Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut

I 0 flashcards i 14 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INICIACIÓ A LA METODOLOGIA CIENTÍFICA, DOCUMENTACIÓ I TIC Grau en Infermeria Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Documentació i TIC (Infermeria UB): recerca PICO, e-Salut, IA, ciberseguretat, HCE, LOPD, telemedicina i tecnologies assistives.

APREN.AI Índex 1 Fonaments de les TIC — De les TIC a l'e-Salut i m-Salut Fonaments i evolució de les TIC De la informació a la societat del coneixement Impacte, reptes i beneficis de les TIC en salut Jerarquia terminològica: e-Salut, Telesalut i Telemedicina m-Salut (m-Health) i dinamisme conceptual 2 Recerca Bibliogràfica — Disseny de l'Estratègia i Bases de Dades Utilitat de la recerca i estructura del protocol Formulació de la pregunta clínica estructurada: Metodologia PICO Llenguatges documentals: Llenguatge lliure vs. Llenguatge controlat Límits i filtres de recerca Sintaxi d'equacions: Operadors booleans i símbols Principals bases de dades biomèdiques Fenòmens de recuperació: Soroll vs.

Silenci documental Sistemes d'alerta i avaluació crítica 3 Eines Mòbils i Ludificació — Wearables, Apps de Salut i Gamificació Wearables: tecnologia vestible i Internet de les Coses (IoT) Aplicacions mòbils (Apps) en l'àmbit sanitari Els fonaments del joc i la seva psicologia Gamificació vs.

Jocs Seriosos (Serious Games) 4 Participació Ciutadana — L'e-Pacient, Xarxes Socials i Portals de Salut L'actitud de l'usuari a Internet davant la salut El concepte d'e-Pacient i el canvi de paradigma 5 Tecnologies de Dades — Big Data, Aprenentatge Automàtic i Intel·ligència Artificial Creixement digital i l'explosió de la informació Big Data: fonaments i les 4 V Intel·ligència Artificial i algorismes entrenats Machine Learning i tipologies d'aprenentatge Deep Learning i la seva aplicació en salut Intel·ligència Artificial Generativa, models de llenguatge i prompt engineering Limitacions crítiques i riscos en l'entorn biomèdic 6 Seguretat i Ètica Digital — Riscos a la Xarxa, Ciberseguretat i Ciberètica Riscos informacionals: de la sobrecàrrega a la manipulació Ciberamenaces i programari maliciós Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 1 Riscos psicosocials i addiccions conductuals a la xarxa Principis de ciberseguretat: la tríada CIA i mesures de protecció Decàleg de bones pràctiques i organismes de resposta Avaluació i acreditació d'aplicacions mòbils de salut Ciberètica i reptes morals de la intel·ligència artificial sanitària 7 L'e-Professional — Competències Digitals, Reputació i Dispositius Intel·ligents De la Web estàtica a l'Internet de les Coses Perfil competencial de l'e-Professional en salut Gestió de la imatge digital: perfil, identitat i reputació Aplicacions mòbils de salut per a professionals Dispositius intel·ligents, electromedicina i wearables Maneig clínic amb dispositius connectats: el cas de la diabetis 8 Marc Legal — Propietat Intel·lectual, Drets d'Autor i Llicències 1.

Domini públic i branques de la propietat intel·lectual 2. La dualitat dels drets d'autor: drets morals i drets patrimonials 3. Marc internacional i legislació espanyola 4. Llicències Creative Commons (CC versió 4.0) 5. Directrius d'ús i el concepte de transformació cultural 9 Protecció de Dades — Marc Normatiu i Dades de Salut 1. Evolució legislativa i marc normatiu 2. Els 8 principis bàsics de la protecció de dades 3. Nous drets ciutadans: de l'esquema ARCO a l'ARCOPOL 4. Noves obligacions organitzatives i règim sancionador 5. Dades personals ordinàries vs. categories especials de dades 6. Règim jurídic de les dades de salut i excepcions de tractament 7.

Modulació del dret a l'oblit en l'àmbit clínic 10 Sistemes d'Informació Sanitària — Història Clínica Electrònica i Estàndards Interoperabilitat i Tipologies d'Estàndards en Salut Estàndards de Terminologia Clínica Marc Jurídic de la Documentació Clínica Funcions i Avantatges de la Història Clínica Electrònica (HCE) Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI) i Registre Metodològic De l'Estació de Treball a l'Historial de Salut Holístic 11 Sistemes d'Informació a Catalunya — HC3, HES, La Meva Salut i Resum Europeu El model sanitari català i la necessitat d'integració De la HC3 a l'Historial Electrònic de Salut (HES) Empoderament ciutadà: La Meva Salut Interoperabilitat internacional: Historial Resumit Europeu i Recepta Transfronterera Tecnologies Assistives Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 2 12 Disseny Centrat en l'Usuari, Teleassistència i Robòtica Punt de partida clínic: l'atenció i seqüeles de l'ictus Fonaments de les tecnologies assistives Factors d'èxit: usabilitat i acceptabilitat Teleassistència domiciliària i tipologies d'alarma Robòtica aplicada a la salut i la cura 13 Realitat Virtual, Domòtica i Intel·ligència Ambiental Realitat Virtual i Realitat Augmentada en l'Àmbit Sanitari L'Internet dels Sentits: L'Horitzó Multisensorial Domòtica Residencial: Automatització de la Llar Intel·ligència Ambiental (AmI) i Envelliment Actiu Domòtica enfront d'Inmòtica 14 Telemedicina i Atenció Remota — Canvi de Paradigma i Modalitats Assistencials Reptes assistencials i el canvi de paradigma sanitari Marc conceptual: Telesalut i Telemedicina Fites històriques de la telemedicina Modalitats de l'atenció remota: Telemonitorització, Teleassistència i Teleformació Factors d'adopció i situació al model sanitari català (SISCAT) 15 Telemedicina a Catalunya — Projecte LATITUD, e-Consulta, TeleIctus i TeleDermatologia El marc estratègic LATITUD al SISCAT e-Consulta: comunicació asíncrona a l'atenció primària Codi Ictus i TeleIctus: resposta en xarxa a les emergències neurològiques TeleDermatologia: diagnòstic d'imatge asíncron Altres modalitats: Teleinfermeria i hospitals virtuals 16 Resum per repassar 1.

Fonaments de les TIC i Salut Digital 2. Recerca Bibliogràfica i Fonts d'Informació 3. Eines Mòbils, Apps i Ludificació 4. e-Pacient, Xarxes Socials i e-Professional 5. Dades, Ciberseguretat i Ciberètica 6. Marc Legal: Drets d'Autor i Protecció de Dades 7. Sistemes d'Informació Sanitària i Estàndards 8. Tecnologies Assistives i Telemedicina a Catalunya Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 3 1 Fonaments de les TIC — De les TIC a l'e-Salut i m-Salut EN ACABAR SABRÀS Distingir els components estructurals bàsics de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Diferenciar els termes e-Salut, Telesalut, Telemedicina i m-Salut segons el seu abast funcional. Identificar els reptes socials i organitzatius que justifiquen la digitalització sanitària. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És el mateix rebre una consulta mèdica per videotrucada que accedir a un curs d'hàbits saludables per internet?

