Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INICIACIÓ A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA, DOCUMENTACIÓ I TIC Grau en Infermeria Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Metodologia Científica en Infermeria: paradigmes, dissenys quantitatius i qualitatius, bioètica i guia per elaborar un protocol de recerca. APREN.AI Índex Fonaments 1 Ciència, coneixement i el mètode científic Ciència, coneixement i les seves modalitats El mètode científic: naturalesa, característiques i pilars Fases del procés científic Paradigmes científics i la seva evolució 2 Investigació en infermeria i paradigmes quantitatiu vs.

qualitatiu Fonaments i finalitat de la recerca en salut Classificació segons la finalitat: bàsica i aplicada Vies de raonament: enfocament quantitatiu i deductiu Vies de raonament: enfocament qualitatiu i inductiu Contrast entre paradigmes: quantitatiu vs.

qualitatiu 3 Procés metodològic — Etapes de la recerca i formulació del problema Fases generals del procés d'investigació Identificació del problema i revisió bibliogràfica Formulació de la pregunta de recerca: criteris FINER Estructura i redacció dels objectius Formulació d'hipòtesis: nivells i contrast estadístic Particularitats de l'etapa preparatòria i el treball de camp en recerca qualitativa Dissenys quantitatius 4 Estudis observacionals descriptius Arquitectura i classificació dels estudis epidemiològics Estudis descriptius de morbimortalitat Sèries de casos clínics Estudis transversals o de prevalença Estudis ecològics o de correlació 5 Estudis observacionals analítics Classificació i propòsit dels estudis observacionals analítics Estudis de cohorts: lògica temporal i selecció Mesures de freqüència, associació i impacte en cohorts Avantatges i desavantatges dels estudis de cohorts Estudis de casos i controls: fonaments, selecció i emparellament Mesura d'associació en casos i controls: l'Odds Ratio (OR) Avantatges i desavantatges dels estudis de casos i controls Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 1 6 Estudis experimentals i assaigs clínics Fonaments del disseny experimental L'Assaig Clínic Aleatori (ECA) Tècniques d'emmascarament o cec Mesures d'associació i impacte clínic Fases de la recerca clínica farmacològica Assaigs clínics comunitaris Dissenys psicopedagògics i educatius en salut Biaixos específics de la intervenció Eficàcia versus efectivitat i consideracions ètiques 7 Metodologia qualitativa — Dissenys i tradicions d'investigació 1.

Fenomenologia: l'essència de l'experiència viscuda 2. Teoria fonamentada: generació de teoria inductiva 3. Etnografia: cultura i perspectiva èmic 4.

Investigació-Acció Participativa (IAP): transformació i praxi Comparativa dels quatre enfocaments qualitatius 8 Recollida i anàlisi de dades — Mostreig i tècniques mixtes Estratègies de mostreig en investigació qualitativa Tècniques de recollida de dades individuals i documentals Tècniques grupals de recollida de dades Retirada del camp i anàlisi de dades 9 El projecte de recerca — Estructura, mostreig quantitatiu, ètica i difusió Estructura inicial: títol, resum i paraules clau Introducció, estat de la qüestió i marc teòric Població, mostra i criteris d'elegibilitat Mètodes de mostreig en recerca quantitativa Principis ètics, consentiment i marc regulador Viabilitat, cronograma, recursos i difusió 10 Resum per repassar 1.

Epistemologia i paradigmes de recerca 2. Dissenys quantitatius observacionals i experimentals 3. Mesures epidemiològiques i impacte clínic 4. Metodologia qualitativa: tradicions i anàlisi 5. El projecte de recerca i bioètica Cronologia fonamental Solucions de les preguntes de repàs Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 2 Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 3 1 Ciència, coneixement i el mètode científic EN ACABAR SABRÀS Distinguir el coneixement científic d'altres formes de saber segons les seves característiques essencials. Explicar els pilars de reproductibilitat i refutabilitat en el model epistemològic de Karl Popper. Descriure la seqüència ordenada de fases que componen el mètode científic. Diferenciar els paradigmes positivista, interpretatiu i sociocrític segons el seu tipus de raonament i objectiu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot considerar-se una teoria científica com una veritat demostrada per sempre?

La pràctica d'infermeria es fonamenta en la comprensió rigorosa de l'entorn assistencial per optimitzar les cures diàries. Per construir coneixements sòlids i models teòrics aplicables a la salut, cal comprendre com s'articula el saber des de la recerca estructurada. Fonaments 1 Ciència, coneixement i el mètode científic 2 Investigació en infermeria i paradigmes quantitatiu vs. qualitatiu Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 4 ESQUEMA Estructura general de la metodologia científica Ciència, coneixement i les seves modalitats La paraula ciència prové del llatí scientia, que fa referència a un saber estructurat i organitzat.

Es defineix com un conjunt sistematitzat de coneixements orientat a examinar, indagar i donar sentit als fenòmens observables. En l'àmbit de la salut i la infermeria, la ciència proporciona les bases per interpretar la realitat clínica i desenvolupar noves teories que guiïn les intervencions diàries. El coneixement (de l'arrel llatina cognoscere) és un procés complex mitjançant el qual s'interpreta la realitat. Aquesta aproximació no és única, sinó que es pot articular a través de diverses vies: Sentit comú: Saber espontani derivat de l'experiència quotidiana i la resolució pràctica de situacions habituals.

Coneixement religiós i teològic: Es basa en dogmes, textos sagrats i tradicions espirituals. Proposa explicacions doctrinals que orienten la conducta humana, amb un marcat caràcter subjectiu. Coneixement filosòfic i artístic: Reflexió crítica sobre l'existència, el pensament, la moral o l'expressió sensible de l'experiència humana. Coneixement científic: Comprensió objectiva de la realitat obtinguda mitjançant protocols rigorosos, una planificació sistemàtica i criteris metòdics.

Coneixement humà Formes d'interpretar la realitat Coneixement científic Metòdic, objectiu i verificable Mètode científic Camí procedimental i reglat Paradigmes de recerca Models per interpretar fenòmens Pilars popperians Reproductibilitat i refutabilitat Fases de recerca D'observació a conclusions Positivista Deductiu i causal Interpretatiu Inductiu i significats Sociocrític Reflexió per l'emancipació Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 5 COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència fonamental entre el coneixement procedent del sentit comú i el coneixement científic?

El mètode científic: naturalesa, característiques i pilars El terme mètode deriva del grec methodus, integrat pel prefix metà (més enllà) i el substantiu hodus (camí). Representa el camí o la via planificada per assolir un fi determinat o investigar nous fenòmens. Aplicat a la ciència, el mètode científic és el procediment tècnic i estructurat que guia la recerca sistemàtica. Aquest mètode compleix quatre característiques essencials: Racional: Es fonamenta en la raó, la lògica i arguments coherents, defugint l'arbitrarietat. Metòdic: Segueix un ordre estricte, rigorós i planificat en totes les seves etapes.

