Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge

I 0 flashcards i 11 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INSTRUMENTS DELS ESTUDIS DE LA SALUT Grau en Infermeria Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Epidemiologia per a Infermeria (UB): mètode epidemiològic, mesures de freqüència, associació (RR, OR), impacte (RA, FA), biaixos i proves de cribratge.

APREN.AI Índex 1 Bases conceptuals i evolució històrica de l'epidemiologia Bases conceptuals de l'epidemiologia De les concepcions premodernes als primers models etiològics Consolidació científica: experimentació, registres i el mètode epidemiològic Antisèpsia, gestió hospitalària i evolució moderna 2 Transició epidemiològica i determinants de la salut Transició epidemiològica: canvis en el patró de morbimortalitat Desigualtats globals i el repte de les resistències bacterianes Determinants de la salut: el model de Lalonde i la teoria psicosocial 3 Mètode epidemiològic, branques i tipus d'estudis Enfocament clínic enfront d'enfocament epidemiològic Etapes del mètode epidemiològic i branques disciplinàries Classificació general dels dissenys d'estudis epidemiològics Estudi transversal o de prevalença Estudi de cohorts: seguiment longitudinal des de l'exposició Estudi de casos i controls: recerca retrospectiva des de l'efecte 4 Aplicacions de l'epidemiologia i història natural de la malaltia Àmbits d'aplicació de l'epidemiologia Fenòmens de masses: brot, epidèmia, endèmia i pandèmia Història natural de la malaltia: model de Leavell i Clark Adaptació de Milton Terris i nivells de prevenció 5 Mesures bàsiques i de freqüència: prevalença i incidència Valors absoluts versus valors relatius Classificació matemàtica: raó, proporció i taxa Mesures de freqüència: prevalença Mesures de freqüència: incidència Concepte de persona-temps i comparació segons immunitat 6 Exercicis resolts de mesures de freqüència Anàlisi gràfica de línies de vida en una cohort de seguiment Càlcul d'incidència acumulada i definició de la població a risc Càlcul de la densitat d'incidència segons la immunitat adquirida Exercicis pràctics d'aplicació clínica i poblacional 7 Mesures d'associació: Risc Relatiu i Odds Ratio Fonaments del risc i causalitat Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 1 La taula de contingència 2×2 Risc Relatiu (RR) Odds Ratio (OR) Condicions d'aproximació i selecció de la mesura 8 Mesures d'impacte i problemes d'associació resolts Concepte i fonaments de les mesures d'impacte Fracció Atribuïble en exposats Cas 1: Tabaquisme i càncer de pulmó Cas 2: Risc d'infecció bacteriana en personal sanitari 9 Fiabilitat, validesa i fonts d'error en estudis de salut Requisits de la mesura: fiabilitat i validesa Fonts de variabilitat i el seu control Tipus d'errors de mesura: aleatoris versus sistemàtics Factors de confusió 10 Principis i característiques dels programes de cribratge Història natural de la malaltia i nivells de prevenció Concepte de cribratge i diferències amb el diagnòstic clínic Criteris de Frame i Carlson i condicions per implementar el cribratge Modalitats de cribratge: poblacional enfront d'oportunista Avantatges, inconvenients i requisits de les proves de cribratge 11 Validesa i rendiment de proves diagnòstiques i cribratges Fonaments i requisits de les proves de cribratge Validesa intrínseca: sensibilitat i especificitat Rendiment diagnòstic: valors predictius Programes de cribratge oncològic al Sistema Nacional de Salut Exercicis resolts de valoració diagnòstica 12 Formulari Mesures de freqüència Mesures d'associació Mesures d'impacte Validesa i rendiment de proves diagnòstiques Procediment d'anàlisi de taules 2×2 Errors típics a evitar Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 2 1 Bases conceptuals i evolució històrica de l'epidemiologia EN ACABAR SABRÀS Distingir les definicions clàssiques de l'epidemiologia i els seus tres elements nuclears. Diferenciar la teoria del contagi de Fracastoro de la teoria miasmàtica de Sydenham. Explicar el mètode de John Snow i com va identificar la transmissió del còlera. Descriure les aportacions pioneres de Graunt, Lind, Farr, Semmelweis i Nightingale.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com va aconseguir John Snow aturar una epidèmia de còlera sense tenir cap microscopi ni saber que existien els bacteris? L'epidemiologia constitueix la disciplina fonamental per entendre com es distribueixen els problemes de salut en els grups humans i quines causes els provoquen. El seu desenvolupament ha permès passar d'explicacions sobrenaturals o ambientals imprecises a una metodologia quantitativa rigorosa capaç de guiar les intervencions sanitàries públiques.

ESQUEMA Estructura del tema d'epidemiologia Bases i història Definicions clàssiques i fites històriques Transició i determinants Canvi de patró i model Lalonde Mètode i dissenys Estudis descriptius, analítics i cohorts Mesures de freqüència Incidència, prevalença i persona- temps Associació i impacte Risc Relatiu, Odds Ratio i Atribuïble Validesa i cribratge Biaixos, sensibilitat i especificitat Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 3 Bases conceptuals de l'epidemiologia L'etimologia del terme prové del grec clàssic: el prefix epi significa «sobre de», demos fa referència al «poble» i logos equival a «ciència» o tractat.

En el seu origen etimològic, doncs, és la ciència que estudia allò que succeeix sobre les poblacions humanes. Al llarg del segle XX, diversos autors han establert definicions formals per delimitar el camp de treball d'aquesta ciència: Brian MacMahon (1970): la defineix com l'estudi de la distribució de la malaltia en l'home i dels factors que determinen la seva freqüència. Aquesta visió posa l'accent en dos eixos: descriure on i quan apareix el dany, i esbrinar-ne les causes.

John Last (1987): l'entén com l'estudi de la distribució i dels estats o situacions relacionats amb la salut de determinades poblacions, incorporant de manera explícita l'aplicació d'aquest coneixement al control dels problemes sanitaris. Milos Jenicek (1999): la descriu com un raonament i mètode de treball científic objectiu destinat a descriure els fenòmens de salut, explicar-ne l'etiologia i investigar quins mètodes d'intervenció resulten més eficaços. Totes aquestes aproximacions convergeixen en tres elements estructurals imprescindibles: 1. Mètode científic: utilització d'eines objectives, mesurables i reproduïbles d'anàlisi. 2.

Estats de salut: abasta tant la presència de malalties com la pèrdua de benestar o els factors protectors. 3. Població: el focus no recau en l'individu aïllat, sinó en el conjunt de comunitats o col·lectius humans. COMPROVA-HO 2 Quina diferència principal aporta la definició de John Last respecte a les visions centrades únicament en la malaltia? De les concepcions premodernes als primers models etiològics Durant l'antiguitat, les malalties comunitàries s'interpretaven a partir de concepcions subjectives, místiques o artístiques sense cap fonament empíric.

La societat atribuïa les grans plagues a càstigs divins, a desequilibris d'ordre espiritual o a l'acció de forces sobrenaturals incontrolables. Amb la concentració urbana i el comerç marítim —com va succeir a les metròpolis d'Atenes o Alexandria—, el desplaçament d'individus va afavorir la dispersió de microorganismes desconeguts, provocant episodis d'elevada mortaldat com les pestes històriques («el triomf de la mort» o la pesta d'Azoth). El canvi de paradigma va arrencar amb aportacions individuals que van començar a qüestionar l'origen màgic de les malalties: Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 4 DEFINICIÓ: TEORIA MIASMÀTICA VS.