La transformació digital de l'entorn sanitari s'origina en la convergència de diferents disciplines tècniques que han modificat la gestió de les dades clíniques i el vincle assistencial. ESQUEMA Estructura general de la digitalització en salut Fonaments i evolució de les TIC El concepte de tecnologia descriu la utilització pràctica, cultural i creativa del saber humà disponible per transformar l'entorn material o virtual i cobrir necessitats humanes. Dins d'aquest àmbit, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) comprenen les eines destinades a l'accés, processament, producció i transmissió de dades en formats diversos com so, text o imatge.

Tecnologies Digitals en Salut Infraestructura tecnològica aplicada Fonaments de les TIC Hardware, software, dades i serveis e-Salut (e-Health) Àmbit global institucional Telesalut Atenció, educació i administració m-Salut (m- Health) Ús mitjançant dispositius mòbils Telemedicina Assistència clínica remota Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 4 DEFINICIÓ Les TIC s'articulen sobre tres pilars fonamentals que actuen de forma interconnectada i interactiva: la informàtica, la microelectrònica i les telecomunicacions. Aquesta interacció simultània possibilita entorns comunicatius inèdits. Esquema de la doble revolució de producció i coneixement mitjançant TIC.

Aquesta transformació tecnològica representa un fet singular: per primer cop, un mateix conjunt d'eines revoluciona alhora els sistemes de producció industrial i els circuits de transferència del coneixement humà. La noció de noves tecnologies posseeix un marcat caràcter dinàmic i temporal. Des d'una perspectiva subjectiva, s'acostuma a denominar com a tals tots aquells invents apareguts amb posterioritat al naixement d'una persona. Al llarg de les darreres dècades, la seva trajectòria s'ha caracteritzat per dos vectors tècnics constants: Miniaturització: reducció progressiva del volum físic dels dispositius de registre i còmput.

Augment de prestacions: increment exponencial en la velocitat de càlcul, la capacitat d'emmagatzematge i la resolució de captura de dades i imatges. Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 5 Cronologia de la miniaturització i resolució en càmeres fotogràfiques històriques. COMPROVA-HO 2 Quins són els tres components bàsics que defineixen les TIC i com es relacionen entre ells? De la informació a la societat del coneixement L'arquitectura estructural de les TIC combina tres components operatius al voltant d'un element central comú: les dades. Element Funció tècnica en el sistema Maquinari (Hardware) Base física, equips i suports electrònics que sustenten el còmput.

Programari (Software) Instruccions, codi i programes que executen el tractament de la informació. Serveis Utilitats operatives finals (banca electrònica, cercadors, missatgeria, gestió pública). L'evolució cap a la societat del coneixement descriu una jerarquia de maduració cognitiva: la recollida primària de dades estructurades dona lloc a la informació; mitjançant la comunicació i el context es consolida el coneixement; finalment, la reflexió i l'avaluació crítica condueixen a la saviesa. Dins d'aquesta dinàmica, l'ecosistema sanitari constitueix el model paradigmàtic de sector basat essencialment en el coneixement clínic.

Impacte, reptes i beneficis de les TIC en salut La integració tecnològica respon a una doble pressió de necessitats estructurals, articulada entre demandes socials creixents i exigències funcionals del sistema sanitari. Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 6 Diagrama dels reptes socials i del sistema sanitari abordats amb TIC. D'una banda, la ciutadania planteja reptes vinculats a l'envelliment poblacional, l'augment de malalties cròniques, la globalització i l'increment de les expectatives assistencials.

De l'altra, el model assistencial ha de preservar la sostenibilitat econòmica, assegurar l'equitat, potenciar l'eficiència, facilitar l'accessibilitat i coordinar els diversos nivells assistencials situant la persona usuària al centre de l'atenció. L'aplicació d'eines digitals per a la gestió, recerca, docència, prevenció i diagnòstic genera un doble efecte transformador: Modificació dels models organitzatius institucionals. Reconfiguració dels perfils i capacitats requerits en l'exercici de les professions sanitàries.

PER RECORDAR-HO Els beneficis principals de les TIC en salut es poden resumir en tres eixos: accessibilitat i seguretat (facilitar la cobertura, minvar errors clínics i reduir cues d'espera), eficiència (optimització de recursos materials i disminució de despeses) i interacció (foment de la cooperació professional, suport a la formació contínua i capacitació activa del ciutadà). COMPROVA-HO 3 Quina és la diferència funcional entre dada, informació i coneixement en el sector sanitari? Jerarquia terminològica: e-Salut, Telesalut i Telemedicina La delimitació conceptual en l'àmbit digital sanitari s'organitza de forma concèntrica des del marc global fins a la pràctica mèdica directa.

Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 7 ESQUEMA Jerarquia de dominis en salut digital DEFINICIÓ Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'e-Salut (e-Health) és el suport cost-eficaç i segur de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a la salut i als camps que s'hi vinculen, la qual cosa comprèn la prestació de serveis sanitaris, el seguiment epidemiològic, la documentació clínica, la recerca mèdica i la capacitació contínua.

A més dels atributs convencionals d'eficiència, millora de qualitat, equitat o presa de decisions basada en l'evidència, l'e-Salut incorpora requeriments d'experiència d'ús coneguts com les «e» transversals: sistemes de maneig intuïtiu (easy-to-use), formats motivadors (entertaining) i capacitats d'interès engrescador (exciting). Dins d'aquest paraigua genèric es troba la Telesalut, que comprèn l'aprovisionament d'atenció integral a distància. El seu abast inclou activitats mèdiques, tasques docents i acadèmiques, processos administratius i protocols tècnics d'intercanvi de dades dirigits tant a la promoció del benestar com a la profilaxi, el diagnòstic i el tractament.

La manifestació més representativa i específica de la telesalut és la Telemedicina. D'acord amb la definició de l'American Telemedicine Association (ATA): «La telemedicina és l'intercanvi d'informació mèdica entre dos actors que no estan ubicats en el mateix espai a través de comunicacions electròniques amb l'objecte de millorar l'estat de salut d'un pacient.» ERROR FREQÜENT No s'han d'utilitzar com a sinònims estrictes els termes telemedicina i telesalut. La telemedicina té una finalitat exclusivament clínica i assistencial cap al pacient (interconsultes remotes, recepta electrònica, diagnòstics a distància).

En contrast, la telesalut engloba activitats més àmplies com la formació continuada de professionals a distància, la gestió burocràtica intercentres o la divulgació en salut comunitària. e-Salut (e- Health) Concepte paraigua sanitari i tecnològic Telesalut Serveis a distància assistencials, docents i de gestió Telemedicina Atenció estrictament assistencial i clínica m-Salut (m-Health) Solucions de salut sobre dispositius mòbils Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 8 m-Salut (m-Health) i dinamisme conceptual La m-Salut (m-Health) o salut mòbil es defineix com la pràctica mèdica i de salut pública recolzada en dispositius electrònics portàtils connectats.

Aquests equips inclouen telèfons intel·ligents, terminals de telemonitorització de constants, rellotges intel·ligents, assistents digitals personals (PDA) i altres accessoris sense fils integrats. Operativament, la m-Salut canalitza les seves funcionalitats mitjançant quatre tipologies principals de serveis: Cal subratllar que, a la pràctica real, les categories d'e-Salut, Telesalut, Telemedicina i m-Salut presenten una frontera flexible i porosa. L'evolució tecnològica constant i l'aparició de noves eines impedeixen una compartimentació rígida d'aquests conceptes, fent que sovint se solapin en les solucions assistencials del dia a dia.