Verificable: Permet contrastar o sotmetre a prova els fenòmens analitzats mitjançant proves empíriques. Comunicable: Els seus procediments i troballes es transmeten clarament a la comunitat per a la seva avaluació. La seva funció principal consisteix a formular, contrastar i consolidar teories mitjançant l'empirisme (l'experiència directa) i el mesurament precís. D'acord amb la filosofia de la ciència desenvolupada per Karl Popper, el mètode científic se sosté sobre dos pilars fonamentals: Qualsevol teoria física sempre és provisional.

Malgrat que els resultats dels experiments concordin moltes vegades amb la teoria, mai podrem estar segurs de que la pròxima vegada el resultat no la contradigui. PER RECORDAR-HO La ciència no produeix veritats absolutes ni definitives. Tota formulació teòrica es manté com a vàlida de manera estrictament provisional, oberta a ser qüestionada si noves observacions empíriques la refuten. Fases del procés científic La generació de nou saber requereix superar un cicle ordenat d'etapes correlatives: Reproductibilitat: Exigeix que qualsevol assaig, recerca o experiment pugui ser replicat fidelment per altres investigadors sota condicions equivalents, obtenint resultats anàlegs.

1 Refutabilitat: Estableix que qualsevol enunciat o proposta científica ha de poder ser sotmesa a proves que en puguin demostrar la falsedat mitjançant nous estudis. 2 Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 6 Esquema cíclic de les fases consecutives del mètode científic. COMPROVA-HO 3 Què cal fer en el procés del mètode científic si la contrastació empírica no valida la hipòtesi inicial? Paradigmes científics i la seva evolució Un paradigma científic és el marc global des del qual s'observen, s'analitzen i s'interpreten els fenòmens del món.

Inclou el conjunt de supòsits teòrics, lleis i tècniques metodològiques assumits pels membres d'una comunitat científica en una època concreta. L'evolució del coneixement no és estàtica sinó dinàmica. Un paradigma nou adquireix hegemonia quan resol enigmes que el model anterior no podia explicar. Aleshores, la perspectiva precedent esdevé obsoleta i el model emergent es normalitza com el marc de referència compartit. Dins la recerca s'identifiquen corrents epistemològics diferenciats: Observació: Examen atent i sistemàtic d'un fenomen de la realitat que suscita interès. 1 Definició d'una pregunta: Concreció formal de la incògnita detectada durant l'observació.

2 Formulació d'una hipòtesi: Plantejament d'una explicació temptativa que proposa una resposta versemblant a la pregunta. 3 Experimentació i contrastació: Posada a prova empírica per verificar si les dades recolzades corroboren o desmenteixen la hipòtesi. 4 Conclusions i elaboració teòrica: Anàlisi de les troballes. Si la hipòtesi és rebutjada, cal reformular una nova proposta temptativa; si es manté, permet articular un marc teòric provisionalment vàlid. 5 Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 7 Paradigma positivista (empíric-analític, racionalista o quantitatiu): Originat en el pensament d'August Comte. Ha estat el model hegemònic en ciències socials i de la salut.

Pretén explicar els fenòmens en termes causals a partir d'evidència empírica mesurable. Es vincula amb la metodologia quantitativa i utilitza el raonament deductiu (extracció de conclusions particulars a partir de premisses generals; vegeu «Fonaments — Investigació en infermeria i paradigmes quantitatiu vs. qualitatiu»). Paradigma post-positivista: Modificació crítica del positivisme clàssic que busca flexibilitzar la seva rigidesa incorporant elements de la mirada qualitativa.

Paradigma interpretatiu (constructivisme o fenomenològic): Analitza els fenòmens en el seu medi natural i s'orienta a comprendre el significat i les vivències subjectives que les persones atorguen a les seves experiències. Treballa amb l'estructura dinàmica de les relacions humanes, fa servir el raonament inductiu (construcció d'enunciats generals des d'observacions particulars) i serveix principalment per generar noves hipòtesis. Paradigma sociocrític o ecològic: Sorgeix amb força en l'educació i l'acció social. Defensa que la comprensió de la realitat ha de partir d'una reflexió crítica que faci evidents les relacions de poder.

Té com a finalitat última l'emancipació humana i la transformació cap a una societat més justa, integrant tant enfocaments quantitatius com qualitatius.

Paradigma Objectiu central Tipus de raonament Enfocament metodològic Positivista Explicar relacions causals i verificar hipòtesis prèvies Deductiu (de general a particular) Quantitatiu i mesura de variables Interpretatiu Comprendre significats i vivències en el context natural Inductiu (de particular a general) Qualitatiu i generació d'hipòtesis Sociocrític Transformar la realitat i revelar relacions de poder Crític-reflexiu integrat Mixt (quantitatiu i qualitatiu) ERROR FREQÜENT Confondre la direcció lògica dels paradigmes: el positivista empra la deducció per contrastar hipòtesis a partir d'enunciats generals prèviament establerts; en canvi, l'interpretatiu utilitza la inducció per construir afirmacions generals a partir de vivències particulars.

Invertir aquests raonaments resta rigor en l'examen. COMPROVA-HO 4 Quina finalitat específica persegueix el paradigma sociocrític a diferència del positivista i de l'interpretatiu? Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 8 IDEES CLAU La ciència és un saber sistematitzat que té com a objectiu interpretar la realitat i fundamentar teòricament la pràctica de les cures. El coneixement científic es diferencia del sentit comú i de les creences religioses per ser objectiu, racional, metòdic, comunicable i verificable. Els dos pilars bàsics de la ciència segons Karl Popper són la reproductibilitat experimental i la refutabilitat dels enunciats.

Cap teoria científica és definitiva ni immutable; totes es consideren provisionalment vàlides fins que nous estudis demostrin el contrari. El paradigma positivista prioritza l'explicació causal mitjançant el raonament deductiu, mentre que l'interpretatiu cerca el sentit dels fenòmens mitjançant el raonament inductiu i el sociocrític persegueix la transformació social. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què consisteix el requisit de reproductibilitat plantejat per Karl Popper? 6. Com opera la lògica inductiva en el paradigma interpretatiu? FONAMENTS 2 Investigació en infermeria i paradigmes quantitatiu vs.

qualitatiu EN ACABAR SABRÀS Distingir els propòsits de la recerca bàsica i la recerca aplicada en l'àmbit sanitari. Comparar la lògica deductiva quantitativa amb la lògica inductiva qualitativa aplicades a problemes de cures. Identificar les quatre dimensions contextuals essencials de la metodologia qualitativa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Pot un estudi sense números ni anàlisi estadística ser considerat plenament científic i rigorós en ciències de la salut? Fonaments i finalitat de la recerca en salut La paraula investigació prové del llatí investigare, formada pel prefix in- (cap a) i l'arrel vestigium (petjada o pista). Investigar consisteix a seguir el rastre d'allò desconegut.

Neix de la curiositat natural i de l'observació de fets davant dels quals no tenim una explicació immediata. La Real Academia Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 9 Española (RAE) defineix investigar com el desenvolupament d'activitats de caire intel·lectual i experimental dutes a terme de forma sistemàtica amb el propòsit d'incrementar el saber sobre una matèria. En l'àmbit científic, la recerca és una indagació estructurada i metòdica orientada a donar resposta a interrogants concrets o a produir nous marcs de coneixement.