TEORIA DEL CONTAGI La teoria del contagi, introduïda per Girolamo Fracastoro al segle XVI, defensa que les afeccions es transmeten mitjançant «espores» o partícules invisibles independents (contagium vivum), establint que cada malaltia té una causa específica i identificant aquest patró en la sífilis i la tuberculosi. En contraposició, la teoria miasmàtica, formulada per Thomas Sydenham al segle XVII mitjançant l'estudi minuciós dels símptomes, sostenia que les infeccions s'originaven per l'aspiració de miasmes: emanacions fètides procedents de sòls degradats i aigües corruptes.

Aquesta darrera hipòtesi servia per explicar la major freqüència d'epidèmies als barris pobres, abans de ser desplaçada per la microbiologia moderna. Paral·lelament, el comerciant londinenc John Graunt (1620-1678) va fundar l'anàlisi quantitativa de la salut analitzant els registres parroquials de defuncions (els anomenats Bills of Mortality).

Graunt va elaborar la primera taula de mortalitat per edats per estimar les probabilitats de supervivència, demostrant que les dades demogràfiques existents servien per descobrir patrons poblacionals: va constatar la paritat numèrica d'homes i dones a la societat, les diferències de mortalitat entre sexes i l'impacte dels fluxos migratoris del camp a la ciutat. COMPROVA-HO 3 Quina intuïció fonamental de Fracastoro anticipa el descobriment dels bacteris segles abans de la seva observació al laboratori?

Consolidació científica: experimentació, registres i el mètode epidemiològic Durant el segle XVIII i el segle XIX es van establir els principis de l'assaig clínic, de la vigilància contínua de la mortalitat i del treball de camp epidemiològic modern. El maig de 1747, el metge naval James Lind va dur a terme a bord del vaixell Salisbury el primer assaig clínic controlat de la història de la medicina. Seleccionant mariners afectats d'escorbut sotmesos a la mateixa dieta base i entorn ambiental, va comparar diferents pautes d'intervenció (vinagre, aigua de mar, cítrics com taronja i llimona, entre d'altres).

L'experiment va evidenciar la ràpida recuperació dels pacients que prenien cítrics, identificant el remei contra la carència de vitamina C i demostrant la validesa del mètode experimental basat en grup de tractament i comparació. Un segle més tard, William Farr va crear un sistema de registre rutinari de les causes de defunció a Anglaterra. Farr va introduir l'anàlisi numèrica sistemàtica i el 1868 va definir la Corba o Campana de Farr, que descriu l'ascens, estabilització i declivi temporal dels brots epidèmics. Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 5 Gràfica de la Campana de Farr mostrant l'evolució temporal d'una epidèmia.

Farr va aprofitar les estadístiques contínues per creuar la mortalitat amb les ocupacions laborals, descobrint per exemple que els miners morien prematurament a causa de les condicions laborals, a més de registrar l'estacionalitat hivernal de la mortalitat i els pics de còlera. La figura cabdal de l'epidemiologia de camp és John Snow. Durant l'epidèmia de còlera de Londres de 1854, Snow va refusar la hipòtesi miasmàtica vigent. Va emprar una estratègia cartogràfica assenyalant en un plànol els domicilis dels difunts i la posició dels pous públics d'aigua potable. Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 6 Esquema cartogràfic de John Snow amb les morts agrupades a Broad Street.

L'anàlisi de distribució espacial va revelar una forta agrupació de defuncions al voltant de la font de Broad Street. Després d'ordenar-ne la retirada de la palanca de bombament, la transmissió local va caure dràsticament. A més, Snow va dur a terme una anàlisi comparativa segons la companyia subministradora d'aigua de la ciutat: Companyia de subministrament d'aigua Nombre de cases Morts per còlera Mortalitat per 10.000 cases Southwark and Vauxhall Co. 40.046 1.263 315 Lambeth Co.

26.107 98 38 Altres districtes londinencs 256.423 1.422 56 La taxa de mortalitat en les llars servides per Southwark and Vauxhall —que captava aigua del riu Tàmesi contaminada amb aigües residuals— era entre 8 i 9 vegades superior a la de les cases proveïdes per Lambeth, que prenia l'aigua en un tram més net riu amunt. ERROR FREQÜENT Afirmar a l'examen que John Snow va aïllar el bacteri Vibrio cholerae per aturar el brot de Broad Street. Snow desconeixia completament l'existència microscòpica del bacteri, ja que la teoria microbiana no s'havia consolidat.

La seva gran troballa va ser deduir el mecanisme de contagi fecal-hídric exclusivament a través de l'associació estadística i el patró espacial de casos. Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 7 COMPROVA-HO 4 Quin principi metodològic va aplicar John Snow en calcular les morts per cada 10.000 cases en lloc de comparar simplement el nombre absolut de defuncions?

Antisèpsia, gestió hospitalària i evolució moderna A mitjan segle XIX, altres dos investigadors van transformar la pràctica clínica mitjançant la combinació de dades estadístiques i mesures d'intervenció: A Viena, l'obstetra Ignaz Semmelweis va estudiar la disparitat de mortalitat per febre o sèpsia puerperal entre dues sales d'atenció al part de l'hospital. Va observar que la clínica atesa per estudiants de medicina i facultatius presentava taxes de mortalitat molt superiors a la clínica atesa exclusivament per llevadores. La causa radicava en el fet que els metges atenien els parts directament després de realitzar autòpsies, transportant partícules cadavèriques infeccioses a les mans.

En instaurar el rentat obligatori de mans amb solució hipoclorosa, la mortalitat puerperal va disminuir en un 70%, establint les bases de l'antisèpsia hospitalària i la prevenció de la iatrogènia abans dels treballs de Pasteur i Lister. D'altra banda, Florence Nightingale va aplicar l'estadística sanitària durant la guerra de Crimea (1854). Mitjançant el registre gràfic i la documentació sistemàtica de les taxes de defunció, va demostrar que les morts dels soldats eren provocades majoritàriament per la manca d'higiene, la ventilació deficient i l'amuntegament hospitalari, i no per ferides de combat.

Admesa a la Royal Statistical Society britànica, Nightingale va impulsar reformes de sanejament militar i civil, va participar en l'estandardització de les dades mèdiques hospitalàries i el 1860 va fundar la Nightingale Training School a l'Hospital Saint Thomas de Londres. Al llarg dels segles XX i XXI, les millores en les condicions de vida i el progrés científic han desplaçat el pes de les malalties infeccioses cap a les malalties cròniques i la discapacitat (vegeu «Transició epidemiològica i determinants de la salut»), ampliant l'àmbit de l'epidemiologia cap a l'avaluació de la sostenibilitat sanitària, els estils de vida i les desigualtats globals.