COMPROVA-HO 4 Un metge que realitza una sessió formativa per videoconferència a un grup de residents fa telemedicina o telesalut? IDEES CLAU Les TIC es fonamenten en tres disciplines interconnectades: informàtica, microelectrònica i telecomunicacions. El sector sanitari és l'exemple arquetípic d'entorn basat en el coneixement, estructurant dades brutes en decisions clíniques. L'e-Salut és el terme paraigua que engloba tot l'ús cost-eficaç i segur de les eines digitals en l'àmbit sanitari segons l'OMS. La telemedicina és estrictament assistencial i clínica, mentre que la telesalut inclou a més funcions educatives, de gestió i preventives.

La m-Salut desplega la salut electrònica mitjançant equips sense fils i dispositius mòbils a través de veu, missatgeria, geolocalització i aplicacions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. ¿Quina diferència funcional existeix entre l'enfocament de la Telesalut i el de la Telemedicina? 6. ¿Quins són els canals de servei fonamentals a través dels quals opera la m-Salut? Canals de comunicació per veu: contacte directe amb equips assistencials o línies d'ajuda. 1 Missatgeria escrita (SMS o plataformes instantànies): enviament de recordatoris terapèutics, avisos i alertes preventives. 2 Serveis de geolocalització (GPS): resposta en emergències i traçabilitat contextual de recursos.

3 Aplicacions específiques (Apps): entorns de monitoratge, registre personal de variables i suport a la gestió clínica quotidiana. 4 Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin és l'element comú fonamental que interconnecta el maquinari, el programari i els serveis? 8. Segons l'OMS, quin requisit essencial ha de complir l'ús de les TIC per ser considerat e-Salut? 9. Quina activitat forma part de la Telesalut però NO és estrictament Telemedicina? 10. Quins dos vectors tècnics han marcat històricament l'evolució de les noves tecnologies?

2 Recerca Bibliogràfica — Disseny de l'Estratègia i Bases de Dades EN ACABAR SABRÀS Formular una pregunta de recerca clínica estructurada mitjançant la metodologia PICO. Distingir el llenguatge lliure del llenguatge controlat utilitzant els tesaurus MeSH i DeCS. Construir equacions de cerca eficaces amb operadors booleans i eines de sintaxi. Diferenciar les característiques de PubMed, CINAHL i Scopus per evitar el soroll i silenci documental. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què introduir una frase directa en un cercador biomèdic sol donar milers d'articles poc útils o cap resultat rellevant?

La connexió per satèl·lit a) La microelectrònica b) Les dades c) El telèfon mòbil d) Ser cost-eficaç i segur a) Utilitzar sempre intel·ligència artificial b) Estar basat únicament en smartphones c) Substituir les consultes presencials d) Una visita de diagnòstic virtual a) Una teleinterconsulta sobre un pacient b) La prescripció d'un fàrmac a distància c) Una classe acadèmica sanitària remota d) Miniaturització i augment de prestacions a) Increment de costos i resolució b) Analogia de senyal i interconnectivitat c) Complexitat física i menor consum d) Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 10 La recerca bibliogràfica és la localització i anàlisi crítica d'informació científica per fonamentar arguments sòlids que justifiquin preguntes, procediments i conclusions en una investigació clínica o acadèmica.

PROCÉS Fases de la recerca bibliogràfica en ciències de la salut Utilitat de la recerca i estructura del protocol La revisió de la literatura científica constitueix la base de la pràctica clínica basada en l'evidència (EBE). Permet resoldre dubtes de la pràctica assistencial diària, redactar articles científics i preparar Treballs de Final de Grau (TFG). A més, aporta el coneixement necessari per dissenyar projectes d'investigació mitjançant informes previs basats en publicacions existents. Quan es formalitza una investigació, cal redactar un protocol d'estudi (document d'unes 20 a 25 pàgines que estandarditza les actuacions de l'equip de treball).

Aquest document consta dels apartats següents: Introducció: contextualització general de la temàtica. Justificació: motius pels quals l'estudi és necessari i rellevant. Objectius: fites concretes que es pretenen assolir. Metodologia: disseny de la recerca, criteris de selecció i procediments. Resultats: troballes esperades o obtingudes. Discussió: interpretació de les dades en relació amb la literatura prèvia. Formulació de la pregunta clínica estructurada: Metodologia PICO El primer pas d'una cerca eficaç consisteix a transformar una necessitat d'informació en una pregunta concreta mitjançant la formulació estructurada.

L'estructura PICO desglossa el dubte clínic en quatre components essencials: P (Població o Problema): grup de pacients, col·lectiu o problema de salut d'interès. Pregunta clínica Formulació estructurada segons els paràmetres PICO 1 Selecció de vocabulari Triar termes lliures i descriptors en MeSH i DeCS 2 Equació de cerca Combinar termes amb AND, OR, NOT, parèntesis i truncaments 3 Consulta de fonts Executar l'estratègia a PubMed, CINAHL o Scopus 4 Avaluació crítica Analitzar autoria, qualitat, data i impacte dels articles 5 Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 11 I (Intervenció): tractament, procediment diagnòstic o factor d'estudi que es vol avaluar.

C (Comparació o Control): alternativa terapèutica habitual, placebo o absència d'intervenció. O (Outcomes o Resultats): efecte clínic o variable de resposta que es mesura. EXEMPLE Cas 1: Es vol avaluar si la ingesta de llimona redueix la glucèmia en diabètics. P: Persones amb diabetis. I: Beure llimona. C: Sense comparació específica (-). O: Disminució dels nivells de glucosa sanguínia. Cas 2: Es vol determinar si una intervenció grupal redueix la sobrecàrrega en familiars cuidadors de persones amb demència respecte al seguiment habitual. P: Cuidadors familiars de persones amb demència. I: Intervenció grupal. C: Seguiment habitual. O: Disminució del nivell de sobrecàrrega.

COMPROVA-HO 12 Quina funció compleix l'element 'C' en una pregunta estructurada PICO i és sempre obligatori? Llenguatges documentals: Llenguatge lliure vs. Llenguatge controlat Per recuperar documents cal traslladar els conceptes PICO a termes de cerca. El llenguatge lliure o natural utilitza el vocabulari quotidià; és il·limitat i evoluciona ràpidament, però presenta problemes de sinonímia (per exemple, nen o RN), polisèmia (com ara partes blandas), homonímia o variacions ortogràfiques (metaanàlisi enfront de meta-anàlisi). Això sol generar una recuperació excessiva de referències irrellevants.

D'altra banda, el llenguatge controlat fa servir un tesaurus: llista estructurada de termes normalitzats que defineix un únic concepte per a cada terme, evitant l'ambigüitat i normalitzant l'ortografia i les formes singulars o plurals. Destaquen dos recursos clau: MeSH (Medical Subject Headings): tesaurus en anglès creat per la US National Library of Medicine (NLM) que defineix cada terme de cerca de forma unívoca. DeCS (Descriptores en Ciencias de la Salud): sistema que tradueix i estableix la concordança dels termes MeSH al castellà i al portuguès. Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 12 Taula comparativa entre característiques del llenguatge lliure i controlat.