Dins de les ciències de la salut, constitueix un procés sistemàtic que avalua, perfecciona i valida els sabers previs, a més de generar troballes noves que repercuteixen en la pràctica assistencial, en la recuperació dels pacients i en la gestió dels serveis sanitaris. DEFINICIÓ La investigació infermera és el procés sistemàtic i rigorós dirigit a produir i validar coneixement que influeix, de manera directa o indirecta, en l'exercici de la professió i en l'administració de les cures.

Segons la Commission on Nursing Research de l'American Nurses Association (ANA, 1980), la recerca en aquest camp proporciona evidència sobre tres àrees fonamentals: La salut i la seva promoció al llarg de totes les etapes del cicle vital. L'atenció i cura de les persones que conviuen amb problemes de salut o situacions d'incapacitat. Les estratègies destinades a optimitzar la qualitat de vida, amb especial atenció a la gent gran, les persones amb malalties cròniques i els pacients terminals. Investigar és imprescindible per consolidar la professió infermera.

Permet respondre preguntes amb fonament científic, ampliar el patrimoni de coneixements, millorar l'assistència clínica i consolidar la pràctica basada en l'evidència. A més, aporta arguments sòlids per reclamar recursos sanitaris, fa les intervencions més eficients i reforça el reconeixement disciplinar. La investigació permet descriure l'estat de salut poblacional, demostrar l'efectivitat de cures, intervencions educatives i teràpies, i desenvolupar teories pròpies. COMPROVA-HO 8 Quins són els tres grans àmbits d'aportació de la recerca infermera segons l'ANA?

Classificació segons la finalitat: bàsica i aplicada Segons la seva naturalesa o objectiu immediat, la recerca es classifica en dues modalitats principals: Investigació bàsica: coneguda com a recerca fonamental o pura. Es desenvolupa sense perseguir una utilitat pràctica immediata. Té com a finalitat ampliar el coneixement dels principis essencials de la natura i de la realitat. Permet construir conceptes teòrics que descriuen i expliquen fenòmens (per exemple, per què cauen les pomes dels arbres o per què s'incrementa la sudoració en un refredat). Utilitza tant el raonament inductiu com el deductiu.

Investigació aplicada en salut: s'emmarca en el paradigma positivista (vegeu «Fonaments — Ciència, coneixement i el mètode científic») i persegueix resoldre problemes concrets de salut. Estableix relacions funcionals de causa i efecte entre diferents fenòmens. Dins de la recerca aplicada en salut trobem dues branques essencials: Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 10 Tipus de recerca aplicada Focus d'atenció Objecte d'estudi principal Clínica Individu (pacient) Prevenció, diagnòstic, tractaments, teràpies i cures de les malalties. Epidemiològica Població Freqüència, distribució i determinants de les necessitats de salut, factors de risc i el seu impacte col·lectiu.

COMPROVA-HO 9 En què es diferencien la recerca bàsica i l'aplicada pel que fa a la seva aplicabilitat? Vies de raonament: enfocament quantitatiu i deductiu La metodologia científica articula dos camins dinàmics de pensament: el pas de l'empíric al teòric i el retorn de la teoria a l'empíric. Esquema del raonament inductiu i deductiu en el procés de recerca. La metodologia quantitativa adopta la lògica deductiva. El paradigma positivista s'atribueix a August Comte i utilitza el raonament deductiu.

Aquesta via parteix d'una teoria prèvia consolidada i l'aplica a casos particulars per contrastar-ne el compliment: PROCÉS Flux del raonament deductiu quantitatiu 1 Teoria general Marc teòric previ i coneixements acceptats 2 Formulació d'hipòtesis Prediccions mesurables sobre variables 3 Cas particular empíric Mesura i recollida de dades numèriques 4 Confirmació teòrica Comprovació o refutació de la teoria Els objectius d'aquesta metodologia són descriure, explicar relacions causals i formular prediccions expressades en magnituds numèriques.

S'aplica a situacions que demanen mesurar variables i avaluar matemàticament les seves associacions (per exemple, calcular la probabilitat de patir càncer segons el nivell d'activitat física, o quantificar l'augment de pes mitjà durant un període de confinament). Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 11 EXEMPLE Raonament deductiu en prevenció: Premissa general: L'ús correcte de la mascareta prevé la transmissió de la COVID-19. Premissa particular: Determinades persones utilitzen la mascareta correctament i no tenen simptomatologia. Conclusió deductiva: Els individus que fan un ús adequat de la mascareta tindran menys probabilitat de contagiar-se.

COMPROVA-HO 10 Com opera el raonament deductiu en la recerca quantitativa? Vies de raonament: enfocament qualitatiu i inductiu La investigació qualitativa en la disciplina infermera s'inicia de manera destacada a la dècada dels anys 70. Sorgeix per donar resposta a dimensions que les xifres no poden abastar: creences, valors, vivències, emocions i significats de la salut. A diferència de la quantitativa, aquesta metodologia es fonamenta en la lògica inductiva.

Parteix de l'observació directa d'experiències particulars i concretes per construir marcs teòrics generals: PROCÉS Flux del raonament inductiu qualitatiu 1 Experiència particular Observació de vivències concretes d'informants 2 Immersió contextual Comprensió de significats culturals i socials 3 Patrons i categories Agrupació dels discursos i conceptes emergents 4 Construcció de teoria Generació de marcs conceptuals explicatius El seu propòsit és descriure, comprendre i explicar fenòmens mitjançant termes verbals i discursius.

No cerca mesurar magnituds, sinó interpretar el comportament humà, els seus valors i les interaccions amb el medi des de la perspectiva dels propis protagonistes (per exemple, explorar com viuen les seves necessitats els pacients sotmesos a traqueotomia per apnees del son, o entendre el risc percebut de lesions d'esquena en el personal d'infermeria en relació amb altres professions). Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 12 EXEMPLE Raonament inductiu a partir de l'observació: Premissa particular: Els pacients A, B i C no porten la mascareta ajustada correctament. Premissa particular: Tots tres pacients desenvolupen símptomes de contagi.

Conclusió inductiva: Les persones que empren la mascareta de forma deficient tenen risc d'adquirir la infecció. La recerca qualitativa segueix un procés flexible, circular i iteratiu, guiat per supòsits teòrics específics: No es planteja una realitat única i objectiva externa als subjectes; la realitat és subjectiva i està dotada de sentit per qui la viu. Les conductes humanes tenen significats propis que només es poden interpretar en el context específic on ocorren. L'investigador reconeix que els seus propis valors i biaixos poden influir en l'anàlisi, de manera que la neutralitat absoluta és impossible.

Dimensions contextuals de la investigació qualitativa La recerca qualitativa exigeix un canvi en la sensibilitat metodològica: la necessitat de comprendre se situa per davant de la imposició de la tècnica. Es basa en quatre dimensions clau: Dimensió històrica: els processos socials són temporals i porten la càrrega de la història que els ha configurat. Dimensió cultural: les accions s'inscriuen en un medi concret, determinat per normes, codis i regles elaborats col·lectivament. Dimensió sociopolítica: qualsevol fenomen de salut transcorre sota l'influx d'unes condicions estructurals i de poder determinades.

