estat d'equilibri només existeix en éssers vius b) L'estat estacionari impedeix el canvi de matèria c) L'estat d'equilibri té un flux obert amb l'exterior d) Indueix una resposta de signe contrari a l'estímul a) Anul·la completament les comunicacions cel·lulars b) Amplifica l'efecte del canvi inicial c) Genera danys tissulars irreversibles d) Control de la pressió arterial a) La regulació de la temperatura corporal b) El part i les contraccions uterines c) El manteniment del volum d'aigua d) Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 13 Comparativa entre la integració nerviosa i la regulació endocrina La preservació de les condicions constants del medi intern requereix la coordinació de dos grans sistemes que poden actuar de forma autònoma o sinèrgica: el sistema nerviós i el sistema endocrí.

Trets distintius bàsics entre el sistema nerviós i el sistema endocrí.

Característica Sistema nerviós Sistema endocrí Missatger / Via de transmissió Impulsos elèctrics per neurones i neurotransmissors Substàncies químiques (hormones) secretades a la sang Velocitat de resposta Molt ràpida (fraccions de segon) Més lenta i progressiva (minuts o hores) Durada de l'efecte Breu i puntual Generalment més perllongada Òrgans de control Sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal) Glàndules endocrines Regulació nerviosa: control de la pressió arterial En el control nerviós, les neurones sensitives actuen com a sensors a la perifèria, enviant informació a través d'una entrada sensitiva cap al sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal), on s'integra el senyal.

La resposta s'articula mitjançant vies motores cap als músculs o les glàndules. Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 14 Circuit nerviós general des dels receptors perifèrics cap al centre integrador. EXEMPLE Durant el manteniment de la pressió arterial (amb un valor estàndard de referència de ), un increment d'aquesta variable estimula els receptors arterials de pressió (baroreceptors). El sistema nerviós central processa l'alça i activa vies eferents motores cap als vasos sanguinis i el cor. Els vasos efectuen vasodilatació i el cor redueix la seva freqüència cardíaca, fet que provoca la disminució compensatòria de la pressió arterial.

Mecanisme de retroacció negativa en la correcció de la pressió arterial alta. 120/80 mmHg Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 15 Regulació endocrina: control de la glucèmia En la modalitat hormonal, una glàndula endocrina actua directament o indirectament com a centre de processament. Aquesta glàndula secreta hormones que viatgen pel torrent circulatori fins a contactar amb receptors específics situats a les cèl·lules o teixits diana (efectors), modificant la seva activitat per revertir l'alteració. Model d'acció endocrina sobre òrgans diana per retroacció negativa.

El control dels nivells de glucosa plasmàtica (terme amb el sufix -èmia, que fa referència a la presència en sang) constitueix un model clàssic d'ajust hormonal: Estímul: increment de la glucèmia per sobre del llindar de referència d'aproximadament 90 mg/100 ml, per exemple després d'haver menjat un dolç. 1 Sensor i centre de control: cèl·lules pancreàtiques i receptors vasculars detecten la concentració elevada de sucre. El pàncrees funciona com a centre integrador. 2 Efector i via hormonal: el pàncrees allibera una quantitat més gran d'insulina a la sang.

3 Resposta fisiològica: la insulina estimula la captació de glucosa a la majoria de teixits cel·lulars i afavoreix que el fetge absorbeixi glucosa per emmagatzemar-la. 4 Resultat: la concentració sanguínia de glucosa descendeix cap al valor d'homeòstasi, cessant progressivament l'estímul que promovia la secreció d'insulina per retroacció negativa. 5 Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 16 Regulació de la glucèmia mitjançant la secreció d'insulina pel pàncrees. COMPROVA-HO 18 Quin efector i quina acció motora intervenen quan el sistema nerviós detecta un augment sobtat de la pressió arterial?