En dissenyar els termes clau, cal seguir un procediment sistemàtic per determinar els conceptes, cercar variants i triar l'idioma adequat: Esquema del procés seqüencial per determinar termes i idioma de cerca. Els conceptes han de ser concrets i inequívocs, tant simples (com fracture) com compostos (com breast cancer), descartant mots buits o inespecífics com relació o introducció. Límits i filtres de recerca Els límits permeten restringir els resultats segons criteris metodològics o formals concrets: Límits cronològics: recerques retrospectives per rangs d'anys per triar entre estudis actuals o revisions històriques.

Tipus de document: articles de revista, llibres, revisions, citacions o tesis doctorals. Idioma: anglès majoritàriament, català, castellà o altres. Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 13 Subjectes d'estudi: característiques dels participants (per exemple, infants, dones embarassades). Demografia: edat (grups d'edat específics) i gènere (homes o dones). Àmbit i gestió: tipus d'hospital (públic o privat), zona geogràfica, subconjunts de revistes, camps determinats o accés al text complet enfront de només resum. COMPROVA-HO 13 Quina diferència funcional existeix entre consultar un terme a MeSH i consultar-lo a DeCS?

Sintaxi d'equacions: Operadors booleans i símbols La combinació dels termes es realitza mitjançant els operadors lògics o booleans, que defineixen relacions algebraiques entre conjunts: Diagrama de conjunts dels operadors booleans AND, OR i NOT. AND (intersecció): recupera documents que contenen obligatòriament tots dos termes alhora, reduint el nombre de resultats (ex.: Diabetis AND Embaràs ). OR (unió o suma): recupera registres que contenen qualsevol dels dos termes o tots dos, útil per a sinònims (ex.: Diabetis OR Embaràs ). NOT (exclusió): exclou els registres que contenen el terme posterior, eliminant conceptes no desitjats (ex.: Diabetis NOT Embaràs ).

Juntament amb els booleans, s'utilitzen eines sintàctiques auxiliars: Truncament (asterisc * ): col·locat a l'arrel d'una paraula, cerca totes les seves variants i derivacions (ex.: infant* localitza infant, infants o infantile). Cometes ( " " ): obliguen a recuperar l'ordre exacte de les paraules en una frase literal, evitant termes dispersos (ex.: "diabetic ketoacidosis" ). Parèntesis ( ( ) ): agrupen blocs lògics per indicar l'ordre d'execució sintàctica; la base de dades processa sempre primer el contingut intern del parèntesi abans de combinar-lo amb la resta de l'equació.

Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 14 EXEMPLE Per cercar teràpies en lesions òssies: fracturas AND (rehabilitación OR fisioterapia) . La base de dades crea primer el conjunt de tots els documents que parlen de rehabilitació o fisioteràpia i, d'aquests, selecciona només els que tracten de fractures. Per excloure intervencions concretes: transplant NOT liver transplantation recupera trasplantaments generals ignorant els d'origen hepàtic. ERROR FREQÜENT Ometre els parèntesis en combinar l'operador AND amb OR altera completament el resultat.

L'expressió Fibromialgia AND Atenció primària OR Medicina de família recupera qualsevol article sobre medicina de família encara que no parli de fibromiàlgia. Cal escriure sempre: Fibromialgia AND (Atenció primària OR Medicina de família) . Principals bases de dades biomèdiques Una base de dades (BBDD) és una col·lecció d'informació estructurada i organitzada digitalment per a la seva recuperació ràpida i pertinent. En ciències de la salut conviuen fonts multidisciplinàries i especialitzades: PubMed / MEDLINE: base de dades biomèdica de referència gratuïta, desenvolupada pel National Center for Biotechnology Information (NCBI) dels Estats Units.

El seu nucli principal és MEDLINE (produïda per la US National Library of Medicine, NLM). Conté més de 30 milions de referències de més de 4.700 revistes de 70 països, amb un 80% dels continguts en anglès. Disposa del tesaurus MeSH integrat. CINAHL: base de dades específica d'infermeria i ciències afins. Inclou articles a text complet de publicacions especialitzades en anglès, continguts de 17 disciplines relacionades, monografies, tesis i comunicacions de congressos. Scopus: base de dades de pagament multidisciplinària produïda per Elsevier. Aplega resums i referències científiques de medicina, tecnologia, ciències socials, arts i humanitats.

Incorpora mètriques com el SCImago Journal Rank (SJR) i el Source Normalized Impact per Paper (SNIP). Cercabib (Universitat de Barcelona): cercador del CRAI de la UB que unifica el catàleg i permet accedir a fons subscrits de pagament i repositoris oberts. Fenòmens de recuperació: Soroll vs. Silenci documental L'aplicació d'una equació de cerca pot produir dos desequilibris principals: El soroll documental es produeix per cerques massa genèriques, donant lloc a una allau de documents recuperats no pertinents o irrellevants per a l'objectiu fixat.

El silenci documental s'esdevé quan l'estratègia és massa específica o utilitza termes inadequats, de manera que la base de dades conté documents vàlids però el cercador no els recupera.

Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 15 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Cerca massa genèrica Llenguatge natural sense delimitar o absència de filtres Cerca hiperespecífica o errònia Massa operadors restrictius o termes que no coincideixen Balanç de resultats en l'equació de cerca Soroll documental Allau d'articles recuperats sense cap rellevància clínica Silenci documental Pèrdua d'estudis útils existents a la base de dades COMPROVA-HO 14 Si una cerca sobre cures de ferides proporciona 4.500 resultats la majoria irrellevants, quin fenomen s'ha produït i com es corregeix?

Sistemes d'alerta i avaluació crítica Les bases de dades com PubMed ofereixen sistemes d'alerta per automatitzar l'actualització bibliogràfica. Mitjançant un registre gratuït per compte de correu o perfil social, l'investigador pot guardar cerques, rebre notificacions per correu quan es publica literatura nova sobre el tema, generar canals de subscripció RSS o exportar referències a gestors bibliogràfics com Mendeley o Zotero. Un cop obtinguts els documents, cal sotmetre'ls a una avaluació crítica mitjançant sis preguntes analítiques: Qui: autoria, prestigi i filiació institucional dels investigadors. Quan: data de publicació i grau d'actualitat de l'evidència aportada.

Què: rigor metodològic, contingut i qualitat científica de l'article. Com: facilitat d'accés, disponibilitat del text complet i claredat en la redacció. A qui: públic diana o audiència a la qual es dirigeix l'estudi. Impacte: rellevància i transcendència de la revista o del treball dins la comunitat científica. Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 16 IDEES CLAU L'estructura PICO (Població, Intervenció, Comparació, Outcomes) permet formular preguntes clíniques de manera estructurada per a la recerca d'evidències.

El llenguatge controlat utilitza tesaurus normalitzats (MeSH en anglès i DeCS com a eina multilingüe) que eliminen la sinonímia i l'ambigüitat pròpies del llenguatge lliure. Els operadors booleans regulen la recuperació: AND intersecta conceptes, OR suma alternatives o sinònims, i NOT exclou termes. Una estratègia massa ampla genera soroll documental (documents no pertinents), mentre que una cerca massa restrictiva o amb termes incorrectes causa silenci documental (pèrdua d'estudis rellevants). PubMed és una font gratuïta universal amb vocabulari MeSH, CINAHL s'especialitza en infermeria i Scopus aporta anàlisi mètrica multidisciplinària com SJR i SNIP. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quins elements componen l'acrònim PICO en la definició d'una pregunta de recerca clínica? 16. Com influeixen l'ús de cometes i de l'asterisc en la sintaxi d'una equació de cerca? 17. Quina diferència hi ha entre el soroll documental i el silenci documental? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin operador booleà permet sumar sinònims d'un mateix concepte per ampliar la recuperació? 19. Quin recurs ofereix la correspondència multilingüe en castellà dels termes MeSH? 20. Quina base de dades s'especialitza de manera directa i exclusiva en literatura d'infermeria? 21.