Dimensió contextual: comprèn el marc social i físic immediat en el qual es produeix l'experiència. ERROR FREQÜENT Considerar que la investigació qualitativa manca de rigor o de validesa científica perquè no empra instruments numèrics ni mostres grans. En metodologia qualitativa, el valor científic no depèn de la mida mostral ni de la generalització poblacional, sinó de la riquesa, fidelitat i profunditat amb què es recullen i analitzen els discursos dels informants clau. Contrast entre paradigmes: quantitatiu vs. qualitatiu La recerca científica en infermeria disposa de dues aproximacions metodològiques complementàries.

La següent taula en sintetitza les divergències epistemològiques, operatives i d'anàlisi: Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 13 Criteri de comparació Enfocament quantitatiu Enfocament qualitatiu Base filosòfica Positivisme lògic Fenomenologia i comprensió interpretativa Mètode d'observació Mesura estructurada i control rigorós de variables Observació naturalística sense control experimental Perspectiva Objectiva; l'investigador se situa fora de les dades Subjectiva; l'investigador s'integra dins de les dades Raonament Deductiu, confirmatori i inferencial Inductiu, exploratori i descriptiu Orientació Orientat als resultats finals Orientat a la comprensió del procés Tipus de dades Dades numèriques, sòlides i repetibles Dades textuals riques, profundes i discursives Abast i mostra Particularista; mostra àmplia per generalitzar a la població Holístic; la qualitat de l'informant prima sobre la mida Concepció de la realitat Realitat estàtica Realitat dinàmica i en continu moviment Instruments Enquestes, escales i qüestionaris tancats Entrevistes i observació directa Relació amb la teoria Comprova i contrasta teories preexistents Descobreix conceptes i genera noves teories Anàlisi de dades Proves estadístiques (paramètriques i no paramètriques) Anàlisi del contingut i fidelitat textual de les paraules COMPROVA-HO 11 Per què la recerca quantitativa posa el focus en la mida de la mostra mentre que la qualitativa prioritza la qualitat de l'informant?

Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 14 IDEES CLAU Investigar prové del llatí investigare (in- i vestigium: seguir una petjada o pista). La recerca infermera valida sabers i genera evidència per a la promoció de la salut, les cures en la malaltia i la qualitat de vida (ANA, 1980). La recerca bàsica cerca ampliar el coneixement fonamental de la realitat, mentre que l'aplicada (clínica o epidemiològica) resol problemes de salut. La metodologia quantitativa es basa en el positivisme, utilitza el raonament deductiu (de la teoria al cas particular) i mesura numèricament.

La metodologia qualitativa es consolida en infermeria als anys 70, opera mitjançant la inducció (del cas empíric a la teoria) i analitza significats verbals. El rigor qualitatiu no resideix en la mida de la mostra sinó en la riquesa contextual, històrica, cultural i discursiva de l'experiència humana. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Com es distingeixen la recerca aplicada clínica i la recerca aplicada epidemiològica pel que fa a la seva unitat d'estudi? 13. Quines són les quatre dimensions contextuals que condicionen els estudis qualitatius en salut? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin és el significat etimològic exacte del terme mètode? 15.

Segons Karl Popper, quin caràcter tenen totes les teories científiques? 16. Quin corrent de pensament s'atribueix inicialment a August Comte? 17. Quin paradigma té com a objectiu prioritari transformar la realitat i analitzar relacions de poder? Mesurament exacte de variables a) Camí que condueix enllà b) Saber ordenat i empíric c) Anàlisi sistemàtica de fenòmens d) Definitives i absolutes a) Exclusivament filosòfiques b) Sempre provisionals c) Impossibles de refutar d) Paradigma sociocrític a) Paradigma positivista b) Fenomenologia c) Constructivisme d) Sociocrític a) Empíric-analític b) Post-positivista c) Positivista d) Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 15 18.

Quina arrel etimològica llatina té el terme investigació? 19. En quina dècada s'introdueix de manera destacada la metodologia qualitativa en infermeria? 20. Quin tipus de raonament caracteritza la recerca quantitativa positivista? 21. Quina característica pertany específicament a la metodologia qualitativa? 3 Procés metodològic — Etapes de la recerca i formulació del problema EN ACABAR SABRÀS Distingir les cinc etapes generals del procés de recerca i la posició de la prova pilot. Formular preguntes clíniques seguint el criteri FINER i objectius amb verbs analítics adequats. Diferenciar els tres nivells d'hipòtesi (conceptual, operativa i nul·la) en un estudi quantitatiu.

Identificar les peculiaritats de la fase preparatòria i el vagabundeig en recerca qualitativa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què no s'ha de redactar un objectiu d'investigació amb verbs com «curar», «reduir el dolor» o «promoure la salut»? La recerca científica en ciències de la salut és una seqüència estructurada que transforma una incertesa sorgida de l'entorn clínic en coneixement sòlid i contrastat. En la pràctica diària, el professional detecta problemes i llacunes en les cures que requereixen un abordatge ordenat.

In i veritas (en la veritat) a) Intro i spectare (mirar cap endins) b) Inter i docere (ensenyar entre iguals) c) In i vestigium (cap a la petjada) d) Dècada dels anys 50 a) Dècada dels anys 30 b) Dècada dels anys 90 c) Dècada dels anys 70 d) Raonament circular no orientat a resultats a) Raonament deductiu des de teories generals b) Raonament inductiu des de casos particulars c) Raonament intuïtiu sense hipòtesi prèvia d) Control estricte de variables experimentals a) Generalització dels resultats a la població b) Comprensió holística del fenomen en moviment c) Anàlisi exclusivament de dades numèriques d) Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 16 PROCÉS Procés metodològic global de la recerca Fases generals del procés d'investigació El camí de la recerca es divideix en cinc etapes interconnectades que guien l'estudi des de la seva concepció fins a la translació de troballes a la comunitat: Esquema de les cinc fases cícliques del procés d'investigació científica.

Fase conceptual Delimitació del problema, bibliografia, objectius i hipòtesis 1 Fase de disseny Triar mètode, mostra, variables i prova pilot 2 Obtenció de dades Treball de camp, qüestionaris, entrevistes o mesures 3 Anàlisi i interpretació Processament estadístic o anàlisi de contingut 4 Difusió Comunicació en congressos, informes i articles científics 5 Fase conceptual: identificació de la incertesa o problema, exploració de la literatura existent, construcció del marc teòric, concreció dels interrogants, redacció d'objectius i plantejament d'hipòtesis (en enfocaments quantitatius). També s'hi determinen les variables d'estudi.

1 Fase de planificació i disseny: decisió sobre l'estratègia metodològica, criteris de selecció dels subjectes, disseny dels mètodes de recollida de dades, selecció de proves analítiques, elaboració formal del protocol i gestió de sol·licituds ètiques i de recursos. Dins d'aquesta fase s'emmarca la prova pilot. 2 Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 17 DEFINICIÓ Una prova pilot és un assaig previ en una mostra reduïda per comprovar la viabilitat dels instruments de mesura, la claredat dels qüestionaris i assegurar que cap variable rellevant quedi sense avaluar abans d'iniciar la fase de camp definitiva.

