Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FISIOLOGIA HUMANA Grau en Nutrició Humana i Dietètica Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Fisiologia Humana (UB) sobre el sistema endocrí: naturalesa hormonal, eix hipotàlem-hipofisiari, illots de Langerhans i regulació de la glucèmia.

APREN.AI Índex 1 Naturalesa química i mecanismes d'acció de les hormones Definició i accions generals de les hormones Classificació de les hormones segons la composició química 2 L'eix hipotàlem-hipofisiari, control endocrí i interaccions hormonals Anatomia funcional de la hipòfisi Patrons d'interacció hormonal Mecanismes de control de l'alliberament hormonal 3 Pàncrees endocrí: illots de Langerhans i control de la glucèmia Els illots de Langerhans i la seva composició cel·lular Control reflex de la glucèmia: insulina i glucagó 4 Resum per repassar Classificació i propietats químiques de les hormones Eix hipotàlem-hipofisiari i interaccions hormonals Pàncrees endocrí i reflexos simples Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 1 1 Naturalesa química i mecanismes d'acció de les hormones EN ACABAR SABRÀS Classificar les hormones segons la seva estructura química i característiques de solubilitat. Descriure el procés de maduració post-traduccional de les hormones peptídiques. Diferenciar les vies de senyalització i la localització dels receptors per a cada grup hormonal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què algunes hormones poden travessar directament la membrana cel·lular mentre que d'altres necessiten un receptor a la superfície?

Definició i accions generals de les hormones Les hormones són missatgers químics secretats a la circulació sanguínia per cèl·lules altament especialitzades. Un cop arriben a la cèl·lula diana, modifiquen la seva activitat mitjançant tres vies principals: alterant la taxa o el volum de reaccions químiques, regulant el transport de soluts i ions a través de la membrana plasmàtica, o bé modulant l'expressió gènica i la síntesi cel·lular de noves proteïnes. Els receptors per a aquests missatgers poden localitzar-se a la membrana plasmàtica, al citoplasma o directament al nucli cel·lular.

La magnitud de la resposta biològica depèn de múltiples factors com ara la concentració d'hormona lliure, la quantitat de receptors funcionals i l'afinitat entre ambdós elements. La degradació hormonal ocorre en el torrent sanguini mitjançant la transformació enzimàtica en metabòlits inactius, els quals s'eliminen per l'orina o la bilis. El paràmetre que descriu la seva durada és la taxa de degradació o vida mitjana, definida com el lapse temporal requerit per disminuir la concentració sanguínia de l'hormona a la meitat.

Classificació de les hormones segons la composició química Segons la seva estructura i propietats de solubilitat, les hormones es classifiquen en tres grans famílies químiques: Grup d'hormones Solubilitat i transport Localització del receptor Síntesi i vida mitjana Peptídiques Hidrosolubles i lipòfobes; circulen lliures Membrana plasmàtica cel·lular Processament ribosòmic; vida mitjana breu; degradades al fetge i ronyó Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 2 Grup d'hormones Solubilitat i transport Localització del receptor Síntesi i vida mitjana Esteroidees Liposolubles (derivades del colesterol); unides a transportadors Principalment receptors nuclears Sintetitzades sota demanda; difusió simple; actuen com a factors de transcripció Derivades d'aminoàcids (amíniques) Variable (segons si provenen de tirosina o triptòfan) Membrana (catecolamines) o nucli (tiroïdals) Sintetitzades a partir d'un aminoàcid precursor (tirosina o triptòfan) PROCÉS Processament de les hormones peptídiques 1 Ribosoma Traducció del pèptid inicial formant la preprohormona inactiva.

2 Reticle Endoplasmàtic La seqüència senyal guia la cadena i s'obté la prohormona. 3 Aparell de Golgi Modificació post- traduccional per enzims que tallen el pèptid. 4 Vesícula secretora Emmagatzematge i alliberament de l'hormona biològicament activa. En el cas de les hormones peptídiques, la síntesi segueix una ruta post-traduccional estricta: primer es forma una preprohormona inactiva que conté una seqüència senyal al ribosoma; aquesta seqüència la condueix cap a l'interior del reticle endoplasmàtic rugós, donant lloc a la prohormona.