PROCÉS Regulació endocrina de la glucosa sanguínia 1 Ingesta de dolços Augment de la glucosa plasmàtica per sobre de 90 mg/100 ml 2 Detecció i secreció El pàncrees detecta l'excés i allibera insulina a la sang 3 Acció als teixits El fetge emmagatzema glucosa i els teixits n'optimitzen la captació 4 Restabliment Descens de la glucèmia cap al valor òptim i aturada de l'estímul IDEES CLAU El sistema nerviós utilitza impulsos elèctrics de resposta immediata a través d'encèfal i medul·la. El sistema endocrí empra hormones transmeses per sang amb accions fisiològiques més lentes. La pressió arterial s'ajusta nerviosament modulant el calibre dels vasos i el ritme cardíac.

La glucèmia es regula mitjançant la insulina segregada pel pàncrees sobre el fetge i altres teixits diana. Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 17 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quin paper desenvolupa el fetge en el control de la glucèmia mediat per insulina? 20. Què significa mèdicament el sufix «-èmia» que apareix a glucèmia o calcèmia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quina característica distingeix la comunicació nerviosa respecte a l'endocrina? 22. Com responen els vasos sanguinis quan es produeix un augment de la pressió arterial? 23. Quin és el valor de referència estàndard de la glucèmia segons els apunts? 24.

Quina hormona allibera el pàncrees en resposta a un augment de glucosa en sang? 4 Resum per repassar Organització corporal i medi intern Concepte Definició clau Anatomia Ciència que estudia les estructures del cos i les relacions que hi ha entre elles. Fisiologia Ciència que investiga el funcionament dels éssers vius i els mecanismes que el regulen. Sistema obert Model en què la cèl·lula o l'organisme intercanvia continuament matèria, energia i informació amb el medi exterior.

La transmissió d'impulsos amb efectes ràpids a) L'ús exclusiu de sang per traslladar senyals b) Una durada d'acció de setmanes o mesos c) L'absència total de receptors cel·lulars d) Accelerant les pulsacions cardíaques a) Fent vasodilatació per rebaixar la pressió b) Fent vasoconstricció intensa c) Aturant el flux sanguini cap al cor d) 200 mg/100 ml a) 50 mg/100 ml b) 140 mg/100 ml c) 90 mg/100 ml d) Glucagó a) Insulina b) Adrenalina c) Oxitocina d) Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 18 Concepte Definició clau Medi intern Ambient aquós extracel·lular descrit per Claude Bernard que envolta les cèl·lules corporals per garantir la seva supervivència.

Líquid extracel·lular (LEC) Compartiment que inclou el líquid intersticial, la sang i la limfa; equival fisiològicament al medi intern. Líquid intracel·lular (LIC) Fluid situat a l'interior de la membrana plasmàtica de cada cèl·lula on tenen lloc les vies metabòliques. Homeòstasi i sistemes de retroacció Concepte Definició clau Homeòstasi Estat de constància relativa i resistència al canvi del medi intern postulat per Walter B. Cannon. Estat estacionari Situació dinàmica en què la velocitat d'entrada iguala la de sortida amb despesa energètica activa (a diferència de l'equilibri). Receptor (sensor) Element que detecta variacions en el valor d'una variable corporal controlada.

Centre de control Estructura integradora que fixa el rang de referència i emet instruccions correctores. Efector Òrgan o teixit que executa la resposta fisiològica per modular la variable alterada. Retroacció negativa Mecanisme d'autoregulació principal on la resposta generada té sentit oposat a l'estímul inicial. Retroacció positiva Mecanisme que amplifica l'estímul inicial; és útil en situacions límit específiques com el part, el potencial d'acció o la coagulació. Regulació nerviosa i endocrina Mecanisme Definició clau Regulació nerviosa Control ràpid mitjançant impulsos transmesos pel sistema nerviós central i vies motores cap a músculs o glàndules (ex.: baroreceptors i pressió arterial).