COMPROVA-HO 23 En quina de les cinc fases generals de la investigació se situa la realització d'una prova pilot? Identificació del problema i revisió bibliogràfica Qualsevol indagació comença davant el desconeixement d'un fenomen assistencial. Els motius que desencadenen la tria d'un tema inclouen: L'experiència clínica directa i el saber acumulat en la feina diària. La participació en jornades professionals, fòrums i congressos. El debat científic amb col·legues d'equip. Les línies estratègiques i necessitats prioritàries de salut pública.

La lectura crítica de publicacions científiques: detecció de futures línies proposades, incoherències entre publicacions prèvies o mancances en grups de pacients i contextos diferents. La revisió de la literatura permet verificar si la pregunta ja té resposta o bé precisa l'enfocament a partir d'estudis precedents. Requereix seleccionar treballs d'impacte, sintetitzar-ne els punts clau, construir l'estat actual i referenciar les fonts amb el format adequat. Per a les pautes d'elaboració i l'ús de tesaurus, vegeu «El projecte de recerca — Estructura, mostreig quantitatiu, ètica i difusió».

PER RECORDAR-HO Les referències de l'estat actual de la qüestió han de correspondre preferentment als darrers 5 anys (ampliables a un màxim de 10 anys en circumstàncies justificades). A més, per convenció acadèmica, l'estil Vancouver s'empra majoritàriament en ciències biomèdiques quantitatives, mentre que l'estil APA predomina en l'àmbit de la recerca qualitativa. Fase d'obtenció de dades: desplegament pràctic mitjançant l'accés directe a les fonts d'informació, mesuraments, qüestionaris o entrevistes, i ordenació inicial de la informació.

3 Fase d'anàlisi i interpretació: depuració dels registres, execució de tècniques estadístiques o anàlisi de discurs, contrast de resultats amb la literatura i valoració de biaixos i limitacions. 4 Fase de comunicació i difusió: transmissió de les troballes mitjançant redacció d'informes finals, ponències, pòsters en trobades acadèmiques i publicacions en revistes científiques. 5 Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 18 Llistat de revistes científiques rellevants per a la recerca qualitativa infermera. Formulació de la pregunta de recerca: criteris FINER Una bona investigació parteix d'una pregunta ben delimitada i no pas de l'elecció d'una eina concreta.

L'interrogant ha de sorgir de la realitat clínica diària, evitant enunciats vagues o excessivament amples. Els requisits d'una formulació òptima es resumeixen amb l'acrònim criteri FINER: Criteri FINER Requisit metodològic Factible Abastable pel nombre de subjectes necessaris, domini tècnic, temps i recursos disponibles. Interessant Atractiva per als qui investiguen i capaç de captar l'atenció de la comunitat científica. Nova (o novedosa) Aporta coneixement inèdit o complementa evidències prèvies sense replicar inútilment el que ja se sap. Ètica No sotmet els participants a riscos inacceptables i respecta la integritat dels subjectes.

Rellevant Útil per al progrés del saber científic o per a la millora de la salut poblacional. Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 19 EXEMPLE Pregunta clínica: Quin risc tenen les infermeres de patir una afecció incapacitant a l'espatlla en comparació amb empleats d'altres professions? Pregunta comunitària: Hi ha relació entre la utilització del preservatiu i la prevalença d'ITS en dones joves de més de 25 anys? COMPROVA-HO 24 Què indica que una pregunta de recerca compleix el criteri de ser «factible» segons el model FINER? Estructura i redacció dels objectius Els objectius concreten allò que l'estudi pretén assolir per respondre a la pregunta o contrastar la hipòtesi.

Ajuden a delimitar les variables i el mètode d'estudi. Han de reunir quatre atributs essencials: ser concrets (formulació precisa amb el mínim de paraules), avaluables (mesurables mitjançant paràmetres objectius), viables (realitzables amb el pressupost, personal i terminis) i rellevants (amb interès científic o aplicació assistencial directa). Tot enunciat d'objectiu conté un verb en infinitiu d'acció analítica, acompanyat de les variables d'interès i dels subjectes d'estudi. Opcionalment, pot afegir el disseny emprat, l'àmbit i el període temporal.

Es divideixen en: Objectiu general (o principal): representa el propòsit nuclear de l'estudi, abasta la totalitat del problema i es recomana no establir més d'un o dos. Objectius específics (o secundaris): detallen les accions parcials indispensables per assolir l'objectiu general. Se'n recomana limitar el nombre a un màxim operatiu de 3 o 4. Verbs recomanats (acció investigadora) Verbs a evitar (intervencions assistencials) Determinar, identificar, descriure, establir, mostrar, comprovar, valorar, avaluar, verificar. Reduir, enfortir, disminuir, programar, promoure, tractar, millorar. ERROR FREQÜENT Confondre un objectiu de recerca amb una intervenció o pla de salut.

Redactar «disminuir el sobrepès» o «promoure hàbits sans» descriu una acció clínica assistencial, no una acció investigadora. En recerca cal emprar verbs que mesurin o analitzin: «avaluar l'eficàcia d'una intervenció sobre el pes» o «identificar la prevalença d'hàbits sans». COMPROVA-HO 25 Per què la frase «Disminuir les infeccions de catèter a la unitat» no és un objectiu de recerca admissible? Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 20 Formulació d'hipòtesis: nivells i contrast estadístic Mentre que el problema i la pregunta posen en evidència la desconeixença sobre un fenomen, la hipòtesi avança una predicció de la resposta.

És una suposició provisional a priori sobre la relació existent entre dues o més variables que se sotmetrà a contrast mitjançant proves estadístiques. L'enunciat de la hipòtesi condiciona el càlcul de la grandària mostral i l'elecció del disseny d'estudi. Distingim tres nivells de formalització de la hipòtesi: Hipòtesi conceptual: estableix la relació suposada de forma abstracta i afirmativa. Exemple: L'educació per a la salut (EpS) adreçada a individus obesos redueix el sobrepès més que si no la reben. Hipòtesi operativa: concreta la mesura matemàtica o quantificació de les variables per fer possible la comparació empírica.

Exemple: Els subjectes que segueixin el programa d'EpS presentaran una pèrdua del 30 % al 40 % més del sobrepès inicial respecte als pacients del grup control sense el programa. Hipòtesi estadística (hipòtesi nul·la, ): postula l'absència d'associació o de diferència entre les variables comparades per tal de sotmetre-la al test de significació. Exemple: No hi ha diferències estadísticament significatives en la pèrdua de pes entre el grup que rep l'EpS i el grup que no la rep ( ).

PER RECORDAR-HO La hipòtesi nul·la ( ) mai representa la intuïció clínica que el professional desitja verificar; és l'eina matemàtica que assumeix la igualtat entre grups perquè el test estadístic en pugui calcular la probabilitat de rebuig. Particularitats de l'etapa preparatòria i el treball de camp en recerca qualitativa A diferència de l'enfocament quantitatiu, en la investigació qualitativa generalment no es formulen hipòtesis a priori, ja que les variables i categories sorgeixen a mesura que avança l'estudi o en finalitzar-lo.