Posteriorment, la molècula s'empaqueta a l'aparell de Golgi en vesícules secretores on enzims específics la tallen fins a generar l'hormona madura i biològicament activa. Pel que fa a les hormones esteroidees, en ser completament liposolubles no s'emmagatzemen en vesícules: es produeixen a mesura que es necessiten i travessen la bicapa lipídica lliurement per difusió simple. Dins la cèl·lula diana, el complex format per l'hormona i el seu receptor nuclear s'uneix directament a seqüències de l'ADN per induir o inhibir l'expressió de gens.

Finalment, les hormones amíniques es ramifiquen en tres subcategories clau: les catecolamines (adrenalina, noradrenalina i dopamina), que deriven de la tirosina, tenen vida curta, actuen com a neurotransmissors i s'uneixen a receptors de membrana; les hormones tiroïdals, que combinen tirosina i iode, modulen l'expressió gènica nuclear i presenten una vida mitjana prolongada; i la melatonina, sintetitzada a la glàndula pineal a partir de l'aminoàcid triptòfan. COMPROVA-HO 2 Quina diferència bàsica hi ha en la síntesi i alliberament entre una hormona peptídica i una d'esteroidea?

Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 3 ERROR FREQÜENT Confondre el comportament de les catecolamines i les hormones tiroïdals: tot i que ambdues provenen de la tirosina, les catecolamines tenen receptors a la membrana plasmàtica i vida mitjana curta, mentre que les hormones tiroïdals s'uneixen a receptors intracel·lulars per modular gens i posseeixen una vida mitjana llarga. IDEES CLAU Les hormones alteren reaccions enzimàtiques, transport de membrana o expressió de gens. Les hormones peptídiques passen de preprohormona a prohormona abans de ser actives i empaquetades.

Les hormones esteroidees difonen lliurement a través de la membrana i s'uneixen principalment a receptors nuclears. Les hormones amíniques deriven de la tirosina (catecolamines i tiroïdals) o del triptòfan (melatonina). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Com s'anomena el temps necessari per reduir a la meitat la concentració plasmàtica d'una hormona? 4. Quin tipus hormonal actua unint-se a l'ADN com a factor de transcripció gràcies al complex hormona-receptor? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin és l'aminoàcid precursor de la melatonina sintetitzada a la glàndula pineal? 6. Com surten de la cèl·lula endocrina les hormones esteroidees acabades de sintetitzar? 7.

Quina seqüència descriu correctament la maduració d'una hormona peptídica? Metionina a) Tirosina b) Triptòfan c) Colesterol d) Per exocitosi de vesícules a) Per canals iònics b) Per transport actiu primari c) Per difusió simple d) Preprohormona Prohormona Hormona activa a) Complex nuclear Preprohormona Proteïna b) Prohormona Preprohormona Hormona activa c) Hormona madura Preprohormona Prohormona d) Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 4 8. A quins receptors s'uneixen habitualment les catecolamines?

2 L'eix hipotàlem-hipofisiari, control endocrí i interaccions hormonals EN ACABAR SABRÀS Contrastar l'origen embrionari i les vies de comunicació de l'adenohipòfisi i la neurohipòfisi. Diferenciar les tres modalitats principals d'interacció hormonal (sinergisme, permissivitat i antagonisme). Identificar els circuits de retroalimentació implicats en l'alliberament d'hormones tròpiques i neurohormones. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Com pot el cervell coordinar glàndules tan allunyades com el tiroide o les glàndules suprarenals?

Anatomia funcional de la hipòfisi La glàndula hipòfisi o pituïtària està formada per dues estructures amb orígens embrionaris diferents que s'uneixen durant el desenvolupament: Adenohipòfisi o hipòfisi anterior: prové de teixit epitelial embrionari que forma el sostre de la cavitat bucal. Està comunicada amb l'hipotàlem mitjançant el sistema porta hipotàlem-hipofisiari, integrat per dos conjunts de capil·lars connectats per venes porta. A través d'aquesta xarxa vascular rep hormones tròpiques hipotàlamiques que estimulen o inhibeixen la secreció de les seves pròpies hormones. Neurohipòfisi o hipòfisi posterior: constitueix una extensió directa del teixit neural de l'encèfal.