Regulació endocrina Control progressiu i perllongat mediat per hormones segregades a la sang que actuen sobre teixits diana (ex.: pàncrees, insulina i glucèmia). Pressió arterial de referència Equilibri homeostàtic situat al voltant de regulat per canvis en la freqüència cardíaca i vasodilatació. Glucèmia de referència Nivell òptim de glucosa plasmàtica d'aproximadament controlat per l'alliberament d'insulina. 120/80 mmHg 90 mg/100 ml Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. A través del medi intern (líquid extracel·lular), que actua com a pont aquós entre els vasos sanguinis i les cèl·lules per intercanviar substàncies. 2.

Les cèl·lules no contacten directament amb el medi exterior; els intercanvis de nutrients, gasos i residus es fan obligatòriament a través del medi intern o líquid extracel·lular (LEC). 3. El plasma sanguini (contingut als vasos) i el líquid intersticial (que envolta directament les cèl·lules). 4. El sistema renal (orina), el sistema digestiu (femta), el respiratori ( ) i la pell. 5. b) El conjunt del líquid extracel·lular de l'organisme. El medi intern correspon exclusivament al líquid extracel·lular (LEC) que envolta les cèl·lules corporals. 6. b) Claude Bernard. Claude Bernard va postular el concepte de medi intern i la necessitat de mantenir- lo en condicions estables. 7. a) La pell.

La pell col·labora en el manteniment de la temperatura corporal eliminant l'excés de calor cap a l'exterior. 8. d) Perquè intercanvia matèria, energia i informació amb l'entorn. Un sistema obert es caracteritza pel flux continu d'entrada i sortida de matèria, energia i dades amb el medi extern. 9. Perquè els éssers vius necessiten estar en un estat estacionari fora de l'equilibri; l'equilibri absolut implica absència de gradients i aturada de tota activitat biològica. 10. Davant d'una baixada tèrmica, el cos respondria refredant-se encara més en lloc d'escalfar-se, la qual cosa provocaria una hipotèrmia severa i la fallida dels processos vitals. 11.

La via aferent porta el senyal des del sensor cap al centre integrador, mentre que l'eferent transporta la comanda des de l'integrador cap a l'efector. 12. Perquè necessita intensificar progressivament les contraccions uterines mitjançant l'alliberament creixent d'oxitocina fins a expulsar el fetus. 13. d) Walter B. Cannon. Walter B. Cannon va definir formalment el terme homeòstasi per a l'estat de constància del medi intern. 14. a) L'estat estacionari requereix despesa contínua d'energia. Mantenir les variables estables en un sistema obert (estat estacionari) implica consumir energia metabòlica. 15. a) Indueix una resposta de signe contrari a l'estímul.

La retroacció negativa contraresta l'estímul inicial fent tornar la variable al seu nivell de referència. 16. c) El part i les contraccions uterines. El part necessita un circuit de retroacció positiva mediat per oxitocina per culminar l'expulsió fetal. 17. Perquè el cos requereix respostes immediates a amenaces o ajustos sobtats (sistema nerviós) i respostes sostingudes i generalitzades en el temps (sistema endocrí). 18. Els efectors són el cor i els vasos sanguinis; l'acció consisteix en alentir la freqüència cardíaca i produir vasodilatació per rebaixar la pressió. 19.

Actua com a teixit efector captant l'excés de glucosa de la sang per emmagatzemar-la, ajudant a reduir la concentració sanguínia. 20. Designa la presència d'una substància determinada dins de la sang. 21. a) La transmissió d'impulsos amb efectes ràpids. El sistema nerviós es caracteritza per generar respostes ràpides mitjançant impulsos elèctrics i sinapsis. CO 2 Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 20 22. b) Fent vasodilatació per rebaixar la pressió. Davant d'un augment de pressió arterial, el cos indueix vasodilatació i bradicàrdia per contrarestar l'alça. 23. d) 90 mg/100 ml.

El text assenyala els 90 mg/100 ml com a concentració homeostàtica de referència per a la glucosa plasmàtica. 24. b) Insulina. El pàncrees segrega insulina per promoure la captació cel·lular de glucosa i emmagatzemar-la al fetge. Organització Funcional del Cos i Medi Intern " Fisiologia 21