El seu objectiu prioritari és comprendre aspectes subjectius, vivències i significats de les persones (per exemple, les creences sobre el risc d'infecció sexual en adolescents o les causes del no compliment farmacològic en diabetis). Aquest paradigma contempla fases específiques: Etapa reflexiva o preparatòria: l'investigador pren consciència de les seves opinions i posicionaments previs, concep la idea central, redacta els interrogants qualitatius i revisa la literatura en publicacions especialitzades del camp infermer. Fase de treball de camp: abasta l'accés a l'entorn, la recollida d'informació i la retirada.

La mostra no té una mida fixa d'entrada, sinó que es nodreix d'un mostreig intencionat fins a saturar la informació. H 0 H 0 H 0 Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 21 DEFINICIÓ El vagabundeig és una exploració inicial lliure en el terreny de camp qualitatiu per aproximar-se de manera oberta i empàtica als participants i a l'entorn abans de fixar les pautes d'interacció definitives. IDEES CLAU El procés d'investigació comprèn cinc fases seqüencials: conceptualització, planificació/disseny, obtenció de dades, anàlisi/interpretació i comunicació de resultats.

La prova pilot és un assaig metodològic previ en una mostra petita per validar instruments i evitar omissions de variables rellevants. Els criteris FINER (Factible, Interessant, Nova, Ètica i Rellevant) determinen la idoneïtat d'una pregunta de recerca. Els objectius han de formular-se amb verbs d'acció analítica i no s'han de confondre amb intervencions assistencials ni programes de salut. La hipòtesi nul·la ( ) expressa sempre l'absència de diferència o relació entre variables per al seu contrast matemàtic. En metodologia qualitativa les hipòtesis no es defineixen a priori, i s'utilitzen procediments exploratoris com el vagabundeig per accedir al camp d'estudi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

En què es diferencia un objectiu operatiu de recerca d'un objectiu d'un pla assistencial? 27. Com es distingeixen la hipòtesi conceptual, la hipòtesi operativa i la hipòtesi nul·la ( )? 28. Què implica el «vagabundeig» dins del treball de camp en una recerca qualitativa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quina característica distingeix la hipòtesi nul·la (H0) de la hipòtesi de treball? 30. Quin dels següents enunciats correspon a un objectiu de recerca correctament redactat?

H 0 H 0 Preveu un benefici clínic clar a) Planteja l'absència de diferència entre variables b) Es redacta només en estudis qualitatius c) Determina de manera exacta el tractament d) Prevenir l'aparició d'úlceres per pressió a) Disminuir la incidència de flebitis postcatèter b) Avaluar l'associació entre tabaquisme i baix pes c) Promoure una alimentació cardiosaludable en hipertensos d) Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 22 31. Quina funció té principalment una prova pilot en la fase de planificació? 32. Quin concepte descriu l'acostament exploratori preliminar a l'entorn d'estudi en recerca qualitativa?

Rebutjar immediatament la hipòtesi nul·la a) Comprovar la claredat i viabilitat instrumental b) Saturar la informació de les entrevistes c) Publicar els resultats preliminars de l'estudi d) Revisió secundària a) Emmascarament b) Contrast d'hipòtesis c) Vagabundeig d) Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 23 4 Estudis observacionals descriptius EN ACABAR SABRÀS Distingir els principals dissenys d'investigació observacional descriptiva segons la seva finalitat i unitat d'anàlisi. Calcular i interpretar la prevalença puntual i de període a partir de dades epidemiològiques. Explicar els biaixos metodològics propis dels estudis transversals i les causes de la fal·làcia ecològica.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Si una regió amb un consum elevat de sal presenta una taxa més alta d'hipertensió, podem afirmar amb certesa que les persones hipertenses d'aquesta zona mengen molta sal? L'arquitectura d'un estudi epidemiològic defineix el conjunt de decisions operatives per donar resposta a la pregunta d'investigació i contrastar hipòtesis. Aquesta planificació inclou la selecció de la població, el procediment de mostreig, la tria dels instruments de mesura, els plans de recollida i l'anàlisi estadística, tenint en compte els recursos disponibles.

Dissenys quantitatius 4 Estudis observacionals descriptius 5 Estudis observacionals analítics 6 Estudis experimentals i assaigs clínics Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 24 ESQUEMA Classificació dels dissenys quantitatius Arquitectura i classificació dels estudis epidemiològics Els estudis epidemiològics s'ordenen a partir de criteris metodològics clars: Manipulació de variables: estudis observacionals (l'investigador descriu sense intervenir en les condicions naturals) enfront d'estudis experimentals (intervenció deliberada; vegeu «Dissenys quantitatius — Estudis experimentals i assaigs clínics»).

Finalitat de l'anàlisi: descriptius (quantifiquen la distribució de fenòmens de salut) o analítics (avaluen hipòtesis etiològiques o causals; vegeu «Dissenys quantitatius — Estudis observacionals analítics»). Dimensió temporal: transversals (mesura simultània en un moment concret) o longitudinals (seguiment al llarg del temps). Sentit cronològic: prospectius (cap al futur) o retrospectius (recollida d'esdeveniments passats). Unitat d'anàlisi: individus o poblacions agregades.

A continuació es detalla l'arbre de decisió per a la categorització dels dissenys d'investigació: Dissenys quantitatius Classificació metodològica epidemiològica Observacionals Sense manipulació de variables Descriptius Descriuen càrrega de salut Analítics Avaluen associacions causals Experimentals Amb intervenció deliberada Morbimortalitat Persona, lloc i temps Sèries de casos Fenòmens rars o nous Transversals Prevalença en un tall temporal Ecològics Unitats poblacionals agregades Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 25 Esquema de classificació dels dissenys d'investigació epidemiològica segons intervenció i causalitat.

En els dissenys observacionals, la tasca fonamental consisteix a mesurar i quantificar l'estat de salut sense alterar el curs espontani dels esdeveniments. COMPROVA-HO 34 Quina és la diferència principal entre un estudi observacional i un experimental? Estudis descriptius de morbimortalitat Aquests dissenys caracteritzen la distribució dels problemes de salut segons tres eixos clàssics: qui emmalalteix o mor (persona), on succeeix (lloc) i en quin moment té lloc (temps). Treballen a partir de registres individuals com ara històries clíniques, censos poblacionals, certificats de defunció o altes hospitalàries.

Les variables examinades comprenen: Trets de persona: edat, sexe biològic, grup ètnic (poblacions amb trets culturals o lingüístics comuns), classe social, ocupació, nivell educatiu, estat civil i conductes familiars compartides. Trets de lloc: distribució geogràfica per estudiar factors ambientals, físics o químics, així com l'àmbit epidemiològic (escoles, centres d'atenció primària, barris) o divisions administratives i polítiques. Trets de temps: canvis estacionals, variacions horàries, patrons cíclics o tendències seculars (a llarg termini).

Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 26 L'objectiu d'aquests treballs és identificar grups d'alt risc, ordenar prioritats assistencials i formular hipòtesis inicials, sense pretendre demostrar causalitat. Sèries de casos clínics La sèrie de casos consisteix en la descripció aprofundida d'un grup reduït de pacients que presenten un quadre mèdic poc habitual, una manifestació estranya d'una patologia o un vincle epidemiològic inesperat. EXEMPLE L'any 1981 a Los Angeles, la comunicació d'una sèrie de 5 casos de pneumònia en homes homosexuals amb alteracions immunitàries similars va constituir el punt de partida històric per a la identificació del VIH.