No sintetitza hormones pròpies; secreta i allibera neurohormones produïdes prèviament als somes de l'hipotàlem: l'oxitocina i la vasopressina (ADH). Receptors nuclears a) Receptors de membrana plasmàtica b) Receptors mitocondrials c) Factors de transcripció d) Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 5 Lòbul hipofisiari Hormones alliberades Efecte i diana principal Adenohipòfisi Prolactina Actua directament sobre la glàndula mamària per a la producció de llet (òrgan no endocrí). Somatotropina (GH) Hormona del creixement; afavoreix el desenvolupament corporal general. Gonadotropines Estimulen les gònades (efectes sobre ovaris i testicles).

Tirotropina (TSH) Hormona tròpica que promou la secreció a la glàndula tiroide. Adrenocorticotropina (ACTH) Estimula l'escorça suprarenal per controlar la síntesi i l'alliberament de cortisol. Neurohipòfisi Vasopressina (ADH) Reabsorció renal d'aigua davant d'augments d'osmolaritat o descensos de volum; vasoconstricció arteriolar. Oxitocina Contracció uterina durant el part (bucle de retroalimentació positiva) i ejecció de llet a la succió.

ESQUEMA Organització de la glàndula hipòfisi Patrons d'interacció hormonal Quan diferents missatgers químics convergeixen simultàniament sobre una mateixa cèl·lula diana, es poden establir tres tipus bàsics de relacions funcionals: Glàndula Hipòfisi Unió de dos teixits d'origen embrionari distint. Adenohipòfisi Origen bucal epitelial; regulada per via vascular porta. Hormones Tròpiques i Prolactina GH, TSH, ACTH, Gonadotropines i Prolactina. Neurohipòfisi Extensió de teixit neural de l'encèfal. Neurohormones Alliberament d'oxitocina i vasopressina.

Sinergisme: la presència simultània de dues o més hormones desencadena una resposta biològica superior a la simple suma dels efectes individuals per separat. 1 Permissivitat: una hormona no pot desenvolupar la totalitat del seu efecte fisiològic sobre la cèl·lula diana si no hi és present una segona hormona reguladora. 2 Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 6 Mecanismes de control de l'alliberament hormonal La secreció d'hormones està regulada majoritàriament per mecanismes de retroalimentació negativa que mantenen l'homeòstasi.

En els reflexos simples del sistema endocrí, un estímul fisiològic indueix l'alliberament hormonal, i la mateixa resposta frena l'estímul inicial (com l'hormona paratiroidea en el control del calci). En les vies tròpiques adenohipofisiàries, el senyal de retroalimentació negativa prové de la pròpia hormona alliberada per la glàndula perifèrica (com el cortisol davant l'ACTH), amb l'excepció de les hormones ovàriques, que presenten alternança periòdica entre patrons positius i negatius.

Així mateix, l'eficàcia amb què una hormona assoleix la seva diana depèn de tres condicions fonamentals: el nivell de perfusió sanguínia al teixit, la quantitat total de receptors expressats a la membrana o nucli de la cèl·lula, i la fracció d'hormona lliure disponible. A més, el sistema nerviós hi participa directament mitjançant estímuls integrats al sistema nerviós central que indueixen l'alliberament hormonal mitjançant neurones eferents o abocant neurohormones directament a la circulació sanguínia.

EXEMPLE Durant el part, l'estirament cervical uterí indueix l'alliberament d'oxitocina des de la neurohipòfisi; aquesta oxitocina intensifica les contraccions de la musculatura llisa, la qual cosa estira encara més el coll uterí i incrementa novament l'oxitocina en un cicle tancat de retroalimentació positiva fins al naixement. COMPROVA-HO 10 Quina diferència funcional existeix entre l'acció de la prolactina i la de la tirotropina (TSH)? ERROR FREQÜENT Atribuir la capacitat de sintetitzar hormones a la neurohipòfisi.