PER RECORDAR-HO Associa cada pioner amb la seva eina clau: Graunt = taules de mortalitat; Lind = assaig amb cítrics; Farr = registre i corba epidèmica; Snow = mapa i taxes per barris; Semmelweis = solució hipoclorosa; Nightingale = estadística gràfica hospitalària. Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 8 CRONOLOGIA Evolució cronològica dels pioners de l'epidemiologia IDEES CLAU L'epidemiologia s'estructura sobre tres pilars fonamentals: el mètode científic objectiu, l'estudi integral dels estats de salut i l'enfocament sobre poblacions.

Girolamo Fracastoro va proposar el concepte de contagium vivum en el segle XVI, mentre que Thomas Sydenham va defensar la teoria miasmàtica basada en emanacions de sòls i aigües brutes. John Graunt va iniciar la demografia i la bioestadística analitzant els Bills of Mortality i creant la primera taula de supervivència. James Lind va dur a terme el primer assaig clínic controlat el 1747 provant dietes contra l'escorbut a bord del Salisbury. William Farr va estructurar el registre continu de defuncions i va formular la campana de Farr sobre la dinàmica dels brots epidèmics.

John Snow va resoldre l'epidèmia de còlera de 1854 a Londres mitjançant cartografia i comparació de taxes de mortalitat segons la companyia d'aigua, sense conèixer el bacteri causal. Ignaz Semmelweis va disminuir la mortalitat per febre puerperal un 70% mitjançant el rentat de mans amb solució hipoclorosa, i Florence Nightingale va reformar la sanitat hospitalària mitjançant l'anàlisi bioestadística. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es diferenciava la teoria miasmàtica de Thomas Sydenham de la teoria del contagi de Girolamo Fracastoro? 6. Com va demostrar John Snow que l'aigua era el vehicle del brot de còlera el 1854 abans del naixement de la microbiologia? 7.

Quina hipòtesi va posar a prova Ignaz Semmelweis per reduir la febre puerperal a la clínica de Viena? Segle XVI Fracastoro proposa la transmissió per espores i contagium vivum. Segle XVII Sydenham formula la teoria miasmàtica; Graunt analitza els Bills of Mortality. 1747 Lind realitza el primer assaig clínic controlat amb cítrics. 1847-1854 Semmelweis redueix la febre puerperal i Snow cartografia el còlera. 1854-1868 Nightingale aplica l'estadística hospitalària i Farr formula la campana epidèmica. Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8.

Qui va formular el 1970 la definició de l'epidemiologia centrada en la distribució i determinants de la malaltia? 9. Quin va ser el disseny metodològic que va aplicar James Lind el 1747 per tractar l'escorbut? 10. Quina troballa va permetre a John Graunt establir les bases de la demografia mèdica? 11. Quin resultat va obtenir Ignaz Semmelweis en obligar a rentar-se les mans amb solució hipoclorosa? 2 Transició epidemiològica i determinants de la salut EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els patrons de morbimortalitat entre el principi del segle XX i l'actualitat. Comparar les causes de mort dominants entre països segons el nivell socioeconòmic.

Identificar els quatre camps de determinants de salut segons el model de Marc Lalonde. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Com és possible que malalties com el càncer o els infarts fossin causes poc freqüents de defunció fa un segle? Transició epidemiològica: canvis en el patró de morbimortalitat Al llarg dels segles XX i XXI s'ha produït una transformació profunda en el perfil de salut poblacional. La transició epidemiològica descriu el pas històric d'un predomini de malalties infeccioses agudes cap a una prevalença creixent de malalties cròniques i discapacitat degenerativa.

William Farr a) Brian MacMahon b) John Last c) Milos Jenicek d) Assaig clínic controlat amb dietes a) Estudi de casos i controls b) Taula de mortalitat poblacional c) Cartografia de defuncions urbanes d) L'anàlisi dels Bills of Mortality a) La corba en campana d'epidèmies b) L'ús de la solució hipoclorosa c) El mapa del pou de Broad Street d) Eradicació total del còlera a) Curació completa de l'escorbut b) Disminució d'amuntegament militar c) Reducció del 70% de febre puerperal d) Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 10 Aquest canvi té l'origen en factors estructurals com la industrialització, les transformacions en les formes de vida, l'augment generalitzat de l'esperança de vida i el progrés científic i tecnològic aplicat al diagnòstic i tractament.

Alhora, fenòmens globals provoquen nous desafiaments i la presència d'epidèmies mediàtiques capaces de generar alarma social. A principis del segle XX, les causes dominants de mortalitat eren infeccioses: infeccions respiratòries (com pneumònia o grip), tuberculosi i afeccions gastrointestinals. En aquell context, el càncer i les cardiopaties eren motius de defunció poc freqüents. En canvi, al segle XXI el patró s'ha invertit en el món industrialitzat, on destaquen les malalties cardiovasculars i les neoplàsies com a causes principals. Gràfica comparativa de causes de mortalitat entre 1900 i 2010.

Si s'analitzen les malalties de l'aparell respiratori en l'actualitat, s'observen tres patrons diferenciats segons la mètrica epidemiològica analitzada (conceptes que s'estudiaran detalladament a «Mesures bàsiques i de freqüència: prevalença i incidència»): Més incident: el refredat comú i la grip. Més prevalent: l'asma i l'apnea del son. Més mortalitat: la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC). PER RECORDAR-HO No confongueu incidència (aparició de casos nous com un refredat) amb prevalença (casos acumulats actius com l'asma) o mortalitat (capacitat letal com l'EPOC). Cada indicador reflecteix una dimensió distinta del mateix grup de patologies.

Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 11 COMPROVA-HO 13 Quines eren les tres causes principals de mort cap al 1900 i quines predominen avui als països rics? Desigualtats globals i el repte de les resistències bacterianes La transició epidemiològica no s'ha produït de manera homogènia a tot el planeta. Persisteix una profunda bretxa en la càrrega de mortalitat entre regions segons el nivell socioeconòmic, així com diferències evidents en la cobertura de l'assegurament i la qualitat assistencial, factors que comprometen la sostenibilitat dels sistemes sanitaris. Diagrama de càrrega de mortalitat segons nivell de desenvolupament sociodemogràfic.

Grup de països Causes principals de defunció Patró dominant Països rics (alt desenvolupament) Cardiopaties isquèmiques, Alzheimer, càncer hepàtic, infeccions respiratòries baixes, malalties valvulars. Malalties cròniques no transmissibles i processos degeneratius. Països pobres (baix desenvolupament) Mortalitat neonatal, diarrea, malària, tuberculosi, VIH, infeccions respiratòries baixes, meningitis, malalties congènites, juntament amb cardiopatia isquèmica, diabetis, asma i malaltia renal crònica. Superposició de processos infecciosos, transmissibles i perinatals amb malalties cròniques.

Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 12 A més d'aquestes desigualtats, ha emergit una amenaça sanitària de primer ordre: la resistència als antibiòtics. L'augment de ceps bacterians resistents compromet l'eficàcia dels tractaments habituals, provocant aproximadament 5.000 morts anuals atribuïbles directament a bacteris resistents en els països desenvolupats. ERROR FREQÜENT Assumir que els països amb baixos recursos només pateixen malalties infeccioses. Les dades mostren un patró mixt on conviuen infeccions tradicionals i problemes perinatals amb malalties cròniques com la diabetis o la cardiopatia isquèmica.