Tot i ser eines molt àgils i econòmiques per alertar sobre noves patologies, manquen d'un grup de comparació o control. Per aquest motiu, qualsevol factor associat pot ser pur atzar i les seves troballes no són directament extrapolables ni permeten contrastar hipòtesis etiològiques. COMPROVA-HO 35 Per què una sèrie de casos no permet establir una relació causa-efecte? Estudis transversals o de prevalença En els estudis transversals, l'exposició a un determinat factor i la presència de la malaltia es mesuren al mateix instant en cada subjecte. Com que representen una «fotografia» instantània, s'avalua cada participant una única vegada.

La seva mesura central de freqüència és la prevalença ( ), entesa com la proporció de persones d'una població que presenten la condició en un punt concret o en un interval definit: Es distingeix entre la prevalença puntual (nombre d'afectats en un instant exacte) i la prevalença de període (casos que manifesten la condició al llarg d'un període temporal delimitat). EXEMPLE En una revisió de salut a 4.000 dones es detecten inicialment 100 casos d'una malaltia. Durant els 2 anys posteriors se'n diagnostiquen 300 més.

La prevalença acumulada en finalitzar aquest lapse és: Per garantir la representativitat poblacional (validesa externa), aquests estudis requereixen definir adequadament la mida de la mostra i emprar, preferentment, un mostreig probabilístic aleatori (vegeu «El projecte de recerca — Estructura, mostreig quantitatiu, ètica i difusió»). P P = Poblaci total o ˊ Nombre de persones malaltes P = = 4000 100 + 300 0,10 (10%) Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 27 Entre els seus punts forts destaquen el baix cost, la rapidesa d'execució i la utilitat en malalties cròniques freqüents per planificar recursos sanitaris.

No obstant això, presenten limitacions metodològiques serioses: Ambigüitat temporal: com que exposició i desenllaç es registren simultàniament, no es pot establir una seqüència temporal per assegurar si l'exposició va precedir la malaltia. Biaix de supervivència: sobrerepresenten els casos de llarga evolució i infrarrepresenten les formes ràpidament mortals o curables. Biaix de resposta: derivat de la manca de participació o omissions en l'emplenament de qüestionaris. Inadequació per a processos rars: tenen un rendiment deficient davant malalties d'escassa freqüència. COMPROVA-HO 36 Quina limitació metodològica impedeix calcular la incidència en un estudi transversal?

Estudis ecològics o de correlació En els estudis ecològics, la unitat d'anàlisi no és la persona individual, sinó una població agregada o un conjunt territorial (comunitats autònomes, províncies, països o districtes). S'analitza si les poblacions amb taxes d'exposició superiors presenten també xifres més elevades de malaltia o mortalitat mitjançant correlacions temporals o geogràfiques. Aquests dissenys solen emprar bases de dades secundàries registrades rutinariament (censos, registres de càncer o anuaris meteorològics), la qual cosa facilita la seva realització a baix cost.

Tanmateix, s'enfronten a la manca de dades sobre les combinacions individuals exactes entre exposició i patologia, a més d'una gran dificultat per controlar factors de confusió. ERROR FREQÜENT El perill cabdal d'aquest disseny és la fal·làcia ecològica: inferir erròniament associacions individuals a partir de correlacions d'àmbit agregat o poblacional. Que una regió amb més consum mitjà d'un producte presenti més mortalitat per una malaltia no demostra que les persones afectades hagin consumit aquest producte.

Tipus d'estudi Unitat d'anàlisi Mesures principals Avantatges destacats Limitacions i biaixos Sèrie de casos Grup reduït d'individus Descripció clínica de signes i símptomes Detecció ràpida de nous quadres clínics Sense grup control; no generalitzable Morbimortalitat Individus (censos, registres) Taxes de mortalitat i morbiditat Visió integral de qui, on i quan No estableix relacions de causa-efecte Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 28 Tipus d'estudi Unitat d'anàlisi Mesures principals Avantatges destacats Limitacions i biaixos Transversal Individus (mostra poblacional) Prevalença puntual i de període Planificació sanitària; ràpid i econòmic Biaixos de supervivència i resposta; sense seqüència temporal Ecològic Grups o agregats territorials Taxes globals, prevalences i coeficients de correlació Aprofita dades secundàries existents Fal·làcia ecològica; no controla variables de confusió IDEES CLAU Els estudis observacionals exclouen qualsevol manipulació intencionada de variables per part de l'investigador.

Els estudis descriptius de morbimortalitat analitzen la distribució de la salut segons persona, lloc i temps sense buscar relacions causals. Les sèries de casos descriuen manifestacions atípiques o malalties emergents, com la descripció del VIH el 1981 a Los Angeles en 5 homes homosexuals. Els estudis transversals mesuren l'exposició i la malaltia simultàniament, fet que impossibilita verificar la seqüència temporal causa-efecte. La prevalença avalua la proporció de casos existents en un moment puntual o durant un període concret. La fal·làcia ecològica consisteix a inferir erròniament associacions a escala individual a partir de dades o correlacions observades en grups agregats.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. En què es diferencia la unitat d'anàlisi d'un estudi ecològic respecte a la d'un estudi transversal? 38. Per quin motiu un estudi transversal no pot establir relacions de causa i efecte? 39. Com es calcula la prevalença d'una patologia en una població determinada? Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 29 DISSENYS QUANTITATIUS 5 Estudis observacionals analítics EN ACABAR SABRÀS Distingir el sentit temporal i els criteris de selecció dels estudis de cohorts enfront dels de casos i controls. Calcular i interpretar la incidència acumulada (IA), la taxa d'incidència (DI), el risc relatiu (RR) i el risc atribuïble (RA) en un disseny de cohorts.

Formular i interpretar l'Odds Ratio (OR) a partir d'una taula 2x2 en un estudi de casos i controls. Identificar els avantatges, les limitacions i els biaixos característics de cada tipus d'estudi analític. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Si vols investigar si un fàrmac o hàbit molt poc comú causa una malaltia, per quin disseny optaries: cohorts o casos i controls?

Classificació i propòsit dels estudis observacionals analítics A diferència dels estudis descriptius (vegeu «Dissenys quantitatius — Estudis observacionals descriptius»), els estudis observacionals analítics estan dissenyats per contrastar hipòtesis etiològiques sobre la relació entre causes i efectes en salut, sense cap intervenció activa per part de l'equip investigador. Esquema de classificació dels estudis observacionals en descriptius i analítics. La transició dels dissenys descriptius cap als analítics obre la porta a avaluar formalment la hipòtesi nul·la (H0) (vegeu «Procés metodològic — Etapes de la recerca i formulació del problema»).

La recerca analítica quantitativa es divideix en dues grans estratègies segons la direccionalitat de la selecció dels individus: Estudis de cohorts: parteixen de la presència o absència d'una exposició per mesurar l'aparició d'un desenllaç o malaltia al llarg del temps. Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 30 Estudis de casos i controls: parteixen d'individus ja malalts (casos) i sans (controls) per reconstruir la seva història d'exposició prèvia. ESQUEMA Dissenys observacionals analítics COMPROVA-HO 41 Quina és la diferència fonamental entre un disseny observacional descriptiu i un d'analític?