La hipòfisi posterior no sintetitza pas l'ADH ni l'oxitocina: aquestes neurohormones es produeixen als somes neuronals de l'hipotàlem i només s'emmagatzemen i s'alliberen a la neurohipòfisi. IDEES CLAU L'adenohipòfisi s'origina de teixit bucal i es comunica via sistema porta vascular; la neurohipòfisi és una extensió del teixit neural de l'encèfal. La neurohipòfisi només emmagatzema i allibera oxitocina i vasopressina, sintetitzades prèviament a l'hipotàlem. Una hormona tròpica regula la síntesi i alliberament d'altres hormones en glàndules diana.

Les interaccions hormonals inclouen sinergisme (efecte combinat superior), permissivitat (necessitat d'una segona hormona) i antagonisme (accions oposades). Antagonisme: una hormona contraresta o disminueix els efectes fisiològics provocats per una altra. 3 Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quin és l'estímul principal que activa la secreció de vasopressina (ADH)? 12. En què es diferencia la interacció per permissivitat del sinergisme? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quina hormona adenohipofisiària actua sobre un teixit no endocrí per produir llet? 14. On es produeixen realment l'oxitocina i la vasopressina?

15. Com s'anomena la relació on una hormona necessita una altra per actuar al 100 %? 16. A través de quina estructura arriben les hormones reguladores a l'adenohipòfisi? 3 Pàncrees endocrí: illots de Langerhans i control de la glucèmia EN ACABAR SABRÀS Identificar els quatre tipus cel·lulars dels illots de Langerhans i les seves hormones respectives. Descriure el circuit de retroalimentació negativa que controla la secreció d'insulina davant canvis de glucèmia. Explicar per què la durada d'acció de les hormones pancreàtiques permet un control dinàmic d'hora en hora. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com sap el pàncrees quan ha de deixar d'alliberar insulina després de dinar?

Oxitocina a) Adrenocorticotropina b) Prolactina c) Tirotropina d) A l'adenohipòfisi a) A la glàndula tiroide b) Als ronyons c) A l'hipotàlem d) Antagonisme a) Permissivitat b) Sinergisme c) Retroalimentació positiva d) Venes coronàries a) Tracte corticoespinal b) Líquid cefalorraquidi c) Sistema porta hipotàlem-hipofisiari d) Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 8 Els illots de Langerhans i la seva composició cel·lular La fracció endocrina del pàncrees està constituïda pels illots de Langerhans, agrupacions cel·lulars especialitzades que contenen quatre tipus principals de cèl·lules secretores, cadascuna associada a la producció d'una hormona concreta: Tipus de cèl·lula endocrina Hormona secretada Funció endocrina principal Cèl·lules alfa ( ) Glucagó Regulació de la glucèmia promovent la disponibilitat de glucosa en sang.

Cèl·lules beta Insulina i amilina Captació cel·lular de glucosa i control postprandial dels nutrients. Cèl·lules delta (D) Somatostatina Inhibició paracrina i modulació de la secreció hormonal local. Cèl·lules PP Polipèptid pancreàtic Regulació de la funció secretora pancreàtica i gastrointestinal. Control reflex de la glucèmia: insulina i glucagó La regulació de la concentració de glucosa plasmàtica funciona com un típic reflex endocrí simple amb una dinàmica ràpida hora a hora, a causa de la vida mitjana extremadament curta d'aquestes hormones. El sistema es regeix per una coordinació d'accions que s'ajusten de forma automàtica segons la disponibilitat energètica en sang.

Davant d'un augment en la concentració de glucosa circulant (per exemple, després d'un àpat), les cèl·lules beta pancreàtiques detecten la variació i responen augmentant la secreció d'insulina. La insulina viatja pels vasos sanguinis cap als seus teixits diana, on facilita l'entrada cel·lular de glucosa. A mesura que la glucosa s'interioritza, la seva concentració a la sang descendeix; aquesta mateixa reducció actua com un senyal de retroalimentació negativa que redueix i atura la secreció d'insulina. De manera anàloga, quan la glucèmia disminueix, entra en joc el glucagó per mantenir els valors plasmàtics normals de glucosa.