COMPROVA-HO 14 Quina doble càrrega de morbimortalitat presenten els països amb menys recursos? Determinants de la salut: el model de Lalonde i la teoria psicosocial Per entendre la distribució de la salut i la malaltia a la societat, el ministre canadenc Marc Lalonde va formular l'any 1974 un model conceptual integrador conegut com el model de Lalonde, emmarcat en la teoria psicosocial. Aquest marc trenca amb la visió exclusivament biologicista i distribueix els factors influents en quatre grans camps. Esquema dels quatre camps de determinants de salut de Lalonde.

Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 13 ESQUEMA Camps de determinants de la salut (Lalonde) Biologia humana: inclou el substrat genètic, els factors constitucionals, l'edat, el sexe i l'envelliment de l'organisme. Estils de vida: comprèn conductes personals lliures o condicionades com la dieta, la pràctica d'exercici físic i els hàbits tòxics (consum d'alcohol o tabac). Medi ambient: agrupa l'exposició a factors biològics com agents infecciosos, la contaminació atmosfèrica i química, i el canvi climàtic. Sistema sanitari: fa referència a l'atenció mèdica, l'accés a serveis assistencials, la cobertura terapèutica i la qualitat de les cures.

El model dels determinants socials de la salut complementa aquesta perspectiva establint capes concèntriques de determinants socials. En el nucli se situen els trets biològics invariables (edat i sexe). Sobre ells incideixen els estils de vida individuals, que alhora estan condicionats per les xarxes socials i comunitàries. Per sobre s'hi troben les condicions de vida i de treball (educació, atur, medi laboral, higiene, aigua, alimentació, habitatge i serveis sanitaris). Totes aquestes capes estan englobades per les condicions socioeconòmiques, culturals, polítiques i mediambientals globals.

DEFINICIÓ Els determinants socials de la salut són el conjunt de circumstàncies socials, laborals, econòmiques i ambientals en què les persones neixen, creixen, viuen i treballen, les quals modulen els seus comportaments individuals i el seu estat de salut. COMPROVA-HO 15 Quins són els quatre àmbits establerts per Marc Lalonde el 1974?

Biologia humana Genètica, constitució, edat i envelliment Estils de vida Dieta, activitat física i tòxics Medi ambient Contaminació, clima i agents infecciosos Sistema sanitari Serveis i atenció mèdica Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 14 IDEES CLAU La transició epidemiològica suposa el canvi d'un patró dominat per malalties infeccioses (segles passats) a un dominat per patologies cròniques i degeneratives (segle XXI). Cap al 1900 la mortalitat es devia sobretot a afeccions respiratòries, tuberculosi i infeccions digestives, mentre que actualment predominen malalties cardiovasculars i càncer als països rics.

Els països desenvolupats pateixen prop de 5.000 defuncions a l'any a causa de ceps bacterians resistents als antibiòtics. El model de Marc Lalonde (1974) distribueix els factors de salut en quatre camps: biologia humana, estils de vida, medi ambient i sistema sanitari. Els determinants socials demostren que les condicions socioeconòmiques, laborals i comunitàries tenen un pes modulador cabdal per damunt de la mera atenció mèdica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Com difereixen els patrons de mortalitat entre països rics i pobres segons les dades globals? 17. Dins de la patologia respiratòria contemporània, quina malaltia presenta major incidència i quina genera major mortalitat? 18.

Quins elements concrets formen part del camp 'medi ambient' segons el model de Lalonde? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin era el motiu principal de mort l'any 1900 als països industrialitzats? 20. Quantes morts anuals s'atribueixen a bacteris resistents als antibiòtics en països desenvolupats? 21. Quin dels següents factors pertany a la 'biologia humana' segons el model de Lalonde? 22. Com es comporta l'EPOC en el patró de les malalties respiratòries actuals?

Cardiopaties d'origen isquèmic a) Demències associades a l'Alzheimer b) Neoplàsies d'origen pulmonar c) Infeccions respiratòries i tuberculosi d) Aproximadament 500 morts a) Aproximadament 500.000 morts b) Aproximadament 50.000 morts c) Aproximadament 5.000 morts d) L'edat i el sexe a) L'atenció sanitària primària b) La qualitat de la dieta c) La contaminació per partícules d) Té la incidència més alta a) Concentra la mortalitat més gran b) Presenta la prevalença més baixa c) Genera sobretot problemes neonatals d) Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 15 3 Mètode epidemiològic, branques i tipus d'estudis EN ACABAR SABRÀS Distingir l'enfocament assistencial clínic de la perspectiva col·lectiva epidemiològica.

Identificar les etapes del mètode epidemiològic i les branques que hi estan associades. Classificar els principals dissenys d'estudi segons la intervenció, l'objectiu i la temporalitat. Diferenciar la direccionalitat temporal i les mesures pròpies dels estudis transversals, de cohorts i de casos i controls. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Si una enquesta constata que les persones amb sobrepès prenen més begudes 'light', podem concloure que aquests refrescos engreixen? Enfocament clínic enfront d'enfocament epidemiològic La medicina clínica i l'epidemiologia comparteixen la voluntat de millorar la salut, però utilitzen escales i perspectives diferents.

Mentre que la clínica se centra en el pacient individual per restablir el seu estat de salut, l'epidemiologia adopta una perspectiva col·lectiva centrada en la comunitat per evitar l'aparició de problemes sanitaris. Criteri Medicina clínica Epidemiologia Objecte d'estudi L'individu malalt o sa. La població o comunitat. Objectiu principal Diagnòstic i tractament individual. Prevenció i control de malalties. Pregunta clau Què li passa al pacient i quin tractament cal? Quines són les causes de mort, discapacitat i els factors de risc col·lectius? Fonts de dades Anamnesi, exploració física i proves diagnòstiques. Estadístiques vitals, enquestes de salut i registres sanitaris.

Tipus d'intervenció Tractament farmacològic o quirúrgic. Programes de salut pública per reduir riscos. Equip professional Professionals sanitaris assistencials. Equips multidisciplinaris: epidemiòlegs, estadístics, sociòlegs i antropòlegs. Avaluació Evolució de l'estat de salut del pacient. Impacte poblacional de la intervenció sanitària. Aquesta diferència d'escala condiciona les decisions pràctiques. El metge assistencial respon a la demanda immediata d'una persona concreta, mentre que l'epidemiòleg identifica patrons col·lectius per planificar recursos i protegir grups sans abans que emmalalteixin.

Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 16 COMPROVA-HO 24 Per què l'avaluació en epidemiologia requereix equips amb perfils d'estadística o sociologia a més de metges? Etapes del mètode epidemiològic i branques disciplinàries El mètode epidemiològic és una aplicació directa del mètode científic a l'estudi dels fenòmens de salut col·lectius. Aquest procés funciona com un cicle continu d'adquisició de coneixement dividit en fases interconnectades. Esquema de les etapes cícliques del mètode epidemiològic de recerca.

El desenvolupament d'una investigació epidemiològica recorre les fases següents: Observació i descripció: recollida sistemàtica de dades sobre la freqüència i distribució geogràfica o temporal dels fenòmens de salut. 1 Formulació d'hipòtesis: plantejament de possibles explicacions o factors desencadenants a partir de les observacions prèvies. 2 Experimentació o verificació de les hipòtesis: recollida i anàlisi de noves dades empíriques mitjançant dissenys d'estudi específics. 3 Anàlisi i interpretació de dades: avaluació quantitativa dels resultats obtinguts per contrastar la validesa de la hipòtesi inicial.