Quin fenomen es produeix quan una cerca és massa específica i no recupera articles vàlids existents? Operador NOT a) Símbol d'asterisc b) Operador OR c) Operador AND d) Scopus a) Dialnet b) CINAHL c) DeCS d) CINAHL a) Scopus b) PubMed c) Web of Science d) Soroll documental a) Silenci documental b) Truncament buit c) Intersecció booleana d) Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 17 3 Eines Mòbils i Ludificació — Wearables, Apps de Salut i Gamificació EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques tècniques entre aplicacions mòbils natives, híbrides i web. Classificar funcionalment les aplicacions de salut segons la seva finalitat clínica o preventiva.

Explicar els quatre conceptes psicològics centrals del joc descrits per Jane McGonigal. Diferenciar de manera operativa la gamificació respecte als jocs seriosos (serious games). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què transformar el compliment d'un tractament mèdic en una dinàmica de punts i reptes pot millorar la salut del pacient?

La transformació digital de l'entorn sanitari es fonamenta en gran part en la mobilitat i la capacitat de recollir dades fisiològiques de manera continuada, així com en noves formes d'estimular l'adherència terapèutica i els canvis d'hàbits mitjançant la ludificació (relacionat amb l'enfocament general de la salut digital tractat a «Fonaments de les TIC — De les TIC a l'e-Salut i m-Salut»). ESQUEMA Eines mòbils i ludificació en salut Wearables: tecnologia vestible i Internet de les Coses (IoT) La tecnologia vestible (wearable technology) engloba el conjunt de dispositius electrònics que s'incorporen directament en alguna part del cos humà.

Aquests aparells es comuniquen de manera contínua tant amb la persona que els porta com amb altres sistemes electrònics per complir tasques determinades. Tecnologia vestible (Wearables) Dispositius corporals integrats a l'IoT Aplicacions mòbils (Apps) Programari mòbil natiu, híbrid o web Psicologia del joc Fonaments i teories de McGonigal Estratègies lúdiques Diferenciació entre gamificació i jocs seriosos Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 18 Aquests dispositius constitueixen una peça clau de l'anomenat Internet de les Coses (IoT), interconnectant paràmetres biològics directament amb la xarxa.

En l'àmbit quotidià i clínic trobem diferents manifestacions d'aquesta tecnologia: Rellotges intel·ligents (smartwatches) i polseres d'activitat: controlen variables fisiològiques i estats de salut en temps real. Calçat esportiu amb GPS integrat: registra desplaçaments, distàncies i patrons de moviment. Roba intel·ligent i pegats cutanis: samarretes sensoritzades, sostenidors intel·ligents, sensors de radiació ultraviolada i mascarilles amb capacitat diagnòstica. COMPROVA-HO 23 Quina condició tècnica principal caracteritza un wearable respecte a un ordinador o telèfon mòbil tradicional?

Aplicacions mòbils (Apps) en l'àmbit sanitari Una aplicació mòbil (app) és un programa informàtic dissenyat específicament per a tauletes tàctils, telèfons intel·ligents i altres aparells mòbils, oferint funcionalitats afegides a les pròpies del sistema operatiu del terminal. Les aplicacions es distribueixen mitjançant mercats digitals (marketplaces com Google Play, App Store d'Apple, Amazon Appstore o Microsoft Store). Tipus d'App Entorn d'execució i descàrrega Dependència de connexió i compatibilitat Nativa S'executa i s'emmagatzema directament al dispositiu físic. Requereix desenvolupament específic per a cada sistema operatiu concret; pot funcionar sense consum constant de dades.

Híbrida Combina elements allotjats al dispositiu físic amb components web. Aprofita capacitats locals amb flexibilitat web; consum de dades moderat segons el mòdul. Web S'executa completament al núvol des d'un servidor web remot. No s'executa internament al mòbil; té dependència estricta de xarxa i requereix connexió de dades activa. Gràfica de les categories més populars a l'App Store d'Apple l'any 2024.

Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 19 Classificació funcional de les apps de salut Dins dels mercats d'aplicacions s'organitza una àmplia varietat de categories funcionals orientades tant a la població com a l'àmbit assistencial: Existeixen també utilitats d'autoavaluació com Analyze your pain per registrar el dolor, o eines de traducció assistencial multilingüe en 17 idiomes com Universal Doctor Speaker (la qual no es basa en intel·ligència artificial, sinó en traduccions establertes).

DEFINICIÓ El concepte d'auto-seguiment (self-tracking) o moviment Quantified-self (jo quantificat) defineix la pràctica d'enregistrar de manera objectiva dades personals d'estat, rendiment i conductes al llarg del temps per detectar patrons i orientar decisions individuals de vida i salut. COMPROVA-HO 24 En quina categoria funcional s'engloba una app com Medisafe i per què és rellevant en malalts polimedicats? Benestar i hàbits saludables: promoció d'exercici físic, gestió nutricional i descans (Fitbit, Google Fit, Strava, Headspace, Calm, MyFitnessPal, Yazio, Beddit).

1 Monitoratge de malalties cròniques: control de símptomes i paràmetres clínics en diabetis, hipertensió arterial o patologia respiratòria (Glucose Buddy, MySugr, Blood Pressure Monitor, AsthmaMD, Social Diabetis). 2 Telemedicina i teleconsulta: contacte mèdic remot sense desplaçaments físics (Doctoralia, Teladoc, MyDoctor, Amwell, MDLIVE; aprofundit a «Telemedicina i Atenció Remota — Canvi de Paradigma i Modalitats Assistencials»). 3 Gestió del registre de salut personal: emmagatzematge d'historials particulars i recordatoris de fàrmacs (Apple Health, Google Health, Medisafe, MyTherapy).

4 Salut mental i suport emocional: intervencions per a ansietat, depressió o estrès (BetterHelp, Talkspace, Insight Timer). 5 Gestió i seguiment de l'embaràs: monitoratge del cicle menstrual, fertilitat i desenvolupament fetal (BabyCenter, Pregnancy Tracker, Flo, Clue). 6 Eines per a professionals sanitaris: suport a la decisió clínica, bibliografia especialitzada i xarxes assistencials (Epocrates, Medscape, Doximity, Figure 1; eines que connecten amb «L'e-Professional — Competències Digitals, Reputació i Dispositius Intel·ligents»). 7 Rehabilitació i fisioteràpia: guies terapèutiques postquirúrgiques o recuperació funcional a domicili (Kaia Health, PT Pal, PhysioTherapy, HEP2go).

8 Salut pública i vigilància epidemiològica: detecció de brots, traçabilitat de contactes o registres de vacunació (COVID Symptom Tracker, RadarCOVID, Aarogya Setu, Corona-Warn-App). 9 Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 20 Els fonaments del joc i la seva psicologia El joc és una activitat reglada que cerca originalment el plaer i la diversió, sustentada en tres nivells estructurals: els components (recursos tangibles com punts o medalles), les mecàniques (regles i processos bàsics d'acció) i les dinàmiques (aspectes generals del sistema que modulen el compromís i les emocions). Taula de correspondència entre mecàniques de joc i desitjos humans bàsics.

