Examen de Física Aplicada a Farmacia UB 2019 · reavaluació - Febrer 2019

Examen de Física Aplicada a Farmacia de la UB (Grado en Farmacia) 2019, reavaluació - Febrer 2019: 16 problemas con solución. Con corrección al momento.

Temas del examen: Reflexió, refracció i prismes · Òptica geomètrica: miralls, lents i l'ull · Interferència i difracció · Estàtica de fluids: pressió i principi d'Arquímedes · Dinàmica de fluids: cabal i equació de Bernoulli · Primer principi de la termodinàmica i gasos ideals · Calorimetria, canvis de fase i entropia

Pregunta 1 · Reflexió, refracció i prismes

Pregunta 1 (6 punts). Làmina de vidre i refracció

Un feix lluminós incideix des de l'aire sobre una làmina de vidre de cares paral·leles amb un índex de refracció de n=1,54n = 1{,}54 i un gruix de d=10 cmd = 10\text{ cm}. L'angle amb què incideix respecte a la normal és de 45∘45^\circ.

a.

Quin serà l'angle de sortida del raig en abandonar la làmina?

b.

A quina distància del punt d'incidència, mesurada sobre la superfície de la cara d'emergència, sortirà el feix?

Pregunta 2 · Òptica geomètrica: miralls, lents i l'ull

Pregunta 2 [6 punts]. Mirall còncau i imatge

Un nen vol observar la seva imatge dreta i amb el doble de la seva mida real davant d'un mirall còncau que té una distància focal de 10 m10\text{ m}.

a)

Determineu a quina distància del mirall s'ha de col·locar el nen per aconseguir aquest efecte.

b)

Feu l'esquema gràfic del diagrama de raigs que justifica el resultat.

Pregunta 3 · Interferència i difracció

Pregunta 3 [6 punts]. Bombolla de sabó i interferència

Sobre una làmina d'una bombolla de sabó s'hi fa incidir perpendicularment llum vermella amb una longitud d'ona a l'aire de 640 nm640\text{ nm}. Quin és el gruix mínim que ha de tenir la capa per tal de produir interferència constructiva per reflexió?

Dada: índex de refracció del sabó: n=1,4n = 1{,}4.

Pregunta 4 · Òptica geomètrica: miralls, lents i l'ull

Pregunta 4 [6 punts]. Defectes visuals i lents correctores

Un individu presenta el punt pròxim situat a 10 cm10\text{ cm} i el punt llunyà a 20 cm20\text{ cm}. Calculeu quina potència ha de tenir la lent necessària per:

a)

Desplaçar el punt remot a l'infinit.

b)

Situar el punt pròxim a una distància estàndard de 25 cm25\text{ cm}.

Pregunta 5 · Òptica geomètrica: miralls, lents i l'ull

Pregunta 5 [6 punts]. Potència d'una lent prima

Una lent prima fabricada amb un vidre d'índex de refracció n=1,54n = 1{,}54 consta d'una cara convexa amb un radi de curvatura de 15 cm15\text{ cm} i d'una cara còncava de 10 cm10\text{ cm} de radi. Trobeu la distància focal i la potència òptica d'aquesta lent.

Pregunta 6 · Estàtica de fluids: pressió i principi d'Arquímedes

Pregunta 6 (6 punts). Manòmetre en tub en U

Un tub en U segellat pels seus extrems conté un líquid manomètric de densitat 1,26 g⋅cm−31{,}26\text{ g}\cdot\text{cm}^{-3}, un gas A a la branca esquerra i un gas B a la branca dreta, amb les alçades de líquid indicades a la figura. Si la pressió del gas B és de 2.000 Pa2.000\text{ Pa}, calculeu el valor de la pressió del gas A.

Pregunta 7 · Estàtica de fluids: pressió i principi d'Arquímedes

Pregunta 7 (6 punts). Empenta d'Arquimedes i densitat

En suspendre un cos d'un dinamòmetre a l'aire, aquest marca 500 N. Quan se submergeix completament en aigua, la lectura del dinamòmetre passa a ser de 300 N. Negligint l'empenta de l'aire i emprant les dades de la taula següent, identifiqueu de quin material està fet l'objecte.