4 Conclusió i comunicació: elaboració de l'informe final i difusió de les troballes a la comunitat científica i sanitària. 5 Reformulació: plantejament de noves preguntes i línies d'investigació a partir de les noves evidències consolidades. 6 Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 17 Segons la fase del cicle en què es treballa, es distingeixen tres grans branques disciplinàries: Epidemiologia descriptiva: vinculada a l'observació inicial. Descriu la freqüència i distribució geogràfica i temporal dels problemes de salut sense establir relacions causals. Epidemiologia analítica o explicativa: associada a la formulació i contrast d'hipòtesis.

Investiga associacions entre exposicions i malalties analitzant els possibles factors desencadenants. Convé recordar que una associació estadística reflecteix una aparició conjunta i no implica necessàriament una relació de causalitat directa. Epidemiologia experimental o avaluativa: lligada a la intervenció directa sobre la població per avaluar l'eficàcia i l'impacte de mesures preventives o sanitàries. PROCÉS Cicle de recerca del mètode epidemiològic COMPROVA-HO 25 Quina branca de l'epidemiologia s'encarrega d'analitzar si el consum d'un aliment s'associa amb una malaltia degenerativa?

Classificació general dels dissenys d'estudis epidemiològics La taxonomia dels estudis depèn fonamentalment del grau de control que l'investigador exerceix sobre l'exposició, de l'objectiu de la investigació i de la dimensió temporal del seguiment. Observació i descripció Registre de freqüència i distribució del fenomen. 1 Formulació d'hipòtesis Plantejament de possibles relacions causals. 2 Experimentació o verificació Recollida empírica de noves dades. 3 Anàlisi i conclusions Interpretació dels resultats i comunicació. 4 Reformulació Noves hipòtesis en un coneixement continu.

5 Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 18 Arbre de classificació dels principals dissenys d'estudis epidemiològics. Segons la capacitat d'assignar la intervenció, els estudis es divideixen en dues grans famílies: Estudis experimentals: l'investigador controla activament la variable d'exposició assignant la intervenció als subjectes (com en els assajos clínics). Són de naturalesa analítica. Estudis no experimentals o observacionals: l'investigador no intervé; es limita a observar, registrar i mesurar els fenòmens tal com succeeixen de manera natural.

Dins dels estudis observacionals es distingeixen els descriptius, que quantifiquen la freqüència i la distribució d'un fenomen (com els estudis transversals i els ecològics), i els analítics, concebuts per contrastar hipòtesis d'associació entre una exposició i un resultat de salut (com els estudis de cohorts i els de casos i controls).

Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 19 ESQUEMA Classificació dels estudis epidemiològics Estudi transversal o de prevalença L'estudi transversal (o cross-sectional study) és un disseny observacional no experimental en què la valoració de l'exposició i de la malaltia es realitza de forma simultània en una població delimitada i en un únic tall temporal concret. Aquest disseny ofereix diversos avantatges: és senzill d'executar, ràpid i econòmicament assequible. La mesura de freqüència que produeix és la prevalença, tant de la malaltia com dels factors d'exposició estudiats.

Això fa que sigui una bona eina per identificar necessitats sanitàries comunitàries i per formular hipòtesis preliminars. ERROR FREQÜENT Atribuir causalitat a una associació detectada en un estudi transversal és un error metodològic greu. Com que el factor de risc i la malaltia es mesuren alhora en un únic moment, és impossible verificar la seqüència temporal (saber si l'exposició va precedir l'aparició del trastorn o si el trastorn va condicionar l'exposició). COMPROVA-HO 26 Per què un estudi transversal no pot calcular la incidència d'una patologia? Estudis experimentals Control de la intervenció. Assaig clínic Disseny analític experimental.

Estudis no experimentals Disseny observacional sense intervenció. Descriptius Freqüència i distribució poblacional. Estudis transversals Mesura puntual de prevalença. Estudis ecològics Dades agregades de grups. Analítics Associació exposició i malaltia. Estudi de cohorts Seguiment des de l'exposició. Estudi de casos i controls Comparació retrospectiva des de l'efecte. Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 20 Estudi de cohorts: seguiment longitudinal des de l'exposició L'estudi de cohorts és un disseny observacional analític que parteix d'una població lliure de la malaltia d'interès en el moment inicial.

Els participants es classifiquen en dos grups segons la presència o absència d'exposició a un factor determinat (cohort exposada i cohort no exposada). Esquema del seguiment temporal en un disseny de cohorts. Els dos grups han de ser tan similars com sigui possible en tots els altres factors biològics i ambientals, amb l'única excepció de l'exposició estudiada. A continuació, se segueixen al llarg del temps per comparar la velocitat d'aparició de la patologia: Si la taxa d'aparició de la malaltia és superior en els individus exposats, el factor analitzat constitueix un factor de risc candidat.

Si no s'observen diferències significatives en la freqüència entre ambdós grups, el factor no es troba associat a l'esdeveniment estudiat en aquesta població. El disseny de cohorts destaca perquè permet calcular la incidència de la malaltia tant en exposats com en no exposats, i a partir d'aquí quantificar la força d'associació mitjançant el Risc Relatiu. Com que els participants s'avaluen abans de desenvolupar el problema de salut, la seqüència temporal queda preservada.

Segons la posició cronològica de l'investigador en el moment d'iniciar la recerca, els estudis de cohorts es cataloguen en: Estudi de cohorts prospectiu: l'investigador inicia l'estudi quan ja es coneix l'estat d'exposició, però la malaltia encara no ha aparegut. El seguiment es produeix cap al futur esperant el desenvolupament eventual del desenllaç. Estudi de cohorts retrospectiu: tant l'exposició com el desenllaç ja han succeït quan s'engega la recerca. L'investigador reconstrueix la informació històrica partint de registres previs i segueix la cohort de forma documental en el passat des de l'exposició cap a la malaltia.

Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 21 COMPROVA-HO 27 Quina és la condició bàsica que han de complir tots els subjectes en iniciar un estudi de cohorts? Estudi de casos i controls: recerca retrospectiva des de l'efecte L'estudi de casos i controls és un disseny observacional analític de sentit retrospectiu. En lloc de partir de l'exposició, el punt de partida és la presència o absència de la malaltia: Casos: subjectes que ja han desenvolupat la malaltia o el resultat clínic d'interès. Controls: individus sans o lliures d'aquella patologia concreta, seleccionats per ser comparables als casos en totes les característiques excepte en la malaltia.

L'objectiu principal és quantificar i comparar la freqüència d'exposició prèvia al factor de sospita en ambdós col·lectius. L'investigador indaga en el passat (mitjançant registres mèdics, entrevistes o enquestes) per saber quants casos i quants controls van estar exposats. Si el factor està associat a la patologia, la freqüència d'exposició serà notablement superior entre els casos que entre els controls. Com que la mostra es crea fixant artificialment el nombre de casos i de controls malalts, aquest disseny no permet mesurar directament la incidència ni el risc absolut de la malaltia en la població.