PROCÉS Reflex endocrí simple de la insulina 1 Glucosa elevada Augment de la concentració de glucosa en la circulació sanguínia. 2 Cèl·lules beta Detecció de l'estímul i secreció d'insulina i amilina. 3 Captació cel·lular La insulina afavoreix l'entrada de glucosa als teixits diana. 4 Retroalimentació negativa La baixada de glucosa atura la secreció addicional d'insulina. α Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 9 COMPROVA-HO 18 Quin és el senyal que atura l'alliberament d'insulina per part de les cèl·lules beta?

ERROR FREQÜENT Creure que les cèl·lules beta pancreàtiques només fabriquen insulina: també secreten de forma simultània el pèptid amilina, el qual acompanya la modulació de l'ús de substrats energètics. IDEES CLAU Els illots de Langerhans estan formats per 4 poblacions endocrines: alfa (glucagó), beta (insulina i amilina), delta (somatostatina) i PP (polipèptid pancreàtic). La insulina i el glucagó mantenen la glucèmia de forma coordinada i presenten una vida mitjana molt curta. El reflex simple endocrí de la insulina respon directament a l'augment de glucosa plasmàtica i es frena per retroalimentació negativa quan el nutrient entra a les cèl·lules. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19.

Quina hormona secreten les cèl·lules delta (D) dels illots de Langerhans? 20. Quines dues substàncies alliberen les cèl·lules beta pancreàtiques? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quina hormona produeixen les cèl·lules alfa dels illots pancreàtics? 22. Quines cèl·lules són les encarregades de secretar el polipèptid pancreàtic? 23. Quin tipus de vida mitjana tenen la insulina i el glucagó circulants? 24. Què desencadena l'alliberament d'insulina des de les cèl·lules beta?

Glucagó a) Insulina b) Amilina c) Somatostatina d) Cèl·lules PP a) Cèl·lules alfa b) Cèl·lules beta c) Cèl·lules D d) Indefinida a) Molt llarga (setmanes) b) Molt curta (funciona hora a hora) c) Vida mitjana nul·la d) Secreció de vasopressina a) Augment de glucosa en sang b) Augment del calci circulant c) Descens dels nivells d'amilina d) Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 10 4 Resum per repassar Classificació i propietats químiques de les hormones Grup d'hormones Característiques i mecanisme d'acció Hormones peptídiques Hidrosolubles i sintetitzades com a preprohormones al ribosoma, maduren a l'aparell de Golgi i s'uneixen a receptors de membrana.

Hormones esteroidees Derivades del colesterol i liposolubles, sintetitzades sota demanda i difonen per activar o inhibir gens al nucli cel·lular. Catecolamines Derivades de la tirosina amb vida mitjana curta, actuen com a neurotransmissors unint-se a receptors de membrana. Hormones tiroïdals Derivades de tirosina i iode, modulen l'expressió gènica nuclear i tenen una vida mitjana perllongada. Melatonina Hormona derivada de l'aminoàcid triptòfan sintetitzada a la glàndula pineal. Taxa de degradació Temps necessari per reduir a la meitat la concentració sanguínia d'una hormona.

Eix hipotàlem-hipofisiari i interaccions hormonals Estructura o patró Definició funcional Adenohipòfisi Teixit d'origen bucal que allibera prolactina, somatotropina (GH), gonadotropines, TSH i ACTH regulat pel sistema porta vascular. Neurohipòfisi Extensió del teixit neural encefàlic que allibera vasopressina (ADH) i oxitocina produïdes a l'hipotàlem. Sinergisme Interacció en què dues o més hormones produeixen conjuntament un efecte superior a la suma individual. Permissivitat Condició en què una hormona requereix la presència d'una altra per poder exercir plenament la seva acció diana. Antagonisme Acció fisiològica d'una hormona que redueix o contraresta l'efecte d'una altra.

Hormona tròpica Hormona la funció principal de la qual és estimular i controlar la secreció d'una altra glàndula endocrina. Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 11 Pàncrees endocrí i reflexos simples Element o cèl·lula Paper en el control metabòlic Cèl·lules alfa ( ) Cèl·lules dels illots de Langerhans que secreten glucagó per augmentar la glucèmia. Cèl·lules beta ( ) Cèl·lules endocrines que secreten insulina i amilina per afavorir l'entrada cel·lular de glucosa. Cèl·lules delta (D) Cèl·lules secretores de somatostatina amb acció reguladora local als illots pancreàtics. Cèl·lules PP Població endocrina pancreàtica encarregada de la síntesi del polipèptid pancreàtic.