Les mecàniques del joc responen directament a desitjos humans fonamentals: Punts per atendre la recerca de premis o recompenses. Nivells per satisfer l'estatus. Desafiaments per canalitzar l'assoliment d'objectius. Béns virtuals per fomentar l'autoexpressió. Classificacions per donar resposta a la competició. Regals i caritat per activar l'altruisme. Esquema dels perfils de jugador segons la taxonomia de Bartle.

Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 21 Les capacitats humanes segons Jane McGonigal Jane McGonigal proposa que el joc mobilitza quatre pilars psicològics centrals amb capacitat de traslladar-se a desafiaments reals col·lectius: Urgent Optimism: motivació immediata per superar un obstacle creient fermament en la probabilitat raonable d'èxit. Social Fabric: teixit social que reforça la cooperació, la confiança i els lligams personals entre participants fins i tot davant derrotes. Blissful Productivity: productivitat feliç que es manifesta en estar disposat a treballar intensament quan la tasca resulta engrescadora i adequada.

Epic Meaning: impuls per vincular-se a missions de gran transcendència o construir relats col·lectius de gran abast. D'aquests factors emergeix l'anomenat Epic Win: la consecució d'un triomf extraordinari que prèviament es considerava gairebé impossible d'assolir. COMPROVA-HO 25 Què defineix l'Urgent Optimism en el marc formulat per McGonigal? Gamificació vs. Jocs Seriosos (Serious Games) La introducció de patrons de joc en l'àmbit sanitari pot articular-se com una estratègia sobre processos ordinaris o bé com un producte complet independent.

La teoria de la diversió (The Fun Theory) demostra que modificar l'entorn incorporant elements engrescadors pot alterar de manera favorable el comportament quotidià individual i col·lectiu cap a hàbits més sans. Criteri Gamificació Jocs Seriosos (Serious Games) Definició bàsica Ús de mecàniques i dinàmiques de joc en activitats no recreatives. Jocs complets desenvolupats expressament amb finalitats no només lúdiques. Naturalesa de l'activitat No és un joc en si mateix; ludifica una tasca real preexistent. És un videojoc o joc autònom de principi a fi. Objectiu primordial Optimitzar habilitats, motivació o coneixements modificant conductes diàries.

Instruir, formar, rehabilitar o simular escenaris clínics específics. Exemple pràctic Rebre punts o insígnies per complir el pla de passos o el registre glucèmic diari. Controlar un avatar diabètic que requereix cures fisiològiques dins d'un entorn de joc virtual. Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 22 ERROR FREQÜENT Un error habitual d'examen és utilitzar indistintament gamificació i serious games. Recorda: la gamificació agafa una activitat real que no és un joc (com prendre una medicació o pujar escales) i li afegeix regles o recompenses. En canvi, el joc seriós és un joc sencer (un programari de joc amb principi i final) dissenyat amb objectiu educatiu o mèdic.

Límits i riscos de la ludificació Tot i els avantatges motivacionals, l'ús intensiu de jocs pot derivar en joc patològic quan es produeix una pèrdua de control sobre el comportament. Això pot desencadenar problemes físics com el sedentarisme, alteracions psicològiques, aïllament o addicció econòmica i laboral. IDEES CLAU Els wearables recullen informació fisiològica de forma ininterrompuda sobre el cos humà integrant-se a l'Internet de les Coses (IoT). Les aplicacions natives s'instal·len al mateix maquinari del dispositiu, a diferència de les web (allotjades al núvol) o híbrides.

L'auto-seguiment (self-tracking) permet analitzar patrons biomètrics personals per prendre decisions clíniques fonamentades. Jane McGonigal defineix quatre capacitats nuclears del joc: Urgent Optimism, Social Fabric, Blissful Productivity i Epic Meaning. La gamificació incorpora mecàniques lúdiques en tasques reals quotidianes, mentre que els jocs seriosos són sistemes de joc complets amb finalitat clínica o educativa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es diferencia tècnicament una aplicació mòbil nativa d'una aplicació web? 27. Per què la gamificació no es considera un 'joc complet'? 28. Què representa el concepte d'Epic Win en les teories de McGonigal? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 29. Quina característica distingeix les aplicacions mòbils natives? 30. Quin concepte de McGonigal descriu la motivació immediata per superar un repte creient en l'èxit? S'executen localment al dispositiu a) S'executen al navegador web b) Només funcionen al núvol c) Són universals per a qualsevol sistema d) Social Fabric a) Blissful Productivity b) Epic Meaning c) Urgent Optimism d) Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 23 31. Com es defineix un joc seriós (serious game)? 32. Quin és l'objectiu del moviment Quantified-self o auto-seguiment?

4 Participació Ciutadana — L'e-Pacient, Xarxes Socials i Portals de Salut EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques del Pacient 1.0 i del Pacient 2.0 o e-Pacient Identificar la distribució dels usuaris de salut a Internet segons el seu estat de salut Diferenciar l'ús de xarxes socials horitzontals i verticals en l'entorn assistencial Explicar el concepte d'Hospital Líquid desenvolupat per l'Hospital Sant Joan de Déu PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Per què la recerca de símptomes a Internet sol acabar generant més alarma i visites mèdiques de les necessàries? La transformació digital ha modificat la relació tradicional entre els ciutadans i els serveis sanitaris.

La ciutadania ha deixat de ser un agent passiu receptor d'instruccions mèdiques per convertir-se en un element actiu, connectat i informat que pren part en el control del seu benestar mitjançant entorns en línia.

Un sensor biomètric vestible a) L'assignació de punts a la teràpia b) Una app nativa de salut c) Un joc dissenyat amb finalitat no lúdica d) Evitar l'ús d'aplicacions híbrides a) Identificar patrons mitjançant dades personals b) Vendre dispositius connectats a la xarxa c) Substituir el metge d'atenció primària d) Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 24 ESQUEMA Participació Ciutadana en Salut Digital L'actitud de l'usuari a Internet davant la salut Quan una persona experimenta un símptoma o rep una notícia clínica, la primera reacció sol ser consultar cercadors digitals.

Les respostes obtingudes a la xarxa solen desencadenar conductes molt diferenciades segons el biaix informatiu: Tranquil·litat infundada: es troba informació que li resta tota importància a la clínica, fet que porta a minimitzar el problema i no actuar fins que sorgeixen complicacions greus. Alerta progressiva: la visualització d'imatges sobre possibles complicacions genera una inquietud creixent que empeny a consultar el professional sanitari. Alarma extrema: cerques no filtrades a fòrums i enciclopèdies generals condueixen a la convicció que es pateix un trastorn letal, generant pànic i la necessitat d'acudir urgentment a consulta.

L'e-Pacient Ciutadà actiu, informat i coresponsable Dimensions 4E Engaged, Equipped, Enabled i Empowered Moviment Dave Implicació activa sense espectadors passius Xarxes Socials en Salut Intercanvi de dades, suport i relació Xarxes Horitzontals Canals generalistes oberts al públic general Xarxes Verticals Especialitzades en malalties o professionals Portals de Salut Accés integrat a continguts i serveis Hospital Líquid Assistència que transcendeix les parets físiques Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 25 Diagrama de reaccions habituals de l'usuari en cercar diagnòstics a Internet. L'ús que fan els ciutadans de la informació sanitària depèn directament del seu estat de salut.