Estudis de cohorts: lògica temporal i selecció L'estudi de cohorts és un disseny observacional analític que segueix grups d'individus sans a l'inici, classificats segons estiguin exposats o no a un factor de risc determinat, per registrar l'aparició de nous casos de malaltia. Els objectius d'un disseny de cohorts inclouen: Estimar la incidència de la malaltia en exposats i no exposats. Analitzar la força d'associació mitjançant el risc relatiu. Explorar patrons de relació dosi-resposta segons el grau d'exposició (baixa o elevada). Calcular la proporció de casos que resulten directament atribuïbles a l'exposició.

Per a la selecció de les cohorts, s'escull un grup exposat (sovint d'una àrea concreta o amb una alta probabilitat de contacte amb el factor) i un grup no exposat format per subjectes comparables en totes les variables alienes a l'exposició. Cal garantir una distribució homogènia de les variables de confusió entre ambdues cohorts.

En la cohort prospectiva, l'estudi arrenca en el present amb persones lliures de la patologia, les quals es monitoren cap al futur per monitorar l'aparició del desenllaç, registrant esdeveniments com pèrdues de seguiment o morts: Estudi de cohorts Des de l'exposició cap a la malaltia Cohort prospectiva Seguiment des del present cap al futur Cohort retrospectiva Reconstrucció històrica de cohorts Casos i controls Des de la malaltia cap a l'exposició Casos Individus amb la malaltia (preferentment nous) Controls Individus sans de la mateixa base poblacional Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 31 PROCÉS Direccionalitat temporal d'una cohort prospectiva Mesures de freqüència, associació i impacte en cohorts Per organitzar les dades recollides s'utilitza una taula de contingència que creua l'estat d'exposició amb l'estat de malaltia: Taula de contingència 2x2 per al càlcul de mesures en cohorts.

Exposició Malaltia: Sí Malaltia: No Total Exposats (Sí) (Cohort exposada) No exposats (No) (Cohort no exposada) Total A partir d'aquesta estructura es deriven dues mesures bàsiques de freqüència: Incidència acumulada (IA): proporció d'individus que emmalalteixen durant un interval definit.

Divideix els casos nous entre la població en risc en començar el seguiment: Població sana inicial Individus sense la malaltia d'interès 1 Classificació d'exposició Separació en exposats i no exposats 2 Període de seguiment Control de temps-persona, morts i pèrdues 3 Detecció de desenllaços Còmput de nous malalts i sans en cada cohort 4 Càlcul de risc Estimació d'incidències, RR i RA 5 2 × 2 a b a + b c d c + d a + c b + d n IA = poblaci amb risc a l'inici de l'estudi o ˊ n mero de casos nous en el per ode u ˊ ı ˊ Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 32 Densitat o taxa d'incidència (DI / TI): mesura la velocitat d'aparició de la patologia considerant el temps exacte de seguiment de cada individu: La incidència en el grup exposat es denota per i la incidència en el grup no exposat per .

La mesura central d'associació és el Risc Relatiu (RR), definit com el quocient entre les incidències dels dos grups: El RR assenyala quantes vegades és més probable contraure la malaltia en el col·lectiu exposat respecte al no exposat. Si , no s'observa cap associació; si , l'exposició actua com a factor de risc; si , manifesta un caràcter protector. Per quantificar l'impacte absolut de l'exposició s'aplica el Risc Atribuïble (RA), expressat per la diferència entre les taxes d'incidència: Aquest valor quantifica l'excés de risc associat a l'agent etiològic i indica la càrrega de malaltia que es podria eliminar de la cohort si se suprimís el factor de risc.

EXEMPLE En una recerca de seguiment sobre consum de tabac en una cohort de 353 fumadors diaris al llarg de vuit anys (1994 a 2002), 100 subjectes aconsegueixen abandonar el consum, assolint una incidència acumulada d'abandonament del 28,3 %. La taxa d'incidència d'abandonament va ser de 42,34 per cada 1.000 persones-any en homes i de 24,97 per 1.000 persones-any en dones. El risc relatiu d'abandonament per als homes respecte a les dones va ser d'1,69 (IC 95 %: 1,02-2,79), confirmant que el sexe masculí s'associava a una major probabilitat de cessació tabàquica. COMPROVA-HO 42 Què indica un valor de Risc Relatiu inferior a 1 en un estudi de cohorts?

Avantatges i desavantatges dels estudis de cohorts Els estudis de cohorts presenten una sèrie de fortaleses i limitacions metodològiques: Avantatges Desavantatges Permeten planificar la recollida de dades amb precisió. Requereixen una mostra molt elevada de participants. DI = suma total de temps-persona en risc n mero de casos nous en el per ode u ˊ ı ˊ I = e a+b a I = o c+d c RR = = I o I e c+d c a+b a RR = 1 RR > 1 RR < 1 RA = I e I o Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 33 Avantatges Desavantatges Constitueixen l'únic mètode per calcular taxes d'incidència reals i el RR directe. Exigeixen períodes llargs de temps i un cost econòmic elevat.

La seqüència temporal és indubtable (l'exposició precedeix el desenllaç). Són ineficients per a malalties poc freqüents o amb llarga latència. Són molt útils per avaluar exposicions poc habituals o rares. El seguiment perllongat pot ser molt complex d'executar. Permeten analitzar múltiples conseqüències (riscos o beneficis) d'una mateixa exposició. Les pèrdues de subjectes al llarg del temps poden induir un greu biaix de selecció. Ofereixen menys possibilitats de patir determinats biaixos que els retrospectius. — Estudis de casos i controls: fonaments, selecció i emparellament L'estudi de casos i controls és un disseny analític que comença quan el problema de salut ja s'ha manifestat.

L'equip investigador identifica persones afectades per la condició d'estudi (casos) i un grup de comparació sense la patologia (controls), per indagar retrospectivament la presència prèvia de factors de risc. Esquema del sentit d'indagació temporal en estudis de casos i controls. Aquest disseny exigeix pautes estrictes en la selecció dels subjectes: Selecció de casos: requereix establir de manera precisa els criteris d'inclusió i exclusió (edat, antecedents, mètode i context de diagnòstic).

Els subjectes han de ser representatius del conjunt de persones afectades; resulta metodològicament preferible triar casos incidents (nous diagnòstics) en lloc de casos prevalents (malalts supervivents de llarga durada). Selecció de controls: no han de presentar la malaltia estudiada, però han de provenir exactament de la mateixa base poblacional que els casos, gaudint d'una oportunitat equiparable d'haver estat exposats al factor en estudi. Es pot reclutar més d'un grup control per avaluar la consistència. Ràtio entre casos i controls: la proporció habitual és d'1:1 (un control per cada cas).

En situacions on la malaltia és poc freqüent, s'eleva la potència estadística augmentant els controls per cas fins a Apunts de Metodologia Científica i TIC en Infermeria 34 relacions d'1:2, 1:3 o 1:4. Augmentar per sobre de quatre controls per cas no aporta cap guany estadístic addicional rellevant. Emparellament: estratègia per…