La mesura d'associació específica que s'utilitza és l'Odds Ratio (OR), que quantifica quant més freqüent ha estat l'exposició prèvia entre els casos en comparació amb els controls. PER RECORDAR-HO Recorda la direccionalitat per distingir els dos grans dissenys analítics: l'estudi de cohorts va de la causa a l'efecte (exposició cap a malaltia), mentre que l'estudi de casos i controls camina de l'efecte cap a la causa (malaltia cap a antecedents d'exposició). Característica Estudi transversal Estudi de cohorts Estudi de casos i controls Punt de partida Mostra poblacional general. Subjectes exposats i no exposats sans. Subjectes malalts (casos) i sans (controls). Mesura de freqüència Prevalença.

Incidència acumulada o taxa d'incidència. Proporció d'exposats en casos i controls. Mesura d'associació Raó de prevalences. Risc Relatiu (RR). Odds Ratio (OR). Temporalitat de mesura Simultània (un únic moment). Longitudinal (prospectiva o retrospectiva). Retrospectiva (reconstrucció del passat). Cost i durada Ràpid i baix cost. Elevat cost i llarga durada. Ràpid i cost moderat. Causalitat No permet establir-la. Bona capacitat (preserva seqüència temporal). Útil per a hipòtesis; subjecte a biaixos de memòria.

Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 22 IDEES CLAU La medicina clínica prioritza el diagnòstic i teràpia individual, mentre que l'epidemiologia s'orienta a la prevenció i control poblacional. El mètode epidemiològic és un cicle continu dividit en observació, hipòtesis, experimentació, anàlisi, conclusió i reformulació. L'estudi transversal avalua de manera simultània exposició i malaltia en un únic moment, mesura prevalences i no permet establir seqüència temporal. L'estudi de cohorts parteix d'individus classificats segons exposició lliures de malaltia i se segueixen en el temps per calcular incidències i Risc Relatiu.

L'estudi de casos i controls selecciona malalts (casos) i no malalts (controls) de forma retrospectiva i mesura l'associació mitjançant l'Odds Ratio. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quina diferència fonamental separa els estudis experimentals dels observacionals? 29. Per què un estudi de cohorts és capaç de mesurar incidències mentre que un de casos i controls no? 30. Quin és l'obstacle principal dels estudis transversals a l'hora de demostrar causalitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Quin és l'objecte d'estudi característic de l'epidemiologia a diferència de la clínica? 32.

Quin paràmetre de freqüència epidemiològica s'obté directament d'un estudi transversal? 33. Com es defineix la població inicial en un disseny d'estudi de cohorts? 34. Quina mesura d'associació s'utilitza pròpiament en els estudis de casos i controls?

4 La població o comunitat a) El pacient individual b) L'animal d'experimentació c) La cèl·lula aïllada d) Risc atribuïble a) Incidència acumulada b) Densitat d'incidència c) Prevalença d) Grup homogeni exposat únicament a) Subjectes amb diagnòstic confirmat b) Població hospitalitzada exclusivament c) Individus sans lliures de malaltia d) Incidència relativa a) Odds Ratio b) Fracció preventiva c) Risc Relatiu d) Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 23 Aplicacions de l'epidemiologia i història natural de la malaltia EN ACABAR SABRÀS Identificar els àmbits d'aplicació pràctica de l'epidemiologia en salut comunitària i gestió sanitària.

Distingir clarament els conceptes de brot, epidèmia, endèmia i pandèmia segons temps i espai. Relacionar les etapes de la història natural de la malaltia amb els nivells de prevenció de Terris. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què aplicar una prova diagnòstica precoç no evita l'aparició biològica d'una malaltia? Àmbits d'aplicació de l'epidemiologia L'epidemiologia no es limita a la descripció teòrica dels patrons poblacionals, sinó que ofereix eines operatives per a la gestió clínica i de salut pública. Les seves aplicacions principals s'estructuren en vuit eixos fonamentals que connecten la investigació científica amb l'acció sanitària comunitària.

Esquema dels vuit camps d'aplicació pràctica de l'epidemiologia moderna. Aquests camps d'intervenció donen resposta a preguntes sanitàries específiques mitjançant mètodes rigorosos: Diagnòstic de salut comunitària: Determina quina classe de problemes de salut afecten una comunitat i quina és la seva dimensió real. Respon a la pregunta sobre de què emmalteix i mor la població, i amb quina periodicitat o magnitud. Factors socioeconòmics incideixen directament en la Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 24 qualitat de vida i generen variacions territorials notables en la prevalença de trastorns crònics (com l'obesitat en adults a escala global).

Causes i etiologia de la malaltia: Pretén identificar els factors causals de les patologies establint vincles sòlids de causa-efecte entre determinades exposicions i el desenvolupament de danys físics o psíquics. Identificació de noves patologies: Detecta i descriu entitats clíniques desconegudes prèviament a la literatura científica mitjançant la caracterització dels seus símptomes i patrons de contagi. En són exemples històrics la febre de Lassa (1969, a Nigèria), la infecció pel VIH i la SIDA (1983) o la COVID-19 (2019). Control i seguiment d'epidèmies: Monitora l'extensió i dinàmica de fenòmens de transmissió massiva per frenar la seva propagació.

Planificació i avaluació d'intervencions: Permet dissenyar programes sanitaris preventius o assistencials i comprovar amb dades empíriques si aquestes accions han aconseguit controlar o reduir el problema de salut. Vigilància epidemiològica: Recull, processa i analitza sistemàticament la informació per identificar variacions sobtades, detectar problemes emergents i establir mesures de control tant personals com col·lectives (per exemple, eines digitals de rastreig de contactes o xarxes de detecció en farmàcies comunitàries).

Avaluació crítica de la literatura mèdica: Utilitza eines metodològiques per llegir i valorar de forma reflexiva els estudis que publiquen organitzacions independents, garantint la presa de decisions basada en evidències. Història natural i social de la malaltia: Modela com evoluciona un procés patològic de manera espontània per planificar els moments idonis de prevenció. COMPROVA-HO 36 Quina és la finalitat pràctica de la vigilància epidemiològica davant una amenaça sanitària comunitària?

Fenòmens de masses: brot, epidèmia, endèmia i pandèmia La distribució geogràfica i la persistència temporal dels problemes comunitaris permeten classificar els fenòmens epidemiològics segons el seu patró de transmissió i el seu comportament poblacional. DEFINICIÓ Una epidèmia és l'aparició d'un nombre de casos clarament superior a l'esperat d'una malaltia en una comunitat o regió concreta durant un interval de temps limitat. Quan aquest excés es limita a un àmbit molt localitzat o tancat, rep el nom de brot.

En contrast amb les alteracions brusques de caràcter epidèmic, algunes patologies presenten una presència continuada en un entorn territorial: Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 25 Fenomen Espai territorial Dimensió temporal Comportament típic Epidèmia Limitat Limitat Augment inusual de casos que supera l'expectativa basal Pandèmia Iŀlimitat (extensió geogràfica global) Limitat Propagació epidèmica que assoleix diversos continents simultàniament Endèmia Limitat a una regió concreta Iŀlimitat (persistència contínua) Presència constant i prolongada de la patologia (ex. malària o febre groga) ERROR FREQÜENT És habitual confondre endèmia amb un brot de baixa intensitat.