D'acord amb la literatura d'estudi («e-pacientes: como pueden mejorar el sistema»), la distribució dels usuaris a la xarxa es divideix en tres segments ben definits: Grup d'usuaris Proporció Finalitat principal de la cerca Persones amb bon estat de salut 60% Consultes puntuals i esporàdiques sobre hàbits saludables o símptomes menors. Pacients amb diagnòstic recent 5% Cerca intensiva d'informació sobre la nova malaltia identificada per reduir la incertesa. Malalts crònics i persones cuidadores 35% Gestió continuada de la patologia, seguiment evolutiu i actualització terapèutica.

COMPROVA-HO 34 Quina és la diferència clau entre el volum de pacients amb diagnòstic recent i el de malalts crònics a Internet? El concepte d'e-Pacient i el canvi de paradigma Un e-Pacient és aquella persona que participa activament en la seva atenció sanitària i es considera tan implicada en el procés com el mateix personal assistencial. Aconsegueix informació sobre la seva condició mitjançant la xarxa i altres dispositius digitals, i utilitza les eines de les TIC amb eficiència. Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 26 DEFINICIÓ La lletra «e» del concepte d'e-Pacient engloba quatre dimensions clau: Engaged: compromès amb la seva salut i el seu seguiment.

Equipped: equipat amb eines tecnològiques i fonts d'informació útils. Enabled: habilitat per comprendre i utilitzar els recursos clínics. Empowered: empoderat i capacitat per intervenir en la presa de decisions. L'empoderament es veu afavorit per l'autoconeixement de l'individu, l'orientació del sistema sanitari cap a la ciutadania i la voluntat d'un usuari que sap, vol i pot implicar-se.

Aquesta evolució marca el pas del model tradicional al model participatiu: Característica Pacient 1.0 Pacient 2.0 / e-Pacient Rol i actitud Passiu, dependent («pacient») Actiu, coresponsable («IM-pacient») Nivell d'informació Desinformat i aliè a les dades Informat i coneixedor del procés Gestió de la responsabilitat Delega tot el pes en el professional Participa directament en la presa de decisions Relació assistencial Vertical i jeràrquica Horitzontal i col·laborativa Interacció comunitària Queixa o crítica aïllada Treball en xarxa amb voluntat constructiva Aquest model genera un cercle virtuós: l'usuari compleix millor les pautes terapèutiques, millora la qualitat de vida, redueix les visites innecessàries i optimitza els recursos assistencials.

A més, disposa de més criteri per combatre prejudicis i falsedats. PER RECORDAR-HO El moviment «e-Patient Dave» proclama que els pacients són el recurs menys aprofitat del sistema de salut. La seva màxima és: «L'atenció sanitària no és un esport per a espectadors, t'hi has d'implicar». Els usuaris han d'estar informats des del primer minut per actuar com a socis de l'equip clínic. Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 27 IDEES CLAU La distribució d'e-pacients a Internet comprèn un 60% d'usuaris sans, un 5% amb diagnòstic recent i un 35% de crònics i cuidadors. La «e» d'e-Pacient fa referència a Engaged, Equipped, Enabled i Empowered.

El canvi del Pacient 1.0 al 2.0 substitueix la dependència jeràrquica per una relació horitzontal i de coresponsabilitat. El moviment «e-Patient Dave» sosté que els ciutadans han de ser considerats un recurs clau i actiu del sistema de salut. Les xarxes socials es divideixen en horitzontals (generalistes) i verticals (temàtiques o especialitzades en salut). L'Hospital Sant Joan de Déu va ser el primer a Europa a crear una política de xarxes socials sota el model d'Hospital Líquid. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Quin percentatge d'usuaris a Internet correspon a malalts crònics i persones cuidadores, i quin és el seu objectiu? 36.

Què implica el canvi d'una relació vertical a una d'horitzontal entre professional i pacient? 37. En què consisteix la filosofia d'un Hospital Líquid? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quin percentatge d'usuaris que consulten salut a Internet tenen un diagnòstic recent? 39. Quina característica defineix al Pacient 1.0 enfront del 2.0? 40. Quin pilar NO forma part de les quatre 'e' de l'e-Pacient? 41. Quin hospital europeu va publicar per primer cop una Social Media Policy oficial?

60% a) 35% b) 50% c) 5% d) Relació horitzontal amb l'equip clínic a) Coresponsabilitat en el tractament b) Participació activa en decisions c) Rol passiu i relació jeràrquica d) Engaged a) Empowered b) Equipped c) Exclusive d) Hospital Sant Joan de Déu a) Hospital Universitari de Bellvitge b) Hospital Clínic de Barcelona c) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau d) Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 28 5 Tecnologies de Dades — Big Data, Aprenentatge Automàtic i Intel·ligència Artificial EN ACABAR SABRÀS Distingir les 4 V del Big Data i la seva incidència en l'àmbit de la salut Diferenciar els models d'aprenentatge supervisat, no supervisat i per reforç Comprendre la jerarquia entre Intel·ligència Artificial, Machine Learning i Deep Learning Identificar les limitacions i riscos de la IA generativa, especialment el fenomen de les al·lucinacions PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què un xatbot d'intel·ligència artificial pot respondre amb total seguretat una dosi farmacològica o una referència bibliogràfica completament inventada?

L'ecosistema digital contemporani genera un volum de dades sense precedents que ha transformat la recerca i la presa de decisions en l'àmbit de la salut. ESQUEMA Estructura de les Tecnologies de Dades Creixement digital i l'explosió de la informació Fins a principis del segle XXI, el suport físic i analògic dominava el registre històric. Aquesta hegemonia va canviar de forma dràstica quan l'any 2002 la quantitat d'informació emmagatzemada digitalment va superar per primera vegada la informació analògica. Des d'aleshores, l'expansió digital s'ha accelerat de manera exponencial.

L'any 2013, el volum global d'informació digital registrada es xifrava en 4,4 Zettabytes (on 1 Zettabyte equival a 1.000 milions de Terabytes), duplicant-se aproximadament cada dos anys. Les projeccions inicials calculaven assolir els 44 Zettabytes (44.000.000.000.000 gigabytes) l'any 2020.

No obstant Tecnologies de Dades Gestió i anàlisi de la informació Big Data (4 V) Volum, Velocitat, Varietat, Veracitat Intel·ligència Artificial Sistemes que emulen tasques intel·ligents Machine Learning Supervisat, no supervisat, reforç Deep Learning Xarxes neuronals artificials multicapa IA Generativa Models de llenguatge com ChatGPT Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 29 això, la creació real de dades ha superat amb escreix aquests pronòstics, registrant creixements sostinguts de desenes a centenars de Zettabytes en la darrera dècada i dibuixant una tendència que supera àmpliament els 2.000 Zettabytes projectats cap a l'any 2035.

Gràfica de l'evolució exponencial de dades mundials en zettabytes. Big Data: fonaments i les 4 V DEFINICIÓ El Big Data o dades massives fa referència al procés de recopilació, processament i anàlisi sistemàtica de conjunts massius de dades, orientat a descobrir patrons ocults, correlacions noves i informació recurrent que els sistemes informàtics convencionals no poden gestionar de manera immediata.