Reflex endocrí simple Circuit de retroalimentació negativa directa on la resposta cel·lular anul·la l'estímul secretor inicial. α β Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 12 Solucions de les preguntes de repàs 1. Depèn de la seva solubilitat lipídica: les molècules liposolubles (com les esteroidees) difonen lliurement per la bicapa de fosfolípids, mentre que les hidrosolubles (com les peptídiques) requereixen receptors de membrana en no poder traspassar-la. 2. La peptídica es processa prèviament com a prohormona i s'emmagatzema en vesícules secretores, mentre que l'esteroidea es produeix sota demanda a partir del colesterol i surt de la cèl·lula per difusió simple. 3.

Taxa de degradació o vida mitjana de l'hormona. 4. Les hormones esteroidees. 5. c) Triptòfan. La melatonina es sintetitza a la glàndula pineal a partir de l'aminoàcid triptòfan. 6. d) Per difusió simple. Com que deriven del colesterol i són altament lipofíliques, travessen la membrana plasmàtica per difusió simple. 7. a) Preprohormona Prohormona Hormona activa. El ribosoma tradueix primer la preprohormona, que al reticle esdevé prohormona i a l'aparell de Golgi es talla fins a hormona activa. 8. b) Receptors de membrana plasmàtica. Les catecolamines (adrenalina, noradrenalina, dopamina) tenen els seus receptors a la membrana plasmàtica de la cèl·lula diana. 9.

L'hipotàlem aboca factors d'alliberament al sistema porta hipofisiari per comandar l'adenohipòfisi, la qual envia hormones tròpiques per la sang fins a estimular aquestes glàndules diana. 10. La prolactina actua sobre una diana no endocrina (les glàndules mamàries) per induir la formació de llet, mentre que la TSH és una hormona tròpica que estimula una altra glàndula endocrina (el tiroide) per controlar la síntesi d'altres hormones. 11. L'increment de l'osmolaritat plasmàtica o el descens del volum sanguini. 12. En el sinergisme dues hormones augmenten l'efecte sumat, mentre que en la permissivitat una hormona requereix la presència de l'altra per poder exercir el 100 % de la seva acció. 13.

c) Prolactina. La prolactina s'allibera a l'adenohipòfisi i estimula directament les glàndules mamàries sense passar per una glàndula endocrina intermèdia. 14. d) A l'hipotàlem. L'hipotàlem sintetitza aquestes neurohormones, que després viatgen per axons fins a alliberar-se a la neurohipòfisi. 15. b) Permissivitat. La permissivitat defineix la condició en què una hormona no assoleix la seva activitat plena sense la presència prèvia d'una altra. 16. d) Sistema porta hipotàlem-hipofisiari. El sistema porta hipotàlem-hipofisiari és el llit vascular especialitzat que transporta les hormones tròpiques des de l'hipotàlem a la hipòfisi anterior. 17.

Perquè a mesura que la insulina fa que les cèl·lules captin la glucosa, els seus nivells en sang cauen, eliminant l'estímul que activava les cèl·lules beta. 18. La baixada de la concentració de glucosa en sang, que elimina l'estímul secretor inicial mitjançant retroalimentació negativa. 19. Somatostatina. 20. La insulina i l'amilina. 21. a) Glucagó. Les cèl·lules alfa dels illots de Langerhans sintetitzen i secreten glucagó. 22. a) Cèl·lules PP. El polipèptid pancreàtic és secretat específicament per les cèl·lules PP de l'illot. Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 13 23. c) Molt curta (funciona hora a hora).

Tenen una vida mitjana molt breu que els permet modificar la glucèmia minut a minut i d'hora en hora. 24. b) Augment de glucosa en sang. L'estímul directe d'un reflex simple endocrí per a la insulina és l'elevació de la concentració de glucosa a la sang. Fisiologia del Sistema Endocrí: Hormones i Hipòfisi 14