Una endèmia no es defineix pel nombre absolut d'afectats sinó per la seva persistència temporal iŀlimitada en una regió delimitada, com succeeix amb la malària en àrees tropicals. Per contra, l'epidèmia implica un excés transitori respecte al patró habitual. COMPROVA-HO 37 Què diferencia principalment una endèmia d'una pandèmia pel que fa a l'espai i al temps? Història natural de la malaltia: model de Leavell i Clark L'evolució espontània d'un trastorn biològic sense intervenció assistencial es coneix com a història natural de la malaltia.

L'any 1969, Leavell i Clark van establir un model conceptual que divideix aquest curs biològic en tres grans períodes cronològics: prepatogènic, patogènic i postpatogènic. Diagrama de les tres etapes cronològiques del model de Leavell i Clark. Aquest model permet seguir el procés que condueix des de la salut fins a la resolució final: Període prepatogènic (Salut): L'individu està sa i no ha començat la invasió ni l'alteració cel·lular. En aquesta etapa interactuen els components de la triada ecològica: l'agent causal (biològic, químic o físic), l'hoste humà susceptible i el medi ambient que en facilita l'exposició. L'equilibri entre aquests tres elements manté l'estat basal de salut.

1 Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 26 COMPROVA-HO 38 En quina subfase del període patogènic comencen els canvis tissulars i en quina apareixen els símptomes evidents? Adaptació de Milton Terris i nivells de prevenció L'any 1978, l'epidemiòleg Milton Terris va integrar la història natural de Leavell i Clark amb les estratègies operatives de salut comunitària, definint com actuar de manera específica a cadascuna de les fases patològiques mitjançant tres nivells preventius clarament diferenciats.

PROCÉS Model d'història natural i nivells de prevenció de Terris Els tres nivells d'actuació s'associen amb actuacions clíniques i preventives concretes: Prevenció primària (Període prepatogènic): Actua abans que s'iniciï la patologia, mantenint l'estat de salut i evitant l'aparició de la malaltia. Consta de dues branques: Període patogènic (Malaltia): S'inicia amb la ruptura de l'equilibri ecològic i l'entrada de l'agent a l'organisme. Comprèn dues etapes clíniques successives: Fase asimptomàtica o subclínica: Es produeixen canvis tissulars i alteracions fisiològiques internes sense que la persona percebi molèsties ni signes externs.

Fase simptomàtica o clínica: S'assoleix l'horitzó clínic; es manifesten signes i símptomes evidents del trastorn, causant danys funcionals o lesions orgàniques. 2 Període postpatogènic (Resultat): Fase final en què el procés biològic es resol. Després de la fase de convalescència, desemboca en un resultat definitiu que pot consistir en la recuperació completa, l'aparició de seqüeles o cronicitat, o la mort. 3 Període prepatogènic Interacció de la triada ecològica en persones sanes. 1 Prevenció primària Promoció de la salut i vacunació com a protecció específica. 2 Període patogènic Etapa subclínica amb canvis tissulars i etapa clínica amb símptomes.

3 Prevenció secundària Cribratge per a diagnòstic precoç i aplicació de tractament ràpid. 4 Període postpatogènic Convalescència que desemboca en recuperació, cronicitat o èxitus. 5 Prevenció terciària Rehabilitació física i reducció de seqüeles per preservar la vida. 6 Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 27 Promoció de la salut: Mesures generals que reforcen el benestar individual i col·lectiu mitjançant hàbits saludables i millora ambiental. Protecció específica: Accions directes contra riscos o agents concrets, sent el paradigma fonamental l'administració de vacunes.

Prevenció secundària (Període patogènic): Intervé quan la malaltia ja ha començat biològicament però encara és possible frenar-ne la progressió. Els seus pilars són el diagnòstic precoç i el tractament oportú. La seva eina paradigmàtica són els programes de cribratge, orientats a detectar canvis en fases subclíniques (vegeu «Principis i característiques dels programes de cribratge»). Prevenció terciària (Període postpatogènic o avançat): S'aplica quan el procés morbós ja ha provocat lesions o danys clínics manifestos.

Té com a finalitat la reducció de danys, la compensació de pèrdues funcionals i la rehabilitació integral de la persona per aconseguir la màxima qualitat de vida possible i evitar recaigudes cròniques.

Nivell de prevenció Període de la història natural Objectiu d'acció Exemples d'intervenció Primària Prepatogènic (Triada ecològica) Evitar la infecció o l'inici del dany biològic Vacunació i promoció d'hàbits sans Secundària Patogènic (Subclínic i clínic precoç) Detectar i tractar el trastorn de manera immediata Cribratges poblacionals i proves primerenques Terciària Postpatogènic (Convalescència / seqüeles) Minimitzar danys residuals i afavorir la integració Rehabilitació funcional i suport per a la qualitat de vida COMPROVA-HO 39 Per què una campanya de cribratge s'engloba dins de la prevenció secundària i no de la primària?

IDEES CLAU L'epidemiologia s'aplica al diagnòstic comunitari, a la determinació etiològica, a la detecció de noves malalties i a la vigilància sanitària. L'epidèmia i la pandèmia són processos delimitats en el temps, mentre que l'endèmia es defineix per la seva presència contínua i iŀlimitada en una àrea concreta. La història natural segons Leavell i Clark (1969) comprèn tres etapes successives: prepatogènica, patogènica (subclínica i clínica) i postpatogènica. En el model adaptat de Milton Terris (1978), la prevenció primària s'executa en la fase prepatogènica, la secundària en la patogènica i la terciària en la postpatogènica.

Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 28 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. Quins tres elements conformen la triada ecològica present en el període prepatogènic? 41. Quina diferència geogràfica i temporal existeix entre una epidèmia i una endèmia segons els patrons de masses? 42. A quin nivell de prevenció pertany la rehabilitació i reducció de seqüeles en un pacient convalescent? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 43. Quin paràmetre temporal caracteritza principalment l'endèmia respecte a l'epidèmia? 44. En quina fase de la història natural de la malaltia actua la prevenció secundària? 45.

Quin és l'objectiu fonamental de les campanyes de vacunació segons els nivells preventius de Terris? 46. Quin fenomen sanitari correspon a un excés inusual de casos que traspassa múltiples continents?

Extensió territorial a diversos continents a) Aparició sobtada en mesos concrets b) Absència de casos en períodes hivernals c) Durada temporal iŀlimitada i constant d) Període prepatogènic abans de l'exposició a) Fase d'equilibri de la triada ecològica b) Període postpatogènic de seqüeles cròniques c) Període patogènic durant la fase subclínica d) Reducció de danys en prevenció postpatogènica a) Protecció específica en prevenció primària b) Diagnòstic precoç en prevenció secundària c) Rehabilitació funcional en prevenció terciària d) Pandèmia a) Brot comunitari b) Endèmia estacional c) Prevalença d'exposició d) Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 29 5 Mesures bàsiques i de freqüència: prevalença i incidència EN ACABAR SABRÀS Distingir matemàticament i conceptualment una raó, una proporció i una taxa.