Aquesta disciplina s'emmarca en l'àmbit de les TIC (vegeu «Fonaments de les TIC — De les TIC a l'e- Salut i m-Salut») i es caracteritza fonamentalment per quatre eixos coneguts com les 4 V: Dimensió Descripció conceptual Repercussió en salut Volum (Volume) Magnitud i escala física massiva de les dades generades de forma contínua. Emmagatzematge massiu d'imatges mèdiques, senyals de monitorització i registres clínics. Velocitat (Velocity) Rapidesa amb què es produeixen, transmeten i s'han de processar les dades en temps real o en flux continu. Anàlisi immediata de fluxos de constants vitals en unitats de crítics o d'urgències.

Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 30 Dimensió Descripció conceptual Repercussió en salut Varietat (Variety) Diversitat d'orígens, formats i estructures (text lliure, imatges, registres estructurats, dades numèriques). Integració simultània d'analítiques, notes d'evolució clínica i fitxers biomèdics. Veracitat (Veracity) Grau de confiança, exactitud, qualitat i neteja de les dades obtingudes per evitar biaixos. Control de la fiabilitat de les dades per fonamentar diagnòstics i decisions terapèutiques segures. L'aplicació d'anàlisis massives ha evidenciat tant el seu potencial predictiu com els riscos de vulneració de la intimitat.

Un exemple paradigmàtic d'ús predictiu va ser la detecció precoç de l'embaràs d'una adolescent a partir de l'anàlisi dels patrons de compra d'articles a la cistella familiar abans que ella mateixa ho comuniqués. En sentit contrari, l'explotació inadequada de patrons de consum en farmàcies als Estats Units ha comportat la pèrdua de cobertura de pòlisses mèdiques per part de parelles d'edat avançada. De la mateixa manera, la mineria de dades s'utilitza per rastrejar comportaments a les botigues o per identificar coincidències textuals i bibliogràfiques mitjançant eines de control acadèmic com URKUND davant de situacions de plagi col·lectiu.

COMPROVA-HO 43 Quina diferència conceptual separa el «volum» de la «veracitat» en un context de Big Data sanitari? Intel·ligència Artificial i algorismes entrenats DEFINICIÓ La Intel·ligència Artificial (IA) és la branca de la informàtica dedicada al desenvolupament de sistemes i models computacionals capaços de dur a terme funcions que convencionalment requereixen intel·ligència humana, tals com el raonament, l'aprenentatge i la presa de decisions autònoma mitjançant l'actualització basada en dades. La IA no és una disciplina recent.

El seu origen formal es remunta a 1950 amb la formulació del Test de Turing, dissenyat pel matemàtic Alan Turing per avaluar si una màquina és capaç de replicar un comportament indistingible del d'un ésser humà. Posteriorment, l'any 1955 es va encunyar formalment el terme. Després de períodes de desenvolupament inicial (el robot industrial Unimate el 1961, el xatbot ELIZA el 1964 o el robot mòbil Shakey el 1966), la disciplina va travessar etapes d'alentiment i estancament («hivern de la IA»).

A partir dels anys noranta, la confluència entre l'augment de potència de càlcul i la irrupció del Big Data va rellançar la seva evolució: des de la victòria de Deep Blue als escacs el 1997 o el robot Kismet el 1998, passant pels gossos robòtics AIBO (1999), els robots aspiradors domèstics Roomba (2002), els assistents personals Siri (2011) i Alexa (2014), el sistema IBM Watson vencent a Jeopardy (2011), fins a les fites del test de Turing amb Eugene Goostman (2014), els bots conversacionals a xarxes (Tay el 2016) i la victòria històrica d'AlphaGo al joc del Go el 2017. Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 31 Cronologia històrica de les fites de la intel·ligència artificial.

Un component medul·lar en aquest camp és l'algorisme entrenat. Es tracta d'un model matemàtic ajustat progressivament mitjançant dades prèvies perquè aprengui patrons i pugui formular prediccions sobre informació nova mai vista abans. Entre aquests algorismes destaquen els arbres de decisió, les màquines de vectors de suport (SVM) i les xarxes neuronals, amb aplicacions habituals en el reconeixement de veu, la visió artificial i la classificació automàtica.

Machine Learning i tipologies d'aprenentatge L'aprenentatge automàtic (Machine Learning) és una subdisciplina de la IA orientada a permetre que les màquines millorin el seu rendiment de manera autònoma a través de l'experiència, sense haver de ser programades de forma explícita per a cada cas concret. S'utilitza en motors de recomanació de continguts de plataformes d'entreteniment i comerç electrònic, reconeixement facial i vehicles autònoms. Esquema d'un arbre de decisió per a classificació d'entrades.

D'acord amb la metodologia i la naturalesa del conjunt de dades utilitzat, el Machine Learning es divideix en tres tipologies fonamentals: Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 32 Aprenentatge supervisat: el model s'entrena amb dades que disposen de les entrades i de les sortides degudament etiquetades. L'objectiu és identificar la funció de mapeig per predir correctament la sortida davant de noves mostres no etiquetades (per exemple, un model entrenat amb milers d'imatges prèviament catalogades com a «gat» o «gos»). Aprenentatge no supervisat: l'algorisme processa dades d'entrada que no contenen etiquetes ni categories prèvies.

La seva finalitat és identificar estructures internes, patrons ocults o agrupaments espontanis (clústers) per si mateix (per exemple, l'agrupació temàtica de documents mèdics afins sense categories preestablertes). Aprenentatge per reforç: el sistema aprèn mitjançant una dinàmica d'assaig i error on rep retroacció en forma de premis (recompenses) o penalitzacions (càstigs) segons les accions executades. L'objectiu és trobar la seqüència de decisions que maximitzi el rendiment a llarg termini (per exemple, un programari que aprèn a jugar als escacs o un robot que aprèn a caminar de forma equilibrada).

COMPROVA-HO 44 Quin enfocament d'aprenentatge automàtic s'utilitza si volem agrupar pacients segons patrons analítics similars sense que coneguem prèviament els seus diagnòstics? Deep Learning i la seva aplicació en salut El Deep Learning (aprenentatge profund) constitueix una branca especialitzada del Machine Learning basada en l'ús de xarxes neuronals artificials complexes formades per múltiples capes superposades. Aquestes arquitectures s'inspiren en l'organització sinàptica del cervell humà: disposen d'una capa d'entrada, diverses capes intermèdies o ocultes que extreuen progressivament característiques d'alt nivell i una capa de sortida final que emet el resultat o la classificació.

En el sector sanitari, la convergència de l'aprenentatge profund i la intel·ligència artificial ha obert tres grans àmbits d'aplicació clínica: Diagnòstic assistit per imatge i proves mèdiques: anàlisi automatitzada de radiografies, ressonàncies magnètiques i paràmetres de laboratori per a la detecció precoç de tumors cutanis, retinopaties, malaltia d'Alzheimer o diabetis mitjançant biomarcadors en sang. 1 Disseny i optimització terapèutica: identificació i modelatge computacional de noves molècules per a fàrmacs oncològics i assistència de precisió als cirurgians mitjançant sistemes de guiatge durant intervencions quirúrgiques complexes.

2 Prevenció clínica i estratificació de riscos: detecció de factors de risc poblacionals i desenvolupament d'estratègies preventives personalitzades, com ara l'estimació probabilística d'esdeveniments coronaris o infarts aguts de miocardi en pacients asimptomàtics. 3 Apunts de Documentació i TIC en Ciències de la Salut 33 ESQUEMA Nivells d'inclusió en…