Substància

Mercuri

Plom

Acer

Vidre

Glicerina

Sang

Aigua

Oli

Etanol

Fusta

Densitat (kg⋅m−3\text{kg}\boldsymbol{\cdot}\text{m}^{-3})

13.600

11.300

7.700

2.500

1.260

1.050

1.000

900

791

700

Pregunta 8 · Primer principi de la termodinàmica i gasos ideals

Pregunta 8 (6 punts). Transformacions en un cicle termodinàmic

Un gas ideal completa el cicle mostrat a continuació en el pla volum-temperatura (V−TV - T):

1. Estat 1: T1=298 KT_1 = 298\text{ K}, V1=22,4 LV_1 = 22{,}4\text{ L}

2. Estat 2: T2=547 KT_2 = 547\text{ K}, V2=22,4 LV_2 = 22{,}4\text{ L}

3. Estat 3: T3=298 KT_3 = 298\text{ K}, V3=12,2 LV_3 = 12{,}2\text{ L}

Com és la representació d'aquest mateix cicle en un diagrama pressió-volum (P−VP - V)? Identifiqueu cadascun dels tres passos i assenyaleu la posició dels estats 1, 2 i 3.

1.

2.

3.

Dibuix del cicle en el diagrama pressió-volum (P−VP - V) amb la posició dels estats 1, 2 i 3:

Pregunta 9 - Entropia · Calorimetria, canvis de fase i entropia

En el compartiment esquerre d'un recipient amb parets adiabàtiques es troba 1 mol d'hidrogen molecular (que es comporta com un gas ideal). El compartiment dret, del mateix volum, es troba inicialment al buit. S'obre sobtadament la vàlvula que comunica els dos compartiments i el gas s'expandeix fins a ocupar la totalitat del recipient.

a.

Quin és el canvi d'entropia que experimenta el gas?

Pregunta 9 - Temperatura i primer principi · Primer principi de la termodinàmica i gasos ideals

En el compartiment esquerre d'un recipient amb parets adiabàtiques es troba 1 mol d'hidrogen molecular (que es comporta com un gas ideal). El compartiment dret, del mateix volum, es troba inicialment al buit. S'obre sobtadament la vàlvula que comunica els dos compartiments i el gas s'expandeix fins a ocupar la totalitat del recipient.

b.

Varia la temperatura del gas després d'aquesta expansió? Raoneu la resposta.

Pregunta 10 · Primer principi de la termodinàmica i gasos ideals

Pregunta 10 (6 punts). Escalfament a pressió constant d'oxigen

S'escalfen 4 mols d'oxigen (O2\mathrm{O_2}) a pressió constant des d'una temperatura inicial de 10 ∘C10\ ^\circ\mathrm{C} fins a duplicar el seu volum. Suposant un comportament de gas ideal diatòmic amb cp,m=72Rc_{p,m} = \frac{7}{2}R, determineu la quantitat de calor requerida.

Problema 1 · Reflexió, refracció i prismes

Problema 1 (10 punts). Refracció i polarització en un prisma

Es disposa d'un prisma òptic amb un angle de refringència de α=70∘\alpha = 70^\circ envoltat d'aire (naire=1n_{\text{aire}} = 1). Es duen a terme dues experiències amb feixos de llum:

Experiment 1: En incidir llum a la primera cara del prisma s'observa que no hi ha llum reflectida i que el feix refractat resulta totalment polaritzat linealment, formant un angle de 35∘35^\circ amb la normal.

Experiment 2: Es fa incidir llum a la primera cara amb un angle tal que no aconsegueix sortir llum per la segona cara (reflexió interna total a la segona cara just al límit).

a)

Trobeu l'angle d'incidència del feix a la primera cara per a l'experiment 2.

°

b)

Si tot el prisma se submergeix en aigua (naigua=1,33n_{\text{aigua}} = 1{,}33) mantenint l'angle d'incidència obtingut a l'experiment 2, sortirà llum per la segona cara del prisma? Justifiqueu-ho calculant l'angle d'emergència.