Calcular la prevalença puntual i identificar els factors que en modifiquen la magnitud. Calcular la incidència acumulada i la taxa d'incidència utilitzant el concepte de persona-temps. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Per què no podem afirmar que una ciutat és menys saludable que una altra només perquè hi morin més persones en un any? La quantificació dels fenòmens de salut permet definir i delimitar les variables d'interès a nivell poblacional, conèixer el rang de normalitat i formular hipòtesis explicatives que contrastin les freqüències entre comunitats diferents.

ESQUEMA Estructura de les mesures en epidemiologia Valors absoluts versus valors relatius Un valor absolut consisteix en el recompte directe dels individus o esdeveniments que presenten una característica concreta en un moment determinat, com el nombre de defuncions per càncer de còlon o les visites d'infermeria a domicili.

Aquestes xifres informen sobre la càrrega global d'activitat Mesures absolutes Recompte total de casos Mesures relatives Relacionen casos amb la població Raó Quocient entre categories independents Proporció Numerador inclòs en denominador Prevalença Casos globals en un moment Incidència acumulada Casos nous en població susceptible Taxa Incorpora la variable temps Densitat d'incidència Casos nous per persona-temps Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 30 assistencial i alerten sobre la magnitud puntual d'un brot epidèmic.

Malgrat això, els valors absoluts impedeixen comparar col·lectius de dimensions diferents perquè ignoren la grandària de la població d'origen i el transcurs del temps. Per contra, els valors relatius relacionen els esdeveniments observats amb el conjunt poblacional o mostra de referència. Gràcies a aquest quocient, resulta possible comparar la freqüència de malaltia en localitzacions, grups i períodes distints. Classificació matemàtica: raó, proporció i taxa Els valors relatius s'estructuren en tres formes matemàtiques bàsiques segons la relació existent entre el numerador i el denominador: Esquema conceptual de la classificació de valors relatius: raó, proporció i taxa.

Mesura relativa Definició i relació de conjunts Fórmula matemàtica Rang de valors Raó Quocient entre dues quantitats independents o subconjunts disjunts; el numerador no està contingut en el denominador. De 0 a Proporció Relació numèrica d'una part respecte al conjunt total; el numerador està expressament contingut en el denominador. De 0 a 1 (o 0 a 100 %) Taxa Quocient relatiu que inclou la dimensió temporal en el denominador per mesurar la velocitat de canvi o d'esdeveniments.

De 0 a (amb unitat temporal) r = b a + p = a+b a Taxa = Poblaci en risc×Temps o ˊ Esdeveniments + Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 31 EXEMPLE Si un equip d'atenció primària fa 10 atencions a domicili d'un còmput de 86 consultes globals realitzades per 2 professionals: Raó: (o la inversa, ). Proporció: , és a dir, un 11,6 % de les visites es duen a terme al domicili. Taxa: Si 15 persones curen una úlcera d'una cohort de 100 pacients seguida al llarg d'un any complet: (un 15 % anual com a velocitat de curació). COMPROVA-HO 48 Quina diferència estructural separa una proporció d'una raó en el càlcul epidemiològic?

Mesures de freqüència: prevalença Les mesures de freqüència epidemiològica quantifiquen l'aparició i l'estat dels fenòmens morbosos a la comunitat. Esquema de les mesures de freqüència: prevalença, incidència acumulada i taxa d'incidència. La prevalença descriu la quantitat total de subjectes que pateixen una afecció (casos preexistents i casos nous) en una comunitat definida en una coordenada temporal i geogràfica concreta: Es distingeixen dues modalitats bàsiques: Prevalença puntual o momentània: mesura la presència del fenomen en un instant temporal precís (semblant a una fotografia estàtica).

Procedeix dels dissenys de tipus transversal (vegeu «Mètode epidemiològic, branques i tipus d'estudis»). Prevalença de període o de lapse: quantifica la presència de la patologia al llarg d'una finestra d'interval temporal. Aquesta mètrica manca d'unitats, no mesura risc causal ni aporta informació sobre l'etiologia de la malaltia. La seva funció essencial rau en la planificació sanitària, el dimensionament de serveis i la vigilància epidemiològica de la càrrega de malaltia.

= 2 infermeres 10 visites 5 visites per infermera = 10 2 0,2 infermeres per visita = 86 10 0,116 = 100×1 any 15 0,15 l'any P = Poblaci total examinada o ˊ Total de casos Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 32 Factors que augmenten la prevalença Factors que disminueixen la prevalença Cronicitat de la patologia i major durada. Processos de curta durada. Increment de la supervivència sense curació. Alta taxa de letalitat de la malaltia. Pujada de la incidència (més casos nous). Descens en l'aparició de casos nous. Immigració de malalts o de població susceptible. Immigració de persones sanes o emigració de malalts. Emigració de persones sanes.

Tractaments que augmenten la taxa de curació. Millora en la capacitat de diagnòstic i detecció. Èxit terapèutic que accelera la resolució del quadre. Una patologia de llarga durada com la diabetis manté una elevada prevalença perquè presenta una letalitat reduïda i un curs prolongat, mentre que el refredat comú, malgrat ser freqüent, exhibeix baixa prevalença puntual a causa de la seva curta durada. Mesures de freqüència: incidència La incidència avalua la dinàmica d'aparició d'esdeveniments nous en una població al llarg del temps.

Per calcular-la cal establir tres condicions indispensables: La incidència es divideix en dues mesures amb assumpcions diferents: Incidència acumulada (IA): proporció de subjectes sans que emmalalteixen al llarg d'un període concret dins d'una població tancada o fixa: La IA estima directament la probabilitat individual o risc de contraure l'afecció. És la mètrica d'elecció per a períodes d'observació curts, poblacions estables i patologies amb latències breus, com ara la grip. ERROR FREQÜENT Incloure en el denominador de la incidència acumulada subjectes immunes, individus que ja pateixen la patologia o persones que no tenen el risc biològic de desenvolupar-la.

Per exemple, en analitzar la incidència acumulada de càncer de pròstata s'han d'excloure expressament les dones de la població de referència, ja que no formen part de la població susceptible. Excloure prèviament els individus que ja presenten el trastorn o que no en són biològicament susceptibles. 1 Garantir que tots els membres de la cohort inicial estiguin completament lliures de la malaltia a l'inici del seguiment. 2 Fixar un marc temporal determinat d'observació (mesos, anys).

3 IA = Poblaci en risc susceptible a l'inici o ˊ Nombre de casos nous en el per ode ı ˊ Apunts d'Epidemiologia: Mètode, Mesures i Cribratge 33 Taxa d'incidència (TI) o densitat d'incidència (DI): quocient entre els casos nous detectats i el volum total de temps d'observació que aporta cada subjecte lliure de patologia: La taxa d'incidència no és una proporció sinó una veritable taxa amb unitats de temps invertit ( ). Resulta aplicable a poblacions tant fixes com dinàmiques, i s'utilitza habitualment en malalties cròniques o processos amb períodes de latència perllongats, com la infecció per VIH/SIDA.

Concepte de persona-temps i comparació segons immunitat El temps d'observació individualitzat o persona-temps mesura la suma del temps real en què cada subjecte ha romàs en risc i sota vigilància dins de l'estudi sense desenvolupar l'esdeveniment. Diagrama de…