Sí

No

°

Problema 2 · Dinàmica de fluids: cabal i equació de Bernoulli

Problema 2 (10 punts). Mesurador de Venturi

S'ha col·locat un mesurador de Venturi horitzontal connectat a un manòmetre diferencial amb mercuri (ρHg=13,6 g⋅cm−3\rho_{\mathrm{Hg}} = 13{,}6\ \mathrm{g\cdot cm^{-3}}) per on circula aigua (ρaigua=1.000 kg⋅m−3\rho_{\mathrm{aigua}} = 1.000\ \mathrm{kg\cdot m^{-3}}). Les seccions transversals de la part ampla i de la part estreta del conducte són de 800 cm2800\ \mathrm{cm^2} i 400 cm2400\ \mathrm{cm^2} respectivament. El cabal d'aigua que flueix és de 200 L⋅s−1200\ \mathrm{L\cdot s^{-1}}.

a.

Trobeu la diferència de pressió estàtica existent entre ambdues seccions del tub.

b.

Calculeu la diferència d'alçada (hh) que assoleix el mercuri en les dues branques del manòmetre.

Problema 3 · Calorimetria, canvis de fase i entropia

Problema 3 (10 punts). Balanç tèrmic i variació d'entropia

En un calorímetre ideal es barregen 100 g100\text{ g} de mercuri líquid a 100 ∘C100\ ^\circ\text{C} amb 4,125 g4{,}125\text{ g} de gel a 0 ∘C0\ ^\circ\text{C}.

Dades: Calor específica del mercuri: ce(Hg)=137,94 J⋅kg−1⋅K−1c_e(\text{Hg}) = 137{,}94\text{ J}\cdot\text{kg}^{-1}\cdot\text{K}^{-1}; calor específica de l'aigua: ce(H2O)=4.180 J⋅kg−1⋅K−1c_e(\text{H}_2\text{O}) = 4.180\text{ J}\cdot\text{kg}^{-1}\cdot\text{K}^{-1}; calor latent de fusió del gel: ΔfusH=334,40 kJ⋅kg−1\Delta_{\text{fus}}H = 334{,}40\text{ kJ}\cdot\text{kg}^{-1}.

Determineu:

a.

La temperatura final d'equilibri tèrmic del sistema.

b.

La variació d'entropia del mercuri.

c.

La variació d'entropia de l'aigua (gel fos).

d.

La variació d'entropia total de l'univers.

Problema 4 - Primer principi i gas ideal · Primer principi de la termodinàmica i gasos ideals

Problema 4 (10 punts). Refredament d'argó a volum constant

Un dipòsit rígid de massa menyspreable tanca 40 g d'argó (comportament de gas ideal monoatòmic), que es troba inicialment a 200 ∘C200\text{ }^\circ\text{C} i a una pressió de 100 kPa100\text{ kPa}. El recipient s'introdueix en un bany tèrmic a 0 ∘C0\text{ }^\circ\text{C} i es deixa refredar fins que assoleix l'equilibri tèrmic amb aquest.

Dada: Massa molar de l'argó: M=39,9 g⋅mol−1M = 39{,}9\text{ g}\cdot\text{mol}^{-1}.

a.

El volum del tanc.

b.

La variació d'energia interna de l'argó.

c.

La quantitat de calor transferida en el procés.

Problema 4 - Entropia · Calorimetria, canvis de fase i entropia

Problema 4 (10 punts). Refredament d'argó a volum constant

Un dipòsit rígid de massa menyspreable tanca 40 g d'argó (comportament de gas ideal monoatòmic), que es troba inicialment a 200 ∘C200\text{ }^\circ\text{C} i a una pressió de 100 kPa100\text{ kPa}. El recipient s'introdueix en un bany tèrmic a 0 ∘C0\text{ }^\circ\text{C} i es deixa refredar fins que assoleix l'equilibri tèrmic amb aquest.

Dada: Massa molar de l'argó: M=39,9 g⋅mol−1M = 39{,}9\text{ g}\cdot\text{mol}^{-1}.

d.

El canvi d'entropia de l'argó.

e.

El canvi d'entropia del bany tèrmic.

También puedes estudiar por temas

Practica un tema con ejercicios de los exámenes de todos los años, mezclados.

Ver los 10 temas